3. Introducció-La Narrativa de Postguerra -Després de la producció novel·lística, els anys vint i trenta del segle XX van marcar una represa i un impuls important en la producció de la narrativa catalana. -El corrent literari va dominar aquells anys va ser el de la novel·la psicològica. -No es va recuperar fins a la dècada dels cinquanta, amb les dues grans figures de la narrativa de la postguerra. -Grans escriptors d'aquesta època: Josep Pla, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

8. OBRES · El gran amor de Tosca-1921 ·Las alimañas-1922 ·Coses vistes-1925 ·Llanterna màgica-1926 ·Relacions-1927 ·Madrid: un dietari-1929 ·Las ciudades del mar-1942 ·Humor honesto y vago-1942 ·La huída del tiempo-1945 ·Bodegó amb peixos-1950 ·El carrer estret-1951 ·Els pagesos-1952 ·Les hores: el pas de l'any-1953 ·Nocturn de primavera-1953 ·Els anys: el pas de la vida-1953 ·Peix fregit-1954 ·Lo infinitamente pequeño-1954 ·Els moments: el pas de les hores-1955 ·Mar de mestral-1956 ·Llibre de lectura-1967 ·Els pagesos.Dolça Catalunya-1968 ·El pagès i el seu món-1978 ·Obres de museu-1981 ·L'herència-1981 ·El meu poble-1981 ·El quadren gris-1982 ·Navegació d'estiu-1985 ·Notes per a un diari.1965.-1986 ·Notes per a un diari.1966.-1986 ·El campanaret-1987 ·De l'any nou a l'estiu-1987 ·Cabotatge mediterrani-1991 ·Fer-la petar-1991 ·Les escales de Llevant-1993 ·Lluna de mar-1994 El primer quadren gris: dietaris 1918-1919.-2004

10. Fragment de “El quadern gris” Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral•lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: “¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al•ludia fa un instant?” Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació -en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat-, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements -si és que hom en té algun- s'han de saber dissimular en el seu punt- sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa. "

11. Bibliografia http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pla.htm(10/03/10 ) http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla_i_Casadevall(10/03/10 ) http://158.109.134.212/filologia/assign.asp?Klomp=28637 http://www.escriptors.com/autors/plaj/pagina.php?id_sec=1967