La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito

Víctor Ruiz i Agustí Garabito
2n-D de batxillerat científic
Curs: 2012/2013
Tutor: Xavi Sànchez
INSTITUT POMPEU FABRA
MARTORELL

La regeneració d’un bosc

ÍNDEX

0-INTRODUCCIÓ................................................................................................3
1-ELS BOSCOS DESPRÉS D’UN INCENDI.......................................................4
1.1-L’INCENDI DE COLLBATÓ................................................................4
1.2-INCENDIS FORESTALS.....................................................................6
1.3-REGENERACIÓ DESPRÉS D’UN INCENDI......................................8
1.4-PLANS DE REFORESTACIÓ A CATALUNYA.................................10
2-NUCLI DEL TREBALL....................................................................................11
2.1-ESTUDI PREVI DEL TERRITORI.....................................................11
2.2-DELIMITACIÓ DEL TERRITORI QUE ESTUDIAREM.....................15
2.3-REPRESENTACIÓ DE LES PARCEL·LES......................................17
2.3.A.-PARCEL·LA 1: PINEDA CREMADA..................................17
2.3.B.-PARCEL·LA 2: PINEDA NO CREMADA...........................19
2.3.C.-PARCEL·LA 3: ALZINAR CREMAT...................................21
2.3.D.-PARCEL·LA 4: ALZINAR NO CREMAT............................23
3-ANÀLISI DE LA DIVERSITAT........................................................................25
3.1-RECOMPTE DE LES ESPÈCIES.....................................................25
3.2-L’ÍNDEX DE SIMPSON.....................................................................26
3.3-COMPARACIONS.............................................................................26
4.-CONCLUSIÓ DEL TREBALL........................................................................29
5.-BIBLIOGRAFIA..............................................................................................31

ANNEX I: HERBACI...........................................................................................32

-2-


0.-INTRODUCCIÓ
Hem escollit aquet tema, sobretot, perquè coincidíem en el fet de que era un tema
important per a tenir uns mínims de coneixements, els quals ens faran veure que és
molt difícil de que es regeneri un bosc i més encara de que pugui madurar i subsistir,
ja que hi pot haver més incendis o desforestació, un altre tema a veure.
Vam començar plantejant-nos el tema dels incendis, però al veure que era un tema
molt genèric, vam voler especialitzar-nos en l'explicació de com es regenera un bosc.
Tractar tots aquests aspectes ens ha servit per tenir una idea general d’aquest tema.
Hem incidit sobretot en les característiques durant i després d’un incendi
A la resposta dels incendis del mediterrani, la vegetació a adquirit uns mecanismes de
defensa, com l'alzina la qual té més resistència al foc, i de regeneració ràpida, com el
pi blanc, que quan es crema, les seves pinyes exploten expulsant les seves llavors per
la terra.
Catalunya és un país amb una gran superfície forestal i, malauradament, el nostre
territori ha estat víctima dels incendis, sobretot per les característiques del clima.
L’estiu del 1994 es va arribar a una situació límit, a partir de la qual, en teoria, les
coses van començar a canviar. Al nostre treball parlarem de l’incendi del 1994 als
voltants de Montserrat, on hem agafat unes zones per estudiar-les i fer-ne una
investigació de la seva recuperació. Els resultats que obtinguem els posarem en
comparació amb un estudi realitzat per altres estudiants a la mateixa zona el 1999, i
així podrem estudiar i analitzar quin grau d’evolució ha patit aquella zona.
Per realitzar aquest treball ens hem fixat en una zona verda proposada per en Xavier
Sànchez, la qual era una zona semi verge, on no s'havia edificat des de feia alguns
segles i no havia sigut modificada.

-3-


1.-ELS BOSCOS DESPRÉS D’UN INCENDI FORESTAL
1.1.-L’INCENDI DE COLLBATÓ
Dimarts dia 5 de juliol de 1994, els principals diaris autonòmics i nacionals
lluïen en les seves respectives portades una notícia que no deixaria indiferent a
ningú:

Nombrosos i violents incendis van iniciar-se al litoral mediterrani, afectant
sobretot a gran part del territori català. Ràpidament es van desplaçar tots els
operaris disponibles, i centenars de voluntaris van decidir donar-los un cop de
mà.
Aviat va sorgir la sospita de que els incendis havia sigut provocat per un
piròman, però la realitat era ben distinta: la causa era natural. Durant el mes de
desembre de 1993, la Península Ibèrica va patir unes temperatures molt altes,
arribant a aconseguir unes màximes situades molt per sobre de la mitja. A més
durant l’hivern i la primavera, les temperatures van baixar en picat i es van
produir nombroses gelades provocant així la mort d’una gran massa vegetal.
Aquests fets van afavorir molt el risc d’incendis i el 4 de juliol les altes

-4-


temperatures provocades per una de les majors oles de calors de la historia
espanyola i la baixa humitat van acabar de rematar la jugada. Mentre tota
Espanya estava parada gaudint dels partits del Mundial de Futbol d’EEUU, a
última hora de la tarda els boscos del llevant de la península es començaven a
cremar. Al dia següent, els incendis va adquirir grans magnituds i el foc
s’estenia des de la Jonquera fins a Tarifa. A Catalunya en tan sols dos dies, el
desastre va calcinar més boscos que en els últims vuit anys. Les altes
temperatures i el canvi de la direcció del vent no ajudaven en les feines
d’extinció: en alguns punts, les flames avançaven a una velocitat de cent
metres per minut quant el normal es que avancin a cinc metres per minut. A
més, els dos incendis més violents del territori català, el del Bages i el de
Berguedà, es van acabar unint formant una extensió de 40km. Per si tot això
fora poc, el dia 7 de juliol la Vanguardia recollia en
un article la gran crispació que regnava entre els
voluntaris catalans, i es que aquests denunciaven la
manca de coordinació entre els bombers i les forces
policials. Però sobretot remarcaven la falta de
medis que impossibilitava l’arribada d’aigua a l’àrea incendiada. Ràpidament es
van demanar explicacions a les institucions polítiques i el president de la
Generalitat, Jordi Pujol, va defensar que no s’estava produint cap error en
l’administració i coordinació dels incendis, sinó que tot era conseqüència d’una
situació de màxima catàstrofe.
La greu situació d’emergència i la falta de recursos van aconseguir una
repercussió nacional molt important i un gran nombre de ciutadans van adherir-
se al grup de voluntaris ja existents. Molts d’aquests van haver de combatre
l’incendi des de primera línia de foc, un exemple d’aquests herois és en Jordi
que ens explicava les seves feines en el treball d’extinció en un petita entrevista
que vam tenir:

+Quina edat tenies quan va succeir tot aixo?
-Tenia 16 anys.
+On vas viure el foc de 1994 de Montserrat?
-A Montserrat Parc.
+Vas haver de apagar i/o ajudar a apagar els incendis?

-5-


-Vaig haver d’apagar el foc on teníem la casa dels familiar, ja que hi havia molt
pocs efectius per a ajudar-los,
+Dels professionals que hi havia, van poder vindre agents de protecció civil?
-Si, però els efectius que hi havia eren bombers (eren els que dirigien), Guàrdia
Civil, agents de protecció civil, voluntaris i l’exèrcit.
+Durant quant temps vas ajudar a apagar el foc?
-Un dia i mig, incloent la nit. Aquells dies van ser molt durs , per haver d’apagar
els focs i per veure com la gent perdia les coses. Va ser molt dur i molt “fotut”.

Finalment, el dia 10 de juliol, després de 6 dies d’intens patiment, i gràcies a la
intensa col·laboració de bombers, forces policials i centenars de voluntaris, els
incendis era declarats extingits i la situació estava controlada. No obstant, va
deixar un trist record: 39.000 hectàrees van ser calcinades a Catalunya
(110.000ha en tota la franja mediterrània) destruint tot allò que es trobava pel
camí; tant vegetació com pobles sencers, com és el cas de Sant Feliu de
Codines que va a passar a ser un poble 100% calcinat. Però no només van
haver danys materials, sinó que també van morir tres excursionistes de
Terrassa a Collbató que es van amagar a una cova per intentar salvar-se de les
flames.

Un cop recuperada una certa normalitat, els experts mediambientals van
descartar un programa de repoblació i van decidir apostar a la pròpia
regeneració del bosc mateix amb la condició de que si en els anys no hi havia
indicis de progrés s’apliqués un pla de repoblació ambiental.

1.2-INCENDIS FORESTALS
Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control per una zona
forestal.
Les zones mes afectades per aquet fenomen són les mediterrànies ja que
durant l'estiu fa molta calor i la seva vegetació seca és fàcilment inflamable.
Els focs forestals són una part de l’ecosistema, encara que l'activitat humana
incrementa aquest fenomen de forma activa; ja sigui per negligències o
descontrols de cremades controlades.
Els incendis forestals poden iniciar-se per dues causes:

-6-


-Per la natura: Els llamps
representen la causa d'entre el 8 i el
10% dels incendis forestals de llocs
de clima mediterrani com Catalunya
(especialment en tempestes seques
de l'estiu).

-Per l'home: els intencionats i els deguts a negligències representen dos de
cada tres incendis.

Tipus de incendi:
– Focs de superfície: cremen l'estrat herbaci i el matollar
– Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen ràpid
– Focs de subsòl: cremen torba, matèria orgànica seca i arrels.

Prevenció de incendis:
Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la
massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies
elèctriques, els tallafocs , els conreus verds a l'estiu el desbrossat, l'acció de
pastura controlada i l'establiment de vies d’accés

Extinció d'incendis:

Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva,
consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el
foc aquest es pari en no trobar combustible.

Equips de terra: es componen de voluntaris i professionals bombers, tots
aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a
determinats punts del bosc i la manca d'aigua.

Equip aeri: el composen avions i helicòpters.

-7-


1.3-REGENERACIÓ DESPRÉS DE L’INCENDI

Després d'un incendi forestal, on el foc ha destruït la vegetació i la fauna, el sòl
es veu molt més afectat ja que al no haver-hi arbres i arrels no hi ha capacitat
d'absorció de l'aigua quan plou, per exemple, i s'erosiona el terreny. Alguns
arbres però, posseeixen resistència al foc, com per exemple el pi i les alzines:
el fort sistema de rebrot de l'alzina permet que creixin noves alzines si les
cremades no es poden recuperar. El pi, al igual que l'alzina rebrota, però de
manera molt més ràpida gràcies a que quan es produeix un foc, les
pinyes d'aquets s’obren escampant les llavors pel sòl i fent una nova
generació immediatament.
A més de destruir el sòl, els incendis cremen les fulles seques del sotabosc on
hi pot haver-hi un habitat d’insectes nocius o fongs paràsits perjudicials per
alguns arbres. Quan un gran incendi crema les capçaleres dels
arbres permet al sòl percebre llum per a rebrotar ràpidament o per a que hi
apareixen espècies que abans no podrien subsistir per la manca de llum. Fases
de recuperació d’un bosc:
Un bosc pot trigar aproximadament uns 150 anys a recuperar-se:

-de 10 a 15 anys: recuperació del sotabosc.
-de 15 a 20 anys: matoll arbustiu de dimensions regulars.
-de 40 a 50 anys: estrat arbori plenament desenvolupat.
-de 50 a 70 anys: restauració definitiva.

El procés de generació d’un bosc s’anomena successió ecològica, i aquesta és
un procés evolutiu de les biocenosis d’un biòtop, que a conseqüència d’uns
canvis físics són substituïdes per altres biocenosis en el mateix biòtop. Trobem
dos tipus de successions:

-Successió primària: S’inicia sobre un
biòtop verge, és a dir, anteriorment no ha
estat ocupat per cap comunitat. És el cas
de les dunes, d’illes noves, etc.

-8-


-Successió secundària: Es produeix sobre
un biòtop ocupat prèviament per altres
comunitats, tot just desprès de patir algun
tipus de catàstrofe: incendi, desertització,
desforestació, etc.

Per a realitzar el nostre estudi, ens hem de centrar en el segon
cas (successió secundària). En una zona amb clima mediterrani com la nostra
sol succeir de la següent manera:

En primer lloc, l’incendi destrueix totes les herbes i les seves llavors. Alguns
arbustos tenen la capacitat de rebrotar fàcilment desprès de l’incendi i altres
produeixen llavor resistents al foc. En els arbres succeeix com en
els arbustos, i es que alguns presenten adaptacions al foc, com es el cas del pi
negre que davant d’un incendi se li obren les pinyes escampant així les
seves llavors o com el cas de l’alzina que tenen la capacitat de rebrotar
fàcilment.

Durant els anys següents es forma una pseudoestepa ja que el terreny és
colonitzat per una vegetació herbàcia i els arbustos i arbres que
tenien adaptacions al foc rebroten.

-9-


Quan han passat uns 15-20 anys, es forma una garriga: els arbustos petits
conviuen amb l’estrat herbaci.
Després dels 40-50 anys, trobem una màquia: els arbustos baixos
són substituïts per arbustos grans que creixen atapeïts i entre els quals
apareixen arbres de creixement ràpid com els pins i petites alzines.

Si no es torna a produir un incendi, al cap del segle i mig el bosc s’haurà
regenerat del tot.

1.4-PLA DE RESTAURACIÓ FORESTAL

El 1999, la Diputació de Barcelona va instaurar el “Programa de restauració i
millora forestal” amb l’objectiu de recuperar els espais afectats pels incendis
implantant una planificació i gestió responsable, per evitar l’abandonament dels
boscos que acaben facilitant als incendis. Aquest pla defineix les diferents
accions que l’enginyer forestal de cada territori ha de realitzar; aquestes són
assessorar, donar suport a la gestió i coordinació de les diferents entitats
participants en el projecte de restauració.

- 10 -


2.-NUCLI DEL TREBALL

2.1-ESTUDI PREVI DEL TERRITORI
D’entre tots els incendis produïts en aquell fatídic mes de juliol del 1994, hem
escollit l’incendi de Collbató. Concretament en aquest es va cremar un total
de 3.104 hectàrees, de les quals 1.650 eren arbrades i 1.454 eren arbustives.
Van ser calcinats boscos de pi blanc, alzinars i matolls; bosquines d’arboç,
romaní, garric i zones d’alzinar i roureda. A més de Collbató, es van veure
afectats els municipis de Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat,

Vacarisses i Esparraguera.

Així doncs, hem de fer un previ estudi de tots els tipus d’hàbitats que ens hi
trobarem en aquesta zona i per a realitzar-lo ens basarem en la classificació
CORINE. Aquesta classificació, que és la més utilitzada a Europa, es basa en
l’agrupació per codis dels hàbitats en grups i subgrups de característiques
similars. Els que hi podrem trobar són els següents:

Màquia d’alzina (Quercus ilex) acidòfila, de terra baixa i de la muntanya
mediterrània (codi: 32.1121+)
Aquest tipus d’habitat es caracteritza per contenir
bosquines d’arbres i d’arbustos on destaquen les
alzines. Mentre que l’alçada de la comunitat és de pocs
metres, a vegades hi sobresurten algunes alzines
arborescents. A més, podem trobar-hi diverses lianes.
A Catalunya, que és bastant abundant, podem trobar-lo
en contrades marítimes subhumides i en muntanyes
mediterrànies marítimes; per tant, es troben dins un
clima mediterrani marítim o mediterrani muntanyenc subhumit. Acostuma a
ocupar els vessants de serres i com el seu nom indica (acidòfila), el trobem en
sòls àcids (majoritàriament esquistos o granits) poc profunds però amb un
horitzó orgànic superficial força desenvolupat.
En quant a la flora principal, si parlem d’estrat arbori hi abunda l’alzina
(Quercus ilex); si tractem l’estrat arbustiu en són significants l’estepa borrera

- 11 -


(Cistus salviifolius) i el marfull (Viburnum tinus); i, si ens referim a l’estrat
herbaci n’abunda la rogeta (Rubia peregrina).
Es troba en un grau de maduresa baix, ja que aquestes màquies són
conseqüència de la desforestació (per tala o per incendi) i més tard donaran
lloc a hàbitats més evolucionats. Afortunadament no es troba en amenaça
d’extinció.

Garrigues d’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia
lentiscus), de les terres mediterrànies càlides (codi: 32.211)
Ens trobem davant d’un hàbitat que està format per matollars
d’aproximadament un metre i bastant densos. Sota d’aquests arbustos,
apareixen algunes herbes que aprofiten petites clarianes
per percebre la llum solar.
Al territori català, el trobem només en contrades
marítimes seques. Pertanyen al clima mediterrani càlid i
apareixen tant en vessants com en planes, on els sòls
són rocosos (majoritàriament calcaris) i irregulars.
Tenint en compte la flora principal, a nivell arbustiu
trobem com a dominant l’ullastre (Olea europaea var.
sylvestris) i com a significants el llentiscle (Pistacia
lentiscus) i el coscoll (Quercus coccifera); a nivell herbaci en són significants la
rogeta (Rubia longifolia), l’esparraguera boscana (Asparagus acutifolius) i el
frare cugot (Avisarum vulgare).
El seu grau de maduresa és madur, ja que conté una vegetació permanent,
però ha patit una forta regressió a causa d’incendis i alteracions ambientals. A
més, cal tenir en compte que com a conseqüència de la seva lenta regeneració,
es troba en perill d’extinció.

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de garrigues de coscoll
(Quercus coccifera), de les terres mediterrànies (codi: 42.8412+)
En aquest cas, l’hàbitat es caracteritza per estar format tant per pinedes de pi
blanc molt denses como poc denses. Conté un sotabosc llenyós i amb una
vegetació esclerofil·le, és a dir, amb les fulles dures i els entrenusos curts.

- 12 -


Té un clima mediterrani i a Catalunya, on és bastant
comú, el trobem en àrees de Terra Baixa, ocupant
ambients molt diversos però majoritàriament secs.
Apareix en sòls durs, prims i pedregosos, principalment
calcaris.
En quant a l’estratigrafia de la flora principal, a nivell arbori
domina el pi blanc (Pinus halepensis); a nivell arbustiu
abunda el coscoll (Quercus coccifera) i són significatius
l’alzina (Quercus ilex) i el llentiscle (Pistacia lentiscus); i
finalment, a nivell herbaci trobem d’un mode secundari el llistó (Brachypodium
retusum).
Segons els casos, el seu grau de maduresa és baix o permanent, ja que sovint
es tracta d’un hàbitat que no és capaç d’evolucionar cap a un bosc més
desenvolupat. Tot i que es troba amenaçat pel risc d’incendi forestal, no es
troba en perill d’extinció.

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de
les contrades interiors (codi: 42.8415+)
Aquest tipus d’hàbitat es caracteritza per estar format per
pinedes molt obertes de pi blanc amb un sotabosc heliòfil,
que necessita una forta il·luminació per al seu
desenvolupament, constituït sobretot per matollars de
romaní.
Dins el territori català, tot i que no és molt habitual, el
trobem en contrades mediterrànies interiors, on apareix en
sòls calcaris. Generalment té un clima mediterrani
continental.
Si parlem de la seva flora principal a nivell arbori trobem com a dominant el pi
blanc (Pinus halepensis); a nivell arbustiu apareix en abundància l’argelaga
(Genista scorpius) i significativament el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc
d’hivern (Erica multiflora), la ginestera (Genista biflora) i l’esteperola (Cistus
clusii). A nivell herbaci abunda el llistó (Brachypodium retusum).
En general conté un grau de maduresa baix. Aquest hàbitat correspon a
l’evolució dels carrascars i se’n considera la seva vegetació final. Les seves

- 13 -


amenaces són els incendis i les urbanitzacions, però no es troba en perill
d’extinció.

Màquies d’alzina (Quercus ilex), calcícoles, de terra baixa i de la muntanya
mediterrània (codi: 32.1131+)
Ens trobem davant d’un hàbitat caracteritzat per bosquines
formades per arbres i arbustos, però sovint apareixen
nombroses lianes i mates.
Generalment sobresurten grans alzines que destaquen
respecte l’estrat arbustiu, ja que aquest tan sols fa uns
pocs metres d’alçada. La majoria de les seves plantes són
esclerofil·les.
A Catalunya el trobem en les contrades marítimes de la Terra Baixa i sol
aparèixer en diferents ambients, però sobretot en les vessants de les
muntanyes. Té un clima mediterrani i segons la seva localització, aquest es
divideix en mediterrani marítim o mediterrani muntanyenc. A diferència dels
hàbitats acidòfils, els calcícoles es situen sobre sòls neutres o bàsics, i sobretot
en roques carbonatades. Solen ser poc profunds i amb un horitzó orgànic
superficial molt desenvolupat.
En l’estrat arbori domina l’alzina (Quercus ilex) i en l’estrat arbustiu són
significants l’aladerm (Rhamnus alaternus), el marfull (Viburnum tinus) i el
romaní (Rosmarinus officinalis). Finalment, en l’estrat herbaci abunda la rogeta
i en quant a les lianes destaquen el lligabosc (Lonicera implexa) i el galzeran
(Ruscus aculeatus).
És un habitat poc madur, ja que correspon a formes immadures dels alzinars,
que al cap del temps acaben donant pas a formes més evolucionades.
Afortunadament no es troba en perill d’extinció.

Per raons naturals, trobarem una combinació dels diferents hàbitats explicats,
on en alguns espais apareixeran predominances destacades. Aquestes
combinacions són degudes a que tractem amb una muntanya relativament jove
i encara no s’ha acabat de desenvolupar del tot.

- 14 -


2.2.-DELIMITACIÓ DEL TERRITORI QUE ESTUDIAREM

Sabent els hàbitats que hi trobarem en aquesta zona i les seves
característiques, ens disposem a trobar el mètode de treball que ens resultarà
més eficaç per a la nostra recerca. Aquest consistirà en delimitar 4 zones de
100 m², és a dir, de 10x10. Cada zona tindrà unes característiques diferents:
dues estaran situades sobre un territori d’alzinar i les altres dues sobre un de
pineda. Dins de cada grup hi haurà una altra divisió: una haurà estat pertorbada
per l’incendi i l’altre no.

Abans d’anar a la muntanya viatjarem virtualment, amb l’ajuda d’un programa
anomenat Google Earth, per a escollir els espais que busquem i que
necessitem per dur a terme el nostre treball. Per a escollir-les, seguirem la línia
de foc; i, entre la parcel·la cremada i la parcel·la no cremada deixarem uns 20
metres de distància com a màxim per tal de que les dues parcel·les de cada
zona tinguin el màxim de semblances possibles.

- 15 -


Els espais que hem triat es troben en les següents condicions:

Latitud Longitud Inclinació Orientació
Quadrant 1 41°33'27.34"N 1°51'17.08"E 11.00º S
Quadrant 2 41°33'27.00"N 1°51'16.99"E 7.00º S
Quadrant 3 41°33'35.80"N 1°52'0.47"E 57.00° NE
Quadrant 4 41°33'36.47"N 1°52'0.35"E 52.00° NE

Un cop trobats els espais que necessitem, ens traslladem al lloc escollit. Per
ajudar-nos, la delimitació del quadrant la farem amb una corda assenyalada a
cada metre i utilitzarem una tècnica pitagòrica. Aquesta ens permetrà que
puguem realitzar una forma quadrada de grans dimensions sense
complicacions i de forma regular:

Segons el teorema de Pitàgores, en un triangle rectangle la suma dels catets al
quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat. Aplicant la teoria a la pràctica,
escollim un punt que representarà el (0,0) i li donem 7 metres de corda, 3
horitzontals i 4 verticals, i unim els extrems 3 i 4 amb una corda. Quan aquesta
faci 5 metres, haurem format un angle recte.

Quan haguem acabat, farem un recompte de la flora que ens trobem per
desprès contrastar-ho amb un Índex de Biodiversitat i analitzar la biodiversitat
que hi ha en cada espai i així podrem deduir el nivell de regeneració que hi ha
hagut en cada terreny.

- 16 -


2.3.REPRESENTACIÓ DE LES PARCEL·LES
2.3.A-PARCEL·LA 1: PINEDA CREMADA

REPRESENTACIÓ DE LA FLORA

Albaida Farigola Matapoll
Aladern Gramínia Ortiga
Argelaga Herba rodona Pi blanc
Capseta Llentiscle Raspeta
Card - 17 - Mareselva Romaní
Esparraguera fonollera Matabou Ullastre


REPRESENTACIÓ DELS ESTRATS

ESTRAT ARBORI
ESTRAT ARBUSITU
ESTRAT HERBÀCI

- 18 -


2.3.B-PARCEL·LA 2: PINEDA NO CREMADA


Arítjol Fuixarda Romaní
Cornera Gramínia Ruda
Esparraguera fonollera Mareselva Ullastre
Estepa blanca Pi blanc Ullastre de frare
Farigola Raspeta Veça
- 19 -



ESTRAT ARBORI
ESTRAT ARBUSITU
ESTRAT HERBÀCI

- 20 -


2.3.C-PARCEL·LA 3: ALZINAR CREMAT


Alzina Mareselva
Esparraguera fonollera Matabou
Estepa blanca Raspeta
Estepa pringosa - 21 - Roure
Gramínia Ruda



ESTRAT ARBORI
ESTRAT ARBUSITU
ESTRAT HERBÀCI

- 22 -


2.3.D-PARCEL·LA 4: ALZINAR NO CREMAT


Alzina Ginesta Raspeta
Arítjol Gramínia Roure cerroide
Bupleurum geradi Llentiscle Ullastre
Esparraguera fonollera - 23 -Mareselva

Estepa blanca Pi blanc



ESTRAT ARBORI
ESTRAT ARBUSITU
ESTRAT HERBÀCI

- 24 -


3.-ANÀLISI DE LA DIVERSITAT
3.1.RECOMPTE DE LES ESPÈCIES

NOM DE L’ESPÈCIE P1 P2 P3 P4
Anthyllis cystisoides L. (Albaida) 19 - - -
Asparagus acutifolius L. (Esparraguera fonollera) 50 31 39 33
Asteriscus aquaticus (L.) Less. (Capseta) 9 - - -
Bupleurum fruticosum L. (Matabou) 20 - 31 -
Bupleurum gerardi All. - - - 3
Cistus albidus L. (Estepa blanca) - 4 58 21
Cistus ladanifer (Estepa pringosa) - - 26 -
Cytisus fontanesii Spach subsp. fontanesii (Ginesta) - - - 7
Daphne gnidium L. (Matapoll) 9 - - -
Eryngium campestre L. (Card) 7 2 - -
Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. (Argelaga) 1 - - -
Globularia alypum L. (Fuixarda) - 11 - -
Gramínies, família de les ** ** ** **
Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud. (Herba rodona) 1 - - -
Lonicera implexa Ait.(Mareselva) 13 8 13 6
Olea europaea var. sylvestris (Ullastre) 1 4 - 4
Phagnalon saxatile (L.) Cass. (Ullastre de Frare) - 2 - -
Pínus halepénsis (Pi blanc) 11* 11 - 4
Pistacia lentiscus L (Llentiscle) 18 - - 1
Quercus ilex L. subsp. ilex (Alzina) - - 21 31
Quercus × cerrioides Willk. et Costa (Roure cerroide) - - 6 8
Rhamnus alaternus L. (Aladern) 2 - - -
Rosmarinus officinalis L. (Romaní) 11 28 - -
Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs (Raspeta) 84 10 91 28
Ruta montana (L.) L. (Ruda silvestre) - 15 9 -
Smilax aspera L. subsp. aspera (Arítjol) - ** - **
Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris (Farigola) 5 2 - -
Urtica membranacea Poiret (Ortiga) 3 - - -
Vicia parviflora Cav. (Veça) - 11 - -
Cotoneaster integerrimus Medik. (Cornera) - 24 - -
TOTAL 264 166 294 146

*Rebrots
**Incomptables

- 25 -


3.2.-L’ÍNDEX DE SIMPSON
La biodiversitat és la variabilitat d’éssers vius que viuen en un ecosistema.
Per calcular l’índex de diversitat de les nostres parcel·les, utilitzarem el mètode
creat per l’estadístic britànic Edward Simpson. Aquest mètode es realitza a
través de la següent fórmula:
∑ ( )
[ ]
( )
Cal tenir en compte que és el nombre d’individus d’una espècie i que és
el nombre total d’individus que hi ha en la parcel·la.
A continuació mostrem dues gràfiques: en la primera apareixen els resultats
dels índexs de diversitat de 1999 que van realitzar unes estudiants d’aquella
època en la mateixa zona i en la segona els índexs obtinguts per nosaltres.

PINEDA CREMADA PINEDA NO CREMADA
ALZINAR CREMAT ALZINAR NO CREMAT

3.3-COMPARACIONS
COMPARACIÓ DE LES GRÀFIQUES
A simple vista, podem veure com les zones estudiades, tant les cremades com
les no cremades, han evolucionat. L’alzinar cremat s’està regenerant més que
la pineda, ja que al 1999 tenia una diversitat molt baixa i actualment gairebé ha
igualat els nivells de l’alzinar no cremat. D’altra banda, la pineda cremada
s’està regenerant a un ritme més lent que l’alzinar, però encara així ha

- 26 -


evolucionat bastant i no es queda molt lluny de l’índex de la pineda sense
cremar.

COMPARACIÓ PINEDA CREMADA I PINEDA NO CREMADA
El primer que cal destacar és el temps que ha passat des de que es va cremar
el bosc. Al comparar la parcel·la cremada i la no cremada de pi blanc vam
veure immediatament la diferencia d'alçada de la vegetació, on lògicament a la
parcel·la no cremada la vegetació era molt més alta i frondosa que en la
cremada, on no arribava fins als dos metres d'alçada. En canvi, en la parcel·la
cremada han sortit més nombres d'individus i noves espècies diferents de la
parcel·la no cremada, gràcies a que no hi havia arbres grans que dominessin el
lloc. Algunes de les noves espècies són: el Matabou (Bupleurum fruticosum L.),
la Capseta (Asteriscus aquaticus Less.), el Matapoll (Daphne gnidium L.), el
llentiscle (Pistacia lentiscus L.) i l’ Aladern (Rhammus alaternus L.) entre
d'altres.
L'espècie dominant en l'hàbitat d'aquestes parcel·les és el pi blanc, però en la
parcel·la cremada l'espècie dominant ha passat a ser el llentiscle, el qual s'ha
estès per la zona no cremada.
Com ja hem dit, han passat més de 15 anys des de el incendi, temps suficient
per a que la vegetació de la parcel·la cremada es recuperés i proliferés. El pas
del temps és un factor molt important ja que com més temps passa, més
recuperació hi ha.

COMPARACIÓ ALZINAR CREMAT I ALZINAR NO CREMAT
L’índex de diversitat de les dues parcel·les és força semblant perquè els
alzinars tenen la capacitat de regenerar-se ràpidament i perquè en la zona
cremada ens hem trobat amb un nombre inferior d’espècies diferents (9) que en
la segona (11), però en la primera el nombre d’individus de cada una de les
espècies és més elevat que en la segona. Això ha permès a la primera
parcel·la poder evolucionar fins a arribar a aconseguir els nivells de la segona.
Tot i així les dues zones presenten algunes diferències. Una d’elles és que en
la parcel·la cremada hi predomina l’estrat arbustiu i en la no cremada l’estrat
arbori. Això és degut a que el foc ha destruït tot allò que es trobava en la
primera parcel·la, fent desaparèixer el gran estrat arbori que hi havia i

- 27 -


permetent l’aparició d’espècies herbàcies que han evolucionat a arbustives. En
canvi en la segona parcel·la, l’estrat arbori ha anat creixent mentre provocava
que la llum solar arribés cada cop menys a terra; fent disminuir els estrats
herbacis i arbustius que la necessiten per sobreviure.
Si parlem d’espècies, hem de destacar la gran quantitat d’estepa blanca
(Cistus albidus)que hem trobat en la primera parcel·la i la presència d’arítjol
(Smilax aspera L. subsp. aspera) en la segona parcel·la deguda a la gran
quantitat d’ombres que hi ha en aquesta zona; cal dir que l’arítjol és una planta
lianoide que trepa pels grans arbres en busca de llum solar. En totes dues
zones hem trobat alzines; però la diferència és que mentre en la primera eren
alzines molt joves, en la segona eren alzines ja madures, amb una gran
consistència i densitat. Una altra espècie que hem de mencionar és la
gramínia, aquesta planta herbàcia ha aparegut també en les dues parcel·les
(amb més abundància en la primera que en la segona zona) ja que aprofita les
petites clarianes on hi arriba la llum solar i gràcies a les seves característiques
es reprodueix i propaga ràpidament.

- 28 -


4.-CONCLUSIÓ DEL TREBALL

Hem de reconèixer que realitzar aquest treball ha sigut un plaer. Gràcies a ell,
hem tingut un contacte de primera mà amb la natura i l’hem pogut estudiar en
primera persona, cosa que no havíem fet mai perquè estem acostumats a
estudiar-la a través d’un llibre i fotografies.
Hem tingut certes dificultats, sobretot a l’hora de classificar certes espècies que
per les seves característiques són molt semblants a altres i a més no havien
desenvolupat el fruit, ja que el treball l’hem realitzat a la tardor i l’hivern. També
hem tingut dificultats quan algunes de les vegades que hem anat a la muntanya
ens ha plogut, la pluja dificultava el treball ja que el terra relliscava, s’enfangava
tot i acabàvem xops.
En relació amb els objectius, podem dir que s’han complert les nostres
expectatives. Els resultats del anàlisis del treball de camp han donat els
resultats esperats, provocant-nos una gran satisfacció que supera els moments
de por a que els resultats obtinguts no fossin els esperats. Tot i que ens hauria
agradat molt, no hem pogut estudiar la fauna, ja que hauria suposat fer un
estudi per sobre de les nostres capacitats i competències com a estudiants de
segon de batxillerat.
A nivell científic, hem aprés moltes coses. La principal de totes és la gràcia de
compartir a la comunitat científica els estudis realitzats, i és que en certa part,
nosaltres hem recollit el testimoni d’un estudi realitzat fa més de 10 anys i
esperem que d’aquí a uns anys, altres estudiants continuïn el nostre treball fent
una comparació de l’evolució de la seva època fins la nostra. També hem aprés
a classificar diverses espècies, a fer un estudi d’un territori determinat, a
diferenciar a simple vista bona part de les espècies de la muntanya ...Però
sobretot volem destacar allò que hem après a nivell moral, i es que hem pogut
veure com realment quan hi ha esforç, constància i treball, el resultat final és
l’esperat.
Hem de dir que aquest treball, en certa manera, ens ha canviat la manera de
pensar, ens hem adonat de les verdaderes magnituds que tenen les
conseqüències dels incendis forestals vers la natura i de la manca de
consciència i d’educació que té l’ésser humà amb la naturalesa. Es per això
que no volem donar per acabat el treball sense fer prèviament una reflexió a

- 29 -


tots els lectors. Com hem vist, tenim la sort de que els territoris que es van
cremar es troben en un procés de regeneració força avançat; però, com cada
any, existeix el risc d’incendi durant l’estiu. Si a aquest risc li sumem la gran
quantitat de brossa que hi ha a la muntanya, elevem molt la possibilitat de que
en un futur no molt llunyà ens topem amb un altre incendi devastador.
Durant els mesos que hem anat per les muntanyes, hem pogut veure un gran
augment de la brutícia abocada per l’home i això no és agradable ni per
nosaltres ni per la natura. A continuació mostrem tres de les moltes fotografies
que hem recollit.

Des d’aquí, volem aprofitar per fer una crida al civisme, però sobretot a
l’educació vers la natura; perquè si no cuidem el nostre entorn, no ens cuidem
a nosaltres mateixos. Volem denunciar tots aquells actes, que com els de les
fotografies, maltracten al medi ambient. Un medi al que li devem la vida i que
hauríem de cuidar tots molt més.

- 30 -


5.-BIBLIOGRAFIA

Article d’El Punt Avui:
ww.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/522321-el-record-esta-
present.html

Hemeroteca del Periódico de Catalunya:
http://archivo.elperiodico.com/

Hemeroteca de la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

MASCLANS, Francesc: Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed.
Montblanc,1982.

QUEVEDO, Lídia: Pla de gestió i restauració forestal per a les zones afectades
per grans incendis (1980-2002) al terme municipal d’Esparreguera, 2003.

Web del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:
http://www15.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habita
ts_a_catalunya.php#fitxes

Web de la Universitat de Barcelona:
http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/index.htm

Web de l’herbari virtual de la Universitat de les Illes Balears:
http://herbarivirtual.uib.es

Web de la Diputació de Barcelona sobre els incendis forestals:
http://www.diba.cat/documents/357759/358060/incendis-descarrega-
10anysgestioforestal-pdf.pdf

Agraïments: Xavi Sànchez, professor de l’IES Pompeu Fabra Martorell i
Lídia Quevedo, tècnica de Medi Ambient d’Esparraguera.

- 31 -


ANNEX-I: L’HERBARI

- 32 -


HERBARI

NOM COMÚ: ALZINA
NOM CIENTÍFIC: Quercus ilex L. subsp. ilex
FAMÍLIA: Fagaceae
GÈNERE: Quercus
TIPUS D’ESTRAT: Arbre

NOM COMÚ: ROURE CERROIDE
NOM CIENTÍFIC: Quercus × cerrioides Willk. et Costa
FAMÍLIA: Fagaceae
GÈNERE: Quercus

NOM COMÚ: ESTEPA NEGRA
NOM CIENTÍFIC: Cistus monspeliensis L.
FAMÍLIA: Cistaceae
GÈNERE: Cistus
TIPUS D’ESTRAT: Arbust

NOM COMÚ: GINESTA
NOM CIENTÍFIC: Cytisus fontanesii Spach subsp. Fontanesii
FAMÍLIA: Leguminosae
GÈNERE: Cytisus

NOM COMÚ: /
NOM CIENTÍFIC: Bupleurum gerardi All.
FAMÍLIA: Umbelliferae (Apiaceae)
GÈNERE: Bupleurum
TIPUS D’ESTRAT: Herba

- 33 -


NOM COMÚ: LLENTISCLE
NOM CIENTÍFIC: Pistacia lentiscus L.
FAMÍLIA: Anacardiaceae
GÈNERE: Pistacia

NOM COMÚ: MARESELVA
NOM CIENTÍFIC: Lonicera implexa Ait.
FAMÍLIA: Caprifoliaceae
GÈNERE: Lonicera

NOM COMÚ: ESPARRAGUERA FONOLLERA
NOM CIENTÍFIC: Asparagus acutifolius L.
FAMÍLIA: Liliaceae
GÈNERE: Asparagus

NOM COMÚ: RASPETA
NOM CIENTÍFIC: Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poiret) O. Bolòs
FAMÍLIA: Rubiaceae
GÈNERE: Rubia

NOM COMÚ: ARÍTJOL
NOM CIENTÍFIC: Smilax aspera L. subsp. aspera
FAMÍLIA: Liliaceae
GÈNERE: Smilax
TIPUS D’ESTRAT: Liana

NOM COMÚ: GRAMINIA
FAMÍLIA: Gramineae

- 34 -


NOM COMÚ: PI BLANC
NOM CIENTÍFIC: Pínus halepénsis
FAMÍLIA: Pinaceae
GÈNERE: Pinus

NOM COMÚ: ULLASTRE
NOM CIENTÍFIC: Olea europaea
FAMÍLIA: Oleaceae
GÈNERE: Olae

NOM COMÚ: CAPSETA
NOM CIENTÍFIC: Asteriscus aquaticus (L.) Less.
FAMÍLIA: Compositae
GÈNERE: Asteriscus

NOM COMÚ: MATABOU
NOM CIENTÍFIC: Bupleurum fruticosum L.
FAMÍLIA: Umbelliferae
GÈNERE: Bupleurum

NOM COMÚ: ESTEPA BLANCA
NOM CIENTÍFIC: Cistus albidus L.
FAMÍLIA: Cistaceae
GÈNERE: Cistus

NOM COMÚ: ESTEPA PRINGOSA
NOM CIENTÍFIC: Cistus ladinifer
FAMÍLIA: Cistaceae

- 35 -


GÈNERE: Cistus

NOM COMÚ: MATAPOLL
NOM CIENTÍFIC: Daphne gnidium L.
FAMÍLIA: Thymelaeaceae
GÈNERE: Daphne

NOM COMÚ: CARD
NOM CIENTÍFIC: Eryngium capestre
FAMÍLIA: Umbelliferae
GÈNERE: Eryngium

NOM COMÚ: ARGELAGA
NOM CIENTÍFIC: Genista scorpius (L.) DC. In Lam. Et Dc.
GÈNERE: Genista

NOM COMÚ: FUIXARDA
NOM CIENTÍFIC: Globularia alypum L.
FAMÍLIA: Globulariaceae
GÈNERE: Globularia

NOM COMÚ: HERBA RODONA
NOM CIENTÍFIC: Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.
FAMÍLIA: Gramineae
GÈNERE: Koeleria

NOM COMÚ: ULLASTRE

- 36 -


NOM CIENTÍFIC: Olea europaea var. sylvestris
FAMÍLIA: Oleaceae
GÈNERE: Olea

NOM COMÚ: ULLASTRE DE FRARE
NOM CIENTÍFIC: Pahgnalon saxalite (L.) Cass
FAMÍLIA: Compositae
GÈNERE: Phagnalon

NOM COMÚ: ALADERN
NOM CIENTÍFIC: Rhammus aleternus L.
FAMÍLIA: Rhamnaceae
GÈNERE: Rhammus

NOM COMÚ: ROMANÍ
NOM CIENTÍFIC: Rosmarinus alaternus L.
FAMÍLIA: Cistaceae
GÈNERE: Cistus

NOM COMÚ: RUDA SILVESTRE
NOM CIENTÍFIC: Ruta montana L.
FAMÍLIA: Rutaceae
GÈNERE: Ruta

NOM COMÚ: FARIGOLA
NOM CIENTÍFIC: Thymus vulgaris L. subsp. vilgaris
FAMÍLIA: Labiateae
GÈNERE: Thymus

- 37 -


NOM COMÚ: ORTIGA
NOM CIENTÍFIC: Urtica membranacea Poiret
FAMÍLIA: Urticaceae
GÈNERE: Urtica

NOM COMÚ: ALBAIDA
NOM CIENTÍFIC: Anthyllis Cytisoides L.
GÈNERE: Anthyllis

NOM COMÚ: CORNERA
NOM CIENTÍFIC: Cotoneaster integerrimus Medik
FAMÍLIA: Rosaceae
GÈNERE: Cotoneaster

NOM COMÚ: VEÇA
NOM CIENTÍFIC: Vicia parviflora Cav.
GÈNERE: Vicia
TIPUS D'ESTRAT: Herba

- 38 -

La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (6)

Similar a La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito

Similar a La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito (20)

Último

Último (8)

La regeneració d'un bosc per Víctor Ruiz i Agustí Garabito