Claves del proceso histórico de construcción de un régimen liberal en la España del s. XIX.

1. L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
(s. XIX-XX)

2. L’ESPANYA DEL
SEGLE XIX
L’ESPANYA DEL
SEGLE XIX
LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERALLA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL
- Unitat 4 del llibre de text
- Desenvolupament al nostre pais dels processos de
modernització política (crisi de l’antic règim i revolució liberal),
que hem vist per al conjunt d’Europa.
FULLA D'ACTIVITATS DE CIÈNCIES SOCIALS - UD 4. ESPANYA
DURANT EL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL.

3. U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ
D’UN RÈGIM LIBERAL (LECTURA)
U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ
D’UN RÈGIM LIBERAL (LECTURA)
• Lectura del text introductori: l’implantació del
liberalisme a Espanya.
• Lectura i comentari de les imatges:
– Entrada de Napoleó a Madrid, 1808.
– Escena de la Guerra Carlina.
– Isabel II jura la constitució al Senat el 1845.
– Alegoria de la 1ª República, juliol de 1873.
• Lectura de l’eix cronològic: etapes de la història
d’Espanya al s. XIX.

4. UNITAT DIDÀCTICA IV. 4 t. D’ ESO
ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL
El primer intent de construcció d'un
règim liberal a Espanya es va produir
durant la Guerra d'Independència contra
els francesos (1808-1814), en el marc de
l'expansió de l'Imperi Napoleónic a
Europa. Durant aquella guerra, i enmig
del col·lapse de l'antic règim, van tenir
lloc les Corts de Cadis, primer assaig de
revolució liberal de la història del nostre
país. Aquelles corts van promulgar la
primera constitució de la nostra història
el 19 de març de 1812. Anem a començar
a estudiar la història política d'Espanya
durant el s. XIX, a partir de l'anàlisi i
comentari d'aquesta llei màxima i de les
circunstàncies históriques que la feren
possible.

5. EVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIAEVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIA

6. Les grans etapes que es poden distingir en la història d'Espanya en el s. XIX i els grans
esdeveniments (invasions, guerres, etc.) que es van produir
1808: INVASIÓN
NAPOLEÓNICA
1808: INVASIÓN
NAPOLEÓNICA
Guerras CarlistasGuerras Carlistas

7. 1. Realitza un eix cronològic amb les etapes de la història d'Espanya durant el s. XIX, en el
qual es representen els següents regnats: regnat de Carles IV, regnat de Josep I Bonapart,
Ferràn VII, regnat d'Isabel II, el Sexenni Democràtic, el regnat d'Alfons XII i d'Alfons XIII; i els
següents esdeveniments: Guerra d'Independència, Independència de les colònies
americanes, Guerres Carlines, Guerra de Cuba i Filipines.
1788
1874regnat de Carles IV
(1788-1808)
regnat de Ferran VII
(1808-1833)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
Primera República
(1873)
CRISI DE L’ANTIC RÈGIMCRISI DE L’ANTIC RÈGIM
REVOLUCIÓ LIBERAL I CONSOLIDACIÓ D’UN RÈGIM
LIBERAL I CONSTITUCIONAL

8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM A ESPANYA : enfrontament
entre absolutisme i liberalisme (1808-1833)
1. La crisi de la
monarquia borbònica
(1789-1808). El regnat
de Carles IV.
1. La crisi de la
monarquia borbònica
(1789-1808). El regnat
de Carles IV.
2. La Guerra de
Independència
enfront els francesos
(1808-1814)
“La Guerra del francés”
2. La Guerra de
Independència
enfront els francesos
(1808-1814)
“La Guerra del francés”
3. Guerra i Revolució
Liberal a Espanya:
les Corts de Cádiz i
la Constitució de 1812.
3. Guerra i Revolució
Liberal a Espanya:
les Corts de Cádiz i
la Constitució de 1812.
4. El regnat de
FerrànVII (1814-1833):
Restauració de l’absolutisme.
El Trienni Liberal.
La fallida de l’absolutisme.
4. El regnat de
FerrànVII (1814-1833):
Restauració de l’absolutisme.
El Trienni Liberal.
La fallida de l’absolutisme.
1789
1833

9. “La por al contagi revolucionari va posar fre a les
reformes”
- La situació d’ Espanya al
esclatar la revolució:
proximitat geogràfica i lligams
polítics (monarquía
borbónica, Pactes de
Familia).
Lluís XVI de França
Carles IV d’Espanya
Cosins
COM VA AFECTAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA A ESPANYA DURANT EL
REGNAT DE CARLES IV?
COM VA AFECTAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA A ESPANYA DURANT EL
REGNAT DE CARLES IV?

10. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I EL SEU INFLUX SOBRE
ESPANYA
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1799)
PROXIMITAT GEOGRÀFICA
ELS BORBONS: FAMILIES
REGNANTS
¿Un
PERILL? ¿Una
OPORTUNITAT?
EVITAR EL CONTAGI
REVOLUCIONARI
EL govern

11. LA REVOLUCIÓ FRANCESA DES DEL PUNT DE VISTA
ESPANYOL:
• Un perill que hi ha que
evitar: amenaça de la
monarquía absoluta, la
religió i la societat
estamental.
• Una oportunitat per a la
modernització d’
Espanya des de els
principis revolucionaris
(monarquía
parlamentària i
constitucional, separació
de poders, igualtat legal,
sufragi).

12. 2. Explica en què van consistir i valora la importància històrica dels següents
fets:- Tractat de Fontenebleau (1807)- Motí d'Aranjuez (1808)- Tractat de
Valençay (1814)
Tratado de Fontenebleau (1807
Motín de
Aranjuez
(1808
Tratado de Valençay (1814)

13. - El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Despotisme
ministerial
Principals esdeveniments
d’aquest periode:
“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos
Guerra contra Gran Bretanya i
derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos
(L’exèrcit francés travesarà Espnaya cap a Portugal)
provoca
• Crisi económica
• Malestar social i caiguda de Godoy
Manuel de Godoy (1792 - 1807)
Despotisme Il.lustrat
Fre a les reformes (d.1789)

14. LA BATALLA NAVAL DE TRAFALGAR (1805) Victory
Santísima Trinidad

15. 5. Explica les causes, desenvolupament, desenllaç i conseqüències dels següents
conflictes (guerres que van marcar la trajectòria d'Espanya durant el s. XIX):
- La Guerra d'Independència o Guerra del francès (1808-1814)
- La Independència de les colònies espanyoles d'Amèrica (1808-1826)
- Les Guerres carlistes (1833-1840)
LES GUERRES QUE MARCAREN EL SEGLE XIX ESPANYOL

16. LES CAUSES DE LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA (1808-1814) I EL SEU DESENLLAÇ.

17. La Guerra de Independència contra els francesos (1808- 1813)
Tractat de Fontainebleau
(1807)
Tractat de Fontainebleau
(1807)
La ocupació francesa
d’Espanya
Motí d’ AranjuezMotí d’ Aranjuez Abdicació de Carles IVAbdicació de Carles IV
Intervenció de NapoleóIntervenció de Napoleó
Revoltes populars del 2 de maig en MadridRevoltes populars del 2 de maig en Madrid
Abdicacions de Baiona
(maig 1808)
Abdicacions de Baiona
(maig 1808)
La resistència i la guerra de IndependènciaLa resistència i la guerra de Independència
Juntes locals
Junta Suprema Central i de Govern
La reacció popular desencadena
A causa del provoca
conseqüències
Renuncia de Carles i Ferràn al tron espanyol
Coronación de Josep ICoronación de Josep I
Origina la
Suport de nobles i afrancessats
Les Juntes
Provoca
Se organitzen
Provoca
Oposició dels “patriotes”

18. LA CRISI DINÀSTICA: EL MOTÍ D’ARANJUEZ
(MARÇ DE 1808)
• En aquest context de crisi i descomposició de la monarquia espanyola, es va
produir el “Motí d’Aranjuez” (19 de març de 1808). Aquest motí pretenia
l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran, la qual cosa acabarà succeint.
Ambdós reis marxaren a França cercant l’arbitratge de l’emperador
Napoleó.
Carles IV
Ferràn VII

19. LES ABDICACIONS DE BAIONA (MARÇ DE 1808)
• Napoleó aprofitarà la crisi dinàstica
entre pare i fill, per aconseguir
l’abdicació dels dos reis i apropiar-se
del tron espanyol. Les abdicacions
signades a la ciutat francesa de Baiona
al mes de maig de 1808, posaren la
corona d’Espanya en les mans de
Napoleó, que va nomenar al seu
germà Josep Bonapart, rei d’Espanya.
Abdicacions de Baiona
Carles IV cedeix a Napoleó
els seus drets dinàstics
(10 DE MAIG DEL 1808)
Josep Bonaparte

20. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
El poble de Madrid es va alçar
enfront dels francesos el 2 de maig
de 1808, data que marca el inici de
la Guerra de la Independència,
també coneguda com Guerra del
francès.
Espanya va quedar dividida
entre els que acceptaren la nova
monarquia de Josep I Bonaparte, i
els que la van rebutjar, reunint-se en
Juntes provincials i, poc després, en
una Junta Central, que actuaria com
regència en nom del rei Ferran VII,
“presoner” a França de Napoleó.
I Ia guerra portarà
a la revolució...

21. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
• SE INICIA LA “GUERRA DEL
FRANCÉS” (MAIG DE 1808)
• REBUIG DEL REI JOSEP I
BONAPARTE
El govern clandestí de la Junta Suprema Central (que a partir de 1810 es
convertirà en Regència, a l'actuar en nom de Ferran VII) va convocar les
Corts de Cadis, des d'on es van portar a terme les primeres
transformacions polítiques de caire liberal a Espanya, encapçalades per
la Constitució de 1812. Era la revolució política.

24. EL IMPERI NAPOLEÓNIC EL 1812

25. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)
• Durant sis anys, es
van enfrontar
l'exèrcit francès,
amb el suport dels
"afrancesats", i la
guerrilla espanyola,
formada per antics
militars espanyols i
camperols, ajudats
per l'exèrcit
britànic enviat a la
península al
comandament del
general Wellington.
El duc de
(general)
Wellington.

26. EL DESENLLAÇ DE LA GUERRA (1812-1814)
• 1812 va ser l'any decisiu.
L'exèrcit del general
britànic Wellington, amb el
suport d'espanyols i
portuguesos, va infringir
successives derrotes als
francesos (Arapiles, Sant
Marcial).
• Després de la catàstrofe de
la Gran Armée a Rússia, un
Napoleó completament
afeblit retornarà la corona
a Ferràn VII.
Batalla dels Arapiles (1812), victòria
anglo-española que donarà fi a la guerra.

27. EL DESENVOLUPAMENT I DESENLLAÇ DE LA GUERRA DE INDEPENDÈNCIA
FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON
(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)
FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON
(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)

28. EL PINTOR FRANCISCO DE GOYA VA
DOCUMENTAR EL TERROR DE LA GUERRA I LA
SEUA CRUELTAT....
Francisco de Goya

29. LA VISIÓ DE GOYA SOBRE LA GUERRA:
ELS “DESASTRES DE LA GUERRA”.

31. LA REUNIÓ DE LES CORTS A CÀDIS: Per què es van reunir les Corts de Cadis? Qui
les van integrar? Quines lleis van aprovar?
3. Anem a analitzar la
constitució espanyola del
1812. Llig el document ( i la
informació del llibre) i respon
a les preguntes:

32. 3.1. Explica el context histórico en que fou redactada i aprovada aquesta
constitució.
3.2. Recordatori: defineix què és una “Constitució”.
3.3. Quina és la forma d'estat i de govern que s'estableix en la constitució? 3.4. Per
què es diu que la “nació espanyola és la reunió dels espanyols d'ambdós
hemisferis”?
3.5. En qui resideix la “sobirania”? I abans d'aquesta constitució? Què pensador
il·lustrat va formular aquest principi?
3.6. Garanteix la constitució la llibertat religiosa dels espanyols? Argumenta la
teua resposta.
3.7. Quin tipus de relació s'estableix entre l'Església Catòlica i l'Estat espanyol?
Explica-la.
3.8. Estableix la constitució la separació de poders? de quina forma? Què pensador
il·lustrat va formular aquest principi?
3.9. Qui i com es tria als membres de les Corts?
3.10. El poder del rei és absolut i il·limitat segons la constitució? per què?
3.11. Seran tots els espanyols iguals davant la llei? Argumenta la teua resposta.
3.12. Estableix la constitució la igualtat fiscal? de quina forma?
3.13. Garanteix la constitució el dret a algun tipus d'educació? quin?
3.14. Quines llibertats ciutadanes s'estableixen en la constitució?
3. Anem a analitzar la constitució espanyola del 1812. Llig el document ( i la informació del
llibre) i respon a les preguntes:

33. LA CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA CENTRAL SUPREMA
(setembre de 1808)
Abdicacions de
Baiona
Abdicacions de
Baiona
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
INSURRECCIÓ POPULAR I
EXTENSIÓ DE LES REVOLTES
BUIT DE PODER
Juntes
Provincials
JUNTA CENTRAL
SUPREMA
(regència en nom del rei
Ferran VII)
Asumeixen la SOBERANÍA NACIONAL i
Convoquen CORTS CONSTITUENTS A CÀDIS

34. GRUPS POLÍTICS EN DISPUTA: AFRANCESATS I
PATRIOTES
Afrancesats
(Il.lustrats, alta burgesia)
Patriotes
(rebuig de l’ocupació francesa i del
règim de Josep I)
Jovellanistes
(Il.lustrats i
tradicionalistes)
Liberals
(Burgesia)
Josep I Bonapart

35. RECORDEM què és “una Constitució”. La Constitució o carta magna
(del llatí cum, amb, i statuere,
establir) és la norma suprema,
escrita o no, d'un Estat sobirà
establida o acceptada per a
governar-lo. La constitució fixa
els límits i defineix les relacions
entre els poders de l'Estat
(poders que, en els països
occidentals moderns, es
defineixen com poder legislatiu,
executiu i judicial) i d'aquests
amb els seus ciutadans,
establint així les bases per al
seu govern i per a l'organització
de les institucions que tals
poders s'assenten. Aquesta llei
ha de garantir als ciutadans els
seus drets i llibertats.
La Constitució o carta magna
(del llatí cum, amb, i statuere,
establir) és la norma suprema,
escrita o no, d'un Estat sobirà
establida o acceptada per a
governar-lo. La constitució fixa
els límits i defineix les relacions
entre els poders de l'Estat
(poders que, en els països
occidentals moderns, es
defineixen com poder legislatiu,
executiu i judicial) i d'aquests
amb els seus ciutadans,
establint així les bases per al
seu govern i per a l'organització
de les institucions que tals
poders s'assenten. Aquesta llei
ha de garantir als ciutadans els
seus drets i llibertats.

36. Reconeixement de les llibertats
Polítiques (asociació, expresió,
Participació, premsa...)
Reconeixement de les llibertats
Polítiques (asociació, expresió,
Participació, premsa...)
LA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDISLA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDIS
Assemblea Nacional
Poder legislatiu
Reformes socials i económiques
Llibertat de premsa
Abolició de la Inquisició
Liberalisme económic
Llibertat de comerç
Abolició dels gremis i del règim senyorial
Moderada desamortització de bens
eclesiàstics
Igualtat davant la llei
Religió católica i única
Igualtat davant la llei
Religió católica i únicaConstitució de 1812Constitució de 1812
Elaboren una
Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)
proclama
Asumeix la Regència
(Gaspar Melchor de Jovellanos)
Declaració dels Drets de l’HomeDeclaració dels Drets de l’Home
Sufragi indirecte censatari
(masculí de més de 25 anys
Sufragi indirecte censatari
(masculí de més de 25 anys
Divisió de podersDivisió de poders
Monarquía parlamentàriaMonarquía parlamentària
Durant l’ocupació dels francesos El 1808 es creen13 Juntes
Junta Suprema Central Guvernativa del RegneJunta Suprema Central Guvernativa del Regne
Sota la direcció de
El 19 de març de 1812
“La Pepa”
184 diputats (Liberals i absolutistes)
En 1810
se crean las
Corts Generals de CadisCorts Generals de Cadis

37. LES CORTS DE CÀDIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
“En Ferran VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la
Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, i en la seua
absència i cautivitat la Regència del Regne, nomenada per les
Corts generals i extraordinàries, a tots els quals les presents
veiessin i entenguessin, sapigueu: Que les mateixes Corts han
decretat i sancionat la següent:
CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA
En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i
suprem legislador de la societat. Les Corts generals i
extraordinàries de la Nació espanyola, bé convençudes, després
del més detingut examen i madura deliberació, que les
antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia,
acompanyades de les oportunes providències i precaucions,
que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer
compliment, podran omplir degudament el gran objecte de
promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la Nació,
decreten la següent Constitució política per al bon govern i
recta administració de l'Estat […].

38. “Art. 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós
hemisferis.
Article 2.- La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser
patrimoni de cap família, ni persona.
Article 3.- La sobirania resideix essencialment en la Nació, i, pel mateix,
pertany a aquesta exclusivament el dret a establir les seues lleis
fonamentals.
Article 12.- La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la
Catòlica, Apostòlica i Romana, única i veritable. La Nació la protegeix per
lleis sàvia i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.
Article 14.- El govern de la Nació espanyola és una monarquia moderada
hereditària.
Article 15.- La potestat de fer les lleis resideix en les corts amb el Rei
Article 16.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei
Article 17.- La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix
en els tribunals establits per la llei.
Article 27.- Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la
Nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.

39. Article 142.- El Rei té dret a veto, per dues vegades consecutives.
Art. 172º.- (...) No pot el Rei impedir sota cap pretext la celebració de les Corts en
les èpoques i casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre-les, ni
dissoldre-les (…).No pot el Rei fer aliança ofensiva, ni tractat especial de
comerç amb cap potència estrangera, sense el consentiment de les Corts. (...)
No pot el Rei privar cap individu de la seua llibertat ni imposar-li per si pena
alguna. (…)
Article 248.- En els negocis comuns, civils i criminals no haurà més que un sol fur
(llei) per a tota classe de persones.
Article 339.- Les contribucions (els impostos) es repartiran entre tots els espanyols
amb proporció a les seues facultats, sense excepció ni privilegi algun.
Article 362.- Haurà en cada província cossos de milícies nacionals, composts
d'habitants de cadascuna d'elles, amb proporció a la seua població i
circumstàncies.
Article 366.- En tots els pobles de la Monarquia s'establiran escoles de primeres
lletres, en les quals s'ensenyarà als xiquets a llegir, escriure i contar, i el
catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de
les obligacions civils..
Article 371.- Tots els espanyols tenen la llibertat d'escriure, imprimir i publicar les
seues idees polítiques."

40. LES CORTS DE CÁDIZ (1810-1812): la revolució liberal
Junta Central
LES CORTS
CONSTITUENTS
DECRETS
REFORMISTES
CONSTITUCIÓ
DE 1812
(LA PEPA)
Abolició de
L’Antic Règim
Convoca
Promulguen
Redacten
Signifiquen
Liberals
vs.
Absolutistes
(servils)
Soberanía Nacional
- compartida: Corts i Rei
Divisió de poders
Eleccions i participació
política
Sufragi Universal
Masculí
Igualtat davant la llei
Drets individuals
(educació, expressió,
premsa, reunió, imprenta,
propietat)
Estat confessional
Catolicisme única religió
d’ Espanya

41. LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”,
aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de
1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu
temps.
Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro
són les figures més destacades en la seua elaboració.
Aquests són els trets principals de la Constitució:
• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania
monàrquica de dret diví. (Rousseau)
• Divisió de Poders (Montesquieu).
• Poder legislatiu: Corts Unicamerals
• Poder judicial: tribunals
• Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han
d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre
les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió
de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de
ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)
• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”,
aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de
1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu
temps.
Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro
són les figures més destacades en la seua elaboració.
Aquests són els trets principals de la Constitució:
• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania
monàrquica de dret diví. (Rousseau)
• Divisió de Poders (Montesquieu).
• Poder legislatiu: Corts Unicamerals
• Poder judicial: tribunals
• Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han
d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre
les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió
de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de
ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)

42. • Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant
els seus representants en Corts.
• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte
en quart grau.
• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns
compromisaris que al seu torn triarien als diputats.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis
estamentales.
• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no
reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies
basques i de Navarra no es van derogar explícitament.
• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta,
inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.
• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de
contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos
explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la
constitució.
• Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant
els seus representants en Corts.
• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte
en quart grau.
• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns
compromisaris que al seu torn triarien als diputats.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis
estamentales.
• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no
reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies
basques i de Navarra no es van derogar explícitament.
• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta,
inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.
• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de
contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos
explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la
constitució.

43. FERRÀN VII, “EL DESITJAT”,
RECUPERA EL TRON
• Un Napoleó completament afeblit
retornarà la corona a Ferràn VII.
pel tractat de Valençay
(desembre de 1813).
• Les tropes franceses
abandonaren el país. La cruenta
Guerra de la Independència
tocava a la seua fi.
Tractat de Valençay (1813)

44. EL REGNAT DE FERRAN VII: LA LLUITA ENTRE
ABSOLUTISTES I LIBERALS (1814.1833)
1814 -1820: sexeni
absolutista.
1820 Pronunciament
de Riego.
1820-1823: trieni Liberal.
1823: intervenció dels
Cent mil fills de San Lluis.
1823-1833: dècada ominosa.
1833: el problema succesori.
La 1ª Guerra Carlista. Carlistes
i Isabelins.

45. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Final de la Guerra de
Independència i Tractat
de Valençay -1813-
Derrota de Napoleó
i fin del Imperi Francés
LA RESTAURACIÓ
Retorn de
Ferran VII
(el desitjat) a
Espanya
Derogació de la legislació
de Cadis: anulació de la
Constitució de 1812
i restauració
de l´absolutisme
La Santa Aliança
MANIFEST DELS PERSES

46. Manifest dels PersesManifest dels Perses
“Manifest que al senyor En Ferran VII fan el 12 d'abril de l'any 1814 els quals
escriuen com diputats de les actuals Corts ordinàries de la seua opinió sobre la
sobirana autoritat, ilegitimidad amb la qual s'ha elidit l'antiga Constitució
espanyola, mèrit d'aquesta, nul·litat de la nova, i de quantes disposicions van
donar les cridades Corts Generals i extraordinàries de Cadis, violenta opressió
amb que els legítims representants de la nació estan a Madrid impedits de
manifestar i sostenir el seu vot, defensar els drets del monarca, i el bé de la seua
pàtria, indicant el remei que creuen oportú. La monarquia absoluta és obra de la
raó i de la intel·ligència: està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles
fonamentals de l'Estat; va ser establida per dret de conquesta o per submissió
voluntària dels primers homes que van triar als seus Reis […], per açò ha estat
necessari que el poder sobirà fóra absolut, per a prescriure als seus súbdits tot el
que mira a l'interès comú, i obligar a l'obediència als quals es neguen a ella. Però
els quals declamen contra el poder monàrquic confonen el poder absolut amb
l'arbitrari; sense reflexionar que no hi ha Estat (sense exceptuar les mateixes
repúbliques) on en el constitutiu de la sobirania no es trobe un poder absolut […]
No podent deixar de tancar aquest respectuós Manifest, quan protesta que
s'estime sempre sense valor aqueixa Constitució de Cadis, i per no aprovada per
S. M., ni per les províncies, (...) Madrid, 12 d'abril de 1814.”

47. - El regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
El “Manifest dels Perses”
Petició a Ferran VII
(Retornar a l’Antic Règim)
Pronunciaments militars liberals
Trieni Liberal (1820 - 23)
Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Provoca
• Debilitat dels liberals
• Oposició absolutista i reial
• Intervenció de la Santa Aliança “Els Cent Mil Fills de San Lluis”
Retorn de
l’ Absolutisme
A tota Europa
Coincideix amb
Se inicia amb
Provoca la
Consisteix en un
Però...
Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)
Retorn a l’absolutisme
Com el de
Que donarà lloc al
Ferran VII deroga la Constitució de 1812Ferran VII deroga la Constitució de 1812
(1)

48. LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
“Senyors diputats: ha arribat per fi el dia objecte dels meus més ardents
desitjos, de veure'm envoltat dels representants de l'heroica i generosa
Nació espanyola i que un jurament solemne acabe d'identificar els meus
interessos i els de la meua família amb els dels meus Pobles. Quan l'excés
dels mals va promoure la manifestació clara del vot general de la Nació,
enfosquit anteriorment per les circumstàncies lamentables, que han
d'esborrar-se de la nostra memòria, em vaig decidir per descomptat a
abraçar el sistema apetit, i a jurar la Constitució política de la Monarquia
sancionada per les Corts generals i extraordinàries en l'any 1812. Llavors
van recobrar, així la Corona com la Nació, els seus drets legítims, sent la
meua resolució tant més espontània i lliure, com més conforme als meus
interessos i als del Poble espanyol, la felicitat del qual mai havia deixat de
ser el blanc de les meues intencions, les més sinceres […].(...) A l'establiment
i conservació sencera i inviolable de la Constitució consagraré les facultats
que la mateixa Constitució assenyala a l'autoritat real i en això xifraré el
meu poder, el meu complacencia i la meua glòria…”
Discurs de Ferran VII amb motiu de l'obertura de les Corts de 9 de juliol de
1820.

49. 11
Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza per
La repressió i depuració política
contra els liberals
(execucions, exili, etc.)
Però... Naix Isabel i
Ferran VII Pragmàtica Sanció Llei SàlicaProclama la
EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de
la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la
seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre
(absolutista), que aspirava a succeir-li.
EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de
la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la
seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre
(absolutista), que aspirava a succeir-li.
- El regnat de Ferran VII (1814 - 1833).
(2)
Que deroga la
CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES

50. LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES: QUAN ES VA INICIAR LA
INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES QUE ESPANYA TENIA A AMÈRICA? QUINES
CAUSES LA VAN MOTIVAR?

51. LA INDEPEDENCIA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES D'AMÈRICA
Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial
d'Amèrica. En 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de
Califòrnia fins al cap de Forns, i des de l'Atlàntic al Pacífic. En 1825, disset anys
després, solament li quedaven les illes de Cuba i Puerto Rico en l'Atlàntic (i les
illes Filipines en el Pacífic), que va acabar perdent en la guerra de 1898 contra
els Estats Units. Entre les causes de l'emancipació de les colònies americanes
cal destacar factors interns i factors externs.

53. LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA
Premonicions de l'emancipació de Iberoamèrica.
“Deixe a part el dictamen d'alguns polítics tant nacionals com
estrangers, del qual no em separe, que han dit que el domini espanyol en les
Amèricas no pot ser molt durador, fundat que les possessions tan distants de la
seua metròpoli mai s'han conservat llarg temps. En el d'aquelles colònies ocorren
encara majors motius, a saber: la dificultat de socórrer-les des d'Europa quan la
necessitat ho exigeix; el govern temporal de virreis i governadors que la major
part van amb el mateix objecte d'enriquir-se; les injustícies que alguns fan a
aquells infeliços habitants; la distància de la sobirania i del tribunal suprem on
han d'acudir a exposar les seues queixes; els anys que es passen sense obtenir
resolució; les vexacions i venjances que mentrestant experimenten d'aquells caps;
la dificultat de descobrir la veritat a tan llarga distància i l'influx que aquests caps
tenen no només en el país amb motiu del seu comandament, sinó també a
Espanya, d'on són naturals. Totes aquestes circumstàncies, si bé es mira,
contribueixen que aquells naturals no estiguen contents i que aspiren a la
independència, sempre que se'ls presente ocasió favorable”.
Dictamen del Comte d'Aranda al rei Carles III, 1783 .

54. La independència de les colonies americanes d’Espanya (1810 - 1824)
Les colonies
americanes
Les colonies
americanes
Causes internes:
• Descontent i Marginació
política de la burgesia criolla
• Corrupció dels funcionaris
espanyols
• Monopoli comercial espanyol que
frenava el desenvolupament
econòmic americà
Causes internes:
• Descontent i Marginació
política de la burgesia criolla
• Corrupció dels funcionaris
espanyols
• Monopoli comercial espanyol que
frenava el desenvolupament
econòmic americà
Conciència de la seua identitatConciència de la seua identitat
LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIESLES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES
Causes externes:
• L’exemple dels EEUU
• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)
• L’ Ajuda dels EEUU i de
G. Bretanya (per interessos comercials)
Causes externes:
• L’exemple dels EEUU
• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)
• L’ Ajuda dels EEUU i de
G. Bretanya (per interessos comercials)
la incapacitat de la metròpoli per
continuar mantenint l’imperi, i les
aspiracions dels descendents dels
espanyols nascuts a Amèrica, els criollos,
de controlar políticament el seu propi
territori.
la incapacitat de la metròpoli per
continuar mantenint l’imperi, i les
aspiracions dels descendents dels
espanyols nascuts a Amèrica, els criollos,
de controlar políticament el seu propi
territori.
Van prendre

55. LA FI DE L’IMPERI AMERICÀ
La invasió francesa de la península
Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de
Independència a Espanya.
La invasió francesa de la península
Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de
Independència a Espanya. buit de poder
Les elits criolles
prengueren la iniciativa
independentista
Les elits criolles
prengueren la iniciativa
independentista
No acceptar l'autoritat
de Josep Bonapart
(reconeixen l’autoritat de
Ferran VII)
No acceptar l'autoritat
de Josep Bonapart
(reconeixen l’autoritat de
Ferran VII)
Van crear Juntes que, a imitació
de les espanyoles, van assumir el
poder (la sobirania) en els seus
territoris.
Van crear Juntes que, a imitació
de les espanyoles, van assumir el
poder (la sobirania) en els seus
territoris.
Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet,
cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la
metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.
Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet,
cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la
metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.
decideixen
Provoca

56. FASES DEL PROCÉS
D‘EMANCIPACIÓ
1ª: Entre 1808 i 1814:
insurreccions de les Juntes
de Govern de les colonies.
1ª: Entre 1808 i 1814:
insurreccions de les Juntes
de Govern de les colonies.
Restauració de Ferran
VII: enviament de
tropes i paralització
temporal del
procés....
Restauració de Ferran
VII: enviament de
tropes i paralització
temporal del
procés....
2ª: Entre 1815 i 1824:
campanyes militars a
gran escala i derrota de
les tropes
metropolitanes.
Consolidació de la
independència.
2ª: Entre 1815 i 1824:
campanyes militars a
gran escala i derrota de
les tropes
metropolitanes.
Consolidació de la
independència.

57. El mapa de la independència I
els “llibertadors”
José de San Martín
Simón Bolívar
Antonio José Sucre
Agustín de Itúrbide