Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

9J<IM KFI@8
,QIRUPH
LE@:@G8C+
FEJLD ;<
IF>L<J
,QIRUPH

6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP
ZZZ VREUHGURJXHV QHW

*UDQROOHUVB$FFLy 0XQLFLSDO HQ HO &RQVXP GH 'URJXHV
ZZZ VREUHGURJXHV QHW
ZZZ IDFHERRN FRP VREUHGURJXHV
ZZZ WZLWWHU FRP VREUHGURJXHV

(ODERUDW UHGDFWDW L GLVVHQDW SHO
6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP $MXQWDPHQW GH *UDQROOHUV
3HUVRQD GH FRQWDFWH -RUGL %HUQDEHX )DUU~V
MEHUQDEHX#DMXQWDPHQW JUDQROOHUV FDW
'ĞŶĞƌ ϮϬϭϮ

,QWURGXFFLy
0DUF GH UHIHUqQFLD
,QGLFDGRUV VRFLROzJLFV
,QGLFDGRUV G¶DFWLYLWDW SUHYHQWLYD
,QGLFDGRUV GH WUDFWDPHQW
,QGLFDGRUV GH UHGXFFLy GH GDQV
,QGLFDGRUV VRFLRVDQLWDULV
,QGLFDGRUV HGXFDWLXV
$OWUHV LQGLFDGRUV
$SRUWDFLRQV GHOV HVSHFLDOLVWHV
8QD DOWUD YLVLy
'HVFULSFLy GHOV UHVXOWDWV

1. Introducció Informe2011

1. Introducció

Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 4


Presentació

Aquest és segon informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues
de Granollers (OMCD). Una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de
l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del
consum de drogues i dels seus problemes associats a Granollers.

En aquest sentit, l’Observatori (OMCD) pretén dotar-se d’una sèrie d’indicadors
que donin lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a
l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit que ens ocupa.
La durada en el temps és, per tant, una condició indispensable per assolir
l’objectiu plantejat de convertir l’Observatori en una eina de coneixement i
consolidar-lo com un servei públic.

En el present informe s’ha fet un recull dels indicadors i de les dades disponibles
per tal de conèixer com són i com funcionen els sistemes d’informació dels
serveis participants.

L’OMCD, però, no és només una recopilació estadística, doncs vol esdevenir un
instrument de coneixement, avaluació i assessorament per coordinar i impulsar
noves i més eficaces actuacions públiques. L’OMCD vol ser un instrument al
servei de la ciutat i de les persones responsables de les polítiques de prevenció.

L’Observatori ha de permetre:

1. Millorar el coneixement i la informació sobre la incidència del consum
de drogues a través de l’adequació dels sistemes de registre i
avaluació.

2. Avaluar l’impacte de les actuacions tant assistencials com preventives
que es duen a terme.

3. Identificar necessitats i camps d’actuació que no es cobreixen.

Enguany, amb aquest segon informe, l'Observatori pretén establir un pas definiu
per convertir-se en un sistema estable d'informació periòdica sobre el tema que
tractem i el territori on desenvolupem el nostre servei.



Justificació del projecte

La funcionalitat d’aquest projecte s’ha de buscar en els beneficis que n’obtingui la
ciutadania en general, però molt especialment les persones consumidores de drogues
com a individus i com a col—lectiu.

El diagnòstic bianual que ofereix l’OMCD ha de servir també per conèixer i millorar el
funcionament de tots i cada un dels serveis que aporten informació i establir així una
dinàmica de superació constant.

Figura 1: Utilitat pública de l’OMCD

La creació al 2008 d'un sistema d’informació permanent en relació a l’ús i el consum de
les drogues ha aportat la informació necessària per avaluar la tendència i la intensitat
del fenomen en un àmbit geogràfic concret al llarg d’un període de temps definit i que
amb aquest segon informe podem comparar i contrastar els resultats.

Un aspecte rellevant que seguim tenint molt en compte de l'OMCD és la territorialitat i és
que els sistemes d’informació rarament s’ajusten a l’àmbit local. I l’àmbit local permet
millorar el temps de reacció enfront dels canvis de conducta. Dins d’un municipi, les
reaccions enfront de qualsevol contingència es poden activar més àgilment.

De la mateixa manera, ajuda a millorar el disseny de les actuacions municipals que es
poden proposar a partir d’un major coneixement i anàlisi de la realitat de les
drogodependències a Granollers.



De fet, el coneixement primer, i la coordinació i col—laboració després, són possibilitats
que l’OMCD, per la seva manera de funcionar, ofereix als serveis que en formen part.


2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011

2. Marc de referència



Metodologia
Funcionament general

El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la
coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. És, doncs,
un instrument complex de coordinació però senzill en la seva elaboració
estadística que, a més, ofereix referències de fàcil comprensió a partir de les
quals la ciutadania pot extreure conclusions sobre l’evolució del fenomen.

La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de
l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i
les seves conseqüències que, a més, permet la fotografia d’aquest àmbit en
dues direccions:

Transversalment, ja que es tracten dades de diferents àmbits socials.
Longitudinalment, perquè neix amb la voluntat de mantenir-se en el
temps.

El responsable tècnic de l’Observatori és el Servei de Salut Pública i Consum
de l’Ajuntament de Granollers.

La Comissió Tècnica és el motor de l’Observatori, en la qual cooperen
diferents serveis sociosanitaris de la ciutat (òrgan multidisciplinar).

La Comissió Tècnica de l’Observatori la formen representants dels serveis
següents:

Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers.
Equips d’Atenció Primària de Granollers (EAP Granollers Centre, EAP
Sant Miquel, EAP Canovelles, EAP Les Franqueses).
El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències, el CAS de
Granollers.
Una persona representant del col—lectiu de Farmàcies de Granollers.
Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers (Atenció Primària).
Mossos d’Esquadra.
Policia Local.
Centre de Salut Mental Adults Benito Menni (CSMA).
Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
Hospital de Granollers. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties
Infeccioses.

Altres serveis de la ciutat col—laboradors:



Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers.
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD).
Programa Dona x Dona d'atenció a les treballadores del sexe
comercial.
Centres educatius d’ensenyament secundari.

Així, la Comissió Tècnica és l’òrgan de decisió i el centre de producció de la
informació de la qual es nodreix l’Observatori. Sense aquesta Comissió,
l’OMCD no seria possible ja que les persones que en formen part són les que
han pres el compromís de vetllar pel bon funcionament del sistema.

Aquest compromís significa que, a banda d’assumir la vocació de servei
públic de l’OMCD, s’accepten els següents principis d’actuació:

Qualsevol canvi entre responsables dels serveis o de les entitats
proveïdores d’informació ha de ser notificat a la Comissió.
La principal funció de les persones representants dels serveis és la
d’aplicar i atendre les necessitats d’informació de l’OMCD, i introduir
les millores necessàries en els processos de creació (enregistrament) de
la informació en el seu origen.
Són necessàries reunions de seguiment amb totes les persones
representants de les entitats, per tal de consensuar les grans decisions
de la Comissió i sobretot aprovar la informació abans de fer-la pública.



Control del procés de recollida de la informació

La diferent naturalesa de la informació recollida obliga a fer un seguiment
individualitzat de cada font per conèixer directament com es genera
aquesta informació.

S’estableixen mètodes de control i proves de consistència sobre els
sistemes de recollida de dades per mantenir una dinàmica eficient en
la generació d’indicadors vàlids.

Sempre i quan sigui possible s’introdueixen millores tècniques i tecnològiques
per perfeccionar els indicadors.

La definició de cada un dels indicadors que configuren el sistema ha
d’incloure qualsevol especificitat, circumstància o característica que
condicioni els seus valors (resultats) o expressions. La interpretació dels
resultats es fa amb coneixement i consciència d’aquests condicionants.



Recollida de la informació i publicació de l’informe

Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de
l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes
amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de
l’informe final.

Els sistemes de transmissió de la informació s’acorden amb cada un dels
serveis integrants de la Comissió Tècnica.

Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació
similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el
disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts
d’informació.

La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació
oberta dels resultats anuals de l’OMCD. En aquest sentit, la publicació de les
dades a internet facilitaria l’accés a la informació, a més de possibilitar un
canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals.

Evidentment, aquesta possibilitat se sumaria a la tasca comunicativa
pròpia del sistema d’informació, que ha de vetllar per donar a
conèixer els resultats de l’anàlisi tant a la ciutadania de Granollers com
als diferents agents directament o indirectament relacionats amb
l’àmbit de l’OMCD.



Indicadors

• L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació
de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per
organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica de
la droga.

• Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades
facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que
sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot tenint en compte
que és el segon any. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la
complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió
conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les
seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum
de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control
de l’oferta.

• Els indicadors s’han dividit en set grans grups:
1. Indicadors sociològics i patrons de consum
2. Indicadors d’activitat preventiva
3. Indicadors de tractament i activitat assistencial



4. Indicadors de reducció de danys
5. Indicadors sociosanitaris
6. Indicadors educatius
7. Altres indicadors: indicadors policials
8. Indicadors de visions adolescents


3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011

3. Indicadors sociològics i
patrons de consum



Patrons de consum
Situació global

L'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) elabora anualment un
informe que avalua l'evolució del problema de les drogues a partir de la informació facilitada pels
representants de tots els Governs de l'organització. La ONUDD elabora estimacions de la
prevalença anual de consum de drogues basades en els qüestionaris que responen tots els
governs.

L'informe Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un
3,5% i un 5,7% de la població mundial ha consumit alguna substància il—legal durant l'any 2008
(entre 155 milions i 250 milions de persones).

D'aquesta proporció, d'entre 129 i 190 milions de persones han consumit cànnabis alguna
vegada, essent aquest el principal grup de consumidors de drogues. Els segueixen els
consumidors de derivats de les amfetamines, els de cocaïna i els d'opiacis.

Gràfic 1: Consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys.

Font: Informe Mundial sobre les Drogues 2010, ONUDD.

El 10% i el 15% de les persones consumidores presenten problemes socials i/o sanitaris derivats
del consum de drogues. Això indica que entre 16 i 38 milions de persones tenen problemes
relacionats amb aquestes.



Situació a Europa

Cànnabis

- És la droga il—legal més consumida a Europa: segons dades de l'Observatori Europeu de les
Drogues i les Toxicomanies (OEDT) de 2010, 1 de cada 5 europeus adults -entre 15 i 64 anys-
(22,5% - 75,5 milions) ha consumit
cànnabis almenys una vegada a la seva vida.

- S'estima que al voltant de 23 milions d'europeus han consumit cànnabis en l'últim any, sent 12,5
milions els que ho han fet en l'últim mes.

- La taxa més alta de consumidors habituals ja no es troba a Espanya (7,1%) si no que es localitza a
la República Txeca (8,5%), sent la població jove d'aquest país d'entre 15 i 34 anys els que més en
consumeixen (16,7% l'últim mes i 28,2% l'últim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota
(13,4% l'últim mes i 18,8% l'últim any).

- Aproximadament en el 21% de les demandes de tractament es menciona el cànnabis com a la
principal raó per iniciar-lo.

- La situació a la major part dels països d'Europa és estable i una mica a la baixa com és el cas d'uns
quants països entre els que s'inclou Espanya. Però d'altra banda hi ha països que estan augmentant
la prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia i
la República Txeca.

Cocaïna

- La cocaïna continua sent la segona droga il—legal més consumida a Europa desprès del cànnabis.
S'estima que al voltant de 14 milions d'europeus i europees de 15 a 64 l'ha consumit alguna vegada
a la vida; 4 milions ho han fet en l'últim any i 2 milions en l'últim mes.

- Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocaïna per a tots els intervals d'edat.

- El seu consum es troba principalment concentrat en joves (15-34 anys): dels 4 milions d'e persones
europees que han consumit cocaïna l'últim any un 75% són joves (3 milions).

- El consum de cocaïna entre la gent jove a Espanya (5,5% l'últim any i 1,9% l'últim mes) és superior
al consum als Estats Units, fins ara els majors consumidors del món.

- El 17% dels pacients en tractament indica el consum de cocaïna com la principal raó per iniciar-lo.
A Espanya, el consum de cocaïna suposa el 46% de les demandes de tractament.

- Pel que fa a altres substàncies, el consum d'èxtasi es situa en 11 milions de persones a Europa que
l'han consumit alguna vegada (8 milions entre 15 i 34 anys); 11 milions han consumit en almenys una
ocasió amfetamines (7 milions entre 15 i 34 anys).



Situació a Espanya
quest
a Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) 20
A l'Estat espanyol es fa, amb caràcter biennal, l'Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a
Espanya (EDADES) promoguda per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre drogues i
en col—laboració amb les comunitats autònomes. L'enquesta explora el consum de drogues entre
la població general de 15 a 64 anys resident en llars familiars. La mostra total de l'enquesta és de
23.715 persones i la seva distribució per comunitats autònomes no és proporcional, motiu pel
qual els resultats necessiten ser ponderats per poder retornar-los la seva proporcionalitat.

Taula: Consum de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de l'enquesta entre la
població
espanyola de 16-64 anys, 1997-2007/08

1997 1999 2001 2003 2005 2007/08
Tabac 42,9 40,1 41,4 42,9 38,4 38,8
Alcohol 64 61,8 63,7 64,1 64,6 60
Cànnabis 4,6 4,5 6,4 7,6 8,7 7,2
Èxtasi 0,3 0,2 0,8 0,4 0,6 0,4
Al—lucinògens 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2
Amfetamines/spee 0,2 0,3 0,6 0,2 0,4 0,3
d
Cocaïna en pols 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6
Cocaïna en base 0 0,1 0 0 0,1 0,3
Heroïna 0,1 0 0 0 0,1 0
Inhalables 0,1 0 0,1 0 0,1 0
Tranquil—litzants - - - - 2,7 4,7
Somnífers - - - - 2 2,5
Font: Informe EDADES 2007/08

L'alcohol continua sent la droga psicoactiva més consumida per la població, encara que es
percep una disminució en la proporció de persones bevedores en els darrers 30 dies així com del
percentatge de persones que s'emborratxen i de bevedors/es de risc. Comparant amb els
resultats de 2005, s'observa també que el consum de tabac ha disminuït en tots els grups d'edat i
sexe, especialment en els homes.

Evolució de la prevalença de consum diari de tabac en la població de 15-64 anys
segons sexe 1997-2007/08.



Font: Pròpia. Adaptació de les dades d'EDADES 2007-2008.

Taula: Prevalences de consum de drogues en els últims 12 mesos en la població de 15-64
anys segons sexe (%)

1997 1999 2001 2003 2005 2007/2008
hom don hom don hom don hom don hom don Ho don
es es es es es es es es es es mes es
Tabac 55 38,7 50,3 39,2 51,5 40,5 53 42,6 47,2 37,5 46 37,6
Alcohol 86,4 70,5 83,2 67,2 85,2 70,9 84,5 68,4 84 69,2 80,4 66,4
Cànnabis 10,7 4,7 9,6 4,3 13 5,5 16,2 6,3 15,7 6,6 13,6 6,6
Èxtasi 1,2 0,5 1,2 0,5 2,8 0,7 2 0,8 1,8 0,6 1,6 0,5
Al—lucinògen 1,4 0,4 0,8 0,4 1,2 0,2 0,9 0,3 1,1 0,4 0,9 0,3
s
Amfetamines 4,4 0,4 1 0,4 1,6 0,6 1,1 0,5 1,4 0,5 1,3 0,3
Cocaïna 2,8 0,6 2,7 0,8 4 1,3 4,3 1,2 4,9 1,3 5,1 1,6
Heroïna 0,4 0,1 0,2 0 0,2 0 0,2 0,1 0,2 0,1 0,1 0
Tranquil—litza - - - - - - - - 2,6 5,2 4,7 9,1
nts
Somnífers - - - - - - - - - - 2,8 4,3
Tranquil—litza - - - - - - - - - - 0,9 0,9
nts sense
recepta
Somnífers/re - - - - - - - - - - 0,6 0,8
cepta
Font: EDADES 2007/08

Respecte de les drogues il—legals: el cànnabis és la droga més consumida a Espanya, tot i que
la tendència s'està invertint respecte d'altres anys. La cocaïna es manté estable entre la
població.

En ambdues -cocaïna i cànnabis- ha augmentat l'edat d'inici en el seu consum.

Cal destacar que el consum de alcohol i cànnabis ha disminuït per a tots els indicadors de
consum.

Les persones menors de 35 anys són les que més drogues consumeixen. Sobretot les drogues
il—legals, i es concentren en aquesta franja d'edat les majors prevalences de consum.

L'edat mitjana d'inici en el consum de totes les drogues ha augmentat lleugerament, i es
mantenen l'alcohol i el tabac com les drogues que es consumeixen abans -16,8 i 16,5 anys
respectivament- mentre que la més tardana es la dels tranquil—litzants o sedants, als 33,8 anys.



La prevalença de consum de les diferents drogues és significativament més alta entre els
homes que entre les dones, amb l'única excepció de la ingesta de tranquil—litzants. S'observa
una major diferència en el cas de les drogues il—legals, encara que ha disminuït lleugerament la
prevalença de totes elles, excepte en el cas de la cocaïna en base i els inhalants, encara que la
diferència és molt petita.

El policonsum es confirma com una constant de les persones que consumeixen drogues
psicoactives il—legals, especialment entre consumidors/es de cànnabis, cocaïna i heroïna. Si bé
la prevalença per a totes les drogues és més alta entre els homes que les dones, es constata
una progressiva incorporació de les dones al consum, especialment en relació amb les
substàncies de comerç legal: el tabac i l'alcohol.

Augmenta la percepció de risc davant la major part de les conductes de consum de drogues.
En particular pel que fa al consum de cinc o sis unitats d'alcohol diàries o el cap de setmana.

Si es compara amb els resultats de l'enquesta del 2005, s'adverteix una disminució d'entre tres i
sis punts percentuals, depenent de la substància, en la percepció sobre la disponibilitat de les
principals drogues il—legals, la qual cosa trenca la tendència ascendent seguida al llarg dels
darrers anys. Cal destacar l'augment de risc percebut davant el consum ocasional de cocaïna.

La disponibilitat percebuda per a totes les substàncies ha disminuït després d'anys de constant
augment.

Per altra banda, les accions més valorades per l'opinió pública per resoldre el problema de les
drogues són -segons ordre d'importància- (1) l'educació sobre drogues a l'escoles, (2) el
tractament voluntari dels consumidors i finalment, (3) el control policial.

ESTUDES. Enquesta Estatal Sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari 2008

L'enquesta Estatal Sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari (ESTUDES)
s'emmarca en una sèrie d'enquestes biennals que des de 1994 es dirigeixen a estudiants
d'Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les
tendències de consum entre estudiants de l'ESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig
a nivell estatal i autonòmic, amb la finalitat d'obtenir informació útil per a dissenyar i avaluar
polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi
familiar i/o escolar.

Taula: Prevalença de consum en els últims 30 dies.

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
Tabac 31,1 32,5 31,9 32,1 29,4 37,4 27,8 32,4
Alcohol 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5
Tranquil—litz - - - - - - 3,6 5,1
ants
Tranquil—litz 2,6 2,2 2,3 2,5 2,4 2,4 2,4 2,9
ants sense
recepta
Cànnabis 12,4 15,7 17,2 20,8 22,5 25,1 20,1 20,1
Èxtasi 2,1 2,3 1,6 2,8 1,9 1,5 1,4 1,1
Al—lucinòge 2,6 2,8 2 2 1,2 1,5 1,3 1,2
ns
Amfetamin 2,3 2,6 2 2 2 1,8 1,4 1,2



es
Cocaïna 1,1 1,6 2,5 2,5 3,2 3,8 2,3 2
Heroïna 0,2 0,3 0,4 0,3 0,2 0,4 0,5 0,6
Inhalables 1,1 1,2 1,8 1,5 1,1 1,1 1,1 0,9
volàtils
GHB - - - - - - - 0,5
Font: ESTUDES 2008 Espanya

Segons els resultats de l'enquesta realitzada l'any 2008, l'alcohol i el tabac segueixen sent les
drogues més consumides, seguides del cànnabis. El consum d'altres substàncies està molt per
sota d'aquestes.

Respecte de l'alcohol, s'observa una tendència a l'estabilització, encara que també s'observa
un augment en la prevalença de les borratxeres.

Disminueix el consum experimental de tabac i es manté el consum diari.

Segueix baixant la incorporació de noves persones que consumeixen de cànnabis.

Continua la tendència a la baixa en el consum de cocaïna per a totes les freqüències encara que
disminueix l'edat de primer consum.

La prevalença en el consum d'èxtasi, amfetamines i al—lucinògens són les més baixes des de
1994 i es manté quasi sense variacions l'edat d'inici del consum.

Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic de totes les drogues i la disponibilitat
percebuda de totes les drogues continua disminuint.

Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) 2009

Segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) de 2009, s'ha detingut el descens en el
consum de tabac observat fins al 2007. Continua disminuint la proporció de persones
consumidores de begudes alcohòliques però continua augmentant la freqüència d'episodis de
consum intensiu.

Segueix baixant el nombre de nous casos d'infeccions per VIH entre persones usuàries de
drogues injectades. Encara que hi ha un nombre molt elevat de persones infectades en aquest
grup.

Es confirma el descens en el consum de cocaïna en pols inhalada, mentre que sembla créixer la
prevalença en el consum de cocaïna fumada. Encara que hagi hagut un augment significatiu a
partir de 2007 d'aquest tipus de cocaïna, aquesta encara no presenta problemes fora dels cercles
de consum d'heroïna (que és on ha augmentat).

A més, la percepció de disponibilitat s'ha reduït i es manté la tendència iniciada l'any 2004.

Es confirma l'augment de consumidors/es d'heroïna injectada trencant la tendència a la baixa i
sumant-hi nous consumidors/es d'heroïna fumada.

En general, segueix disminuint la mortalitat directament relacionada amb el consum de drogues
il—legals. Però tot i així, persisteix un nombre elevat de persones mortes per aquesta causa.



Situació a Catalunya: consum de drogues en l’àmbit juvenil

La Fundació Institut Genus elabora aquest informe de caire qualitatiu que es consolida com una
font d'informació sobre els patrons de consum i esdevé un sistema d'alerta ràpida pel que fa a
nous tipus de consum o de noves drogues emergents. Les seves conclusions aporten un
coneixement ampli de les condicions, valoracions i actituds en relació amb el consum de drogues
en l'àmbit juvenil.

L'últim informe de 2008 de l'Observatori de Nous Consums de Drogues en l'Àmbit Juvenil
elaborat per l'Associació Institut Genus, posa de manifest que hi ha pocs canvis en els patrons de
consum dels darrers anys.

• El consum de tabac, alcohol i cànnabis, per a una part de població adolescent ja no és l'únic
element del ritual de pas cap a la joventut. En els darrers anys, està agafant força el consum
de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

• Continuen les referències a consums intensius d'alcohol com a comportament normalitzat en
el context de festa i augmenta la preocupació dels/les professionals davant d'aquest patró de
consum. El consum de cànnabis s'estanca i perd presència en l'espai públic.

• S'està normalitzant el consum de cocaïna en diferents sectors de la població jove. És una
substància “de moda” i està en constant difusió.

• L'èxtasi està en lleuger ascens i el consum d'speed es manté estable. Augmenten els casos
de persones que l'abandonen perquè prefereixen consumir cocaïna.

• Encara que és un fenomen minoritari, augmenten les referències a la presentació de 2CB en
pastilles.

• La ketamina, encara que té una imatge poc positiva, continua experimentant un lleuger
augment.



ESTUDES 2008 Catalunya

Taula: Evolució de les prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educació
secundària de 14-18 anys alguna vegada.
en els darrers 30 dies (%). Catalunya, 1994-2008
1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
Tabac 31 34,8 32,6 34,1 29,5 31,3 30,9 37,3
Alcohol 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1
Cànnabis 17,1 21,5 22,1 22,3 26,8 30,4 25,1 23,1
Èxtasi 2,6 3,8 2,3 2,5 1,3 1,1 1,5 1,3
Cocaïna 0,8 1,9 3,5 2 2,7 3,4 2,7 1,5
Al—lucinòg 3,2 3,6 2 1,6 1,2 2 2 1
ens
Amfetamin 2,7 3,5 2,1 1,1 1,5 1,8 1,6 1,2
es/speed
Inhalants 1,1 1,9 1,7 2 1,2 1,4 1,5 0,8
GHB - - - - - - 1 0,3
Heroïna 0,2 0,3 0,2 0,05 0,1 0,5 0,8 0,3
Hipnoseda - - - - - - 4,9 6,1
nts amb
recepta
Hipnoseda 2,8 2,7 2,6 2,4 2,6 2,7 3,5 3,1
nts sense
recepta
Font: Informe ESTUDES 2008

Els resultats de l'enquesta a estudiants de educació obligatòria i post-obligatòria (ESTUDES) a
Catalunya no mantenen grans diferències vers les dades de la resta de l'estat Espanyol. Tot i que
el consum de drogues legals i il—legals es superior a Catalunya.

A l'igual que en anys anteriors, les drogues més consumides per estudiants a Catalunya l'any
2008 han estat l'alcohol, el tabac i el cànnabis.

Cal destacar que el consum d'hipnosedants amb o sense recepta mèdica “alguna vegada” es
situa en un 20%. Un 10,5% ho varen consumir sense recepta.

La resta de consum de substàncies (cocaïna, èxtasi, al—lucinògens, amfetamines, substàncies
volàtils, heroïna, etc.) va ser molt més minoritari.

Hi ha una tendència a la baixa en la prevalença de consum de drogues en tots els grups d'edat
de consum considerats.



I l'alcohol, com al conjunt de l'estat Espanyol, baixa la seva prevalença de consum al llarg del
temps, però continuen augmentant les borratxeres intenses als caps de setmana.

Cal destacar l'augment del risc percebut, respecte l'any 2004, en el consum esporàdic de totes
les drogues, especialment del cànnabis, l'èxtasi i la cocaïna.

Resum d'indicadors sociològics i patrons de consum.
Població general (OED 2009)

• S'ha frenat el descens de consum de tabac observat fins 2007.

• Està estabilitzada o en descens la proporció de persones consumidores de begudes
alcohòliques, encara que ha augmentat la freqüència de episodis de consum intensiu.

• S'ha frenat el descens del nombre de persones que consumeixen droga per via parenteral
admeses a tractament.??????????

• La mortalitat relacionada directament amb el consum de drogues il—legals està en descens,
encara que persisteix un elevat nombre de morts d'aquest tipus.

• Persisteix en les persones consumidores de drogues injectades percentatge alt d'infeccions
per VIH, VHB i VHC, conductes sexuals i d'injecció de risc, però ha disminuït molt el nombre
de nous diagnòstics d'infecció per VIH en aquesta població.

• S'ha frenat el descens de consum d'heroïna i sembla que pot començar a augmentar.

• S'han estabilitzat o comencen a descendir el consum de cocaïna i cànnabis i els problemes
associats.

• Ha augmentat el consum d'hipnosedants i continua disminuint el consum i els problemes per
consum d'èxtasi, amfetamines i al—lucinògens.

Estudiants (ESTUDES 2008 / ESTUDES 2008 Catalunya)

• En general, el consum de drogues en la població d'entre 14 a 18 anys continua sent
experimental o ocasional.

• L'alcohol i el tabac continuen sent les substancies més consumides, seguides del cànnabis i,
a més distància, dels hipnosedants.

• El consum d'altres substàncies va ser molt inferior al de l'alcohol, tabac, cànnabis i
hipnosedants.

• El consum de drogues il—legals es més freqüent en els nois mentre que el consum de tabac,
alcohol i hipnosedants es més freqüent en les noies.

• El consum tendeix a augmentar amb l'edat i assoleix el seu màxim entre estudiants de 17 o
18 anys.



• Un percentatge important d'alumnes va consumir diverses drogues (policonsum). S'observa
una relació molt estreta entre alcohol, tabac i cànnabis. Entre estudiants que van consumir
estimulants o al—lucinògens s'observa un consum elevat de tabac, alcohol i cànnabis.

• Ha augmentat el risc percebut per a totes les drogues i pels diversos tipus de consum.

Situació a Catalunya (Observatori de nous consums de drogues en l'àmbit juvenil 2009)

• Els últims resultats posen de manifest que la majoria de joves consumidors/es veuen el
consum de drogues compatible amb el seu estil de vida i el consideren normalitzat
socialment. Destaca que la relació que s'estableix entre el consum de drogues i la festa varia
al llarg de la joventut.

• La crisi econòmica ha afectat els patrons de consum dels joves. Els que han perdut la feina
han hagut de moderar el consum o de deixar de fer-ho per motius econòmics.

• El consum de tecnologies de la informació i la comunicació agafa pes com a ritual de pas cap
a la joventut i se suma al consum de tabac i l'alcohol.

• Continua la tendència cap a consums elevats d'alcohol en poc temps i aquesta conducta està
normalitzada en el context lúdic. Aquest patró de consum és una de les prioritats de treball
dels/les professionals.

• El consum de cànnabis està disminuint, sobretot a partir dels 20 anys. També s'observa un
descens en el consum diari en les persones que també fumen en horari laboral.

• Es detecta un lleuger ascens del consum d'èxtasi en pols i ketamina en entorns de festa.

• El consum de cocaïna ha frenat la seva tendència a l'alça. Persones afectadess per la crisi
han reduït el consum, ho han abandonat o han començat a consumir speed.

• La xarxa d'atenció es troba amb dificultats per arribar a joves susceptibles d'atenció per
problemes amb alcohol o cocaïna. Aquests/es no es veuen com a persones malaltes i tenen
un alt percentatge d'abandonament.


4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011

4. Indicadors d’activitat
preventiva



Prevenció del Consum de Drogues als Centres Educatius

Durant el curs 2009-2010 i 2010-2011 s’ha treballat l’acció preventiva en el
marc d’intervenció als centres d’ensenyament del municipi. La finalitat ha estat
elaborar una estratègia global de treball educatiu a l’escola per potenciar la
prevenció entre la comunitat educativa.

Intervencions a primària

Realització de sessions a alumnes i sobre els usos responsables de les
tecnologies de la informació i comunicació (“Estàs pantallat?”). L'objectiu ha
estat potenciar una acció preventiva que tingués com a finalitat (1) fomentar
actituds que esdevinguin factors de protecció davant les pantalles: televisió,
consoles de joc, mòbil i ordinador. (2) Afavorir l’ús responsable d’aquests
elements de la seva quotidianitat. (3) Donar pautes per a una educació que
eviti o redueixi pràctiques d’alteració de la consciència. Aquestes actituds –a
més- serviran a nens i nennes per desenvolupar habilitats útils per tal d’enfrontar-
se a les drogues, sense fer referència directa al tema.

Les activitats han estat realitzades i dinamitzades per l’associació EdPAC
(Educació per a l’Acció Crítica). I s’han coordinat conjuntament entre el Servei
de Salut Pública i Consum i el Servei d’Educació.

Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2009-2010

Centre Curs Grups
CEIP Pau Vila 6è primària 1
CEIP Ponent 6è primària 1
Col—legi Jardí 6è primària 2
CEIP Cervetó 6è primària 2
CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2
Escola Salvador Llobet 6è primària 2
Escola PIA 6è primària 4
CEIP Mestres Montaña 6è primària 4
CEIP Granulàrius 6è primària 2
CEIP Lledoner 6è primària 1
EDUCEM 6è primària 2

Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2010-2011

Centre Curs Grups
CEIP Pau Vila 6è primària 2
Escola Salvador Llobet 6è primària 2
CEIP Granulàrius 6è primària 2
CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2
CEIP Ponent 6è primària 2
CEIP Mestres Montaña 6è primària 2
Escola PIA 6è primària 4
Escola el Jardí 6è primària 2
Escola Cervetó 6è primària 2



Intervencions a secundària

Taller i/o xerrades realitzades pel Servei de Salut Pública.

Els objectius han estat els següents: (1) Oferir informació relativa a les diferents
substàncies. (2) Potenciar reflexió crítica entorn el consum de drogues (3)
Plantejar una imatge positiva i simpàtica de l’abstinència, i potenciar-la (4)
Ajudar a resoldre situacions relacionades amb el tema –viscudes com a
quotidianes -.

En total, durant el curs 2009-2010 s’han realitzat 61 intervencions:

13 intervencions Parlem de tabac?
21 intervencions Parlem de cànnabis?
27 intervencions Parlem de drogues?

Taula: intervencions, Parlem de tabac?

Escola Curs Grups
Cervetó Primer d'ESO 2 grups
Escola PIA Primer d'ESO 4 grups
Antoni Cumella Segon d'ESO 3 grups
Escola Municipal del Treball Segon d’ESO 3 grups

Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis?

Escola Grups Grups
Celestí Bellera Tercer d'ESO 3 grups
Anna Mogas Tercer d'ESO 2 grups
Educem Tercer d'ESO 1 grup
EMT Tercer d'ESO 3 grups
Estel Tercer d'ESO 1 grup
Antoni Cumella Tercer d'ESO 4 grups

Taula: intervencions, parlem de drogues?

Escola Curs Grups
Celestí Bellera 4t ESO 3 grups
Celestí Bellera 1r batx 3 grups
Celestí Bellera 2n batX 3 grup
Escola PIA 3r ESO i 1r batx 4 grups
Estel 4t ESO 1 grup
Antoni Cumella 4t ESO 4 grups
Educem Batx/CFGM 6 grups



En total, durant el curs 2010-2011 s’han realitzat 78 intervencions:

9 intervencions Parlem de tabac?
9 intervencions Parlem de cànnabis?
42 intervencions Parlem de drogues?
18 intervencions Parlem de pantalles? NOVA ACTIVITAT.

Taula: intervencions, Parlem de tabac?

Escola Curs Grups Alumnes
Educem Segon d'ESO 1 grups 30
Antoni Cumella Segon d'ESO 3 grups 90
Jardí Segon d'ESO 2 grups 68
Estel Primer d’ESO 1 grups 20
Carles Vallbona Primer d'ESO 2 grups 61
9 grups 269

Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis?

Anna Mogas Tercer ESO 1 grups 65
Centre Vallès UEC 3 grups 10
Cel—lestí Bellera Quart ESO 2 grups 88
Estel Tercer ESO 1 grups 30
Antoni Cumella Tercer ESO 2 grups 95
9 grups 288

Taula: intervencions, Parlem de drogues?

Cel—lestí Bellera Quart ESO 3 grups 75
Anna Mogas Quart ESO 2 grup 60
Educem Quart ESO 1 grups 30
Estel Quart ESO 1 grup 18
Carles Vallbona Segon Batx 1 grup 25
Educem CFGM 3 grups 130
Educem PQPI 1 grup 15
Escola PIA Segon ESO 4 grups 125
Escola Municipal del Tercer ESO 3 grups 95
Treball
Margaret CFGM 2 grups 35
Escola PIA Tercer ESO 4 grups 125
Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 25
Antoni Cumella Quart ESO 4 grups 95
Salvador Espriu HdS CSMIJ 8 grups 10
42 grups 890



Taula: intervencions, Parlem de pantalles?

Escola Municipal del Segon ESO 3 grups 95
Treball
Estel Tercer ESO 1 grup 20
Anna Mogas Segon ESO 2 grups 65
Estel Primer ESO 1 grup 25
Anna Mogas Segon ESO 2 grups 60
Estel Quart ESO 1 grup 20
Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 20
Antoni Cumella Segon ESO 3 grups 95
Escola Municipal del FO (CV) 1 grup 15
Treball
Carles Vallbona Tercer ESO 2 grups 60
Margaret CFGM 1 grup 13
18 grups 488

Projecte ALBA

Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 09-10

Cervetó: 2 grups de 2on ESO, 59 alumnes.
IES Escola del Treball: 3 grups 2on ESO, 87 alumnes.
Jardí: 2 grups 3er ESO, 56 alumnes.
L’Estel: 1 grup de 2on ESO i 1 grup de 4art ESO, 45 alumnes.

Total centres: 4
Total alumnes: 247

Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 10-11

Anna Mogas: 2 grups de 3eri 2 grups de 4art ESO, 111 alumnes.
Cervetó: 2 grups 2on ESO, 55 alumnes.
IES Antoni Cumella: 2 grups de 1er de Batxillerat, 56 alumnes.
IES Celestí Bellera: 3 grups de 1er i 3 grups 3er ESO, 166 alumnes.
IES Escola del Treball: 3 grups de 3er ESO, 82 alumnes.
Jardí: 2 grups 3er ESO, 60 alumnes.
L´Estel: 1 grup de 4art ESO, 15 alumnes.

Total centres participants: 7
Total alumnes formats: 545

La valoració general de les monitores ha estat positiva, tant a nivell de
participació de l'alumnat com d'implicació del professorat.

La valoració per part de responsables dels centres ha estat també bona o
molt bona quant a aspectes d'implicació, organització i disponibilitat de la
monitora per fer les xerrades, adaptació a la dinàmica del centre, qualitat de la
xerrada, arribada i utilitat dels materials i implicació i valoració de l'alumnat.

Obra de teatre No em ratllis



"No em ratllis!" és una obra de teatre de petit format que d'una forma
dinàmica i amena, fa referència al consum i al no consum de diverses drogues,
així com a conductes de risc associades (la conducció, les relacions sexuals
sense protecció...). És una representació interactiva, ja que es possibilita la
participació directa de joves a través d'un debat teatral.

Han participat 12 grups de 5 escoles diferents.

Taula: centres educatius participants a l’obra de teatre NO EM RATLLIS!

Escola Curs Grups
Carles Vallbona Quart d’ESO 4 grups
Celestí Bellera Quart d’ESO 3 grups
Jardí Quart d’ESO 2 grups
Anna Mogas Quart d’ESO 2 grups
Estel Quart d’ESO 1 grup

Concurs “Classe sense fum”

En aquesta edició del concurs, a nivell local, han participat 4 classes de 2n
d’ESO de l’IES Antoni Cumella.

Taula: Escoles participants al concurs Classes Sense Fum

Escola Curs Grups
Antoni Cumella Segon d’ESO 3 grups

Per tal de reforçar la tasca preventiva que van fer els tutors es va oferir una
sessió sobre “la prevenció de l’hàbit tabàquic en l'adolescència”.

Altres intervencions

Programa de prevenció i salut a l’escola per a famílies: s’han distribuït els fulls
mensuals informatius de drogues entre les mares i pares de l'alumnat de 1er
d’ESO a tots els centres públics i concertats de Granollers.

Treball amb professorat: presentació i coordinació del treball preventiu a tots
els centres. Sessions de presentació a coordinadors/es de curs.

Servei web i 2.0

El servei compta amb un portal d'Internet, www.sobredrogues.net, un projecte
d'àmbit comunitari que es dirigeix a persones o col—lectius que trobaran un blog
informatiu constantment actualitzat, en el que es descriuen qüestions
relacionades amb el tema: notícies, informació bàsica sobre substàncies,
material preventiu, servei de consulta telemàtic per a respondre dubtes,
consells, assessorament i recomanacions de pàgines web on trobar informació
més concreta i específica per temàtiques.



Durant el 2010 s'ha dut a terme una renovació total de la web. S'ha adoptat
un format associat plenament als canals 2.0.

Durant el període comprès entre 1 de gener de 2010 i 31 de desembre de
2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut 12.436 visites –25.465
pàgines vistes- amb un total de 10.003 persones usuàries absolutes. Es manté en
la línia de l'any anterior.

D'aquestes 25.465 pàgines vistes, 1.185 corresponen a l'apartat “CAS de
Granollers”, del que es desprèn que la web pot estar servint de porta d'entrada i
d'accés a informació relativa al centre de tractament.

El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 -mitjans i xarxes
socials-.

• Disposem d'una pàgina de la web al Facebook.
Més informació a http://www.facebook.com/sobreDrogues

• Tenim compte al Twitter.



Més informació a http://www.twitter.com/sobredrogues

• Realitzem vídeos i en seleccionem d'altres per penjar-los al YouTube.
Més informació a http://www.youtube.com/sobredrogues

• Per als lectors d'RSS es pot adherir al FEED RSS.
Més informació a http://www.sobredrogues.net/index.xml

• Pengem les presentacions al canal de l'Slideshare.
Més informació a http://www.slideshare.net/sobredrogues/presentations

• Pengem fotos i d'altres imatges al Flickr.
Més informació a http://www.flickr.com/photos/sobredrogues

Taula: visites de la web sobredrogues, 2010

Total visites 2010 12436
Pagines vistes 2010 25465
Usuaris absoluts -únics- 2010 10003

De l'accés a la web des de Google (6.901 visites), destaquen cinc motors de
cerca: 1/ CAS Granollers (450), 2/ drogues (165), 3/ usos marihuana (159) i 4/
sobredrogues (135), 5/ xarxes socials (113).

Taula: pàgines més visitades de la web sobredrogues durant el 2010

www.sobredrogues.net (home) 3863
Seccions – Cas de Granollers 1185
Notícies (genèric) 723
Notícies -Riscos de les xarxes socials 576

Taula: resum visites web sobredrogues (2007-2010)

2007 2008 2009 2010
Visites 837 1963 13347 12436
Usuaris absoluts 297 1003 11019 10003



Intervenció preventiva en el festival musik n viu de granollers

Durant el Festival Musik n Viu (organitzat cada estiu pel Servei de Joventut) es
realitzà, una intervenció concreta i específica en matèria de salut.

Distribució de 1.000 preservatius

Distribució de material informatiu d’elaboració pròpia i específica per al
festival. Temes a tractar: consum d’alcohol, conducció, sexualitat.

Per a l’edició d’enguany s’han realitzat dos vídeos per promoure la
responsabilitat en el marc del festival. Un treball conjunt entre els Serveis de
Joventut i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. Es distribuiran per
diferents canals (durant el propi festival, xarxes socials, etc.).

http://www.youtube.com/watch?v=ZqODbUWB-mk&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=XiUQCeAN62Q&feature=player_embedded



PROTOCOL DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS D'ATENCIÓ A LES DROGUES I LA SALUT MENTAL

S’ha desenvolupat per garantir una correcta coordinació en l’atenció de casos de
persones usuàries dels diferents serveis. Tot i que aquests serveis ja funcionen i es
coordinen abans de la implementació d’aquest document, es formalitza el treball
conjunt, escrivint-se els canals de coordinació i derivació corresponents. Paral—lelament,
es desenvolupen altres accions de vessant preventiva i de sensibilització comunitària
(realització de xerrades, tallers, cursos, etc.).

CURS DE FORMACIÓ “(RE)PENSEM LES DROGUES?

Durant el 2010 s'ha realitzat dos cursos de formació (20 hores) “(Re)pensem les
drogues?”.

Han estat organitzats conjuntament pel Servei de Salut Pública i el Servei de Joventut
de l’Ajuntament de Granollers. Van assistir un total de 26 alumnes.

El segon curs s'ha realitzat a demanda de l'ASSIR de Badalona i ha estat dirigit a
personal sanitari especialitzat en afectivitat i sexualitat. Van assistir un total de 24
alumnes,

ALTRES ACTIVITATS (ASSISTÈNCIA I PONÈNCIES A JORNADES, COORDINACIONS, ETC)

Publicació d'articles:

• “Drogues i adolescències: conèixer, comprendre i actuar”. El 9Nou. Divendres 19
de febrer de 2010.
• Porros, adolescències i senyals de fum. Maig de 2010. A SobreDrogues.net

Conferències:

• “Adolescència i noves tecnologies: connexió o addicció”. 15 de desembre de
2010. Al Centre Cívic de Can Gili. En el cicle Aula de la Salut.

Altres:

• Coordinació amb el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS)
• Coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)
• Coordinació amb el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers
• Coordinació amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers
• Col—laboració amb tècnics comarcals de Medi Obert de Justícia Juvenil
• Col—laboració amb el Centre de Justícia Juvenil Folch i Torres de Granollers.


5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011

5. Indicadors de tractament,
atenció i
activitat assistencial



Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues
Demandes d’informació

Al llarg de 2010 el Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues
ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors d’edat, gairebé triplicant
els casos per anys que atenia des de la seva posada en marxa; més de la
meitat (54,76%), fruit del Protocol de Mesures Educatives Alternatives.

Taula 4: Assessorament personalitzat a menors d’edat, 2010

Procedència Demandas
Nombre %
Protocol Mesures Educatives Alternatives 22 54
Demanda d’un familiar 3 7
Centres d’ensenyament 5 12
Justícia juvenil 4 10
CSMIJ 2 5
CAS 2 5
Iniciativa pròpia 0 0
Altres 3 7
Total 41 100

Taula 5: Casos atesos 2007-2010

Any 2007 2008 2009 2010
Casos 18 15 45 41

La procedència de la resta de casos atesos al Servei, es manté amb patrons molts
similars des de 2007.

Pel que fa a les substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la
pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis.

Els/les menors d'edat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a
Granollers, que han estat sancionats per consum o tinença de drogues il—legals, són els
principals destinataris, juntament amb les seves famílies, d'un programa de mesures
educatives alternatives que es posa en marxa a Granollers. La finalitat principal és
oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció a aquests menors, que es basa
en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la retirada
de la sanció econòmica. Aquesta tasca té dos objectius, per una banda pedagògica
per a la persona menor i per l’altra és un benefici per a la comunitat. Amb aquest
programa s’intenta que el fet no quedi només en una mesura punitiva, ja que la sanció
econòmica, de facto i majoritàriament, repercuteix sobre les famílies o tutors/es.

Taula 6: Protocol Mesures Educatives Alternatives, 2010

Adhesions al programa 22
Informes tancaments positius 17
Informes tancament negatius 5



CAS
Inicis de tractament

Enguany 611 persones de Granollers i part del Vallès Oeiental han iniciat
tractament al CAS del municipi.

• El número d’inicis ha estat més elevat als dels darrers anys, sent aquest
l'any amb més inicis des de que funciona el servei
• Pel que fa a les substàncies que generen més demanda d'inicis de tractament,
aquestes continuen sent les mateixes dels últims anys: alcohol i cocaïna (53% i 26%
respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals
han representat un 9% i un 10% respectivament. La resta de substàncies que
originen demandes són residuals.
• Les demandes de tractament per a consum d'opiacis augmenten i les de cocaïna
trenquen la tendència ascendent i s'han reduït.

Taula: Evolució del número d’inicis de tractament al CAS per droga principal, 1997-2010

2000 200 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Alcohol 228 1
253 278 301 285 282 265 264 260 314 323

Cocaïna 99 95 115 136 168 186 182 187 202 174 160
Opiacis 147 107 102 87 76 64 53 55 45 53 56
Cànnabis 22 18 37 35 32 31 34 43 38 48 59
Amfetamines 1 3 - 1 - - 1 1 3 1
Benzodiazepines 5 3 6 3 6 7 9 11 2 5
Drogues de 1 5 3 3 4 3 4 4 1 1
disseny
Altres 21 20 9 18 9 8 5 3 4 13 6
TOTAL 524 504 550 584 580 581 553 568 555 602 611

Taula: Inicis de tractament al CAS per droga principal, 2010

2010
Nombre %
Alcohol 323 52,86
Cocaïna 160 26,19
Opiacis 56 9,17
Cànnabis 59 9,66
Amfetamines 1 0,16
Benzodiazepines 5 0,82
Drogues de disseny 1 0,16
Tabac 3 0,49
Ketamina 2 0,33
Al—lucinògens 1 0,16
Total 611 100



Al comparar la incidència de cada substància en els inicis de tractament a nivell
de tot Catalunya i a Granollers s'observa que l'alcohol és el que origina més del
40% de les demandes de en ambdós casos (44% a Catalunya i 53% a Granollers).
En segon lloc queden els inicis per cocaïna, tot i que hi ha percentatges similars
(27,6% a Catalunya i 26,2% a Granollers). En canvi, pel que fa als inicis de
tractament per consum d'opiacis, n'hi ha més a Catalunya que ha Granollers (13%
vs 9%). Els inicis per altres substàncies son menors al 10%.

Gràfic: Incidència de cada substància en els inicis de tractament de Granollers i Catalunya (%)1

60
52,86
50
43,6
40

30 26,16 27,6

20
13,7
9,17 9,66
10 5,2 5,7 4,2
0,49 1,66
0
Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Resta
Granollers 2009 Catalunya 2008

Font: Memoria C.A.S. Granollers 2010; Memòria Salut Pública 2008, Dep. Salut Gencat. (Elaboració Própia)

1
El Sistema d’informació sobre Drogodependències a Catalunya encara no ha publicat les dades del 2009 i s’utilitzen les últimes
disponibles, les del 2008.



Perfil dels usuaris que inicien tractament

Clara preponderància masculina entre usuaris del CAS de Granollers: 8
de cada 10 (82%) són homes i un 18% són dones.

Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre les
persones de 31 a 40 anys (37,64%), seguit d'un 25,2% que tenen entre 21 i
30 anys i d'un 22% que en tenen de 41 a 50.

• Així, tan sols un 2,7% tenen menys de 21 anys, un 8.8% entre 51 i 60 anys i un 3,4% més
de 60 anys.

Gràfic: Distribució per grups d'edat de les persones que han iniciat tractament al CAS de Granollers al 2010

40

30

20

10

0
Menys de 21 Entre 21 i 30 Entre 31 i 40 Entre 41 i 50 Entre 51 i 60 Més de 60

La gran majoria (64%) dels inicis de tractament al CAS al llarg del 2010
es concentren en persones amb estudis primaris, certificat escolar o
educació primària (29,6%) o bé amb Batxillerat elemental, Graduat
escolar o ESO (34%).

• Sent en bona part ocasionats per l'alcohol (53%) o la cocaïna
(26%).



Pràcticament la meitat dels inicis de tractament al CAS són per iniciativa pròpia (41%),
el 29% són derivats per l’Atenció Primària de Salut i un 8,2% per familiars o amics.

El 22% restant procedeixen principalment de serveis legals o policials (5%), de la
Xarxa Psiquiàtrica (4%), d’hospitals o altres serveis sanitaris (3%), de la Xarxa de
Drogues (3%) i de Serveis Socials (3%).

Taula 9: Procedència dels inicis de tractament al CAS, 2010
2008
Nombr %
Iniciativa pròpia e
252 41,31
Familiars o amics 50 8,2
Xarxa drogues 20 3,28
Medicina general o Atenció Primària de Salut 175 28,69
Hospitals i altres serveis sanitaris 20 3,28
Serveis Socials 21 3,44
Serveis legals o policials 31 5,08
Xarxa Psiquiàtrica 27 4,43
Altres 14 2,3
Desconegut 1 -
Total 611 100,0

El 20,54% són residents a Granollers (122).



Activitat assistencial

Durant l’any 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1
grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups
d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual.

Taula 10: Assistents als grups de teràpia, 2010
Assistents
Pacients 3004
Familiars 969

Degut al canvi de programa informàtic no és possible comptabilitzar quants
pacients han assistit als diferents grups de teràpia, sinó que només es disposa de les
dades referents al total de pacients i de familiars assistents.

Al llarg del 2010 s’han produït 5.413 visites al CAS de Granollers, sent la majoria
d’aquestes visites mèdiques (65%), i 1 de cada 3 (34%) a la infermeria.

Taula 11: Visites al CAS de Granollers, 2010
2010
Visites %
Actes mèdics 5413 100,0
Visites mèdiques 3536 65,3
Visites infermeria 1877 34,7

Per un altre costat, pel que fa a l’activitat d’atenció social al CAS ha estat de 2099
actes, desglossats de la següent manera:.
2010
Casos %
Atenció social 2099 100,0
Diagnòstics socials 570 27,2
Seguiments socials 1127 53,7
Coordinacions 402 19,1


6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011

6. Indicadors de reducció de
danys



Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX)
Implantació i funcionament

El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995, amb la
finalitat de facilitar material sanitari esterilitzat per reduir els riscos associats al consum de
drogues per via parenteral.

• Els objectius del programa són: per una banda, la prevenció de la infecció de
malalties entre els usuaris de drogues i per l’altra, afavorir l’adquisició d’hàbits
saludables, entenent això com a la disminució de la tendència a compartir
xeringues, la potenciació del canvi de via de consum i la utilització preservatius en
les relacions sexuals entre persones usuàries de drogues.

Taula: Evolució dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2010
% 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Usuaris de
drogues per 22,1 30,6 20,3 16,0 18,0 10,0 15,0 6,0 3,4 5,5 3,2 5,7 7,8
via parenteral

• En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint,
especialment a partir del 2005. Encara que la tendència és a la baixa, podem veure
un petit repunt al 2009 i 2010 en comparació amb l'any 2008.

Al municipi de Granollers al llarg del 2009 s’han dispensat 2235 xeringues dins del PIX i al
2010 s'han dispensat 2530.

• El nombre de xeringues dispensades ha augmentat respecte del 2008, en
concordança amb el ascens ja comentat de la via injectada.

Taula 15: Evolució de la dispensació de xeringues a Granollers, 2007-2010

2007 2008 2009 2010
Kits donats 2.497 1.856 2235 2530

• Actualment, diverses farmàcies del municipi participen en el PIX. L’intercanvi que
s’acostuma a realitzar és entregant tantes xeringues estèrils com es demanin,
independentment del retorn, que és baix, com a la majoria de municipis.

Taula: Retorn de xeringues a Granollers i àrea d'influència (Vallès Oriental)
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
% 6,78 7,2 12,5 18 16 15,5 15,37 19,42 22,37 24 24 24 21,8



Programa de Manteniment amb Metadona (PMM)

El CAS de Granollers forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat
de Catalunya, de manera que dóna atenció i tractament a les persones que tenen
problemes per l’ús de substàncies (alcohol cocaïna, etc.), sent un dels programes el
Programa de tractament amb derivats d’opiacis (metadona).

• S’han registrat al voltant de 174 persones usuàries al llarg del 2010. D'aquests, 40 han
començat el nou Protocol de tractament que ara es fa amb comprimits.


7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011

7. Indicadors Sociosanitaris



Descripció Tècnica
Una visió qualitativa

En aquesta edició hem substituït la informació quantitativa que es feia en aquest
apartat, de dispensació de psicofàrmacs a les farmàcies, del consum detectat pels
Equips d'Atenció Primària, problemes de drogodependències detectats als Serveis
Socials i la incidència de consum de drogues en pacients dels Centres de Salut Mental
per una fitxa qualitativa que hem construït per recollir les impressions dels professionals
del municipi, que pretén copsar les diferents opinions basades en l'experiència
professional d'aquests en els seus àmbits, relacionats amb el consum de drogues.

En aquesta edició de l'Observatori han participat els responsables de serveis, caps,
directors o gerents de: els Serveis Socials de l'Ajuntament de Granollers, el Centre de
Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ), El Servei de Rehabilitació
Comunitària de Granollers (SRC), Justícia Juvenil (TMO), Justícia Juvenil (Folch i Torres) i
els Equips d'Atenció Primària: ABS Granollers Nord (Les Franqueses), ABS Granollers
Centre i ABS Granollers Sud (Sant Miquel).



Canvis en el hàbits de consum en els usuaris.

Des de fa dos anys no hi ha hagut canvis significatius ens els hàbits de consum de les
persones usuàries dels centres o serveis enquestats.
Pel que fa al consum de drogues il—legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible
i comença a veure's com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de
consum no ha augmentat.
Es poden determinar llocs i entorns on se sol consumir habitualment.
Els majors consumidors/es de substancies il—legals són adolescents i joves: iniciació
precoç en els usos de drogues, tant legals com il—legals.
Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues.
Hi ha un augment de problemes associats a l'alcohol.
Comencen a trobar-se problemes associats a l'ús de la tecnologia.
En general, hi ha una poca percepció de danys i conseqüències negatives per part
dels consumidors.

Serveis Socials
Observem el consum a l'espai públic que és molt elevat a barris com Sant Miquel i
Ponent. Al Congost també n'hi ha però potser no és tant visible.
Tot així, el consum no ha augmentat segons la nostra percepció. Bàsicament parlem
de haixix i marihuana, tot i que sabem que també hi ha força coca i altres substàncies
com l'alcohol. Bàsicament són adolescents i joves (també de més 30 anys) de tot tipus,
potser més aquells que no tenen gaire circulació i/o xarxa social.
Problemàtiques associades (tot i que la droga no és l'únic factor): ingres,
abandonament "vital", poques ganes de trobar sortides a la situació personal, etc...
Jo crec que l'alt grau de desocupació entre els joves fa que hi hagi més consum de
porros, alcohol ( en totes les edats). La coca es continua consumint, tot i que requereix
més diners.
Les festes entre els joves on es consumeix molt d'alcohol està molt estès.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ)
Augment de casos de consum en joves ( cànnabis; alcohol)
Iniciació precoç (13anys)
En relació al patró de consum, s'ha observat que el consum de cànnabis no només es
porta a terme en context socials sinó també quan el jove està sol.

Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC)
Problemes amb l'ús de noves tecnologies- disminució de socialització directa (menys
contacte real) i augment de contacte virtual.
Es manté el cànnabis com a tòxic de preferència entre els usuaris de 19 a 30 anys.
Augment de problemes associats amb l'alcohol (violència)



Folch i Torres (Justícia juvenil)
Consum de haixix i marihuana com més normalitzat però que no altera les seves
conductes per portar activitats en un primer moment.
Augment del consum en abans d'entrar en espai de formació o pre-entrada al centre.
Organització entre els joves per comprar haixix. Consum social o de subsistència
Augment de de la freqüència de consum i més sentiment d'immunitat o normalització
social davant dels consums de porros.
Augment i aprofundiment en la cultura del cultiu. Permissivitat dels pares davant del
cultiu a casa. Augment de pares consumidors.
Policonsum, alcohol i haixix, per part de col—lectius sud-americans.
En alguns casos rebuig del haixix i idealització de la marihuana.
En el nostre centre també hem tingut durant aquest dos últims anys més nois que no
consumeixen res.
També consumidors d'altres substàncies com la ketamina i èxtasis
Més ritualització a l'hora de fer-se el porro
Alguns consumidors de psicofàrmacs iniciats en institucions o receptats que
evolucionen cap l'automedicació
Inici en el consum abans dels 14 anys, segons refereixen els mateixos nois.

Justícia Juvenil (TMO)
Si,sembla que consumeixen més,que normalitzen aquest us, no valoren o perceben
conseqüències negatives,no relacionen els seus problemes com a possible efecte del
seu consum. Comença a aparèixer brots psicòtics que no queda clar si son
conseqüència del consum.
Augment consum de marihuana i drogues sintètiques.
Més delictes associats al consum (per a poder consumir i sota efectes de consum)
Possible associació consum-trastorns mentals.

ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses), ABS Granollers-3 CENTRE (Vallès Oriental)
No hem notat cap diferència significativa en els últims dos anys. El patró és més o menys
similar

ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel)
La percepció que tinc és que pot ser hi ha més consum de drogues "de disseny" i en
gent més jove



Fets especials ens els últims dos anys

En aquest apartat, trobem alguns fets especials o singulars, sobre el tema del consum
de drogues dintre de l'entorn d'alguns serveis o centres enquestats que han volgut
destacar.

Serveis Socials
Redades de la policia. Creiem que han augmentat, sobretot, la seva visualització
mediàtica.
Abans el consum a l'espai públic era més amagat, ara tenim la percepció que la gent
no té tants "problemes" per fumar al carrer.
Al barri de Congost la presència de venda de drogues al carrer de forma totalment
oberta ha disminuït, jo crec que a causa de la pressió policial; això ha fet que disminuís
una mica la conflictivitat social.

Idealització del consum de marihuana com positiu.
Justificació del petit tràfic com una manera de guanyar-se la vida.
A nivell de centre normativa d'actuació consensuada davant dels consums.

Joves que tenien un consum desmesurat de quasi tot tipus de substàncies, excepte
heroïna, han acabat sent diagnosticats com esquizofrènics

Coneixement sobre casos on hi ha víctimes de l'ús de drogues que anul—len la voluntat o
la consciència ( per atracaments i abús sexual)



Consideracions o propostes de futur
En aquest apartat els serveis i centres han aportat una visió personal de quines són les
línies d'actuació o consideracions a millorar en els seus àmbits.
Tot i que cadascun dels enquestats tenen diferents visions o propostes de futur, degut
a que proposen temes que pertanyen als seus àmbits d'actuació, tots coincideixen
en que les drogues són una temàtica que s'ha de continuar treballant, per reduir els
problemes que causen.

Serveis Socials
Oferir activitats als joves que els puguin motivar: esport, formació, ...
Possibilitats de teràpia a persones o famílies. Penso amb gent molt enfonsada per la
situació actual de crisis i que es refugien en les drogues.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ)
Programes terapèutics específics per a joves i famílies/cuidadors/es.

Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC)
Intervencions preventives amb grups d'edat entre 18-30 anys.
Millora de col—laboració entre agències/serveis per treballar amb eficàcia
Fer tallers o jornades de drogodependències per a joves a la ciutat.
Trobades de col—lectius professionals per tal de intercanviar impressions i circumstàncies
particulars

M' agradaria que s' investigués el fet que algunes persones consumidores acabin
diagnosticades d'esquizofrènia per saber si hi ha possible relació o es casual.
Més prevenció primerenca i treball en el medi.

ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses)
Seguir amb les línies de coordinació entre els diferents actors encarregats del seguiment
de les persones detectades

ABS Granollers-3 CENTRE



Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva

Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva


8. Indicadors educatius Informe 2011

8. Indicadors educatius



Incidència del consum de drogues als centres educatius de Granollers

Per tal de veure quina és la incidència del consum de drogues entre joves i
adolescents de Granollers s’ha facilitat una fitxa qualitativa als diferents
centres públics i concertats d’ensenyament secundari de la ciutat per tal
que l’emplenin.

9 dels 16 centres educatius d’ensenyament secundari de Granollers hi
han participat i han aportat la seva visió. Al ser una enquesta qualitativa no
hem eliminat les diferents respostes que hi havia per a un mateix centre, ja
que es tracta d'obtenir informació i plasmar sobre el les percepcions que
es tenen sobre el consum de drogues als centres.

Han participat: l'Estel, EDUCEM Cicles formatius grau mitjà i batxillerat,
Anna Mogas, Celestí Bellera, Carles Vallbona, Antoni Cumella, Escola
Municipal del Treball, Parc Estudi, UEC Centre Vallès.



Percepció de consum de drogues als centres educatius

En primer lloc, en relació als problemes relacionats amb el consum de
drogues als centres educatius, dels 9 centres participants, tan sols un
declara que no hi ha ni consum ni tràfic al seu centre.

Pel que fa al consum a les escoles, es destaca el coneixement/sospita de
consum de tabac a 8 centres, cànnabis i derivats a 6 centres i d'alcohol a
3 centres.

Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepció dels
enquestats augmenta, on es té el coneixement de que a totes les rodalies
dels centres es consumeix tabac, a 8 es consumeix cànnabis i derivats i a
tres es consumeix alcohol.

Gràfic: Percepció de consum de drogues al centre

Gràfic: Percepció de consum de drogues a les rodalies del centre



Percepció de venta o petit tràfic

En relació a la venta o petit tràfic, les mencions són menors, basades en
alguns casos en sospites o situacions aïllades.

Només 1 dels centres dels centres enquestats sospita que hi hagi tràfic de
drogues al centre, tot i així admeten que no tenen proves concloents, però
alguna vegada han trobat algun alumne amb marihuana dins del centre.

Pel que fa a les rodalies del centre d'educació, 2 dels centres enquestats
sospiten que hi ha petit tràfic de drogues a les rodalies del centre

Gràfic: Percepció de tràfic al centre

Gràfic: Percepció de tràfic a les rodalies del centre

En els 2 casos positius a les rodalies del centre, en un d'ells han vist
moviments que els han fet pensar que es produïa aquest fet, han donat
avís a l'enllaç que té el centre educatiu amb l'Ajuntament i han
demanat ajuda. Ha intervingut la guàrdia urbana i sembla ser que el
problema s'ha solucionat. L'altre cas positiu es tracta de la sospita de


Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

Similar a Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010 (20)

Más de SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers

Más de SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)

Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010