:D

1. CINEMA
ORÍGENS I EVOLUCIÓ
Mireia Castellvi
1r BAT A
Curs 2014-2015

2. Índex
● Antecedents.
● L'origen del cinema.
● La recerca de nous productes.

3. Antecedents

4. La llanterna màgica
Abans no aparegués el cinema com a tal, s'havien provat
molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i
provocar sensacions en l'espectador: els miralls, la
llanterna màgica, ombres xineses...
Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna
per a oferir sensació de moviment. Una de les fórmules
més reeixides foren les Fantasmagories.

5. A finals del segle XVIII, les restes de les últimes trinxeres
encara eren presents pels carrers de París; però això no
impedia les projeccions innovadores i inquietants. En
aquella època presenciar un espectacle en el qual figures
espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que
molts cops s'escapava a la raó de molts dels assistents al
show.

6. En aquestes antigues
projeccions s'explicaven
històries, però segurament,
fins l'arribada de les
fantasmagories no s'havia
aconseguit un grau tan alt
de comunió entre
l'espectacle i el públic. Es
buscava crear l'ambient
idoni per a que el resultat de
les projeccions aconseguís
el seu propòsit , que no era
altre que espantar als
assistents.

7. L'espectador no sabia per on podien aparèixer les visions
fantasmals ni en quin moment, afegint un factor sorpresa
que feia encara més excitant l'espectacle. L'aparell que
projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va va
ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents
creats i abandonats anteriorment per altres.

8. L'espectacle va resultar ser un gran èxit a París, i això
provocà que els projectors s'escampessin per tot el món
força ràpidament, proporcionant espectacle amb major o
menor grau de sofisticació, però mai disminuint l'impacte que
les imatges causaven al públic.

9. La cronografia
Muybridge va ser el pioner
en registrar el moviment
d'éssers vius. El 1872, va
ser contractat per Leland
Standford, per a demostrar
que el cavall, quan galopa,
aixeca les quatre potes de
terra. Per demostrar-ho va
ubicar 12 càmeres al llarg
de la pista de la carrera.

10. A l'obturador de
cadaescuna d'elles va
enganxar una corda que
creuava la pista, que seria
tallada pel cavall, obtenint
així fotografies en
seqüència de diferents
moments del galop.
El 1882, Étienne-Jules
Marey inventa el fusell
fotogràfic, l'avantpassat de
l'actual càmera fotogràfica.
Es tracta d'un
cronofotògraf de placa fixa
que registra 12 imatges
per segon.

11. La percepció del moviment
El 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja el
principi de la persistència retinaria, segons el qual, l'ull té
la capacitat de guardar l'ultima imatge que li arriba, fent
que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi és.
Amb una fracció de segon l'estímul lluminós és gravat a la
retina, això proporciona visió del moviment i la sensació
de continuïtat.

12. Les joguines òptiques
S'inventaren diferents aparells simuladors del moviment a
partir del fenomen de la persistència, les anomenades
joguines òptiques:

13. ● Taumàtrop: Consisteix en un
disc de cartró que porta un
dibuix per ambdós costats. A
les vores té un llistó que quan
gira dóna la il·lusió de
superposar les imatges.
● Fenaquistoscopi: Consisteix a
fer girar la placa dels dibuixos
de manera que s'obtingui una
sensació de moviment de les
imatges.

14. ● El zootrip: consisteix en
un cilindre de metall amb
ranures verticals. A través
d'aquestes es mieraven
els dibuixos que es
formaven dins del cilindre.
Els dibuixos eren d'un
mateix cos, en fer girar el
cilindre es donava la
sensació d'estar en
moviment.

15. ● Praxinoscopi: És el
precursor, d'allò que seran
els dibuixos animats. El
seu mecanisme estava
basat en la idea de
descomposició del
moviment sumada a la
idea de projecció. Es tracta
d'un tambor, a l'interior del
qual hi ha una roda i
diversos miralls que
reflecteixen una imatge
dibuixada en una tira de
paper.

16. L'orígen del cinema

17. L'històra del cinema tracta de l'evolució tècnica i artística de
l'art de les imatges en moviment.
Les pel·lícules han tingut al llarg del segle XX un impacte
substancial en les arts, la tecnología, la política i la societat.

18. ● A William K. Dickson, se li
atribueix la invenció d'un
tipus de banda de
cel·luloide que pot contenir
una seqüència d'imatges
tot sent la base d'un
mètode de fotografiar i
projectar imatges que es
mouen.

19. El quinematògraf
● Thomas Alva Edision va
presentar en públic dues
invencions basades en els
descobriments de Dickson:
el kinetograph ( la primera
càmera per captar imatges
en moviment ), i el
kinetoscope.

20. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una
pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric,
girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al
darrere i una lent d'augment que servía de visor per a
l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum
individual, i l'espectador per unes monedes podia posar
els ulls al visor i veure la representació.

21. Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però Edison
no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de
l'Atlàntic. Això va permetre que es desenvolupessin
imitacions, com ara la càmera ideada per Robert William
Paul.

22. El cinematògraf
Paul va tenir la idea de passar
els quadres en moviment a una
audiència col·lectiva, i va inventar
un projector de pel·lícules. Van
començar a expossar pel·lícules
al Boulevard des Capucines de
París a finals de desembre de
1895. Vist l'èxit, els germans
Lumière aviat van establir una
xarxa de reporters per tota
europa.
Entre les primeres pel·lícules
Lumière hi trobem “L'arribada
d'un tren a l'estació”.

23. En aquell temps les pel·lícules es veien principalment com un
acte més a la funció de vodevil. Era conegut com cinema
d'atracció.

24. El 1910 Charles Pathé
patenta el projector
pathé, primer aparell
amb motor per a la
projecció, amb creu de
malta de 4 aspes i
corrent continua. El
projector constava de:
focus intens i continu;
objectiu òptic per ampliar
imatges nítidament;
tracció mecànica; creu
de malta i lector de so a
la banda lateral òptica
magnètica.

25. La recerca de nous productes

26. Un cop la projecció de pel·lícules s'havia convertit
en un fet habitual, es van buscar nous al·licients
pel públic, com les grans pantalles anomenades
panorames que envoltaven el públic.

27. El cinema sonor
No fou fins al 1927, més
de trenta anys després del
naixement del cinema, que
es realitzà el primer film
sonor de la història “El
cantor de jazz”.
Tot i així el cinema fou
sonor des dels seus inicis.
En molts casos la
projecció d'imatges
s'acompanyava de música
en viu o d'un gramòfon.

28. La música accentuava l'acció de les imatges i contribuïa a
l'ambientació general de la sala i a l'atenció del públic. Quan
es gravava una pel·lícula hi havia música en viu a l'estudi.

29. La lenta integració del so sinconitzat en les pel·lícules
respongué a raons econòmiques i al fet que les
produccions cinematogràfiques tenien prou èxit ningú es
plantejava fer canvis.
No fou fins que una de les grans productores Warner
Bross, provà de buscar quelcom de nou: la sonorització
dels films. A partir de 1927, tota l'indústria cinematogràfica
es tornà sonora.

30. Des dels inicis de l'aparició
del sonor, l'ús de la música
agafà moltes de les
convencions pròpies del
teatre musical.
Determinats elements
sonors s'anaren fent
característics de cada un
dels gèneres convertint-se
en elements prototípics.
El timbre i el to de veu
també s'anaren
convencionalitzant per a
definir determinats
personatges.

31. La sonorització es començà a fer amb discos sinconitzats.
Finalment, la generació electrònica de sons i, posteriorment
l'enregistrament digital del so, han permès ampliar les
possibilitats de generació, manipulació i barreja de sons
obrint així nous camps d'experimentació en l'àmbit
audiovisual.

32. Nous formats
Amb l'arribada de la televisió als anys 50, el cinema ha de
buscar nous procediments per a afrontar la competència.
El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser
visionades amb ulleres polaritzades.
També a la dècada dels cinquanta, la productora MetroGM
va presentar el sistema CINERAMA, que consistia en
filmar amb tres càmeres sincronitzades i projectar per
mitjà de tres projectors de 35mm treballant en igual
sincronia, una imatge panoràmica, incrementant el seu
detall i mida, sobre una pantalla còncava gegant.

33. El so era estereofònic, de
set pistes, i es trobava
gravat sobre una quarta
banda magnètica de
35mm a la vegada
sincronitzada amb els
projectors. El cinerama
presentava el problema
que la imatge projectada
contenia dues línies on
s'unien els tres panells que
eren difícils d'ocultar.

34. El 1953 la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE,
caracteritzat per l'ús d'imatges àmplies en les preses de
filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre
del quadre estàndard de 35mm, per a després
descomprimir-les durant la projecció assolint una
proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades més
ampla que altra.

35. Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven
les pel·lícules en aquest sistema eren més àmplies que les
usades tradicionalment fins el 1953 i posseïen una
concavitat que permetia, a més, eliminar certes distorsions
pròpies del sistema en els seus començaments.

36. El 1967, a l'Esposició Universal de Montréal, es presenta
el sistema IMAX, que ha donat lloc a l'aparició de cinemes
monumentals en les principals ciutats del món. El 1976
apareix l'OMNIMAX i el 1986, a l'Expo de Vancouver,
arriba l'IMAX 3D.

37. La primera pel·lícula
projectada en IMAX 3D va
ser “Space Station”,
encara que el verdader
boom comercial en 3D va
ser “The Polar Express”,
un any després que
Cameron realitzés el
llargmetratge Ghosts of the
Abyss.

38. A partir de llavors hem viscut en una espiral continua
d'estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules
d'animació com a principals protagonistes. L'últim i més
mediàtic títul ha estat Avatar, tota una esperiència de
cinema 3D; que ja es diu que marcarà un abans i un
després al món del cinema.