1. USOS
ADOLESCENTS
DE
DROGUES
#Vulnerabilitat #Victimització
Jordi
Bernabeu
Farrús
#Salut_Pública
@granollers
@jordibernabeu
@sobredrogues
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
V
Jornada
Vic@miologia
>>
Vic@mització
infantojuvenil:
l’efecte
protector
de
les
estructures
socials
Barcelona.
9
de
maig
de
2014.
Centres
d’Estudis
Jurídics
i
Formació
Especialitzada.

2. USOS
ADOLESCENTS
DE
DROGUES
#Vulnerabilitat #Victimització
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
hRp://www.sobredrogues.net/cejfe
hRp://www.slideshare.net/sobredrogues/cejfe

3. 9 idees
#Vulnerabilitat #Victimització

4. 1.
De
les
demandes
2.
De
les
diferents
formes
de
vulnerabilitat
3.
De
la
lectura
adulta
sobre
l'adolescència
4.
Dels
ajustos
i
desajustos
de
molts
adolescents
i
joves
5.
De
la
lectura
que
fem
de
les
drogues
6.
Del
nostre
context
d'intervenció
7.
De
les
respostes
de
l'Administració
8.
De
les
possibles
propostes
9.
D'algunes
conclusions,
o
reflexions

5. #1
De
les
demandes

6. • Adolescents
que
compleixen
mesures
de
jus^cia;
o
mesures
alterna@ves
a
sancions
administra@ves
(per
consum
de
drogues)
• Adolescents
que
la
‘lien’
en
els
seus
contextos
formals
i
informals
• Adolescents
que
molesten
a
adults
amb
poca
paciència
i/o
tolerància
• Adolescents
acollits
en
el
sistema
de
protecció
• Famílies
amb
dificultats
per
controlar
les
actuacions
dels
seus
fills

7. Com
i
perquè
intervenir
amb
aquests
casos?

8. Quan
prevenir
no
només
és
fomentar
l’abs@nència
Potenciar
la
responsabilitat
Fomentar
l’autonomia
Evitar-­‐se
problemes
#Acompanyament

9. #2
De
les
diferents
formes
de
vulnerabilitat

10. A
propòsit
de
la
vulnerabilitat
social
Persona
Context
(cultura,
relacions,
societat,
família)
Respostes
insGtucionals

11. Asociats a nivell individual
* Consum prematur (edat)
* Problemes de salut mental, físic o emocional
* Actituds personals vers el consum
* Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.
Associats a nivell familiar
* Consum de drogues per part dels pares
* Actituts favorables al consum per part de la família
* Problemes familiars
* Històries familiars de consum problemàtic de drogues
* Dificultats de relació/conflicte familiar
* Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc.
* Estatus socioeconòmic familiar
FACTORS DE RISC"
Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).
Associats a nivell grupal o d’amics
* Amics consumidors
* Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions
* Actituts favorables al consum
* Conductes il.legals o delictives
* Dificultats de relació amb el grup d’iguales
Associats a nivell de context social
* Abandonament dels estudis
* Fracàs escolar
* Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola
* Desocupació laboral
* Dificultats socials i econòmiques
* Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues
* “Transicions i desplaçaments vitals”

18. #3
De
la
lectura
adulta
sobre
l’adolescència

19. Probablement
estem
fent
una
lectura
de
l’adolescència
i
joventut
segons
paràmetres
d’epoques
anGgues
I
l’adolescència
actual
esdevé
una
etapa
per
se,
diferent
a
l’infància
i
la
joventut,
amb
les
seves
necessitats
educaGves
i
de
conceptualització.
Amb
les
dificultats
pròpies
d’acceptar
els
canvis
de
les
generacions
que
ens
succeeixen
(Jaume
Funes,
2010).

20. Una
adolescència
i
joventut
cada
vegada
més
llarga
De
la
sociologia
del
treball
a
la
sociologia
de
l’oci
Soberans
del
consum
#hiperconsumisme
(Fernando
Conde,
1999
//David
Pere
Mar=nez,
2013)

21. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
(Domingo
Comas,
2006)

22. Extret de @DroguesXP

23. @AleixSalo
#Fills_dels_80

24. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
L’individualisme
(Victòria
Camps,
2008)

25. JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

26. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
L’individualisme
La
crisi
de
#noció_de_futur
‘Atrapats
en
la
seva
joventut’
(Sara
Moreno,
2013)

27. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
#Esta_crisis_está_siendo_un_éxito

28. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto
#Viñetas_para_una_crisis

29. La
recuperació
de
discursos
anGcs
ves@ts
de
moderns
(Jaume
Funes,
2013
/
Josep
Ramoneda,
2013)

30. Emprenedoria
Cultura de l’esforç
Mobilitat exterior (o exili laboral?)

31. La
recuperació
de
discursos
anGcs
ves@ts
de
moderns
Necessitem
estratègies
diferents
per
als
nadius
digitals?
(Dolors
Reig,
2011)

32. @berlich
#El_pais_8_3_12

33. #4
De
la
lectura
que
fem
de
les
drogues

34. El
discurs
que
es
genera
al
voltant
de
les
drogues
segueix
condicionat
per
l’experiència
viscuda
anys
anteriors
amb
els
consums
problemàGcs
d’heroïna
i
VIH-­‐
SIDA
(Oriol
Romaní,
1999,
2011)

35. Amb
tot
el
que
això
comporta:
idea
d’addicció,
sobredosi,
VIH,
etc.).
I
actualment
el
panorama
és
totalment
diferent.
Com
les
noves
formes
d’exclusió
i
inclusió

36. Una
generació
d’adolescents
tranquils
pel
que
a
drogues
es
refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’

37. PNSD
#ESTUDES

39. PNSD
#ESTUDES

40. PNSD
#ESTUDES

41. PNSD
#ESTUDES

42. La
importància
de
l’alcohol
i
de
la
maria
(sobretot
pel
seu
caràcter
simbòlic)

44. #5
Dels
ajustos
i
desajustos
de
molts
adolescents
i
joves

45. 1.
Darrere
de
molts
consums
de
drogues
existeixen
més
problemes
familiars
i/o
socials
que
no
pas
de
drogues
i/o
de
salut
mental.
2.
Compte
amb
l'excèssiva
tendència
al
diagnòsGc
i
al
protagonisme
de
les
substàncies:
sovint
és
necessària
però
alhora
jus@fica,
e@queta
i
condiciona.

46. 3.
Els
usos
de
drogues
poden
tenir
diferents
graus
de
gravetat/
problemaGcitat.
4.
Els
consums
de
drogues
problemà@cs
solen
ser
el
resultat
d'uns
hàbits
de
consum
lligats
a
uns
esGls
de
vida
determinats,
en
uns
contextos
concrets.
5.
Existeixen
riscos
i
problemes
més
importants
que
l'addició.

47. El
problema
són
els
amics…
És
molt
influenciable…
La
culpa
la
té
el
PQPI/UEC…
El
pare
no
m’ajuda.
Em
sento
sola…
No
el
puc
controlar…
Es@c
desesperat…
Què
vagi
a
un
centre…
Els
serveis
públics
no
s’hi
posen…
Com
descriuen
els
problemes
els
implicats?
#Les_famílies

48. Fumo
perquè
m’agrada…
No
hi
ha
per
tant…
Ho
sé
portar…
A
mi
no
m’afecta…
No
deixaré
de
fumar…
Deixa’m
fumar
a
casa…
La
policía
va
a
per
nosaltres…
Fumo
per
oblidar…
Delinqueixo
per
consumir
drogues…
Com
descriuen
els
problemes
els
implicats?
#Elles
#Ells

49. #6
Del
nostre
context
d’intervenció

50. • Quan
el
protagonista
no
viu
la
seva
situació
com
a
problema
la
moGvació
és
escassa.
• Quan
professionalment
ens
costa
donar
un
discurs
sensat
al
voltant
del
cànnabis
(i
de
les
adolescències).
• Quan
tot
sembla
‘arreglar-­‐se’
a
par@r
de
normes
i
regulacions.
• Quan
ens
basem
en
el
‘el
paradigma
cienfic’
per
jus@ficar
qües@ons
• Quan
socialment
existeixen
diferents
discursos
al
voltant
de
la
qüesGó.

51. #7
D’algunes
respostes
de
l’Administració

57. Reducció
de
danys
L’atenció,
prevenció
i
informació
no
poden
tenir
l’abs@nència
com
a
eix
central
i
únic
de
treball.

58. • Centrem-­‐nos
més
en
els
usos
que
en
les
pròpies
substàncies
• L’adicció
no
ha
de
ser
el
problema
més
important
("i
finalitzador
del
procés
problemà@c”)
• Alguns
usos
son
més
greus
que
altres:
quins
usos
són
els
que
realment
donen
problemes?
• No
u@litzem
la
regulació
legal
de
les
drogues
com
a
excusa
per
abstenir-­‐se
• La
reducció
de
riscos
com
a
element
transversal
de
tota
la
intervenció
preven@va.
• L’evidència
cienfica
ens
ajuda
però
no
resol
la
qües@ó

59. #8
De
les
possibles
propostes

60. 1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
senGts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educaGva
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
conver@r-­‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
GaranGtzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-­‐los
menors
i
tractar-­‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
Decàleg
d’idees
per
a
la
intervenció
socioeducaGva
(adaptació
de
Funes,
2010)
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#U@litat
#Responsabilitat

61. Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• AcGtuds
• Percepció
d’uGlitat
• Coneixement
@JaumeFunes
#9_ideas_educar_en_la_adolescencia

64. • Del
“ja
sé
que
em
passo”
a
“la
mo@vació
al
canvi”.
• Del
“ho
porto
bé”
al
”porta-­‐ho
millor”.
• De
“l'es@c
estancat”
al
“canvia
de
context”.
• De
“el
problema
són
les
drogues”
a
“el
problema
ets
tu”.
• Del
“Vaig
per
lliure”
a
“pautes
d’ús”.
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-­‐te
problemes
passa
per
no
consumir-­‐les’
A
nivell
individual

65. • Ar@cular
estratègies
de
prevenció
universal
amb
d’altres
de
caràcter
selec@u
i
indicat
• Anar
molt
més
enllà
de
l’àmbit
escolar
• Esdevenir
referents
a
la
xarxa
A
nivell
grupal
• Integrar
l’oci
amb
la
‘qüo@dianitat’
(fugir
dels
atracón
i
desconnexions
de
cap
de
setmana)
• Programes
específics
i
inespecífics
per
contextos
específics
A
nivell
de
context

66. • Augmentar
estratègies
de
detecció
precoç
i
prevenció
indicada
• Fomentar
espais
de
reflexió
per
a
la
família
• Oferir
ocupacions
formals
que
oganitzin
la
inserció
sòcioprofessional
• Espais
de
tractament
que
contemplin
la
reducció
de
danys
com
a
estratègia
de
treball
transversal
A
nivell
comunitari

67. #9
D’algunes
conclusions,
i/o
reflexions

68. • Tractant-­‐se
d’adolescents
i
drogues,
potser
centrar-­‐se
en
vulnerabilitat
que
no
vic@mització
• Tot
I
això,
tenint
en
compte
que
els
processos
de
vulnerabilitat
tenen
múl@ples
casuís@ques,
essent
les
drogues
més
un
producte
que
no
pas
una
causa.
• Moltes
de
les
nostres
respostes
(socials,
professionals,
etc.)
també
generen
força
vulnerabilitat

69. @AleixSalo
#Fills_dels_80

70. Gràcies
per
haver
arribat
fins
aquí
;-­‐)
Jordi
Bernabeu
Farrús
Servei
de
Salut
Pública
//
Ajuntament
de
Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

71. Fonts

72. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
hRp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Mar^nez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.hRp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperacGvidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
hRp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconec@vidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
hRp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
hRp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
hRp://dialnet.unirioja.es/servlet/ar@culo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
hRp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
hRp://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896

73. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
As@berri.
2012.
hRp://www.as@berri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
hRp://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
hRps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.hRp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.