1. La literatura
trobadoresca
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
2. Orígens
Lloc: Occitània
Corts de la noblesa occitano-catalana:
Occitània
Catalunya
Nord d’Itàlia
Datació XII-XIII
s.XII Gran segle quan tota la Gàl.lia occidental
de Gascunya a Bretanya es va unir a la corona
anglesa arran del casament d’Elionor d’Aquitània
amb Enric II Plantagenet (1152)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
3. Orígens
Neix una estreta relació entre
Catalunya i Occitània fins a la
batalla de Muret (1213)
És la primera mostra de poesia culta
expressada en llengua romànica
S’estén i s’imposa a tota la Romània
A Catalunya es perllonga fins al segle
XV: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
4. Definició
• Primera manifestació culta d’exigència
artística
• En llengua romànica- Llengua Occitana o
Provençal
• Una de les bases més importants de la lírica
europea.
• Caràcter oral Cançoner recopilació
(posterior-s.XV)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
5. La literatura trobadoresca a
Catalunya
oCauses de la introducció i influència de la
literatura trobadoresca a Catalunya
• Qualitat i prestigi
• Afinitat lingüística
• Veïnatge geogràfic
• Política expansionista Catalana
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
6. ELS TROBADORS
• TROBAR =COMPONDRE (Música i lletra)
• POETA TROBADOR
• Persona culta amb habilitats literàries i
poètiques i també musicals.
• Procedència social: noble (Tot i que, alguns
trobadors eren de classe humil, havien estat educats
pels senyor del castell o per un trobador de rang
superior, cas de Bernat de Ventadorn)
• Prestigi social
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
7. Trobadors
La seva tasca literària –escassa- era:
Un ornament de la personalitat
Una arma política
Una professió per viure
A pesar de la diferència social:
Se solien considerar com a iguals: compartien la mateixa
activitat
Però eren conscients del lloc que cadascú ocupava a la
jerarquia de la societat de l’època
Ser trobador suposava un prestigi:
Aconsellaven els senyors
Gaudien de la seva confiança
Són molt ben considerats el segle XII.
El segle XIII decreix per les nombroses guerres i
batalles (batalla de Muret)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
8. Trobadors
Es coneixen uns 350 trobadors de procedència
social molt diversa:
Personatges importants:
el primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània
(1071-1127)
Papa Climent IV
o el famós rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó (que
abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitània
i comte de Poitiers)
Personatges de la noblesa:
el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i
Urgell
Trobadors d’origen humil:
Marcabrú
Bernat de Ventadorn
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
9. TROBAIRITZ
dones de la noblesa que componen
poemes
Hi ha pocs casos: Comtessa de Dia
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
10. FORMACIÓ
El trobador treballava lentament (uns 10
poemes l’any)
Havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i
retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria,
música i astronomia)
Tenien coneixements de tractats de poètica
llatins i de composició musical
Seguien els tractats de poètica I l’art de
trobar del seu temps: Razós de trobar (segle
XIII) de Ramon Vidal de Besalú
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
11. CANÇONERS
76 documents conservats que consten
de 3 apartats:
Vides: s’explica la vida dels trobadors
Vida de Guillem de Cabestany
Razós: raons que l’han dut a escriure un
poema
Composicions: els poemes, amb la música
corresponent (2542 poemes en total)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
12. TROBADORS CATALANS
Trobadors d’origen català: uns 20
Es conserven unes 200 composicions
dels trobadors catalans
Alguns trobadors són:
Cerverí de Girona (120 composicions)
Guillem de Berguedà (31 composicions)
Ramon Vidal de Besalú
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
13. JOGLAR
• Joglar era “l’assalariat” del trobador.
• Funció: Difondre lletra-múscia
• Aptituds: cant-interpretació-memorització
i música
• Jocs de mans, acrobàcies...Ensenhament
de Guerau de Cabrera
• Alguns joglars acaben exercint de
trobadors
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
14. TEMÀTICA
•L’AMOR
•LA GUERRA
ÒPTICA FEUDAL- CONCEPTE MEDIEVAL-SOCIAL
la literatura trobadoresca la literatura
trobadoresca la literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca
15. TEMÀTICA: L’AMOR
AMOR CORTÈS (joc galant i cortès)
METÀFORA FEUDAL
SENYOR
VASSALL
DAMA (casada)
TROBADOR
(AMANT)
la literatura trobadoresca la literatura
trobadoresca la literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca
16. TEMÀTICA: L’AMOR
• AMOR CORTÈS
DAMA(MIDONS)
LAUSENGIERS
MARIT
GUAITA
TROBADOR (GILÓS)
(AMANT)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
17. TEMÀTICA: L’AMOR
• Fases amoroses:
FENHEDOR: TÍMID
SUPLICANT: PREGADOR
ENTENEDOR: TOLERAT
DRUTZ: AMANT
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
18. TEMÀTICA: L’AMOR
•SENTIMENTS CONTRADICTORIS
-Desig
-Joia
-Esperança
- Dolor
- Tristesa
- Melanconia
•SENSUALITAT I EROTISME
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
19. TEMÀTICA: LA GUERRA
• Influència feudal
• Lluites internes
• Rivalitats
Polítiques
Personals
• Poesia mitjà de comunicació
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
20. GÈNERES
• CANÇÓ: de temàtica amorosa
–Alba acomiadament dels enamorats,
quan neix el dia (amor-dolor)
• SIRVENTÈS: de temàtica bèl.lica
Denigrador
- Forma d’atac personal Bèl·lic
- Ridiculització i
humiliació de l’enemic
-Forma d’atac
polític o socia
-
Enaltirl’esperit
feudal i militar
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
21. GÈNERES
• Altres gèneres:
• Pastorel.la Diàleg de caràcter amorós
entre una pastora i un cavaller que la
vetlla.
• Plany Lamentació i elogi per la mort
d’algú
• Tençó Debat sobre qüestions poètiques
• Balada De temàtica diversa, d’influència
formal popular, inclou un refrany al final
de cada estrofa
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
22. ESTRUCTURA FORMAL
MÈTRICA: regles molt estrictes de mètrica i
versificació
– Art Menor (per tal de diferenciar-se de l’èpica, d’art
major)
RIMA
– Rima consonant (per tal de diferenciar-se de
l’èpica, assonant)
– Rimes femenines o masculines:
(Importància de la combinació, pel seu caràcter musical i
oral)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
23. ESTRUCTURA FORMAL
Estrofes:
Tornada: Estrofa de menys nombre
de versos que tanca el poema a nivell
de contingut i a nivell formal
Refrany: Estrofa d’origen popular d’
un o més versos que tanca cada una de
les estrofes del poema (Balada). Funció
repetitiva i musical.
Nom de les estrofes vinculat al nombre de
versos i a la seva estructura:
» per exemple Quarteta abab
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
24. Bernat de Ventadorn. Estrofa
I Tinc el cor ple d’alegria
Tot se’m transfigura
Del glaç m’apar que naixia
Tanta de flor pura!
Del vent amb la frenesia
Em ve la ventura.
Cantant, mon cor agracia
La nova natura.
I és que té tant d’amor,
Tal joia, tal dolçor,
Que fa de la neu, gerdor,
De l’ermot, verdura
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
25. ART MENOR: heptasíl.labs, pentasíl.labs i hexasíl.labs
I 7a 5b 7a 5b 7a 5b 7a 5b 6c 6c 7c 5b
II 7b 5d 7b 5d 7b 5d 7b 5d 6c 6c 7c 5d
III 7d 5e 7d 5e 7d 5e 7d 5e 6c 6c 7c 5e
IV 7e 5f 7e 5f 7e 5f 7e 5f 6c 6c 7c 5f
V 7f 5g 7f 5g 7f 5g 7f 5g 6c 6c 7c 5g
VI 7g 5h 7g 5h 7g 5h 7g 5h 6c 6c 7c 5h
VII 6c 6c 7c 5h
TORNADA
a=ia
b=ura
c=or
d=isa
e=ansa
f=ada
g=aire
h=ella
•8 Rimes consonàntiques
7 femenines
1 masculina (la c)
26. Bernat d e V e n t a d o rn. Estrofa I
Tinc el cor ple d’alegria 7 a
Tot se’m transfigura 5 b
Del glaç m’apar que naixia 7a
Tanta de flor pura! 5b
Del vent amb la frenesia 7a
Em ve la ventura. 5b
Cantant, mon cor agracia 7a
La nova natura. 5b
I és que té tant d’amor, 6c
Tal joia, tal dolçor, 6c
Que fa de la neu, gerdor, 7c
De l’ermot, verdura 5b
I- 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 6c 6 c 7 c 5 b
a = ia
b = ura
c = or
antítesi
antítesi
antítesi
Jo líric
Personificació de cor
El.lipsi de cor
28. La literatura trobadoresca
Material elaborat per:
o Sílvia Caballeria i Ferrer
o Carme Codina i Contijoch
Departament de Filologia
COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS. VIC
(setembre 2011)
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
29. la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
30. EXEMPLE
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca
31. la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca