1. La Moral Kantiana Nom: ZenonDiez Lopez Data: 10-4-11 Curs: 2n Batxillerat B

2. Índex 2 1. Les dues racionalitats pàg.3 2. L’ètica kantiana pàg.4 2.1 Ètica formal pàg.5 2.2 L’imperatiu categòric pàg.6 3. Immortalitat de l’ànima pàg.7-8 i l’existència de Déu

3. Les dues racionalitats 3 -Raó pura teòrica: aquesta avarca els objectes del coneixement. Pregunta Què puc saber? -Raó pura pràctica: tracta els fonaments de determinació de la voluntat segons els quals aquesta ha de fer les seves decisions morals. Pregunta Què he de fer?

4. L’ètica Kantiana 4 Fins ara Amb Kant Ètiques materials Ètica formal és una ètica que posseeix un contingut.

5. Ètica Kantiana: Ètica formal 5 La crítica kantiana a les ètiques materials es desenvolupa en els termes següents: Les ètiques materials són empíriques, a posteriori, és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència. Kant, pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, no poden provenir de l’experiència. Els preceptes o imperatius de les ètiques materials són hipotètics o condicionals. Formulació: “Si vols B, fes A”. Hi haurà persones que no estaran d’acord amb aquest precepte, per la qual cosa no pot ser universalment vàlid. Les ètiques materials són heterònomes, perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació. KANT DIU: UNA ÈTICA D’AQUESTA MENA ÉS BUIDA DE CONTINGUT.

6. L’imperatiu categòric 6 L’exigència d’obrar moralment s’expressa en un imperatiu que no és, ni pot ser, hipotètic (“Si vols fer B, fes A”), sinó categòric (“Fes A”). Formulacions de Kant de l’imperatiu categòric: 1a-“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal” Aquest imperatiu estableix la forma que ha de posseir qualsevol norma concreta de les nostres accions (les màximes són les normes que determinen la conducta de cada subjecte). Han de ser lleis universals. 2a- “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”. Aquesta formulació mostra el seu caràcter formal i la seva exigència d’universalitat, incloent-hi a més la idea de fi.

7. Immortalitat de l’anima i l’existència de Déu. 7 Kant mai no va negar la immortalitat de l’ànima o l’existència de Déu: s’havia limitat a establir que ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu, atès que aquest es basa en fenòmens i és realitat que ànima i Déu no són fenòmens. Afirmarà que la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica. -L’exigència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat. -També la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la moral. .

8. 8 ·Pel que fa a la immortalitat de l’ànima: la raó ens ordena a aspirar a l’acord total de la nostra voluntat amb la llei moral, pressuposa una durada sense límit. ·Pel que fa a l’existència de Déu: afirma que el desacord que trobem en el món entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu com a realitat en què ambdós camps s’identifiquen, donant-se la unió perfecta de virtut i felicitat