EXPRESSIONS
DEL PATRIMONI
Direcció


                           Coordinació tècnica i administrativa


                                                                  UPA
                           Textes

                     Ò


                                                                  Directora General de Patrimoni Cultural Valencià


                                                                  Cap d’Àrea de Patrimoni Cultural i Museus


                                                                  Cap de Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental


                                                                  Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic, Entológic i Històric


                                                                  Cap de Servei de Museus
Comissaria
                           Fotografies

Disseny de l’exposició                                            Gerent


                                                                  Conservador de Pintura
Muntatge

                                                                  Conservadora de Dibuixos i Gravats

Il·luminació
                                                                  Departament de Registre

Instal·lació audiovisual

                                                                  Departament de Restauració




                                                                  Biblioteca



                                                                  Protocol


                                                                  Didàctica


                                                                  Art Valencià

                           Laboratorios
                                                                  Gerència


                           Disseny gràfic



                           Maquetació


                           Impressió




                              ò
Índex

                                                                7
                                President de la Generalitat

                                                                8
                            Consellera de Cultura i Esport

                                                                9
         Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

                                                               11
         Directora General de Patrimoni Cultural Valencià,

                                                               12
                                   Felisa Martínez Andrés

                                                               26

                                                               28



                  Jorge Hermosilla Plá i Martín Peña Ortiz

                                                               70


                                  Carmen M. Pérez-Olagüe

                                                              112

         Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda

                                                              196
                                   Ò
                             Consuelo Matamoros de Villa

                                                              214

                                      Francesc Llop i Bayo


                                           Adrià Besó Ros

                                                              242

                                           Adrià Besó Ros

                                                              256


                                      Francesc Llop i Bayo


                                         Vicente Ros Pérez

                                                              282

Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera

                                     Jesús Huguet Pascual

                                                              300

                                      Rubén Muñoz Martí

                                                              312
ò




                 ò                                      ï



             ò
       ò




                     Restaura CV. 15 años recuperando nuestro
Patrimonio
ò
ò       ò
    ò




                ò




            ò
ò
    ò           ò
            ò




        ï




                    ò


ò
                        ò
ò



                    Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llengua

ò       ò




            ò       ò



    ò
Felisa Martínez Andrés




            ò




    ï




        ò




ò




                       ò


ò       ò       ò
ò
            ò
    ò   ò




ò




                                ò


    ò                   ò




                    ò




                            ï
ò
                                                                                ï       ò




                           ò




          ò
                                                                                       ò
                                                                                                              Valencia.
Una visión oscura Estampas Nacionales La vieja España de los 70, Iconografía del Franquismo, Retratos de grandes perso-
najes


                                                                ï

                                                          ò




                                                      ò




1. Conversació mantinguda amb Francesc Jarque, desembre 2010.
ò                                                        ò       Las Provincias


    ò                                                                                                                  Hoja
del Lunes                                                                                      Cien años de historia gráfica
de Valencia        Historia del futbol valenciano   Historia de las Fallas            Las Fallas en su tinta        Libro de
la riada. Ribera del Júcar
                                                                                                                  Rodalies:
fotografies de José María i José Vicente Penalba.


                                                                                  ò
                                                                                                   ò
                                                                               Semana Gráfica           València – Atracción
    ABC




                  ò



                                                                                         ò
                                                                                              Sístole o diástole, Eurofrisia



                                                                                                       ò


                                                            ò
                                                                                                                           ò




                                                                ò
                             ò
ò                                                               ï                                         ï


                                      Planeta Bicicleta


                                  Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas de
la Comunidad Valenciana i La huella morisca en tierras valencianas                                    ò


          ò
                                                                     ò
                                                   ò



                                                                                        ï       ò
                                      ò


                                                                                                           ò




          ò




                 El País Canal 9 ADN                       AS o Superdeporte
ò

                                                                                                                                             ò
                                                                                                                              ò      ò


        Camins que ens porten a distints ports i sempre ens deixen amb un bombament en les orelles, que és el so del nostre propi silenci.
        La nostra soledat, reflectida en distints temps, com a observadors de l’interior.
        Cada obra mostra un estat que ens és comú a tots. Sempre en tercera persona, per a veure’ns des de fora.
        En este espai-temps, és un procés de diversos anys, es veu una evolució i una busca de l’expressió pura sense més.

                         ò                                                                                          Antología poética




                                                                                                                                             ò




                         ï




2. Mtraker, http://mtraker.es/ Actualitzada: el 2 de gener 2009, data de consulta: 10 desembre 2010.
ò




                                  ò



           Sueños...                                                    ò

                                                      ò




                                      ò



            ò

                                              ò                                ò
                                                                                        ï
                                      ò

                              ò

                                      ò           ò
                                                          ò
                                                                         ï




                                                              New Topographics Photographs
of a Man-Altered Landscape.
ï



                                                                                               ò
                                                   ò



                                                       Annali de architettura, FMR, Proyectos o Arquitectura viva,



                        ò                                                                 ò
                                                                       ò




                    ò
                                                       ò
                                                                                                        ò            La
arquitectura del Convento del Carmen de Valencia                                              Catálogo de Monumentos de
la Comunidad Valenciana
ò
                                                                                                   Arquitectura e Interio-
rismo Arquitectura Viva On, Geometría, Casa Viva                                      Levante.


                                                                    Saber mirar
                         Conocer Valencia a través de la su arquitectura                     ò                         La
arquitectura popular de Peñíscola.
                                                                                              ï




                                                                                                       collage



               ò                                                           ò


                    ò



                                                            ï


                         ò
                                                                                           Metrópolis, Once upon a time…,
Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades efímeras, Atacama, Roma


   ò
                     ò                           ò




                                                                                  ò


                                                      ò
ï

                          ò


                                   ò



              ò




                                                                                        ò
                                                                       Las Parcas

                                                                            ò




                      ò                                                         ò



   ò



          ò                                                        ò




3. Conversació mantinguda amb Cayetano Ferrández, desembre 2010.
ò
                                                                                                                                                              ï


                          Patrimonio distorsionado o Distorted Heritage



                                                                                                                         ò




                                                                                                                                            ò



                                                                                                                ï                          ò




                      ò                    ò



                                                                                                                                                una completa
declaració d’intencions en suport als valors més destacats de tots els que aporten dinamisme i personalitat específica als
circuits de l’art contemporani de la nostra terra


                                                                                        ò
                                                                                                                                               a posteriori


                                    ï




4. Conversació mantinguda amb Jesús Rivera Quirante, desembre 2010.
5. Catàleg Puntas de flecha. Nuevas trayectoria en el arte contemporáneo valenciano, Generalitat Valenciana, València, 2009. Coordinació i edició José Luis Pérez
Point i Vicenta Belenguer Dolz, amb textos de María Llanos Alonso, entre altres.
ï




                               ò                                                                            ò
                                                                                            ò



                                                           ò



                           ï



            ò
                                                                                                    ò



                                                                         Kéyah
                                                                                                ï




                                                       ï                 ï              ï
                                                                                                                       El paisatge
és l’arquitectura fràgil de la mirada. És inconstant i discontinu a pesar dels esforços per sostindre’l. La seua veracitat i la
memòria que el configura sempre a la vora del dubte. En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge és
un murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és una
dedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons-
truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforç
per la seua sustentació. El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda.
Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seu
control, a la vora de l’afonament.
       Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cos
en procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de
la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat i
caiguda. Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció.
                         ò                                     collage
                                                                                                                     ï




                                                                    62 días




                 collage
         ò




                       ò

                                                               ò
                                                                                ò




                                                                                                  ï



                                                    ï
                                                                                                                 ,
                                                                                      Amb estos nous escenaris establisc
una relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arre-
plegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu.


6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.
Del procés de treball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post-
mediàtic, és a dir, sobre la fusió, hibridació i el que ja no és en si fotografia, sinó el sediment de molts llenguatges.




                                                                                     ò
                                                                                         ò




                                                         ò

   ò                                                                           ò
       L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’eixa sensibilització cap al patrimoni industrial. La seua càmera recorre llocs i
paisatges industrials, arreplega últims testimonis fabrils i d’enginyeria, emmarca i selecciona imatges que possiblement no
tornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introduïx en els seus espais de treball hui buits
i obsolets.
       Després la seua obra ens transmet esta història, estes dades, esta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòria
del lloc roman. Esta és la seua contribució a la conservació de la conservació del patrimoni industrial. Però a més, Antonio
Alcaraz, dota la imatge industrial amb un nou valor estètic, ressaltant les seues característiques, les seues formes, els seus
conceptes, revalorant este patrimoni i elevant-lo a l’estat purament artístic.

          ï                                  ò                         ò                                                                  ò




                                                 ò

                                                                           ò




7. Conversació mantinguda amb María Zárraga, desembre 2010.
8. Catàleg d’Antonio Alcaraz. Art i Indústria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunt, 2006, pp. 7-16. Text d’Inmaculada Aguilar Civera.
M A PA D E
LOCALITZACIÓ
V O C A B U L A R I
I TERMES
DELS REGADIUS HISTÒRICS
COM A REFERÈNCIA
D E L PAT R I M O N I
C U LT U R A L   VA L E N C I À
Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz




                                           ò

                                                             ï
                                                                                                              ï


                                                                                         ò

                                       ò




ò



                                                                                                                                                  ò




                                                                                                                     ò




a presa                                                                                      rafa                                                  resclosa
                                               ò                                al-sudd                                                               ï
                         ò


1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físico, XV-XLVII, Almeria.
2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, SAITABI,
núm. 54, 2004.
ï




                                                                                                                                                   ò
                                                                                                                             ò

                   ò




          ï                                                                                                                           ò
                                                                               ï

                                                                                                                                          ò



   boquera



                                                                                                                                                       parats
                                                                           ò



                                               ï

3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992.
5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor
Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
ò




                                                                                                                  brolladors
                    ò
                                                                                                          ï

                                                ï
                                                                                 ò




                        ò


                                            ï

                ï


                                                           ï                                                             ï



                                                                                                  lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol




6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
qanats qanats



                                                        qanats




                                                                                                                        ï
                                                                                                                                      ò


                                                ò                                                                 saniya              ï




                                                    ï
                                                                    L’arbre                                                               matxo
                                                                                                                                            safareig
                                                                                mota/andàmit
       ï
molineta                                                sénia
                                                                                ò




n¯c-ûra
 a                                                                          ï




7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Mediterráneo español.
Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.
8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducción
facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,
Madrid, 2010.
ò




                                                                                                   ï




                                                                                                          ï                                      ï



                                     ò



                                                                                                                                                      ï
                                                                                                                  El pouet                                ï




10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráulica”. En: El patrimonio
histórico de la ingeniería civil en la Comunidad Valenciana. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, València, 2003.
11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.
>

                                                                                          >




                                                        alsãqiya                                                           ï




                           ï




                                                                                                              ï




12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomunitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado
al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universitat d’Alacant, 1989.
13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,
Madrid, 2010.
14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.
Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
ï




                                                                                          al-man¯ hir
                                                                                                a




                       ò                                                                   ï                                            ò



                                                                               ò
                                                                                                     ò




                                            ò



                                                                                                                                        ï
                               ò                                                                                                    ò




16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
ï
                                                                                                                                    ï



                      ï




                                                                                                                  ï
                                                                                                                         ï
                                            qanat




             ò                    ò




                                                                                                                  ò
                                                                                       ò




17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
cano                                                                             ò
                                                                                                                                     ï



                                                                   ò




                                                                                       ò



         qanats

                                                                                                                         ò                  ï
                                                                                   ï



                                                ï




                                                                                                                                                      ï




18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducció
facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
al-y¯ bb
    u




                                                                                                 ò


                                                                                    ò

                                                                                                                        ï




                                                                                                                 ï
                                                                  ò




                       ï




                                                                                                     llavadors dels bons


19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
ï           llavadors dels malalts


                                                                                     ò




                       ò                                                                        ambeurador, pica o pileta




 ò

                                                        ï




                                      ò




20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López
Gómez. Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989.
ï
                                                         ò



                                batà




                                                                              ï




                                                                                                                                    galliponts
escales o mesuradors
                            ï




                                  ï        ò
                                                           ï




                                       ï




21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
Regadíos históricos
                                                       El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes             Los sistemas de regadío en La Costera.
Paisaje y Patrimonio          La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat                El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.
Geografía y Patrimonio         Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición         Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia. Sistemas
y elementos hidráulicos         Las Riberas del Xúquer: Paisajes y patrimonio Valenciano             Los regadíos tradicionales del Vinalopó. Alto y Medio
El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València        Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío          Los regadíos
históricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia           Los regadíos históricos del Baix Millars-La Plana            Los regadíos tradicionales del
Alto Mijares           El patrimonio hidráulico de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos
De passeig
             ò

Móvil
             ò
S/T
             ò   ò

Integració
             ò   ò
Kaleidoscopio

Kaleidoscopio
CELUMBRES


S/T
              ò

S/T
              ò
S/T
      ò


S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
ELS ARQUETS DE BAIX


S/T
            ò
S/T
            ò
LOS ARCOS


S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
PEÑA CORTADA


S/T
              ò
S/T
              ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T


S/T
S/T

S/T
C A S T R E S,
C A S T E L L S,
B A L U A R D S,
MURALLLES
I TORRES
Carmen M. Pérez-Olagüe




                                          ò                                                                ò



                               utilitas, firmitas venustas
                                                                                             munatoria


                                                                                                                                                        ò
                                                                                    ò
                                                                  munatoria
                                                                                                                                poliorcètica




                                                        talaiots nurags,


                                                               castres




        Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Inde
conspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali. Ad urbe condita, llibre XXII. (“Hi ha a Hispània moltes torres
situades en llocs elevats que servixen de talaies i de defensa contra els lladres. Des d’allí es van divisar per primera vegada
les naus enemigues i es va donar senyal a Àsdrubal. Any 217 a. de C.)
                                                                                           vies–




1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1992.
2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transport, València, 2007, p. 21.
3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tom I: llibre 22.19. Edició d’Antonio Ramírez de Verger i Juan Fernández Valverde. Alianza Edito-
rial, Madrid, 1992. p. 197.
4. LÓPEZ ELUM, P Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació,
                .
València, 2002, pp. 78-79.
alcàsser         celloquia



                                                                 albacars                                                            medines
                                                                      ravals
                                                                                                                         ï              ò




                                    Crònica




                                                                                            El Régimen Histórico Legal de
las Aguas del río Turia                                                   ..deuen esta apel·lació al fet que les casetes que
sobre els assuts resguarden els torns tenien la forma de torrassa o castell en què s’albergava, quan el cas ho exigia, una
espècie de guàrdia que impedia els excessos que pogueren cometre’s en les conteses tan freqüents entre els moriscos i els
cristians en temps medievals i encara posteriors.                                            almenares




                                ò
                                                                        ò



5. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4.
                  .
6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. València, 1917, p. 6.
7. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
ï




                                                                                                                             ò

                                                                                        neurobalístics
                                             pirobalístics,




                                                                                                                    ï
                           búnquers.



                                                          bombarda helèpolis.                                   el primer ús de
l’artilleria pirobalística a la península Ibèrica va ser realitzat per Muhammad IV en els setges d’Oriola i Alacant en 1331, així
com en el posterior de Tarifa en 1340. Alfons XI va acudir en socors d’esta ciutat i va véncer els musulmans en la batalla de
Salado. En la fugida van abandonar les armes, que van anar a parar a mans cristianes, i el rei va manar construir a Sevilla vint
enginys que va utilitzar dos anys més tard per al setge d’Algesires.




      ò


8. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4
                .
9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, núm. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996. pp 31, 49.
10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares (Madrid),
1999, p. 51.
11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 51.
12. MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.
ò

                          ò


                                                                                                  merlets.




            motes
                                                                             de pla,



                                                                                                   ï


                                               mur      muralla

        ò                                                   ò
                                                                                                                                tàpia
                    maçoneria       carreu

                                                                                                                                        orres
mòbils                 sambuques bastides                                                                       catapultes   balistes
                                                                 ò
                                                                ariet


                                                                                                        merlets




13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid),
1999, p. 15.
14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
albarranes                                  albacar

                                                                                                                                            antemural

                                                                                                                               espitlleres



                           matacans                                  ò

                                                                                             cadafal,                                                  ï




                                        Dictionnaire raisonné de l´architecture française du XI au XVI siècle
                                     (hourd)
                           ò
                                                    bales




                                                                                                         obrir els camins
que guien a les portes, no directes a estes, sinó inclinades a mà esquerra, perquè d’esta manera el costat dret del soldat
enemic que l’escut no cobrisca donarà a la part del mur                                  en recolze
                           ò




15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medida. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo
XI.   Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, núm. 6-7, 1989-1990.
16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Capítol III.
17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, núm. XXV, 1968.
18. ALONSO RUIZ, M. M.ª “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, núm. 150-151,
2008, pp. 41-49.
ï

                                                                                                                                         torre
de l’homenatge



                           aljub
                    ò
                                                                                               pati d’armes




                         pirobalístiques
              trons búzanos busacos




              ò                                                       ò                                              ï



                                                                               búzanos
                                                                                                                                ï



                                                       bombardes trabuqueras              morters pedrers                cortaos    compagos
cortagos          bombardeta       passavolant       ribaudoquin     sarbatanes            falconets

                                                                                                        canons mitjos canons, colobrines,
mitges colobrines, sacres, falconets i mitjos falconets                                         ribaudoquins,                  mosquets,




19. ALONSO DURÁ, A. La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguacil. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 71.
colobrines, canons pedrers.21

         ò




                                                                                                                                                               ï




                                                                                                                        ï




                                                                   ò




                                                                                                                               Teoría y práctica de la fortifi-
cación conforme a las medidas y defensas destos tiempos
Examen de Fortificación...
                                                                                                                     Estoque de la guerra y arte militar
                                                El arquitecto perfecto
Escuela Militar de fortificación ofensiva y defensiva                                                             Tratado de fortificación o arquitectura
militar


21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit. p. 72.
22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Joaquín
Ibarra, Madrid, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el Real Colegio Militar de Segovia. Joaquín Ibarra, Madrid, 1773.
23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través
de los tratados de arquitectura militar”. Tesi doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.
Compendio Matemático




                                                                                                        Apologia en excusación de las fábricas
del Reino de Nápoles




                                 ò




                                                                                                                                                         ò




                                       places fortes




24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem.
25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte valenciano en la guerra de los treinta años”. Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 68, 2002.
26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. Cit., nota 23.
27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F.; GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo            XVIII”.   Castillos de España,
núm. 140, 2005.
baluard revellí




                                     espigons
                                                                              glacis
                                                                                                              glacis


                                                                                                  baluards muralles




            ò
   baluards




                                                                                                                       ò



        ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no menos de medio año de sitio, con enormes gastos,
pérdida de hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida
basta para arruinar un poderoso ejército.




28. www.ingenierosdelrey.com
29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.
,




                                        línia d’acostament



             línia de circumval·lació
                                                                    ï      línia de contraval·lació

             línia de redents

             línia de tenalles                             ò

             línia obsidional                                                                ï




30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999,
pp. 59-60.
Alcàsser:       ò                Antemuralles     o   falses   bragues:    Bastida:
            ò                                                                                     .
                                                                           Balista
Albacar:                         Arcabús:

                                                                           Bombarda:



                                                  ò
Albarrana:
                        BARRAN
                                 Ariet:

                                                                           Bombarda trabuquera:


                    ò       ï                                              Bombardeta:


                                                                           Búnquer:

                                 Assut:
                                                                  ï
                                                                           Cadafal:
                                              .
Aljub:      ò
                                                                            ò
                                 Baluard:                ï
Almenara:                                                                                ò




                                                                           Canó:


                                 Barbacana:                           ï-


                                                                           Carreu:
Antemural:
Castre:                       Helèpolis:


Catapulta:                    Maçoneria:

                                                     Neurobalística:
Celloquia:
                              Matacà:
Colobrina:


Compago, cortaos o cortago:

                              Mig canó:

              ò
                              Mitja colobrina:
Espigó:                                              Nurag:                       ò



                              Mig falconet:
Espitllera:                                          Passavolant:

                              Medina:
                                                     Pati d’armes:
                              Morter:


Falconet:
                                 ò                   Pedrer:
                              Mosquet:
Fossa:
                                                     Pla, castell de:


                              Mota:
                                                     Poliorcètica:


                              Munatoria:             Pirobalística, artilleria:
Glacis:

                    ò         Mur o muralla:
                                                 ï   Raval:
Ribaudoquin:



Sacre:                       ò




Sambuca:



Sarbatana:
  ï




Tàpia:
Torre mòbil:


Talaiot:
      ò




Torre de l’homenatge:




                         ò


                     ï
                 ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò   ò


S/T
      ò   ò
S/T
      ò



S/T
      ò
S/T
      ò


S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T

S/T
S/T

S/T
CONSTRUIR/
EDIFICAR
Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda




                                      ture           novetat




                                                                               cocó alambor pelleric
                                                                caduf rest     barandat
                                                                                  ò
                             ò


                                                 ï




                                 ò


           construir       edificar
                                        ï                       pedra mortina pedra picada i al-
          Construir        constru-              ï              geps                     rastell, sarja-
ere                                                             ment, volta de barandat, gerro, tauleta
             edificar                                            d’entrebigat i pitja les eines: matràs,
aedes,                                                  ò       argue, pern; les formes: mitja taronja,
                                                                volta de mocador farolet de melo de
                                                                moro                              cocó,
      ò                                                         pallissa, caseta de volta, pelleric i
                                                                sala
      ò




                       ò


                                             ò
           House Form and Cul-                          ò
Diccionari Alcover-Moll                                mestre tinga obligació de fer les voltes
                                                                                                                                                               o bovedes aixi de capelles com sagres-
                                                                                                                                                               ties y sacrari de volta grossa de pedra
                                                                                                                                                               mortina donant·li de gruixa palm y mig
                                                                                                                                                               mes que menys


                                                                                                ò
                                                                                                                                                                                                                 ï


                                                                                                                                 ï




Ermita de Santa Anna. La Jana. Els cascos són de volta                                                                           pedra mortina pedra
grossa de pedra mortina (dibuix de A. Zaragozá)
                                                                                                        picada algeps




                                                                                                                  ittem es estat pàctat que dit                                                    ï
                                                                  Vocabulario de arquitectura
                                                          valenciana. Siglos   XV   al   XVII

                                                                                                        1. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario

                                                                                                pedra   de arquitectura valenciana (siglos XV al XVIII). Va-
                                                                                                        lència 2002. FULLANA, M. Diccionari de l’art y         2. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la
                                                                 Diccionari de l’art i dels oficis                                                              historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad
                                                                                                        dels oficis de la construcció. Mallorca, Moll, 1980.
                                                          de la construcció                             ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-            Castellonense de Cultura (BSCC), pp. 275-281.
                                                                                                        valencià-balear. 1963.                                 Vegeu també la veu pedra mortina en Gómez-Fe-
                                                                                                                                                               rrer Lozano i A. M. Alcover i B. Moll, op. cit.
                                                                                                                                                               3. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actua-
                                                                                                                                                               ciones de mantenimiento del patrimonio arqui-
                                                                                                                                                               tectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986
                                                                                                                                                               a 1988”. Centre d’Estudis del Maestrat, Segundas
                                                                                                                                                               Jornadas sobre Artes y Tradiciones, Castelló, 1989,
Volta d’aresta de pedra picada (dibuix J. C. Palacios).                                                                                                        pp. 194-217.
Alcover-Moll
                                                                        la que ha estat treballada amb instru-
                                                                        ments de tall per donar-li forma re-
                                                                        gular per a la construcció
                                                                                                                  pedra-
                                                                        piquer

                                                                                                                                                           ï
                                                                           mestre pedrapiquer

                                                                                                  ò

                                                                                                              sillería                      algeps
                                                                        cantería                           carreuat o                                                       algeps
                                                                        picapedrería                                         d’alabastre pardo negre                       paleta
                                                                                                              obra de
                                                                        pedra picada                                                                                         voltes
                                                                                                                             d’algeps



                                                                                                                             guix algeps
                                                                                                                     ò

                                                                                                                                          gypsum.




                                                                                                                             5. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gó-
Escala d’algeps en el capítol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
                                                                                                                             tica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valèn-
                                                                                                                         ò
                                                                                                                             cia, 2000.
                                                                                                                             6. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bó-
                                                                                                                             vedas tabicadas en la arquitectura valenciana
                                                                                                                             durante los siglos   XV   y   XVI”.   En: MIRA, Eduard;
                                                                        4. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FE-                   ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura
                                                                        RRER LOZANO, M. Pere Compte, Arquitecto,             Gótica Mediterránea. Vol II, Generalitat Valen-
                                                                        Generalitat Valenciana, València, 2006.              ciana, València, 2003, pp. 133-156.
ò




                                                                                                                                           sarge .



Murs de pedra en sec rematats amb pedres   A la esquerra sarjaments de un arc (dibuix A. Zaragozá).
disposades en rastell.

                                                                                                      ò               algeps
                                                                                                                                                                       arran-
                                                                                                                               jaments


                                                                                                                               arranques




                                                                                                                                                                        ò
                                                                                                                  ò




                                                                                                                                       ò



                                                                                                                                                                   ò


                                                                                                                                           ò



                                                                                                                               7. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes
                                                                                                                               de los siglos de Oro. Real Academia Española
                                                                                                                               (RAE), Madrid, 1968. ZARAGOZÁ CATALÁN,
                                                                                                            sardinel
                                                                                                                               A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Pre-
                                                                                                      rastellat                dicadores de Valencia. Generalitat Valenciana,
                                                                                                                               València, 1997.
puro estilo de las bóvedas romanas de
                                                                                                                                   los tiempos de Adriano o Constantino.
                                                                                                                                   Esta segunda bóveda de hormigón era
                                                                                                                                   capaz de soportar su peso propio y el
                                                                                                                                   de la cubierta de ladrillo además de la
                                                                                                                                   sobrecarga de nieve o de tránsito y, por
                                                                                                                                   tanto, era un elemento estructural ca-
                                                                                                                                   paz de mantener a cubierto la catedral
                                                                                                                                   aún en el caso de que se viniera abajo
                                                                                                   frentum                         la bóveda pétrea



                                      8. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas
                                      del Gótico Mediteráneo”. MIRA, E.; ZARA-
                                      GOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica
                                      Mediterránea. Vol. I. Generalitat Valenciana, Va-
                                      lència, 2003, pp. 105-192. Especialment cap. 2
                                      “Bóvedas del gótico mediterráneo”.                      frentum




                                                                                                Este examen permitió compren-
                                                                                          der que la bóveda de piedra quedaba
                                                                                          grandemente reforzada y cohesionada
                                                                                          por la primera capa de mortero, que la
                                                                                          gran pendiente entre bóveda y terrado                                            ï

                                                                                          se ganaba con las ánforas que sin peso
                                                                                          de consideración llenaban un hueco
Gerres procedentes de una bóveda en el palau senyorial de Geldo (Alto Palancia)
                                                                                          considerable y eran estables al que-
                                                                                          dar encajadas y que, por encima, exis-
                                                                                          tía una nueva bóveda de hormigón de      9. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popu-
                                                                                                                                   lar en la arquitectura gótica. Barcelona, 1978.
                                                                                          cal aligerada con orzas según el más
ï



                                                                                                                             enlloc de ple




                                                                                                         merino                                                         volta
Volta de barandat d’una escala.
                                                                                                                             d’algeps volta doble            volta de ba-
                                                                                                                             randat



                                                                                                                                             rajola de pla
                                                                                                                                                                        volta
                                                                                                                             tapiada       volta de maó de pla



                                                                                             ò                                              ò
                                                                                                                             volta de barandat
                    ï



                                                           ò                                                                   bóveda tabicada
                                                                                                                                                                          Al-
                                                                                                                             cover-Moll              barandat


                                                                    12. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de
                                                                    Santo Domingo, Xàtiva”. Catálogo de Monumentos
                                                                    y Conjunto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Ge-
                                                                                                                                 ò
                                                                    neralitat Valenciana, València, 1983, pp. 943-949.
                                                                                                                                     tabique                         baran-
               10. ALMAGRO GORBEA, A. “Un aspecto cons-             13. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit,
               tructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qan-      nota 6. RUBIO I LLUCH, A. Documents per a
               tara, vol. XXII. CSIC, Madrid, 2001.                 la història de la cultura catalana medieval, vol. II,
               11. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la       Barcelona, 2000, p. 257.                                 15. Sobre aspectes de denominació de la tècni-
               Atalaya. Villena”. Catálogo de Monumentos y Con-     14. Entre l’extensa biografia sobre Guastavino,           ca, vegeu el treball recent de GÓMEZ-FERRER
               junto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Genera-   vegeu HUERTA, S. (ed. Lit.), Las bóvedas de              LOZANO, M. “The Origins of Tile Vaulting in
               litat Valenciana, València, 1983, pp. 877-883.       Guastavino en América, Madrid, 1999.                     Valencia”, Construction History, vol. 24, 2009.
da                                                                   jabalcón




                                                                                             ò                                                                     argue
                                  tabica                                                                                              cabrestante baga            eslabón piu
                                                                                                                                              pasador espiga       pern
                                                                                                                                      perno     corró           rodillo     polija
                                                                                                                                              polea talla        motón ternal
                                                                                                                                              cuadernal quinal            quinal
                                                         tauleta d’entrebigat



                                                                                                                                  ò
                                     puntal
                                                                                                                                                                   matràs ar-
                                                                                                                                      gue pern




                                                                                                                                                            cimbres

Tauletes d’entrebigat. Esglésies de Sant Francesc de Xàtiva.              Diferents tipus de pitja (dibuix de M. Garcia-Lisón).       matràs
colocaban las cimbras para los ner-
                                                                               vios cuyas dovelas se parejan enci-
                                                                               ma tomándolas con mortero de cal.
                                                                               Luego se montaban las cerchas para
                                                                               sujetar los témpanos
                                          ò



                                                              ò                                              Jaume
                                                                               I (1208-2008): arquitectura any zero
                                                                  Para vol-            ï
                                       tear una bóveda gótica es preciso si-
                                       tuar la primera piedra que es, preci-
Matràs (Maqueta de C. Martínez).
                                       samente, la clave. Para realizarlo se
                                       levanta un castillete de tablones de
                                       madera con montantes, travesaños
                                       y riostras y forma cuadrada en plan-
                                       ta. En el centro y sobre el suelo se
                                       colocaba la clave de la bóveda que
                                       venía esculpida desde la cantera.
                                       Se embragaba con cuerdas de ca-
                                       ñamo o maromas y en lo alto del
                                       castillete, sobre una plataforma o
                                       tablero, se colocaba la calandria o
                                       doble rueda unida por travesaños.
                                       Las ruedas se unían con radios al
                                       eje donde estaba el rodillo del tor-
                                       no que giraba por el esfuerzo de los
                                       operarios que usaban, con manos y
Argue. Taulell valencià del segle XV
                                       pies, los travesaños como escalo-
                                       nes de una escalera sin fin, con gran
                                       lentitud y en medio de chirridos que    16. ZARAGOZÁ CATALÁN, A; GÓMEZ-FE-
                                       recordaban las voces de la calandria    RRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto.
                                                                               Generalitat Valenciana, València, 2006.
                                       o la alondra. Una vez alcanzada la
                                                                               17. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaume I (1208-
                                       posición deseada, se sujetaba la cla-   2008): arquitectura any zero, catàleg de l’exposició.
                                       ve mediante traviesas. Entonces se      Generalitat Valenciana, València, 2007.
tornillo perno .



                                                                                                                                                                 pern
                                                                                                                                                                 perna pierna




                                                                                   ï




                                                                                               Si yo prenia ara hun compàs e fah-
                                                                                               ya hun cèrquol entorn, ¿què serie lo
                                                                                               punt del pern en comparacio del cer-
                                                                                               cle? No-res, quas. (Sermons, de sant
                                                                                               Vicent Ferrer)
                                                                                               Los quatre perns i latins doctors i               cúpula
                                                                                               gretchs inventors i mestres de Athe-
                                                                                                                                                   cùpola
Grua d’eix vertical mòbil amb diferents perns segons                                           nes. (Spill, Jaume Roig)
“Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas”.
                                                                                               Ballestes que… ab un petit pern                            cupa
Biblioteca Nacional. Madrid
                                                                                               s’encaualquen molt bé. (Tirant)
                                                                                               Juno deessa e requeses, Pallas deessa
                                                                                               de honors. Venus deessa de la carn,
                                                                                               sots aquestes tres concupiscències lo
                                                                                               pern de aquest món gira. (Corella)
                                                                                                                                                 mitja taronja


                                                                                       19. Vegeu la veu pern, en ALCOVER, A. M. i Moll,                            Arte y Uso de la
                                                           18. Op. cit., nota 4.       B. Diccionari Català-Valencià- Balear. 1963.       Arquitectura
                                                                                                                                                 Tratado de la Montea y Cortes
                                                                                                                                          de Cantería
volta redona
                                  Mitja taronja.
                                                                                                                   ò




                                                                                                         Possiblement una de les tradicions
                                                                                                         que amb més afecte recorden els be-
                                                                                                         nicarlandos siga la de construir faro-
                                                                                                         lets amb la corfa buida d’un melo de
                                                                                bóveda vaída             moro. El procés és senzill: hom obre
                                                                                                         el meló llevant-li la tapa de la tija i
                                  Volta de mocador
                                                                                                         en buida la polpa; després, amb un
                                                                                                         ganivet o un punxó, dibuixa sobre la
                                                                                                         pell perfils i baix relleus de figures tra-
                                                         sostre voltat
                                                                                                         dicionals (una escala, el sol i la llu-
                                                                                                         na, un vaixellet, etc.); a continuació,
                                                                                                         cal instal·lar una espelma a l’interior
                                                                                           ò             dipositant-la sobre una base ferma
                                                                                                         perquè no perda l’equilibri (a Beni-
                                                                                                         carló es fa servir un caragol punxet)
                                                                                                         i, finalment, unir amb uns cordills al
                                                                                                         cos redó la tapa que havien tret, que
                                                                                                         queda alçada a una certa distància
                                                                                                         sobre el forat. L’efecte té alguna cosa
                                                                                                         de màgic i la vivor amb què brillen les
                                                                                                         figures quan l’avi encén la flama té la
                                                                                                         virtud d’encisar des de fa molts anys
                                                                                                         els més menuts. Des de fa temps, al
                                                                                                         voltant de l’entreteniment, es canta
                                                                                                         aquesta cançoneta que fa referència
                                                                                                         al vell ofici de sereno:

                                                                          ò
                                                                                                         El sereno s’ha perdut,
                                                                                                         a la Font de la Salut.
                                                                                                         Una agüela l’ha trobat,
                                                                                                         amagat dins d’un forat.22
                                                       20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit.,
                                                       nota 1. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Op. cit.,
                                                       nota 7.                                  22. ANYÓ, Àlvar et al. Jocs tradicionals a Benicar-
Farolet de meló de moro. (dibuix de M. García-Lisón)   21. Ibidem.                              ló. Benicarló, 2000.
arreplegadors                 ò
ò




                                                                          cocó      cucó

                                                                             xoll
cocó
                                    grau
zero de l’arquitectura                                                                       Arreplegador i cocó. (dibuix de M. García-Lisón).

                                                                     pedra en sec




    pallissa caseta de volta


                                      ò
                                                                     pallissa
                                      ò



                         pelleric
picota



                                                                         pallissa

                         sala

                                           23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATA-
                                           LÁN, A. “Arquitectura rural primitiva en secà”.
                                           Temes d’Etnografia Valenciana. València, 1983.     16. Pallissa (dibuix de M. García Lisón).
ò




                                               ò
                                                                     tisells




                                                                                            pedra en sec



Caseta de volta (dibuix de M. García Lisón).




                                                                   atabacat


                                                   ï
                                                        barandat
                                                                                                           ï




                                                       ampostada                  ò




                                                                               guaitera ullerot
ò




                                             tronat   entronat




                           portó     por-
ticó
           atrabancar-la




                                                                     ò
                                                                                   safareig


       ò



                  ï                                                            ò




                                                                 24. Ibidem.
                      pallissa
                      ò



             ò


                                   palloza
pelleric


                                                                                                                    pelleric                                                                 ï

                                                                                                                                                  pelleric
                                                                                                                                                         ï


                                                                                                                                            costell
                                                                                                                                    costell                                                           pelleric
                                                                                                                                       Diccionari català-
                                                                                                                  valencià-balear
                                                                                               picota

                                                                                                                        COSTELL. m. || 1. Columna o bas-
                                                                                                                        timent de fusta on eren subjectats
                                                                                                                        antigament els reus de certs delictes                                          pelle-
El pelleric a Charing Cross a Londres, c. 1808.                                                                         i hi estaven exposats a la vergonya     ric
                                                                                           pelleric                     pública per un temps determinat, de
                                                                                                                        vegades sense tortura, d’altres amb
                                                                                                                        qualque turment com clavament de
                                                                                                                        mans, mordasses, etc.; cast. picota.


                                                                                                                                                                                 ò
                                                                                                                                    rollo               Dic-
                                                                                           ò                      cionari de la RAE rollo

                                                                                                                        Columna de piedra, ordinariamente
                                                                                                   ò    Diccio-
                                                                                                                        rematada por una cruz, que anti-        pelleric
                                                                         nari català-valencià-balear                    guamente era insignia de jurisdic-
                                                                                                                        ción y que en muchos casos servía
                                                                                                                                                                  ò
                                                                         Diccionari etimològic i complementa-           de picota.
                                                                                                                                                                       pilori              pirolina
                                                                         ri de la llengua catalana
                                                                                                                                                                  berlina                pillory
                                                                                pelleric
                                                                                                                                                                           pilloried pillory·ing
Il·lustració del segle XVIII de perjur John Walter posat al pelleric i
el van llançar a la mort a Londres el 1732.                              25. Ibidem.                                                                                          pelleric
Enciclopèdia britànica
                                                                        pillory
                                            pilori             Viquipèdia




                                                 ï




                                                Pillory


                                                               c                                     casa de la vila ajuntament
                                                              pellori
                                                     pilori                         pillo-
                                     ria
                                                      pila



                                            pilleur




                                            ò
                                     pila
                                                        ic ica           pilarica




                                                                                             26. GRANDE GRANDE, F. Lonjas de la Comuni-
                                                                                             dad Valenciana. Castellón. Generalitat Valenciana,
Sala (dibuix de F. Grande Grande).                                                           València, 2003.
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò   ò

S/T
      ò   ò
S/T
      ò   ò
S/T
      ò   ò
S/T
      ò   ò
S/T
      ò   ò
Kaleidoscopio

Kaleidoscopio
Kaleidoscopio

Kaleidoscopio
S/T
      ò
S/T
      ò
Contrapunto
                 ò

Entre cornisas
                 ò
Estuco redimido
                   ò

Capricho arquitectónico
                   ò
Bisagra clásica
                  ò

La cautiva
                  ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò




S/T
      ò
S/T

S/T
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T

S/T
S/T

S/T
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
EL PATRIMONI
ARQUEOLÒGIC
I   EL   VALENCIÀ
Consuelo Matamoros de Villa




                                               ò


                                           ò




                        ò




                            ò



                                           ò




                    ò




                                           Treballs solts
                                                      ò


Trabajos diversos
       ò

                                       ò
ò
                                        ò



       ò




   ò




       ò           ï




   ò

                            ò

                                            ò


                                 Origen, natu-
raleza y antigüedad del hombre



                                    ò
                        ò
ò




    ï
CABEZO REDONDO


S/T (díptic)
               ò
RAMBLA DEL
TAMBUC


S/T
         ò

S/T
         ò
PARTIDA DE MURA


S/T

S/T
ELS ESTRETS   RACÓ DE RATA


S/T

S/T
LA CARENCIA


S/T
      ò

S/T
      ò
ABRIC DE LA SARGA


S/T
            ò

S/T
            ò
VALLTORTA-LA GASULLA


S/T
           ò

S/T
           ò
PA I S AT G E S
D E P E D RA,
PA R AU L E S D E V I D A
Francesc Llop i Bayo




                                                         ï


              ò                                              ò

ò
                          ò
                                      ò
              ò




                                                     ï




natural                       humà

                      ò




          ï

                  ò
normalitat



         ò



ò
          ò
                            ò

              marginadors



ò

                       ò
                                catxirulos, cacherulos   catxerulos




               ï



                                        ò                        margi-
nadors




                                             ò
                                   paredar
    solsida
     .        tornar una solsida




                                        ò
PARTIDA
DE SANTA BÀRBARA


S/T
           ò

S/T
           ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T (díptic)
               ò

S/T
               ò
S/T
      ò


S/T
      ò
S/T


S/T
S/T
      ò



S/T
      ò
DEL CAMP
A L A C I U TAT
ALGUNS     ELEMENTS
R E P R E S E N TAT I U S
Adrià Besó Ros




                                               ò



                                                                                             ò



                                                                                                                                                        ï

                                                                                                             ï
                                                                                ò                        ò




                                         ò



                                                                                                                            la casa
habitada per la família troncal, aïllada dins el terreny de la propietat familiar, que treballa, del que s’autoabasteix i transmet
inalterat, i fins i tot millorat, de generació en generació.5 Un únic hereu, generalment el primogènit, rep el patrimoni fami-
liar, i amb ell el deure moral de mantenir-lo i transmetre’l [...]. És la unitat de poblament dispers i l’habitatge de l’home
que treballa la terra de manera integral, amb fins bàsicament d’autoabastiment: és agricultor, pastor i llenyater
                                                                                                      ò


1. Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. “Del patrimoni etnogràfic”, títol VI.
2. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campaners.com/francesc.llop/text.php?text=2.
(consultat en novembre de 2010). En aquest article es realitza una interessant reflexió sobre el concepte de patrimoni etnològic, que ens ha servit de base per
a plantejar la introducció a aquest capítol.
3. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disperses”. Saitabi, nº 54,
2004, p. 88.
4. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, nº 7.
pp. 542-543.
5. Segons CHIARRI HURTADO, M. A., “El mas de Els Ports de Morella…”, p. 542, la supressió de les primo-genitures mitjançant el decret de 30 d’agost de
1836 fa que les propietats dels masos comencen a dividir-se. Aquesta circumstància es manifesta en la seua arquitectura, en la construcció de nous habitatges
dins un mateix mas, que arriben a formar, en alguns casos, petites agrupacions de cases.
ï



                                                                dena                                             ò




                                     ò




                    ï
                                 ò



             estable                                pallissa




6. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 542.
7. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 545.
8. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fins aleshores que hi fa refe-
 .                                                                                                                              fins
rència data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).
forn i la pastera


                                                               crugia                              graner                atraixos




     ò            ò




                                                                ò           ò




9. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”. p. 557.
10. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valen-
cia, 1995, ens ofereix un interessant análisi del tipus.
11. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74, ha documentat l’existència d’un rentador
al segle XVI a la localitat de Vallada. S. Selma, op. cit., explica la relació entre la generalització dels llavadors i la Revolució Industrial per l’ús d’un producte
material propi de la industrialització com és la ferrada, que va substituir els vells drivells o cossis de ceràmica, molt més pesats, que s’empraven en les cases
per a fer la bugada, la qual cosa va facilitar els desplaçaments amb la roba llavada dels rentadors públics a les vivendes.
ï




                                                                                                                       ï




                                                                                                      ò

                                                                    ò




                                                                                                                                               Apoteosi
de la ciutat de Xàtiva.




12. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història
Local de la Diputació de València. Convocatòria 1993.
13. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fitxa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_
                                                                                   fitxa
etnologia.asp?IdFicha=7150 (consultat en novembre de 2010).
ò

                           ò
                               ò




Atraixos:                                      Pallissa:


                                               Pastera:
                Drivell:           cossi
                Estable:
Cossi:
                                               Porta de llibret:
            ò   Ferrada:
                                           ò


Dena:
                                               Taulell:

                Graner:
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
L’ E L A B O R A C I Ó
D E L’ O L I I
DE LA CERA,
E L S E S PA I S D E T R E B A L L
Adrià Besó Ros




                                                                      ò



                                                                                                             ò
                                                                                                                     ò

                                                  ò            ò



                                                                                                         ò
                                                                             ï



                           ò
                                                                                                                 ï




                                                                                               quintar
                                                                                                                         ò
                      ò

                                                   ò
 esportinada




                                                                                                 ò




1. Vegeu CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
mola olearia
         ò




                                                                                     ò


                                    ò




                                                                                                                                  ò




  ò


2. Per a realitzar la descripció del procés d’elaboració de l’oli hem consultat estudis realitzats a diverses comarques valencianes: CABRERA GONZÁLEZ, M.
R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS.
L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. i altres. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigida per Joan F.
Mira. Volum III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A.; YAGO, R.;
JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004, pp. 41-50.
3. Aquest conjunt ha estat estudiat per ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”.
Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, 1996, nº 11, pp. 7-37, el qual ens ha servit de base per a la descripció de les instal·lacions i dels processos productius.
ò




                                                                     ò
                                                                                                                                                    ï




                                                ï




4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memo-
rias/ArasOlmos.htm (consultat en novembre de 2010).
5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. “L’apicultura tradicional a Peña-roja”. Alazet, 1989, nº 1, pp. 73-97.
ò




    ò
ò
Esportí:               Molta:
Almàssera:


Arbre:
                 Esportinada:           Morques:

                                        Oli de primeres:


                                        Oli de segones:
                 Fornal:
Balancí:

                                        Oli verge:
             ò


Basseta:                                Pasta:
     ò           Gaveta:



                                        Peu:
Cànter:
                 Gerra:                                ò         esportinada

                                        Pila:     ò        esportinada     peu.



Cassola:

                                           ò          pica basseta bassa
                 Mitja carabassa:       Pinyol:



                 Mola:          regló
                                        Premsa:
Cuiro:           Molí de l’oli:
Premsada:               Cup:               Peu:


Quintar:
         ò                                 Pila:


                        Drivell:                        ò   esportinada
                                       ò   Piló:


Regló:            ò
                        Espadelles:        Pouet:
                                              ò
             ò   mola
Tremuja:                                   Premsa:
                        Esportí:


                                           Premsada:
                        Esportinada:
Tria:
                                           Quintar:
                        Fornal:                     ò




Aiguamel:
Almàssera:                                 Rusc:
                        Fusell:
Bresca:


                        Gaveta:
                                   ò


Brescam:
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T


S/T
L A R E S TAU R A C I Ó
D E C A M PA N E S
I LA RECUPERACIÓ
D E L A PA R AU L A
P E R D U DA
Francesc Llop i Bayo




    ò




        ò



                                    ò

                                                          ò

            ò




ò




                                ò

                                        ò

                tocar a missa




                                        campanero
ò
                                                                  modern
                                                ï
                                    estalviar




                                           rellotge                            molestant
                                                                       a la valenciana




                ò

            ò
                    intel·ligents




                                                      ò




                                                                                           ò




                     la Maria el Manuel la Caterina o el Vicent
                                                                                       la Àngel la Jaume la Maria
la Vicent
la Xerreta la Morlaneta el Cucú                                         Calbinot o
Sant Josep                                            la Falsa                       la Borlana L’Alcin a Déu la Malaganosa La
Sargantana                                                                                                                 la Grossa
                                  la Gran                                     la Maria Rosa
                    Maria Grossa                                                                                           ò
                                                                  ò                                              el tiple la tercera
la mitjana i la gran                           la mitjana
     la menuda                           la xicoteta
                                                                                 la Maresa (                           la Valenciana
                               la Secana                            la Saguntina
                la Valenciana
                            la Tercera de Centelles                          la Molinera la Cohetera
   la Barracina la Rajolera                                                                           la Despertadora
                         la del rellotge                               la del Torn                             la dels Combregars
           la d’Albat la de Repicar la de Combregar la de Portaceli                                    la de Foc
                                                                                      la dels Albadets             Avisadoret
                        el Cimboriet                                      el Cimbolet                      el Simbolet
                                          el Ximbolet

                                                ï
                                                la campana de palo                          la matraca                   los mazos
          les trebanelles
                                                         la truja   contrapès                             ï
                               trucha                                                                                         ò
                     cabezal             els gossos els tirants el soquet la ballesta el ganxo...
                                                                                                                         el Vol
                                                                           vuelo             volteo    Revolteig revoltejar
                            el bandeo                  els clamors                  el Retorn el repic de la Xirivia




                                                                                                                                  ò
S/T
          ò

S/T
      ò
S/T
          ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
L’ O R G U E V A L E N C I À
PELS CAMINS
D E L’ A R T,
LA HISTORIA,
LA CIÈNCIA I
L A L I T E RAT U RA
Vicent Ros Pérez




                                                                                                                                       ò




                                                              ò




                                                                         novatores                       ò



                                  ò   modernista
                              ò




                                                                                                        ò




1. La documentació més completa sobre el tema es troba a la col·lecció de monografies Orgues del País Valencià, integrada per 26 números editats a Valèn-
cia per l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La mateixa associació va publicar la revista trimestral Cabanilles, integrada
per 36 números i especialitzada en temes organístics valencians, entre els anys 1982-1990. Sobre esta temàtica és també d’interés el que es reflectix a la
nota següent.
2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV. Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítol va ser reeditat íntegrament a València en juny de 1980 per
(ACAO), com a núm. VIII de la sèrie de monografíes citada. Ibid. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86.
Madrid, 1925, p. 468. DOÑATE, J. Mª. “Orgue de Vila Real.” OPV núm. VII. València, maig de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los
organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano. Madrid, 1987, pp. 138, 141.
ò                  ò                                                                                         ò




                                                                                                                         Sermo unius confessoris et
septem artium spiritualium,


                                    e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors.4



                                                                                                                                                Escala de
contemplació



                 Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants.5
                 ....trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...6


                                      ò
                                                                                                                                            ò


       Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments o sens aquells.7


Curial e Güelfa

                 Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor
                 de melodía, que io no crec que millor so ne millor cant fos jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant.8



3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. l’Estel, València, 1993, p. 96.
4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana. Vol. VI, p. 110. Barcelona, 1984. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms.
276 dels Sermons.
5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Miscelánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II. Barcelona, 1961, p. 771.
6. Ibid, pp. 772, 773.
7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Ceremonioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12, Barcelona, 1990-1991, p. 407.
8. ANÒNIM, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 8, Barcelona, 1987, p. 306.
ò



                                                      Sí com rictat no porta béns ab si
                                                      mas val aitant com cell qui n’és senyor,
                                                      amor no val mas tant com l’amador:
                                                      manxa bufant orgue fals no ret fi.
                                                      (Núm. VII, 1-4)




                                                                                                                                 ò




                   ò                              ò




                                                                                                                                      ò




                  Dechado del alma de Cristo




9. ALONSO, V. “Orgues i organistes d’Alzira”. Cabanilles, núm. 14-16, València, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.
10. FURIÓ, A. “Orgue de Sueca” OPV, núm. XIII-XIV. València, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36.
11. ROS, V. “Noves aportacions a l’obra de l’orguener Pere Serrano”. Cabanilles, núm. 8. València, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.
12. DOMINGO, J. A. “Orgue d’Algemesí”, OPV, núm. XVII, València, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.
Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible, atápense las orejas de los hombres, considerando que el
                 caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y poniendo el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre, más
                 seco que el palo y más duro que el estaño, aunque el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías, y aunque
                 el Espíritu Santo envie su soplo con diversas inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.13




                 Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo en un Coro. Se dice que està vivo, quando no solo hay Or-
                 ganista que hiera las teclas, sì quien mueva el instrumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le despida:
                 y si falta este, se queda el Organo muerto à el sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre Organo
                 viviente: es Dios quien le formó, y quien le dà ayre, para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de
                 tañer bien, ò mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley de Dios, y à la razon, hace harmonia, y và consonante: si
                 disuenan, no se atribuye à quien le dà que reciba y buelva el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala
                 voluntad de este, ó à la impericia, ò à su ignorancia. A el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el
                 hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì, halla aquel por quien es, y existe.14


                                                                                                                                                        ï




                                                                               ò

                                       Batalles.




                                                               ò




13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y
marqués de Lombay. Imp. Mey, València, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.
14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo
de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756.
15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107.
16. PINGARRÓN, F. “La música a la parròquia de Sant Martí de València (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, núm. 2-3, abril-setembre, València, 1982, pp. 7-13, 19, 20,
30-42, 44-47, 50-54.
17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. València, 1971, p. 68.
ò

                    Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo
                                ...per, mosquets i alcabussos
                                tenen les flautes de l’orgue...18

                    Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint) Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat
                    VENDRELL:     ...de que són vosté i Morlà
                                  la canela i canelobre
                                  i que van sempre tan junts
                                  com dos flautes en un orgue...19

                    Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé
                    VENDRELL:     Pués girau-me carta a l’orgue:
                                  pareix trompa de París,
                                  i, ben mirat, un carranc
                                  cada flauta de per si.
                    MORLÀ:        Pués a fe que sobren manxes,
                                  i no ho diga que jo ho dic...20

                    Col·loqui en la Festa de Sent Josep
                    MORLÀ:        ...que en la festa han manxat molts
                                  i sols vosté ha tocat l’orgue...21



                                                                      ï




18. MORLÀ, P J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI, Biblioteca d’autors valencians, nùm. 32. València, 1995, p. 161.
  .         .
19. Ibid, p. 173.
20. Ibid, p. 203.
21. Ibid, p. 251.
22. EIXARCH, J. “Orgue de Forcall.” OPV, núm. X, València, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nous documents sobre orgues del Maestrat.” Cabanilles,
núm. 22, València, 1987, p. 24.
ò


                                                    ...lo quarto fosc de la panxa,
                                                    i com si fos una manxa,
                                                    la ventilla li descobri.
                                                    ***
                                                    ¿Han oït los grans clamors
                                                    que fan los canons de batre?,
                                                    pues cregués no pareix atre
                                                    de tots ells la petería,
                                                    que una forta bateria
                                                    de canons de vint-i-quatre.23

                                                                                                                             Comèdia
bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda                   Los amors de Melisenda


                                                NOVATORES

                                                                                                                            Compendio
Mathematico

                                                                                                   ï
                                                                                 Compendio                              ï
                                                                                                                             Musurgia
universalis sive ars magna consoni et disoni                                                                        ò
          ò
                                                                                                                Harmonie Univer-
selle




23. MULET, F. Tractat del pet. Dècimes 35 i 45. Moderna, València, 1989, pp. 65, 75.
24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado. El Magnànim-IVEI. València, 1989, p. 173.
25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tom II, llibre VI. València, 1757, pp. 438, 489.
26. Ibid., pp. 418, 419.
27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.
28. Ibid, pp. 414, 418.
29. Ibid, pp. 414, 415.
30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. València, 2003, p. 143.
Compendio

                                                                                      17 Apuntamientos para las Constitu-
ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Valencia en lo tocante a las Mathematicas

                  El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la
                  Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de algunos instrumentos músicos, particular-
                  mente del órgano; y lo del Ecco.



                                                                                               ò
                                                                                        Pensamientos literarios


                  Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mucho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de
                  Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo en España sino en toda Europa, el cual (como los
                  estoicos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo un órgano muy bien templado.
                  Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectísima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios
                  libros, que juntos en un volumen en que precede el libro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que
                  armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético ilustre.34




                  Digo que el Órgano rhetórico y oratorio, que me ha regalado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-
                  res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso
                  valenciano Cabanillas.35



                    ò



31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.
32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntes históricos. Alacant, 1896, pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. València, 1903,
pp. 179, 379.
33. NAVARRO, V. Tradició i canvi científic al País Valencià modern (1660-1720): Les ciències físicomatemàtiques. València, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135,
147, 237.
34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans i Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Código de Justiniano en
la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro
intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Hi ha una edició d’Antoni Mestre al volum I de les Obras
completas del cèlebre il·lustrat, València, 1984, pp. 241-260. També hi ha una edició dins de l’Antología de textos de la Ilustración Valenciana, a càrrec de N. Bas
i J. F. Benavent. Alfons el Magnànim, València, 1998, pp. 39-71, i en què estes dues cites apareixen a les pp. 49, 51.
35. FINESTRES, J. Epistolari II. núm. 1146, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1934, p. 572.
Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle ver a todos. Ni los (jesuitas) expulsos querrán dar tes-
                 timonio de las misiones domésticas que les tengo hechas, desde el punto en que empecé a conocer que aquello
                 era un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso del aire.36

                       ò




                                                                                                                                           ò

                             ò                 ò
                                                                                                                                    ò




36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori.
Roma, 1984, p. 745.
37. Consulteu bàsicament els treballs de F. Pingarrón i altres estudiosos a les publicacions indicades a les dues primeres notes, sobretot el núm. 10-11 de la
revista Cabanilles.
38. MIRAVET, R. i PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s.         XVIII   y comienzos del   XIX.”   Nassarre, vol. XVI, 1, Saragossa, 2000.
pp. 187-248.
39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873, pp. 255-6; Vol. II p. 156.
40. BERNAT i BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa. Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibid. L’agüelo pollastre, p. 245. Ibid. Cheroni y Bartoleta o La viuda
y el escolá, pp. 269, 272. ESCALANTE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatre original complet. Vol. II, València, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.
ò


                                 L’Emperador Constantino                            Y al oír así en España
                                 Inventà una contradansa,                           Tan forta trompeteria,
                                 Que al compás d’un orgue chino                     Feren dos flautes de caña
                                 La ballá el Sultán en Fransa:                      Uns cegos de la Ollería.42



                            ò

                                                                                                                                        ò
                     L’agüelo pollastre                                                           ò
                                              ò
                                                  ò
                                                             ò
                                                                                                                                            ò




                                                      Eixe orgue de Sollana
                                                      encara és tan celebrat,
                                                      perquè li falta una tecla
                                                      tenint complet el teclat.



                                                                  L’organiste de Sollana



41. BERNAT i BALDOVÍ, J. La donsayna. Núm. 7. 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5. Sueca, 1997, p. 101.
42. Ibid. p. 159.
  .
43. Ibid. Vol. 1, p. 245.
44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, núm. 2.
                                                                                              .
1981, pp. 319-321.
45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. 1988, pp. 397-406.
Romanç dels 4 trobadors                                              Ferits al
cor,

                                                     …la santa veu de l’orgue...46
                                                     …Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima...47

                                                                       Mi soledad

                                                     …Ni el órgano acompaña los cantares
                                                     Del monge penitente en su plegaria...48

                              ò
                                                                     Corpus Christi



                                                                                                                  Pasacalles



                                                     ò




                                                                                                                     ï
                                                         Melonar de Valensia,




46. LLORENTE, T. Poesía Valenciana Completa. Tres i Quatre. València, 1983, p. 352.
47. Ibidem, p. 205.
48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. València, 1880, p. 323.
49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral, A 224. Madrid, 1991, pp. 125, 127.
50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítols I, II, V-VIII.
51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.
52. GIL ALBERT, J. Crónica General. Lucrecia Bori. Obra completa. Vol. 4, València, 1983, p. 229.
53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.
54. JUST, J. Blasco Ibáñez i València. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians, núm. 18. València, 1990, pp. 119, 121, 122.
55. LLOMBART, C. i SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. València, 1877, pp. 114, 117, 123.
L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada
                 multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau,
                 de quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de
                 bombarda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i
                 veu de salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que s’anomena unda maris.57



                  ò

                                                                                                       ò
                                           ò




Canons de 24:


                                                                                                       Trompeteria de batalla:
Contres:

                                                       Peanes:
Jocs o registres:                                                                                      Ventilles:

                                                       Secret      de    corredores:
Jocs o registres partits:




56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69. Barcelona, 1981, p. 90.
57. D’ORS, E. Gualba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò

S/T
      ò
L’ H E R È N C I A
I N TA N G I B L E
Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera




                    ò
                ò
        ï


                        ò



ò


                                                                        ï




    ò
            ò




                                                              ò
ï




                                     ò



                 ò

Agüelo




                         ï




         ò           ò


             ï                   ï



                 ò



                             ò
ï         ò




ò




                Roà




                              ò




                Judiada   ï           joïos
        ò

                 ò
    ò                             ï
ò




                      ò



ò       ò




            enramà,




    ò                         agüelo

             bovos
ò                   ò       ò
                        ò




        ò



                                ï



                                    ò
            ò




    ï




                    ò
ï               ò
Caceria       Negrito




              ò




ï
ò       ï

        ò




        ò
                    ò




    ò
ò




                ò




                        ò-
C U LT U R A O
A G R I C U LT U R A ?
Jesús Huguet Pascual




                                                                                                                                  ò


           cultura       ò      cultiu de la terra                                                                            ò
                               virgos de Visenteta Ubus



       ò                                                                                                                 ò



                                 ò
                                                                                                                           ò
                                                 literatura sicalíptica                       ò               albergínia carxofa
tomata tramús bresquilla fava figa moniato


                                                                                       ben assaonat netejar la canyota tallar
brossa figues paleres esquilades herba rasposa
                                    ressecar les males herbes
                                                                                                      ò
                                                                                                                          ò




                                                            caduf cadufos
                                                                                   ò


                     Braç braçal tanda filà                                                        ò



parle vosté    calle vosté                                                        ordinària

                                        collir                              collir taronges               agafar   agarrar
Fesa   dantell
dentell            ò         escletxa      canó
                                                            fesa de Sotos fesa de Ressalany fesa de l’abocador
                                                                                                           degotar


                                                                                                                     ò

                                                                                                 fes
                                    fesa                                                                      bancal
                           perpal

      l’aixada
      Aixada cassada de cavar de galló o pent aixadella aixadó càvec aixadell lligó llegó tràmec caveguet xàpol
magall eixartell                                                                                ò


                                                       ï

                       ï




                            l’escorredor de l’anyell
                                                                                        Alfaia

                                                       ò         trapig
               ò
S/T
      ò
S/T

S/T
S/T

S/T
S/T

S/T
TRES EXEMPLES
D E S TAC AT S
Rubén Muñoz Martí




                        ò




                                                 ò
                                 ò




                                 ï

ï




    ï

                                     ò



        El Noticiero Universal                   ò
ò




                ò
                 ò




                                                            ï
ò




    ò                    ï



                     ï
                             Viaje pintoresco e histórico




        ò
ò




            ò



    ï


                                  ò
                 ò
        ò
                              ò




                          ò




ò
                                      ò




                cortile



                                              ò-
ï
                          ï
    ò
                      ò               ò




                                              ò
                              ò

ò                                 ò




            cortile




                                          ï
ï
          ò

cortile
              ï
La poesia
            ò

L’escala
            ò
S/T
      ò

S/T
      ò
S/T
      ò
S/T
      ò
Índex per fotògrafs




    52-53, 210-211, 250-251

       44-45, 86-87, 202-203

                    132-137

    66-67, 226-227, 254-255,

           156-157, 252-253

                      92-93

  192-193, 200-201, 222-223

             56-57, 164-167

                    144-149

             54-55, 174-177

  172-173, 212-213, 224-225

                    182-183

           100-103, 178-179

90-91, 168-171, 264-265, 293

             84-85, 152-155

             46-47, 138-141

             48-49, 218-221

  158-159, 206-207, 294-299

             68-69, 108-111

           128-129, 260-263

             62-65, 310-311

    42-43, 130-131, 306-307

           208-209, 278-279

    50-51, 150-151, 236-237

    88-89, 162-163, 228-229

       60-61, 96-97, 142-143

           106-107, 194-195

   104-105,180-181,280-281

       58-59, 94-95, 160-161

             98-99, 238-241

           188-191, 204-205

           184-187, 308-309
EXPRESIONES
DEL PATRIMONIO
Restaura CV. 15 años recu-
perando nuestro Patrimonio
Expresiones del Patrimonio. Fotografía y
                                                    Lengua,

           Expresions del Patrimoni. Fotografía i
Llengua.
Màxim
                                       obturabamos tapando
el objetivo con un tapón de cartón…obteníamos unas foto-
grafías publicitarias de escasa tirada en las que virábamos
el color sepia y coloreábamos con pincel y anilinas




    Publipress


                                                                                                      Las Provincias
                                                                 Agencia Europa Press




                                                                                          Hoja del Lunes


                                                                          Cien años de historia gráfica de Valencia
                                                                 Historia del Fútbol Valenciano           Historia de las fa-
                                                                 llas        Las fallas en su tinta        Libro de la riada.
                                                                 Ribera del Júcar


                        Valencia. Una visión Oscura, Estam-
pas Naci-onales, La vieja España de los 70, Iconografía del                                                              Ro-
Franquismo, “Retratos de grandes personajes etc...               dalies: fotografías de José María y José Vicente Penalba.
                       “Ateo, antimilitarista y antisistema;
odio el capitalismo y la globalización”




                                                                               Semana Gráfica          Valencia - Atracción
                                                                    ABC
1. Conversación mantenida con Francesc Jarque, diciembre 2010.
Planeta Bicicleta



                                                           Pobles Abandonats. Els paisat-
                                 ges de l’Oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas
                                 de la Comunidad Valenciana La huella morisca en tierras
                                 valencianas




Sistole o diastole, Eurofrisia
                                                                                                        El País Canal 9 ADN
                                                                                             AS o Superdeporte
Caminos que nos llevan a distintos puertos y siempre nos
    dejan con un bombeo en los oídos, que es el sonido de
    nuestro propio silencio.
    Nuestra soledad, reflejada en distintos tiempos, como ob-
    servadores del interior.
    Cada obra muestra un estado que nos es común a todos.
    Siempre en tercera persona, para vernos desde fuera.
    En este espacio-tiempo, es un proceso de varios años, se ve
    una evolución y una búsqueda de la expresión pura sin más.



                   Antología poética                        Es-
tados y caminos de la soledad, De la casa a la fienestra y
O los diablos de mi vida                   expreso lo que me
sale.... por ello escribo fotografía y sueño




                                                                                                 Pronto apareció en mí la ne-
                                                                   cesidad de denunciar a través de la fotografía la destruc-
                                                                   ción del paisaje....ya no era tan necesario la belleza de la
                                                                   forma para fotografiar la fealdad de los paisajes modifica-
                                                                   dos por el hombre, con el encuadre y el rigor es suficiente


                                                                                                           New Topographics
                                                                   Photographs of a Man-Altered Landscape.



2. MTRAKER, http://matraker.es/ Actualizada: el 2 de enero 2009,
fecha de consulta: 10 diciembre 2010.
La
                                                                                                                           experimentación que nos plantemos en este caso, con-
                                                                                                                           siste en desandar el camino andado desde la fotografía
                                                                              La arquitectura del Convento del Carmen      analógica a la digital.
                                                                de Valencia,
                                                                  Catálogo de Monumentos de la Comunidad Valenciana




                                                                                                                                   Metrópolis, Once upon a time…, Pure, Some Space
                                                                                                                           (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades Efímeras,
                                                                                                                           Atacama, Roma

                                                                                Arquitectura e interiorismo Arquitectura
                                                                Vi   On, Geometría, Casa Viva
                                                                             Levante.




                                                                Saber mirar
                                      Annali de architettura,                            Conocer Valencia a través de su
FMR, Proyectos o Arquitectura viva,                             arquitectura
                                                                     La arquitectura popular de Peñíscola.
                                                                                                                                                               Politècnica de Valèn-
                                                                                                                           cia;


                                                                                                                                                     .
mismos, ajenos al devenir de los años y al margen de estos                       Patrimonio distorsionado o Distorted Heri-
                                                                  nuevos pobladores.3                                             tage,




                                                                                                                                                                                        ofrecer una
                                                                                                                                  mirada silente para que el espectador complete su vacío,
                                                                                                                                  irrumpa en su quietud y reconstruya en su historia y sen-
                                                                                                                                  tido, su propio arcano, un film de misterio o un recuerdo
                                                                                                                                  que como la atávica piedra fotografiada, parece persistir al
                                                                                                                                  implacable devenir del tiempo
                                                                                               Bajo esta patina de nueva reali-
                                                                  dad, los monumentos o edificios restaurados se nos pre-
                                                                  sentan como parte de una escenografía, un decorado que
                                                                  una vez diseñado y catalogado se abre al público(...)estas
                                                                  fotografías conforma una acta notarial donde las nuevas
                                                                                                                                                                                             Puntas
                                                                  circunstancias serán recordadas en un futuro.
                                                                                                                                  de flecha. Nuevas Trayectorias en el arte contemporáneo,



                                                  Las Parcas
                                                                                                                                                  una completa declaración de intenciones en
                                                                                                                                  apoyo a los valores más destacados de cuantos aportan di-
                                                                                                                                  namismo y personalidad específica a los circuitos del arte
                                                         Aun-                                                                     contemporáneo de nuestra tierra.6
que es difícil hablar de la propia obra (...) a la vista de los
lugares a fotografiar, pensé en los personajes que habían                                                                          5. Conservación matenida con Jesús Rivera Quirante, diciembre
                                                                                                                                  2010.
poblado aquellos espacios, y sentí que su presencia con-
                                                                                                                                  6. Catálogo Puntas de flecha, Nuevas trayectoria en el arte contempo-
tinuaba habitándolos, sus espíritus errantes continuaban
                                                                  3. Conversación mantenida con Cayetano Fernández, diciembre     raneo valenciano, Valencia, 2009. Coordinación y edición José Luis
flotando entre los peñascos y las torres, sujetos a la tierra      2010.                                                           Pérez Point y Vicenta Belenguer Dolz con textos de María Llanos
por finos hilos, presos de sus emociones, encerrados en si         4. Conservación matenida con Paco Valverde, diciembre 2010.     Alonso entre otros.
la evanescencia del decorado, de la discontinuidad de la
                                                               arquitectura, entendidas como un espacio simbólico y po-
                                                               lítico en su laberinto temporal, en su inestabilidad y caída.
                                                               Tentativa de escritura de la imposibilidad de su definición,
                                                               tentativa de escritura de la lógica de la decepción.7




                             Kéyah




                                                                     62 días




                                     El paisaje es la arqui-
tectura frágil de la mirada. Es inconstante y discontinuo
a pesar de los esfuerzos por sostenerlo. Su veracidad y la
memoria que lo configura siempre al borde de la duda. En
el paisaje, las cosas aparecen y desaparecen: el paisaje
es un murmullo, un rumor, una turbulencia. Dado que es
inconstante, el control de este paisaje (tanto íntimo como
público) es una dedicación que implica un coste. El paisa-
je es en un espacio de interferencia. El paisaje es definido
y redefinido, destruido y reconstruido, inventado y borra-
do. El temor de su caída, la inminencia de su accidente,
su alteración, alimentan el esfuerzo por su sustentación.
El paisaje se agota, porque tiene una duración, y nuestro
tiempo es un tiempo de paisaje en caída. Un paisaje es un
tramo de tiempo, una arquitectura de conflicto, entre lo
real y lo simulado, entre lo íntimo y su control, al borde
del desplome.
Observación del paisaje como un decorado sobre el que
se superponen capas, como una arquitectura inconstante,
como un cuerpo en proceso. Tentativa de narración de la
inconstancia de la mirada, de la fragilidad del paisaje, de    6. Conversación mantenida con Albert Corbí, diciembre 2010.
La obra de Antonio Alcaraz participa de esa sensibilización
                                                               hacia el patrimonio industrial. Su cámara recorre lugares y
                                                               paisajes industriales, recoge últimos testimonios fabriles e
                                                               ingenieriles, enmarca y selecciona imágenes que posible-
                                                               mente no volvamos a encontrarnos. Busca documentación,
                                                               se interesa por su historia y se introduce en sus espacios
                                                               de trabajo hoy vacíos y obsoletos.
          mutante,                                             Después su obra nos trasmite esta historia, estos datos,
                                                               esta sensibilidad hacia el elemento industrial, y la memoria
    Con estos nuevos escenarios establezco una relación        del lugar permanece. Esta es su contribución a la conser-
emocional que me condiciona y obsesiona reconstruir des-       vación de la conservación del patrimonio industrial. Pero
de la ficción fotográfica, transformándolos para recoger su      además, Antonio Alcaraz, dota a la imagen industrial con
memoria y obtener datos desde lo personal y lo colectivo.      un nuevo valor estético, resaltando sus características, sus
Del proceso de trabajo obtengo unas imágenes fotográfi-         formas, sus conceptos, revalorizando este patrimonio y
cas que combinan un universo de posibilidades de lenguaje      elevándolo al estado puramente artístico. 9
postmediático, es decir, sobre la fusión, hibridación y lo
que ya no es en sí fotografía sino el sedimento de muchos
lenguajes.8




                                                               9. Catálogo de Antonio Alcaraz. Arte e Industria. Sala d’exposicions
                                                               Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunto, 2006, pp. 7-16. Texto de In-
8. Conversación mantenida con María Zárraga, diciembre 2010.   maculada Aguilar Civera.
assuts, fonts, rodes o pous




                                                                                                                           assut

                                                                                                                               presa


                                                                          rafa                                               resclosa                                                                   pantà
                                                                                                                                                  pantanet
                                                                          al-sudd,



                                                                                                                                                                     Horta, Horta Vella     Hortetes




                                                                                                                                                                                                  boquera


                                                                          2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al pa-
                                                                          trimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural
1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un          valencià, Saitabi, nº 54, 2004.
                                                                                              .                                                   4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos
enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físi-   3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).       españoles. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenta-
co, XV-XLVII, Almeria.                                                    Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.          ción, 1992.
ullals
                                                                                                                                                                         qanats, qanats



                       parats




                                                                                     ullals                                                             qanats




                                                                                                                               qanats



                                                Font, naixement,                       fonts, caves, alcavons o mines d’aigua
manantial, broll, gorg o ullal

                                           fonts                                                                                           pous




                                                                                                                                                                                                     nòrias de
                                                                                                                                           sang     sénies                                             saniya,

                                                                                                                                                                                                          pous




                                         manantials                                                                                                                                                    catúfols


                                                                                 lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol               7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la
                                                                                                                                           Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Me-
                                                                                                                                           diterráneo español. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.
                                                                                                                                           8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia
                                                                                                                                           natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Va-
5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío                                                                           lencia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.
de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro ju-                                                                       9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-
bilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de         6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).   sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio
València, Universitat d’Alacant, 1989.                                 Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.      Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.
polaina
                                                                                                                                                              pouets                         reg a poal o
                                              pilars                                                                                  per carabassí
          arbre                                                                    motors
        matxo


                      alberca     safareig
                                                mota/andàmit
                                                                                                                                                                                       escorredors
                                                                                                                                                                           taona


              molineta
sénia




             sénies                                                                      tancat


                                                                                     motors turbines
                                rodes,
 n¯ c-ûra.
  a

                                                                       tancats


                                                                                                        ullals
                                                                                                                                                   (arcs, mines o sifons)




                                                                         pouet, taona, poal o carabassí.11          pouet


 vapors


                                                               10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución
                                     fumerals                  de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráuli-
                                                               ca”. En: El patrimonio histórico de la ingeniería civil en la Comu-
                                                               nidad Valenciana. Valencia, Colegio de Ingenieros de Caminos,
                                                               Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, 2003.                    12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomu-
                                                               11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En       nitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua.
                                                               XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios       Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universi-
                                                               Pirenaicos. CSIC, 1964.                                                tat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
>

                                                                                           ramal, regadora reguer
                                >

                                                                                                                                                                                                        arc

                                                                                                                                                     arcs o arcades
                                                                                                                                  des-
                                                                      aiguador    sobreeixidor
    séquia                              alsãqiya
                                                                                                   almenara
                                                                       l-man¯ahir




                                                                                                                                    se-                                                    canal
                                                                      quiol, sequió o canal,
                                                                                                            escala,
                                                                                                                            anguilera,


                                                                       escorrentia, escorredor o assarb




                     séquia, séquia mare o séquia major
                                                                                                                                              sifó




                                                                                           aqüeducte
                           braçal
                                                             roll
(Vega de Valencia o Camp de Túria),          fila (Baix Millars)
   fil

13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-
sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio
Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.
                                                                                                                                                                                   canos
14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià me-
dieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al pro-
fesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat
d’Alacant, 1989.
15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).    16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).   17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).
Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.        Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.       Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
partidors
    andrones

                                                                                                                                                                                        qanats




                                              mina
                                          minat, alcavó, ga-                       llengües
leria, túnel, boquera   albelló                                        de dents
                                                                                      Séquia Comuna d’Ènova               Sé-
                                                               quia Reial del Xúquer       sistar     divisió Séquia Major                 basses o alberques
                                                               de Sagunt      quadrat Reial Séquia de Moncada            cano
                                                               Séquia Reial d’Alcoi       canet                    partidor
                                                               mòvil Séquia Major d’Elx)      roll
                                                                                  ull


                                                     qanat



                                                                           trestellador, torn, paleta tapó
                                                                                  parada o comporta


                                                                                                                                                                                          safareigs
                                                               alters alterons
                                                                                                                                o bassetes                                               sénies, va-
                                                                                                                                pors o motorets

                                  mines

                                                               basses y aljubs                                                     aljub                               al-y¯bb
                                                                                                                                                                           u
                                  albellons
                        minetes                                                     basses aljubs
   boqueres
     alcavons

                                                                                                                                18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia
                                                                                                                                natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valen-
els partidors
                                                                                                                                cia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.
                                                                                                                                19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).
                                                                                                                                Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
molins fari-
                                                                                ners, molins arrossers, batans o molins de drap, fàbriques
                                                                    fregadors   o molins de llum, serreries, ferreries, martinets, molins
                                                                                de pòlvora, caldereries, fàbriques paperes,




                                        lavaderos de los buenos
                                                            lavaderos de los
                        enfermos



                         abeurador                                                 molí hidràulic




                                                                  ambeurador,
                        pica   pileta
                                                                                20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta
  llavador   llavaner
                                                                                de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al
safareig                                                                        profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universi-
                                                                                dad de Alicante, 1989.
ESTEPA
                                                                                                                galliponts,
                                                                     escales o mesuradors   galliponts, ponts o pontarrons

                                                                                                                                                           Regadíos Históricos


                                                                                                                                                                   El Patrimonio del agua en el Valle de
                                                                                                                              Ayora-Cofrentes (1999) Los sistemas de regadío en La Costera. Paisaje
                                                                                                                              y Patrimonio (2003); La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-
                                                                                                                              Marquesat (2004) El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.
                                                                                                                              Geografía y Patrimonio (2005); Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua,
                                                                                                                              Territorio y Tradición (2005); Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia
                                                                                                                              Sistemas y elementos hidráulicos (2006); Las Riberas del Xúquer: Paisa-
                                                                                                                              jes y patrimonio Valenciano (2006); Los regadíos tradicionales del Vinalo-
                                                                                                                              pó. Alto y Medio (2007); El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de
                                                                                                                              València (2007); Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes
                                                                                                                              de regadío (2008); Los regadíos históricos del Turia Medio: La Serranía y
                                                                                                                              el Camp de Turia (2009); Los regadíos históricos del Baix Millars-La Pla-
                                                                                                        escales o escaletes   na (2009); Los regadíos tradicionales y el patrimonio hidráulico del Alto
                                                                                             esglaons                         Mijares, Teruel (2010); Los riegos tradicionales de La Marina Alta: las
                                                                                                                              cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos (2010).


                   batà
                                                                                                                                                               Jorge Hermosilla Pla y Martín Peña Ortiz
                                                                                                                                          ESTEPA (Estudios del Territorio, del Paisaje y del Patrimonio)
                                                                                                                                                   Departament de Geografia, Universitat de València




                                                                                mesurador




          fàbrica de llum




21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931).
Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus
                                                                    utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones.
                                                                    Inde conspectis primo navibus hostium, dactum est signum
                                                                    Hasdrubali (Ad Urbe Condita, Libro XXII) (Hay en Hispania
                                                                    muchas torres situadas en lugares elevados que sirven de
                 Utilitas, Firmitas y Venustas                      atalayas y de defensa contra los ladrones. Desde allí se
                                                                    divisaron por primera vez las naves enemigas y se dio señal
                                                                    a Asdrúbal. Año 217 a. C.)3
            munatoria
                                                                                vías




                                                                                             alcázar o celloquia
                                                                                                                                                            azud


                              poliorcética

                                                                                                                                                                                  deben esta apela-
                                                                                                                            albacares       ción a que las casetas que sobre los azudes resguardan
                                                                                                                                            los tornos, tenían la forma de torreón o castell, y en ellos
                                                                    medinas                                                                 se albergaban, cuando el caso lo exigía, una especie de
                                                                                ravales                                                     guardia que impedía los desmanes que pudieran come-
                                                                                                                                            terse en las contiendas tan frecuentes entre los moriscos
                                                                                                                                            y los cristianos en tiempos medievales y aún posteriores”.
                                                                                                                                                                                       almenaras


                             talaiots, nuraghis




                                                                    2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Gene-
castros,                                                            ralitat Valenciana, Conselleria de Infraestructuras y Transporte,
                                                                    Valencia, 2007, p. 21.
                                                                    3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tomo I:
                                                                    Libro 22.19 Edición de Antonio Ramírez de Verger y Juan Fernán-
                                                                    dez Valverde. Alianza Editorial, Madrid, 1992, p. 197.                  5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.
                                                                                                                                            6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río
                                                                    4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media.
                                                                                                                                            Turia. Valencia, 1917, p. 6.
1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Caste-   Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselle-   7. ALONSO DURÁ, A. “La Almenara fortificada del Javalí de la ace-
llón. Sociedad Castellonense de Cultura, 1992.                      ria de Cultura y Educación, Valencia, 2002, pp. 78-79.                  quia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, nº 150-151, 2008.
                                                                                                                                                                                             .
bunkers.




                                                                                                                                                                                            almenas.14


                                                                                    bombarda           helépolo.10
                                                                                                                     pirobalística




                                                                                                                                                                   motas
                                                                                                                                                                                                       de
                                                                                                                                          llano




                                                                                                                                                                                  muro o muralla




        neurobalísticos
                                              pirobalísticos




                                                                                                                                            tapial                            mampostería         sillar

                                                                      10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-
                                                                      VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de
                                                                      Henares, (Madrid), 1999, p. 51.
                                                                      11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 51.                                                                                    torres
8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.                                   12 MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.
9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX.        13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-
La Máquina y la Historia, nº 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996,
                           .                                          VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de   14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía
pp. 31, 49.                                                           Henares (Madrid), 1999, p. 15.                                      medieval”. Castillos de España, 2008, nº 150-151.
                                                                                                                                                                                 .
móviles                sambucos bastidas
                                            catapultas o
balistas                                                                             Dictionnaire raisonné de L´architecture
                                                           française du    XI   au   XVI   siècle
                                            aproche                                   cadalsos
                                        ariete



                                                                                                                                                        Torre del Homenaje
                                                 almenas                             bolaños




                                                                                                                                                       aljibe




                                                                                                                                                 patio de armas


                           albarranas
                 albacar
                                                                                                    en recodo                                              pirobalísticas

                                                                                                                                             truenos     búzanos o busacos


                                           antemural



                                    aspilleras




           matacanes
                                                           15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medi-
                                                           da. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres
                                                           en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama,
                                                           nº 6-7, 1989-1990.
                                                            .
                                                           16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Cá-
cadalso                                                    pitulo III.
                                                           17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura
                                                           hispano-musulmana”. Al-Andalus, nº XXV,1968.
                                                                                            .
                                                           18. ALONSO RUIZ, M. M. “Torres puerta cristianas en recodo               19. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la
                                                           simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España,     acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, 2008 nº 150-
                                                                                                                                                                                             .
                                                           nº 150-151, 2008, pp. 41-49.
                                                             .                                                                      151.
Compendio Matemático




                                                          bombardas
trabuqueras           morteros        pedreros           cortaos
compagos cortagos       bombardeta                   pasavolante
ribadoquín cerbatanas falconetes                                                                                                                   Apología en excusación de las fábricas del Reino de
                                                                                                                                                   Nápoles



                        cañones medios cañones, cule-
brinas, medias culebrinas, sacres, falconetes medios
falconetes                                 ribadoquines
                         mosquetes



        culebrinas, cañones pedreros.21




                                                                                                         Teoría y Práctica de la forti-
                                                                            ficación conforme a las medidas y defensas destos tiempos


                                                                                              Examen de Fortificación ...



                                                                                                       Estoque de la guerra y arte militar
                                                                                                                            El arquitecto
                                                                            perfecto
                                                                                     Escuela Militar de fortificación ofensiva y defen-
                                                                            siva,                                   Tratado de fortifi-
                                                                            cación o arquitectura militar
20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 71.
21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 72.
22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores                                                                               24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem.
de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos          23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los           25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte va-
hasta el presente. Madrid, Joaquín Ibarra, 1767. Discurso para la           ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización   lenciano en la guerra de los treinta años” Centro de Estudios del
apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el real colegio   del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar”.   Maestrazgo, nº 68, 2002.
                                                                                                                                                                 .
militar de Segovia. Joaquín Ibarra, 1773.                                   Tesis Doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.                                26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. cit., nota 23.
glacis



                                                                   glacis



                                                                                                baluartes murallas
                                                                                                                                                                            línea de aproches




                                  plazas fuertes                                                                                         línea de circunvalación

                                                                                baluartes
                                                                                                                                                                       línea de contravalación



                                                                                                                                         línea de redientes



                                                                                                                                          línea de tenazas




                                                                                                                                         línea obsidional




                                                                                                                                      Alcázar:

                                                                   “ ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no   Albacar:
                                                                   menos de medio año de sitio, con enormes gastos, pérdida de
                             baluarte o revellín                   hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como
                                                                   dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida basta para      Albarrana:
                                                                   arruinar un poderoso ejército”.




                                  espaldones




27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F. y GUIMARAENS IGUAL, G.                  28. www.ingenierosdelrey.com                                       30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-
“Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo   29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-   VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de
XVIII”.   Castillos de España, nº 140, 2005.
                                .                                  1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.                  Henares, (Madrid), 1999, pp. 59-60.
Bombarda trabuquera:           Helépolo o Helópolis:

Aljibe:                         Bombardeta:                    Mampostería:
Almenara:
                                Búnkers:


                                Cadalso:



Antemural:

Antemurallas o falsas bragas:                                  Matacán:
                                Cañón:

Arcabuz:
                                                               Medias culebrinas:
                                Castros:
                                Catapulta:
                                Celloquia:
Ariete:                                                        Medina:
                                                               Morteros o Pedreros:
                                Cerbatana:

                                                               Mosquete:


Aspillera:
                                Compagos, Cortao o Cortagos:   Mota:


Azud:                                                          Munatoria:
                                Culebrina:                     Muro o muralla:
                   .
Baluarte:


                                Espaldón:
                                                               Neurobalística:


                                Falconete:
Barbacana:



                                                               Nuraghi:
Bastida:                        Foso:
             .
Balista:                                                       Pasavolante:
Bolaño:                                                        Patio de armas:


Bombarda:                       Glacis:
                                                               Pedrero:


                                                               Poliorcética:
Pirobalística:



Raval:
Ribadoquín:
Sacres:

Sambuco:




Sillar:



Tapial:


Torres móviles o de asedio:   cons-truere
                                                          eodos                                                                        :
                                                                         pedra mortina, pedra picada y algeps;                  rastell,
                                                                         sarjament, volta de barandat, gerres, tauleta d’entrevigat
                                                                           pitja                 : matràs, argue, pern;          : mitja
                                                                         taronja, volta de mocador       farolet de meló de moro;
Talaiot:                                                                                      cocó, pallissa, caseta de volta, pellerich
                                                                          sala.
Torre del Homenaje:


                                                House Form and Culture
                                            novedad




                                                                                           Vocabulario de arquitectura valenciana. Si-
                                                                         glos XV al XVII
                                                                                                                          Diccionari de
                                                                         l’art i dels oficis de la construcció
gypsum




                                           ittem es estat pàc-
tat que dit mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes
aixi de capelles com sagresties y sacrari de volta grossa
de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que
menys”




                                                                                                                                                                              Sarges




31. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario de arquitectura
valenciana. SS. XV al XVIII. Valencia, 2002. FULLANA, M. Dicciona-
ri de l’Art y dels oficis de la construcció, Moll, Mallorca, 1980. AL-
COVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963.
32. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la historia artística de          34. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.
Chert”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (B.S.C.C.),     Pere Compte, arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.
pp. 275-281. Véase también la voz “pedra mortina” en: GÓMEZ-            35. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gótica Valenciana.
FERRER LOZANO, M.; ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Ob. cit.                    Generalitat Valenciana, Valencia, 2000.
33. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actuaciones de manteni-               36. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bóvedas tabicadas en la              37. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los Siglos de Oro.
miento del patrimonio arquitectónico en Morella y el Maestrazgo,        arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, E.;   Madrid, Real Academia Española, RAE, 1968. ZARAGOZÁ CA-
desde 1986 a 1988”. Centro de Estudios del Maestrazgo, Segundas         ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea,            TALÁN, A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Predicadores de
jornadas sobre artes y tradiciones, 1989, pp. 194-217.                  vol II, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 133-156.          Valencia. Generalitat Valenciana, Valencia, 1997.
tránsito y, por tanto, era un elemento estructural capaz de
                                                                    mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se
                                                                    viniera abajo la bóveda pétrea”




                     frentum




                                              frentum




                                                                                                                                                                                                        Tabique.

                        “Este examen permitió comprender
que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y                                                                                                   baranda,
cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran
pendiente entre bóveda y terrado se ganaba con las ánforas
que sin peso de consideración llenaban un hueco considera-
ble y eran estables al quedar encajadas y que, por encima,          39. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popular en la arquitec-
existía una nueva bóveda de hormigón de cal aligerada con           tura gótica. Barcelona, 1978.                                                                           tabica
orzas según el más puro estilo de las bóvedas romanas de            40. ALMAGRO GORBEA, A. ”Un aspecto constructivo de las
                                                                    bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qantara, vol. XXII. Madrid, C.S.I.C.,
los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda
                                                                    2001.
de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la         41. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Atalaya. Villena”.
cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de          En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valen-
                                                                    ciana. Vol. II, Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 877-883.
                                                                    42. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo,
38. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Medi-            Xàtiva”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Va-        44. Entre la extensa biografía sobre Guastavino, véase HUERTA, S.
teráneo”. En: MIRA, Eduard; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una                lenciana. vol. II. Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 943-949.   (ed. Lit.). Las bóvedas de Guastavino en América, Madrid, 1999.
Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I, Generalitat Valenciana,   43. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 6. RUBIO y                     45. Sobre aspectos de denominación de la técnica, véase el reciente
Valencia, 2003, pp. 105-192. Especialmente cap. 2 “Bóvedas del      LLUCH, A. Documents per a la història de la cultura catalana me-          trabajo de GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.. “The Origins of Tile
gótico mediterráneo”.                                               dieval. Vol. II, Barcelona, 2000, p. 257.                                 Vaulting in Valencia”. Construction History, vol. 24, 2009.
forma cuadrada en planta. En el centro y sobre el suelo se
                                                               colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde
                                                               la cantera. Se embragaba con cuerdas de cáñamo o ma-
                                                               romas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o
                                                               tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por
                                                               travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde
                                                               estaba el rodillo del torno que giraba por el esfuerzo de
                                                               los operarios que usaban, con manos y pies, los travesaños
                                                               como escalones de una escalera sin fin, con gran lentitud
                                                               y en medio de chirridos que recordaban las voces de la ca-
                                                               landria o la alondra. Una vez alcanzada la posición dese-
                                                               ada, se sujetaba la clave mediante traviesas. Entonces se
                                                               colocaban las cimbras para los nervios cuyas dovelas se
                                                               parejan encima tomándolas con mortero de cal. Luego se
                                                               montaban las cerchas para sujetar los témpanos.
                                                                                                        matras
                                                                                                                                                          Sermon


                                                                                                                                                             Spill
                                                                                                           matraç

                                                                                                                                       Tirant lo Blanc, Joanot Martorell




                     matràs




                         matràs


                matràs


                                                                                                                                                                            cúpola




                                  “Para voltear una bóveda
                                                               46. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.
gótica es preciso situar la primera piedra que es, precisa-
                                                               Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.   48. Op. cit., nota 4.
mente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de   47. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaime I Arquitectura Año Cero, ca-        49. Véase la voz “pern” en ALCOVER A.M.; MOLL, B. Diccionari
tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y      tálogo de la exposición. Generalitat Valenciana, Valencia, 2007    català-valencià-balear, 1963.
carló es fa servir un caragol punxeut) i, finalment, unir amb
Arte y Uso de la Arquitectura                                   uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda
Tratado de la Montea y Cortes de Cantería                       alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té algu-
                                                                na cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan                     cocó     cucó
                                                                l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts                                                  xoll
                                                                anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’en-
                                                                treteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència
                                                                al vell ofici de sereno:
                                                                                                                                                                                              cocons
                                                                        El sereno s’ha perdut,
                                                                        a la Font de la Salut.
                                                                        Una agüela l’ha trobat,
                                                                                                                                                                                             pallissa
                                                                        amagat dins d’un forat”.52




                                                                                                                                                         pallissa


                                                                                                                                                                                                        pa-
                                                                                                                                      llissa

                                                                                                                                                                                   tisells


                                                                                                                                                                 pallissa




                                                                                                                                                                pallissa



                                                                                                                                                   atabacat

                                                                La cuarta
“Possiblement una de les tradicions que amb més afec-
                                                                                     picota
te recorden els benicarlandos siga la de construir faro-
lets amb la corfa buida d’una sandia. El procés és senzill:
hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i en buida la
polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa so-                                                                                                                                                  am-
bre la pell perfils i baix relleus de figures tradicionals                                                                              postada
(una escala, el sol i la lluna, un vaixellet, etc.); a conti-
nuació, cal instal·lar una espelma a l’interior dipositant-la
sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni-
                                                                         arreplegaors


20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGO-                                                                                 23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitectu-
ZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7.                                                                                                      ra rural primitiva en secà. Temes d’Etnografia Valenciana, Valencia,
51. Ibidem.                                                     52. ANYÒ, A. et al. Jocs tradicionals a Benicarló. Benicarló, 2000.   1983.
pallissa.                                                                                          Picota




                                                                         palloza                                                           pelleric
                                                                        pallisses



          mescla                                                                              tronat entronat
                                                                           pallisses
                                                                                                                                               Diccionari català-valencià-balear
                                                                                                              canyís
                                                                                                                                                          Diccionari etimològic i complemen-
                                                                                                                                tari de la llengua catalana,


                                                 planeres
                                                                                                      enllatat
       rocalla
                                                                       a llata per canal
            enfosquint-les                        lluït                                                                                       pellerich
                                                                                           reguerot
                                   lliscar                                                                                                                      pellerich
                                                                 aguillons

                                                   emblanqui-                                                                                             pelleric
nats
                                                                  xupet-                                   carxofa
                                                                                                                                                          costell                       cos-
                                                                                                                                tell
                                                                                           casetes de volta
                                                                      pallisses                                                 “Costell m. Columna o bastiment de fusta on eren subjectats
guaitera ullerot,                                                                                                               antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a
                                               pallissa                                                                         la vergonya pública per un temps determinat, de vegades sen-
                                                                                                                                se tortura, d’altres amb qualque turment com clavament de
                 barrot                                                                        de l’u                           mans, mordasses, etc.; cast. picota.


                          golfes                                                                                          re-                 Columna de piedra, ordinariamente rematada
                 porta de quadra                                 guerots                                                        por una cruz, que antiguamente era insignia de jurisdicción y
                                                   passadors                                                                    que en muchos casos servía de picota”.
                                             portó porticó
                                                 atrabancar-la      safareig




                                                                                                              pallisses




                                                                 54. Ibidem.
                                                                 25. Ibidem.                                                                 pelleric
pelleric




                                                pelleric



pilori                 pirolina                 berlina
pillory                          pilloried pillorying
                                                            pelleric



                                                               pillory
            pilori.
                              pelleric




Pillory
                                   c.
             pellori                                       pilori
                pilloria
                       pila


            pilleur




                                    pila
                                           pilarica




                                                                             Institut d´estudis Valencians



                                                                         Treballs Solts

56. GRANDE GRANDE, Francisco. Lonjas de la Comunidad Valen-
ciana. Castellón. Generalitat Valenciana, Valencia, 2003.
Trabajos Varios




                  Consuelo Matamoros de Villa
caseta de piedra en
seco



                                                                                       marginadors


                                                                 paredadors




                                                       paredar
                                                       solsida
                                                                          tornar.   tornar una solsida




                                                                         paredadors paredadores


                 barracas


       barraca



                                  marginadors




                                                                                                         57. Ley 16/1985, de 25 de junio, de Patrimonio Histórico Español.
                                                                                                         “Del patrimonio etnográfico”, título VI.
                                                                                                         58. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos
                                                                                                         inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campanes.com/
                                                                                                         francesc.llop/text.php?text=2. (Consultado en noviembre de
                            catxerulos o catxirulos,
                                                                                                         2010). En este artículo realiza una interesante reflexión sobre el
                                                                                                         concepto de patrimonio etnológico, que nos ha servido de base para
                                                                                                         plantear la introducción a este capítulo.
“la casa habitada por la familia troncal, aislada den-
tro del terreno de la propiedad familiar, que trabaja, del                                                                                   establo                          pajar
que se autoabastece y transmite inalterado, e incluso me-
jorado, de generación en generación61. Un único heredero,
generalmente el primogénito, recibe el patrimonio famili-
ar, y con él el deber moral de mantenerlo y transmitirlo
[...]. Es la unidad de poblamiento disperso y la vivienda del
hombre que trabaja la tierra de manera integral, con fines
básicamente de autoabastecimiento: es agricultor, pastor
y leñador”


                                                                                                                                                                                      artesa




                                                                                                                                                                                                  granero
                                                                                                                                                       atraixos




                                                         dena




59. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians.
Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disper-
ses”. Saitabi, nº 54, 2004, p. 88.
                .
60. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y
la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis
Castellonencs, 7, pp. 542-543.
61. Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella…
p. 542, la supresión de las primogenituras mediante el decreto de 30   63. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella …
de agosto de 1836 hace que las propiedades de las masías empiecen      “. p. 545.
a dividirse. Esta circunstancia se manifiesta en su arquitectura en     64. Según consta en el informe de restauración realizado por la ar-
la construcción de nuevas viviendas dentro una misma masía, que        quitecta Vera Hofbauerová, el primer testigo documental encontra-
llegan a formar en algunos casos pequeñas agrupaciones de casas.       do hasta entonces que hace referencia a esta cuestión data de 1443,
62. CHIARRI HURTADO, M. A. El mas dels Ports de Morella …              en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella        65. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”,
p. 542.                                                                (Consultat en novembre de 2010).                                      p. 557.
Apoteosis de la ciudad de Xàtiva.69




66. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ,
M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia,
IVEI, Diputación de Valencia, 1995, nos ofrece un interesante aná-
lisis del tipo.
67. ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L      ’arquitectura de l’aigua en la
Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74 ha documentado la
                                       .
existencia de un lavadero em el siglo XVI en la localidad de Vallada.
Selma, S.: Op. cit, explica la relación entre la generalización de los
lavaderos y la Revolución Industrial por uso de un producto materi-
al propio de la industrialización como es la herrada, que sustituyó a    68. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comar-    69. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la
los viejos drivells o barreños de cerámica, mucho más pesados, que       ca de Los Serranos”. Trabajo inédito realizado con una beca del      Comunitat Valenciana, ficha nº 7.150, en http://www.cult.gva.es/
                                                                                                                                                                             .
se empleaban en las casas para hacer la colada, lo cual facilitó los     Centro de Estudios de Historia Local de la Diputación de Valencia.   dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=7150 (Consultado
desplazamientos con la ropa para lavar a los lavaderos públicos.         Convocatoria 1993.                                                   en noviembre de 2010).
Artesa:



Barreño:




Dena:




Establo:
Granero:
                      trojes
Lebrillo:



Mostrador:

Pajar:
Puerta de librillo:



Trojes:




                               1. Véase CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de
                               Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
mola
olearia




                 2. Para realizar la descripción del proceso de elaboración del aceite
                 hemos consultado estudios realizados a varias comarcas valencia-
                 nas: CABRERA GONZÁLEZ, M. R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli
                 a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert,
                 Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. L’olivera
                 i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990;
                 GREGORI; J. J. y otros. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigi-
                 da per Joan F. Mira. Vol. III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional,
                 comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp.
                 128-131; SOLER, A., YAGO, R. y JORDÀ, R. Oficis tradicionals
                 valencians. Tàndem, Valencia, 2004. pp. 41-50.
3. Este conjunto ha sido estudiado por ATIENZA PEÑARROCHA,              Almazara:
A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia).
El almázar de Utiel”. Oleana: cuadernos de cultura comarcal, nº 11,
                                                              .
                                                                        Árbol:
1996, pp. 7-37, el cual nos ha servido de base para la descripción de
las instalaciones y de los procesos productivos.
4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración
de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/
dgpa/etnologia/memorias/ArasOlmos.htm (consultado en noviem-
                                                                        Balancín:
bre de 2010).
5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. L          ’apicultura
tradicional a Peña-roja. Alazet, nº 1, 1989, pp. 73-97.
                                  .
Balsita:              Aceite virgen:   Encapachadura:

                      Pasta:           Hornal:
Cántaro:

                      Pie:

Cazuela:
                                       Eje:
                      Pila:

                                       Gaveta:

                      Orujo:
Cuero:
                      Prensa:
                                       Pie:
Capacho:
                      Prensadura:      Pila:


Encapachadura:        Quintal:         Bolo:


                                       Pocito:
Hornal:
                      Ruello:
                                       Prensa:

                      Tolva:
                                       Prensadura:
Gaveta:
                                       Quintal:
                      Decantación:

Tinaja:

                      Aguamiel:        Colmena:
                      Almazara:
Media calabaza:
                      Panal:
Muela:
Molino del aceite:
                      Cerón:
                      Cubo:
Molienda:

                      Lebrillo:

Alpechines:
Aceite de primeras:   Ventriles:

Aceite de segundas:
                      Capacho:
ahorrar




                                                           porque todos tenemos reloj y no
                                necesitamos que continúe molestando el de la torre.


       tocar a misa                     a la valenciana:




campanero




                      moderno
la Maresa
                                                                       la Valenciana                                    la Seca-
                                                               na                                   la Saguntina
                                                                                                                               la
                                                               Valenciana


                                                                                          la Tercera de Centelles
                                                                                la Molinera, la Coetera
                                                                              la Barracina, la Rajolera
                                                                                                            la Despertadora
                                                                                                     la del Rellotge
                                                                                          la del Torn               (
                                                               la dels Combregars                la d’Albat, la de Repicar, la
                                                               de Combregar, la de Portaceli                              , la de
                                                               Foc
                                                                                                                               la
                                                               dels Albadets                Avisadoret
                                                                            el Cimboriet
                                                                    , el Cimbolet                   , el Simbolet
                                                                                                                    el Ximbolet

la Maria, el Manuel, la Caterina el Vicent
       ,


                             la Àngel, la Jaume, la Maria,
la Vicent

                                                                          la campana de palo                             la ma-
                                                   la Xerre-
                                                               traca                    los mazos             les trebanelles
ta, la Morlaneta, el Cucú
Calbinot Sant Josep
la Falsa                       la Borlana, l’Alcin a Déu, la
                                                               truja
Malaganosa, la Sargantana
                                                                                                               trucha

            la Grossa                               la Gran
                                                                                                                        cabezal
                                   Maria Rosa
                                                                          els gossos, els tirants, el soquet, la ballesta, el
                                          Maria Grossa
                                                               ganxo...


                                                                                                                              vol
                               tiple,   tercera,   mitjana
  gran                              mitjana                                            vuelo              volteo        revolteig
                                                                 revoltejar                                    bandeo
                menuda                              xicoteta               els clamors                              retorn
                                                               repic de la Xirivia
novatores




                                                                                                             Renaixença
                                                                                                                                                                                                   Sermo unius
                                                                                                                                               confessoris et septem artium spiritualium,




                                                                                                                                                         e també los doctors sonaven òrguins, car los canons
                                                                                                                                                       grossos són los senyors…




                                                                                                                                                     Escala de contemplació,




                                                                                                                                                         Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar
                                                                                                                                                       so continuadament sonen los òrguens dels sants

                                                                                                                                                       ... trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris,
                                                                                                                                                       altres òrguens...




                                                                     2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV, Valencia,        3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. L’Estel. València,
1. La documentación más completa sobre el tema se encuentra en       1909, pp. 225-6. Este capítulo fue reeditado íntegramente en Valen-       1993, p. 96.
la colección de monografías Órganos del País Valenciano, integrada   cia en junio de 1980 por (ACAO), como nº VIII de la serie de mono-
                                                                                                              .                                4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llen-
por 26 números editados en Valencia por la Assciació Cabanilles      grafías citada. Ibidem. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín       gua catalana. Vol. VI. Barcelona, 1984, p. 110. Geschib, Vocab. San
d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La misma asociación       de la Real Academia de la Historia, nº 86, Madrid, 1925, p. 468. DO-
                                                                                                          .                                    V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 de los Sermons.
publicó la revista trimestral Cabanilles, integrada por 36 números   ÑATE, J. Mª “Órgano de Villa Real.” OPV, nº VII, Valencia, mayo de
                                                                                                                  .                            5. RUBIÓ, J. “L  ’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Mis-
y especializada en temas organísticos valencianos, entre los años    1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros     celánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II, Barcelona, 1961,
1982-1990. Sobre esta temática, es también de interés lo que se      en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso   p. 771.
refleja en la nota siguiente.                                         Español de Órgano, Madrid, 1987, pp. 138, 141.                            6. Ibidem, pp. 772, 773.
... Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar
         davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments
         o sens aquells...7                                                                                                                                                                Carta pastoral


                                                                                                                                                    ... Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo
     Curial e Güelfa                                                                                                                                en un Coro. Se dice que está vivo, quando no solo hay
                                                                                                                                                    Organista que hiera las teclas, sì quien mueva el ins-
         ... Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra                                                                                  trumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le
         reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de                                                                                   despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el
         melodia, que io no crec que millor so ne millor cant fos                                                                                   sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre
         jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant…8                                                                                            Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le da ayre,
                                                                                                                                                    para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de
                                                                                                                                                    tañer bien, o mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley
                                                                                                                                                    de Dios, y à la razon, hace armonía, y va consonante: si
                                                                                                                                                    disuenan, no se atribuye à quien le da que reciba y buelva
                                                                                                                                                    el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala
                                                                                                                                                    voluntad de este, ó à la impericia, o à su ignorancia. A
                                                                                                                                                    el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el
                                                                                                                                                    hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì,
                                                                                                                                                    halla aquel por quien es, y existe.



         Si com rictat no porta béns ab si
         mas val aitant com cell qui n’és senyor,
         amor no val mas tant com l’amador:
         manxa bufant orgue fals no ret fi.




                                                                                                         Dechado del alma de Cristo

                                                                              Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible,
                                                                              atápense las orejas de los hombres, considerando que el
                                                                              caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y ponien-
                                                                              do el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre,                 Batallas.
7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Cere-                   más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque
monioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12.              el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías,
Barcelona, 1990-1991, p. 407.                                                 y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas
8. ANÓNIMO, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”. Vol. 8, Barce-              inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.
lona, 1987, p. 306.
9. ALONSO, V. “Órganos y organistas de Alzira” Cabanilles, nº 14-
                                                            .
16. Valencia, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.
10. FURIÓ, A. “Órgano de Sueca”, OPV, nº XIII-XIV, Valencia,
                                              .                                                                                             14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor
1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36.                            13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier   Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa
11. ROS, V. “Nuevas aportaciones a la obra del organero Pedro Se-     fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de   Sede Apostólica, Obispo de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat.
rrano” Cabanilles, nº 8, Valencia, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.
                    .                                                 Borja, duque de Gandia y marqués de Lombay. Valencia, Imp. Mey,       Madrid, A. Marín, 1756.
12. DOMINGO, J. A. “Órgano de Algemesí”, OPV, nº XVII, Valen-
                                               .                      1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC       15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires,
cia, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.                                       Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.                                      1940, p. 107.
i, ben mirat, un carranc
                                                                                                cada flauta de per si.
                                                                                  MORLÀ:        Pués a fe que sobren manxes,                Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda
                                                                                                y no ho diga que jo ho dic...                Los amors de Melisenda

                                                                          Col·loqui en la Festa de Sent Josep
                                                                                  MORLÀ:        ...que en la festa han manxat molts
                                                                                                i sols vosté ha tocat l’orgue...

                                                                                                                                                                                    Novatores




                                                                                                                                                   Compendio Mathematico




                                                                                                                                                                            Compendio



                                                                                                                                                                        Musurgia universalis sive ars magna
                                                                                                                                            consoni et disoni



Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo
      ... per, mosquets i alcabussos
                                                                                                                                                                                             Harmonie Univer-
      tenen les flautes de l’orgue;...
                                                                                                                                            selle
Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint)                  ... lo quarto fosc de la panxa,
Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat                                         i como si fos una manxa,
         VENDRELL: ...de que són vosté i Morlà                                    la ventilla li descobri.
                   la canela i canelobre                                          ------
                   i que van sempre tan junts                                     ¿Han oït los grans clamors
                   com dos flautes en un orgue...                                  que fan los canons de batre?,
                                                                                  pués cregués no pareix atre                                                                      Compendio
Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé                           de tots ells la petería,
        VENDRELL: ...Pués girau-me carta a l’orgue:                               que una forta batería
                                                                                                                                            24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma des-
                      pareix trompa de París,                                     de canons de vint-i-quatre.                               velado. El Magnànim-IVEI, Valencia, 1989, p. 173.
                                                                                                                                            25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tomo II, libro VI, Valen-
                                                                                                                                            cia, 1757, pp. 438, 489.
16. PINGARRÓN, F. “La música en la parroquia de San Martin de                                                                               26. Ibidem, pp. 418, 419.
Valencia (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, nº 2-3, Valencia, abril-setiembre,
                                     .                                    20. Ibidem, p. 203.                                               27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.
1982, pp. 7-13, 19, 20, 30-42, 44-47, 50-54.                              21. Ibidem, p. 251.                                               28. Ibidem, pp. 414, 418.
17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s.     XVIII.   22. EIXARCH, J. “Órgano de Forcall.” OPV, nº X, Valencia, 1980,
                                                                                                                     .                      29. Ibidem, pp. 414, 415.
Valencia, 1971, p. 68.                                                    pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nuevos documentos sobre órganos del   30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el
18. MORLÀ, P J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI. Biblioteca
              .                                                           Maestrazgo.” Cabanilles, nº 22, Valencia, 1987, p. 24.
                                                                                                      .                                     s. XVII. Valencia, 2003, p. 143.
d’autors valencians. Valencia, 1995, p. 161.                              23. MULET, F. Tractat del pet. Décimas 35 y 45. Moderna.          31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos
19. Ibidem, p. 173.                                                       Valencia, 1989, pp. 65, 75.                                       XVII   y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.
17 Apuntamientos para las Constitu-
ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Va-
lencia en lo tocante a las Mathematicas                                              Digo que el                               que me ha re-
El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la                          galado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-
música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los                             res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a
12 modos, las reglas de componer con la explicación de al-                           quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso
gunos instrumentos músicos, particularmente del órgano;                              valenciano Cabanillas.
y lo del Ecco.




                        Pensamientos literarios



                                                                                     Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle
         Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mu-
                                                                                     ver a todos. Ni los          expulsos querrán dar testi-                               Renaixença
         cho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de
                                                                                     monio de las misiones domésticas que les tengo hechas,
         Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo
                                                                                     desde el punto en que empecé a conocer que aquello era
         en España sino en toda Europa, el cual (como los estoi-
                                                                                     un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso
         cos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo
                                                                                     del aire.
         un órgano muy bien templado.

         Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectí-
         sima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios
         libros, que juntos en un volumen en que precede el li-
         bro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que
         armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético
         ilustre.



32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntas históricos. Ali-
cante, 1896. pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia.                                                                                          L’Emperador Constantino             Y al oír así en España
Valencia, 1903, pp. 179, 379.                                                                                                                               Inventà una contradansa,            Tan forta trompetería,
33. NAVARRO, V. Tradición y cambio científico en el País Valencia-
                                                                                                                                                            Que al compás d’un orgue chino      Feren dos flautes de caña
no moderno (1660-1720): Las ciencias fisicomatemáticas. Valencia,
                                                                                                                                                            La ballá el Sultán en Fransa:       Uns cegos de la Ollería.
1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135, 147, 237.
34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio              35. FINESTRES, J. Epistolari, II. nº 1146, Biblioteca Balmes, Bar-
                                                                                                                .
Mayans y Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Có-   celona. 1934, pp. 572.                                                 39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873.
digo de Justiniano en la Universidad de Valencia al excelentísimo señor      36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X.      pp. 255-6, vol. II, p. 156.
D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en   de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem     40. BERNAT y BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa,
ocasión de dedicar a su excelencia el libro intitulado Cartas morales,       M. Batllori. Roma, 1984, p. 745.                                       Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibidem L’agüelo pollastre, p. 245. Ibidem
militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734.   37. Consultar al respecto básicamente los trabajos de F. Pingaron y    Cheroni y Bartoleta o La viuda y el escolá, pp. 269, 272. ESCALAN-
Existe una edición de Antoni Mestre en el vol. I de las Obras comple-        otros estudiosos en las publicaciones reseñadas en las dos primeras    TE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatro original completo.
tas del célebre ilustrado. Valencia, 1984, pp. 241-260. También existe       notas, sobre todo el nº 10-11 de la revista Cabanilles.
                                                                                                   .                                                Vol. II, Valencia, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.
una edición dentro de la Antología de textos de la Ilustración Valencia-     38. MIRAVET, R. y PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull      41. BERNAT y BALDOVÍ, J. La Donsayna. nº 7, 12-1-1845. Obra
                                                                                                                                                                                           .
na, a cargo de N. Bas y J. F Benavent. El Magnànim, Valencia, 1998,
                             .                                               a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1,   completa. Vol. 5, Sueca, 1997, p. 101.
pp. 39-71, y en la cual estas dos citas aparecen en las pp. 49, 51.          Zaragoza, 2000, pp. 187-248.                                           42. Ibidem, p. 159.
Ro-
                                                                   manç dels quatre trobadors
                                                                          Ferits al cor,
                                                                                                                                             Lo Rat Penat
                                                                            ... la santa veu de l’orgue...
                                                                            ... Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima....

                                                                                                                              Mi so-
                                                                   ledad                                                                                                    Melonar de Valensia,
      L’agüelo pollastre
trenquí el òrgue á lleña seca                                               ... Ni el órgano acompaña los cantares
                                                                            Del monge penitente en su plegaria...




                                                                                                                                                                                     celeste
                                                                                                                                         y
                                                                                    Corpus Christi



                                                                                                                                                 L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots
                                                                                                                                                 els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada
                                                                                                                                                 multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i
                                                                                                                                                 de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de
                                                                                                                                                 quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i
                                                                                                                                                 les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bom-
                                                                                                                                                 barda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de
                                                                                                                                                 trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de
                                                                                                                                                 salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que
                                                                                                                                                 s’anomena unda maris.



         Eixe orgue de Sollana
         encara és tan celebrat,
         perquè li falta una tecla
         tenint complet el teclat.




                                                                   46. LLORENTE, T. Poesia Valenciana Completa. Tres i Quatre, Va-
L’organiste de Sollana                               Novedades     lència, 1983, p. 352.
                                                                   47. Ibidem, p. 205.
                                                                   48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. Valencia, 1880,   54. JUSTO, J. Blasco Ibáñez i València. Valencia, 1990, pp. 119, 121-
                                                                   p. 323.                                                               122.
43. Ibidem, vol. 1, p. 245.                                        49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral A 224, Ma-        55. LLOMBART, C. y SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. Va-
44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco       drid, 1991, pp. 125, 127.                                             lencia, 1877, pp. 114, 117, 123.
conocido en España: El aragonés P Diego Cera.” Musicología de la
                                   .                               50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítulos: I, II, V-VIII.          56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol.
SEM, vol. IV, nº 2, Madrid, 1981, pp. 319-321.
               .                                                   51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.                       69, Barcelona, 1981, p. 90.
45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea   52. GIL ALBERT, J. Obra completa. Vol. 4. Valencia, 1983, p. 229.     57. D’ORS, E. Guálba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34.
de Cronistes Oficials del Regne de València, 1988, pp. 397-406.     53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.          Barcelona, 1987, p. 122.
la Festa o Misteri d’Elx



Cañones de 24:


Contras:


Juegos o registros:                                                 la
                               Festa d’Elx
Juegos o registros partidos:




Peanas:

Secreto de correderas:




Trompetería de batalla:



Ventillas:




                                              de peu i vareta
andador
                                                                                         cadafal                                                                                la Roà


                                                                                            andador                      tramoia
                                                                                                                                                   la Vila Murada
                                                               baixa


                                                                         càbria                       torn
                    el senyoret la guapeta del poble el
                                                                                            Núvol     Mangrana       Araceli
seré l’agüelo el capellà el sagristà l’escolà les beates
                                                               Ressèlica        Coronació Trinitat
els llauradors el torero l’arrier els artesans les dones
del llavador la venedora de titots la castanyera                                                                                                                                         Mare
                                                                  Festa d’Elx                       Patronat del Misteri d’Elx     de Déu
         Moros i Cristians              Sant Jordi


                                                                                                                                                                                     Misteri




                                                                  Nit de l’Albà


                                                                                  Mare de Déu
                                                                                                                                                                           Misteri la Festa
                                                                              Festa d’Elx

                                                                                                                                                     Judiada
                                                                                                                                                               la Festa                  joïos
                                                                                                    Misteri: la Vespra
                 Misteri d’Elx La Festa
                                                                                                         Mangrana
                                                                                                                                                                               mans gafes




                                                                                                                                                                          la Festa


                                                                                                                                                           Coronació
                   Escolania                           Cape-
                                                                                                Àngel Major
lla                                                                                                                                              Araceli
                                                               Araceli


                                                                                                    Mangrana

                                                                                                                                                                                     Trinitat


                                                                                                                                   Mare de Déu
                                        tramoia alta                      les portes del Cel
                                  Cel
Modistes         misteris del rei Herodes de sant Cristòfol i
Araceli            Cadafal                                                                         Cavalcada del convit         els pelegrins d’Adam i Eva                                    ant
                                                                      capellà de les Roques                                     Nicolau i la barca Santa Margarida i la Cuca Fera Sant
                                                                                                           les banderoles       Sant Jordi i el Drac Santa Marta i la Tarasca Santa María
                                                                                                                                Egipcíaca La beata Agnés de Benigànim
                                                           reial senyera                               nanos                                                  els Cirialots
                                                                                        dolçaina      tabal
                                                                                   la Moma i els Momos els Cavallets                                            macer de la seu       gosser de
                                                           Morets la Mangrana els Arquets els Pastorets els Llau-               la seu        encensers
                                                           radors els Turcs les Vetes de Sueca


                                                                                                   Misteri del Rei Herodes
                                 Festa de la Mare de Déu                Degolla Portalet
de la Salut d’Algemesí                                        Processó General
                                                                                                                la Diablera
                                                           Sant Miquel la Fe Sant Vicent Ferrer la Puríssima la Va-
                                                           lència la Fama el Patriarca la Santíssima Trinitat Mare
                                                           de Déu dels Desemparats Sant Calze
                                                           enramà                       murta                                                       Fundació per a la Festa a la Mare de Déu
                                                                                                                                de la Salut
                                                           nanos gegants la Moma i els Momos
                                                           la Mangrana els Pastorets els Cavallets els Arquets els
                                                           Llauradors Turcs
                                                                                                                                      festers
                                                                                Maria                  Manuel


                                                                                                                          les
                                                           banderoles                                                                                         Sexenni
                                                                                                Fusters
                                Consell                                                                       l’agüelo Colo-
                                                           met                                                                                          Tornejants       Muixeranga
                                                                                      els Blanchs
                                                                                                                          els
          Amics dels Corpus Campaners de la Catedral de    àngels bovos
València Músics i Dansadors del Corpus de València                                                                                                                                      Mare de
                                                                                                                                Déu
                                                                 qui parà el sol                                                                            dolçainers


                                                                                                                                                                              Volta General


les roques                                                 Confiters     Sucrers                                                    Abraham i Isaac Adam i Eva Santa Bàrbara                Mare
                                  Casa de les Roques                       reial senyera                                        de Deu de la Salut                              de Sant Bernat i
                                                                                                                                les germanetes
                                                                                                                                Mare de Déu                    Nit del Retorn
                                                                                                                                              castell
                                                                                        Forners                   Sastres i
ció     d’Adam i Eva                    Santa Bàrbara      San
                                                                 Bernat y les germanetes                 de la Mare de Déu de la
                                                                 Salut                    Muixeranga
                                       la Plega                          el Ball el Passeig les Floretes
                                              mascletà                   pujades l’Entrada la Torreta la Torreta Desplegada
                                                                 la Torreta Desplegada doble el Pinet el Pi de Cinc el Pi
                                                                 Doble el Pi Desplegat la Morera La Tomasina la Volanti-
  Volta General                                                  nera Cinc en un peu el Micalet l’Alta de cinc l’Alta de sis
                                                                                        l’Enterro l’Oberta el Guió la Marieta
                                                                 la Maria Alta la Font el Retaule el Banquet el Cinc d’Ors
                                                                 l’Altar la Sénia l’Aranya el Carro la Grossa Caps en Caps
                                                      Capella    el Tigre les Figueretes el Passeig de Gegants
de la Troballa                                                                                     els Bastonets              el
                                                                 Paco l’U la Queta Tres Colpets la Figuera la Caceria el
                                                                 Bolero la de Planxa                 el 7 i el 19 la Corredora
                                                                 el 2 i el 15 el Mambrú la Gallega l’Ampla Defensa de
                                                                 Planxa la Carxofa els Arquets les Pastoretes             Bole-
                                                                 ro     Llauradores           València          Trensats Típcs
                                                                            Bots el Centenari
                                                                                                                     Creu Major
                                           Volta General
dolçainers i tabaleters                                                      els Tornejants                              Fuga
                                                                       Floretes dos carerilles cadireta crusada quatre can-
  Processoneta del Matí                                          tons quatre cares
                                                                                                               Morets els Sants


                                                                            festers                                 els Volants
                          Muixeranga


                                                                                  Volta General


mascletà
  Volta General                                                                         la Festa de la Mare de Déu de la Sa-
                                                           les   lut d’Algemesí,
Floretes                                Muixeranga                                                                                                    la Mangrana del
                                                                                                                                   Misteri   la Muixeranga d’Algemesí


                                          castell




                                                  els misteris
i martiris                Abraham i Isaac            Tempta-
la Festa d’Elx



                                                                                                     cultura
                                                                     cultivo de la tierra


                                                                                  virgos de Visenteta Ubus

                                                         el
Sexenni de Morella, els Pelegrins de les Useres, les Santa-
nonades,



                                                                                                                                                  caduf cadufos




                                                                                                                                                                Braç, braçal, tanda, fila...




                                                                                                                   litera-
                                                              tura sicalíptica
                                                              albergínia, carxofa, tomaca, tramús, bresquilla, fava, figa,          parle vosté    calle vosté
                                                              moniato                                                                                               ordinaria




                                                                                                                                                  collir                             collir
                                                                                                                             taronges                      agafar agarrar
                                                              ben assaonat, netejar la canyota, tallar brossa, figues pale-
                                                              res esquilades, herba rasposa...
                                                                                                                                                                                      Fesa
                                                                                                 ressecar les males her-      dantell (dentell)
                                                              bes
                                                                                                                                             feses
                                                                                                                                                                      fesa de Sotos, fesa
                                                                                                                             de Ressalany, fesa de l’abocador...,


                                                                                                                                                                       degotar
fes
                           fesa
                                                   bancal
                                 perpal




                         l’aixada
Aixada cassada, de cavar, de galló o pent, aixadella, aixa-
dó, càvec, aixadell, lligó, llegó, tràmec, caveguet, xàpol,
magall, eixartell...,




          l’escorredor de l’anyell



                        Alfaia




                                 trapig
Patrimonio
Patrimonio
Patrimonio

Patrimonio

  • 4.
  • 5.
    Direcció Coordinació tècnica i administrativa UPA Textes Ò Directora General de Patrimoni Cultural Valencià Cap d’Àrea de Patrimoni Cultural i Museus Cap de Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic, Entológic i Històric Cap de Servei de Museus Comissaria Fotografies Disseny de l’exposició Gerent Conservador de Pintura Muntatge Conservadora de Dibuixos i Gravats Il·luminació Departament de Registre Instal·lació audiovisual Departament de Restauració Biblioteca Protocol Didàctica Art Valencià Laboratorios Gerència Disseny gràfic Maquetació Impressió ò
  • 6.
    Índex 7 President de la Generalitat 8 Consellera de Cultura i Esport 9 Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 11 Directora General de Patrimoni Cultural Valencià, 12 Felisa Martínez Andrés 26 28 Jorge Hermosilla Plá i Martín Peña Ortiz 70 Carmen M. Pérez-Olagüe 112 Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda 196 Ò Consuelo Matamoros de Villa 214 Francesc Llop i Bayo Adrià Besó Ros 242 Adrià Besó Ros 256 Francesc Llop i Bayo Vicente Ros Pérez 282 Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera Jesús Huguet Pascual 300 Rubén Muñoz Martí 312
  • 8.
    ò ò ï ò ò Restaura CV. 15 años recuperando nuestro Patrimonio
  • 9.
    ò ò ò ò ò ò
  • 10.
    ò ò ò ò ï ò ò ò
  • 12.
    ò Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llengua ò ò ò ò ò
  • 13.
    Felisa Martínez Andrés ò ï ò ò ò ò ò ò
  • 14.
    ò ò ò ò ò ò ò ò ò ï
  • 15.
    ò ï ò ò ò ò Valencia. Una visión oscura Estampas Nacionales La vieja España de los 70, Iconografía del Franquismo, Retratos de grandes perso- najes ï ò ò 1. Conversació mantinguda amb Francesc Jarque, desembre 2010.
  • 16.
    ò ò Las Provincias ò Hoja del Lunes Cien años de historia gráfica de Valencia Historia del futbol valenciano Historia de las Fallas Las Fallas en su tinta Libro de la riada. Ribera del Júcar Rodalies: fotografies de José María i José Vicente Penalba. ò ò Semana Gráfica València – Atracción ABC ò ò Sístole o diástole, Eurofrisia ò ò ò ò ò
  • 17.
    ò ï ï Planeta Bicicleta Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas de la Comunidad Valenciana i La huella morisca en tierras valencianas ò ò ò ò ï ò ò ò ò El País Canal 9 ADN AS o Superdeporte
  • 18.
    ò ò ò ò Camins que ens porten a distints ports i sempre ens deixen amb un bombament en les orelles, que és el so del nostre propi silenci. La nostra soledat, reflectida en distints temps, com a observadors de l’interior. Cada obra mostra un estat que ens és comú a tots. Sempre en tercera persona, per a veure’ns des de fora. En este espai-temps, és un procés de diversos anys, es veu una evolució i una busca de l’expressió pura sense més. ò Antología poética ò ï 2. Mtraker, http://mtraker.es/ Actualitzada: el 2 de gener 2009, data de consulta: 10 desembre 2010.
  • 19.
    ò ò Sueños... ò ò ò ò ò ò ï ò ò ò ò ò ï New Topographics Photographs of a Man-Altered Landscape.
  • 20.
    ï ò ò Annali de architettura, FMR, Proyectos o Arquitectura viva, ò ò ò ò ò ò La arquitectura del Convento del Carmen de Valencia Catálogo de Monumentos de la Comunidad Valenciana
  • 21.
    ò Arquitectura e Interio- rismo Arquitectura Viva On, Geometría, Casa Viva Levante. Saber mirar Conocer Valencia a través de la su arquitectura ò La arquitectura popular de Peñíscola. ï collage ò ò ò ï ò Metrópolis, Once upon a time…, Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades efímeras, Atacama, Roma ò ò ò ò ò
  • 22.
    ï ò ò ò ò Las Parcas ò ò ò ò ò ò 3. Conversació mantinguda amb Cayetano Ferrández, desembre 2010.
  • 23.
    ò ï Patrimonio distorsionado o Distorted Heritage ò ò ï ò ò ò una completa declaració d’intencions en suport als valors més destacats de tots els que aporten dinamisme i personalitat específica als circuits de l’art contemporani de la nostra terra ò a posteriori ï 4. Conversació mantinguda amb Jesús Rivera Quirante, desembre 2010. 5. Catàleg Puntas de flecha. Nuevas trayectoria en el arte contemporáneo valenciano, Generalitat Valenciana, València, 2009. Coordinació i edició José Luis Pérez Point i Vicenta Belenguer Dolz, amb textos de María Llanos Alonso, entre altres.
  • 24.
    ï ò ò ò ò ï ò ò Kéyah ï ï ï ï El paisatge és l’arquitectura fràgil de la mirada. És inconstant i discontinu a pesar dels esforços per sostindre’l. La seua veracitat i la memòria que el configura sempre a la vora del dubte. En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge és un murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és una dedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons- truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforç per la seua sustentació. El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda. Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seu control, a la vora de l’afonament. Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cos en procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de
  • 25.
    la discontinuïtat del’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat i caiguda. Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció. ò collage ï 62 días collage ò ò ò ò ï ï , Amb estos nous escenaris establisc una relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arre- plegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu. 6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.
  • 26.
    Del procés detreball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post- mediàtic, és a dir, sobre la fusió, hibridació i el que ja no és en si fotografia, sinó el sediment de molts llenguatges. ò ò ò ò ò L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’eixa sensibilització cap al patrimoni industrial. La seua càmera recorre llocs i paisatges industrials, arreplega últims testimonis fabrils i d’enginyeria, emmarca i selecciona imatges que possiblement no tornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introduïx en els seus espais de treball hui buits i obsolets. Després la seua obra ens transmet esta història, estes dades, esta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòria del lloc roman. Esta és la seua contribució a la conservació de la conservació del patrimoni industrial. Però a més, Antonio Alcaraz, dota la imatge industrial amb un nou valor estètic, ressaltant les seues característiques, les seues formes, els seus conceptes, revalorant este patrimoni i elevant-lo a l’estat purament artístic. ï ò ò ò ò ò 7. Conversació mantinguda amb María Zárraga, desembre 2010. 8. Catàleg d’Antonio Alcaraz. Art i Indústria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunt, 2006, pp. 7-16. Text d’Inmaculada Aguilar Civera.
  • 27.
    M A PAD E LOCALITZACIÓ
  • 29.
    V O CA B U L A R I I TERMES DELS REGADIUS HISTÒRICS COM A REFERÈNCIA D E L PAT R I M O N I C U LT U R A L VA L E N C I À
  • 30.
    Jorge Hermosilla Plai Martín Peña Ortiz ò ï ï ò ò ò ò ò a presa rafa resclosa ò al-sudd ï ò 1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físico, XV-XLVII, Almeria. 2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, SAITABI, núm. 54, 2004.
  • 31.
    ï ò ò ò ï ò ï ò boquera parats ò ï 3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991. 4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992. 5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
  • 32.
    ò brolladors ò ï ï ò ò ï ï ï ï lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol 6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 33.
    qanats qanats qanats ï ò ò saniya ï ï L’arbre matxo safareig mota/andàmit ï molineta sénia ò n¯c-ûra a ï 7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Mediterráneo español. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006. 8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducción facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985. 9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Madrid, 2010.
  • 34.
    ò ï ï ï ò ï El pouet ï 10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráulica”. En: El patrimonio histórico de la ingeniería civil en la Comunidad Valenciana. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, València, 2003. 11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.
  • 35.
    > > alsãqiya ï ï ï 12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomunitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universitat d’Alacant, 1989. 13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Madrid, 2010. 14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989. 15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 36.
    ï al-man¯ hir a ò ï ò ò ò ò ï ò ò 16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 37.
    ï ï ï ï ï qanat ò ò ò ò 17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 38.
    cano ò ï ò ò qanats ò ï ï ï ï 18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducció facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
  • 39.
    al-y¯ bb u ò ò ï ï ò ï llavadors dels bons 19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 40.
    ï llavadors dels malalts ò ò ambeurador, pica o pileta ò ï ò 20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989.
  • 41.
    ï ò batà ï galliponts escales o mesuradors ï ï ò ï ï 21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
  • 42.
    Regadíos históricos El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes Los sistemas de regadío en La Costera. Paisaje y Patrimonio La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel. Geografía y Patrimonio Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia. Sistemas y elementos hidráulicos Las Riberas del Xúquer: Paisajes y patrimonio Valenciano Los regadíos tradicionales del Vinalopó. Alto y Medio El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío Los regadíos históricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia Los regadíos históricos del Baix Millars-La Plana Los regadíos tradicionales del Alto Mijares El patrimonio hidráulico de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos
  • 44.
    De passeig ò Móvil ò
  • 45.
    S/T ò ò Integració ò ò
  • 47.
  • 50.
    CELUMBRES S/T ò S/T ò
  • 52.
    S/T ò S/T ò
  • 54.
    S/T ò S/T ò
  • 55.
    S/T ò
  • 58.
    ELS ARQUETS DEBAIX S/T ò S/T ò
  • 60.
    LOS ARCOS S/T ò S/T ò
  • 61.
    S/T ò S/T ò
  • 63.
  • 65.
    S/T ò S/T ò
  • 68.
  • 70.
  • 71.
    C A ST R E S, C A S T E L L S, B A L U A R D S, MURALLLES I TORRES
  • 72.
    Carmen M. Pérez-Olagüe ò ò utilitas, firmitas venustas munatoria ò ò munatoria poliorcètica talaiots nurags, castres Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Inde conspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali. Ad urbe condita, llibre XXII. (“Hi ha a Hispània moltes torres situades en llocs elevats que servixen de talaies i de defensa contra els lladres. Des d’allí es van divisar per primera vegada les naus enemigues i es va donar senyal a Àsdrubal. Any 217 a. de C.) vies– 1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1992. 2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transport, València, 2007, p. 21. 3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tom I: llibre 22.19. Edició d’Antonio Ramírez de Verger i Juan Fernández Valverde. Alianza Edito- rial, Madrid, 1992. p. 197. 4. LÓPEZ ELUM, P Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, . València, 2002, pp. 78-79.
  • 73.
    alcàsser celloquia albacars medines ravals ï ò Crònica El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia ..deuen esta apel·lació al fet que les casetes que sobre els assuts resguarden els torns tenien la forma de torrassa o castell en què s’albergava, quan el cas ho exigia, una espècie de guàrdia que impedia els excessos que pogueren cometre’s en les conteses tan freqüents entre els moriscos i els cristians en temps medievals i encara posteriors. almenares ò ò 5. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4. . 6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. València, 1917, p. 6. 7. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
  • 74.
    ï ò neurobalístics pirobalístics, ï búnquers. bombarda helèpolis. el primer ús de l’artilleria pirobalística a la península Ibèrica va ser realitzat per Muhammad IV en els setges d’Oriola i Alacant en 1331, així com en el posterior de Tarifa en 1340. Alfons XI va acudir en socors d’esta ciutat i va véncer els musulmans en la batalla de Salado. En la fugida van abandonar les armes, que van anar a parar a mans cristianes, i el rei va manar construir a Sevilla vint enginys que va utilitzar dos anys més tard per al setge d’Algesires. ò 8. LÓPEZ ELUM, P Ob. cit. nota 4 . 9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, núm. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996. pp 31, 49. 10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares (Madrid), 1999, p. 51. 11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 51. 12. MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.
  • 75.
    ò ò merlets. motes de pla, ï mur muralla ò ò tàpia maçoneria carreu orres mòbils sambuques bastides catapultes balistes ò ariet merlets 13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999, p. 15. 14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
  • 76.
    albarranes albacar antemural espitlleres matacans ò cadafal, ï Dictionnaire raisonné de l´architecture française du XI au XVI siècle (hourd) ò bales obrir els camins que guien a les portes, no directes a estes, sinó inclinades a mà esquerra, perquè d’esta manera el costat dret del soldat enemic que l’escut no cobrisca donarà a la part del mur en recolze ò 15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medida. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, núm. 6-7, 1989-1990. 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Capítol III. 17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, núm. XXV, 1968. 18. ALONSO RUIZ, M. M.ª “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008, pp. 41-49.
  • 77.
    ï torre de l’homenatge aljub ò pati d’armes pirobalístiques trons búzanos busacos ò ò ï búzanos ï bombardes trabuqueras morters pedrers cortaos compagos cortagos bombardeta passavolant ribaudoquin sarbatanes falconets canons mitjos canons, colobrines, mitges colobrines, sacres, falconets i mitjos falconets ribaudoquins, mosquets, 19. ALONSO DURÁ, A. La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguacil. Castillos de España, núm. 150-151, 2008. 20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 71.
  • 78.
    colobrines, canons pedrers.21 ò ï ï ò Teoría y práctica de la fortifi- cación conforme a las medidas y defensas destos tiempos Examen de Fortificación... Estoque de la guerra y arte militar El arquitecto perfecto Escuela Militar de fortificación ofensiva y defensiva Tratado de fortificación o arquitectura militar 21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit. p. 72. 22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Joaquín Ibarra, Madrid, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el Real Colegio Militar de Segovia. Joaquín Ibarra, Madrid, 1773. 23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar”. Tesi doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.
  • 79.
    Compendio Matemático Apologia en excusación de las fábricas del Reino de Nápoles ò ò places fortes 24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem. 25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte valenciano en la guerra de los treinta años”. Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 68, 2002. 26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. Cit., nota 23. 27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F.; GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España, núm. 140, 2005.
  • 80.
    baluard revellí espigons glacis glacis baluards muralles ò baluards ò ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no menos de medio año de sitio, con enormes gastos, pérdida de hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida basta para arruinar un poderoso ejército. 28. www.ingenierosdelrey.com 29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.
  • 81.
    , línia d’acostament línia de circumval·lació ï línia de contraval·lació línia de redents línia de tenalles ò línia obsidional ï 30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999, pp. 59-60.
  • 82.
    Alcàsser: ò Antemuralles o falses bragues: Bastida: ò . Balista Albacar: Arcabús: Bombarda: ò Albarrana: BARRAN Ariet: Bombarda trabuquera: ò ï Bombardeta: Búnquer: Assut: ï Cadafal: . Aljub: ò ò Baluard: ï Almenara: ò Canó: Barbacana: ï- Carreu: Antemural:
  • 83.
    Castre: Helèpolis: Catapulta: Maçoneria: Neurobalística: Celloquia: Matacà: Colobrina: Compago, cortaos o cortago: Mig canó: ò Mitja colobrina: Espigó: Nurag: ò Mig falconet: Espitllera: Passavolant: Medina: Pati d’armes: Morter: Falconet: ò Pedrer: Mosquet: Fossa: Pla, castell de: Mota: Poliorcètica: Munatoria: Pirobalística, artilleria: Glacis: ò Mur o muralla: ï Raval:
  • 84.
    Ribaudoquin: Sacre: ò Sambuca: Sarbatana: ï Tàpia: Torre mòbil: Talaiot: ò Torre de l’homenatge: ò ï ò
  • 86.
    S/T ò S/T ò
  • 87.
    S/T ò ò S/T ò ò
  • 89.
    S/T ò S/T ò
  • 92.
    S/T ò S/T ò
  • 93.
    S/T ò S/T ò
  • 96.
    S/T ò S/T ò
  • 98.
    S/T ò S/T ò
  • 100.
    S/T ò S/T ò
  • 102.
    S/T ò S/T ò
  • 103.
    S/T ò S/T ò
  • 106.
    S/T ò S/T ò
  • 108.
    S/T ò S/T ò
  • 110.
  • 112.
  • 113.
  • 114.
    Arturo Zaragozá Cataláni Ramón París Peñaranda ture novetat cocó alambor pelleric caduf rest barandat ò ò ï ò construir edificar ï pedra mortina pedra picada i al- Construir constru- ï geps rastell, sarja- ere ment, volta de barandat, gerro, tauleta edificar d’entrebigat i pitja les eines: matràs, aedes, ò argue, pern; les formes: mitja taronja, volta de mocador farolet de melo de moro cocó, ò pallissa, caseta de volta, pelleric i sala ò ò ò House Form and Cul- ò
  • 115.
    Diccionari Alcover-Moll mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes aixi de capelles com sagres- ties y sacrari de volta grossa de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que menys ò ï ï Ermita de Santa Anna. La Jana. Els cascos són de volta pedra mortina pedra grossa de pedra mortina (dibuix de A. Zaragozá) picada algeps ittem es estat pàctat que dit ï Vocabulario de arquitectura valenciana. Siglos XV al XVII 1. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario pedra de arquitectura valenciana (siglos XV al XVIII). Va- lència 2002. FULLANA, M. Diccionari de l’art y 2. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la Diccionari de l’art i dels oficis historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad dels oficis de la construcció. Mallorca, Moll, 1980. de la construcció ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català- Castellonense de Cultura (BSCC), pp. 275-281. valencià-balear. 1963. Vegeu també la veu pedra mortina en Gómez-Fe- rrer Lozano i A. M. Alcover i B. Moll, op. cit. 3. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actua- ciones de mantenimiento del patrimonio arqui- tectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986 a 1988”. Centre d’Estudis del Maestrat, Segundas Jornadas sobre Artes y Tradiciones, Castelló, 1989, Volta d’aresta de pedra picada (dibuix J. C. Palacios). pp. 194-217.
  • 116.
    Alcover-Moll la que ha estat treballada amb instru- ments de tall per donar-li forma re- gular per a la construcció pedra- piquer ï mestre pedrapiquer ò sillería algeps cantería carreuat o algeps picapedrería d’alabastre pardo negre paleta obra de pedra picada voltes d’algeps guix algeps ò gypsum. 5. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gó- Escala d’algeps en el capítol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. tica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valèn- ò cia, 2000. 6. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bó- vedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, Eduard; 4. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FE- ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura RRER LOZANO, M. Pere Compte, Arquitecto, Gótica Mediterránea. Vol II, Generalitat Valen- Generalitat Valenciana, València, 2006. ciana, València, 2003, pp. 133-156.
  • 117.
    ò sarge . Murs de pedra en sec rematats amb pedres A la esquerra sarjaments de un arc (dibuix A. Zaragozá). disposades en rastell. ò algeps arran- jaments arranques ò ò ò ò ò 7. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los siglos de Oro. Real Academia Española (RAE), Madrid, 1968. ZARAGOZÁ CATALÁN, sardinel A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Pre- rastellat dicadores de Valencia. Generalitat Valenciana, València, 1997.
  • 118.
    puro estilo delas bóvedas romanas de los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de tránsito y, por tanto, era un elemento estructural ca- paz de mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se viniera abajo frentum la bóveda pétrea 8. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Mediteráneo”. MIRA, E.; ZARA- GOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I. Generalitat Valenciana, Va- lència, 2003, pp. 105-192. Especialment cap. 2 “Bóvedas del gótico mediterráneo”. frentum Este examen permitió compren- der que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran pendiente entre bóveda y terrado ï se ganaba con las ánforas que sin peso de consideración llenaban un hueco Gerres procedentes de una bóveda en el palau senyorial de Geldo (Alto Palancia) considerable y eran estables al que- dar encajadas y que, por encima, exis- tía una nueva bóveda de hormigón de 9. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popu- lar en la arquitectura gótica. Barcelona, 1978. cal aligerada con orzas según el más
  • 119.
    ï enlloc de ple merino volta Volta de barandat d’una escala. d’algeps volta doble volta de ba- randat rajola de pla volta tapiada volta de maó de pla ò ò volta de barandat ï ò bóveda tabicada Al- cover-Moll barandat 12. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo, Xàtiva”. Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Ge- ò neralitat Valenciana, València, 1983, pp. 943-949. tabique baran- 10. ALMAGRO GORBEA, A. “Un aspecto cons- 13. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit, tructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qan- nota 6. RUBIO I LLUCH, A. Documents per a tara, vol. XXII. CSIC, Madrid, 2001. la història de la cultura catalana medieval, vol. II, 11. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Barcelona, 2000, p. 257. 15. Sobre aspectes de denominació de la tècni- Atalaya. Villena”. Catálogo de Monumentos y Con- 14. Entre l’extensa biografia sobre Guastavino, ca, vegeu el treball recent de GÓMEZ-FERRER junto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Genera- vegeu HUERTA, S. (ed. Lit.), Las bóvedas de LOZANO, M. “The Origins of Tile Vaulting in litat Valenciana, València, 1983, pp. 877-883. Guastavino en América, Madrid, 1999. Valencia”, Construction History, vol. 24, 2009.
  • 120.
    da jabalcón ò argue tabica cabrestante baga eslabón piu pasador espiga pern perno corró rodillo polija polea talla motón ternal cuadernal quinal quinal tauleta d’entrebigat ò puntal matràs ar- gue pern cimbres Tauletes d’entrebigat. Esglésies de Sant Francesc de Xàtiva. Diferents tipus de pitja (dibuix de M. Garcia-Lisón). matràs
  • 121.
    colocaban las cimbraspara los ner- vios cuyas dovelas se parejan enci- ma tomándolas con mortero de cal. Luego se montaban las cerchas para sujetar los témpanos ò ò Jaume I (1208-2008): arquitectura any zero Para vol- ï tear una bóveda gótica es preciso si- tuar la primera piedra que es, preci- Matràs (Maqueta de C. Martínez). samente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y forma cuadrada en plan- ta. En el centro y sobre el suelo se colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde la cantera. Se embragaba con cuerdas de ca- ñamo o maromas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde estaba el rodillo del tor- no que giraba por el esfuerzo de los operarios que usaban, con manos y Argue. Taulell valencià del segle XV pies, los travesaños como escalo- nes de una escalera sin fin, con gran lentitud y en medio de chirridos que 16. ZARAGOZÁ CATALÁN, A; GÓMEZ-FE- recordaban las voces de la calandria RRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, València, 2006. o la alondra. Una vez alcanzada la 17. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaume I (1208- posición deseada, se sujetaba la cla- 2008): arquitectura any zero, catàleg de l’exposició. ve mediante traviesas. Entonces se Generalitat Valenciana, València, 2007.
  • 122.
    tornillo perno . pern perna pierna ï Si yo prenia ara hun compàs e fah- ya hun cèrquol entorn, ¿què serie lo punt del pern en comparacio del cer- cle? No-res, quas. (Sermons, de sant Vicent Ferrer) Los quatre perns i latins doctors i cúpula gretchs inventors i mestres de Athe- cùpola Grua d’eix vertical mòbil amb diferents perns segons nes. (Spill, Jaume Roig) “Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas”. Ballestes que… ab un petit pern cupa Biblioteca Nacional. Madrid s’encaualquen molt bé. (Tirant) Juno deessa e requeses, Pallas deessa de honors. Venus deessa de la carn, sots aquestes tres concupiscències lo pern de aquest món gira. (Corella) mitja taronja 19. Vegeu la veu pern, en ALCOVER, A. M. i Moll, Arte y Uso de la 18. Op. cit., nota 4. B. Diccionari Català-Valencià- Balear. 1963. Arquitectura Tratado de la Montea y Cortes de Cantería
  • 123.
    volta redona Mitja taronja. ò Possiblement una de les tradicions que amb més afecte recorden els be- nicarlandos siga la de construir faro- lets amb la corfa buida d’un melo de bóveda vaída moro. El procés és senzill: hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i Volta de mocador en buida la polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa sobre la pell perfils i baix relleus de figures tra- sostre voltat dicionals (una escala, el sol i la llu- na, un vaixellet, etc.); a continuació, cal instal·lar una espelma a l’interior ò dipositant-la sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni- carló es fa servir un caragol punxet) i, finalment, unir amb uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té alguna cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’entreteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència al vell ofici de sereno: ò El sereno s’ha perdut, a la Font de la Salut. Una agüela l’ha trobat, amagat dins d’un forat.22 20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7. 22. ANYÓ, Àlvar et al. Jocs tradicionals a Benicar- Farolet de meló de moro. (dibuix de M. García-Lisón) 21. Ibidem. ló. Benicarló, 2000.
  • 124.
    arreplegadors ò ò cocó cucó xoll cocó grau zero de l’arquitectura Arreplegador i cocó. (dibuix de M. García-Lisón). pedra en sec pallissa caseta de volta ò pallissa ò pelleric picota pallissa sala 23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATA- LÁN, A. “Arquitectura rural primitiva en secà”. Temes d’Etnografia Valenciana. València, 1983. 16. Pallissa (dibuix de M. García Lisón).
  • 125.
    ò ò tisells pedra en sec Caseta de volta (dibuix de M. García Lisón). atabacat ï barandat ï ampostada ò guaitera ullerot
  • 126.
    ò tronat entronat portó por- ticó atrabancar-la ò safareig ò ï ò 24. Ibidem. pallissa ò ò palloza
  • 127.
    pelleric pelleric ï pelleric ï costell costell pelleric Diccionari català- valencià-balear picota COSTELL. m. || 1. Columna o bas- timent de fusta on eren subjectats antigament els reus de certs delictes pelle- El pelleric a Charing Cross a Londres, c. 1808. i hi estaven exposats a la vergonya ric pelleric pública per un temps determinat, de vegades sense tortura, d’altres amb qualque turment com clavament de mans, mordasses, etc.; cast. picota. ò rollo Dic- ò cionari de la RAE rollo Columna de piedra, ordinariamente ò Diccio- rematada por una cruz, que anti- pelleric nari català-valencià-balear guamente era insignia de jurisdic- ción y que en muchos casos servía ò Diccionari etimològic i complementa- de picota. pilori pirolina ri de la llengua catalana berlina pillory pelleric pilloried pillory·ing Il·lustració del segle XVIII de perjur John Walter posat al pelleric i el van llançar a la mort a Londres el 1732. 25. Ibidem. pelleric
  • 128.
    Enciclopèdia britànica pillory pilori Viquipèdia ï Pillory c casa de la vila ajuntament pellori pilori pillo- ria pila pilleur ò pila ic ica pilarica 26. GRANDE GRANDE, F. Lonjas de la Comuni- dad Valenciana. Castellón. Generalitat Valenciana, Sala (dibuix de F. Grande Grande). València, 2003.
  • 130.
    S/T ò S/T ò
  • 131.
    S/T ò S/T ò
  • 134.
    S/T ò ò S/T ò ò
  • 135.
    S/T ò ò S/T ò ò
  • 138.
    S/T ò ò S/T ò ò
  • 139.
  • 142.
  • 143.
    S/T ò S/T ò
  • 146.
    Contrapunto ò Entre cornisas ò
  • 147.
    Estuco redimido ò Capricho arquitectónico ò
  • 149.
    Bisagra clásica ò La cautiva ò
  • 151.
    S/T ò S/T ò
  • 154.
    S/T ò S/T ò
  • 156.
    S/T ò S/T ò
  • 158.
    S/T ò S/T ò
  • 160.
  • 162.
    S/T ò S/T ò
  • 164.
    S/T ò S/T ò
  • 166.
    S/T ò S/T ò
  • 168.
    S/T ò S/T ò
  • 170.
    S/T ò S/T ò
  • 171.
    S/T ò S/T ò
  • 174.
    S/T ò S/T ò
  • 176.
    S/T ò S/T ò
  • 177.
    S/T ò S/T ò
  • 179.
    S/T ò S/T ò
  • 182.
    S/T ò S/T ò
  • 184.
    S/T ò
  • 186.
    S/T ò S/T ò
  • 188.
    S/T ò S/T ò
  • 189.
  • 191.
  • 194.
    S/T ò S/T ò
  • 196.
    S/T ò S/T ò
  • 197.
  • 198.
    Consuelo Matamoros deVilla ò ò ò ò ò ò Treballs solts ò Trabajos diversos ò ò
  • 199.
    ò ò ò ò ò ï ò ò ò Origen, natu- raleza y antigüedad del hombre ò ò
  • 200.
    ò ï
  • 202.
  • 203.
  • 205.
  • 208.
    ELS ESTRETS RACÓ DE RATA S/T S/T
  • 209.
  • 212.
    ABRIC DE LASARGA S/T ò S/T ò
  • 214.
  • 215.
    PA I SAT G E S D E P E D RA, PA R AU L E S D E V I D A
  • 216.
    Francesc Llop iBayo ï ò ò ò ò ò ò ï natural humà ò ï ò
  • 217.
    normalitat ò ò ò ò marginadors ò ò catxirulos, cacherulos catxerulos ï ò margi-
  • 218.
    nadors ò paredar solsida . tornar una solsida ò
  • 220.
  • 222.
    S/T ò S/T ò
  • 224.
    S/T (díptic) ò S/T ò
  • 225.
    S/T ò S/T ò
  • 228.
  • 230.
    S/T ò S/T ò
  • 231.
    DEL CAMP A LA C I U TAT ALGUNS ELEMENTS R E P R E S E N TAT I U S
  • 232.
    Adrià Besó Ros ò ò ï ï ò ò ò la casa habitada per la família troncal, aïllada dins el terreny de la propietat familiar, que treballa, del que s’autoabasteix i transmet inalterat, i fins i tot millorat, de generació en generació.5 Un únic hereu, generalment el primogènit, rep el patrimoni fami- liar, i amb ell el deure moral de mantenir-lo i transmetre’l [...]. És la unitat de poblament dispers i l’habitatge de l’home que treballa la terra de manera integral, amb fins bàsicament d’autoabastiment: és agricultor, pastor i llenyater ò 1. Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. “Del patrimoni etnogràfic”, títol VI. 2. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campaners.com/francesc.llop/text.php?text=2. (consultat en novembre de 2010). En aquest article es realitza una interessant reflexió sobre el concepte de patrimoni etnològic, que ens ha servit de base per a plantejar la introducció a aquest capítol. 3. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disperses”. Saitabi, nº 54, 2004, p. 88. 4. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, nº 7. pp. 542-543. 5. Segons CHIARRI HURTADO, M. A., “El mas de Els Ports de Morella…”, p. 542, la supressió de les primo-genitures mitjançant el decret de 30 d’agost de 1836 fa que les propietats dels masos comencen a dividir-se. Aquesta circumstància es manifesta en la seua arquitectura, en la construcció de nous habitatges dins un mateix mas, que arriben a formar, en alguns casos, petites agrupacions de cases.
  • 233.
    ï dena ò ò ï ò estable pallissa 6. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 542. 7. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 545. 8. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fins aleshores que hi fa refe- . fins rència data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).
  • 234.
    forn i lapastera crugia graner atraixos ò ò ò ò 9. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”. p. 557. 10. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valen- cia, 1995, ens ofereix un interessant análisi del tipus. 11. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74, ha documentat l’existència d’un rentador al segle XVI a la localitat de Vallada. S. Selma, op. cit., explica la relació entre la generalització dels llavadors i la Revolució Industrial per l’ús d’un producte material propi de la industrialització com és la ferrada, que va substituir els vells drivells o cossis de ceràmica, molt més pesats, que s’empraven en les cases per a fer la bugada, la qual cosa va facilitar els desplaçaments amb la roba llavada dels rentadors públics a les vivendes.
  • 235.
    ï ï ò ò Apoteosi de la ciutat de Xàtiva. 12. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València. Convocatòria 1993. 13. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fitxa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_ fitxa etnologia.asp?IdFicha=7150 (consultat en novembre de 2010).
  • 236.
    ò ò ò Atraixos: Pallissa: Pastera: Drivell: cossi Estable: Cossi: Porta de llibret: ò Ferrada: ò Dena: Taulell: Graner:
  • 237.
    S/T ò S/T ò
  • 240.
    S/T ò S/T ò
  • 241.
    S/T ò S/T ò
  • 243.
    L’ E LA B O R A C I Ó D E L’ O L I I DE LA CERA, E L S E S PA I S D E T R E B A L L
  • 244.
    Adrià Besó Ros ò ò ò ò ò ò ï ò ï quintar ò ò ò esportinada ò 1. Vegeu CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
  • 245.
    mola olearia ò ò ò ò ò 2. Per a realitzar la descripció del procés d’elaboració de l’oli hem consultat estudis realitzats a diverses comarques valencianes: CABRERA GONZÁLEZ, M. R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. i altres. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigida per Joan F. Mira. Volum III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A.; YAGO, R.; JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004, pp. 41-50.
  • 246.
    3. Aquest conjuntha estat estudiat per ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”. Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, 1996, nº 11, pp. 7-37, el qual ens ha servit de base per a la descripció de les instal·lacions i dels processos productius.
  • 247.
    ò ò ï ï 4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memo- rias/ArasOlmos.htm (consultat en novembre de 2010). 5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. “L’apicultura tradicional a Peña-roja”. Alazet, 1989, nº 1, pp. 73-97.
  • 248.
    ò ò ò
  • 249.
    Esportí: Molta: Almàssera: Arbre: Esportinada: Morques: Oli de primeres: Oli de segones: Fornal: Balancí: Oli verge: ò Basseta: Pasta: ò Gaveta: Peu: Cànter: Gerra: ò esportinada Pila: ò esportinada peu. Cassola: ò pica basseta bassa Mitja carabassa: Pinyol: Mola: regló Premsa: Cuiro: Molí de l’oli:
  • 250.
    Premsada: Cup: Peu: Quintar: ò Pila: Drivell: ò esportinada ò Piló: Regló: ò Espadelles: Pouet: ò ò mola Tremuja: Premsa: Esportí: Premsada: Esportinada: Tria: Quintar: Fornal: ò Aiguamel: Almàssera: Rusc: Fusell: Bresca: Gaveta: ò Brescam:
  • 251.
    S/T ò S/T ò
  • 253.
    S/T ò S/T ò
  • 256.
  • 257.
    L A RE S TAU R A C I Ó D E C A M PA N E S I LA RECUPERACIÓ D E L A PA R AU L A P E R D U DA
  • 258.
    Francesc Llop iBayo ò ò ò ò ò ò ò ò tocar a missa campanero
  • 259.
    ò modern ï estalviar rellotge molestant a la valenciana ò ò intel·ligents ò ò la Maria el Manuel la Caterina o el Vicent la Àngel la Jaume la Maria la Vicent
  • 260.
    la Xerreta laMorlaneta el Cucú Calbinot o Sant Josep la Falsa la Borlana L’Alcin a Déu la Malaganosa La Sargantana la Grossa la Gran la Maria Rosa Maria Grossa ò ò el tiple la tercera la mitjana i la gran la mitjana la menuda la xicoteta la Maresa ( la Valenciana la Secana la Saguntina la Valenciana la Tercera de Centelles la Molinera la Cohetera la Barracina la Rajolera la Despertadora la del rellotge la del Torn la dels Combregars la d’Albat la de Repicar la de Combregar la de Portaceli la de Foc la dels Albadets Avisadoret el Cimboriet el Cimbolet el Simbolet el Ximbolet ï la campana de palo la matraca los mazos les trebanelles la truja contrapès ï trucha ò cabezal els gossos els tirants el soquet la ballesta el ganxo... el Vol vuelo volteo Revolteig revoltejar el bandeo els clamors el Retorn el repic de la Xirivia ò
  • 261.
    S/T ò S/T ò
  • 264.
    S/T ò S/T ò
  • 265.
    S/T ò S/T ò
  • 267.
    L’ O RG U E V A L E N C I À PELS CAMINS D E L’ A R T, LA HISTORIA, LA CIÈNCIA I L A L I T E RAT U RA
  • 268.
    Vicent Ros Pérez ò ò novatores ò ò modernista ò ò 1. La documentació més completa sobre el tema es troba a la col·lecció de monografies Orgues del País Valencià, integrada per 26 números editats a Valèn- cia per l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La mateixa associació va publicar la revista trimestral Cabanilles, integrada per 36 números i especialitzada en temes organístics valencians, entre els anys 1982-1990. Sobre esta temàtica és també d’interés el que es reflectix a la nota següent. 2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV. Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítol va ser reeditat íntegrament a València en juny de 1980 per (ACAO), com a núm. VIII de la sèrie de monografíes citada. Ibid. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86. Madrid, 1925, p. 468. DOÑATE, J. Mª. “Orgue de Vila Real.” OPV núm. VII. València, maig de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano. Madrid, 1987, pp. 138, 141.
  • 269.
    ò ò ò Sermo unius confessoris et septem artium spiritualium, e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors.4 Escala de contemplació Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants.5 ....trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...6 ò ò Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments o sens aquells.7 Curial e Güelfa Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de melodía, que io no crec que millor so ne millor cant fos jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant.8 3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. l’Estel, València, 1993, p. 96. 4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana. Vol. VI, p. 110. Barcelona, 1984. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 dels Sermons. 5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Miscelánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II. Barcelona, 1961, p. 771. 6. Ibid, pp. 772, 773. 7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Ceremonioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12, Barcelona, 1990-1991, p. 407. 8. ANÒNIM, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 8, Barcelona, 1987, p. 306.
  • 270.
    ò Sí com rictat no porta béns ab si mas val aitant com cell qui n’és senyor, amor no val mas tant com l’amador: manxa bufant orgue fals no ret fi. (Núm. VII, 1-4) ò ò ò ò Dechado del alma de Cristo 9. ALONSO, V. “Orgues i organistes d’Alzira”. Cabanilles, núm. 14-16, València, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109. 10. FURIÓ, A. “Orgue de Sueca” OPV, núm. XIII-XIV. València, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36. 11. ROS, V. “Noves aportacions a l’obra de l’orguener Pere Serrano”. Cabanilles, núm. 8. València, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37. 12. DOMINGO, J. A. “Orgue d’Algemesí”, OPV, núm. XVII, València, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.
  • 271.
    Ten lástima detu ceguedad, mira la disonancia horrible, atápense las orejas de los hombres, considerando que el caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y poniendo el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre, más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías, y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.13 Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo en un Coro. Se dice que està vivo, quando no solo hay Or- ganista que hiera las teclas, sì quien mueva el instrumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le dà ayre, para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de tañer bien, ò mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley de Dios, y à la razon, hace harmonia, y và consonante: si disuenan, no se atribuye à quien le dà que reciba y buelva el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala voluntad de este, ó à la impericia, ò à su ignorancia. A el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì, halla aquel por quien es, y existe.14 ï ò Batalles. ò 13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y marqués de Lombay. Imp. Mey, València, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5. 14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756. 15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107. 16. PINGARRÓN, F. “La música a la parròquia de Sant Martí de València (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, núm. 2-3, abril-setembre, València, 1982, pp. 7-13, 19, 20, 30-42, 44-47, 50-54. 17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. València, 1971, p. 68.
  • 272.
    ò Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo ...per, mosquets i alcabussos tenen les flautes de l’orgue...18 Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint) Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat VENDRELL: ...de que són vosté i Morlà la canela i canelobre i que van sempre tan junts com dos flautes en un orgue...19 Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé VENDRELL: Pués girau-me carta a l’orgue: pareix trompa de París, i, ben mirat, un carranc cada flauta de per si. MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes, i no ho diga que jo ho dic...20 Col·loqui en la Festa de Sent Josep MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts i sols vosté ha tocat l’orgue...21 ï 18. MORLÀ, P J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI, Biblioteca d’autors valencians, nùm. 32. València, 1995, p. 161. . . 19. Ibid, p. 173. 20. Ibid, p. 203. 21. Ibid, p. 251. 22. EIXARCH, J. “Orgue de Forcall.” OPV, núm. X, València, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nous documents sobre orgues del Maestrat.” Cabanilles, núm. 22, València, 1987, p. 24.
  • 273.
    ò ...lo quarto fosc de la panxa, i com si fos una manxa, la ventilla li descobri. *** ¿Han oït los grans clamors que fan los canons de batre?, pues cregués no pareix atre de tots ells la petería, que una forta bateria de canons de vint-i-quatre.23 Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda Los amors de Melisenda NOVATORES Compendio Mathematico ï Compendio ï Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni ò ò Harmonie Univer- selle 23. MULET, F. Tractat del pet. Dècimes 35 i 45. Moderna, València, 1989, pp. 65, 75. 24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado. El Magnànim-IVEI. València, 1989, p. 173. 25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tom II, llibre VI. València, 1757, pp. 438, 489. 26. Ibid., pp. 418, 419. 27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433. 28. Ibid, pp. 414, 418. 29. Ibid, pp. 414, 415. 30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. València, 2003, p. 143.
  • 274.
    Compendio 17 Apuntamientos para las Constitu- ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Valencia en lo tocante a las Mathematicas El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de algunos instrumentos músicos, particular- mente del órgano; y lo del Ecco. ò Pensamientos literarios Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mucho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo en España sino en toda Europa, el cual (como los estoicos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo un órgano muy bien templado. Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectísima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios libros, que juntos en un volumen en que precede el libro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético ilustre.34 Digo que el Órgano rhetórico y oratorio, que me ha regalado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo- res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso valenciano Cabanillas.35 ò 31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59. 32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntes históricos. Alacant, 1896, pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. València, 1903, pp. 179, 379. 33. NAVARRO, V. Tradició i canvi científic al País Valencià modern (1660-1720): Les ciències físicomatemàtiques. València, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135, 147, 237. 34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans i Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Código de Justiniano en la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Hi ha una edició d’Antoni Mestre al volum I de les Obras completas del cèlebre il·lustrat, València, 1984, pp. 241-260. També hi ha una edició dins de l’Antología de textos de la Ilustración Valenciana, a càrrec de N. Bas i J. F. Benavent. Alfons el Magnànim, València, 1998, pp. 39-71, i en què estes dues cites apareixen a les pp. 49, 51. 35. FINESTRES, J. Epistolari II. núm. 1146, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1934, p. 572.
  • 275.
    Yo no puedollevar el corazón en las manos, para hacerle ver a todos. Ni los (jesuitas) expulsos querrán dar tes- timonio de las misiones domésticas que les tengo hechas, desde el punto en que empecé a conocer que aquello era un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso del aire.36 ò ò ò ò ò 36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori. Roma, 1984, p. 745. 37. Consulteu bàsicament els treballs de F. Pingarrón i altres estudiosos a les publicacions indicades a les dues primeres notes, sobretot el núm. 10-11 de la revista Cabanilles. 38. MIRAVET, R. i PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, Saragossa, 2000. pp. 187-248. 39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873, pp. 255-6; Vol. II p. 156. 40. BERNAT i BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa. Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibid. L’agüelo pollastre, p. 245. Ibid. Cheroni y Bartoleta o La viuda y el escolá, pp. 269, 272. ESCALANTE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatre original complet. Vol. II, València, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.
  • 276.
    ò L’Emperador Constantino Y al oír así en España Inventà una contradansa, Tan forta trompeteria, Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de caña La ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería.42 ò ò L’agüelo pollastre ò ò ò ò ò Eixe orgue de Sollana encara és tan celebrat, perquè li falta una tecla tenint complet el teclat. L’organiste de Sollana 41. BERNAT i BALDOVÍ, J. La donsayna. Núm. 7. 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5. Sueca, 1997, p. 101. 42. Ibid. p. 159. . 43. Ibid. Vol. 1, p. 245. 44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, núm. 2. . 1981, pp. 319-321. 45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. 1988, pp. 397-406.
  • 277.
    Romanç dels 4trobadors Ferits al cor, …la santa veu de l’orgue...46 …Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima...47 Mi soledad …Ni el órgano acompaña los cantares Del monge penitente en su plegaria...48 ò Corpus Christi Pasacalles ò ï Melonar de Valensia, 46. LLORENTE, T. Poesía Valenciana Completa. Tres i Quatre. València, 1983, p. 352. 47. Ibidem, p. 205. 48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. València, 1880, p. 323. 49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral, A 224. Madrid, 1991, pp. 125, 127. 50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítols I, II, V-VIII. 51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154. 52. GIL ALBERT, J. Crónica General. Lucrecia Bori. Obra completa. Vol. 4, València, 1983, p. 229. 53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79. 54. JUST, J. Blasco Ibáñez i València. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians, núm. 18. València, 1990, pp. 119, 121, 122. 55. LLOMBART, C. i SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. València, 1877, pp. 114, 117, 123.
  • 278.
    L’orgue canta ensemsamb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bombarda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que s’anomena unda maris.57 ò ò ò Canons de 24: Trompeteria de batalla: Contres: Peanes: Jocs o registres: Ventilles: Secret de corredores: Jocs o registres partits: 56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69. Barcelona, 1981, p. 90. 57. D’ORS, E. Gualba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.
  • 279.
    S/T ò S/T ò
  • 281.
    S/T ò S/T ò
  • 283.
    L’ H ER È N C I A I N TA N G I B L E
  • 284.
    Luis Pablo MartínezSanmartín i Fco. Javier Martín Noguera ò ò ï ò ò ï ò ò ò
  • 285.
    ï ò ò Agüelo ï ò ò ï ï ò ò
  • 286.
    ï ò ò Roà ò Judiada ï joïos ò ò ò ï
  • 287.
    ò ò ò ò enramà, ò agüelo bovos
  • 288.
    ò ò ò ò ò ï ò ò ï ò ï ò
  • 289.
    Caceria Negrito ò ï
  • 290.
    ò ï ò ò ò ò ò ò ò-
  • 291.
    C U LTU R A O A G R I C U LT U R A ?
  • 292.
    Jesús Huguet Pascual ò cultura ò cultiu de la terra ò virgos de Visenteta Ubus ò ò ò ò literatura sicalíptica ò albergínia carxofa tomata tramús bresquilla fava figa moniato ben assaonat netejar la canyota tallar brossa figues paleres esquilades herba rasposa ressecar les males herbes ò ò caduf cadufos ò Braç braçal tanda filà ò parle vosté calle vosté ordinària collir collir taronges agafar agarrar
  • 293.
    Fesa dantell dentell ò escletxa canó fesa de Sotos fesa de Ressalany fesa de l’abocador degotar ò fes fesa bancal perpal l’aixada Aixada cassada de cavar de galló o pent aixadella aixadó càvec aixadell lligó llegó tràmec caveguet xàpol magall eixartell ò ï ï l’escorredor de l’anyell Alfaia ò trapig ò
  • 294.
    S/T ò
  • 296.
  • 298.
  • 299.
  • 301.
  • 302.
    Rubén Muñoz Martí ò ò ò ï ï ï ò El Noticiero Universal ò
  • 303.
    ò ò ò ï ò ò ï ï Viaje pintoresco e histórico ò
  • 304.
    ò ò ï ò ò ò ò ò ò ò cortile ò-
  • 305.
    ï ï ò ò ò ò ò ò ò cortile ï
  • 306.
    ï ò cortile ï
  • 308.
    La poesia ò L’escala ò
  • 310.
    S/T ò S/T ò
  • 312.
    S/T ò S/T ò
  • 313.
    Índex per fotògrafs 52-53, 210-211, 250-251 44-45, 86-87, 202-203 132-137 66-67, 226-227, 254-255, 156-157, 252-253 92-93 192-193, 200-201, 222-223 56-57, 164-167 144-149 54-55, 174-177 172-173, 212-213, 224-225 182-183 100-103, 178-179 90-91, 168-171, 264-265, 293 84-85, 152-155 46-47, 138-141 48-49, 218-221 158-159, 206-207, 294-299 68-69, 108-111 128-129, 260-263 62-65, 310-311 42-43, 130-131, 306-307 208-209, 278-279 50-51, 150-151, 236-237 88-89, 162-163, 228-229 60-61, 96-97, 142-143 106-107, 194-195 104-105,180-181,280-281 58-59, 94-95, 160-161 98-99, 238-241 188-191, 204-205 184-187, 308-309
  • 314.
  • 316.
    Restaura CV. 15años recu- perando nuestro Patrimonio
  • 317.
    Expresiones del Patrimonio.Fotografía y Lengua, Expresions del Patrimoni. Fotografía i Llengua.
  • 318.
    Màxim obturabamos tapando el objetivo con un tapón de cartón…obteníamos unas foto- grafías publicitarias de escasa tirada en las que virábamos el color sepia y coloreábamos con pincel y anilinas Publipress Las Provincias Agencia Europa Press Hoja del Lunes Cien años de historia gráfica de Valencia Historia del Fútbol Valenciano Historia de las fa- llas Las fallas en su tinta Libro de la riada. Ribera del Júcar Valencia. Una visión Oscura, Estam- pas Naci-onales, La vieja España de los 70, Iconografía del Ro- Franquismo, “Retratos de grandes personajes etc... dalies: fotografías de José María y José Vicente Penalba. “Ateo, antimilitarista y antisistema; odio el capitalismo y la globalización” Semana Gráfica Valencia - Atracción ABC 1. Conversación mantenida con Francesc Jarque, diciembre 2010.
  • 319.
    Planeta Bicicleta Pobles Abandonats. Els paisat- ges de l’Oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas de la Comunidad Valenciana La huella morisca en tierras valencianas Sistole o diastole, Eurofrisia El País Canal 9 ADN AS o Superdeporte
  • 320.
    Caminos que nosllevan a distintos puertos y siempre nos dejan con un bombeo en los oídos, que es el sonido de nuestro propio silencio. Nuestra soledad, reflejada en distintos tiempos, como ob- servadores del interior. Cada obra muestra un estado que nos es común a todos. Siempre en tercera persona, para vernos desde fuera. En este espacio-tiempo, es un proceso de varios años, se ve una evolución y una búsqueda de la expresión pura sin más. Antología poética Es- tados y caminos de la soledad, De la casa a la fienestra y O los diablos de mi vida expreso lo que me sale.... por ello escribo fotografía y sueño Pronto apareció en mí la ne- cesidad de denunciar a través de la fotografía la destruc- ción del paisaje....ya no era tan necesario la belleza de la forma para fotografiar la fealdad de los paisajes modifica- dos por el hombre, con el encuadre y el rigor es suficiente New Topographics Photographs of a Man-Altered Landscape. 2. MTRAKER, http://matraker.es/ Actualizada: el 2 de enero 2009, fecha de consulta: 10 diciembre 2010.
  • 321.
    La experimentación que nos plantemos en este caso, con- siste en desandar el camino andado desde la fotografía La arquitectura del Convento del Carmen analógica a la digital. de Valencia, Catálogo de Monumentos de la Comunidad Valenciana Metrópolis, Once upon a time…, Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades Efímeras, Atacama, Roma Arquitectura e interiorismo Arquitectura Vi On, Geometría, Casa Viva Levante. Saber mirar Annali de architettura, Conocer Valencia a través de su FMR, Proyectos o Arquitectura viva, arquitectura La arquitectura popular de Peñíscola. Politècnica de Valèn- cia; .
  • 322.
    mismos, ajenos aldevenir de los años y al margen de estos Patrimonio distorsionado o Distorted Heri- nuevos pobladores.3 tage, ofrecer una mirada silente para que el espectador complete su vacío, irrumpa en su quietud y reconstruya en su historia y sen- tido, su propio arcano, un film de misterio o un recuerdo que como la atávica piedra fotografiada, parece persistir al implacable devenir del tiempo Bajo esta patina de nueva reali- dad, los monumentos o edificios restaurados se nos pre- sentan como parte de una escenografía, un decorado que una vez diseñado y catalogado se abre al público(...)estas fotografías conforma una acta notarial donde las nuevas Puntas circunstancias serán recordadas en un futuro. de flecha. Nuevas Trayectorias en el arte contemporáneo, Las Parcas una completa declaración de intenciones en apoyo a los valores más destacados de cuantos aportan di- namismo y personalidad específica a los circuitos del arte Aun- contemporáneo de nuestra tierra.6 que es difícil hablar de la propia obra (...) a la vista de los lugares a fotografiar, pensé en los personajes que habían 5. Conservación matenida con Jesús Rivera Quirante, diciembre 2010. poblado aquellos espacios, y sentí que su presencia con- 6. Catálogo Puntas de flecha, Nuevas trayectoria en el arte contempo- tinuaba habitándolos, sus espíritus errantes continuaban 3. Conversación mantenida con Cayetano Fernández, diciembre raneo valenciano, Valencia, 2009. Coordinación y edición José Luis flotando entre los peñascos y las torres, sujetos a la tierra 2010. Pérez Point y Vicenta Belenguer Dolz con textos de María Llanos por finos hilos, presos de sus emociones, encerrados en si 4. Conservación matenida con Paco Valverde, diciembre 2010. Alonso entre otros.
  • 323.
    la evanescencia deldecorado, de la discontinuidad de la arquitectura, entendidas como un espacio simbólico y po- lítico en su laberinto temporal, en su inestabilidad y caída. Tentativa de escritura de la imposibilidad de su definición, tentativa de escritura de la lógica de la decepción.7 Kéyah 62 días El paisaje es la arqui- tectura frágil de la mirada. Es inconstante y discontinuo a pesar de los esfuerzos por sostenerlo. Su veracidad y la memoria que lo configura siempre al borde de la duda. En el paisaje, las cosas aparecen y desaparecen: el paisaje es un murmullo, un rumor, una turbulencia. Dado que es inconstante, el control de este paisaje (tanto íntimo como público) es una dedicación que implica un coste. El paisa- je es en un espacio de interferencia. El paisaje es definido y redefinido, destruido y reconstruido, inventado y borra- do. El temor de su caída, la inminencia de su accidente, su alteración, alimentan el esfuerzo por su sustentación. El paisaje se agota, porque tiene una duración, y nuestro tiempo es un tiempo de paisaje en caída. Un paisaje es un tramo de tiempo, una arquitectura de conflicto, entre lo real y lo simulado, entre lo íntimo y su control, al borde del desplome. Observación del paisaje como un decorado sobre el que se superponen capas, como una arquitectura inconstante, como un cuerpo en proceso. Tentativa de narración de la inconstancia de la mirada, de la fragilidad del paisaje, de 6. Conversación mantenida con Albert Corbí, diciembre 2010.
  • 324.
    La obra deAntonio Alcaraz participa de esa sensibilización hacia el patrimonio industrial. Su cámara recorre lugares y paisajes industriales, recoge últimos testimonios fabriles e ingenieriles, enmarca y selecciona imágenes que posible- mente no volvamos a encontrarnos. Busca documentación, se interesa por su historia y se introduce en sus espacios de trabajo hoy vacíos y obsoletos. mutante, Después su obra nos trasmite esta historia, estos datos, esta sensibilidad hacia el elemento industrial, y la memoria Con estos nuevos escenarios establezco una relación del lugar permanece. Esta es su contribución a la conser- emocional que me condiciona y obsesiona reconstruir des- vación de la conservación del patrimonio industrial. Pero de la ficción fotográfica, transformándolos para recoger su además, Antonio Alcaraz, dota a la imagen industrial con memoria y obtener datos desde lo personal y lo colectivo. un nuevo valor estético, resaltando sus características, sus Del proceso de trabajo obtengo unas imágenes fotográfi- formas, sus conceptos, revalorizando este patrimonio y cas que combinan un universo de posibilidades de lenguaje elevándolo al estado puramente artístico. 9 postmediático, es decir, sobre la fusión, hibridación y lo que ya no es en sí fotografía sino el sedimento de muchos lenguajes.8 9. Catálogo de Antonio Alcaraz. Arte e Industria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunto, 2006, pp. 7-16. Texto de In- 8. Conversación mantenida con María Zárraga, diciembre 2010. maculada Aguilar Civera.
  • 325.
    assuts, fonts, rodeso pous assut presa rafa resclosa pantà pantanet al-sudd, Horta, Horta Vella Hortetes boquera 2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al pa- trimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural 1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un valencià, Saitabi, nº 54, 2004. . 4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físi- 3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). españoles. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenta- co, XV-XLVII, Almeria. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. ción, 1992.
  • 326.
    ullals qanats, qanats parats ullals qanats qanats Font, naixement, fonts, caves, alcavons o mines d’aigua manantial, broll, gorg o ullal fonts pous nòrias de sang sénies saniya, pous manantials catúfols lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol 7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Me- diterráneo español. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006. 8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Va- 5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío lencia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985. de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro ju- 9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai- bilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de 6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio València, Universitat d’Alacant, 1989. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.
  • 327.
    polaina pouets reg a poal o pilars per carabassí arbre motors matxo alberca safareig mota/andàmit escorredors taona molineta sénia sénies tancat motors turbines rodes, n¯ c-ûra. a tancats ullals (arcs, mines o sifons) pouet, taona, poal o carabassí.11 pouet vapors 10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución fumerals de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráuli- ca”. En: El patrimonio histórico de la ingeniería civil en la Comu- nidad Valenciana. Valencia, Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, 2003. 12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomu- 11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En nitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universi- Pirenaicos. CSIC, 1964. tat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
  • 328.
    > ramal, regadora reguer > arc arcs o arcades des- aiguador sobreeixidor séquia alsãqiya almenara l-man¯ahir se- canal quiol, sequió o canal, escala, anguilera, escorrentia, escorredor o assarb séquia, séquia mare o séquia major sifó aqüeducte braçal roll (Vega de Valencia o Camp de Túria), fila (Baix Millars) fil 13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai- sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010. canos 14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià me- dieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al pro- fesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989. 15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). 16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). 17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
  • 329.
    partidors andrones qanats mina minat, alcavó, ga- llengües leria, túnel, boquera albelló de dents Séquia Comuna d’Ènova Sé- quia Reial del Xúquer sistar divisió Séquia Major basses o alberques de Sagunt quadrat Reial Séquia de Moncada cano Séquia Reial d’Alcoi canet partidor mòvil Séquia Major d’Elx) roll ull qanat trestellador, torn, paleta tapó parada o comporta safareigs alters alterons o bassetes sénies, va- pors o motorets mines basses y aljubs aljub al-y¯bb u albellons minetes basses aljubs boqueres alcavons 18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valen- els partidors cia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985. 19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
  • 330.
    molins fari- ners, molins arrossers, batans o molins de drap, fàbriques fregadors o molins de llum, serreries, ferreries, martinets, molins de pòlvora, caldereries, fàbriques paperes, lavaderos de los buenos lavaderos de los enfermos abeurador molí hidràulic ambeurador, pica pileta 20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta llavador llavaner de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al safareig profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universi- dad de Alicante, 1989.
  • 331.
    ESTEPA galliponts, escales o mesuradors galliponts, ponts o pontarrons Regadíos Históricos El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes (1999) Los sistemas de regadío en La Costera. Paisaje y Patrimonio (2003); La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans- Marquesat (2004) El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel. Geografía y Patrimonio (2005); Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición (2005); Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia Sistemas y elementos hidráulicos (2006); Las Riberas del Xúquer: Paisa- jes y patrimonio Valenciano (2006); Los regadíos tradicionales del Vinalo- pó. Alto y Medio (2007); El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València (2007); Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío (2008); Los regadíos históricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia (2009); Los regadíos históricos del Baix Millars-La Pla- escales o escaletes na (2009); Los regadíos tradicionales y el patrimonio hidráulico del Alto esglaons Mijares, Teruel (2010); Los riegos tradicionales de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos (2010). batà Jorge Hermosilla Pla y Martín Peña Ortiz ESTEPA (Estudios del Territorio, del Paisaje y del Patrimonio) Departament de Geografia, Universitat de València mesurador fàbrica de llum 21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
  • 332.
    Hispania habet multasturris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Inde conspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali (Ad Urbe Condita, Libro XXII) (Hay en Hispania muchas torres situadas en lugares elevados que sirven de Utilitas, Firmitas y Venustas atalayas y de defensa contra los ladrones. Desde allí se divisaron por primera vez las naves enemigas y se dio señal a Asdrúbal. Año 217 a. C.)3 munatoria vías alcázar o celloquia azud poliorcética deben esta apela- albacares ción a que las casetas que sobre los azudes resguardan los tornos, tenían la forma de torreón o castell, y en ellos medinas se albergaban, cuando el caso lo exigía, una especie de ravales guardia que impedía los desmanes que pudieran come- terse en las contiendas tan frecuentes entre los moriscos y los cristianos en tiempos medievales y aún posteriores”. almenaras talaiots, nuraghis 2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Gene- castros, ralitat Valenciana, Conselleria de Infraestructuras y Transporte, Valencia, 2007, p. 21. 3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tomo I: Libro 22.19 Edición de Antonio Ramírez de Verger y Juan Fernán- dez Valverde. Alianza Editorial, Madrid, 1992, p. 197. 5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4. 6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río 4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media. Turia. Valencia, 1917, p. 6. 1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Caste- Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselle- 7. ALONSO DURÁ, A. “La Almenara fortificada del Javalí de la ace- llón. Sociedad Castellonense de Cultura, 1992. ria de Cultura y Educación, Valencia, 2002, pp. 78-79. quia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, nº 150-151, 2008. .
  • 333.
    bunkers. almenas.14 bombarda helépolo.10 pirobalística motas de llano muro o muralla neurobalísticos pirobalísticos tapial mampostería sillar 10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER- VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares, (Madrid), 1999, p. 51. 11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 51. torres 8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4. 12 MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968. 9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. 13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER- La Máquina y la Historia, nº 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996, . VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de 14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía pp. 31, 49. Henares (Madrid), 1999, p. 15. medieval”. Castillos de España, 2008, nº 150-151. .
  • 334.
    móviles sambucos bastidas catapultas o balistas Dictionnaire raisonné de L´architecture française du XI au XVI siècle aproche cadalsos ariete Torre del Homenaje almenas bolaños aljibe patio de armas albarranas albacar en recodo pirobalísticas truenos búzanos o busacos antemural aspilleras matacanes 15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medi- da. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, nº 6-7, 1989-1990. . 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Cá- cadalso pitulo III. 17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, nº XXV,1968. . 18. ALONSO RUIZ, M. M. “Torres puerta cristianas en recodo 19. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, 2008 nº 150- . nº 150-151, 2008, pp. 41-49. . 151.
  • 335.
    Compendio Matemático bombardas trabuqueras morteros pedreros cortaos compagos cortagos bombardeta pasavolante ribadoquín cerbatanas falconetes Apología en excusación de las fábricas del Reino de Nápoles cañones medios cañones, cule- brinas, medias culebrinas, sacres, falconetes medios falconetes ribadoquines mosquetes culebrinas, cañones pedreros.21 Teoría y Práctica de la forti- ficación conforme a las medidas y defensas destos tiempos Examen de Fortificación ... Estoque de la guerra y arte militar El arquitecto perfecto Escuela Militar de fortificación ofensiva y defen- siva, Tratado de fortifi- cación o arquitectura militar 20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 71. 21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 72. 22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores 24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem. de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos 23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los 25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte va- hasta el presente. Madrid, Joaquín Ibarra, 1767. Discurso para la ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización lenciano en la guerra de los treinta años” Centro de Estudios del apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el real colegio del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar”. Maestrazgo, nº 68, 2002. . militar de Segovia. Joaquín Ibarra, 1773. Tesis Doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996. 26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. cit., nota 23.
  • 336.
    glacis glacis baluartes murallas línea de aproches plazas fuertes línea de circunvalación baluartes línea de contravalación línea de redientes línea de tenazas línea obsidional Alcázar: “ ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no Albacar: menos de medio año de sitio, con enormes gastos, pérdida de baluarte o revellín hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida basta para Albarrana: arruinar un poderoso ejército”. espaldones 27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F. y GUIMARAENS IGUAL, G. 28. www.ingenierosdelrey.com 30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER- “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo 29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567- VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de XVIII”. Castillos de España, nº 140, 2005. . 1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56. Henares, (Madrid), 1999, pp. 59-60.
  • 337.
    Bombarda trabuquera: Helépolo o Helópolis: Aljibe: Bombardeta: Mampostería: Almenara: Búnkers: Cadalso: Antemural: Antemurallas o falsas bragas: Matacán: Cañón: Arcabuz: Medias culebrinas: Castros: Catapulta: Celloquia: Ariete: Medina: Morteros o Pedreros: Cerbatana: Mosquete: Aspillera: Compagos, Cortao o Cortagos: Mota: Azud: Munatoria: Culebrina: Muro o muralla: . Baluarte: Espaldón: Neurobalística: Falconete: Barbacana: Nuraghi: Bastida: Foso: . Balista: Pasavolante: Bolaño: Patio de armas: Bombarda: Glacis: Pedrero: Poliorcética:
  • 338.
    Pirobalística: Raval: Ribadoquín: Sacres: Sambuco: Sillar: Tapial: Torres móviles ode asedio: cons-truere eodos : pedra mortina, pedra picada y algeps; rastell, sarjament, volta de barandat, gerres, tauleta d’entrevigat pitja : matràs, argue, pern; : mitja taronja, volta de mocador farolet de meló de moro; Talaiot: cocó, pallissa, caseta de volta, pellerich sala. Torre del Homenaje: House Form and Culture novedad Vocabulario de arquitectura valenciana. Si- glos XV al XVII Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció
  • 339.
    gypsum ittem es estat pàc- tat que dit mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes aixi de capelles com sagresties y sacrari de volta grossa de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que menys” Sarges 31. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario de arquitectura valenciana. SS. XV al XVIII. Valencia, 2002. FULLANA, M. Dicciona- ri de l’Art y dels oficis de la construcció, Moll, Mallorca, 1980. AL- COVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963. 32. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la historia artística de 34. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Chert”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (B.S.C.C.), Pere Compte, arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006. pp. 275-281. Véase también la voz “pedra mortina” en: GÓMEZ- 35. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gótica Valenciana. FERRER LOZANO, M.; ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Ob. cit. Generalitat Valenciana, Valencia, 2000. 33. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actuaciones de manteni- 36. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bóvedas tabicadas en la 37. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los Siglos de Oro. miento del patrimonio arquitectónico en Morella y el Maestrazgo, arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, E.; Madrid, Real Academia Española, RAE, 1968. ZARAGOZÁ CA- desde 1986 a 1988”. Centro de Estudios del Maestrazgo, Segundas ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea, TALÁN, A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Predicadores de jornadas sobre artes y tradiciones, 1989, pp. 194-217. vol II, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 133-156. Valencia. Generalitat Valenciana, Valencia, 1997.
  • 340.
    tránsito y, portanto, era un elemento estructural capaz de mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se viniera abajo la bóveda pétrea” frentum frentum Tabique. “Este examen permitió comprender que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y baranda, cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran pendiente entre bóveda y terrado se ganaba con las ánforas que sin peso de consideración llenaban un hueco considera- ble y eran estables al quedar encajadas y que, por encima, 39. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popular en la arquitec- existía una nueva bóveda de hormigón de cal aligerada con tura gótica. Barcelona, 1978. tabica orzas según el más puro estilo de las bóvedas romanas de 40. ALMAGRO GORBEA, A. ”Un aspecto constructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qantara, vol. XXII. Madrid, C.S.I.C., los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda 2001. de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la 41. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Atalaya. Villena”. cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valen- ciana. Vol. II, Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 877-883. 42. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo, 38. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Medi- Xàtiva”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Va- 44. Entre la extensa biografía sobre Guastavino, véase HUERTA, S. teráneo”. En: MIRA, Eduard; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una lenciana. vol. II. Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 943-949. (ed. Lit.). Las bóvedas de Guastavino en América, Madrid, 1999. Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I, Generalitat Valenciana, 43. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 6. RUBIO y 45. Sobre aspectos de denominación de la técnica, véase el reciente Valencia, 2003, pp. 105-192. Especialmente cap. 2 “Bóvedas del LLUCH, A. Documents per a la història de la cultura catalana me- trabajo de GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.. “The Origins of Tile gótico mediterráneo”. dieval. Vol. II, Barcelona, 2000, p. 257. Vaulting in Valencia”. Construction History, vol. 24, 2009.
  • 341.
    forma cuadrada enplanta. En el centro y sobre el suelo se colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde la cantera. Se embragaba con cuerdas de cáñamo o ma- romas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde estaba el rodillo del torno que giraba por el esfuerzo de los operarios que usaban, con manos y pies, los travesaños como escalones de una escalera sin fin, con gran lentitud y en medio de chirridos que recordaban las voces de la ca- landria o la alondra. Una vez alcanzada la posición dese- ada, se sujetaba la clave mediante traviesas. Entonces se colocaban las cimbras para los nervios cuyas dovelas se parejan encima tomándolas con mortero de cal. Luego se montaban las cerchas para sujetar los témpanos. matras Sermon Spill matraç Tirant lo Blanc, Joanot Martorell matràs matràs matràs cúpola “Para voltear una bóveda 46. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. gótica es preciso situar la primera piedra que es, precisa- Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006. 48. Op. cit., nota 4. mente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de 47. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaime I Arquitectura Año Cero, ca- 49. Véase la voz “pern” en ALCOVER A.M.; MOLL, B. Diccionari tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y tálogo de la exposición. Generalitat Valenciana, Valencia, 2007 català-valencià-balear, 1963.
  • 342.
    carló es faservir un caragol punxeut) i, finalment, unir amb Arte y Uso de la Arquitectura uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda Tratado de la Montea y Cortes de Cantería alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té algu- na cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan cocó cucó l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts xoll anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’en- treteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència al vell ofici de sereno: cocons El sereno s’ha perdut, a la Font de la Salut. Una agüela l’ha trobat, pallissa amagat dins d’un forat”.52 pallissa pa- llissa tisells pallissa pallissa atabacat La cuarta “Possiblement una de les tradicions que amb més afec- picota te recorden els benicarlandos siga la de construir faro- lets amb la corfa buida d’una sandia. El procés és senzill: hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i en buida la polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa so- am- bre la pell perfils i baix relleus de figures tradicionals postada (una escala, el sol i la lluna, un vaixellet, etc.); a conti- nuació, cal instal·lar una espelma a l’interior dipositant-la sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni- arreplegaors 20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGO- 23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitectu- ZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7. ra rural primitiva en secà. Temes d’Etnografia Valenciana, Valencia, 51. Ibidem. 52. ANYÒ, A. et al. Jocs tradicionals a Benicarló. Benicarló, 2000. 1983.
  • 343.
    pallissa. Picota palloza pelleric pallisses mescla tronat entronat pallisses Diccionari català-valencià-balear canyís Diccionari etimològic i complemen- tari de la llengua catalana, planeres enllatat rocalla a llata per canal enfosquint-les lluït pellerich reguerot lliscar pellerich aguillons emblanqui- pelleric nats xupet- carxofa costell cos- tell casetes de volta pallisses “Costell m. Columna o bastiment de fusta on eren subjectats guaitera ullerot, antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a pallissa la vergonya pública per un temps determinat, de vegades sen- se tortura, d’altres amb qualque turment com clavament de barrot de l’u mans, mordasses, etc.; cast. picota. golfes re- Columna de piedra, ordinariamente rematada porta de quadra guerots por una cruz, que antiguamente era insignia de jurisdicción y passadors que en muchos casos servía de picota”. portó porticó atrabancar-la safareig pallisses 54. Ibidem. 25. Ibidem. pelleric
  • 344.
    pelleric pelleric pilori pirolina berlina pillory pilloried pillorying pelleric pillory pilori. pelleric Pillory c. pellori pilori pilloria pila pilleur pila pilarica Institut d´estudis Valencians Treballs Solts 56. GRANDE GRANDE, Francisco. Lonjas de la Comunidad Valen- ciana. Castellón. Generalitat Valenciana, Valencia, 2003.
  • 345.
    Trabajos Varios Consuelo Matamoros de Villa
  • 346.
    caseta de piedraen seco marginadors paredadors paredar solsida tornar. tornar una solsida paredadors paredadores barracas barraca marginadors 57. Ley 16/1985, de 25 de junio, de Patrimonio Histórico Español. “Del patrimonio etnográfico”, título VI. 58. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campanes.com/ francesc.llop/text.php?text=2. (Consultado en noviembre de catxerulos o catxirulos, 2010). En este artículo realiza una interesante reflexión sobre el concepto de patrimonio etnológico, que nos ha servido de base para plantear la introducción a este capítulo.
  • 347.
    “la casa habitadapor la familia troncal, aislada den- tro del terreno de la propiedad familiar, que trabaja, del establo pajar que se autoabastece y transmite inalterado, e incluso me- jorado, de generación en generación61. Un único heredero, generalmente el primogénito, recibe el patrimonio famili- ar, y con él el deber moral de mantenerlo y transmitirlo [...]. Es la unidad de poblamiento disperso y la vivienda del hombre que trabaja la tierra de manera integral, con fines básicamente de autoabastecimiento: es agricultor, pastor y leñador” artesa granero atraixos dena 59. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disper- ses”. Saitabi, nº 54, 2004, p. 88. . 60. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, 7, pp. 542-543. 61. Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella… p. 542, la supresión de las primogenituras mediante el decreto de 30 63. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella … de agosto de 1836 hace que las propiedades de las masías empiecen “. p. 545. a dividirse. Esta circunstancia se manifiesta en su arquitectura en 64. Según consta en el informe de restauración realizado por la ar- la construcción de nuevas viviendas dentro una misma masía, que quitecta Vera Hofbauerová, el primer testigo documental encontra- llegan a formar en algunos casos pequeñas agrupaciones de casas. do hasta entonces que hace referencia a esta cuestión data de 1443, 62. CHIARRI HURTADO, M. A. El mas dels Ports de Morella … en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella 65. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”, p. 542. (Consultat en novembre de 2010). p. 557.
  • 348.
    Apoteosis de laciudad de Xàtiva.69 66. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valencia, 1995, nos ofrece un interesante aná- lisis del tipo. 67. ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L ’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74 ha documentado la . existencia de un lavadero em el siglo XVI en la localidad de Vallada. Selma, S.: Op. cit, explica la relación entre la generalización de los lavaderos y la Revolución Industrial por uso de un producto materi- al propio de la industrialización como es la herrada, que sustituyó a 68. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comar- 69. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la los viejos drivells o barreños de cerámica, mucho más pesados, que ca de Los Serranos”. Trabajo inédito realizado con una beca del Comunitat Valenciana, ficha nº 7.150, en http://www.cult.gva.es/ . se empleaban en las casas para hacer la colada, lo cual facilitó los Centro de Estudios de Historia Local de la Diputación de Valencia. dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=7150 (Consultado desplazamientos con la ropa para lavar a los lavaderos públicos. Convocatoria 1993. en noviembre de 2010).
  • 349.
    Artesa: Barreño: Dena: Establo: Granero: trojes Lebrillo: Mostrador: Pajar: Puerta de librillo: Trojes: 1. Véase CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
  • 350.
    mola olearia 2. Para realizar la descripción del proceso de elaboración del aceite hemos consultado estudios realizados a varias comarcas valencia- nas: CABRERA GONZÁLEZ, M. R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. y otros. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigi- da per Joan F. Mira. Vol. III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A., YAGO, R. y JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004. pp. 41-50.
  • 351.
    3. Este conjuntoha sido estudiado por ATIENZA PEÑARROCHA, Almazara: A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”. Oleana: cuadernos de cultura comarcal, nº 11, . Árbol: 1996, pp. 7-37, el cual nos ha servido de base para la descripción de las instalaciones y de los procesos productivos. 4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/ dgpa/etnologia/memorias/ArasOlmos.htm (consultado en noviem- Balancín: bre de 2010). 5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. L ’apicultura tradicional a Peña-roja. Alazet, nº 1, 1989, pp. 73-97. .
  • 352.
    Balsita: Aceite virgen: Encapachadura: Pasta: Hornal: Cántaro: Pie: Cazuela: Eje: Pila: Gaveta: Orujo: Cuero: Prensa: Pie: Capacho: Prensadura: Pila: Encapachadura: Quintal: Bolo: Pocito: Hornal: Ruello: Prensa: Tolva: Prensadura: Gaveta: Quintal: Decantación: Tinaja: Aguamiel: Colmena: Almazara: Media calabaza: Panal: Muela: Molino del aceite: Cerón: Cubo: Molienda: Lebrillo: Alpechines: Aceite de primeras: Ventriles: Aceite de segundas: Capacho:
  • 353.
    ahorrar porque todos tenemos reloj y no necesitamos que continúe molestando el de la torre. tocar a misa a la valenciana: campanero moderno
  • 354.
    la Maresa la Valenciana la Seca- na la Saguntina la Valenciana la Tercera de Centelles la Molinera, la Coetera la Barracina, la Rajolera la Despertadora la del Rellotge la del Torn ( la dels Combregars la d’Albat, la de Repicar, la de Combregar, la de Portaceli , la de Foc la dels Albadets Avisadoret el Cimboriet , el Cimbolet , el Simbolet el Ximbolet la Maria, el Manuel, la Caterina el Vicent , la Àngel, la Jaume, la Maria, la Vicent la campana de palo la ma- la Xerre- traca los mazos les trebanelles ta, la Morlaneta, el Cucú Calbinot Sant Josep la Falsa la Borlana, l’Alcin a Déu, la truja Malaganosa, la Sargantana trucha la Grossa la Gran cabezal Maria Rosa els gossos, els tirants, el soquet, la ballesta, el Maria Grossa ganxo... vol tiple, tercera, mitjana gran mitjana vuelo volteo revolteig revoltejar bandeo menuda xicoteta els clamors retorn repic de la Xirivia
  • 355.
    novatores Renaixença Sermo unius confessoris et septem artium spiritualium, e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors… Escala de contemplació, Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants ... trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens... 2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV, Valencia, 3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. L’Estel. València, 1. La documentación más completa sobre el tema se encuentra en 1909, pp. 225-6. Este capítulo fue reeditado íntegramente en Valen- 1993, p. 96. la colección de monografías Órganos del País Valenciano, integrada cia en junio de 1980 por (ACAO), como nº VIII de la serie de mono- . 4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llen- por 26 números editados en Valencia por la Assciació Cabanilles grafías citada. Ibidem. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín gua catalana. Vol. VI. Barcelona, 1984, p. 110. Geschib, Vocab. San d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La misma asociación de la Real Academia de la Historia, nº 86, Madrid, 1925, p. 468. DO- . V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 de los Sermons. publicó la revista trimestral Cabanilles, integrada por 36 números ÑATE, J. Mª “Órgano de Villa Real.” OPV, nº VII, Valencia, mayo de . 5. RUBIÓ, J. “L ’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Mis- y especializada en temas organísticos valencianos, entre los años 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros celánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II, Barcelona, 1961, 1982-1990. Sobre esta temática, es también de interés lo que se en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso p. 771. refleja en la nota siguiente. Español de Órgano, Madrid, 1987, pp. 138, 141. 6. Ibidem, pp. 772, 773.
  • 356.
    ... Terçament, haoir instruments o cantar o fer-se cantar davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments o sens aquells...7 Carta pastoral ... Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo Curial e Güelfa en un Coro. Se dice que está vivo, quando no solo hay Organista que hiera las teclas, sì quien mueva el ins- ... Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra trumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el melodia, que io no crec que millor so ne millor cant fos sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant…8 Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le da ayre, para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de tañer bien, o mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley de Dios, y à la razon, hace armonía, y va consonante: si disuenan, no se atribuye à quien le da que reciba y buelva el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala voluntad de este, ó à la impericia, o à su ignorancia. A el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì, halla aquel por quien es, y existe. Si com rictat no porta béns ab si mas val aitant com cell qui n’és senyor, amor no val mas tant com l’amador: manxa bufant orgue fals no ret fi. Dechado del alma de Cristo Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible, atápense las orejas de los hombres, considerando que el caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y ponien- do el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre, Batallas. 7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Cere- más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque monioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12. el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías, Barcelona, 1990-1991, p. 407. y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas 8. ANÓNIMO, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”. Vol. 8, Barce- inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió. lona, 1987, p. 306. 9. ALONSO, V. “Órganos y organistas de Alzira” Cabanilles, nº 14- . 16. Valencia, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109. 10. FURIÓ, A. “Órgano de Sueca”, OPV, nº XIII-XIV, Valencia, . 14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36. 13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa 11. ROS, V. “Nuevas aportaciones a la obra del organero Pedro Se- fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Sede Apostólica, Obispo de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. rrano” Cabanilles, nº 8, Valencia, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37. . Borja, duque de Gandia y marqués de Lombay. Valencia, Imp. Mey, Madrid, A. Marín, 1756. 12. DOMINGO, J. A. “Órgano de Algemesí”, OPV, nº XVII, Valen- . 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC 15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, cia, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16. Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5. 1940, p. 107.
  • 357.
    i, ben mirat,un carranc cada flauta de per si. MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes, Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda y no ho diga que jo ho dic... Los amors de Melisenda Col·loqui en la Festa de Sent Josep MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts i sols vosté ha tocat l’orgue... Novatores Compendio Mathematico Compendio Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo ... per, mosquets i alcabussos Harmonie Univer- tenen les flautes de l’orgue;... selle Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint) ... lo quarto fosc de la panxa, Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat i como si fos una manxa, VENDRELL: ...de que són vosté i Morlà la ventilla li descobri. la canela i canelobre ------ i que van sempre tan junts ¿Han oït los grans clamors com dos flautes en un orgue... que fan los canons de batre?, pués cregués no pareix atre Compendio Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé de tots ells la petería, VENDRELL: ...Pués girau-me carta a l’orgue: que una forta batería 24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma des- pareix trompa de París, de canons de vint-i-quatre. velado. El Magnànim-IVEI, Valencia, 1989, p. 173. 25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tomo II, libro VI, Valen- cia, 1757, pp. 438, 489. 16. PINGARRÓN, F. “La música en la parroquia de San Martin de 26. Ibidem, pp. 418, 419. Valencia (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, nº 2-3, Valencia, abril-setiembre, . 20. Ibidem, p. 203. 27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433. 1982, pp. 7-13, 19, 20, 30-42, 44-47, 50-54. 21. Ibidem, p. 251. 28. Ibidem, pp. 414, 418. 17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. 22. EIXARCH, J. “Órgano de Forcall.” OPV, nº X, Valencia, 1980, . 29. Ibidem, pp. 414, 415. Valencia, 1971, p. 68. pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nuevos documentos sobre órganos del 30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el 18. MORLÀ, P J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI. Biblioteca . Maestrazgo.” Cabanilles, nº 22, Valencia, 1987, p. 24. . s. XVII. Valencia, 2003, p. 143. d’autors valencians. Valencia, 1995, p. 161. 23. MULET, F. Tractat del pet. Décimas 35 y 45. Moderna. 31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos 19. Ibidem, p. 173. Valencia, 1989, pp. 65, 75. XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.
  • 358.
    17 Apuntamientos paralas Constitu- ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Va- lencia en lo tocante a las Mathematicas Digo que el que me ha re- El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la galado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo- música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a 12 modos, las reglas de componer con la explicación de al- quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso gunos instrumentos músicos, particularmente del órgano; valenciano Cabanillas. y lo del Ecco. Pensamientos literarios Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mu- ver a todos. Ni los expulsos querrán dar testi- Renaixença cho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de monio de las misiones domésticas que les tengo hechas, Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo desde el punto en que empecé a conocer que aquello era en España sino en toda Europa, el cual (como los estoi- un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso cos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo del aire. un órgano muy bien templado. Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectí- sima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios libros, que juntos en un volumen en que precede el li- bro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético ilustre. 32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntas históricos. Ali- cante, 1896. pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. L’Emperador Constantino Y al oír así en España Valencia, 1903, pp. 179, 379. Inventà una contradansa, Tan forta trompetería, 33. NAVARRO, V. Tradición y cambio científico en el País Valencia- Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de caña no moderno (1660-1720): Las ciencias fisicomatemáticas. Valencia, La ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería. 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135, 147, 237. 34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio 35. FINESTRES, J. Epistolari, II. nº 1146, Biblioteca Balmes, Bar- . Mayans y Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Có- celona. 1934, pp. 572. 39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873. digo de Justiniano en la Universidad de Valencia al excelentísimo señor 36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. pp. 255-6, vol. II, p. 156. D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem 40. BERNAT y BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa, ocasión de dedicar a su excelencia el libro intitulado Cartas morales, M. Batllori. Roma, 1984, p. 745. Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibidem L’agüelo pollastre, p. 245. Ibidem militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. 37. Consultar al respecto básicamente los trabajos de F. Pingaron y Cheroni y Bartoleta o La viuda y el escolá, pp. 269, 272. ESCALAN- Existe una edición de Antoni Mestre en el vol. I de las Obras comple- otros estudiosos en las publicaciones reseñadas en las dos primeras TE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatro original completo. tas del célebre ilustrado. Valencia, 1984, pp. 241-260. También existe notas, sobre todo el nº 10-11 de la revista Cabanilles. . Vol. II, Valencia, 1995, pp. 1148, 1166, 1886. una edición dentro de la Antología de textos de la Ilustración Valencia- 38. MIRAVET, R. y PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull 41. BERNAT y BALDOVÍ, J. La Donsayna. nº 7, 12-1-1845. Obra . na, a cargo de N. Bas y J. F Benavent. El Magnànim, Valencia, 1998, . a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, completa. Vol. 5, Sueca, 1997, p. 101. pp. 39-71, y en la cual estas dos citas aparecen en las pp. 49, 51. Zaragoza, 2000, pp. 187-248. 42. Ibidem, p. 159.
  • 359.
    Ro- manç dels quatre trobadors Ferits al cor, Lo Rat Penat ... la santa veu de l’orgue... ... Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima.... Mi so- ledad Melonar de Valensia, L’agüelo pollastre trenquí el òrgue á lleña seca ... Ni el órgano acompaña los cantares Del monge penitente en su plegaria... celeste y Corpus Christi L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bom- barda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que s’anomena unda maris. Eixe orgue de Sollana encara és tan celebrat, perquè li falta una tecla tenint complet el teclat. 46. LLORENTE, T. Poesia Valenciana Completa. Tres i Quatre, Va- L’organiste de Sollana Novedades lència, 1983, p. 352. 47. Ibidem, p. 205. 48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. Valencia, 1880, 54. JUSTO, J. Blasco Ibáñez i València. Valencia, 1990, pp. 119, 121- p. 323. 122. 43. Ibidem, vol. 1, p. 245. 49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral A 224, Ma- 55. LLOMBART, C. y SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. Va- 44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco drid, 1991, pp. 125, 127. lencia, 1877, pp. 114, 117, 123. conocido en España: El aragonés P Diego Cera.” Musicología de la . 50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítulos: I, II, V-VIII. 56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. SEM, vol. IV, nº 2, Madrid, 1981, pp. 319-321. . 51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154. 69, Barcelona, 1981, p. 90. 45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea 52. GIL ALBERT, J. Obra completa. Vol. 4. Valencia, 1983, p. 229. 57. D’ORS, E. Guálba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. de Cronistes Oficials del Regne de València, 1988, pp. 397-406. 53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79. Barcelona, 1987, p. 122.
  • 360.
    la Festa oMisteri d’Elx Cañones de 24: Contras: Juegos o registros: la Festa d’Elx Juegos o registros partidos: Peanas: Secreto de correderas: Trompetería de batalla: Ventillas: de peu i vareta
  • 361.
    andador cadafal la Roà andador tramoia la Vila Murada baixa càbria torn el senyoret la guapeta del poble el Núvol Mangrana Araceli seré l’agüelo el capellà el sagristà l’escolà les beates Ressèlica Coronació Trinitat els llauradors el torero l’arrier els artesans les dones del llavador la venedora de titots la castanyera Mare Festa d’Elx Patronat del Misteri d’Elx de Déu Moros i Cristians Sant Jordi Misteri Nit de l’Albà Mare de Déu Misteri la Festa Festa d’Elx Judiada la Festa joïos Misteri: la Vespra Misteri d’Elx La Festa Mangrana mans gafes la Festa Coronació Escolania Cape- Àngel Major lla Araceli Araceli Mangrana Trinitat Mare de Déu tramoia alta les portes del Cel Cel
  • 362.
    Modistes misteris del rei Herodes de sant Cristòfol i Araceli Cadafal Cavalcada del convit els pelegrins d’Adam i Eva ant capellà de les Roques Nicolau i la barca Santa Margarida i la Cuca Fera Sant les banderoles Sant Jordi i el Drac Santa Marta i la Tarasca Santa María Egipcíaca La beata Agnés de Benigànim reial senyera nanos els Cirialots dolçaina tabal la Moma i els Momos els Cavallets macer de la seu gosser de Morets la Mangrana els Arquets els Pastorets els Llau- la seu encensers radors els Turcs les Vetes de Sueca Misteri del Rei Herodes Festa de la Mare de Déu Degolla Portalet de la Salut d’Algemesí Processó General la Diablera Sant Miquel la Fe Sant Vicent Ferrer la Puríssima la Va- lència la Fama el Patriarca la Santíssima Trinitat Mare de Déu dels Desemparats Sant Calze enramà murta Fundació per a la Festa a la Mare de Déu de la Salut nanos gegants la Moma i els Momos la Mangrana els Pastorets els Cavallets els Arquets els Llauradors Turcs festers Maria Manuel les banderoles Sexenni Fusters Consell l’agüelo Colo- met Tornejants Muixeranga els Blanchs els Amics dels Corpus Campaners de la Catedral de àngels bovos València Músics i Dansadors del Corpus de València Mare de Déu qui parà el sol dolçainers Volta General les roques Confiters Sucrers Abraham i Isaac Adam i Eva Santa Bàrbara Mare Casa de les Roques reial senyera de Deu de la Salut de Sant Bernat i les germanetes Mare de Déu Nit del Retorn castell Forners Sastres i
  • 363.
    ció d’Adam i Eva Santa Bàrbara San Bernat y les germanetes de la Mare de Déu de la Salut Muixeranga la Plega el Ball el Passeig les Floretes mascletà pujades l’Entrada la Torreta la Torreta Desplegada la Torreta Desplegada doble el Pinet el Pi de Cinc el Pi Doble el Pi Desplegat la Morera La Tomasina la Volanti- Volta General nera Cinc en un peu el Micalet l’Alta de cinc l’Alta de sis l’Enterro l’Oberta el Guió la Marieta la Maria Alta la Font el Retaule el Banquet el Cinc d’Ors l’Altar la Sénia l’Aranya el Carro la Grossa Caps en Caps Capella el Tigre les Figueretes el Passeig de Gegants de la Troballa els Bastonets el Paco l’U la Queta Tres Colpets la Figuera la Caceria el Bolero la de Planxa el 7 i el 19 la Corredora el 2 i el 15 el Mambrú la Gallega l’Ampla Defensa de Planxa la Carxofa els Arquets les Pastoretes Bole- ro Llauradores València Trensats Típcs Bots el Centenari Creu Major Volta General dolçainers i tabaleters els Tornejants Fuga Floretes dos carerilles cadireta crusada quatre can- Processoneta del Matí tons quatre cares Morets els Sants festers els Volants Muixeranga Volta General mascletà Volta General la Festa de la Mare de Déu de la Sa- les lut d’Algemesí, Floretes Muixeranga la Mangrana del Misteri la Muixeranga d’Algemesí castell els misteris i martiris Abraham i Isaac Tempta-
  • 364.
    la Festa d’Elx cultura cultivo de la tierra virgos de Visenteta Ubus el Sexenni de Morella, els Pelegrins de les Useres, les Santa- nonades, caduf cadufos Braç, braçal, tanda, fila... litera- tura sicalíptica albergínia, carxofa, tomaca, tramús, bresquilla, fava, figa, parle vosté calle vosté moniato ordinaria collir collir taronges agafar agarrar ben assaonat, netejar la canyota, tallar brossa, figues pale- res esquilades, herba rasposa... Fesa ressecar les males her- dantell (dentell) bes feses fesa de Sotos, fesa de Ressalany, fesa de l’abocador..., degotar
  • 365.
    fes fesa bancal perpal l’aixada Aixada cassada, de cavar, de galló o pent, aixadella, aixa- dó, càvec, aixadell, lligó, llegó, tràmec, caveguet, xàpol, magall, eixartell..., l’escorredor de l’anyell Alfaia trapig