SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 2
Política i drets romans
1. Quan neixla política?Per què? Neix lapolíticaquanelshomesperqüestionspràctiques
s’uneixen perviure encomunitat.
2. Defineixaquestssistemesde govern:
Oligarquia:Governd’unspocs.
Monarquia:Governd’unsol home.
Tirania:Poderabsolutd’unasolapersona.
Democràcia:Governdel poble.
3. Quan es va inventar el mot DEMOCRÀCIA? Es va inventara Atenesal segle V aCper
designarunsistemade governenquè lesdecisionslesprenial’assembleade ciutadans.
4. Escriu una diferènciamoltimportant entre la democràcia actual i la democràcia
atenesa.Abanslesdones,elsinfants,elsesclausi elsestrangersnopodienvotar,arasí.
5. En què se sustenta la democràcia actual? Se sustentaenl’abolicióde l’esclavitudi el sufragi
universal
6. Democràcia directa i democràcia representativa.
La democràciadirectaésunaforma de democràciaenla qual els ciutadans participen
directamentenel procésde presade decisionspolítiques.
La democràciarepresentativaésunsistemade govern enquè el poble delega
la sobiraniaenautoritatstriadesde formaperiòdicapermitjàd'eleccions lliures.
Aquestesautoritatsenteoriahand'actuarenrepresentaciódelsinteressosde
laciutadaniaque elstriaperrepresentar-los.
7. Quinssón els3 sistemesde govern que hi haviena Roma?
Imperi
Monarquia
República
8. En què consisteixla monarquia? Corresponiatotel poderi dictavales ordres.
9. En què consisteixl’imperi? Erael conjuntde ciutats que vanenvair. Vanarribar a controlar
del mónmediterrani i bonapartde l'Europaoccidental apartir del segle I.
10. En què tres eixoss’estructura la Repúblicaromana? El senat,lesassembleesi les
magistratures.
11. Definicióde:
Senat:Assembleade patricisque formavael Consellsupremde l'antigaRoma
Assemblees:Reuniónombrosade personesperdiscutir determinades qüestions i
adoptar decisions sobre elles.
Magistratures:Ofici i dignitatde magistrat.
12. Quinessón lesprincipalsmagistratures romanes?
Qüestors:administraven lesfinances.
Edils:responsablesde lavidamunicipal(mercats, espectacles, policia, multes...).
Pretors:administraven lajustícia.
Consols:convocaven i presidienel senati lesassemblees.
Tribuns de la plebs:deensaven laplebscontraelsabusosdelscònsols i elspretors .
13. Relaciona lesprincipalsmagistratures romanes.
En leseleccionsel candidatespresentavaambrequisitscomel de l’edatono tenircauses
judicialspendents,s’haviade residiralaciutat on tenienllocleseleccionsi acreditarsolvència
econòmica,i noés podiatenirunofici de poca honra.La campanyaelectoral teniaunes
magistraturesque cobrircada any i havienmoltesocasionsal’anyenque esreunienpervotar.
Vint-i-quatre diesabansde lesvotacionsel cònsol convocaval’assemblea i el nom dels
candidatsamb elsrequisit.
Es donavena conèixerparlantamblagent.
14. Com erenunes eleccionsaRoma? (has de parlar del candidat i de la campanya electoral i
la votació)
Avui dia,hi ha moltspartitsque espresentenapoderdirigirjasigui unpaís o una regió,aquest
partittenenunlíder o representant,i fanunacampanya perpromoure a la genti convèncerde
que la sevacandidaturaesla millor.
Finalmentelsmajorsde 18 anysi ambelspapersenregla podenvotar.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióGuidacardona
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaamelisgalmes
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadanianereaaaaa
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela marteneamelisgalmes
 
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatGuidacardona
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniacarla
 
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSMario Vicedo Pellin
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)csantan2
 
Filosofia tema 11
Filosofia tema 11Filosofia tema 11
Filosofia tema 11aribs
 

La actualidad más candente (20)

Power filo
Power filoPower filo
Power filo
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introducció
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviria
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martene
 
El poder polític i l'estat
El poder polític i l'estatEl poder polític i l'estat
El poder polític i l'estat
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill
 
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
Tema 11
Tema 11Tema 11
Tema 11
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)
 
Filosofia tema 11
Filosofia tema 11Filosofia tema 11
Filosofia tema 11
 
ÈTICA: ELS DEURES DE L'INDIVIDU
ÈTICA: ELS DEURES DE L'INDIVIDUÈTICA: ELS DEURES DE L'INDIVIDU
ÈTICA: ELS DEURES DE L'INDIVIDU
 

Similar a Política i drets romans

Llatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañezLlatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañezmarinayanez
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaismaelito
 
Democracies alternatives
Democracies alternativesDemocracies alternatives
Democracies alternativeslutxana
 
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...Miqui Mel
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsprofessor_errant
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETnuriabdn
 
Poltica i drets romans
Poltica i drets romansPoltica i drets romans
Poltica i drets romanspaulatriillo
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofíapapuchi
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofíapapuchi
 
La contrucció filosòfica de la ciutadania
La contrucció filosòfica de la ciutadaniaLa contrucció filosòfica de la ciutadania
La contrucció filosòfica de la ciutadaniapatricia112
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsmarivisaiz
 

Similar a Política i drets romans (20)

Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Llatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañezLlatí política i drets romans marina yañez
Llatí política i drets romans marina yañez
 
La construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadaniaLa construcció filosòfica de la ciutadania
La construcció filosòfica de la ciutadania
 
Democracies alternatives
Democracies alternativesDemocracies alternatives
Democracies alternatives
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...
Competències de la Generalitat Sobre Regulació i Convocatòria de Consultes Po...
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Filo bloc
Filo blocFilo bloc
Filo bloc
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
 
Poltica i drets romans
Poltica i drets romansPoltica i drets romans
Poltica i drets romans
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Resum Tema 13
Resum Tema 13Resum Tema 13
Resum Tema 13
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
El poder i la política.
El poder i la política.El poder i la política.
El poder i la política.
 
La contrucció filosòfica de la ciutadania
La contrucció filosòfica de la ciutadaniaLa contrucció filosòfica de la ciutadania
La contrucció filosòfica de la ciutadania
 
treball filo
treball filotreball filo
treball filo
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Mapes conceptuals
Mapes conceptualsMapes conceptuals
Mapes conceptuals
 

Más de vsp20

El camino de Santiago
El camino de SantiagoEl camino de Santiago
El camino de Santiagovsp20
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romavsp20
 
La lírica
La líricaLa lírica
La líricavsp20
 
Arbre genealogic
Arbre genealogicArbre genealogic
Arbre genealogicvsp20
 
Omnia in latine
Omnia in latineOmnia in latine
Omnia in latinevsp20
 
Top 5 nba players
Top 5 nba playersTop 5 nba players
Top 5 nba playersvsp20
 

Más de vsp20 (6)

El camino de Santiago
El camino de SantiagoEl camino de Santiago
El camino de Santiago
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
La lírica
La líricaLa lírica
La lírica
 
Arbre genealogic
Arbre genealogicArbre genealogic
Arbre genealogic
 
Omnia in latine
Omnia in latineOmnia in latine
Omnia in latine
 
Top 5 nba players
Top 5 nba playersTop 5 nba players
Top 5 nba players
 

Política i drets romans

  • 1. Política i drets romans 1. Quan neixla política?Per què? Neix lapolíticaquanelshomesperqüestionspràctiques s’uneixen perviure encomunitat. 2. Defineixaquestssistemesde govern: Oligarquia:Governd’unspocs. Monarquia:Governd’unsol home. Tirania:Poderabsolutd’unasolapersona. Democràcia:Governdel poble. 3. Quan es va inventar el mot DEMOCRÀCIA? Es va inventara Atenesal segle V aCper designarunsistemade governenquè lesdecisionslesprenial’assembleade ciutadans. 4. Escriu una diferènciamoltimportant entre la democràcia actual i la democràcia atenesa.Abanslesdones,elsinfants,elsesclausi elsestrangersnopodienvotar,arasí. 5. En què se sustenta la democràcia actual? Se sustentaenl’abolicióde l’esclavitudi el sufragi universal 6. Democràcia directa i democràcia representativa. La democràciadirectaésunaforma de democràciaenla qual els ciutadans participen directamentenel procésde presade decisionspolítiques. La democràciarepresentativaésunsistemade govern enquè el poble delega la sobiraniaenautoritatstriadesde formaperiòdicapermitjàd'eleccions lliures. Aquestesautoritatsenteoriahand'actuarenrepresentaciódelsinteressosde laciutadaniaque elstriaperrepresentar-los. 7. Quinssón els3 sistemesde govern que hi haviena Roma? Imperi Monarquia República 8. En què consisteixla monarquia? Corresponiatotel poderi dictavales ordres. 9. En què consisteixl’imperi? Erael conjuntde ciutats que vanenvair. Vanarribar a controlar del mónmediterrani i bonapartde l'Europaoccidental apartir del segle I. 10. En què tres eixoss’estructura la Repúblicaromana? El senat,lesassembleesi les magistratures. 11. Definicióde: Senat:Assembleade patricisque formavael Consellsupremde l'antigaRoma Assemblees:Reuniónombrosade personesperdiscutir determinades qüestions i adoptar decisions sobre elles. Magistratures:Ofici i dignitatde magistrat.
  • 2. 12. Quinessón lesprincipalsmagistratures romanes? Qüestors:administraven lesfinances. Edils:responsablesde lavidamunicipal(mercats, espectacles, policia, multes...). Pretors:administraven lajustícia. Consols:convocaven i presidienel senati lesassemblees. Tribuns de la plebs:deensaven laplebscontraelsabusosdelscònsols i elspretors . 13. Relaciona lesprincipalsmagistratures romanes. En leseleccionsel candidatespresentavaambrequisitscomel de l’edatono tenircauses judicialspendents,s’haviade residiralaciutat on tenienllocleseleccionsi acreditarsolvència econòmica,i noés podiatenirunofici de poca honra.La campanyaelectoral teniaunes magistraturesque cobrircada any i havienmoltesocasionsal’anyenque esreunienpervotar. Vint-i-quatre diesabansde lesvotacionsel cònsol convocaval’assemblea i el nom dels candidatsamb elsrequisit. Es donavena conèixerparlantamblagent. 14. Com erenunes eleccionsaRoma? (has de parlar del candidat i de la campanya electoral i la votació) Avui dia,hi ha moltspartitsque espresentenapoderdirigirjasigui unpaís o una regió,aquest partittenenunlíder o representant,i fanunacampanya perpromoure a la genti convèncerde que la sevacandidaturaesla millor. Finalmentelsmajorsde 18 anysi ambelspapersenregla podenvotar.