1. Alumnes: Marc A. Aguilera, Berta Garcia i Miquel Rull.
Professor: Òscar Garcia Moron.
Assignatura: Biblioteca.
Curs:4t A

2. ÍNDEX
ÍNDEX ............................... 2
Fitxa tècnica ........................ 3
Característiques del curs alt ....... 4
Característiques del curs mitjà .... 5
Característiques del curs baix ..... 6
Altres dades d’interès .............. 8
Fotos (recull d’imatges) ............. 15
Curiositats ........................... 20
Bibliografia .......................... 21
Valoració personal .................. 22

3. Fitxa Tècnica
-Nom del riu: Tordera
-Llargada:55km
-Altitud del naixement:de 1.100m a 1.500m
-Cabal mitjà:5,01m3
-Àrea de la conca:894,0 km2
-Naixement: Massís del Montseny
-Desembocadura: Al mar Mediterrani, entre
Blanes i Malgrat de Mar.
-Territoris de la conca: Vallès Oriental, La Selva
i Maresme.
-Afluents principals: Riera d’ Arbúcies, Riera de
Santa Coloma i Riera del Pertegàs.
-Conca hidrogràfica a la que pertany: Conca
hidrogràfica de la Tordera

4. Característiques del curs alt
El riu Tordera neix al massís del Montseny entre
les Agudes i el Matagalls.
Neix a la Font Bona en el Coll de Sant Marçal vall
emmarcada pels cims del Matagalls i el turó de
l’Home, es dirigeix cap al sud-oest i a uns 4,5 km
del seu naixement gira bruscament en angle recte
per encaixar en la falla de Collformic.
Aigües avall el riu travessa el municipi de Fogars
de Montclús i entra al terme de Sant Esteve de
Palautordera.

5. Característiques del curs mitjà
Després de deixar la muntanya, el riu inicia el seu
tram mitjà a la plana al·luvial de Palautordera,
caracteritzat per meandres pronunciats.
Aquest tram té àmplies superfícies dedicades a
conreus, indústries i nuclis de població important.
Passa per Sant Celoni i gira al nord-est fins a
Hostalric, on rep la riera d’Arbúcies que baixa per
la falla que separa les Guilleries del Montseny.

6. Característiques del Curs Baix
El riu Tordera desemboca al mar Mediterrani
entre els municipis de Malgrat de Mar i Blanes,
formant el delta de la Tordera amb una extensió
d’aproximadament 8km.
El delta del riu Tordera assoleix una amplada
màxima de 6400 metres a la façana litoral i una
llargada en el sentit de l’eix del riu de prop de
3000 metres.
Aquesta àrea és habitada per vàries espècies de
flora i fauna entre les que podem mencionar: la
Garsa imperial, Martinet menut, Ibis sagrat,
garsetes blanques, corriols petits, cuereta
torrentera, oques, gavines, etc...

8. Altres dades d’interès
EL NOM
Durant l'època medieval es coneixia com Tordaria o
Torderia.
ESPÈCIES ANIMALS
Unes de les que podem trobar entre moltes són:
Calàbria petita - Cavilat
Calàbria grossa
Martinet menut - Madrilla
Martinet de nit – Truita Comú
Mussol comú – Larva de Granota
Ànec blanc – Colobra de Collar
Esparver cendrós - Tricòpter
Xoriguer petit - Gammàrid
Daurada petita
Sangonera

9. Espinós
ESPÈCIES VEGETALS
Entre moltes d’altres, trobem:
Crèixens
Canyis
Boga
Jonca d’Estany
Llengua d’Oca
Ranulcle aquatic

10. Jonc Boval

12. COMPARATIVA ENTRE EL USOS INDUSTRIALS I
EL DOMÈSTICS
Usos industrials
Usos domèstics
El volum d’aigua consumit en usos domèstics és molt més
important que no pas el volum destinat a usos industrials.
L’us domèstic va en funció de l’època de l’any.
USOS AGRÍCOLES
En els usos agrícoles el volum d’aigua consumit se situa
en 9 hm3/any i igual que els usos domèstics, també es
caracteritzen per l’estació de l’any, tot coincidint amb
els tradicionals períodes de reg dels conreus de la zona.

13. CONTAMINACIÓ
A partir de la diagnosi de les principals problemàtiques
que afecten la Tordera se’n troben catorze que
expliquen el risc d’incompliment dels objectius de la
DMA (Directiva Marc de l'Aigua). Són les aquestes:
- Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les
zones humides.
- Contaminació d’origen industrial.
- Canvis morfològics a la costa.
- Generació de residus en ports, embarcacions i per ús
lúdic de les masses d’aigua.
- Extraccions i regulació del cabal.
- Contaminació per insuficiències en el tractament de les
aigües residuals urbanes.
- Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de
sanejament.
- Contaminació per adobs d’origen ramader.
- Espècies Invasores.
- Contaminació per les pràctiques agrícoles.
- Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense
sanejament.
- Alteracions del règim de cabals per aprofitament
hidroelèctric.
- Contaminació per abocadors i dipòsits de residus.
- Contaminació associada a infraestructures lineals
soterrades.
Imatge de la Tordera any 2008 a conseqüència de la
contaminació.

14. Retall de diari parlant de la contaminació

15. FOTOS (RECULL
D’IMATGES)
FOTO ANTIGA DE LA TORDERA AL SEU PAS PER SANT CELONI

16. FOTOS DE PORTADES DE LLIBRES DEDICATS A LA TORDERA

18. PINTURA DE LA TORDERA DE DANIEL ROIG
LA TORDERA MOLT CRESCUDA PER LES PLUJES

19. Desembocadura de La Tordera
Fotos delta riu La Tordera

20. CURIOSITATS

21. Bibliografia
Internet:
- Viquipèdia
- gencat.cat/ Agència Catalana de l’Aigua
- turisme al Montseny/ parcs naturals
- xtec-es/ centres de recursos pedagògics

22. Valoració personal
Marc A. Aguilera Farré
Aquest treball m’ha agradat molt fer-lo, perquè m’ha
ajudat a conèixer La Tordera més a fons. Els animals que
hi ha són molt macos. M’ho vaig passar molt bé fent-lo
amb els meus companys. És un riu molt maco.
Berta Garcia Masso
A mi aquest treball m’ha agradat molt. Tot el meu grup
ha treballat. No sabia que hi havia un riu que es deia
Tordera. També he après molt fent aquest treball.
Miquel Rull Trinidad
A mi m’ha agradat el treball perquè el cabal que té, és un
riu que el veig molt i té unes plantes que a mi m’agraden.