Vacunes Lleida  5 . Març - 2008 Index Concepte  Introducció  Aspectes de Salut Pública La resposta immunitària individual ...
Introducció
Són preparats biològics constituïts per bacteris, virus o be per fraccions o subunitats d’aquestos microorganismes capaços...
Fites històriques Verola. Quasi ningú es lliurava d’aquesta malaltia. Tenia una letalitat del 30%. “  Un nen no era de sa ...
A Xina insuflaven per la cavitat nasal crostes polvoritzades de malalts. Aquesta tècnica va ser portada posteriorment a l’...
Edward Jenner (1749 – 1823) En el seu poble natal  (Gloucestershire) , va observar que les noies que munyien vaques que ha...
Edward Jenner (1749-1823) Jenner vacunando contra la viruela a James Phipps 8 años.  Este chico murió a los 21 años de tub...
Variolització a Anglaterra 1721   Virola * 1796 Ràbia 1885 Febre Tifoidea 1896 Còlera 1896 Pesta 1896 Toxoide diftèric (D)...
Cronologia de les vacunes
Ventajas de las vacunas Reducción del  número de visitas  Faborable relación coste-beneficio Prolongada duración Aplicació...
Del empirismo   al  método científico
Aspectes de Salut Pública
Cadena epidemiológica Reservori y font d’infecció Mecanismes  de  transmissió Població susceptible
Immunidat de grup
Immunidat de grup Cobertura vacunal del 10% BENEFICI  INDIVIDUAL
Immunidat de grup Cobertura vacunal del 50% DESAPAREIX  EL RISC DE  BROTS  EPIDEMICS
Cobertura vacunal del 90-95% Immunidat de grup ELIMINACIÓ DE LA  MALALTIA
Reservorio humano Reservorio animal o telúrico Immunidad de grupo
Eliminación  Àrea geográfica Erradicación  Todo el mundo
Canvis en la distribució de la malaltia 2-Canvis etaris de la malaltia sobre poblacions  vacunades 1 any 5 anys Infecció I...
Taxes de cobertura vacunal segon any de naixement L’abandonament de la vacunació
Nombre de  notificacions  de tos ferina Tasa *10 6 L’abandonament de la vacunació
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0...
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0...
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0...
1960  1965  1970  1975  1980  1985  1990  1995  2000  2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple  víric...
1960  1965  1970  1975  1980  1985  1990  1995  2000  2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple  víric...
1960  1965  1970  1975  1980  1985  1990  1995  2000  2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple  víric...
1960  1965  1970  1975  1980  1985  1990  1995  2000  2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple  víric...
1950 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes VHA
Hepatitis A. Transmissió Indirecta (hídrica) Directa (feco-oral) L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Tr...
L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Brots 158 (831 casos)  5,3 casos x brot Casos individuals 2144
2005 2055  Si l’única mesura preventiva és el tractament de les aigües, hi haurà una tendència, en el futur, a un increme...
1998  L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Fins  al curs 2013-2014 es continuarà aplicant la vacuna anti...
Situació Actual: 2007 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes -  1998  inici programa pilot de  vacunació A...
A - Compliment del CV i finalització del programa pilot Any  Cohorts  població vacunades  susceptible <ul><li>9  34,7 % </...
La resposta immunitària  individual
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Macrófago Linfocito B
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Antígeno + MHC de clase II Célu...
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula  plasmática Antígeno + M...
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula  plasmática Antígeno + M...
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula  plasmática Antígeno + M...
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula  plasmática Antígeno + M...
INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Antígeno + MHC de clase I Linfocito T CD4+ Célul...
Classificació general de les vacunes Segons composició Segons estat físic Segons tipus d'antigen Segons utilitat sanitària...
Vacunes: classificació Vacunes Atenuades (vives) Inactivades (mortes) Bactèries Virus Bactèries Virus Totals Fraccions Tot...
El comportament biològic de la vacuna atenuada
El comportament biològic de la vacuna inactivada 1a 2a 3a
Calendari vacunal 2 mesos 4 mesos 6 mesos 15 mesos DTP  PO Hib TV  VHA+B Primovacunació 18 mesos 4 anys DTPa  PO  Hib  TV ...
PRIMOVACUNACIÓ TOTA PERSONA QUE HAGI REBUT 3 DOSIS DE VACUNA  INACTIVADA I 1 DOSI DE VACUNA ATENUADA COBERTURA VACUNAL TOT...
Vacuna en mal estat   Defecte fabricació Congelació Calentament Llum Contaminació Caducitat Vacuna mal administrada   Via ...
RECORDS 1  2  3  4  5
RECORDS 1  2  3  4  5
VACUNACIÓ ANTITÈTANICA:  ¿Quina és la duració de la immunitat? 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 anys 20 anys 10% susceptibles %<...
VACUNACIÓ ANTITÈTANICA:  ¿Com actuen les dosis de reforç? Primovacunació + 1 dosi de reforç 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 any...
Contraindicacions
Vacunes: contraindicacions generals Totes les vacunes :  - Malalties infeccioses en fase aguda  - Hipersensibilitat conegu...
Hipersensibilitat als components de la vacuna -Proteïnes animals (ou) -Antibiòtics: TV  Neomicina Pòlio Salk  Estreptomici...
Administració recent d’ immunoglobulina, plasma o sang plasma o sang  immunoglobulines Sang total  80-100 mg/Kg pes Concen...
Tractaments: corticoides Un tractament amb 2 mg/Kg /dia de prednisolona durant una  setmana  o altres glucocorticoides  eq...
Tractaments: quimioteràpics Quimioteràpics: Aquests productes alteren els mecanismes  relacionats amb el  creixement, acti...
Tractaments: irradiació La radiació ionitzant Lesions en el DNA cel·lular Les dosis fraccionades de radiació permeten la r...
Vies d’administració
Un conocimiento adecuado de las vías de administración de las  vacunas, supone para el técnico que las aplica: <ul><li>Pod...
Reacción Inmunitaria De las  vacunas El antígeno activa el linfocito B y este inicia la producción de IgM como respuesta p...
 
 
Tipos de inmunoglobulinas IgE IgG IgM IgA
Vías de administración de las vacunas 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) 2. Intramuscular (Im) 3. Oral (O)
Vias de administración de las vacunas:  Via subcutánea e  intradérmica Punta del dedo  Punta del dedo  aumentada  Orificio...
Epidermis  i dermis Vias de administración de las vacunas:   Via subcutánea e intradérmica
Vias de administración de las vacunas:  Via subcutánea e intradérmica Epidermis
 
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Mecanismo inmunitário de acción: Vía Subcutánea = Vía Intradérmica Epidermis Dermis ...
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Plexo papilar Células presentadoras
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Indicada para vacunas bacterianas,  víricas atenuadas o inactivadas y las de  polisa...
2. Intramuscular (Im)
Al(OH) 1 - Aumentar el tiempo de  contacto con las células inmunitárias 2 - Aplicarlas en áreas muy  vascularizadas (vasos...
2. Intramuscular (Im) Región deltoidea  o cara anterolateral  del vasto externo  del cuádriceps Región glútea
3. Oral (O)
Vias de administración de las vacunas: Via oral
Mucosa i submucosa de  intestino delgado Vias de administración de las vacunas: Via oral
3. Oral (O) Lámina propia, se extiende entre las criptas y constituye el eje de  las vellosidades aportando una rica red l...
 
IgG  IgA  3. Oral (O)
Célula epitelial Célula plasmática luz IgA IgA Componente  secretor 3. Oral (O)
Vacunas  disponibles Vacunas particuladas  y Vias  de administración
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Lleida 08

806 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
806
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
19
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Lleida 08

  1. 1. Vacunes Lleida 5 . Març - 2008 Index Concepte Introducció Aspectes de Salut Pública La resposta immunitària individual Contraindicacions Vies d’administració
  2. 2. Introducció
  3. 3. Són preparats biològics constituïts per bacteris, virus o be per fraccions o subunitats d’aquestos microorganismes capaços d’activar el sistema immunitari quan són administrats a l’individuo. Les vacunes desenvolupen anticossos específics per conferir protecció davant el microorganisme pel qual ha estat vacunat. La diferència principal entre les vacunes i el virus o bacteris que ens produeixen la malaltia és que, en les primeres, s’ha eliminat la capacitat patògena, conservant però la de produir anticossos. D’aquesta manera es pot desenvolupar una protecció contra la malaltia sense haver de patir-la. concepte
  4. 4. Fites històriques Verola. Quasi ningú es lliurava d’aquesta malaltia. Tenia una letalitat del 30%. “ Un nen no era de sa mare fins que no havia superat la verola”
  5. 5. A Xina insuflaven per la cavitat nasal crostes polvoritzades de malalts. Aquesta tècnica va ser portada posteriorment a l’Índia i Turquia. Lady Mary Wortley Mongau (1689 -- 1762). Mary Wortley va anar a Turquia l’any 1717 amb el seu marit, que era ambaixador. Sensibilitzada perquè havia patit la malaltia la va introduir a Anglaterra. Entre 1766 i 1800 es van inocular a Gran Bretanya més de 200.000 persones.
  6. 6. Edward Jenner (1749 – 1823) En el seu poble natal (Gloucestershire) , va observar que les noies que munyien vaques que havien patit una malaltia anomenada vacuna no emmalaltien de verola. Aquesta observació va impulsar a Jenner a inocular al nen James Phipps en 1796, amb limfa procedent d’una ma d’una d’aquestes noies que munyien vaques Sarah Nelmes que en aquests moments patia la vacuna. Amb aquesta inoculació es va observar la protecció de James contra la verola. Jenner va enviar aquest experiment a la Royal Society de Londres que no els va publicar per no trobar-los d’interès. D’aquesta manera es van assentar les bases modernes de la prevenció mitjançant vacunes.
  7. 7. Edward Jenner (1749-1823) Jenner vacunando contra la viruela a James Phipps 8 años. Este chico murió a los 21 años de tuberculosis.
  8. 8. Variolització a Anglaterra 1721 Virola * 1796 Ràbia 1885 Febre Tifoidea 1896 Còlera 1896 Pesta 1896 Toxoide diftèric (D) 1923 Tosferina cel·lules senceres(Pe) 1926 Tètanus (T) 1927 Tuberculosi (BCG) 1927 Febre groga 1935 Grip 1936 Pòlio inactivada (VPI) 1955 DTPe 1957 Pòlio atenuada (VPO) 1961 Xarampió 1963 Parotiditis 1967 Rubèola 1969 Triple vírica 1971 Meningocòccica 1972 Pneumocòccica 1976 Tosferina acel·lular (Pa) 1981 Hepatitis B (HB) 1981 Varicel·la 1984 Hepatitis B recombinante 1986 Haemophilus influenzae b (Hib) 1988 Hepatitis A (HA) 1991 DTPa 1994 HB-HA 1996 Malaltia de Lyme 1998 Rotavirus 1998 Dtpa 1999 HATy 1999 DTPa-HB-VPI-Hib 2000 Meningocòccica C conjugada 2000 Pneumocòccica conjugada 2000 Febre tifoidea Vi conjugada 2001 Grip intranasal adaptada al fred 2003 Cronologia de les vacunes
  9. 9. Cronologia de les vacunes
  10. 10. Ventajas de las vacunas Reducción del número de visitas Faborable relación coste-beneficio Prolongada duración Aplicación universal
  11. 11. Del empirismo al método científico
  12. 12. Aspectes de Salut Pública
  13. 13. Cadena epidemiológica Reservori y font d’infecció Mecanismes de transmissió Població susceptible
  14. 14. Immunidat de grup
  15. 15. Immunidat de grup Cobertura vacunal del 10% BENEFICI INDIVIDUAL
  16. 16. Immunidat de grup Cobertura vacunal del 50% DESAPAREIX EL RISC DE BROTS EPIDEMICS
  17. 17. Cobertura vacunal del 90-95% Immunidat de grup ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA
  18. 18. Reservorio humano Reservorio animal o telúrico Immunidad de grupo
  19. 19. Eliminación Àrea geográfica Erradicación Todo el mundo
  20. 20. Canvis en la distribució de la malaltia 2-Canvis etaris de la malaltia sobre poblacions vacunades 1 any 5 anys Infecció Immunitat 1 any 12 anys Infecció Immunitat 1.4.03
  21. 21. Taxes de cobertura vacunal segon any de naixement L’abandonament de la vacunació
  22. 22. Nombre de notificacions de tos ferina Tasa *10 6 L’abandonament de la vacunació
  23. 23. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Edats en lustres Any de naixement Conseqüències tardanes dels programes vacunals
  24. 24. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Edats en lustres Any de naixement Conseqüències tardanes dels programes vacunals Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica
  25. 25. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica Població vacunada Població no vacunada Conseqüències tardanes dels programes vacunals
  26. 26. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Població vacunada Població no vacunada Cv altes Cv baixes Conseqüències tardanes dels programes vacunals Disminució de la circulació del virus
  27. 27. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Disminució de la circulació del virus Població vacunada Població no vacunada susceptible Cv altes Cv baixes Conseqüències tardanes dels programes vacunals
  28. 28. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Població vacunada Població no vacunada susceptible Cv altes Cv baixes Població Immunit zada Conseqüències tardanes dels programes vacunals Disminució de la circulació del virus
  29. 29. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Cv altes Cv baixes Població Immunit zada Població no vacunada susceptible Població vacunada Conseqüències tardanes dels programes vacunals 20 14 5 2 1 7 2 2 221 27
  30. 30. 1950 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes VHA
  31. 31. Hepatitis A. Transmissió Indirecta (hídrica) Directa (feco-oral) L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Tractament de les aigües 1955 Depuradora de S Joan d’Espi Domínguez A et al. Prevalència anti VHA segons edat a Catalunya. 2002
  32. 32. L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Brots 158 (831 casos) 5,3 casos x brot Casos individuals 2144
  33. 33. 2005 2055  Si l’única mesura preventiva és el tractament de les aigües, hi haurà una tendència, en el futur, a un increment de la població susceptible  augment de brots epidèmics i casos amb sintomatologia clínica L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes L’impacte d’aquesta malaltia es manifesta de forma més acusada en els adults <ul><li>Hepatitis fulminant: 0.3% en <40 anys </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>2% en > 40 anys </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Simptomatologia 70% asimptomàtica en < 6 anys </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>70% simptomàtica en > 6 anys </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Dies laborals perduts en adults: 27 dies </li></ul>CDC Pink Book 9 th edition
  34. 34. 1998 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Fins al curs 2013-2014 es continuarà aplicant la vacuna antihepatítica A+B , segons un programa pilot a les escoles
  35. 35. Situació Actual: 2007 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes - 1998 inici programa pilot de vacunació A+B a les escoles 9 cohorts vacunades amb A+B ≈ 34,7% de la població susceptible
  36. 36. A - Compliment del CV i finalització del programa pilot Any Cohorts població vacunades susceptible <ul><li>9 34,7 % </li></ul>2015 17 43,8 % 2030 17 56 % L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes
  37. 37. La resposta immunitària individual
  38. 38. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Macrófago Linfocito B
  39. 39. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Antígeno + MHC de clase II Célula plasmática
  40. 40. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II
  41. 41. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2
  42. 42. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2
  43. 43. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2
  44. 44. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Antígeno + MHC de clase I Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2 Antígeno + MHC de clase I Linfocito T CD4+ Th1 Linfocito T CD8+ CTL
  45. 45. Classificació general de les vacunes Segons composició Segons estat físic Segons tipus d'antigen Segons utilitat sanitària Monovalents Polivalents Combinades Líquides Precipitades Liofilitzades Vives / atenuades Mortes / inactivades Sistemàtiques No sistemàtiques
  46. 46. Vacunes: classificació Vacunes Atenuades (vives) Inactivades (mortes) Bactèries Virus Bactèries Virus Totals Fraccions Totals Fraccions Anatoxines Antigens Fraccions Polisacàrids capsulars Proteïnes Lipopolisacàrids Pili Extractes ribosòmics
  47. 47. El comportament biològic de la vacuna atenuada
  48. 48. El comportament biològic de la vacuna inactivada 1a 2a 3a
  49. 49. Calendari vacunal 2 mesos 4 mesos 6 mesos 15 mesos DTP PO Hib TV VHA+B Primovacunació 18 mesos 4 anys DTPa PO Hib TV Reforç 4- 6 anys 14-16 anys DTPa PO Td Record
  50. 50. PRIMOVACUNACIÓ TOTA PERSONA QUE HAGI REBUT 3 DOSIS DE VACUNA INACTIVADA I 1 DOSI DE VACUNA ATENUADA COBERTURA VACUNAL TOTA PERSONA PRIMOVACUNADA DTP 1a, 2a, 3a VHB 1a, 2a, 3a Po 1a, 2a, 3a TV 1a
  51. 51. Vacuna en mal estat Defecte fabricació Congelació Calentament Llum Contaminació Caducitat Vacuna mal administrada Via inadequada (VHB gluti, Po Mi...) Intervals + curts que els recomenats Receptor Immunodeficient Edat gran Tract farmacològics Tract immunosupressors REFORÇ: Garantir una correta resposta a la primovacunació, ja que ocasionalment poder ocòrrer fallades vacunals. Causes de fallades vacunals
  52. 52. RECORDS 1 2 3 4 5
  53. 53. RECORDS 1 2 3 4 5
  54. 54. VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Quina és la duració de la immunitat? 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 anys 20 anys 10% susceptibles %<10UI/l 28%
  55. 55. VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Com actuen les dosis de reforç? Primovacunació + 1 dosi de reforç 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 anys 20 anys curva 1 curva 2 Curva 1 : la dosi de record s’aplica als 10 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 5 (500 vegades més alt que el mínim protector). Curva 2 : la dosi de record s’aplica als 20 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 3,8 (380 vegades més alt que el mínim protector).
  56. 56. Contraindicacions
  57. 57. Vacunes: contraindicacions generals Totes les vacunes : - Malalties infeccioses en fase aguda - Hipersensibilitat coneguda a algun component de la vacuna Vacunes vives : - Administració recent d’immunoglobulina, plasma o sang - Alteració immunitària - Malalties malignes: limfoma, leucèmia, Hodgkin… - Tractaments: corticoides, quimioteràpics, irradiació… - Trasplantaments - Embaràs
  58. 58. Hipersensibilitat als components de la vacuna -Proteïnes animals (ou) -Antibiòtics: TV Neomicina Pòlio Salk Estreptomicina -Conservants: DTP Tiomersal DT Mertiolat -Estabilitzadors: Fosfat d'alumini Hidròxid d'alumini
  59. 59. Administració recent d’ immunoglobulina, plasma o sang plasma o sang immunoglobulines Sang total 80-100 mg/Kg pes Concentrat hties 20- 60 mg/Kg pes Hematies rentats 40 mg/Kg pes TV immunoglobulines V Atenuada
  60. 60. Tractaments: corticoides Un tractament amb 2 mg/Kg /dia de prednisolona durant una setmana o altres glucocorticoides equivalents poden inhibir la resposta immunitària 2 mg/Kg /dia prednisolona 8 mg/Kg /dia Hidrocortisona 10mg/Kg /dia Cortisona 2mg/Kg /dia Prednisona 1,6mg/Kg /dia Metilprednisolona 1,6mg/Kg /dia Triamcinolona 0,25mg/Kg /dia Betametasona 0,30mg/Kg /dia Dexametasona Equivalencia dels glucocorticoides
  61. 61. Tractaments: quimioteràpics Quimioteràpics: Aquests productes alteren els mecanismes relacionats amb el creixement, activitat mitòtica, diferenciació i funció cel·lular. Aquesta activitat és especialment activa en teijits amb un índex mitòtic alt com és el hematopoètic 8 hores després de l’administració del producte Cessació de la mitosi i desintegració dels elements presents en el moll de l’os i teixits limfoides Limfopènia i granulocitopènia de duració variable segons fàrmac Vacunes vives 3 mesos Vacunes mortes 3-4 setmanes
  62. 62. Tractaments: irradiació La radiació ionitzant Lesions en el DNA cel·lular Les dosis fraccionades de radiació permeten la reparació de les cèl·lules entre les exposicions però els limfòcits són molt radiosensibles, acumulen les radiacions anteriors i moren per aquesta causa. Aquest fet La imposibilitat de fabricar anticossos Vacunar als 3 mesos de finalitzar el tractament i confirmar aquesta vacunació amb la determinació d’anticossos sèrics
  63. 63. Vies d’administració
  64. 64. Un conocimiento adecuado de las vías de administración de las vacunas, supone para el técnico que las aplica: <ul><li>Poder deducir la vía de administración más adecuada de cada </li></ul><ul><li>vacuna </li></ul>2. Disminuir los riesgos de aparición de reacciones no deseadas 3. Mejorar la praxis del acto vacunal
  65. 65. Reacción Inmunitaria De las vacunas El antígeno activa el linfocito B y este inicia la producción de IgM como respuesta primaria El antígeno vacunal procesado en el macrófago, es dividido en péptidos y presentado a los linfocitos T Los linfocitos T, maduran se multiplican y generarán una descendencia con memoria inmunitaria Los linfocitos T, maduros liberan linfoquinas que són captadas por el linfocitoB Los linfocitos B activados por la linfoquina, frenan la producción de IgM e inician la producción de anticuerpos IgG. Estos serán los responsables de protegernos contra los agentes patógenos salvajes. El antígeno vacunal, es al mismo, tiempo procesado por un macrófago y reconocido por el linfocito B Ganglio linfático
  66. 68. Tipos de inmunoglobulinas IgE IgG IgM IgA
  67. 69. Vías de administración de las vacunas 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) 2. Intramuscular (Im) 3. Oral (O)
  68. 70. Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica Punta del dedo Punta del dedo aumentada Orificio de una glándula sudorípara a gran aumento. En verde, batérias
  69. 71. Epidermis i dermis Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica
  70. 72. Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica Epidermis
  71. 74. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Mecanismo inmunitário de acción: Vía Subcutánea = Vía Intradérmica Epidermis Dermis Hipodermis
  72. 75. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Plexo papilar Células presentadoras
  73. 76. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
  74. 77. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)
  75. 78. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Indicada para vacunas bacterianas, víricas atenuadas o inactivadas y las de polisacáridos, no particuladas con Al(OH) Vía en muy íntimo contacto con el sistema inmunitario Formación alta de anticuerpos Lugar de administración en región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps
  76. 79. 2. Intramuscular (Im)
  77. 80. Al(OH) 1 - Aumentar el tiempo de contacto con las células inmunitárias 2 - Aplicarlas en áreas muy vascularizadas (vasos y capilares del tejido muscular) 3 - Procesado del antígeno y respuesta inmunitária, similar a la descrita en la vía subcutánea, teniendo lugar también en los ganglios linfáticos próximos al lugar de aplicación de la vacuna 2. Intramuscular (Im)
  78. 81. 2. Intramuscular (Im) Región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps Región glútea
  79. 82. 3. Oral (O)
  80. 83. Vias de administración de las vacunas: Via oral
  81. 84. Mucosa i submucosa de intestino delgado Vias de administración de las vacunas: Via oral
  82. 85. 3. Oral (O) Lámina propia, se extiende entre las criptas y constituye el eje de las vellosidades aportando una rica red linfática y vascular donde se producirá las reacciones inmunitarias de las vacunas orales.
  83. 87. IgG IgA 3. Oral (O)
  84. 88. Célula epitelial Célula plasmática luz IgA IgA Componente secretor 3. Oral (O)
  85. 89. Vacunas disponibles Vacunas particuladas y Vias de administración

×