1. Moviment cultural que aparegué
a Alemanya i Anglaterra a finals
del segle XVIII i s’extengué per
tota Europa al llarg del XIX.
2. Un dels seus principals
teòrics fou Jean Jaques
Rousseau (1712-1778) que,
per mitjà dels seus escrits
assenyalà la importància del
sentiment per sobre de la
raó i l’ exaltació del Jo,
reflexions que fonamentarien
el romanticisme.Rousseau en 1753, pintura
al pastel de Maurice
Quentin de La Tour
3.
Carácterístiques principals
• Oposició al Neoclassicisme
ple de normes acadèmiques clàssiques.
• Consideració de l’art com a pura creació
i no una imitació de la realitat.
• Foment de la subjectivitat i fantasia.
• Exaltació de l’individuo com a èsser únic.
• Exaltació de la natura.
• Exaltació del sentiment i el món emotiu.
• Exaltació dels valors culturals i nacionals.
4.
Aplicació de la ciència i la tecnologia per a inventar
màquines.
Revolució en el transport: ferrocarrils i vaixells de vapor.
Sorgeix el proletariat = classe obrera.
Moviment del camp a la ciutat, del taller familiar a la
fàbrica.
Desenvolupament del capitalisme.
Ascensió de la burgesia.
Naix la fotografia al principi de segle (1826) i el
cinematògraf cap al final (1895).
Context històric:
1. La Revolució Industrial
5.
Data: 4 de juliol de 1776.
Fet: Elaboració d’un text polític on es recull que,
Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se
segreguen del Regne Unit i esdevenen lliures i
independents.
Conseqüència: Demostració del poder d’un poble
sotmès per un altre quan reacciona i empren una
revolució.
2. La Declaració
d’Independència dels E.E.U.U
6.
Enorme canvi social: fi de la monarquia absolutista,
desaparició dels privilegis dels nobles i el clero. La burgesia
exerceix el control polític i econòmic (sobirania popular).
Redistribució de la riquesa i de la propietat de la terra.
Pagament equitatiu d’impostos.
Potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans
(Redacció de la Declaració dels Drets De l’Home).
Lema: llibertat, igualtat i fraternitat.
Nou sistema educatiu per a tots. Accés a la docència
mitjançant concurs públic.
Bressol del nacionalisme (intent de crear una nova societat
interessada pels seus orígens, el seu passat històric, els seus
mites i llegendes i el seu folklore).
3. La Revolució Francesa
7.
La disciplina més representativa del romanticisme.
Recull la idea de llibertat. Refusa els convencionalismes
neoclàssics.
Valoració de l’artista i el seu sentir (individualisme).
Aquest sentiment tindrà el seu reflex en la exaltació de la natura
que, evidenciarà també la petitesa de l’home.
Potenciat pel simbolisme del color i els contrastos de llum.
S’alliberen les formes i els límits excessivament definits.
Es valora la irracionalitat: el misticisme, la fantasia,...
Temàtiques variades: fets històrics, paisatges, retrats, ...
Composicions dinàmiques, amb elements en posicions
convulses i gestos dramàtics.
Tècnica principal: oli sobre llenç.
Pintura
8.
Romanticisme
francès
THÉODORE GÉRICAULT
(Rouen 1791 – París 1824)
Al 1811 ingressà a l’Escola
de BBAA de París.
Al 1816 viatja a Roma i
Florència. Es quedà 1 any.
L’influí especialment
Miguel Àngel.
Temes lliures i diversos.
Afició pels cavalls.
Darreres obres: sèrie de
bojos i maníacs, i
litografies.
EUGÈNE DELACROIX
(St. Maurice de Charenton 1798
– París 1863)
Al 1816 inicià estudis a
l’Escola de BBAA de París.
Géricault fou el seu mestre.
Visitava habitualment el
Louvre per a estudiar i copiar
als grans pintors.
Al 1825 viatja a Anglaterra
per a estudiar al paisatgista
John Constable.
Al 1832 viatja a Algèria i
Marroc influint-li en els temes
exòtics posteriors.
Temes actuals, religiosos,
oficials, ...
Autoretrat1837
Autoretrat
9. OBRES DE
THÉODORE
GÉRICAULT
“ Oficial de caçadors
a la càrrega” (1812)
Museu del Louvre
Medalla d’or en el
Saló de París de 1812
10. “ El rai de la medusa” (1819) 491 x 717 cm
Museu del Louvre
Menció honorífica en el Saló de París de 1819
Fet històric: el naufragi d’un vaixell a les costes africanes
(2 de juliol de 1816). D’una tripulació d’uns 150 homes es
salvaren 15.
11. La boja, 1822, oli sobre llenç, 72 ×
58 cm, Museu de Belles Arts de
Lyon.
El cleptòman (El boig assassí), cap a
1822-1823, oli sobre tela, 61 x 51 cm.
Museu de Belles Arts de Gant
12. OBRES DE
EUGÉNE
DELACROIX
“ La massacre de
Quios” (1824)
417 x 354 cm
Museu del Louvre
Fet històric: guerra
d’independència de
Grècia contra els
turcs d’aquell mateix
any.
13. “ La barca de Dante” (1822) 189 x 241,5 cm
Museu del Louvre
Una de les 1rs obres que li atorgà reconeixement.
Tema: Mostra personatges de l’Infern extrets de l’obra “La
Divina Comèdia” de Dante Alighieri
14. “ La llibertat guiant al poble” (1830) 260 x 325 cm
Museu del Louvre
Fet històric: Representa les tres jornades de juliol (27, 28 i
29) on el poble es sublevà contra Carles X, últim rei Borbó
a França.
15.
Romanticisme alemany
CASPAR DAVID FRIEDRICH
(Greifswald 1774- Dresde 1840)
Nacionalitat sueca.
Estudià a la Acadèmia
Real de BBAA de
Dinamarca en Copenhage
(1794-1798)
Inicialment feia dibuixos
a ploma, amb tinta xinesa
i aquarel·la. Serà sobre
1807 quan generalitze l’ús
de l’oli sobre llenç.
Tema principal: paisatge
sublim, solitari, de caire
contemplatiu, reflexiu, de
quietud. Caràcter al·legòric:
l’home es situa en la
immensitat de la natura.
A vegades, amb incursió
d’elements religiosos:
esglésies, creus,...
I, simbolisme polític pels
fets circumdants: invasions
napoleòniques i posterior
restauració.
Autoretrat1810
16.
Obres
Monjo a la vorera de la mar(1808–1810)
110 x 171,5 cm,
oli sobre llenç Berlín, Palacio de
Charlottenburg
Obra adquirida pel
rei prussià pel seu
simbolisme
antinapoleònic.
El monjo representa
la crisi de la església
en aquell moment.
17. Dona assumada a la finestra, 1822.
La model fou la seua esposa,
Caroline Bommer.
Caminant sobre una mar de boira,
1818 (any de casament)
98,4 x 74,8 cm, oli sobre
llenç Hamburg, Kunsthalle
18. Les tres edats o Les edats de la vida h. 1834
72,5 x 94 cm, oli sobre llenç
Leipzig, Museu der bildenden Künste
19.
Romanticisme
anglès
JOHN CONSTABLE (East
Bergholt 1776 – Londres
1837)
Al 1799 inicià estudis a la Reial
Acadèmia de Londres. Abans,
havia sigut autodidacta.
Amb retrats, còpies de clàssics
i encàrrecs religiosos ajudava a
son pare que el mantenia.
Al 1810 començà a pintar
paisatges a l’aire lliure.
Sobretot, paisatges de la seua
regió natal de Suffolk.
El reconeixement li arribà
tardanament.
Al 1833 impartí classes
d’història del paisatge en la
Reial Acadèmia.
JOSEPH MALLORD WILLIAM
TURNER (Londres 1775 –
Chelsea 1851)
Estudià a la Reial Acadèmia
d’Art, sent acceptat als 15
anys.
Interessos primerencs per
l’arquitectura.
Gran aquarel·lista. La seua
primera obra a l’oli data de
1796.
Al 1802 emprengué viatges
per Europa.
Excel·lent paisatgista. Influí
en els impressionistes.
Autoretrat1799
Autoretrath1799
20. El carro de fenc (1821)
Medalla d’or en el Saló de París de
1824
National Gallery, Londres
OBRES DE JOHN CONSTABLE
La catedral de Salisbury, vista
des del jardí del palau
arzobispal, 1823.
21. Pluja, vapor i velocitat, (1844).
Oli sobre llenç
Galeria Nacional de Londres
El temerari remolcat al dic sec,
(1839).
Oli sobre llenç
Galeria Nacional de Londres
OBRES DE JOSEPH MALLORD
WILLIAM TURNER
23. Alba amb monstres marins, 1845
Oli sobre llenç
Galeria Tate de Londres
24. WILLIAM BLAKE
(Londres, 1757 –
Londres, 1827)
Poeta, pintor i gravador.
Creador d’una forma de
poesia original,
acompanyada de les seues
pròpies il·lustracions.
Formació autodidacta i en
escola de gravat.
Entrà a estudiar en la Reial
Acadèmia però, es revelà
contra les directrius
excessivament
neoclàssiques.
Autoretrat
25.
Romanticisme
espanyol
FCO. DE GOYA Y LUCIENTES
(Fuendetodos 1746 – Bordeus 1828)
Gravador, dibuixant i pintor.
Inici llarg de còpies d’estampes
devotes d’estil barroc. Desprès,
estudis a l’Acadèmia de dibuix de
Saragossa.
Viatja a Itàlia al 1770, agafant apunts
en el seu Quadern italià conservat
avui en dia en el Museu del Prado.
A l’any següent executa, ja a
Saragossa, varios encàrrecs religiosos.
Al 1775 marxa a Madrid per a pintar
cartrons per als tapissos de la
manufactura reial de St. Bàrbara.
I al 1778 publica una sèrie de gravats a
l’aiguafort reproduint quadres de
Velázquez.
Arribat el 1780 era considerat el
retratista de moda de l’alta burgesia.
A la fi de la dècada, al 1789 és
nomenat Pintor de Càmera del Rei.
Però, una malaltia al 1793 va posar fi
al treball en la manufactura, no
obstant, s’acostà a una pintura més
original feta en quadrats d'oxalat
(Capritxos i invenció).
La imminent Guerra d’Independència
espanyola (1808-1814) origina també
la seua sèrie d’estampes “Los
desastres de la guerra”; i varios
quadres d’història.
Així mateix crea pintures murals en el
seu retir a la casa de camp anomenada
“la quinta del sordo” (Pintures negres
fetes entre 1820 i 1824).
Al 1824 marxa exiliat a Bordeus, on
continua pintant i dibuixant, sobretot
retrats i gent humil de la zona.
Autoretrat1815
26.
Obres de Goya
Els cartrons per a tapissos (realitzats entre 1775 i
1792) estan estructurats en 7 sèries però, tenen una temàtica comú:
assumptes campestres i de diversió popular.
El para-sol, 1777 La gallina cega, 1789
27. “Els capritxos”
80 gravats en tècnica mixta d’ aiguafort, aiguatinta i
punta seca realitzats entre 1797 i 1798 que representen una sàtira
de la societat civil i religiosa espanyola de la època.
28. Dos quadres propietat de Manuel Godoy, primer ministre de
Carlos IV que, causaren un procés inquisitorial a Goya en 1815, del qual,
isqué absolt.
“Las majas”
30. El dos i el tres de maig de 1808
Quadres d’ història realitzats en 1814 a l’acabar la Guerra
d’Independència Espanyola.
31. “Els estralls de la guerra”
82 gravats realitzats entre 1810 i 1815 que representen
l’horror de la Guerra d’Independència amb gran detallisme i sense
perdre crueltat en les escenes.
32. “Els disbarats o els proverbis”
22 gravats en aiguafort, aigua tinta i punta seca realitzats
entre 1815 i 1823 que representen les estampes més enigmàtiques
de totes les seues sèries.
33. Pintures negres
14 obres murals pintades a l’oli a les parets interiors de la
seua casa de camp: la Quinta del Sordo.
34. Menor desenvolupament que la pintura.
El seu centre és França.
Expressa els desitjos revolucionaris d’aquest país.
La escultura neoclàssica va ser dominant (formes estàtiques i
superfícies polides).
Reacciona contra el modelat acurat i llis del neoclassicisme.
La romàntica tendeix a les superfícies aspres i al gest
grandiloqüent.
Plasma el moviment, la llibertat d’expressió i la violència dels
sentiments.
Manifestació en monuments patriòtics (fomentant el sentiment
del nacionalisme), retrats (expressió de sentiments) i figures
d’animals (per adornar palaus, fonts i edificis públics).
La industrialització comportà l’ús de metalls com el bronze i el
ferro.
Escultura
35. Romanticisme
francès
FRANÇOIS RUDE
(Dijon 1784 – París 1855)
Estudis a l’Escola d’ Art de
Dijon.
Al 1809 marxà a Paris.
Guanyador de la beca Premi de
Roma en 1812.
Desprès de la segona
restauració borbònica es va
retirar a Brussel·les on fou baix
relleus en palaus.
Tornà a Paris i, al 1833 obtingué
l’èxit amb una estàtua de nen
que el portà a l’encàrrec de La
Marsellesa (alt relleu d’Arc de
Triomf).
Treballà amb son pare fins als 55
anys.
“Nen pescador napolità
jugant amb una tortuga”
(1833)
“La Marsellesa” o ” La partida dels voluntaris de 1792”
(1832-1836)
36. JEAN-BAPTISTE CARPEAUX
(Valenciennes 1827 – Courbevoie 1875)
Escultor i pintor.
Deixeble de François
Rude.
Guanyador de la beca
Premi de Roma en 1854.
Viatjà allí i es quedà fins
a 1861 on aconseguí ser
reconegut com a retratista
de la societat.
Gràcies a la seua obra d’
Ugolino aconseguí
encàrrecs de Napoleó III i
Alexandre Dumas fill.
Treballà a la façana de
l’Òpera Garnier de Paris
la seua famosa “Danza”.
La seua darrera obra
inacabada fou la Font de
les Quatre Parts de la
Terra ubicada a Paris.
“Ugolino i els seus fills”
(en marbre 1865 - 1867)
“La danza”(1865 - 1869)