HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Dadà
1. (Tristan Tzara). D a d à "Dadà no vol dir res" "El pensament s'inventa en la boca"
2. De tots els moviments d’avantguarda el Dadaisme és el que reacciona de forma més violenta i extremista, qüestionant tots els valors estètics i ètics tradicionals que, segons els criteris dels seus militants, havien portat a la civilització occidental a la barbàrie i a la massacre de la 1a Guerra Mundial (1914-18) 1916. Batalla de Verdún 1915. Sortida al front
3. Els dadaistes consideraven l'art com el sosteniment d'una societat burgesa abocada al fracàs i li donaven la culpa de no haver-la portat a millor fí. És fàcil de suposar la repercussió d'aquestes afirmacions en una societat que, hereva dels conceptes romàntics, considerava a l'artista com un ésser singular, privilegiat i dotat de facultats poc comunes. Pel dadaisme l'artista era un home sense cap tipus d'aptituds especials i calia considerar-lo com a tal.
4. Duchamp va proposar utilitzar un Rembrandt com a taula de planxar i dibuixà uns bigotis en una reproducció de La Gioconda com a símbol de la ruptura amb l’art tradicional . Al costat d'això s'esforçà a enlairar a la dignitat de l'art a objectes simples i quotidians, els famosos ready-made (objectes manufacturats), com a prova que l'art era, sobretot, una actitud mental que residia en l'espectador i que, mitjançant la representació d'aquests objectes en una sala d'exposicions, apreciava les qualitats estètiques i no les utilitàries que normalment suggerien. Duchamp considerava que l’art del passat no era expressava les autèntiques preocupacions humanes. Font . 1917 L.H.O.O.Q . 1919
5. Una conclusió se'n dedueix del plantejament dadaista: si cada individu pot comportar-se de manera artística, sempre que trenqui el cercle viciós de les regles socials, ser artista ja no significa exercir una certa professió que requereix una certa experiència, sinó ser o esdevenir lliure. Totes les aparents excentricitats del grup, lluny de ser un pur entreteniment cínic, responien a autèntiques inquietuds per a la renovació dels valors artístics i un nou plantejament, partint de zero, de l'estètica tradicional.
6. Hugo Ball va fundar el Cabaret Voltaire (1 febrer 1916) amb la finalitat de recordar que, més enllà de la guerra i les nacionalitats, hi havia uns quants homes independents que vivien amb altres ideals. Cabaret Voltaire Va ser, al començament, una barreja de societat literària, galeria d'exposició i teatre. Hi alternaren les conferències sobre pintura, filosofia xinesa..., amb les demostracions més escandaloses encaminades a ridiculitzar tota autoritat tradicional. Des d'un bon començament es va notar la influència espiritual d'Hugo Ball, catalitzador humà, que va reunir al seu voltant tots els elements que finalment engendraren Dadà. Ball va cercar un sentit que es pogués oposar a l'absurd sense-sentit de la seva època. Hugo Ball llegint el poema sonor "Karavane," Cabaret Voltaire, 1916.
7. "Fastiguejats per la brutalitat de la Gran Guerra de 1914, ens vàrem dedicar a Zurich a les Belles Arts. (Han Arp) Pressentíem vagament que un dia haurien de sorgir bandolers que, obsessionats pels dimonis del poder, esclavitzarien fins l'art mateix per embrutir els homes" Mentre a la llunyania tronava el canó, ens afanyàvem a cantar, pintar, encolar i fer versos. Cercàvem un art elemental que guarís els homes de la bogeria de la seva època, un ordre nou que restablís l'equilibri entre el cel i l'infern.
8. "Dadà és una fòrmula de viure i no és una escola literària o artística" (Tristan Tzara)
29. As an example of the freedom of the word, the poet Hugo Ball, on June 23, 1916, created "verse without words" or "sound poems." The text of his poem was placed on music stands at the three sides of the stage, from which he read. His performance began "slowly and solemnly," but soon took on the chant-recitation characteristics of the Catholic liturgy. In his own words, with these sound poems he hoped to do away with "the language devastated and made impossible by journalism." HUGO BALL
31. Raoul Hausmann (Viena, 1886-Limoges, 1971) Hausmann i Richard Huelsenbeck, van fundar el moviment dad à a Berlín. Va editar la revista "Der Dada” i col·labor à en moltes altres publicacions dadaists. El 1921 va començar a preocupar-se per la fotografia. Anteriormente había realizado collages, poemas sonoros, danza y fotomontajes. En estos últimos mezclaba fragmentos de fotos encontradas en diarios u otros impresos, articulando un montaje que permitía algo que la fotografía común no hacia: visualizar varios planos simultáneamente, desde distintas perspectivas. Sobre esta técnica escribió Hausmann: "El fotomontaje era una explosión de ángulos de imágenes y planos de fotos totalmente revueltos. En su complejidad, iban todavía más lejos que la pintura futurista”. En 1927 cuando inicia su producción fotográfica, inventó junto a Hannah Höch y en forma paralela a John Heartfield (1891-1968), el montaje fotográfico, distinguiéndose en la obra de Hausmann, la distracción de la mirada que lleva a la idea de un collage nuevo, plástico en el pensar. En 1946, Hausmann comenzó a trabajar con la técnica del fotograma, donde produjo uno de sus grupos de obra más importantes. Esta técnica, descubierta en 1919 y 1922 por sus contemporáneos, Christian Schad, Man Ray y Laszlo Moholy-Nagy, permite que la luz actúe directamente sobre el material fotosensible –generalmente papel- sin la intervención de lentes u objetivos, siendo para Hausmann un lenguaje muy cercano a la pintura abstracta.
44. Amb els ready-made de Duchamp (un objecte qualsevol presentat com si fos una obra d'art) es dóna valor a una cosa que habitualment no el tenia. En treure l'objecte del context que li és habitual i en el que realitza una funció pràctica, el situa en una dimensió en la que en no haver-hi res d'utilitari tot pot ser estètic. El que determina el valor estètic ja no és un procediment tècnic, sinó un acte mental, una actitud diferent davant de la realitat. Recordem que per a la Bauhaus, la qualitat estètica de l'objecte ha de ser la forma de la seva funció. La forma estètica i la utilitat pràctica són el resultat del mateix procés.
87. Kurt Schwitters encapçala el grup Dadà de Hannover . Fa collages amb tota classe utilitzant el métode “poesía en el barret” , a partir de deixalles, targes postals, adhessius, llaunes, plomes, fustes, segells, enbolcalls de caramels... als que anomena "Merz", mutilació de la paraula Commerzbank.
88. Ursonate (Sonata de sons primaris) 1. Introduction and Rondo 2.Largo 3.Scherzo-Trio-Scherzo 4.Presto-Denoument-Cade