Presentació 3/3 del Govern Obert

2. El concepte d'Intel·ligència
Col·lectiva
Una altra forma d'entendre el treball en equip?

4. El concepte de
Superracionalitat
• Plantejat pel professor Douglas Hofstadter
• Un matemàtic laureat de Stanford University,
• Professor de Ciències Cognitives en la Univ. de
Indiana.
• La base motivadora dels seus estudis està en el
desenvolupament de la Intel·ligència Artificial. A.I.
• Però els seus plantejaments són més bé filosòfics
• Les seues tesis plantegen la preeminència de la
col·laboració i la cooperació sobre la competència
antagonista o la depredació.

6. El context històric de la Cultura New Age més
la teoria de sistemes o Cibernètica dóna lloc a
connexions d'idees
•Connexió amb la idea de superorganisme social
•Amb la idea de Cervell Global (Francis Heylighen), p. ex.
•Connexió amb persones com Douglas Engelbart,
•filàntrops convençuts del paper positiu de la tecnologia
•en la millora de les condicions de vida de la Humanitat

8. Pierre Lévy i el concepte
d'Intel·ligència Col·lectiva
• Professor del Departament de Comunicacions de la Univ.
d'Ottawa, en Canadà.
• El seu llibre de 1994 L’Intelligence collective. Pour une
anthropologie du cyberespace, La Découverte, Paris
• Marca una fita filosòfica en el context històric de l'època
de desenvolupament de les TIC.
• Les seues idees anticiparen l'eficàcia dels sistemes de
coneixement col·laboratius i distribuïts
• La Wikipèdia o els wikinomics, però també
• El desenvolupament del Software Lliure
• En base al treball col·laboratiu de Comunitats d'Usuaris
que també esdevenen creadors de coneixement compartit

10. Una nova forma d'entendre la
Democràcia
La Democràcia Deliberativa o el Sistema
Democràtic en estat "beta" permanent..

12. Es tracta de complementar, desacralitzant-la, la
Democràcia Representativa..
"... busca complementar la noción de democracia representativa al uso
mediante la adopción de un procedimiento colectivo de toma de decisiones
políticas que incluya la participación activa de todos los potencialmente
afectados por tales decisiones..." J. Carlos Velasco

14. El concepte es va
encunyar a 1981..
• Concretament Joseph M. Bessette, en
"Deliberative Democracy: The Majority
Principle in Republican Government," 1981
• Posteriorment la noció va ser relaborada i
defensada en "The Mild Voice of
Reason" (1994).
• Altres contribuents a la noció de democràcia
deliberativa serien: Jon Elster, Jürgen
Habermas, David Held, Joshua Cohen, John
Rawls, Amy Gutmann, Noëlle Mcafee, John Professor de Govern i Ètica
en el Claremont
Dryzek, Rense Bos, James Fishkin, Dennis MacKenna College, California
Thompson, Benny Hjern, Hal Koch, David
Estlund & Robert B. Talisse.

16. Naix en un context acadèmic... Però implica
procediments que han estat emprats on hi
ha hagut democràcia directa..
• S'exigeix que aquells qui fan les lleis i prenen les decisions de govern
defensen les seues opcions amb raons públiques ..
• Com ara: "aquesta llei és justa perquè corregeix aquella injustícia";
"aquesta mesura de govern és d'interès general atès què ens
beneficia a tots i a totes".
• Les preferències dels ciutadans, es formen o no a l'àmbit de la vida
privada de cadascú, han de passar l'examen del debat públic si volen
veure's elevades a la categoria de lleis o de decisions executives
• i, per tant, son susceptibles de ser modificades atenent a bones
raons. Sovint a criteris científics que han de servir per formar
l'opinió.

18. L'objectiu seria assolir una veritable Democràcia
Participativa
Com la que recentment es va plantejar en les assemblees del 15m..

20. Malgrat les crítiques i els arguments
en contra..
• Els que ho qualifiquen d'utopia irrealitzable..
• O com a mínim fora dels límits de la política local
o municipal o en països xicotets..
• Cal recordar-los les noves eines tecnològiques
• que permeten concebre la Democràcia realment
Participativa en el segle XXI.

22. Open
Data
-
Open
Knowledge
Una filosofia, l'Open Source, aplicada a la tecnologia al
servei del concepte de Transparència..

24. Les bases de la filosofia Open Data
• Fins ara les fonts de dades han estat històricament en
control d'organitzacions, públiques o privades;
• l'accès de les quals ha estat restringit mitjançant
limitacions, llicències, copyright, i patents.
• Els partidaris dels open data argumenten que aquestes
limitacions van en contra del bé comú
• I que aquestes dades han de ser lliurades al públic sense
limitacions d'accès..

26. • Perquè és considerada informació que pertany a la
societat, com el genoma,
• o son dades que han estat creades per administracions
públiques (i per tant, amb els impostos de totxs), com la
informació geogràfica o meteorològica.
• O són les dades de la pròpia Administració Pública;
comptes públics, relacions d'actuacions dels poders
executius, bases i normatives d'actuació puntual, etc.
• O bé són dades que provenen, d'alguna manera, de la
intervenció dels diners públics,
• com les empreses rescatades o les empreses que s'han
aprofitat de privatitzacions o externalitzacions de serveis
aparentment "costosos"...

28. No han d'haver restriccions al
coneixement públic, per tant..
• Les dades han de estar alliberades de qualsevol
llicència restrictiva o privativa..
• La informació ha d'estar continguda en
documents amb stàndards oberts
• Com els Open Document Format que usen
programes com Open Office o Libre Office..
• Igualment han de ser plenament accessibles en
internet amb els mateixos criteris.

30. Open Government - Govern Obert
• Transparència
• Participació
• Col·laboració ciutadana

32. Transparència
La implementació de l'Open Data amb les Lleis d'Accés a la
Informació Pública

34. Quan aquesta és proactiva..
•Es supera la necessitat de demanda
prèvia per a facilitar la informació.
•Les Administracions i les empreses que
treballen amb diners públics..
•Estan obligades a facilitar tota la
informació a tota la població sense
limitacions... Per llei.
•Agències independents s'encarreguen
de facilitar-les o gestionar-les..

36. La Participació ciutadana
està garantida..
• En tant en quant les dades necessàries per a la Deliberació
en la presa de decisions importants són accessibles. (Open
Data)
• Els mitjans per a fer-la possible estan també en les lleis i en la
pràctica de les societats.. (FOIA)
• La tecnologia de codi obert s'ha implementada amb totes
les possiblitats de participació (Open Access)
• Facilitades amb l'aplicació de les TIC i les xarxes socials, p.
ex., la discusió de la Nova Constitució a Islàndia..

38. La
Col·laboració
Ciutadana
està
garantida
•Ara no amb mesures coercitives o amb costoses
polítiques intoxicadores de dubtosa utilitat.
•Les societats cohesionades usen les eines de les TIC
per a millorar el funcionament dels serveis públics.
•L'ús de les TIC i les xarxes socials ajuden a la
identificació dels problemes per a poder plantejar
les solucions col·laborativament..

39. Més info a:
www.governobert.org

40. Més info a:
www.governobert.org