Aquesta és la 21ª unitat. Bloc 3: L'art del Neoclassicisme i del Romanticisme. ESCULTURA

1. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 21: Eros i Psique d'Antonio
Canova
Unitat 21. Eros i Psique d'Antonio
Canova
1. Context històric d'Antonio Canova (Possagno, Itàlia, 1757 – Venècia 1822):
El seu pare morí quan tenia 3 anys, la mare el deixà amb el seu arruïnat avi que el posà a
treballar a una cantera, on feu petites escultures. Posteriorment, estudià amb J.Torretti, a
Venècia, protegit per un senador venecià. Quan era molt jove, aquest senador li demanà
dues escultures a mida natural: Orfeu i Eurídice.
Al 1779, feu nombroses escultures que exposà aquell mateix any. Al 1781 es va instal·lar
a Roma, on li van fer l'encàrrec del monument funerari del Papa Climent XIII, per la
basílica del Vaticà. Arran d'aquell moment es veu la gran influència clàssica a les seves
obres.
El monument mostra un treball minuciós, perfecte i detallista. Inaugurat l'any 1792, amb
aquest monument arribà a la màxima fama i les comandes no van parar d'arribar-li.
En el cim de la seva fama, Napoleó el va cridar i Canova li va fer un bust, a partir d'ençà
les classes altes l'avisaren per diferents treballs, per tant, va viatjar per Viena, Nàpols,
Roma i París. Va fer nombrosos tallers que no donaven l'abast per fer les seves obres.
Després del desterrament de Napoleó a Santa Helena, el papa l'envià a París per
demanar la devolució de les obres preses a Itàlia.
Tornant, esculpí Les Tres Gràcies, Monument a la Guerra i a la Pau, Estàtua de
Washington. La seva salut empitjorà, va tornar a Possagno per refer-se. Tornà a Venècia
on l'any 1822 morí.
2. Documentació general:
A) Catalogació:
- Autor: Antonio Canova.
- Nom: Eros i Psique.
- Cronologia: 1787-1793.
- Estil: Neoclàssic.
- Localització: Museu del Louvre (París).
B) Anàlisi material:
- Material: Marbre.
- Dimensions: 1,55 m. x 1,68 m.
- Tècnica: Talla.
- Formes: Exempta.
- Tipologia: Grup.
- Cromatisme: Monocroma.
3. Anàlisi formal:
- Descripció: Un noi i una noia es van a fer un petó.

2. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 21: Eros i Psique d'Antonio
Canova
4
- Textura: Marbre blanc molt polit l'afinava amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid.
- Gran perfecció formal en tractament dels cossos. Les pells tenen la llum de les perles o la
finor del cutis d'un nen petit.
A) Composició:
Les dues figures La X és definida per les
s'entrellacen i formen una ales d'Eros i les
X. extremitats inferiors de
tots dos.
El centre són les dues
boques.
Centre de la composició.
Moment molt passional: el
petó.
Eros l'agafa pel cap i pel
cos. Psique li passa les
mans per darrera del
cap.
Composició perfectament
estudiada, no hi ha cap
moviment espontani.
Material polit i sense imperfeccions formals. Canova triava el marbre més blanc, un cop
acabada l'obra el polia amb pedra volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com si fos pell real.
Dona suavitat a un material dur. La llum era clara i forta, il·lumina tota l'escultura, fent-la
brillar, donant la sensació d'un difuminat suau. Canova no colorí les escultures, ja que per
error consideraven que a la Grècia clàssica les obres no eren policromes. Es marca
l'apropament entre els dos cossos, però en un moment seran més properes, reflecteix el
moviment, malgrat ser matèria inhert. Postures de mans i braços remarquen la passió i
l'erotisme del moment.
4. Interpretació:
- Racionalisme: Representació de les coses segons els pensaments i no els sentits (trasllat
de l'objecte de l'experiència sensorial al pensament).
- Imatge universal d'amor.
- Mite: Es troba al llibre l'Ase d'Or d'Apuleu (S.II):
Única novel·la llatina conservada en la seva totalitat.
Història:
Home interessat en la màgia i la bruixeria que es troba convertit en ase.
Com a ase, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu aventures fins recuperar
l'aspecte humà (gràcies a la deessa Isis).
Un dels episodis d'aquest relat és un dels millors relats còmics i eròtics de l'antiguitat:
"Eros i Psique"

3. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 21: Eros i Psique d'Antonio
Canova
5
Psique, fou una princesa que per la seua bellesa extraordinària va provocar
la gelosia d'Afrodita, amb la qual arribà a comparar-se.
La deessa, enutjada, encomanà al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i
més vil, però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible
per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia d'ésser
lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les
indicacions de l'oracle, es presentà el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zèfir la
va raptar per transportar-la a un palau solitari apartat de la resta del món. I allà el
seu espòs desconegut la visitava a les fosques. Al cap d'un temps, encuriosida, volgué
saber qui era aquell que tant l'estimava. Per això, preparà una llàntia per il·luminar
l'estança quan ell s'adormís aquella nit i un punyal per si el seu espòs resultava ser un
monstre, però, en fer-ho, no hi trobà cap monstre, sinó el més formós dels déus. Mentre la
noia el mirava, l'oli calent de la llàntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i,
adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més.
Psique, desesperada, volgué reconciliar-se amb Afrodita, però la deessa només hi accediria
si es posava al seu servei i era capaç de superar les proves més dures. Però Psique se'n
sortia amb l'ajut dels animals.
Finalment, Afrodita l'envià a l'Hades a cercar la bellesa de Persèfone. També
ho aconseguí, però quan en tornava amb una capseta sentí curiositat i l'obrí.
Llavors, va caure profundament adormida, i allà hauria quedat si Eros, que
encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb un petó i
la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat
per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Zeus ho acceptà de grat.
5. Estil:
· Tècnica de Cànova: Permet donar una qualitat delicada a la pell (plena de gràcia i
frescor). Escultures dolces, temàtica propera al rococó, els marbres els acaba amb un esclat
finíssim (pells dels personatges amb textura del cutis d'un nen petit).
· Rival: Thorvaldsen (home del nord).
· Cànova es considerà un llatí i volia que les seves obres esclatessin de vida amb una
qualitat quasi física.
· Què representen Eros i Psique?: Eros (amor físic) i Psique (ànima).
· Ideal de bellesa.
· Puresa de la línia.
· Claredat compositiva. TRETS QUE LLIGUEN AQUESTA OBRA AMB UNA ·
Ús de materials nobles. CLÀSSICA
· No acabà de desenvolupar el seu propi estil.

4. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 21: Eros i Psique d'Antonio
Canova
6
6. Funció:
1787 --> Encarregada pel col·leccionista anglès John Campbell (Lord Cawdor).
1801 --> Adquirida per Joachim Murat. Napoleó quan la veié quedà impressionat i decidí
tutelar a Canova.
7. Models i influències:
Models: Món clàssic conegut a través de col·leccions italianes (Campidoglio, Pius
Clementí i Farnese), reacció estètica contra els excessos decoratius del rococó.
Influències: Autors neoclàssics, la seva sensibilitat especial (sobretot de l'Eros i Psique) -->
precursor escultura moderna; Damià Campeny i Antoni Solà.

5. Bloc 3. L'art del Neoclassicisme i el Romanticisme. UNITAT 21: Eros i Psique d'Antonio
Canova
7