1. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
COMENTARI DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
1. Documentació general / Catalogació / Fitxa:
a) Títol: Palau de la Música Catalana (PATRIMONI DE LA HUMANITAT des de 1997)
b) Autor: Lluís Domènech i Montaner (1849 – 1923)
Col·laboren altres artistes i artesans. Els escultors Miquel Blay, Eusebi Arnau, Pau Gargallo,
els vidriers Rigalt i Granell, els modelistes F. Bechinni i F. Modolell, els mosaites M.
Maragliano, Lluís Bru i Lluís Querol.
c) Biografia de l’autor:
Lluís Domènech i Montaner neix l’any 1849 a Barcelona en
l’entorn d´una família il·lustrada i benestant i morí a Barcelona el
1923. Va ser arquitecte, historiador i polític.
El taller del seu pare, enquadernador de prestigi, va constituir el
seu primer marc d´aprenentatge de les arts gràfiques, de
l´estudi de la línia i dels colors, de la cerca de la bellesa a través
de l´equilibri de les formes.
Hospital de Santa Creu i de
Sant Pau. 1902-11. Barcelona
Paqui Berral 1

2. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
L´entorn cultural de la família s´havia nodrit com tants altres
dins de l´esperit de la Renaixença i de la nostàlgia d´un
passat històric. Aquesta herència espiritual va representar el
punt de partida cap a les seves inquietuds polítiques, que
evolucionarà i es reflectirà de manera perceptible a través de
tota l´obra de Domènech i Montaner.
Com a polític va ser president de la Lliga de Catalunya, de
l’Unió Catalanista, Diputat a Corts (1901) i va participar en la
redacció de les Bases de Manresa.
Fou president de l’Ateneu barcelonès i dels Jocs Florals, a
més a més, va treballar com a periodista a La Veu de
Catalunya i a La Renaixença.
Casa Lleo Morera. 1902- 06.
Barcelona Com a arquitecte va ser professor i director de l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona, va tenir un paper destacat com a arquitecte en l’Exposició
Universal del 1888 on realitzà el Restaurant de l’Exposició (avui Museu de Zoologia).
Les seves obres més importants són: l’Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lleó
Morera, l’Institut Pere Mata (Reus), el Gran Hotel (Palma de Mallorca) i el Palau de la Música.
L'Ajuntament de Barcelona va premiar en tres ocasions les seves obres com les millors de
l'any. Finalment, li va atorgar una Medalla d'Or.
d) Cronologia de l’obra: 1905 – 1908
Entre 1982 i 1989, s’efectua la remodelació a càrrec d’Òscar Tusquets i Carles Díaz.
El 1999 l'Orfeó Català, presidit per Fèlix Millet, encarregada una ampliació a Òscar Tusquets
que atorgarà al Palau la seva configuració estètica i funcional definitiva.
En el 2004 es remodela i amplia el Palau dins el projecte Un Palau per al segle XXI amb
l’objectiu de garantir el futur per a totes les activitats musicals, culturals i socials que tenen lloc
a l'entorn de la Sala de Concerts.
e) Context històric: Modernisme Català.
El procés d’industrialització (a principis del segle XX, Catalunya es troba immersa en una
segona revolució industrial provocada per l’arribada de l’electricitat en el camp tecnològic,
industrial i urbanístic), la burgesia, la classe obrera i l’aparició del modernisme estan
estretament vinculats. El procés socioeconòmic beneficia les classes socials privilegiades
(Església i antiga noblesa) i els “nous rics”, persones que han fet fortuna principalment a Cuba i
Puerto Rico (els indians) amb l’elaboració d’aiguardent, el conreu de cotó o el comerç
d’esclaus. La pèrdua de les colònies espanyoles (a finals del segle XIX) va suposar un cop fort
per la indústria catalana, que exportava part de la seva producció a aquests territoris, i el retorn
a Catalunya. En arribar a Catalunya engeguen nous negocis, fàbriques o colònies tèxtils, i
Paqui Berral 2

3. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
mantenen els comerços americans per tal d’obtenir primeres matèries a baix cost (cotó, lli,
canya de sucre), amb què produir béns de consum, o es converteixen en “rendistes”, per
exemple, compren o construeixen habitatges i se’n beneficien de les rendes.
Concretament a Barcelona, aquest procés socioeconòmic influeix tant en la morfologia i
distribució d’espais com en les relacions socials i manifestacions artístiques. A mitjans de segle
XIX, la burgesia ja té prou poder econòmic i social per reclamar una zona residencial que doni
resposta a les seves expectatives materials (hospitals, lleure, carrers de trànsit rodat, etc.). El
barri antic s’ha anat degradant en esdevenir una zona superpoblada arran de la
industrialització.
L’enderrocament de les muralles medievals a partir de 1854 obre la ciutat i mostra la necessitat
de crear un Pla Urbanístic per controlar la distribució de la ciutat. El 1859 s’aprovà el Pla de
l’Eixample d’Idelfons Cerdà i es començaren a construir grans edifici dirigits pels millors
arquitectes. El passeig de Gràcia n’és l’eix principal, tot il·luminat, pavimentat i ple de cafès,
jardins (avui desapareguts) i habitatges nous de trinca, fets en un estil completament
innovador, el Modernisme, en el qual s’integren diverses disciplines artístiques i artesanals, un
“art total”, símbol del bon gust, capacitat econòmica i prestigi social.
A nivell europeu, el imperialisme de les potències europees era un fet. En pocs anys, van
colonitzar gran part del continent africà i se’l van repartir (Conferència de Berlín, 1885). La
rivalitat entre aquestes potències i la cursa armamentística que van generar va crear una
situació de pau armada que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
f) Mecenes o patrocinador: L’Orfeó Català va subvencionar l’edifici amb subscripcions
populars. L’Orfeó Català és una societat coral fundada en 1891 per Lluís Millet i Amadeu
Vives.
g) Tipologia de l’edifici: Edifici civil, un auditori.
h) Dimensions de l’edifici: 14 m d’altura.
i) Localització. Relació amb el conjunt urbanístic o entorn. El Palau es troba situat al
carrer de Sant Pere Més Alt cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, de Barcelona.
L’edifici es troba emplaçat en un terreny que fa xamfrà, de dimensions irregulars i en un espai
més aviat reduït, integrat dins els carrers estrets de la ciutat vella, amb poca perspectiva. Està
envoltat i adherit a altres edificis. Destaca per les seves formes i colors.
2. Anàlisi formal / Comentari:
El Palau de la Música Catalana està format per les entrades i escales d’accés, l’auditori (amb
2.200 llocs), les sales de descans i la sala d’assaig de l’Orfeó.
a) Sistema constructiu: arquitravat i voltat.
Paqui Berral 3

4. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
Materials: Els materials són molt variats: pedra, maons, vidre, ceràmica, trencadís artístic
(terrissa artística), ferro i fusta. Creen una variació cromàtica destacable.
Elements de suport:
Els murs són de tancament (mur-cortina), no sostenen res i, en bona part, són vitralls. De la
mateixa manera que es feia en el gòtic, les càrregues es troben concentrades en punts molt
concrets que alliberen els murs de la responsabilitat de sostenir el conjunt. A la planta baixa
l’auditori s’aixeca sobre grans pilars de maó i al primer i segon pis sobre una estructura de
pilars i columnes.
Elements de cobertura o suportats:
Els elements suportats són variats:
A la planta baixa, els grans pilars de maó suporten arcs
gòtics (l’arc característic de l’arquitectura gòtica és l’arc
apuntat). En aquest cas s’utilitzen arcs deprimits rectilinis.
A la primera planta l’estructura de pilars i columnes de la
platea suporta arcs. L’amfiteatre està cobert per una volta de
Arc deprimit rectilini del vestíbul
del Palau de la Música Catalana.
revoltons (petites voltes entre biga i biga).
A la segona planta el sostre està fet amb bigues de ferro i
revoltons, sostingut per pilars, tot recobert de mosaic. En
aquest hi ha una gran claraboia rectangular que penetra al
centre, amb una forma cònica i esfèrica, cap a l’interior de
l’espai.
Dalt de l’escenari hi ha com un balcó, més o menys rodó, amb
una altra claraboia que no es veu, i encara n’hi ha de més
petites, a l’altre extrem.
Primera i segona planta del
Palau de la Música Catalana.
Paqui Berral 4

5. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
b) Forma i estil:
Plantejament general de l’edifici:
El Palau de la Música Catalana està format per les entrades
i escales d’accés, l’auditori (amb 2.200 llocs), les sales de
descans i la sala d’assaig de l’Orfeó.
Planta el Palau de la Música Catalana.
- Planta.
El Palau consta de tres plantes: planta baixa i dos pisos.
La planta baixa originalment comprenia un vestíbul ampli i les dependències de carruatges
dels burgesos (utilitzades antigament).
La reforma ha modificat la planta i ha fet un únic espai en el que hi ha:
- el bar;
- el vestíbul, des del carrer de Sant Pere Més Alt, que dona a una gran escala imperial que
porta al primer pis.
- la reforma ha obert una altra entrada des del carrer de Sant Francesc de Pàola, que té una
altra escala, pels qui van al segon pis.
- la sala d’assaig separada de la resta, on es veu la primera pedra, quadrada, que diu: Orfeó
Català, 10.4.1905.
La primera planta està ocupada per l’auditori, la sala de descans i el replà.
L’auditori, de planta oval, és un gran espai lliure, on hi ha:
- l’escenari és un gran oval amb dos grans pilastres escultòriques que s’enlairen fins al
sostre. L’escenari, el pati de butaques i les llotges no presenten la separació típica en
aquests elements, sinó que s’integren en un conjunt articulat.
- la platea plena de cadires.
- l’amfiteatre, més dalt, que és un balcó que dibuixa una U, amb més seients.
La sala de descans és un gran espai rectangular, fet amb simplicitat, que s’obre, per uns grans
finestrals de vidres emplomats, als balcons de les columnes.
Paqui Berral 5

6. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
El replà que uneix l’auditori amb la sala de descans, està il·luminat pels mateixos grans fanals
de baix.
La segona planta està formada per l’amfiteatre i una sala de descans.
L’amfiteatre, amb el mateix traç en forma d’U, però amb molts més seients, perquè aquí la sala
és més gran, estenent-se, en una rampa, per sobre el descans del primer pis (el galliner).
La sala de descans, de disseny diferent a la de la primera planta però també senzill.
- Alçat.
EXTERIOR
L’edifici es troba emplaçat en un terreny que fa xamfrà, de dimensions irregulars i en un espai
més aviat reduït. Resolt aquest espai reduït amb dues façanes concebudes unitàriament (la
façana del carrer Sant Pere Més Alt i la façana del carrer Amadeu Vives), que troben en el
xamfrà l’element més emfatitzat, perquè situa el gran grup escultòric la Cancó Polular.
Xamfrà
El xamfrà és una aresta, dividida en alçada per dues parts,
ben relacionades l’una amb l’altra. La part inferior és una
gran columna circular, de rajola vermella, i la superior una
aresta.
Xamfrà del Palau de
la Música Catalana.
Façana del carrer Sant Pere Més Alt (esquerra
de la cantonada)
La façana del carrer Sant Pere Més Alt és la
façana principal del Palau. Aquesta és una
doble façana. Domènec i Montaner va poder
resoldre la irregularitat del terreny fent una
façana interior que evoca el pati i el convent del
costat.
La façana està formada per una planta baixa i
Façana del carrer Sant Pere Més Alt del Palau de la
Música Catalana. dos pisos. A la planta baixa se situa l’entrada
Paqui Berral 6

7. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
principal al Palau. Aquesta està formada per una doble porxada coberta en volta, que, abans,
donava accés als carruatges.
El primer pis està dividit en tres nivells que equivalen a la primera i segona planta de l’edifici.
El primer i segon nivell pren l’alçada de la platea, l’amfiteatre i la sala de descans de la primera
planta i el tercer nivell pren l’alçada de l’amfiteatre i descans de la segona planta.
El primer nivell està format per:
- un balcó que corre per tota la façana, amb columnes i balustres de ferro tancats dins tubs
de vidre verd;
- un porxo de catorze columnes, en dues files de set, que arriben fins al segon nivell. Les
columnes suporten pilars dobles que sostenen arcs apuntats.
Al segon nivell, els elements estructurals del primer nivell suporten pilars dobles de maó.
Aquests pilars dobles suporten els elements que constitueixen el tercer nivell. Uns aguanten
voltes de mig cercle que suporten tres balcons semicirculars i els altres acaben en arcs
apuntats que suporten tres voltes de mig punt.
Al segon pis hi ha un mosaic, de Lluís Bru, formant una mena de frontó i una cúpula
policromada limita l’espai superior.
Façana del carrer Amadeu Vices
Aquesta façana és ressò de la façana principal.
La façana del carrer Amadeu Vives està dividida
en tres parts que corresponen a la zona de
recepció i circulació, l’auditori i la part posterior
de l’escenari. Aquesta divisió afecta
l’organització de la façana.
En altura es divideix en planta baixa i dos pisos,
diferenciats, igual que en la principal, per un
balcó que corre per tota la façana, amb
columnes i balustres de ferro tancats dins tubs
Façana del carrer Amadeu Vives del Palau de la
Música Catalana.
de vidre verd.
La zona de recepció i circulació és ressò de la façana principal. La planta baixa està
formada per una entrada vidriada, reservada als vianants, i l’entrada a la seu de l’Orfeó.
El primer pis té la mateixa alçada que el primer pis de la façana del carrer Sant Pere Més Alt,
per tant, equival a la primera i segona planta. També està dividit en tres nivells. El primer i
segon nivell prenen l’alçada de la primera planta i el tercer nivell pren l’alçada de la segona
planta.
Paqui Berral 7

8. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
El primer nivell hi conta amb balcons aparellats, de vidres de colors, i flanquejats per columnes,
dos laterals i una central. Al segon nivell les columnes del primer nivell suporten pilars entre els
qual s’obren finestres germinades i, al tercer nivell, hi situa una segona balustrada i grans arcs
vidriats.
En el segon pis, el mosaic de la façana principal és substituït per una galeria correguda de
vidre.
La zona corresponent a l’auditori està dividides en planta baixa i dos pisos. Corresponen el
primer i segon pis a la primera i segona planta del Palau. Cada pis està dividit en dos nivells.
En la zona de l’auditori, la planta baixa està formada per arcs vidriats flanquejats per
columnes de maó. En el primer pis hi ha grans pilars de maó que prenen l’altura total i obren
finestrals emmarcats per pilars de menor dimensió que creen els dos nivells. En el segon pis,
aquests mateixos grans pilars obren finestrals subdividits per pilars de menor alçada en el
primer nivell i suporten, creant el segon nivell, arcs apuntats entre els quals s’obren finestres
vidriades.
La planta baixa de part posterior de l’escenari està formada per grans pilars de maó entre els
qual s’obren finestres. L’alçada del primer pis, igual que en la zona de recepció i circulació,
equival a la primera i segona planta i està dividit en tres nivells. El primer i segon nivell prenen
l’alçada de la primera planta i el tercer nivell pren l’alçada de la segona planta.
El primer nivell hi conta amb balcons aparellats, de vidres de colors, i flanquejats per columnes.
Al segon nivell les columnes del primer nivell suporten pilars entre els qual s’obren finestres
germinades i, al tercer nivell, hi situa una segona balustrada i grans arcs apuntats vidriats.
En el segon pis, hi ha finestres emmarcades per columnes de pedra.
La façana del carrer Amadeu Vives té unitat gràcies a les dues balustrades i ritme marcat de
columnes – arcs vidriats - columnes, dins el que s’encaixa l’aresta de la cantonada.
INTERIOR
A l’interior, l’alçat format per planta baixa, primera i segona planta s’estructura a través d’una
escala, anomenada Escala Imperial, que connecta la planta baixa amb la primera. Per facilitat
l’accés hi ha tres escales secundàries.
Decoració:
S’ha de destacar, d’una banda, valor cromàtic, doncs, és un dels aspectes més rellevants del
Palau. El color hi adquireix una gran importància, tant per les qualitats que dóna el maó vist
Paqui Berral 8

9. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
com pels revestiments de mosaic ceràmic que hi apareixen. De l’altre, la referència constant a
motius i al·legories relacionades amb la música i les cançons populars.
- Elements utilitzats:
EXTERIOR
El xamfrà és l’element més emfatitzat, perquè situa la Cancó
Polular. La Canço Polular és un conjunt escultòric de Miquel
Blay, que representa:
- un Sant Jordi coronat, patró de Catalunya, portant la
senyera i l’espasa;
- l’al·legoria a la música. Composta de dues parts: una mostra
la llar, a través de figures femenines i infants i, l’altre, el món
del treball, representat per un operari, un pagès i un
pescador que sostenen la musa de la Cançó.
Dalt del grup escultòric hi ha un escut rodó amb la senyera i el
pentagrama que diu Palau de la Música Catalana.
A la façana del carrer Sant Pere Més Alt, façana principal, hi
destaca al primer pis les columnes del porxo recobertes de
mosaics que reprodueixen temes florals i acabades amb grans
capitells i tres bustos de músics: Joan Sebastià Bach, Ludwig
Xamfrà del Palau de la Música
Catalana. van Beethoven i Palestrina;
El segon pis està decorat per un mosaic, de Lluís Bru, que
representa la Cançó Catalana. Escenifica la lletra de la
Balanguera (himne que tracta d’una filadora que teix per la
joventut), flanquejada per cantaires de l’Orfeó amb la seva
senyera, amb les muntanyes de Montserrat al fons i, al bell mig,
l’entronització de la filadora. Una referència a la pàtria catalana i
la cançó catalana.
Columnes del balcó del primer
Remata la decoració del tercer pis una cúpula policromada que
pis del Palau de la Música limita l’espai superior.
Catalana.
Paqui Berral 9

10. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
Al primer i segon pis de la façana del carrer Amadeu Vices, hi destaquen vitralls i columnes
amb capitells revestides de ceràmica que reprodueixen elements vegetals i d’arabesc, i
acabades amb grans capitells. Al segon pis destaca el bust de Wagner.
INTERIOR
L’espai interior es divideix en tres blocs fonamentals que assoleixen la unitat gràcies a
l’ornamentació: els accessos, l’auditori i l’escenari.
Els accessos,
En el vestíbul s’assoleix la unificació de totes les arts
gràcies a l’ornamentació, el treball de la fusteria, el
cromatisme que ens ofereixen els diversos materials,
les llums i les pintures murals de Massot. Hi ha:
- fanals, com del carrer,
- un arrambador de rajola cuita, de color groc, que
és arreu de l’edifici,
- a les columnes i d’altres llocs, relleus de flors i
Vestíbul del Palau de la Música Catalana. plantes, instruments musicals i notes, de rajola o
pedra.
L’auditori és l’element central, entorn del qual giren els altres espais. Hi troben diferents
elements: vitralls, mosaic, escultures, relleus i làmpades.
Els vitralls es troben a:
- Les parets laterals, amb vidres que s’importaran de Txescoslovàquia pels tons morats i
rosats que adquireixen aquests. Els motius són garlandes, escuts amb senyeres i la creu de
Sant Jordi.
Claraboia de l’auditori del Palau de la Música Catalana.
- Al sostre, en forma de cúpula invertida, que actua com a gran làmpada i aporta llum natural
a l’interior. Té:
- al mig com un sol, o foc, amb un nucli que és com un fluid que bull, efervescent,
- s’estén en uns raigs com flames i d’altres rectilinis;
Paqui Berral 10

11. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
- una garlanda de flors emmarca aquest centre;
- més enfora, hi ha una rotllana de caps de dona. L’emplomat del vidre també fa com els
raigs d’un llum. La claraboia deixa passar el llum del dia i, de nit, l’elèctric.
Vestíbul del Palau de la Música Làmpades en forma de corona del Palau de
Catalana. la Música Catalana.
El mosaic decora les voltes del sostre en forma de vano (que també hi ha a d’altres llocs), amb
set plomes de paó reial.
A les parets laterals hi ha escultures de Pau Gargallo que fan referència a obres musicals.
Els relleus hi són presents al sostre, de color blavós, amb flors com lotus.
Les làmpades als arcs del segon pis que carreguen en pilars, en forma de corona.
L’escenari
L’espai de l’escenari quedà delimitat per dos grans
pilastres escultòriques, dissenyades per Pau
Gargallo, que s’enlairen fins al sostre i simbolitzen:
- la de l’esquerra, la música popular. Representa un
arbre, amb el bust d’Anselm Clavé sota una salze
de pedra, i una noia, evocant la cançó Les Flors de
Maig:
Sota un salze seguda una nina
trena joiosa son ric cabell d’or;
és son mirall fresca flor cristalina
són sos adornos violetes de bosc...
- L’altre representa la música culta: un bust de
Beethoven emmarcat per dues columnes dòriques
Escenari del Palau de la Música Catalana.
gregues; d’uns núvols que pugen surt la
cavalcada de les Walquíries (de Wagner).
Paqui Berral 11

12. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
Dalt, al mig, com una pedra clau, hi ha l’escut del Palau de la Música Catalana.
Al fons de l’escenari:
- A la part baixa, hi ha un fris de mosaic
corbat que representa dones inclinades que
toquen diferents instruments: són les muses
de la Música. El fons de la paret és de
trencadís vermell, de tons variats; les dones
tenen cap i cos esculpit i les faldes fetes
amb mosaic petit, totes diferents.
Escenari del Palau de la Música Catalana.
Al mig, sota l’orgue, hi ha unes portes, la senyera, com la de l’Orfeó, feta en mosaic, i hi havia
la consola de l’orgue.
- A dalt, té l’arrambador groc i un balcó, com el del segon pis, amb seients, on s’hi encasta
l’orgue: té els tubs, ben drets, en set feixos i un sòcol de fusta tallada, on hi ha nens jugant;
al fons d’aquesta part alta hi ha uns arcs i vitralls.
- Objectius que busca:
Busca ser didàctic, la pedagogia arquitectònica que en aquest cas és de caire nacionalista.
També, assolir un art total. Arquitectura, pintura, escultura, música i poesia hi semblen oblidar
els seus límits per assolir una totalitat transcendental.
Característiques formals:
- Ritme en els espais: Espai amb un clima molt peculiar; els seus espais estan molt
cohesionats i unificats. Tots els elements formen part d’un mateix tot.
- Llum: El Palau és molt lluminós, la llum entra per les finestres laterals i per la gran
claraboia central.
La llum que s’hi filtra en l’auditori dóna una imatge completament diferent de quan el Palau és
il·luminat pels llums elèctrics, essent la qualitat tamisada d’aquesta un dels elements plàstics
cercats per Domènech i Montaner, que com una capsa de vidre reflecteix el pas del temps des
de la sortia del sol fins que arriba la mort, a la posta.
- Pràctica: Edifici dedicat als concerts, grans oratoris i a la cançó, que manté la seva
estructura original i segueix sent útil.
Estil:
Paqui Berral 12

13. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
- De l’època: Modernisme català.
El Palau és un autèntic manifest del Modernisme i de l’orgull nacionalista imperant a l’època:
els principals artistes del moment hi van col·laborar i hi deixaren palès el dinamisme de la
societat catalana del començament del segle XX.
En la línia del Modernisme, l’edifici combina la tradició constructiva, sobretot del gòtic, amb la
modernitat, present en l’estructura de ferro i vidre.
- De l’autor.
Domènech i Montaner fa obres creatives i imaginatives. En elles mostra un gran interès per la
correlació de les forces en el sistema constructiu de l’edifici, la representació de la natura i la
incorporació d’ elements nacionalistes, per donar més prestigi a les seves obres.
El Palau de la Música Catalana és una de les seves obres més emblemàtiques.
3. Interpretació
a) Funció de l’obra o Iconologia:
- Per l’època.
El Palau va ser una exaltació de Modernisme en assolir la integració de les arts preconitzada
per aquest moviment: en la construcció i en la decoració interior s’uniren íntimament
l’arquitectura, la pintura, l’escultura i les arts decoratives en general.
Diversos fets i característiques reunits en el Palau van fer que la burgesia dominant, culta i
nacionalista, donés suport amb entusiasme al Modernisme i el van convertir en un dels símbols
fonamentals del catalanisme de l’inici del segle XX i en tota una declaració en favor de la
cultura popular: en la seva construcció van participar els artistes catalans més carismàtics,
s’utilitzaren materials populars i contínues referències a la pàtria catalana a través d’al·legories,
etc., enllaçava amb l’herència del gòtic nacional dels segles XIV i XV, i responia a les
demandes de modernitat de la burgesia industrial, que valorava les innovacions tècniques i
estètiques.
- Pel mecenes.
El Palau fou un edifici erigit amb l’objectiu de ser la nova seu de l’Orfeó Català i d’exercir les
funcions de sala de concerts i espai on assajar.
L’Orfeó Català fou fundat per Lluís Millet i Amadeu Vives al 1891, i dedicat a la cançó popular
catalana. Prové del costum popular de cantar a la coral que es va fer servir, des de mitjans del
segle XIX, per què els obrers tinguessin un lleure creatiu i treure’ls de la taverna.
Com a seu de l’Orfeó Català, una de les institucions més emblemàtiques del país que
desenvolupà un gran paper tant en la revaloració de la música popular catalana com en la
Paqui Berral 13

14. MODERNISME Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner
interpretació de les grans obres internacionals, el Palau de la Música Catalana tingué des del
principi un caràcter fortament simbòlic.
L’obra va ser costejada totalment per les contribucions populars i pels Amics de l’Orfeó. El
Palau va costar un milió de pessetes.
- Pel lloc.
D’una banda, el Palau està ubicat al centre de Barcelona, una ciutat amb un gran nombre de
burgesos, els principals clients d’aquest tipus d’espectacle. De l’altre, Catalunya es troba en un
moment de Renaixença i necessita manifestacions estètiques que harmonitzin la vida renaixent
amb un espai joiós, sagrat al mig cor de la ciutat.
- Per l’artista.
Lluís Domènech i Montaner inclou el seu pensament nacionalista i aconsegueix identificar-se
amb el pensament popular gràcies a la seva obra.
c) Antecedents i transcendència
Antecedents.
L’autor utilitzà materials i tècniques constructives de caràcter popular, com els revoltons (petites
voltes entre biga i biga) de ceràmica, la terrissa, les columnes revestides de rajola, etc.; pren
del Gòtic el sistema de distribució de càrregues de l’edifici i coneix el que estan fent arquitectes
contemporanis com l’europeu Víctor Horta.
Transcendència.
Els noucentistes (moviment cultural que es desenvolupa principalment a Catalunya entre 1906 i
1923 amb el que la burgesia catalana tracta de donar impuls a un projecte de construcció
nacional) va voler destruir el Palau de la Música. Tot i això, el Palau ha estat una referència
catalanista durant molts anys.
L’any 1971 fou declarat Monument Nacional i al 1997 Patrimoni de la Humanitat.
Paqui Berral 14