1. MARC CULTURAL
LA VIDA QUOTIDIANA
A ROMA

2. 1. EL CULTE ALS MORTS

3. Els romans donaven gran importància
al culte als difunts i els feien cultes en
honor seu amb l’objectiu de mantenir-
los apaivagats a les seves llars. Quan
un romà moria es preparava
minuciosament el funeral:
- El cadàver es rentava, es perfumava i
s’hi posaven flors, corones i cintes.
Seguidament, s’exposava a l’atri de la
casa.
- La flama de l’altar de la casa
s’apagava en senyal de dol.
- De la porta de la llar familiar
penjaven branques de xiprer.

4. - El seguici fúnebre sortia de la casa del difunt seguint els
músics i les ploramorts.
- El taüt, descobert, el portaven els familiars i amics sobre les
espatlles.
-Quan passaven pel fòrum, el seguici s’aturava i un parent del
difunt pronunciava un discurs.

5. - Alguns assistents es tapaven la cara amb màscares de cera
que representaven els avantpassats.
- Llavors el cadàver era incinerat o inhumat. Es guardaven
en panteons o
tombes més
humils.
Les urnes amb les
cendres s’introduïen
en uns nínxols o
columbaris o bé
podien ser enterrades.

6. El dol rigorós durava nou dies, en els quals els familiars...
-Vestien de negre.
- Anaven desproveïts de guarniments i joies.
- Descuidaven la barba i els cabells.
Als difunts se’ls recordava tots els anys al febrer, mes de les
purificacions. Llavors es visitaven els sepulcres, on es col·locaven
aliments, flors i altres obsequis.

7. En el culte romà existien diferents tipus d’ànimes:
Els MANES Els LÈMURS: esperits Les LARVAE.
(“Els Bons”): malvats. Per tal d’apartar- Esperits malignes
ànimes dels los de la llar, el pater representats amb
avantpassats. familias feia un ritual que l’aparença
consistia en rentar-se les d’esquelet. Per a
mans com a senyal de defensar-se d’ells
purificació, ficar-se nou es recorria a
faves negres a la boca i pocions preparades
passejar descalç per la pels bruixots.
casa escopint-les una rere
l’altra per oferir-se-les als
Lèmurs com a aliment.
Alhora pronunciav unes
paraules rituals que repetia
també nouv egades.

8. Els romans creien
que les ànimes dels
morts descendien a
l’Infern (també
anomenat Avern,
Hades o Tàrtar),
governat per Plutó i
per la seva
companya
Prosèrpina, a qui
reptà per emportar-
se a l’infern.

9. Per accedir a aquest món, les ànimes eren conduïdes pel déu
Mercuri, que les acompanyava fins a la llacuna Estígia,
alimentada per les aigües del riu Aqueront. Allí les esperava
una barca conduïda pel barquer Caront que, previ pagament
del peatge (per això es posava una moneda sota la llengua
dels difuns), els transportava a l’altra riba on hi havia les
portes del món d’ultratomba.

10. Les portes de l’Infern estaven
guardades pel Ca Cèrber, un
gos ferotge de tres caps amb
cua de serp que detectava la
intromissió de qualsevol ésser
viu. Un cop a dins, les ànimes
eren jutjades per Èac, Minos i
Radamantis, que les
destinaven a l’estança que els
corresponia segons les seves
accions a la terra:
- El Tàrtar: lloc de l’infern ple
de turments on els malvats
patien càstigs eterns.
- Els Camps Elisis, lloc per a la
felicitat eterna de les ànimes
bondadoses i els herois. Era un
lloc idílic on les aigües del
Leteo provocaven l’oblit de la
vida terrenal.

11. 2. LA FAMÍLIA ROMANA

12. La institució de la família tenia gran importància a Roma ja que era
l’origen de l’ordre i l’estructura social. La família funcionava com un
petit estat amb la seva jerarquia i lleis pròpies. Tots els membres
estaven sotmesos a la potestat del pater familias, el pare, que a més
tenia el poder absolut sobre el patrimoni de la casa.
La família estava formada pel
matrmoni, els fills, els lliberts, els
clients i els esclaus.

13. Les famílies amb un avantpassat comú pertanyien a la mateixa gens i
compartien el nomen.
Praenomen: nom
personal imposat el ies
lustricus (nou dies després
La filiació pels romans venia del naixement). Equival al
per via paterna. Els nens rebien nostre nom propi i solia
3 NOMS: escriure’s abreujat
(M.=Marcus).
Alguns encara Cognomen: sobrenom Nomen: feia referència
tenien, hereditari que al llinatge familiar o gens
l’agnomen, que s’associava a la i era comú a tots els
solia indicar una història o a alguna seus membres.
distinció anècdota familiar. Era
honorífica a una el més utilitzat dels
campanya tres.
bèl·lica.

14. El naixament:
Quan un nen naixia, es dipositava al terra.
Si el pare el reconeixia, l’agafava i l’alçava
(tollere infantem). Nou dies més tard (dies
Lustricus) era purificat a l’altar domèstic,
se li penjava la bulla al coll (bosseta d’or o
de cuir que funcionava com a amulet) i se
l’imposava un nom. Des que naixia fins als
17 anys el nen vestia la toga praetexta. Si
no el creconeixia, era abandonat a la
columna lactaria (esperant que alguna
família els adoptés o els donés llet per
sobreviure).

15. Per a més informació sobre la família...
http://www.slideshare.net/ggonzalezepla/la-familia-romana

16. L’EDUCACIÓ
L’objectiu de l’educació a Roma era perpetuar la
societat tradicional i la forma de viure de la comunitat.
A LA ROMA ARCAICA:
-Les mares s’ocupaven dels menuts i els
ensenyaven a llegir i a comptar, i els hi explicaven
les principals llegendes mitològiques.
-A partir dels set anys, el nen passava a
dependre del pare, que l’inculcava els valors
masculins de la societat i li ensenyava el cultiu de
la terra i l’ús de les armes mentre que la nena es
quedava a casa amb la mare, la qual la iniciava
en les tasques domèstiques.

17. S. III-II aC (amb el contacte amb la cultura grega):
- Els nens van passar a rebre una educació segons els cànons del
poble grec. Els pares confiaven els fills a un mestre (magister) o
l’enviaven a una escola (schola) acompanyats per une sclau
anomenat paedagogus, que els portava el material.
- L’ensenyament es dividia en tres etapes:
- Ludus litterarius o estudis elementals: el nen estava sota la
direcció del magister ludi, del litterator i del calculator que
ensenyaven, respectivament, l’escriptura, la lectura i les operacions
aritmètiques. A vegades les lliçons s’impartien a l’aire lliure i el
mestre seia a una cadira amb espatller, la cathedra. Tocava descans
cada 8 dies i hi havia tres períodes de vacances.

18. -Ludus grammatici o ensenyament mitjà: començava als 11 anys i
s’impartia a casa, si la família podia pagar un grammaticus, o a la
l’escola. Els alumnes aprenien llengua i literatura gregues, història,
geografia i física. El sistema es basava en llegir els textos dels autors
en veu alta. El mestre corregia i comentava el contingut.
- Ludus rethoris o ensenyament superior: 16-20 anys. Els deixebles
acudien a casa del rethor, que els ensenyava eloqüència (capacitat
d’expressar-se en públic de manera correcta i fluÏda) i els preparava
per a la vida pública o política.

19. El material escolar:
Normalment escrivien sobre taules cobertes de cera (tabellae)
amb un punxó (stylus), que tenia una espàtula per esborrar
fixada a la part oposada d’on es guardava el punxó.
Sobre el papir escrivien amb tinta. Els anomenats codex,
semblants a qun quadern, estaven formats per diversos fulls
de pergamí cosits.

20. 3. EL MATRIMONI

21. Ubi tu caius, ego caia
Els matrimonis eren
(On tu seràs nomenat
pactats pels pares,
Caius, jo seré
sense consultar-ho amb
nomenada Caia).
els fills, amb la finalitat
(Frase dels vots
de perpetuar el sistema
matrimonials que deien
social.
les núvies als nuvis).
Hi havia dos tipus de matrimoni:
- Cum manu: Traspàs de l’autoritat paterna sobre la filla a la del marit
sobre l’esposa. els béns de la dona passaven a pertànyer al marit.
- Sine manu: Aparegut el s. I aC. La dona no quedava sota la tutela del
marit, sinó que mantenia la tutela paterna i conservava els seus béns.
(Amb el temps, la dona va aconseguir estar lliure de qualsevol tutela).

22. Les cerimònies que constituïen el matrimoni eren:
- Les esposalles. Constituïen el compromís entre les dues famílies. Els nuvis
intercanviaven els anells i es fixava la dot que la dona havia d’aportar a la
unió.
-Les noces. Era costum casar-se el mes de junt. La nit anterior a la cerimònia,
la noia ofrenava les seves joguines als deus (com a símbol de finalitzar una
etapa) i es vestia amb la roba que duria l’endemà per dormir-hi tota la nit. A
l’alba la noia es guarnia amb flors, es trenava el cabell i es col·locava un vel
ataronjat.
Després dels vots es feia el sacrifici d’un animal davant la presència dels
testimonis.
Acabat el banquet, se simulava el rapte de la núvia per part del nuvi.
Però el matrimoni no era indissoluble ja que les unions a Roma es podien
trencar mitjançant el divorci, sobretot en el matrimoni sine manu.

23. El vestit:
TOGA: praetexta Sota la toga portaven la Sota la toga
(patricis, senadors, TÚNICA, que se cenyia al també portaven
magistrats i nens), viril cos amb una cinta que la subucula o
(qualsevol ciutadà a permetia allargar-la o túnica interior.
partir de la majoria escurçar-la segons el sexe i També portaven
d’edat) o picta (cònsols i l’ofici. Les dones la roba interior
pretors), palmada substituiren per la stola, un (faixa i tela per
(generals vencedors) o vestit de colors i brodats d’or. cobrir el pit).
pora (emperadors).
La roba es rentava amb orina i sosa i es planxava en uns establiments
anomenats fullonica.

24. El calçat:
Homes i dones portaven el mateix tipus de calçat:
- Soleae (sandàlies de cuir).
- Socci (esclops)
-Calcei (sabates)
- Ponticulo (sabates de taló només per a les dones).

25. Els complements:
Els romans usaven substàncies per a la higiene personal: cremes
antiarrugues, cremes per depilar, perfums, ungüents, maquillatge,
tints, etc. També tenien perruques i s’arrissaven els cabells. L’esclava
que ajudava la domina a vestir-se i maquillar-se er la ornatrix.
També s’engalanaven amb joies:
-Inaures (arracades)
-monilia (braçalets)
- anuli (anells)
- diademes, etc.

26. Els àpats:
Feien tres àpats al dia:
-El ientaculum. Pa, formatge, ous i llet. Equivaldria al nostre
esmorzar.
- El prandium. Aliments freds, formatge, carn i fruita. Àpat del migdia.
- La cena: Àpat principal. Bevien mulsum (vi endolcit amb mel).
Constava de tres parts:
-Gustatio o entremesos, per estimular la gana. Verdures,
amanides, olives, ostres, xampinyons i ous.
-Prima mensa. El plat fort compost d’aus, carns i peixos.
- Secunda mensa o postres. Fruites fresques, dolços i fruits secs.
Acabat el banquet, es procedia a la comissatio, sobretaula on es bevia
molt vi. ES feien brindis i hi havia tot tipus d’entreteniments i actuacions.

27. 4. LA CIUTAT ROMANA
Com a vídeo introductori:
http://www.youtube.com/watch?
(preparar un test incial. També fa un tastet molt breu dels punts
5 (casa) i 6 (espectacles) d’aq power point.

29. Els romans foren grans enginyers i arquitectes que
buscaren a les seves construccions i obres públiques tant
la UTILITAT com la GRANDIOSITAT.
Coneixien perfectament els materials i les tècniques
constructives, moltes d’elles manllevades d’altres cultures.
Dels grecs havien heretat l’ús de la columna i de les
construccions etrusques, l’arc i la volta.
Pedra, maó, formigó,
estuc i marbre.

30. La inauguratio era el ritus de fundació d’uns ciutat romana i
consistia en els següents passos:
-S’iniciaven amb l’elecció d’un lloc idoni a partir de criteris
de salubritat, clima, temperatura i ventilació (seguint els
principis arquitectònics bàsics establerts per l’arquitecte
Vitruvi).
- S’interpretava la voluntat dels déus analitzant les vísceres
dels animals sacrificats per observar el seu estat.
- El perímetre de les futures muralles es marcava traçant el
pomerium, espai inviolable entre les muralles i la ciutat on
no es podien practicar enterraments ni actes de guerra.

31. El disseny típic de les ciutats romanes era el pla ortogonal o planta
hipodàmica (inventat pel grec Hipòdam de Milet) = perímetre rectangular
amb dos carrers interiors que el travessaven de banda a banda. La resta de
carrers es traçaven paral·lelament a aquestes dues artèries principals, de
manera que es formava una xarxa d’illes simètriques.
-El cardo maximus
(de nord a sud). A la cruïlla s’hi acostumava
-El decumanus maximus a ubicar el fòrum.
(d’est a oest).

32. Les estructures i construccions d’una ciutat romana eren, en
general, les següents:
- 4.1 Les muralles.
- 4.2 El sistema de clavegueram.
- 4.3 La conducció de l’aigua.
- 4.4 El fòrum.
- 4.5 Els edificis públics per al temps d’oci: les termes, el circ,
l’amfiteatre i el teatre.
- 4.6 Els habitatges.
- 4.7 Les calçades romanes.
- 4.8 Els temples

33. 4.1 LES MURALLES:
Moltes de les ciutats de les províncies romanes
tenen el seu origen en un campament militar.
Davant la reticència de l’ocupació i la hostilitat
dels habitants autòctons, l’exèrcit creava
assentaments i cmpaments fortificats,
estructures que serviren per a la creació de
noves ciutats. La toponímia actual d’Hispània
n’és una mostra.

34. - Funció: defensiva, sobretot en els
assentaments indígenes en territoris
inhòspits. Per això al llarg del seu
perímetre hi havia torres de vigilància.
En època de pau eren un signe de
prestigi i propaganda de l’estat romà.
A partir s II dC, amb l’amenaça dels
pobles bàrbars, se’n construïren més.
- Sistema constructiu: 2 murs en
paral·lel (opus quadratum) l’espai
interior del quals s’omplia de morter,
pedra o formigó.
- Gruix: 4-10 metres.

35. Exemples de muralles:
-Muralles de Caesaraugusta (Saragossa).
-Muralles de Lucus Augusti (Lugo).
Muralles de carreuat de granit
amb una longitud de poc més
de 2km. Erigides el s. III dC
davant l’amenaça bàrbara. Se’n
conserven 71 torres,
majoritàriament de planta
semicircular.
La Unesco la va incloure l’any
2000 a la llista del Patrimoni
de la Humanitat.

36. 4.2. EL SISTEMA DE
CLAVEGUERAM:
El sanejament de la ciutat era una de
les preocupacions dels romans. Per
això, van construir una xarxa de
clavegueram seguint el traçat
hipodàmic dels carrers. (Tot i així,
alguns barris més humils encara tenien
condicions higièniques precàries).
- Funció: Evacuar les aigües residuals
(de cases particulars i edificis públics)
i pluvials gràcies a determinades
obertures en el sòl dels carrers
pavimentats que connectaven
directament amb el sistema de
clavegueram. Així es conduïen les
aigües residuals a l’exterior de la
ciutat, al camp, a un riu o al mar.

37. Com que sols els cituadans
rics tenien latrines, els
altres tenien dues opcions:
-Utilizar els latrinae
públics ubicats just
damunt d’una claveguera
per permetre’n una ràpida
evacuació i evitar pudors.
(S’arribaren a convertir en
un lloc social d’encontre).
-Utilitzar com a urinari les gerres que alguns professionals
deixaven a la porta del seu establiment. Vespasià va gravar
amb un impost a aquests professionals per utilitzar “l’orina
pública”.
A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida,
Toledo, Tarragona, Còrdova, Saragossai Barcino.

38. 4.3 LA
CONDUCCIÓ
DE L’AIGUA:
El subministrament
d’aigua a la ciutat es
duia a terme
mitjançant pous, Els aqüeductes
cisternes, fonts i, salvaven accidents
especialment, orogràfics a través
aqüeductes, d’arcades, murs de
canonades sosteniment i
sostingudes per arcs galeries excavades
de pedra que tenien a la roca.
una inclinació
progressiva per
facilitar la circulació
de l’aigua i evitar-ne
l’estancament.

39. Les parets dels canals
estaven tractades amb
una capa de morter que
Així, l’aigua de fonts, les feia impermeables i
brolladors o les galeries, per la seva
embassaments es feia banda, estaven cobertes
arribar als dipòsits de per voltes o per lloses.
les ciutats i després es
canalitzava per tota la
població de la següent
manera:
A Hispània, trobem
1- Termes. l’aqüeducte de Segòvia,
2- Fonts públiques. de Tarragona i de los
3- Cases dels Milagros de Mèrida. El
ciutadans privilegiats. d’Albarrasí (Terol) ens
mostra encara les seves
galeries excavades a la
roca i els espais oberts
per a la ventilació.

40. En alguns casos es construïren
llacs artificials que recollien les
aigües de la pluja i la dels rius de
la zona i així s’aconseguia una
reserva per a la ciutat.
Per exemple, el llac
Prosèrpina, que
subministrava aigua
a la ciutat d’Emèrita
Augusta (=Mèrida).

41. Els ponts:
Per salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyers
romans van construir ponts amb la atècnica de la volta. Moltes
d’aquestes obres d’enginyeria s’han continuat utilitzant al llarg
dels segles i han arribat fins els nostres dies en excel·lent estat
de conservació.
Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius que
l’arquitecte Vitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas),
racionalitat per assolir la utilitat que es buscava (utilitas) i bellesa
de la construcció (venustas).
Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor es
conserven a la Península.

42. Per a repassar alguns dels principals conceptes, mirem
aquest vídeo preparat per un estudiant on es repassen
alguns dels principals elements de l’arquitectura romana:
http://www.youtube.com/watch?v=06mh3IDnILI&feature=relate

43. 4.4 EL FÒRUM:
Centre neuràlgic de la ciutat romana, seu de celebracions mulsitudinàries
de caràcter religiós, polític i militar. A la península destaca el fòrum de
Tarraco, de gairebé 8 hectàrees. En qualsevol fòrum s’hi entrecreuaven les
vies principals de la ciutat i s’hi ubicaven la majoria del edificis públics més
importants, sovint, envoltats per edificis amb porxo (ambulacrum):
- El CAPITOLI. Temple dedicat a les tres divinitats de l’imperi: Júpiter,
Juno i Minerva.
- La BASÍLICA. Edifici sumptuós cobert, destinat sobretot a activitats
comercials i a la celebració de judicis i reunions polítiques.
-La CÚRIA. Lloc destinat a la celebració de les assemblees dels
representants del poble.

44. - Les TRIBUNES. Amb el nom de rostra s’anomenava l’espai del fòrum des
del qual els oradors es dirigien al poble.
- Els MERCATS. Destinat als intercanvis comercials. ConstituÏts per
botigues (tabernae) que oferien una gran varietat d’articles i que
estaven arrecerades sota els pòrtics del recinte.
- També hi havia estàtues i arcs que recordaven tant fets com
personatges importants i representatius de la ciutat, sovint amb
plaques de pedra que tenien textos gravats destinats a ser llegits
pels habitants.

45. Arc de
Capitoli triomf
Pòrtics
Basílica
Tribunes
Mercat
Curia VISITA 3D
Estàtues commermoratives

46. 4.5 ELS EDIFICIS PÚBLICS PER AL TEMPS D’OCI:
LES TERMES, EL CIRC, L’AMFITEATRE I EL
TEATRE.
ELS TERMES
Aquí hi hauria d’anar els termes romans
VISITA 3Dhttp://www.youtube.com/watch?
v=tTFei8ip_70&feature=related

47. CIRC, AMFITEATRES, TEATRES
En els seus orígens, en els primers temps de la República, els
jocs públics eren de caràcter religiós i s’organitzaven durant
60 dies. Eren els Ludi Solemnes.
Més endavant es diversificaren i s’organitzaren per altres
motius com la celebració d’un triomf militar o com a regal
d’un candidat o un emperador al poble.
Els principals edificis que acollien espectacles eren:
-El circ
-L’amfiteatre
-El teatre

48. EL CIRC
El circ romà s’inspirava en els hipòdroms grecs i el seu disseny era d’un
rectangle amb un semicercle en un dels costats; l’altre quedava obert.
Les parts d’un circ eren:
La CAVEA. Graderia per als
espectadors, situada al voltant
del perímetre del circ. A l’extrem
obert hi havia l’entrada per als
particiants amb els seus cavalls
(porta pompae) i els punts per a
la circulació dels carros
(carceres). A la zona semicircular
hi havia la llotja dels jutges de la
cursa (eren els jutges els que
decidien el moment d’inici de
l’espectacle tirant un mocador a
terra).

49. L’ARENA. Pista on es feia l’espectacle. Estava dividia en dos per
l’espina. Als dos extrems de l’espia hi havia dues metes: la meta
prima i la meta secunda.
L’ESPINA. Construcció allargada que dividia l’arena i sobre la qual
s’hi erigien estàtues i altres elements decoratius. Servia de suport
per als sistemes per comptar les voltes de la cursa.
VISITA 3D

50. Les curses de carros eren l’espectacle per antonomàsia del circ.
Els carros, conduïts per un auriga, podien ser tirats per dos
cavalls (biga), tres (triga), quatre (quadriga) i de menera
excepcional per deu (decemiuges).
Aquestes competicions aixecaven passions entre els grups de
seguidors (factiones), que es feien càrrec de les despeses de
l’entrenament, dels cavalls i de l’auriga. Entre els diversos
bàndols s’organitzaven apostes que movient grans quantitats de
diners.

51. El circs més importants de Roma eren els Circus Maximus (El
més gran: 645 x 124m i capacitat per a 150 000 espectadors) i
el Circus Flaminius.
A la Península queden restes dels circs de Mèrida, Tarragona,
Clahorra i Toledo.

52. L’AMFITEATRE
Construcció ovalada que constava de tres parts ben diferenciades:
- La FOSSA BESTIÀRIA.
Subterrani situat sota
l’arena, on es guardaven
els decorats i les gàbies
dels animals. Quedava
ocult a la vista dels
espectadors mitjançant
unes taules de fusta.

53. - L’ARENA. Zona on se celebraven els espectacles, situada en un pla
inferior respecte de la cavea, o separada d’ella per una reixa metàl·lica
per protegir els espectadors de les feres salvatges.
-La CAVEA. Lloc on es col·locaven els espectadors que es dividia en
tres parts:
-Imma cavea: part més propera a l’arena on seien les
personalitats.
-Media cavea: zona dedicada al públic en general, a la meitat de
la graderia.
-Summa cavea: part superior de l’amfiteatre. Acostumava
aestar sota un passadís porticat o un tendal. Reservat a dones i
nens. VISITA 3D

54. Els espectacles principals de l’amfiteatre eren les lluites de
gladiadors (ludi gladiatorii). També s’hi feien combats d’homes
amb feres salvatges (bestiarii) o entre animals (venationes) i
combats que simulaven una guerra naval (naumachias), que es
feien després d’inundar l’arena.
Segons les armes i els vestits:
-Samnita: amb cas, escut llarg i còncau, espasa i proteccions a
la cama esquerra i el braç dret.
-Reciari: sense casc ni cuirassa, sols un trident, una xarxa i un
punyal cenyit a la cintura.
-Tracio: amb escut petit i rodó, casc, genolleres i cuirasses a les
cuixes i una espasa curta i corbada.

55. Abans de començar el combat els gladiadors saludaven a
l’emperador amb la fòrmula Ave Caesar, morituri te salutant.
Els gladiadors podien ser esclaus o homes lliures que volien
quangyar diners i popularitat. Al vencedor se li donava la plama
del triomf, i si era esclau, se l’alliberava amb l’espasa de fusta.
El vençut podia demanar clemència: si el púbic aixecava el
polze i exclamava: mitte!, era perdonat; si pel contrari
assenyalava amb el polze cap avall i exclamava iugula!, era
condemnat.

56. Els combats solien ser molt cruels. Hi participava la decisió del
públic en alçar o abaixar el polze per demanar clemència o bé
rematar el gladiador moribund.
L’amfiteatre de Roma (Colosseu) fou construït el 80 dC. Tenia
una capacitat per a 50 000 persones.
A la Península Ibèrica destaquen el de Sevilla, el de Mèrida i el
de Conca.

57. EL TEATRE
En el seu origen eren construccions provisionals de fusta o
edificades seguint un desnivell natural del terreny. Més endavant
foren ja edificis amb parts diferenciades:
- Una scaena (escena) amb un pulpitum, on actuaven els actors.
- El frons scaenae, que solia representar sovint la façana d’una casa,
amb dues entrades laterals, una portava imaginàriament al camp i
l’altra al fòrum.
- La cavea era la graderia amb forma de semicercle on s’asseia el públic.
- L’orchestra, un petit espai circular situat entre l’escena i els primers
seients, reservats per a autoritats.

58. Frons scaenae
Cavea
Orchestra Pulpitum VISITA 3D

59. Entre les persones que treballaven al teatre, hi figuraven:
-El dominus gregis, magistrat encarregat d’organitzar els jocs.
Contractava al cap de la companya i s’encarregava de comprar
l’obra a l’autor i de muntar-la.
-Els histriones, actors, i els saltatores, ballarins. Generalment
eren esclaus i lliberts, ja que el fet d’exhibir-se en públic no es
considerava apropiat per a un ciutadà.

60. Llevat dels mims,
tots els actors eren
homes. Portaven
màscares (personae)
i perruques amb les
quals indicaven el
sexe, l’edat, l’estat
d’anim... Per no
confondre el públic,
es van començar a
utilitzar les màscares
dobles formades per
un costat somrient i
un altre irat.
Es col·locaven com si
fossin cascos i la
boca oberta actuava
de megàfon per
projectar la veu.

61. Els diferents tipus d’obres que es representaven es poden
classificar en:
- Fabullae palliatae: tragèdies o
comèdies en les quals els actors
vestien la túnica grega, el pallium.
- Fabullae togatae: comèdies
adaptades dels grecs però
amb tema i personatges
romans. Els actors vestien
togues diverses.
- Fabullae praetexta: tragèdies amb argument i
personatges romans. El nom deriva de la toga praetexta
que vestien els actors.
- Atelanes, mims i pantomimes: gèneres típicament romans, de
tipus brulesc i temes atrevits i picants. Eren els que tenien
guanyada la simpatia del públic.