PResentació Jornada BOnes Pràctiques Joventut Vic 25/3/2015

1. Oci
Riscs
Prevencions
Jordi
Bernabeu
Farrús
[#Salut_Pública
@granollers
//
#Uvic]
@jordibernabeu
@sobredrogues
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Jornada
Bones
Pràc8ques
(ACPJ).
25
de
març
de
2015.
Vic.
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
hEp://www.sobredrogues.net/
hEp://www.slideshare.net/sobredrogues/oci-­‐46244248
#bpjoventut2015

2. La
construcció
de
l’oci
nocturn
[al
voltant
de
la
idea
de
consum]
La
mirada
adulta
a
l’adolescència
i
joventut
Sobre
les
drogues
Intervenir
[prevenir]
sobre
els
riscos

3. OCI
nocturn

4. Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les
drogues partir de la Societat de Consum
1.
Els
60
i
70
i
la
societat
de
consum
de
masses
2.
Els
consums
segmentats
dels
anys
80
3.
El
model
glocal
a
par8r
de
la
crisi
del
94
4.
L’època
de
crisi
actual
Fernando
Conde
i
@dpmocat
¿Consumo
de
drogas
o
drogas
de
consumo?
2013

5. Diversió
(plaer)
Malestar
(problemes)
OCI
nocturn
RELACIONS
• Socials
• Interpersonals
• Grupals
CONSUMS
• Drogues
• Música
• Consums
culturals
• Es8ls
juvenils
• Etc.
80s:
diversificació
90s:
consolidació
Iden8tat
Temps
lliure
Consum
Relacions
socials
Separat
de
la
formalitat
Escenaris
concrets
Intens
Normalitzat
Comercial
<>
Alterna8u
Dirigit
<>
Autoorganitzat

6. ADOLESCENTS
JOVES
mirades

7. L’adolescència
i
joventut
amb
les
seves
necessitats
educaIves
i
de
conceptualització.
I
les
dificultats
pròpies
d’acceptar
els
canvis
de
les
generacions
que
ens
succeeixen
(Jaume
Funes,
2010).

8. Extret de @DroguesXP

9. Una
adolescència
i
joventut
cada
vegada
més
llarga
De
la
sociologia
del
treball
a
la
sociologia
de
l’oci
Soberans
del
consum
#hiperconsumisme
(Fernando
Conde,
1999
//David
Pere
Mar?nez,
2013)

10. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
(Domingo
Comas,
2006)

11. @AleixSalo
#Fills_dels_80

12. L’individualisme
(Victòria
Camps,
2008)

13. JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

14. La
crisi
de
#noció_de_futur
‘Atrapats
en
la
seva
joventut’
(Sara
Moreno,
2013)

15. [FAD,
2013]

16. A.
Gen8le
(2014
–
diarioeducacio.cat)
Les
cicatrius
de
qui
s’ha
fet
adult
en
temps
de
crisi
‘S'ha
demostrat
que
aquelles
persones
que
han
viscut
èpoques
de
recessió
econòmica
durant
la
seva
joventut
són
més
proclius
a
desconfiar
de
les
insStucions
de
govern’

17. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
#Esta_crisis_está_siendo_un_éxito

18. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto
#Viñetas_para_una_crisis

19. La
recuperació
de
discursos
anIcs
ves8ts
de
moderns
(Jaume
Funes,
2013
/
Josep
Ramoneda,
2013)

20. Emprenedoria
Cultura de l’esforç
Mobilitat exterior (o exili laboral?)

21. Necessitem
estratègies
diferents
per
als
nadius
digitals?
(Dolors
Reig,
2011)

23. @berlich
#El_pais_8_3_12

24. DROGUES
I de la construcció del problema

25. El
problema
de
la
droga.
I
els
disposiIus
de
control.
(Oriol
Romaní,
1999,
2011)

26. Una
generació
d’adolescents
tranquils
pel
que
a
drogues
es
refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’

27. PNSD
#ESTUDES

29. PNSD
#ESTUDES

30. PNSD
#ESTUDES

31. PNSD
#ESTUDES

32. La
importància
de
l’alcohol
i
de
la
maria
(sobretot
pel
seu
caràcter
simbòlic)

34. Respecte
la
incidència
de
les
altres
drogues
(problemes
adults)

35. ‘En
cuanto
al
perfil
mayoritario
de
vícSmas
por
consumo,
tanto
de
alcohol
como
de
drogas,
el
documento
apunta
a
que
corresponde
a
un
varón
de
entre
30
y
40
años
que
ha
consumido
alcohol.’

36. RISCOS
Acció preventiva i educativa

37. 1.
Darrere
de
molts
consums
de
drogues
existeixen
més
problemes
familiars
i/o
socials
que
no
pas
de
drogues
i/o
de
salut
mental.

38. 2.
Compte
amb
l'excèssiva
tendència
al
diagnòsIc
i
al
protagonisme
de
les
substàncies:
sovint
és
necessària
però
alhora
jus8fica,
e8queta
i
condiciona.
Presentación
clínica
de
falta
de
atención
[DSM5]
•
No
presta
atención
a
los
detalles
o
comete
errores
por
descuido.
•
Tiene
dificultad
para
mantener
la
atención.
•
Parece
no
escuchar.
•
Tiene
dificultad
para
seguir
las
instrucciones
hasta
el
final.
•
Tiene
dificultad
con
la
organización.
Evita
o
le
disgustan
las
tareas
que
requieren
un
esfuerzo
mental
sostenido.
•
Pierde
las
cosas.
•
Se
distrae
con
facilidad.
•
Es
olvidadizo
para
las
tareas
diarias.

39. 3.
Els
usos
de
drogues
poden
tenir
diferents
graus
de
gravetat/
problemaIcitat.
4.
Els
consums
de
drogues
problemà8cs
solen
ser
el
resultat
d'uns
hàbits
de
consum
lligats
a
uns
esIls
de
vida
determinats,
en
uns
contextos
concrets.
5.
Existeixen
riscos
i
problemes
més
importants
que
l'addició.

40. Hall,
W.,
Carter,
A.,
Forlini,
C.
(2015).
The
brain
disease
model
of
addic8on;
is
it
supported
by
the
evidence
and
has
it
delivered
on
its
promises.
Lancet
Psychiatry,
2,
105-­‐110

41. Sobre el context
I els seus riscos

42. Intervenir en un context confús...
• Quan
el
protagonista
no
viu
la
seva
situació
com
a
problema
la
moIvació
és
escassa.
• Quan
professionalment
ens
costa
donar
un
discurs
sensat
al
voltant
de
les
drogues
(i
de
les
adolescències).
• Quan
tot
sembla
‘arreglar-­‐se’
a
par8r
de
normes
i
regulacions.
• Quan
ens
basem
en
el
‘el
paradigma
cienZfic’
per
jus8ficar
qües8ons
• Quan
socialment
existeixen
diferents
discursos
al
voltant
de
la
qüesIó.

44. Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.

48. PROPOSTES
De la persona al context

49. Quan prevenir no només és
fomentar l’abstinència
Potenciar
la
responsabilitat
Fomentar
l’autonomia
Evitar-­‐se
problemes
#Acompanyament

50. • Centrem-­‐nos
més
en
els
usos
que
en
les
pròpies
substàncies
• L’adicció
no
ha
de
ser
el
problema
més
important
("i
finalitzador
del
procés
problemà8c”)
• Alguns
usos
son
més
greus
que
altres:
quins
usos
són
els
que
realment
donen
problemes?
• No
u8litzem
la
regulació
legal
de
les
drogues
com
a
excusa
per
abstenir-­‐se
• La
reducció
de
riscos
com
a
element
transversal
de
tota
la
intervenció
preven8va.
• L’evidència
cienZfica
ens
ajuda
però
no
resol
la
qües8ó

51. CLAT5
(Oporto
//
2009)
‘(…)
Las
políScas
y
programas
de
Reducción
de
Riesgos
y
Daños
suponen
la
implementacón
de
una
intervención
comunitaria
y
parScipaSva
en
el
campo
de
las
drogastendente
a
conseguir,
junto
otros
actores
sociales,
aquellos
niveles
de
capacidad
de
decisión
(empowerment)
que
permitan
a
las
poblaciones
unas
mejores
condiciones
de
salud
y
cohesión
social,
es
decir,
de
vida.’

52. • Lee
(2007):
Evitar
l’avorriment
com
a
factor
protector
de
consum
de
marihuana
en
adults
joves
• Rogers
et
al.
2008):
Ac8vitats
extraescolars
i
ac8vitats
socials
apareix
com
a
especial
factor
de
protecció
(sobretot
en
noies)

53. Font:
Claudio
Vidal
(EC-­‐ABD)

54. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)

55. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)
• Capacidad
simbolizadora,
para
ensayar
simbólicamente
soluciones,
sin
que
sea
necesario
ejecutarlas
y
sufrir
las
consecuencias
de
sus
errores.
• Capacidad
de
previsión,
al
proponerse
metas
se
ensayan
las
posibles
acciones
y
consecuencias,
que
se
pueden
conver8rse
en
mo8vadores
y
reguladores
de
la
conducta
previsora.
• Capacidad
vicaria,
mediante
la
observación
de
modelos
se
puede
aprender
vicariamente
de
lo
que
otros
hacen
y
las
consecuencias
de
dichas
acciones,
sin
necesidad
de
pasar
por
la
ejecución
de
las
mismas.
• Capacidad
autorreguladora,
el
hombre
puede
controlar
su
propia
conducta
manipulando
el
ambiente
y
u8lizando
estrategias
cogni8vas
proponiéndose
metas,
obje8vos
e
incen8vos
a
sus
propias
acciones.
• Capacidad
de
autorreflexión,
analizar
sus
propias
experiencias,
contrastándolas
con
los
resultados
obtenidos,
analizar
sus
ideas,
y
desarrollar
la
percepción
que
8enen
ellos
mismos
sobre
su
eficacia.

56. Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• AcItuds
• Percepció
d’uIlitat
• Coneixement
• Creençes
• Conviccions
JaumeFunes
(2011)
Azjen
i
Fishbein
(1985,
1990)

58. • Del
“ja
sé
que
em
passo”
a
“la
mo8vació
al
canvi”.
• Del
“ho
porto
bé”
al
”porta-­‐ho
millor”.
• De
“l'es8c
estancat”
al
“canvia
de
context”.
• De
“el
problema
són
les
drogues”
a
“el
problema
ets
tu”.
• Del
“Vaig
per
lliure”
a
“pautes
d’ús”.
• De
“l’es8c
ratllat’”
a
“administra
l’estat
d’ànim”
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-­‐te
problemes
passa
per
no
consumir-­‐les’
A
nivell
individual

59. • Ar8cular
estratègies
de
prevenció
universal
amb
d’altres
de
caràcter
selec8u
i
indicat
• Anar
molt
més
enllà
de
l’àmbit
escolar
• Esdevenir
referents
a
la
xarxa
A
nivell
grupal
• Safer
clubbing
• Programes
específics
i
inespecífics
per
contextos
específics
A
nivell
de
context

60. • Augmentar
estratègies
de
detecció
precoç
i
prevenció
indicada
• Fomentar
espais
de
reflexió
per
a
la
família
• Oferir
ocupacions
formals
que
oganitzin
la
inserció
sòcioprofessional
• Espais
de
tractament
que
contemplin
la
reducció
de
danys
com
a
estratègia
de
treball
transversal
A
nivell
comunitari

61. ‘Et
droguis
o
no
(…)
GesSona
tu
la
teva
vida,
tenint-­‐te
en
compte
(a
tu)
però
també
als
qui
t’envolten.
I
cuida’t.’
Abel
17a

62. Gràcies
per
haver
arribat
fins
aquí
;-­‐)
Jordi
Bernabeu
Farrús
Servei
de
Salut
Pública
//
Ajuntament
de
Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

63. Fonts

64. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
hEp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Mar†nez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.hEp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperacIvidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
hEp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconec8vidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
hEp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
hEp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
hEp://dialnet.unirioja.es/servlet/ar8culo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
hEp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
hEp://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896

65. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
As8berri.
2012.
hEp://www.as8berri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
hEp://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
hEps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.hEp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.