2. La informàtica de gestió és la més important perquè és la que s’encarrega de donar
suport als sistemes d’informació de les empreses.
OBJECTIUS BÀSICS:
· Facilitar les tasques als treballadors.
· Facilitar les preses de decisions dels dirigents.
Presa de decisions:
En les organitzacions un dels objectius més comuns és mantenir un avantatge
competitiu i també un avantatge a llarg termini.
3. Ens podem plantejar un seguit de qüestions:
· S’ha d’invertir?
· S’ha de produir més?
· S’ha de contractar més personal?
· …
Les empreses tenen en comú un avantatge competiu que es basa en la presa de
decisions en moment adequat i un curt espai de temps.
Les decisions de les empreses s’han de prendre per intuïcions ni de manera
aleatòria, sinó basades en les dades que es poden obtenir dels sistemes
informàtics.
4. Dividirem les dades en dos grups:
• Dades internes: generades per l’empresa mateixa, com ara nombre de
vendes, preus dels proveïdors i capacitat de producció de l’empresa.
• Dades de l’entorn: la situació del mercat, els competidors, la legislació…
5. La informatització ha agilitzat notablement aquests processos i ha tingut tant
èxit que avui en dia el procés de transicions informatitzat està implementat en
qualsevol empresa.
Programari empresarial:
Els programes que es fan servir en les empreses van des de programes
d’ofimàtica fins a programes totalment especialitzats per a una empresa d’un
sector concret.
6. Programari a mida:
El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa informàtic que
permeti informatitzar l’activitat de l’empresa.
Però aquests programes també presenten una sèrie de problemes:
• S’ha d’analitzar amb detall el funcionament de l’empresa per comprendre
perfectament què es vol fer.
• La implantació és un procés llarg i propens a errors, ja que el programa no s’ha
provat abans.
• S’adapten tant bé a l’empresa que qualsevol canvi en el funcionament
normalment provoca que també s’hagin de fer canvis en el programari. Això fa
que aquest tipus de programari sigui molt car de mantenir.
7. Mòduls OpenERP
Compres.
Fabricació.
Gestió de magatzems.
Gestió de projectes.
Comptabilitat.
Recursos humans.
Màrqueting.
CRM (gestió de la relació amb els
clients o customer relationship
management).
Instal·lació
Interfície.
Automatització de processos.
Gestió d’usuaris.
Generació d’estadístiques.
Dades externes.
8. Hi han moltes empreses que no que s'atreveixen utilitzar el programari lliure perquè
no sempre hi ha molta documentació, les actualitzacions del programari solen ser
imprevisibles . Els projectes a vegades desapareixen , el producte lliure però amb una
versió de pagament on s’inclou suport.
Informàtica en núvol:
La idea és no fer cap instal·lació de cap mena de programari sinó accedir els
programes a traves d’internet,
normalment amb un navegador web.
9. Implantació d’un ERP:
Els ERP són programes complexos d’implantar i no és estrany que la implantació en
una empresa pugui esdevenir un fracàs. Un fracàs pot passar perquè calgui molt
més temps o diners del que s’havia previst per implantar una determinada solució.
Un dels factors de l’ERP determinants perquè tingui èxit la implantació s’ofereix en
tres versions:
OpenERP Community: versió gratuïta sense suport, pensada per a entorns no
professionals.
OpenERP Enterprise: afegeix suport, solució d’errors, migració i la possibilitat de
fer servir mòduls privats.
OpenERP Online: versió del programa accessible per Internet. El programa està
allotjat en els servidors d’OpenERP.
11. En la informàtica des de fa poc temps se esta posant de moda la informàtica
en núvol (cloud computin).
La informàtica en núvol fa referència a un conjunt de tecnologies que
permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Una de les tasques que la informàtica en núvol és la distribució de càrregues
de treball.
Linux des de fa anys ja existia la idea de processament distribuït. La idea era
combinar diferents sistemes a partir de les xarxes locals o esteses per
repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball, i així obtenir
12. resultats semblants als que s’obtindrien en una màquina molt potent i que serien
impossibles si es fes servir un sol ordinador..
La gran innovació de la informàtica en núvol són les organitzacions poden
construir la seva infraestructura informàtica d’una manera totalment diferent de
com ho feien fins ara.
Amazon Web Services:
La idea era mirar de treure un rendiment al 80% dels recursos que no s’estaven
utilitzant en la seva infraestructura, valent-se de la virtualització.
13. Ubiqüitat:
Es defineix un sistema d’obtenció de serveis o recursos sense necessitat de saber en
quin lloc es troben.
El client simplement hi accedeix i en fa servir els serveis que necessita.
El fet que sigui accessible per Internet també aporta tota una sèrie d’avantatges
afegits: es pot accedir al sistema des de qualsevol lloc sempre que es tingui accés a
Internet.
14. Infraestructura informàtica:
El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura informàtica en
l’organització.
Fent servir la informàtica en núvol es pot aconseguir crear una
infraestructura informàtica completa sense pràcticament haver de tenir un
parc informàtic important.
Adaptació a les necessitats:
La informàtica en núvol trenca amb aquesta manera de funcionar, ja que
permet canviar les característiques de la infraestructura contractada en
pocs minuts i sense haver de comunicar-ho al proveïdor.
15. Reducció de costos:
Per tant, des del punt de vista econòmic, la informàtica en núvol ofereix un
estalvi afegit en forma d’un consum d’energia elèctrica inferior.
Classificació:
Se poden classificar de dos maneres :
• Segons qui té la propietat del núvol.
• Segons el nivell de serveis que s’ofereixen.
16. La propietat de les infraestructures del núvol podem definir tres grans grups de
núvols:
Privats.
Públics.
Híbrids.
Públic i no públic:
La informàtica de núvol no es pública. Se considera públic aquells que son
administrats per un proveïdor i no pel client que en fa ús.
Les avantatges de un núvol públic no requereixen una gran inversió en
infraestructura per part del client. També es comparteixin entre diferents clients
dins de la infraestructura del proveïdor.
17. Privats:
El terme privat implica que només el client fa servir el núvol i que no es
comparteix aquesta infraestructura amb cap empresa externa.
Per tant, amb un núvol privat s’aconsegueix fer que els sistemes facin un ús més
eficient dels recursos de què es disposa.
També el núvol privat té dos grans avantatge la baixa inversió i la possibilitat
d’adaptació del sistema informàtic a les necessitats del moment.
La llista de programari que permet crear núvols privats VMware vSphere, Citrix
OpenCloud, OpenNebula, OpenStack, Eucalyptus, Nimbus…
18. Híbrids:
Es basen a disposar una part de la infraestructura en núvols públics i una altra en
privats, de manera que es tingui una part de la informàtica fora de l’empresa i una
altra a dins.
Els núvols híbrids fins ara s’han mostrat ideals per a diverses tasques com les
còpies de seguretat remotes o la implementació de plans de contingència, però
tothom espera que la seva importància creixerà amb el pas dels anys.
19. Segons els nivells de servei ofert:
És important definir algun tipus de classificació dels serveis oferts en el núvol. La
classificació més acceptada sol dividir els serveis en tres grans grups:
• SaaS (programari com a servei o software as a service).
• PaaS (plataforma com a servei o platform as a service).
• IaaS (infraestructura com a servei o infrastructure as a service).
20. IaaS:
Els IaaS són el nivell més baix d’informàtica en núvol. Els sistemes classificats com
a IaaS el que ofereixen és la possibilitat de crear la infraestructura informàtica de
l’organització en el núvol.
PaaS:
PaaS és un entorn de desenvolupament en què un usuari pot desenvolupar les
seves pròpies aplicacions, i un entorn de desplegament per poder desplegar les
aplicacions desenvolupades.
Normalment aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API (interfície de
programació d’aplicacions o application programming interface) que simplifica
notablement el desenvolupament de les aplicacions. Alhora aquest avantatge a
21. vegades és vist com un inconvenient perquè fa que canviar de proveïdor sigui molt
més complicat, ja que l’API sòl ser específica de cada proveïdor.
Entre els proveïdors de PaaS més importants hi ha Google amb el Google App Engine;
Microsoft amb Windows Azure; o Salesforce amb Force.com:
• Google App Engine és un programa de google ha d’estar escrit en Python o Java i
valent-se només d’algunes biblioteques.
• Windows Azure és de Microsoft i executa llenguatges de .net, Ruby, PHP o Python.
• Salesforce Force.com permet desenvolupar qualsevol tipus d’aplicació empresarial
lligada a la seva plataforma.
• SaaS fa referència a aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que
estan preparades perquè les utilitzin els clients en qualsevol moment.
22. El SaaS permet que el client es despreocupi de tots els aspectes relacionats amb la
tecnologia.
Les despeses solen ser molt baixes no cal tenir personal informàtic.
Privacitat i seguretat de les dades:
Les empreses tenen grans quantitats de diners a la compra, instal·lació i renovació
dels sistemes dels sistemes informàtics.
Es pot accedir a les dades sempre que es vulgui?
Si una empresa té tot el programari en el núvol una fallada en el sistema de connexió
a Internet pot provocar que aquesta empresa quedi paralitzada.
Pot ser que algun dia el proveïdor tanqui? En aquest cas, com es poden recuperar les
dades?
23. Com es pot garantir que les dades no són accessibles per a un tercer?
Els problemes de seguretat habituals en els sistema quan aquests sistema són en local
esdevenen mes importants quan el programa passa al núvol.
Captivitat en el proveïdor.
Un dels problemes que té actualment la informàtica en núvol és que no sempre tots els
núvols són compatibles entre sí.
• Configurar la xarxa i els mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a
les seves eines.
• Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.
• Posar en funcionament l’aplicació en el nou proveïdor i comprovar que funciona
igual que en l’anterior.
24. • Moure les dades del proveïdor original al nou amb els mecanismes de seguretat
adequats.
Aspectes Legals
Un aspecte que s’ha tenir són els problemes de compliment de la legislació existent
en cada país. Internet és una xarxa internacional sense fronteres i per tant les dades
emmagatzemades al núvol poden anar des del país en que s’ha generat fins a
qualsevol punt del món.
