1. SISTEMES OPERATIUS I D’EMMAGATZEMATGE
Què és un sistema operatiu?
Un sistema operatiu (SOTA) és el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels
processos bàsics d'un sistema informàtic, i permet la normal execució de la resta de les
operacions.
Quins sistemes operatius coneixes?
Windows Vista, Windows 7, Linux, Unix, OS/2.
Quines són les seves principals característiques? ( fabricant, distribució,...)
Windows Vista
1.- Major control patern sobre l'ús de la computadora per part dels fills, temps de navegació i
llocs.
2.- Major seguretat en la navegació.
3.- Un entorn més dinàmic i tridimensional.
4.- Evolució del sistema operatiu Windows XP.
5.- Presa en compte que cada vegada més gent treballa amb una connexió a Internet.
6.- Retorna a l'usuari el control de la computadora perquè es converteixi en *egestor.
7.- Incorpora programes d'edició de *video i nous gestors d'arxius multimèdia (fotografia,
música i uns altres).
8.- Manté els programes habituals de correu electrònic, agenda i uns altres.
9.- Compta amb versions millorades dels seus programes de treball com el processador de
textos “Word”, el full de càlcul “Excel” i la de presentacions “*PowerPoint”.
10.- Té la capacitat d'obrir-se indistintament en anglès o en espanyol, segons ho prefereixi la
persona que se sent al teclat
Linux
Utilitza la trucada multifeines preventiva, la qual assegura que tots els programes que es *estan
utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir
temps de microprocessador a cada programa.
Multi usuari: Molts usuaris usant la mateixa maquina al mateix temps.
Multi plataforma: Les plataformes en les quals al principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-.
Pentium, Pentium Pro, Pentium II,Amiga i Atari, tam be existeixen versions per la seva
utilization's en alters plataformes, com Alpha, ARM, MIPS, Power PC i SPARC.
Càrrega d'executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d'un programa
que estan sent usades actualment.

2. Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: això significa
que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per executar-se. Quan algun
intenta escriure en aquesta memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc.
Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de
memòria.
Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició
o un arxiu en el sistema d'arxius, o tots dos, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi
sobre la marxa Un total de 16 zones d'intercanvi de 128Mb de grandària màxima poden ser
usades en un moment donat amb un límit teòric de 2Gb per a intercanvi. Aquest limiti es pot
augmentar fàcilment amb el canvi d'unes quantes lineas en el codi font.
Quins dispositius d’emmagatzematge d’informació coneixes? Busca informació i explica
les característiques principals dels:
a. Dispositius magnètics
La tecnologia magnètica per a emmagatzematge de dades es porta usant des de fa dècades,
tant en el camp digital com en l'analògic. Consisteix en l'aplicació de camps magnètics a certs
materials les partícules dels quals reaccionen a aquesta influència, generalment orientant-se en
unes determinades posicions que conserven després de deixar d'aplicar-se el camp magnètic.
Aquestes posicions representen les dades, bé siguin imatges, nombres o música
b. Dispositius elèctrics
Un aparell o dispositiu electrònic consisteix en una combinació de components electrònics
organitzats en circuits, destinats a controlar i aprofitar els senyals elèctrics.
Exemple de dispositiu electrònic és un amplificador de so que controla el flux d'energia d'un
micròfon cap als altaveus.
c. Dispositius òptics
Es coneixen com a dispositius òptics a aquells dispositius d'emmagatzematge massiu de dades
en els quals el sistema de lectura enregistra ment és per mitjà de dispositius òptics
(normalment làser) en comptes de ser per un sistema electro-magnètic.
Els dispositius òptics més usuals són els lectors i les regrabadoras de CD i de DVD.
APARTAT 2: LA IMATGE DIGITAL
1. Quines característiques té un mapa de bits?

3. Una imatge de mapa de bits és creada mitjançant una reixeta de píxels única. Quan es
modifica la seva grandària, es modifiquen grups de píxels, no els objectes o figures que conté,
per la qual cosa aquests solen deformar-se o perdre algun dels píxels que els defineixen. Per
tant, una imatge.
2. Quines característiques té una imatge vectorial?
Les imatges vectorials s'emmagatzemen com una llista que descriu cadascun dels seus vectors
components, la seva posició i les seves propietats.
Quant a la resolució, els gràfics vectorials són independents de la resolució, ja que no depenen
d'un reticle de píxels donada. Per tant, tenen la màxima resolució que permet el format en què
s'emmagatzema.
3. A què es refereix el terme “resolució de la imatge”?
La resolució d'una imatge indica quant detalli pot observar-se en aquesta. El terme és
comunament utilitzat en relació a imatges de fotografia digital , però també s'utilitza per
descriure *cuán nítida és una imatge de fotografia convencional. Tenir major resolució es
tradueix a obtenir una imatge amb més detall o qualitat visual.
Per a les imatges digitals emmagatzemades com a mapa de bits, la convenció és descriure la
resolució de la imatge amb dos nombres enters, on el primer és la quantitat de columnes de
píxels (quants *pixels té la imatge a l'ample) i el segon és la quantitat de files de píxels.
4. Què és un píxel?
Un píxel o píxel, plural píxels (acrònim de l'anglès *picture *element, "element d'imatge") és la
menor unitat homogènia en color que forma part d'una imatge digital, ja sigui aquesta una
fotografia, un fotograma de vídeo o un gràfic.
5. Amb quins programes pots editar imatge digital?
Photoshop *Express
Es tracta de la versió online del més popular programari per a l'edició de fotos. Solament que
aquesta vegada és molt més senzill d'usar. Hi ha hagut certa controvèrsia sobre les condicions
que has d'acceptar per poder usar-ho. Però, en qualsevol cas, és una de les principals
referències.
6. Busca informació sobre els diferents formats amb els quals es pot desar una
imatge (extensions bmp, tiff, jpg, gig, png)

4. APARTAT 3: AUDIO DIGITAL
1. Quines són les característiques d’una ona de so? (amplitud, freqüència, període,
longitud d’ona)
Una ona és una pertorbació que es propaga des del punt en què es va produir cap al mitjà que
envolta aquest punt.
Les ones materials (totes menys les electromagnètiques) requereixen un mitjà elàstic per
propagar-se.
El mitjà elàstic es deforma i es recupera vibrant al pas de l'ona
.
La pertorbació comunica una agitació a la primera partícula del mitjà en què impacta -est és el
focus de les ones- i en aquesta partícula s'inicia l'ona.
La pertorbació es transmet en totes les adreces per les quals s'estén el mitjà que envolta al
focus amb una velocitat constant en totes les adreces, sempre que el mitjà sigui isòtrop
( d'iguals característiques físic- químiques en totes les adreces ).
Totes les partícules del mitjà són aconseguides amb un cert retard respecte a la primera i es
posen a vibrar: recorda l'ona dels espectadors en un estadi de futbol.
La forma de l'ona és la foto de la pertorbació propagant-se, la instantània que congela les
posicions de totes les partícules en aquest instant.
Curiosament, la representació de les distàncies de separació de la posició d'equilibri de les
partícules en vibrar enfront del temps donen una funció matemàtica si que, una vegada
representada en el paper, té forma d'ona.
Podem predir la posició que ocuparan aquestes partícules més tard, aplicant aquesta funció
matemàtica.
El moviment de cada partícula respecte a la posició d'equilibri en què estava abans d'arribar-li
la pertorbació és un moviment vibratori harmònic simple.
Una ona transporta energia i quantitat de moviment però no transporta matèria: les partícules
vibren al voltant de la posició d'equilibri però no viatgen amb la pertorbació.
2. Busca informació sobre els formats de so digital. (wav, mid, aiff, cda, mp3, wma,
ogg)
WAV
WAV (o WAVE, Waveform àudio format), és un *format d'àudio digital normalment sense
compressió de dades, desenvolupa i propietat de Microsoft i d'IBM, que s'utilitza per a
emmagatzemar àudio en el PC. És una variant del *format RIFF, mètode per a emmagatzemat

5. en "*paquets", i relativament *paregut a l'*IFF i al format AIFF usat *per Macintosh. El format te
en *compte *algunes peculiaritats de la CPU Intel, i s'usa principal ment al Windows.
AIFF
Audio Interchange File Format (AIFF) és un estàndard de format d'àudio usat per
emmagatzemar dades de so en computadores personals. El format va ser codesarrollado per
Apple Inc. en 1988 basat en el IFF[1] ( Interchange File Format) de Electronic Arts, usat
internacionalment en les computadores Amiga i actualment és molt utilitzat en les
computadores Apple Macintosh. AIFF també és l'utilitzat per Silicon Graphics *Incorporated.
Les dades d'àudio en l'estàndard AIFF no estan comprimits, emmagatzemant-se les dades en
big-endian i empra una modulació per impulsos codificats (PCM). També hi ha una variant de
l'estàndard on si que existeix compressió, coneguda com AIFF-C o AIFC, amb diversos códecs
definits.
MP3
MPEG-1 Audio Layer III o MPEG-2 Audio Layer III, més comunament conegut com MP3, és
un format de compressió d'àudio digital patentat que usa un algorisme amb pèrdua per
aconseguir una menor grandària d'arxiu. És un format d'àudio comú usat per a música tant en
ordinadors com en reproductors d'àudio portàtil.
MP3 va ser desenvolupat pel Moving Picture Experts Group (MPEG) per formar part de
l'estàndard MPEG-1 i del posterior i més estès MPEG-2. Un MP3 creat usant una compressió
de 128kbit/s tindrà una grandària d'aproximadament unes 11 vegades menor que el seu
homònim en CD. Un MP3 també pot comprimir-se usant una major o menor taxa de bits per
segon, resultant directament en el seu major o menor qualitat d'àudio final, així com en la
grandària de l'arxiu resultant.
WMA
Windows Media Audio o WMA és un format de compressió d'àudio amb pèrdua, encara que
recentment s'ha desenvolupat de compressió sense pèrdua, és propietat de Microsoft.
Competeix amb el MP3, antic i bastant inferior tècnicament; i Ogg-Vorbis, superior i lliure, usant
com a estratègia comercial la inclusió de suport en el reproductor Windows Mitjana Player,
inclòs en el seu popular sistema operatiu Windows.
Encara que el suport d'aquest format s'ha ampliat des de Windows Mitjana Player i ara es troba
disponible en diverses aplicacions i reproductors portàtils, el MP3 contínua sent el format més
popular i per això més estès.
A diferència del MP3, aquest format posseeix una infraestructura per protegir el Copyright i així
fer més difícil el "tràfic P2P" de música.
Aquest format està especialment relacionat amb Windows Mitjana Video (WMV) i Advanced
Streaming Format (ASF).

6. 3. Quin maquinari necessita l’ordinador per digitalitzar el so i per tant per poder-lo
editar?
4. I programari?