Visita a Can Trincheria Olot

1. CAN TRINCHERIACAN TRINCHERIA
OLOTOLOT
Escola Volcà BisaroquesEscola Volcà Bisaroques

2. Casa del s. XVIII, amb totes lesCasa del s. XVIII, amb totes les
possibilitats que ofereix: comprendre lapossibilitats que ofereix: comprendre la
història d’Olot al s. XVIII, les tècniqueshistòria d’Olot al s. XVIII, les tècniques
decoratives, els objectes artístics idecoratives, els objectes artístics i
artesanals i l’evolució de la moda del s.artesanals i l’evolució de la moda del s.
XVIII a principis del segle XIX, el contextXVIII a principis del segle XIX, el context
sòcio-cultural, les anècdotes i elsòcio-cultural, les anècdotes i el
pessebre monumental.pessebre monumental.

4. Can trincheriaCan trincheria
És una de les cases pairals més importants d'Olot. Fou construïda
a la primera meitat del segle XVIII, si bé el resultat actual és
producte de diferents ampliacions i reformes posteriors.
El seu nom es deu al fet que des dels seus orígens ha estat
habitada pel llinatge Trincheria.
Els Trincheria són originaris de Prats de Molló.
Don Josep de Trincheria va instal·lar-se a Olot.
La casa fou adquirida l'any 1735 per dita família.
Actualment, l'edifici és propietat de l'Ajuntament d'Olot que l'ha
destinat a diferents usos.

5. FAÇANAFAÇANA
Can Trincheria és un edifici amb una façana al carrer SantCan Trincheria és un edifici amb una façana al carrer Sant
Rafael que no presenta un interès arquitectònic-artísticRafael que no presenta un interès arquitectònic-artístic
remarcable.remarcable.
La façana posterior, que dóna a la Plaça del Mig, presenta unsLa façana posterior, que dóna a la Plaça del Mig, presenta uns
elements decoratius en forma de sanefa que emmarquen leselements decoratius en forma de sanefa que emmarquen les
obertures, i els de la segona planta estan rematats per unsobertures, i els de la segona planta estan rematats per uns
medallons amb gallardes, dins dels quals hi ha perfilsmedallons amb gallardes, dins dels quals hi ha perfils
humans i elements florals, poc freqüents a la ciutat d'Olot.humans i elements florals, poc freqüents a la ciutat d'Olot.
La façana, com la resta de la casa, ha estat modificada enLa façana, com la resta de la casa, ha estat modificada en
diverses ocasions per tal d’embellir la casa i per prevenir ladiverses ocasions per tal d’embellir la casa i per prevenir la
pèrdua de detalls decoratius.pèrdua de detalls decoratius.

7. PLANTA NOBLEPLANTA NOBLE
Té una superfície de 454 m2 construïts i una terrassa posterior. Acull laTé una superfície de 454 m2 construïts i una terrassa posterior. Acull la
planta noble, a la qual es va afegir, posteriorment, una zona novaplanta noble, a la qual es va afegir, posteriorment, una zona nova
(actualment ascensor i escala/sortida d'emergència), amb caràcter(actualment ascensor i escala/sortida d'emergència), amb caràcter
més utilitari i domèstic, on la família es relacionava i passava lamés utilitari i domèstic, on la família es relacionava i passava la
major part del dia. Aquesta zona nova, comprenia la cuina i una salamajor part del dia. Aquesta zona nova, comprenia la cuina i una sala
d'estar. Les sales d'aquesta planta noble són les parts visitables ded'estar. Les sales d'aquesta planta noble són les parts visitables de
la casa, les que gaudeixen de la classificació de casa-museu. Enla casa, les que gaudeixen de la classificació de casa-museu. En
aquesta hi trobem dos àmbits ben diferenciats: l'un, més noble iaquesta hi trobem dos àmbits ben diferenciats: l'un, més noble i
ampli, format per dues cambres amb les corresponents alcoves iampli, format per dues cambres amb les corresponents alcoves i
quatre salons intercomunicats, amb les parets i sostres decorats, iquatre salons intercomunicats, amb les parets i sostres decorats, i
l'altre més reduïda i austera, on trobem elements de caràcter mésl'altre més reduïda i austera, on trobem elements de caràcter més
domèstic, amb l'única excepció de l'habitació on hi ha el pessebredomèstic, amb l'única excepció de l'habitació on hi ha el pessebre
monumental (espai que al seu moment era també un àmbit domèsticmonumental (espai que al seu moment era també un àmbit domèstic
d'ús habitual).d'ús habitual).
L'interior de la casa s'ha anat transformant i decorant reflectint el gustL'interior de la casa s'ha anat transformant i decorant reflectint el gust
de cada època. D'ençà de la seva construcció, s'hi han succeïtde cada època. D'ençà de la seva construcció, s'hi han succeït
diferents generacions de la família i en cada cas quedavendiferents generacions de la família i en cada cas quedaven
manifestes les preferències cap a un estil determinat: barroc, imperi,manifestes les preferències cap a un estil determinat: barroc, imperi,
isabelí..., sempre però, amb criteri i una bona disponibilitatisabelí..., sempre però, amb criteri i una bona disponibilitat
econòmica que permetia fer els millors encàrrecs.econòmica que permetia fer els millors encàrrecs.

8. Elements singulars: les pinturesElements singulars: les pintures
murals i les col·leccionsmurals i les col·leccions
pictòriquespictòriques
Olot és una ciutat amb una llarga tradicióOlot és una ciutat amb una llarga tradició
artística i cultural. Fruit de la importantartística i cultural. Fruit de la important
indústria d'estampats d'indianes que hiindústria d'estampats d'indianes que hi
havia a la ciutat, l'any 1783 es va fundarhavia a la ciutat, l'any 1783 es va fundar
l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, amb lal'Escola Pública de Dibuix d'Olot, amb la
intenció d'oferir mà d'obra qualificada en elintenció d'oferir mà d'obra qualificada en el
dibuix.dibuix.
A la casa-museu hi trobem pintures murals deA la casa-museu hi trobem pintures murals de
diversos autors, però són sens dubte les dediversos autors, però són sens dubte les de
Carles Panyó les més destacades.Carles Panyó les més destacades.
Aquestes pintures ens mostren desAquestes pintures ens mostren des
d'escenes de l'època fins a imatgesd'escenes de l'època fins a imatges
mitològiques més o menys encertades enmitològiques més o menys encertades en
els seus continguts.els seus continguts.

10. Elements singulars: elElements singulars: el
mobiliari i els estris d'úsmobiliari i els estris d'ús
quotidiàquotidià
 Les sales de la casa-museu posseeixen unLes sales de la casa-museu posseeixen un
mobiliari tan destacable com un canterano catalàmobiliari tan destacable com un canterano català
de noguera amb marqueteria de boix, duesde noguera amb marqueteria de boix, dues
calaixeres bessones amb uns singulars peuscalaixeres bessones amb uns singulars peus
d'animal com a suport i, molt especialment, eld'animal com a suport i, molt especialment, el
conjunt format per les dues alcoves (lesconjunt format per les dues alcoves (les
conegudes com alcova del bisbe i alcova delconegudes com alcova del bisbe i alcova del
general) amb els dos llits d'Olot, amb motiusgeneral) amb els dos llits d'Olot, amb motius
ornamentals policromats i daurats i el treballornamentals policromats i daurats i el treball
característic dels tallers olotins. De la resta de lescaracterístic dels tallers olotins. De la resta de les
estances, cal destacar-ne el ric treball de motllures,estances, cal destacar-ne el ric treball de motllures,
cornucòpies, galeries i tot el parament addicional.cornucòpies, galeries i tot el parament addicional.

12. Elements singulars: elElements singulars: el
pessebrepessebre
 Una de les obres més importants de la Casa Trincheria és el singular pessebreUna de les obres més importants de la Casa Trincheria és el singular pessebre
monumental, d'influència italiana, ubicat a la sala de la part assolellada de la casa.monumental, d'influència italiana, ubicat a la sala de la part assolellada de la casa.
Considerat únic al nostre país, es dóna per segur que el seu iniciador fou Ignasi deConsiderat únic al nostre país, es dóna per segur que el seu iniciador fou Ignasi de
Trinxeria, fill hereu de Josep de Trinxeria. Consta que Ignasi era, l'any 1691, estudiantTrinxeria, fill hereu de Josep de Trinxeria. Consta que Ignasi era, l'any 1691, estudiant
de lleis, en la vila d'Olot popular. De jove, a conseqüència d'una mala caiguda produïdade lleis, en la vila d'Olot popular. De jove, a conseqüència d'una mala caiguda produïda
mentre cavalcava en un cavall, va quedar afectat d'una paràlisi que condicionà la sevamentre cavalcava en un cavall, va quedar afectat d'una paràlisi que condicionà la seva
existència, fins que va morir pel març de 1752, quan tenia uns vuitanta anys.existència, fins que va morir pel març de 1752, quan tenia uns vuitanta anys.
 En la creació del pessebre és possible que hi contribuís Pere Joan Areny, a favor delEn la creació del pessebre és possible que hi contribuís Pere Joan Areny, a favor del
qual Ignasi deixà una disposició testamentària, en agraïment per l'ajuda que li haviaqual Ignasi deixà una disposició testamentària, en agraïment per l'ajuda que li havia
donat aquest "donat aquest "mestre de ma casa durant els anys de permanència al seu costat i pelsmestre de ma casa durant els anys de permanència al seu costat i pels
serveys que de ell he rebuts"serveys que de ell he rebuts". El pessebre té representades diverses escenes. El pessebre té representades diverses escenes
evangèliques relacionades amb el naixement i la infància de Jesús, com l'Anunciació, laevangèliques relacionades amb el naixement i la infància de Jesús, com l'Anunciació, la
Visitació, l'Anunciata, la Presentació al temple, la Degollació dels Innocents i la FugidaVisitació, l'Anunciata, la Presentació al temple, la Degollació dels Innocents i la Fugida
a Egipte, el taller de Natzaret. La del Naixement, posada en un pla elevat de la cantoneraa Egipte, el taller de Natzaret. La del Naixement, posada en un pla elevat de la cantonera
del moble, és espectacular, amb una cinquantena d'àngels que envolten ladel moble, és espectacular, amb una cinquantena d'àngels que envolten la
representació del misteri, alguns dels quals porten instruments musicals i altresrepresentació del misteri, alguns dels quals porten instruments musicals i altres
filacteris.filacteris.
 Les figures d'aquest pessebre són dissemblants pel que fa a la mida, les races i lesLes figures d'aquest pessebre són dissemblants pel que fa a la mida, les races i les
èpoques representades, i en el singular paisatge, amb concrecions calcàries, pedra deèpoques representades, i en el singular paisatge, amb concrecions calcàries, pedra de
CogollsCogolls i flora artificial, hi tenen també cabuda pastors, llenyataires, soldats, caçadors,i flora artificial, hi tenen també cabuda pastors, llenyataires, soldats, caçadors,
blanquers, personatges bíblics i animals domèstics de tota mena, a més de cases deblanquers, personatges bíblics i animals domèstics de tota mena, a més de cases de
pagès i fortaleses amb altes torres que donen a l'obra un aspecte fantasiós ipagès i fortaleses amb altes torres que donen a l'obra un aspecte fantasiós i
magnificent. Al moble hi ha també figures sobre la passió i mort de Crist i uns espais, amagnificent. Al moble hi ha també figures sobre la passió i mort de Crist i uns espais, a
manera de capelles, amb les imatges demanera de capelles, amb les imatges de sant Narcíssant Narcís i lai la Mare de Déu del TuraMare de Déu del Tura..

14. BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIABALLART Josep, Manual de museos. Editorial sintesis 2007
BLAYA Estrada Núria, La interpretación del patrimonio como herramienta
para la conversión del recurso patrimonial en producto turístico cultural.
Reflexiones y propuestas.
CASACUBERTA Margarida i SALA Joan, Cultura i Ciutat, segles XVIII –
X. Edicions Quaderns d'Història d'Olot, nº 10, 1997.
CID Moragas Daniel, La casa museu com a memòria de l'individu.
algunes consideracions sobre aquesta tipologia. L'Arc 2.
FARGAS Pep i COTS Jaume, La cabana d'en Marunys, Olot entre
terratrèmols. Edicions Municipals, Institut de cultura de la ciutat d'Olot,
2008.
FERNÁNDEZ José, Introducción a la conservación del patrimonio y
técnicas artísticas. Editorial Ariel 2001.
MAYANS, Toni i PUIGVERT Xavier, Patrimoni i nissagues, Les Garrotxes
nº1.
ROURA Xavier, Can Trincheria. Treball final del postgrau d'interpretació
ambiental i del patrimoni de la UOC, 2008.