FUNCIONS
SINTÀCTIQUES
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Subjecte
Atribut
C. directe
C. indirecte
C. preposicional
C. circumstancial
C. pr...
• Subjecte:

constituent bàsic de l’oració. Designa
que realitza o a qui es refereix l’acció del verb.
Estructures:
SN:

E...
• C. directe: és el complement dels verbs transitius.
Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de
l’acció verb...
• Atribut:

complement dels verbs copulatius
(ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del
sujecte amb el qual sol concor...
• C. indirecte:

és el complement que indica
qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït
per la preposició a, tot i...
• C. preposicional

(anomenat també C. de
règim verbal): és el complement que necessiten
alguns verbs per complementar el ...
• C. circumstancial:

és aquell que fa
referència a les circumstàncies externes en què
es dóna l’acció. Preferentment al·l...
• C. predicatiu: és aquell complement que es

refereix alhora al verb i a un nom, sigui el
subjecte o bé, el c. directe, a...
• C. de nom: és aquell complement que
concreta o amplia el significat del nom.
Estructures:
Sprep: El pis de la cantonada....
• C. d’adjectiu: és aquell complement que
concreta o matisa el significat de l’adjectiu.
Estructures:
Sprep: En Josep és u...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Funcions sintàctiques ( material de l''escola La Miranda)

6.303 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
6.303
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4.938
Acciones
Compartido
0
Descargas
18
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Funcions sintàctiques ( material de l''escola La Miranda)

  1. 1. FUNCIONS SINTÀCTIQUES • • • • • • • • • Subjecte Atribut C. directe C. indirecte C. preposicional C. circumstancial C. predicatiu C. de nom C. d’adjectiu
  2. 2. • Subjecte: constituent bàsic de l’oració. Designa que realitza o a qui es refereix l’acció del verb. Estructures: SN: En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda. Pro: Tu conduiràs tota l’estona? Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la festa. Sprep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar de comiat al Lluís.
  3. 3. • C. directe: és el complement dels verbs transitius. Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al verb, sense fer ús de cap preposició. Estructures: SN: Nosaltres hem vist en Josep a la parada de l’autobús. Pro: Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús. Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la veritat. Sprep: A tu, t’he vist aquest matí. Es mira a tothom massa. Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració).
  4. 4. • Atribut: complement dels verbs copulatius (ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del sujecte amb el qual sol concordar en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Lluís és molt nerviós. SN: En Lluís és un gran home. Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès Pron: En Lluís n’es un. Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt amb perxa.
  5. 5. • C. indirecte: és el complement que indica qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït per la preposició a, tot i que admet per a en cas d’ambigüitat. Estructures: Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís. Pro: Li vas dir, al Lluís! Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.
  6. 6. • C. preposicional (anomenat també C. de règim verbal): és el complement que necessiten alguns verbs per complementar el seu significat i que sempre s’uneix al verb fent ús d’una preposició concreta. Les preposicions de què fan ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de. Estructures: Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta. Pro: En Lluís hi insisteix. En Lluís se n’alegra. Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.
  7. 7. • C. circumstancial: és aquell que fa referència a les circumstàncies externes en què es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc, el moment i la manera. Estructures: Sprep: En Josep ha caigut a l’escala. SN: En Josep vindrà la setmana vinent. Pro: En Josep en surt (del despatx). En Josep hi entra (al despatx). Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi havia abans la pista de patinatge.
  8. 8. • C. predicatiu: és aquell complement que es refereix alhora al verb i a un nom, sigui el subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida. Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de mentidera. Pro: En Josep t’hi ha trobat.
  9. 9. • C. de nom: és aquell complement que concreta o amplia el significat del nom. Estructures: Sprep: El pis de la cantonada. SN: En Lluís, el meu oncle. Pro: De seda, en té moltes camises! Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.
  10. 10. • C. d’adjectiu: és aquell complement que concreta o matisa el significat de l’adjectiu. Estructures: Sprep: En Josep és un entès en fotografia. Oració: En Josep està segur que li donaran la feina.

×