LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL D'ESPANYA AL SEGLE XIX
1. U.D. V. L’ESPANYA DEL SEGLE XIXU.D. V. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX
LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA I
SOCIAL
LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA I
SOCIAL
- Unitat 5 del llibre de text
- Desenvolupament al nostre pais dels processos de modernització social i
econòmica (revolució industrial) que hem vist per al conjunt d’Europa.
2. U. D. 5 INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA
DEL SEGLE XIX
U. D. 5 INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA
DEL SEGLE XIX
• LECTURA DE LA INTRODUCCIÓ pàg. 82. Idees claus.
• Aspectes que informa el llibre de text:
- La població espanyola al s. XIX.: creixement demogràfic, moviments
migratoris i creixement de les ciutats.
- Les transformacions en l’agricultura: la reforma agrària liberal, el
desenvolupament agrari i el predomini del cereal.
- Els inicis de la industrialització: problemes de la industrialització
espanyola, la siderúrgia i la indústria tèxtil.
- La mineria i el ferrocarril.
- La indústria espanyola durant la segona revolució industrial.
- La societat espanyola del s. XIX. Dossier: la vida quotidiana a
l’Espanya del s. XIX.
- El moviment obrer: inicis de l’obrerisme, l’anarquisme i el marxisme.
3. INTRODUCCIÓ
A Espanya, com en la resta d'Europa, durant el s. XIX es
van desmantellar les estructures socials i econòmiques de
l'Antic Règim, consolidant-se un nou sistema econòmic basat
en la indústria i el capitalisme. La vella societat estamental,
donarà pas a una societat de classes, definida per la igualtat
davant la llei i caracteritzada per la desigualtat en l'accés a la
propietat i la riquesa. No obstant això, la industrialització al
nostre país es desenvoluparà més tard en relació als països
pioners d'Europa i, sobretot, serà parcial des del punt de vista
geogràfic i incompleta. Espanya serà, en conseqüència, en
acabar el s. XIX, un país encara poc industrialitzat, endarrerit i
rural.
4. ACTIVITAT DE SÍNTESI: REALITZACIÓ DE UN QUADRE-
RESUMEN:
Els continguts que conformen aquesta unitat didàctica són
semblants als que ja hem estudiat en l’U.D. III (la
Industrialització de les societats europees); per això, i perquè
no resulti repetitiu, anem a realitzar un QUADRE-RESUM en el
qual es contenen les principals característiques de la
modernització econòmica i social d'Espanya durant el s. XIX.
Revisa el pla general d'aquest quadre i veu llegint atentament
la informació continguda en el llibre de text. Subratlla els fets
i paraules claus, les dades més rellevants, etc. i ve completant
els espais en blanc amb les dades que es demanen o amb
explicacions breus i suficients.
5.
6. CONCLUSIONS
• A manera de conclusió: MAPA: L'ECONOMIA ESPANYOLA Al
llarg del S. XIX (Pàg. 93). Realitza el seu comentari: identifica
el tipus de mapa, què representa i la informació que conté la
llegenda. Fes una descripció del seu contingut. - A la vista de
la informació recollida en el quadre i de la que et proporciona
el mapa, respon: Quins trets van caracteritzar la
industrialització d'Espanya en aquesta època? Quins
desequilibris es van produir? En comparació dels països
d'Europa nooroccidental com ara Gran Bretanya, Bèlgica,
França o Alemanya quines diferències observes?
9. LAS TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y SOCIALES
DE ESPAÑA DURANTE EL S. XIX
LAS TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS Y SOCIALES
DE ESPAÑA DURANTE EL S. XIX
• Creixement demogràfic: disminuïx la mortalitat (millora la dieta, reducció
d'epidèmies, milloren les condicions higièniques...) i es manté la natalitat.
• Moviments migratoris: 1860 a Madrid, Barcelona i Biscaia. Finals de segle a
Amèrica Llatina (Cuba, Argentina, Uruguai…)
• Creixement de les ciutats: Madrid, Barcelona, València, Sevilla…
10 mill.
18 mill.
10. ESPAÑA S. XIX: INDUSTRIALITZACIÓ I
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ.
ESPAÑA S. XIX: INDUSTRIALITZACIÓ I
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ.
El procés d’urbanització es major a les zones que
van industrialitzan-se; la població espanyola, amés,
accentúa el procés de concentració en les zones
costaneres i a Madrid. Contraste interior-perifèria.
11. LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
Transformacions en l'agricultura:
• Desamortizacions (nacionalització de les terres de l'Església catòlica,
que seran venudes per la hisenda pública): la venda de les terres no
aconsegueix impulsar la modernització agrícola; la propietat seguirà
concentrada en poques mans (rendistes: no introduïxen millores, es
conformen amb les rendes que li proporcionen el treball dels
arrendataris).
• Escàs desenvolupament agrari
• Excés de mà d'obra barata (bracers/jornalers)---nul·la mecanització
• Baixos rendiments agrícoles---pobresa
• Cultius predominants: cereal (preus alts---proteccionisme), creïlles,
blat de moro, arròs, cítrics; taronja, vi i oli (exportar)
12. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DE LA TERRA EN ESPANYA DURANT EL S. XIXESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DE LA TERRA EN ESPANYA DURANT EL S. XIX
Entre el minifundisme i el latifundismeEntre el minifundisme i el latifundisme
13. • Industrialització escassa:
- Escassa capacitat de compra:
pobresa de la pagesia
- Mancada d'inversions i de
burgesia industrial
- Problemes transport: manca de
carreteres i retard del ferrocarril
• Escasses fonts d'energia
• Siderurgia: Andalusia, Astúries i
País Basc (Associada a la indústria
mecànica i naval)
• Creació d'un important sector
bancari: suport financer al
desenvolupament industrial.
• Indùstria Tèxtil: Catalunya
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
14. LA PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA ESPANYOLA AL S. XIXLA PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA ESPANYOLA AL S. XIX
No obstant això, el
desenvolupament d'una
indústria tan fonamental
com la siderurgia, va ser
tardà i amb poc volum.
Molts historiadors
culpen d'això a la llei de
1855 dels ferrocarrils, ja
que aquesta permetia
importar el ferro
necessari sense haver de
pagar l'aranzel
corresponent. Això no
va afavorir el
desenvolupament de la
siderurgia nacional com
havia passat en tota
Europa.
15. • Ferrocarril:
desenvolupament a
partir de Llei de 1855.
• Materials i tecnologia
importats.
• Xarxa radial amb
centre a Madrid
• Major ample de via
que Europa---dificulta
els intercanvis
comercials
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
17. • Finals s. XIX: noves fonts d’ energía e indústries:
– Electricitat: iluminació, més tardd indústria (1930)
– Petróli: indústria de l’ automóbil (1904 Hispano-Suiza)
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
18. • Classes altes:
- perdura la mentalitat
aristocràtica
- Feble i escassa
burgesia
(industrialització
escassa) d'industrials i
financers.
- Noblesa terratinent
(conserva intacte el
seu poder econòmic, la
terra, i influència
política).
• Camperols (la majoria no són propietaris, sinó jornalers o
arrendataris) . Precàries condicions de vida: salaris escassos i
sotmesos als propietaris
• Classes populars urbanes: artesans, criats, mossos,
transportistes… i proletaris (obrers industrials)
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
19. • El Moviment obrer
- Primeres protestes luditas a Alcoi i Barcelona
- Durant el Sexenni Democràtic: es permeten associacions
sindicals i polítiques: 1870
- AIT a Barcelona: anarquistes---terroristes
- 1879, fundació PSOE, 1888 UGT
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
D’ ESPANYA DURANT EL S. XIX
20. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS EN L’ESPANYA DEL S. XIXSOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS EN L’ESPANYA DEL S. XIX
22. ESPANYA S. XIX: EVOLUCIÓ POLÍTICA I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS.ESPANYA S. XIX: EVOLUCIÓ POLÍTICA I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS.
Mentre que en l’àmbit polític Espanya avança a empentes i rodolons cap a un règim
liberal, encara que no democràtic, en l’àmbit econòmic la industrialització serà feble,
tardana i incompleta, afectant només a algunes regions; pel que fa a la societat
espanyola, aquesta mantindrà elements propis de les societats rurals preindustriales al
començar el s. XX, amb una població majoritàriament camperola i parcial
desenvolupament urbà.