1. La desertització
Adrià Martin
Mónica Gordillo
Héctor Rodríguez

3. Índex
1. Presentació
2. Anàlisi
2. 1. Fenòmen
2. 2. Causes
2. 3. Efectes
2.4. Conseqüències
1. Interpretacions i conclusions
3. 1. Conclusions
3. 2. Valoració
3. 3. Perspectives de futur

4. 1. Presentació
Aquest mapa és un mapa temàtic de tipus quantitatiu, els símbols, en aquest
cas els colors, indiquen elements diferents amb un valor numèric i jerarquies
entre ells.
Dintre d’aquest grup podem dir que forma part dels mapes de coropletes, ja
que representa unes dades estadístiques mitjançant una sèrie de colors i
assignant cadascún d’aquests a un grup de dades.
El mapa compte amb una llegenda que ens indica a què fa referència aquest
mapa i què significa cada color, assignant un a les diferents dades que hi ha
(vermell=molt alt, taronja=alt…).
L’ escala és la representació dibuixada de l'escala unitat per unitat, on cada
segment mostra la relació entre la longitud de la representació i el de la
realita. Aquest mapa té una escala gràfica ( 0_____100km). Cada cm en el
mapa són 100 km en la realitat.
L’editorial barcanova és la font que ens proporciona el mapa.

5. 2. Anàlisi
2. 1. Desertització:
-Procés de degradació ecològica en el qual el sòl fèrtil i productiu
perd totalment o parcial el potencial de producció.
-Un territori que originàriament era ric en biodiversitat, perd espècies
vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris
amb climes desèrtics.

6. 2. 2. Causes:
- Activitat dels éssers humans, i per l’altre els continus canvis de
variacions climàtiques.
- Una altra causa en sentit negatiu, es troba en els desastres
naturals, com a llargs períodes de sequera, crescudes de rius o
cicles de pluja poc prolongats.

7. L’erosió deguda a la pluja i el vent
arrossega anualment milions de tones de
terres fèrtils al mar.
Cada any, milions d’hectàrees de terres
de conreu deixen de ser productives a
conseqüència de l’esgotament dels
nutrients o de l’ impacte dels herbicides i
els pesticides.
2.3. Efectes :
Variacions climàtiques.
Degradació de la terra i dels sòls, dels
recursos hídrics, de la vegetació i la de la
qualitat de vida de les poblacions
afectades.
Sobre explotació d’aqüífers i salinització
conseqüent dels sòls.

8. 2. 4. Conseqüències
·Anualment, milions A fi de mantenir ·En aquets Per les Nacions
d’hectàrees passen a la població, s’han moments Unides, la
formar part de les tingut que afecta a 3600 desertització no es
terres desèrtiques del sacrificar molts milions tant una causa sinó un
planeta, desproveïdes terrenys de d’hectàrees. problema de pobresa.
de capacitat boscos per ser En el segle passat un
productiva i en les cultivats. 70% de fonts
quals s’observa un d’energia provenien de
empobriment de la la llenya, al segle
població. passat a conseqüència
de la desertització a
Zàmbia s’havien
desforestat més d’un
Aquesta població milió d’hectàrees.
s’ha de desplaçar
a llocs en millors
condicions de vida
o resignar-se a
passar fam.

9. 3. Interpretacions i conclusions
3.1. Conclusions
- Hem arribat a la conclusió de que en el procés de desertització es
degrada gran part del sòl fèrtil i productiu, i això té una sèrie de
causes, efectes i conseqüències que ens repercuteixen a les
persones humanes, ja que aquell territori deteriorat era ric en
biodiversitat i ja no ho és.
3. 2. Valoració
- Cal buscar alternatives per evitar la desertització, ja que tot aquest
procés fa que les persones passem fam o haguem de buscar un
altre lloc de vida perquè si segueix així el món no serà habitable. A
més de que ens afecta a les persones, també afecta a altres
terrenys com els boscos que han de ser sacrificats per ser cultivats, i
un bosc és part de la natura, no l’hem d’eliminar.

10. 3. 3. Perspectives de futur
- Si seguim amb aquest ritme de vida, disminuirà de forma agressiva el
nombre d’espècies animals i vegetals. A més dels desastres naturals i
els canvis climàtics, que no es poden evitar, les activitats
humanes, com l’ impacte dels herbicides i els pesticides, faran que les
nostres condicions de vida siguin nefastes i pobres. Per això hem de
buscar altres recursos per tal que la població i la biodiversitat sigui
present al màxim de terrenys possibles.