Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron

EFICIÈNCIA DE LA TELEMEDICINA
VS. DERIVACIÓ ESTÀNDARD
APLICADA A LA UNITAT DE CREMATS
DE L’HOSPITAL VALL D’HEBRON
Autora de la tesina: Anna Cucurull Freixas
Pl. Josep Pallach, 3, 2on, 1ª – 08035 Barcelona
Mòbil 629784421
cucuanna@gmail.com
Màster en Gestió Hospitalària i de Serveis Sanitaris – XIII edició
Universitat de Barcelona – IL3 Institut de Formació Contínua
Tutora de la tesina: Dra. Maria Asenjo
Setembre 2012

Telemedicina a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron
Voldria agrair la col·laboració dels treballadors dels Hospital Vall d’Hebron i Verge de
la Cinta per la seva aportació d’informació imprescindible per a l’elaboració d’aquest
estudi, i específicament l’ajuda de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron.
I a la meva parella, Xavier Freixes, pels seus suggeriments durant aquests mesos i la
seva inestimable tasca de revisió i edició.

Índex
1. Introducció............................................................................................................... 1
1.1. Objectiu i contingut de l’estudi.......................................................................... 1
1.2. Metodologia...................................................................................................... 2
2. Subjecte d’estudi: Els pacients cremats.................................................................. 4
2.1. Concepte i característiques de les cremades .................................................. 4
2.2. Protocol de derivació tradicional de cremats a l’Hospital Vall d’Hebron .......... 7
3. Algunes dades bàsiques sobre Telemedicina......................................................... 9
3.1. La Telemedicina a nivell històric i geogràfic..................................................... 9
3.2. Aplicació de la Telemedicina.......................................................................... 11
4. El projecte Telecremats......................................................................................... 15
4.1. La Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ....................... 15
4.2. Descripció de la plataforma Telecremats....................................................... 16
4.3. Finançament del sistema Telecremats........................................................... 18
4.4. Simulacre de cas pilot del sistema Telecremats ............................................ 18
4.4.1. Telemedicina per a un cas d’urgències a l’Hospital Verge de la Cinta ... 19
4.4.2. Telemedicina per a un cas de seguiment de pacient no traslladat ......... 21
4.4.3. Funcionalitats del sistema....................................................................... 22
4.4.4. Disseny del circuit SAP per al registre d’activitat.................................... 22
5. Avaluació de costos del projecte Telecremats ...................................................... 24
5.1. Costos directes............................................................................................... 24
5.1.1. Costos directes irrellevants per a l’estudi................................................ 24
5.1.2. Costos de material, programari i manteniment per a Telecremats ......... 25
5.1.3. Preus d’assistència hospitalària als dos hospitals .................................. 27
5.2. Costos indirectes............................................................................................ 29
5.2.1. Costos del transport sanitari ................................................................... 30
5.2.2. Costos de desplaçament del cuidador.................................................... 30
5.3. Costos intangibles.......................................................................................... 32
6. Conclusions........................................................................................................... 33
7. Bibliografia............................................................................................................. 35
7.1. Monografies.................................................................................................... 35
7.2. Enllaços web .................................................................................................. 35
8. Annexos................................................................................................................. 38
8.1. Entrevista amb el Director de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron............ 38
8.2. Qüestionaris per avaluar el grau de satisfacció ............................................. 45
8.2.1. Per al personal sanitari involucrat en el projecte .................................... 45
8.2.2. Per als pacients del sistema Telecremats............................................... 45
8.3. Protocol d’actuació Pacient Cremat Vall d’Hebron......................................... 47

1
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Objectiu i contingut de l’estudi
La situació actual de crisi econòmica obliga a establir ajustaments en tots els àmbits
socials. Malauradament, aquest estalvi també s’ha d’aplicar al sistema sanitari, que
constitueix una competència principal del sistema autonòmic català. Per avançar en
aquesta línia, la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
suposa una eina fonamental que encara té un recorregut ampli per a reduir costos.
Una de les possibilitats que ofereixen les TIC esdevé la telemedicina, oferint un
tractament a distància de certes prestacions de manera que suposi un manteniment en
l’eficàcia del servei combinada amb la reducció de costos, per tal d’assolir una
eficiència que s’ha de procurar instaurar per part de l’Institut Català de Salut (ICS).
Així doncs, el present estudi té com a objectiu analitzar si la implementació d’un
sistema de telemedicina anomenat Telecremats des de l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron per tal de tractar pacients ingressats a l’Hospital Verge de la Cinta de
Tortosa que hagin patit diferents graus de cremades pot esdevenir un estalvi de
recursos, tot mantenint la qualitat del servei, de manera que s’eviti el seu trasllat a un
hospital de nivell superior, com ho és l’Hospital Vall d’Hebron, i comprovar si és
possible quantificar en xifres aquest estalvi.
El contingut de l’estudi parteix d’una descripció general de les casuístiques mèdiques a
tractar en aquest cas, és a dir, les cremades que poden patir els pacients i com s’han
tractat habitualment en el que considerarem la derivació estàndard a una unitat de
cremats d’un hospital de nivell superior al de l’hospital comarcal que rep inicialment el
pacient. En segon lloc, tractarem de definir el que s’entén per telemedicina, el seu
funcionament, i les avantatges i desavantatges que s’han pogut constatar, tot a partir
d’una sèrie d’exemples previs experimentats en diferents centres, ja siguin
internacionals, europeus o espanyols.
Després d’aquests retrats més generals, l’estudi se centrarà en el projecte de
Telecremats, explicant els seus diferents aspectes, els problemes que han anat sorgint
i el grau d’implementació en el que es troba en aquest moment. Tot plegat permetrà
entrar en l’avaluació dels costos del projecte, comparats amb els que es generen en la
derivació estàndard. Així podrem arribar a les conclusions necessàries sobre la seva

2
eficiència. Finalment, els dos darrers punts llistaran la bibliografia que ha estat
rellevant per a l’anàlisi, a nivell de monografies i enllaços d’internet, per tancar l’estudi
amb uns annexos, entre els que cal destacar l’entrevista al responsable de la Unitat de
Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.
1.2. Metodologia
Per a obtenir la informació necessària per a l’elaboració d’aquesta tesina, s’ha acudit a
diferents fonts:
 Documentació subministrada pel personal dels Hospitals Vall d’Hebron i Verge
de la Cinta, en especial de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, ja sigui
presencialment, a partir de trucades telefòniques o bé per correu electrònic.
 Bibliografia especialitzada obtinguda a la Biblioteca de la Facultat de Medicina
de la Universitat de Barcelona.
 Recerca a Internet per a obtenir informació útil per a elaborar els punts sobre
costos i sobre telemedicina, principalment.
 Entrevista realitzada al Dr. Joan Pere Barret, Director de la Unitat de Cremats
de l’Hospital Vall d’Hebron.
 Visita a la sala de l’Hospital Vall d’Hebron on s’ha instal·lat l’equipament del
sistema.
La tesina en un principi pretenia poder afegir a l’estudi una anàlisi dels primers casos
pilot del sistema de Telecremats, però el planning de treball previst pels equips dels
hospitals Vall d’Hebron i Verge de la Cinta es va veure significativament modificat per
una sèrie de problemes, principalment amb la xarxa del sistema, tal com afirma el Dr.
Barret, cap de la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, en l’entrevista que apareix en
l’annex 8.1 del present estudi. Així doncs, des de 2011 i durant aquest 2012, el gruix
de la tasca realitzada pels equips dedicats a Telecremats s’ha centrat en validar el
software del sistema.
Des d’aquestes premisses, el treball pretén respondre les següents qüestions:
 Pot ser vàlid i fiable el projecte de Telecremats com a eina diagnòstica i per a la
presa de decisions?
 Pot ser efectiu el projecte de Telecremats pel que fa a la reducció de visites
innecessàries a la Unitat de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron?
 És més cost-efectiu i/o cost-beneficiós el projecte de Telecremats que el
sistema d'assistència convencional?

3
 Quin és el cost global del sistema de Telecremats?
 Quin és el cost d’un pacient que utilitzi la derivació estàndard a Vall d’Hebron a
tots els nivells, no únicament assistencial, sinó pel mateix pacient i la seva
família?
 Pot utilitzar-se el sistema de Telecremats com a referència vàlida per expandir
aquesta metodologia a d’altres hospitals de Catalunya?

Telem

2
2
Anom
quím
la de
Cara


medicina a
2. SUBJEC
2.1. Con
menem cre
mics i eventu
estrucció de
acterístique
Extensió
un càlcu
extensió
cremada
Com mé
més gre
Profund
cremade
cremade
dèrmique
segon
profunde
o L'eri
crem
l’enro
irritac
resta
o Crem
Anat
derm
Epite
exist
sudo
nece
o Crem
ha a
papil
la Unitat de
CTE D’EST
ncepte i c
emades a l
ualment bio
e les estruct
es:
ó d’una cre
ul objectiu
ó al llarg
a. S’utilitza
és extensió
u està.
ditat: Es
es de prim
es de sego
es superfi
grau pro
es i cremad
tema (ja n
mada produ
ogiment, l'a
ció de les
a afectada la
mada dèr
tomopatològ
mis papil·la
elitza espon
tents en e
orípares) qu
essita tracta
mada dèrm
actuat a m
l·lar sinó ta
e Cremats d
TUDI: ELS
aracterís
es lesions
ològics que
tures afecta
mada: es re
per determ
del cos
la regla d
ó presenta
poden clas
mer grau
on grau su
icials, crem
ofund o
es de terce
no s’utilitza
ïda per l'ex
absència de
terminacio
a zona més
rmica sup
gicament es
r. Clínicam
ntàniament
els annexo
ue han sob
ament quirúr
mica profun
més profund
mbé la der
de Vall d’He
S PACIENT
stiques d
produïdes
produeixen
ades.
ealitza amb
minar quina
ocupa la
del nou (9).
el pacient,
ssificar en
o eritema,
uperficial o
mades de
dèrmiques
er grau o de
el terme c
xposició al
e butllofes
ons sensiti
s superficial
perficial
s caracteritz
ment hi ha
en 7-10 d
os cutanis
breviscut a
rgic.
nda o de se
ditat, no n
rmis reticula
ebron
TS CREMA
de les cre
en els teix
n alteracions
Percentatg
b
a
a
.
,
n
,
o
e
s
gruix total.
cremada de
sol. Clínic
i la hipere
ives. Anato
l de la pell,
o de se
za per l'afe
flictena, e
ies a costa
s (fol·licles
a la dermis
egon grau
omés afec
ar o profund
ATS
mades
xits vius pe
s que varien
ges per parts
Així doncs
e primer gr
cament es
estèsia o e
omopatològ
és a dir, l'e
egon gra
ctació de l'e
enrogiment
a de les cè
s pilosebac
s profunda
profund: L
ta la derm
da. Clínicam
er agents f
n des l'erite
s cremades d
s:
rau) és la
caracteritza
l dolor agu
gicament n
pidermis.
au superf
epidermis i
t i hiperes
èl·lules epit
cis i glàn
o reticula
L'agent trau
mis superfic
ment ja no
4
físics,
ema a
del cos
típica
a per
ut per
omés
ficial:
de la
tèsia.
telials
dules
r. No
màtic
cial o
hi ha

5
flictena, el color sol ser blanquinós, hi ha una hipersensibilitat per la gran
destrucció de terminacions nervioses. Hi ha un retard important de la
reepitelització fins als 21-28 dies, en sobreviure escasses restes d'annexos
cutanis. A causa del gran retard de reepitelització espontània amb els riscos
que això comporta (mala qualitat de pell, risc d'infeccions en el procés
curatiu, etc.) és necessari el tractament quirúrgic.
o Cremades de gruix total o de tercer grau: L'agent traumàtic ha afectat a
la totalitat del gruix de la pell, està destruït tot el gruix de l'epidermis i de la
dermis, arribant les cremades fins al greix o hipodermis o fins i tot fins als
plans musculars. Clínicament no hi ha flictena, el color varia del pàl·lid o
groguenc al negre, veient-se fins i tot vasos amb trombosis en la superfície
de l'escara. Hi ha una anestèsia a la zona cremada per total destrucció de
les terminacions nervioses, és impossible la reepitelització espontània i per
això és obligat el tractament quirúrgic.
 Localització: Seguint la regla del nou, segons la zona on es trobi la cremada
tindrà una puntuació diferent, indicant la gravetat de la cremada.
Informació necessària que ha de constar a la història d’un pacient cremat
1. L’hora de l’exposició a l’agent causal. Per a l’inici del tractament i el càlcul dels
líquids que se li han d’administrar.
2. Quin ha estat l’agent causal? Es refereix al mecanisme d’exposició que produeix la
cremada. El mecanisme de producció de les cremades pot ser per:
 Escaldada, el mecanisme productor són els líquids calents.
 Les flames del foc, el mecanisme directe.
 Contacte, el mecanisme són els sòlids calents com el tub d’escapament de les
motos, el forn de la cuina, etc.
 Elèctriques, el mecanisme és el pas de corrent elèctric fonamentalment d'alta
tensió però també per corrent tipus domèstic.
 Fogonada o flash, aquest mecanisme es refereix a la flamarada que se sol
produir en un curtcircuit i la diferenciem de la cremada elèctrica perquè la
fisiopatologia i el tractament són molt diferents.
 Químiques, el mecanisme és un agent químic, que pot ser àcid o bàsic.
 Radiació: el mecanisme són radiacions (ionitzants, calòriques..) com són les
solars, radioactives, o les produïdes per un braser.
3. Al·lèrgies a medicaments o aliments?
4. Antecedents patològics i medicació habitual.

6
5. Dades del pacient.
Criteris d’intubació d’un pacient cremat
Quan el pacient presenta els següents signes o símptomes:
 Insuficiència respiratòria aguda; augment freqüència respiratòria, utilitzar els
músculs accessoris per respirar, fatiga respiratòria.
 Pacient inconscient trobat en un lloc tancat.
 Valoració continua del pacient cremat i sobretot abans d’un trasllat en
ambulància.
 Vigilància contínua quan el pacient presenta cremades a la cavitat oral, sutge
als llavis o la cavitat bucal, llagrimeig, ronquera, cremades facials i pèl nasal
cremat.
Material necessari per a les cures
Materials de cures comuns en totes les unitats on es tracten pacients cremats tant a la
Unitat de Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron com a l’Hospital Verge de la Cinta:
 Cures humides amb sèrum fisiològic o afegir productes antisèptics.
 Cures humides amb apòsits tipus Burshield©, Watergel©, etc.
 Sulfadiazina argèntica a l’1% (Silvederma©, Flammazine©).
 Nitrofurazona (Furacin©).
 Pomada de corticoide al 0.5% (Celestoderm©).
 Pomada de vaselina.
 Apòsits de Mepilex Ag©.
 Apòsits de Acticoat©.
 Apòsits de Aquacel Ag©.
 Apòsits intermedis: Mepitel one©, Linuitul©, Urgotul©.
 Gases quirúrgiques de mínim 40x40.
 Gases de 10x 10.
 Benes de cotó de 5x5.
 Benes elàstiques de 10x10.
 Malles tubulars elàstiques del número 1 al 8.
 Sèrums de rentat de 500ml estèril.
 Sabó.
 Líquid de rentat Prontosan©.
 Sabons antisèptics de povidona iodada o clorhexidina.
 Material de cures (tisores, pinces, bisturís).

Telem


Sala
d’un







Prov



2
Sego
Vall d
Unita


medicina a
Material
Sèrum fi
de recepc
n pacient cr
Respirad
Manta tè
Monitor
Sat. O2.
Calenta-
Aparell d
Monitor
control r
diàstole
volum s
cardíaca
pulmona
Medi am
ves comple
ECG.
Rx. Tòra
Analítica
2.2. Pro
Vall
ons els algo
d’Hebron (v
at de Crema
Cremade
(SCT) en
Cremade
la Unitat de
per tallar m
isiològic, Ri
ció pacient
remat
dor.
èrmica.
de constan
-sèrums.
de gasomet
PICCO:
ràpid del ba
GEDV, volu
istòlic SVV
a CFI, l’índ
ar extravasa
mb pressió p
ementàries
ax.
a completa.
otocol de
l d’Hebro
orismes del
veure Annex
ats, indepen
es amb un
n edats com
es amb una
e Cremats d
metall (anells
nger lactat
cremat: do
ts vitals: FC
tries.
determina
atec cardía
um sanguin
V-PPV, la fr
dex de pe
ada EVLW.
positiva i am
generals a
derivaci
on
“Protocolo
x 8.3), els c
ndentment d
a extensió
mpreses ent
a extensió s
de Vall d’He
s, polseres
de 500ml i
otació dels
C, TA,
a el
ac -cabal c
ni intratoràc
racció d’eje
ermeabilitat
mb filtres tril
als pacient
ió tradic
o de Actuac
criteris de tr
d’on es pro
superior a
tre 10 i 50 a
superior al 1
ebron
, pírcings).
1000ml.
s aparells n
ardíac PCC
cic ITBV, ind
ecció global
t vascular
aminars a l
ts cremats
ional de
ción - Pacie
rasllat de pe
dueixi l’incid
al 5% de la
anys, ambd
10% SCT e
necessaris
CO, el volu
dica la cont
l GEF, l’índ
pulmonar
a sala.
cremats
nte quemad
ersones cre
dent, són e
a Superfície
ues inclose
ntre edats d
s per a l’ate
Monitor P
um al final
ínua variac
dex de la f
PVPI i l’
s a l’Hosp
do” de l’Ho
mades a la
ls següents
e Corporal
es.
de 10 i 50 a
7
enció
PICCO
de la
ió del
funció
aigua
pital
ospital
seva
s:
Total
anys.

8
 Cremades de l’epidermis total amb una extensió superior al 1% SCT a
qualsevol edat.
 Cremades elèctriques.
 Cremades químiques que precisen de tractament cosmètic o funcional
quirúrgic.
 Cremades amb profunditat fins a la dermis profunda i l’epidermis total,
localitzades a la cara, mans, peus, genitals, zona perineal i articulacions major
que precisen de tractament cosmètic o funcional quirúrgic.
 Cremades circulars en les extremitats i el tòrax.
 Cremades amb inhalació de fums.
 Cremades amb traumatisme associat.
 Cremades en pacients amb patologies prèvies, com ara diabetis, neoplàsies o
malalties cardiorespiratòries.
Particularitat: els grans cremats
Els protocols mèdics consideren gran cremat aquell pacient amb un 10% de la pell
afectada per cremades profundes, o més d'un 20% de cremades superficials. També
són grans cremats els que, havent patit cremades petites, aquestes es situen en zones
compromeses. Les persones amb aquestes característiques requereixen un ingrés
hospitalari en una unitat especial, ja que aquests pacients tenen un risc d'infecció molt
elevat, un pronòstic molt greu i en molts casos pateixen risc vital. Altres factors que
sumen o resten gravetat són l'edat, la profunditat i tipus de cremada i la xarxa social
del pacient. Per tant, en el gran cremat es produiran tres fets: un augment de la
possibilitat d'infecció, una Síndrome de Resposta Inflamatòria Sistèmica (SIRS) i una
Síndrome de Disfunció Multiorgànica (MODS). Aquests tres fets poden portar el
pacient a una fallada multiorgànica i a la mort. S’anomena cremades amb reaccions
sistèmiques. Quan el pacient cremat de Tortosa presenti aquest risc de reacció
sistèmica amb una cremada profunda i una extensió del 10% o una cremada
superficial amb una extensió d’un 20%, serà exclòs del programa Telecremats i serà
derivat directament a l’Hospital Vall d’Hebron.

9

3. ALGUNES DADES BÀSIQUES SOBRE TELEMEDICINA
3.1. La Telemedicina a nivell històric i geogràfic
Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la telemedicina consisteix en el
subministrament de serveis d’atenció sanitària en aquells casos en els que la distància
és un factor crític, dut a terme per professionals sanitaris que utilitzen tecnologies de la
informació i la comunicació (TICs) per a l’intercanvi d’informació vàlida per a fer
diagnòstics, prevenció i tractament de malalties, formació continuada de professionals
en atenció a la salut, així com per a activitats d’investigació i avaluació, amb la finalitat
de millorar la salut de les persones i de les seves comunitats. La telemedicina permet
que un metge, o un equip mèdic, tingui cura a distància de la salut d’individu o d’un
grup d’individus, mitjançant l’ús de mitjans diagnòstics i terapèutics dirigits
remotament.
Les experiències pioneres en telemedicina van néixer als Estats Units durant els anys
50 del segle XX, però no serà fins als anys 80, i sobretot a partir dels anys 90, que
experimentarà una difusió significativa, gràcies principalment a l’ús massiu de les
noves tecnologies de la informació i la comunicació. A Europa, la telemedicina va
arribar primer al Regne Unit, i estudis realitzats durant la darrera dècada mostren les
seves avantatges. En aquest sentit, Bernard Richards i Timothy Morris troben tota una
sèrie de beneficis a la teleassistència a partir de cinc experiències estudiades al Regne
Unit, una d’elles amb les tropes britàniques al Kosovo: “So who are the beneficiaries in
the five Projects? One must say that, first and foremost, that is the patient whose care
is speeded up (often dramatically) and hence their quality of life improved: indeed, their
lives may be saved, cf Kosovo and Blackpool. Secondly, the overall health of the nation
is improved because the doctors concerned (Dr Dunn and Dr Harrop) do not have to
spend time travelling to assess patients and instead can spend more time treating
patients. Thirdly, the patients themselves benefit enormously by not having to make
repeated and unnecessary long journeys to the central hospital (cf London and
Wythenshawe) in order to see their consultant”1
.
El factor crític de la distància és ben present a moltes de les experiències en
telemedicina, més significatiu encara si s’hi barregen les dificultats d’accés a la zona.
1
Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.). Integrating Biomedical
Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 113-114.

10
Per exemple, les barreres geogràfiques que existeixen per accedir al delta del Danubi,
a Romania, feien aquesta zona apta per a introduir també la telemedicina via satèl·lit
des d’hospitals a distància. Segons els doctors romanesos Hangan i Grasa, aquesta
xarxa els hi permet “to prove health care clinicians that the telemedicine technology
can be trusted in providing ample, high quality information necessary for clinical
decision-making”2
.
Una altra experiència a Romania en telemedicina va estar més enfocada al tractament
i prevenció d’infarts de cor. Els tècnics de la Facultat de Bioenginyeria Mèdica de la
Universitat de Iasi (Romania) i de l’Institut Nacional d’Estudis i Recerques en
Comunicacions de Bucarest consideren que “a telemonitoring network [...], devoted to
medical teleservices, will enable the implementation of complex medical teleservices
for a broader range of patients and medical professionals, mainly for family doctors and
those people living in rural or isolated regions. Doctors can receive useful information
about patient that has great long-term effects on home health care, including reduced
expenses for health care. Physicians also have more accessibility to experts (tele-
consulting). Moreover, patients can save time, money and comfort. As for patient
monitoring, we proposed a flexible environment based on an acquisition module and an
embedded system for real-time biosignals processing and transmission through
Internet, GPRS/3G (mobile telephony) or radio networks already existing in each
Romanian county” i confirmen que “our real time system has as main feature the
analysis and transmission of the patients’ ECG through Internet, so that experts in
cardiology could make the right diagnostic. By using the web-based and embedded
technologies, the quality of medical decision and tele-healthcare and medical
emergencies can be significantly improved” 3
.
Pel que fa a Espanya, cal fer especial menció a l’experiència que porta uns anys
desenvolupant l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, del Servei Andalús de Salut, i
que precisament versa sobre el tractament de cremats. En aquest cas, “el apoyo
diagnóstico mediante imágenes digitalizadas en tiempo real de pacientes que han
sufrido quemaduras permite al Cirujano Plástico de la Unidad de Quemados el tomar
la decisión de traslado o no del paciente a la misma, así como la valoración de
pacientes ingresados en otros Hospitales”4
. Com afirma el Dr. Barret, cap de la Unitat
2
Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 151.
3
Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press; 2006, p. 161; 164.
4
http://www.saludinnova.com/practices/view/68 (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

11
de Cremats de Vall d’Hebron, a la seva entrevista (annex 8.1), tant l’experiència de
Sevilla com les pioneres del Regne Unit han estat una referència significativa per a
desenvolupar el projecte de Telecremats de l’Hospital Vall d’Hebron.
3.2. Aplicació de la Telemedicina
Especialitats susceptibles d’aplicar telemedicina
Les especialitats mèdiques que majors beneficis poden obtenir de l’aplicació de la
telemedicina són les següents, entre les que podem observar l’especialitat objecte del
nostre estudi, els cremats:
 Radiologia.
 Oftalmologia.
 Cardiologia.
 Traumatologia.
 Anatomia Patològica.
 Proves del laboratori.
 Proves de diagnòstic en general.
 Urgències.
 Grans Cremats (trasllats i urgències).
 Neurocirurgia (trasllats).
 Nefrologia.
Pel que fa a les prioritats a l’hora d’aplicar la telemedicina, un panell d’experts
seleccionat dins del Servei Basc de Salut (Osakidetza)5
coincideixen en que s’hauria
de prioritzar dins d’aquelles especialitats que tinguin molta llista d’espera, les
patologies que poden ser diagnosticades mitjançant la imatge, i aquelles en poblacions
amb difícil accés o llargues distàncies per a la consulta especialitzada més propera,
com és el cas que estem estudiant. Així doncs, la finalitat de la implantació de la
telemedicina ha d’anar encaminada a facilitar la assistència al pacient i millorar el
treball dels professionals sanitaris.
5
Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J. Análisis de la
introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de atención primaria-especializada: Evaluación
de resultados y costes de experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de
Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008, p. 49-53.

12
Recursos necessaris per a la implantació de la telemedicina
Aquests recursos són els següents:
1. Infraestructura de telecomunicacions:
 Correctes connexions de la xarxa.
 Microinformàtica d’última generació.
 Complement del software i les connexions necessàries en cada cas.
 Suports informàtics capaços d’enviar gran quantitat d’imatges
 Necessitat d’una infraestructura potent per emmagatzemar les dades amb
capacitat de mobilització ràpida de les mateixes dades.
 Avenç en la implantació del sistema multimèdia.
2. Recursos humans:
 Professionals formats en telemedicina.
 Formació en totes les especialitats.
3. Recursos tècnics:
 Capturadors d’imatge: càmeres digitals, vídeos...
 Recursos dirigits a la digitalització de la imatge.
 Aparells informàtics.
4. Altres:
 Història clínica informatitzada de cada pacient.
 Creació de centres d’emmagatzematge i mobilització de dades clíniques
dels pacients, als que puguin accedir les unitats assistències hospitalàries.
Beneficis derivats de l’aplicació de la telemedicina
Els experts del Sistema Sanitari Basc consideren que els principals beneficis que
aporta l’ús de la telemedicina són els següents6
:
 Facilitar una relació més horitzontal entre el pacient i el metge, així com entre
els diferents professionals sanitaris.
 Disminució de la llista d’espera en les consultes del centre especialista.
 Diagnòstics més ràpids i precisos.
 Brindar l’oportunitat als metges d’hospitals secundaris d’adquirir major poder de
resolució de problemes.
 Major accessibilitat de la població a proves diagnòstiques.
 Major eficàcia de l’organització sanitària.
6
Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J. Análisis de la
introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de atención primaria-especializada: Evaluación
de resultados y costes de experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de
Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008, p.53-54.

13
 Estalvi d’espai a través de la digitalització de les imatges radiològiques.
 Evitar la repetició, duplicitat i pèrdua de proves diagnòstiques.
 Profunditzar i millorar els coneixements especialitzats per part de tots els
professionals metges amb les imatges de les patologies emmagatzemades en
el sistema de telemedicina, per a poder realitzar estudis, congressos,
conferències virtuals...
 Millorar el flux d’informació entre professionals.
 Facilitar la comparació i seguiment dels pacients.
 Doble estalvi econòmic per part dels usuaris i l’organització sanitària.
 Evitar els desplaçaments dels pacients/cuidadors i els ingressos innecessaris
per motius de llarga distància.
 Evitar els nombrosos desplaçament dels pacients/família per les consultes de
seguiment en el procés de curació.
 Major coordinació entre els diferents nivells assistencials.
 L’aplicació de la telemedicina podria solucionar el problema de descoordinació i
duplicitat de proves diagnòstiques existent en l’actualitat. És important
racionalitzar els costos que es fan. A través de la telemedicina es pot fer una
millor coordinació sense la necessitat de que tots els hospitals hagin de tenir tot
l’equipament
 Menor derivació dels pacients.
 Major informació dels casos solucionats pel metge de l’hospital comarcal.
 Establir economies d’escala.
Possibles desavantatges de la telemedicina
José Luis Fresquet, al seu estudi sobre Internet i els professionals de la salut7
,
anomena una sèrie de possibles desavantatges en l’ús de la telemedicina:
 Manca de garantia pel que fa a la privacitat.
 Desigual accés a les TIC (de disponibilitat, de tipus econòmic, de formació,
etc.), també des del punt de vista del personal sanitari.
 Dificultats per a expressar alguns problemes que poden afectar el pacient, així
com determinats estats d’ànim, emocions, etc.
 Retard en les respostes.
 Manca de contacte físic a l’anamnesi, observació i exploració durant l’acte
mèdic i també pel que fa als factors humans.
7
Fresquet Febrer, José Luis. Internet para profesionales de la salud. Barcelona: Fundación Uriach 1838,
2008, p. 180-181.

14
De fet, com s’afirma al manual de gestió diària de l’hospital, “la principal barrera a esta
revolución informativa recae en la necesidad de reorganizar muchos de los circuitos
organizativos existentes, en la adaptación de los perfiles y capacidades profesionales
y, sobre todo, en un cambio radical de la cultura sobre el derecho y uso de información
cada vez más abierta y asequible”8
.
8
Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006 (3ª edició), p. 70.

15
4. EL PROJECTE TELECREMATS
4.1. La Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron
La Unitat de Cremats de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron és un dels centres de
referència de cremats a escala mundial9
i també un dels més avançats del món, des
de la seva remodelació el 200610
. Com a unitat multidisciplinària, té cura del tractament
especialitzat dels malalts amb cremades, malalties dermatològiques exfoliatives greus i
pèrdues de parts toves complexes. És l’únic centre d’aquestes característiques de
Catalunya. Recentment, la Unitat de Cremats ha estat acreditada com a CSUR
(Centres, Sistemes i Unitats de Referència) del Sistema Nacional de Salut del Ministeri
de Sanitat en cremats crítics, el que comporta un reconeixement estatal i el fet de ser
centre de referència per a malalts cremats crítics a tota Espanya. Els efectes pràctics
d’aquest sistema i de la idiosincràsia de la Unitat fa que molts malalts siguin referits a
aquest centre especialitzat des de totes les àrees geogràfiques. Això comporta grans
desplaçaments per part dels malalts i una important despesa de recursos sanitaris.
En teoria, el diagnòstic i la indicació d’un tractament han de ser realitzats per un expert
en tractament de les cremades. Malauradament, ben sovint molts serveis d’urgències i
CAPs no tenen a l’abast un professional experimentat en el seu tractament, de manera
que s’ha d’optar per la consulta telefònica o derivar el malalt a la Unitat de Cremats per
un diagnòstic ferm, la indicació d’un tractament i el seguiment del tractament i control.
En aquest sentit, es va iniciar la valoració teòrica i possibilitats pràctiques d’un servei
de telemedicina a la Unitat de Cremats.
Els clients potencials de la Unitat de Cremats corresponen a tota la població catalana,
a més de ser referents per a Andorra i les Illes Balears. L’àrea de referència s’estén a
tota la geografia catalana, la qual, donada la seva particular orografia, provoca uns
desplaçaments de certa complicació per als malalts. Els referidors habituals dels
malalts acostumen a ser en general els metges d’urgències d’altres centres
hospitalàries de l´ICS i de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) i els
9
http://www.tv3.cat/videos/1349649 (revisat per darrer cop el 25/09/2012).
10
http://www.20minutos.es/noticia/142735/0/Nova/unitat/cremats (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

16
metges de família dels CAPs. A banda d’això, altres referidors els constitueixen els
diferents sistemes d’emergències, en particular el SEM-061 i els Bombers.
Malgrat que en general aquests referidors realitzen uns diagnòstics i tractaments
correctes i adients, no és infreqüent que la Unitat de Cremats rebi malalts amb ferides
que en d’altres circumstàncies podrien haver estar tractades al seu centre d’origen. La
manca d’un suport adient i d’un coneixement suficient fa que a vegades es realitzin
viatges, trasllats i molèsties innecessàries per als malalts, molèsties especialment
significatives per aquells residents en zones més llunyanes i amb una comunicació
més difícil. A banda d’això, aquests trasllats i viatges provoquen unes despeses
importants que es podrien limitar i minimitzar en un percentatge molt elevat.
4.2. Descripció de la plataforma Telecremats
Podem definir el Projecte Telecremats com una plataforma avançada de telediagnòstic
a distància per a cremades que requereixen d’una atenció urgent i especialitzada, així
com el seu seguiment posterior. El projecte es realitza entre l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron, que ja hem vist és el centre de referència de cremats de Catalunya, amb
l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. El fet d’escollir aquest segon hospital rau en el
fet de ser l’hospital català més allunyat de Barcelona, amb l’afegit d’experimentar un
percentatge superior a la mitjana de pacients amb cremades per la proximitat de la
indústria petroquímica de Tarragona.
Els objectius d’aquest programa de telemedicina serien:
 Dotar d’eines TIC als professionals de l’Hospital Verge de la Cinta per poder
realitzar una assistència de qualitat, seguint les pautes de l’Hospital de
referència Vall d’Hebron.
 Respondre amb eficiència a les necessitats d’informació, gestió i seguretat pel
pacient cremat i pel Departament de Sanitat.
 Permetre l’accés a l’assistència especialitzada des del primer moment a tots els
pacients amb cremades de diferents graus i extensió.
 Diagnòstic precoç amb la valoració conjunta dels dos hospitals, tanmateix
permetre l’inici del tractament precoçment.
 Permetre el seguiment ambulatori amb un especialista des del seu centre
hospitalari o d’atenció primària més proper.

17
 Reducció de les llistes d’espera, de costos de gestió i de desplaçaments
innecessaris.
Aquesta telemedicina aplicada a la Unitat de Cremats inclouria:
 Realitzar un diagnòstic directe pel metge expert des de la Unitat de Cremats.
 Indicar el tractament idoni i el tipus de control posterior.
 Indicar, si s’escau, el trasllat a la Unitat de Cremats i el tipus de transport
adient.
 Realitzar un control directe de l’evolució de les ferides.
 Donar d’alta els malalts o indicar el seu trasllat posterior si l’evolució és dolenta.
 Formació mèdica / infermera continua.
Tot plegat podria permetre:
 Evitar desplaçaments innecessaris dels malalts.
 Rebre el tractament al centre més proper al seu domicili, en cas de no ser
necessari el trasllat a la Unitat de Cremats.
 Estalviar grans desplaçaments als malalts.
 Donar un valor afegit a la qualitat del tractament dels malalts cremats.
Per tal d’aconseguir el bon funcionament del projecte, cal assolir un certs punts:
 Incorporar l’equipament necessari a la Unitat de Cremats i als centres pilots.
 Determinació en el futur dintre del sistema SAP11
del tipus de gestió i de
facturació d’aquesta prestació. En aquest sentit, es tractaria d’una assistència
d’urgència en molts casos, i en d’altres d’una consulta externa d’alta resolució
sense activitat presencial però sí de tractament.
 Assumpció del nou rol de telemedicina en el tractament dels malalts cremats
per part dels recursos humans de la Unitat de Cremats.
Segons les dades aportades pel Dr. Barret en l’entrevista de l’annex 8.1, la iniciativa va
començar l’any 2009, però el procés està essent molt lent. La implantació del sistema
s’ha retardat a causa de problemes tècnics de la xarxa i la dificultat de connectar
correctament el sistema SAP entre els dos hospitals. Un cop s’hagi pogut testar i entri
en funcionament, l’esperança és poder estendre aquest sistema a tots els hospitals de
Catalunya.
11
SAP: software modular per a la gestió empresarial creat per SAP AG i utilitzat a la xarxa d’hospitals
públics de Catalunya.

Telem
4
Aque
Oran
siste
actua
d’ass
està
la sa
agru
dispo
innov
a pa
acad
Rece
d’aqu
4
El pr
sess
que e
caso
12
http
13
http
14
http
medicina a
4.3. Fina
est projecte
nge. Orange
ma. Al mat
a com a m
solir la plen
formada pe
alut i les te
pacions d’
osició del p
vació que c
artir de la
dèmic. Dins
erca (VHIR
uest país, n
4.4. Sim
rotocol de
ió de telem
executaran
os d’ús:
 T
 T
p://www.genca
p://www.i2cat.n
p://www.vhir.o
la Unitat de
ançamen
e està finan
e assumeix
teix temps,
ediador din
a incorpora
er les divers
ecnologies
hospitals i
rojecte els
centra la se
col·laborac
s de l’Hosp
R)14
, que é
negocia les
Logotip
mulacre d
funcioname
medicina és
l’aplicació.
Telemedicin
Telemedicin
at.cat/salut/tics
net (revisat pe
rg/index.asp?
e Cremats d
nt del sist
nçat bàsica
x la creació
el projecte
ns el projec
ació del siste
ses adminis
de la info
centres s
seus tècnic
ves activita
ció entre l
pital Vall d
és un dels
qüestions f
ps de les inst
e cas pilo
ent acordat
molt relleva
En el dese
na per a un
na per al seg
salut (revisat p
er darrer cop e
Idioma=ca (re
de Vall d’He
tema Tel
ment per l’
ó del progra
e s’insereix
cte. La Fund
ema sanitar
stracions pú
ormació i la
sanitaris. U
cs programa
ats en el de
'Administra
d’Hebron, la
centres p
financeres d
titucions invo
ot del sis
t entre els
ant a l’hora
envolupame
cas d’urgèn
guiment d’u
per darrer cop
el 25/09/2012)
evisat per darr
ebron
ecremat
’empresa d
amari nece
x dins dels
dació Cent
ri català a la
úbliques inv
a comunica
Una altra fu
adors. i2CA
senvolupam
ció, el sec
a Fundació
pioners en
del projecte
olucrades al p
tema Tel
professiona
a de disseny
ent es tindr
ncies.
un pacient c
p el 25/09/2012
).
rer cop el 25/0
s
e telefonia
ssari per a
projectes d
re Tic i Sal
a societat d
volucrades e
ació així co
undació, i2
AT és un ce
ment de la I
ctor empre
ó Vall d’He
la investig
.
projecte
lecremat
als a banda
yar els fluxo
an en comp
cremat no tr
2).
09/2012).
mòbil i Int
a implemen
de TicSalut
lut12
té la m
del coneixem
en els àmb
om les div
2CAT13
, po
ntre de rec
Internet del
esarial i el
ebron-Institu
gació biom
ts
a i banda
os de seqü
pte els seg
raslladat.
18
ternet
tar el
t, que
missió
ment i
its de
erses
osa a
erca i
l futur
món
ut de
èdica
de la
ència
üents

19
4.4.1. Telemedicina per a un cas d’urgències a l’Hospital Verge de la Cinta
Totes les urgències de cremats a Tarragona passen prèviament per l’Hospital Verge
de la Cinta abans de ser transferides a centres especialitzats per tal de poder
estabilitzar el pacient en primera instància. Arriba l'ambulància i el pacient es mou a un
box lliure on el metge a càrrec del Servei d'Emergències explora el pacient. El metge
decideix activar el servei d'Urgències Telecremats per a obtenir ajuda experta de la
Unitat de Cremats de l'Hospital Vall d’Hebron. La infermera parla amb el personal de
l'ambulància per a recollir informació sobre el tipus d'accident (laboral, esport,
domèstic, etc.), l'origen de la cremada (àcid, foc, electricitat, etc.), on es va dur a terme
(interior/exterior) i en quin moment. Complementa l’informe amb aquest informació.
Les fases són:
 Recepció del pacient: s’ha d’intentar tranquil·litzar al pacient, identificar la
etiologia i circumstàncies de la cremada: hora de la cremada, causa, al·lèrgies,
antecedents personals i medicació habitual.
 Retirar la roba i acomodar-lo en una llitera. Simultàniament es realitza una
primera valoració de l’estat general i de la gravetat aproximada de la cremada.
 Aplicar mesures de refredament de la lesió.
 Administrar analgèsics i/o ansiolítics, si fos necessari.
 Retirar tots els objectes que poden comprimir la zona afectada.
 Netejar la cremada.
 Valoració de l’extensió i profunditat de la cremada.
 Cobertura amb apòsits o altre tractament.
Fins ara, el metge de guàrdia de Verge de la Cinta trucava a la centraleta de Vall
d’Hebron i aquesta redireccionava la trucada cap a infermeria. A infermeria es feia un
primer filtre del cas i es contactava el metge en cas que es considerés oportú. El
metge pot utilitzar ara dos mètodes: trucar al telèfon fix d’infermeria de Vall d’Hebron o
bé trucar directament al telèfon mòbil de guàrdia corresponent a la planta de la Unitat
de Cremats. D’aquesta manera, s’evita el pas per centraleta i s’agilitza la comunicació.
El metge agafa la Unitat Mòbil Telecremats, comprova que està en estat operatiu
(mitjançant els indicadors de la pantalla que donen OK a paràmetres de xarxa,
connectivitat de tots els perifèrics, disponibilitat de destí, etc.) i inicia la comunicació
seleccionant l’opció “TRUCAR A VALL D’HEBRON”. La trucada ha de poder ser
iniciada en tres qualitats de vídeo diferents en funció de la capacitat disponible de
xarxa (K/2, HD Ready i FullHD).

20
La trucada pot ser iniciada indistintament des de les dues bandes però es
preconfigurarà la resposta automàtica només al terminal de la Unitat de Cremats de
Vall d’Hebron. El terminal de Verge de la Cinta només respondrà a trucades quan
alguna persona premi el botó “INTRO” sobre l’avís “RESPONDRE” per a evitar
l’establiment de trucada en casos no desitjables, quan el box d’urgències pugui estar
ocupat per altres pacients.
El metge ajusta la llum de la Unitat de Telecremats per tal d’aconseguir la millor imatge
per a la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron. Verge de la Cinta ha de poder veure el
vídeo que està enviant en alta definició (HD) per tal d’ajustar la llum de forma
adequada. Ho farà seleccionant l’opció “VEURE VIDEO LOCAL”.
L’infermer responsable de telemedicina a Vall d’Hebron és en un dels passadissos de
la Unitat de Cremats de l'Hospital quan sent la trucada del telèfon fix d’Infermeria.
Després de parlar amb el metge d’urgències de Verge de la Cinta, sent l’avís de
recepció de trucada de l’equip de videoconferència Telecremats instal·lat a la sala de
Telemedicina que automàticament ha respòs a la trucada de Verge de la Cinta.
L’infermer rep a les dues pantalles les imatges de vídeo procedents del box
d’urgències de Verge de la Cinta. Així rep dos fluxos de vídeo, un corresponent a la
càmera HD que enfoca al pacient i un altre que correspon a la webcam que enfoca el
metge d’urgències. Aquesta segona imatge té sentit sobretot en la comunicació
posterior on els professionals treballen en l’informe mèdic en col·laboració.
A la Sala de Telemedicina l’infermer és al control de la càmera HD de la Unitat Mòbil
de Telecremats i fa zoom amb ella, l’inclina amunt i avall, i la gira a dreta i esquerra per
recórrer tot el cos del pacient. La càmera es troba a una alçada de 1,8 m o més (per a
no impedir la feina del professional) i li permet tenir una visió completa del box, de les
cremades del pacient i del procedir de les cures. Per això disposa de dos monitors. En
el primer i més gran manté en tot moment el vídeo provinent de la càmera HD i en el
segon monitor disposa del vídeo provinent de la webcam.
L’infermer és capaç d’accedir a l’informe que s’ha iniciat per part de Verge de la Cinta
a través del SAP. Pot conèixer informació mèdica prèvia del pacient i constant vitals
enregistrades pels professionals, així com introduir-hi informació. També pren
fotografies del que veu amb l’opció “PRENDRE IMATGE”; aquestes es presenten a la

21
pantalla de la sala de Telemedicina en alta definició i pantalla completa. Aleshores pot
escollir entre guardar la imatge o descartar-la i tornar al vídeo. En cas que decideixi
guardar-la aquesta s’envia al PACS de Verge de la Cinta i, de forma provisional, es
guarda a Vall d’Hebron. La aplicació ha de tenir l’opció “VEURE IMATGES DEL
PACIENT” i, mitjançant els cursors, poder navegar entre les fotos fetes i/o tornar al
vídeo.
El metge responsable del Servei d'Urgències de Verge de la Cinta i l’infermer de Vall
d’Hebron acaben acordant el diagnòstic final i la decisió sobre si transferir el pacient a
Vall d’Hebron o deixar que es recuperi a Verge de la Cinta.
4.4.2. Telemedicina per a un cas de seguiment de pacient no traslladat
La infermera de referència de Verge de la Cinta treballa a la Unitat de Cures Intensives
i ha de comprovar l'evolució del pacient cremat no traslladat amb l'ajuda dels
professionals de Vall d'Hebron. Amb l’infermer responsable de telemedicina a Vall
d’Hebron han verificat prèviament l’horari de visites de Telecremats i, l’un des de la
Sala de Telecremats, i l'altra amb la Unitat Mòbil Telecremats estan llestos per
començar: la conferència s’inicia quan un dels dos realitza la trucada. La resposta és
automàtica a Vall d’Hebron i manual a Verge de la Cinta (mitjançant un botó). La
interfície Telecremats ofereix a tots dos una finestra de videoconferència. La llista de
pacients a controlar es gestiona mitjançant una agenda de SAP. La infermera de
Verge de la Cinta mou la Unitat Mòbil de Telecremats al costat del llit de la primera
persona a passar visita. Ambdós comencen a revisar els informes mèdics anteriors del
pacient i el d’urgències amb el que va arribar a l’Hospital ja que tots dos hi tenen accés
a través del SAP.
Des de Vall d’Hebron, l’infermer responsable és al control de la càmera HD de la Unitat
Mòbil de Telecremats a la Sala de Telemedicina i la mou per tot el cos del pacient.
Revisa el tractament aplicat al pacient, consulta les imatges de l’evolució de la
cremada, la seva evolució general, el nivell d'entrada/sortida de líquids, i recomana a
Verge de la Cinta com procedir amb la cura de les cremades. Tots dos es posen
d'acord en mantenir o modificar el tractament, la necessitat de traslladar el pacient a
Vall d'Hebron o deixar que es recuperi a Verge de la Cinta. La pantalla de la Unitat
Mòbil de Telecremats ofereix a tots dos una finestra de videoconferència. La llista de
pacients a controlar es gestiona mitjançant el SAP. L’informe mèdic corresponent a la
visita s’enregistra mitjançant SAP i s’hi afegeixen les fotos fetes durant la visita.

22
4.4.3. Funcionalitats del sistema
Algunes consideracions sobre el sistema a tenir en compte són:
 La interfície d'usuari ha de guiar l'usuari en el sistema de videoconferència per
veure si el servei està disponible, avisar en cas d’error i origen del mateix, per
iniciar / finalitzar la comunicació.
 Ser capaç de prendre imatges del vídeo que es mostra en la videoconferència.
Imatges que es guardaran en DICOM, vinculat a un informe mèdic i
emmagatzemat en un PACS per al seu futur examen i comparació.
 A l'escenari de Verge de la Cinta es necessita que el sistema es mogui per la
Unitat de Cures Intensives, ja que més d'un pacient pot requerir de l'especialista en
cremades. D'aquesta manera el sistema ha de ser tant compacte com sigui
possible i integrar totes les funcionalitats en una única unitat mòbil.
 Hi ha d'haver un informe al final de la videoconferència amb la informació sobre qui
i quan va participar en la reunió.
 Ha d'existir la possibilitat de gravar una sessió de videoconferència amb finalitats
docents. Els enregistraments es guardaran de forma temporal i local a l’equip de
videoconferència de Vall d’Hebron. El nombre de vídeos serà com a màxim tres,
de forma que no es podrà guardar un de nou fins que no s’hagi esborrat un dels
anteriors.
Els paràmetres rellevants per als metges de la Unitat de Vall Hebron durant la
Telemedicina per a decidir sobre el possible trasllat són:
 Hora de la cremada/hora del tractament.
 Lloc on s’ha produït la cremada: interior / exterior.
 Tipus d'accident: treball, oci, esport...
 Origen la cremada: elèctric, flama, àcid...
 Tant per cent d'extensió del cos cremat.
 Tractament aplicat: producte, com ha estat aplicat, etc.
 Durada de la intervenció: tant per cent de l'ocupació dels professionals.
 Nombre d'imatges que es van prendre i amb quina freqüència.
4.4.4. Disseny del circuit SAP per al registre d’activitat
Els possibles escenaris que permetien el registre de l’activitat clínica eren els
següents:
 Obrir un episodi del pacient de Verge de la Cinta a la història de Vall d’Hebron.

Telem


Desp
del p
difere
1. S
S
s
2. V
in
s
3. E
E
p
4. E
v
p
medicina a
Crear un
des de V
Utilitzar
Verge de
prés de con
projecte, es
ents hospita
S’hauran de
S'entén que
s'assignen a
Valorar la po
ncorporats e
són possible
Els professio
Els profess
problema.
El servei rea
valorar si e
prestació de
la Unitat de
n metge virt
Vall d’Hebro
la derivaci
e la Cinta i V
nsultar amb
s va optar
als són els
e donar d’a
e es creen
a un servei
ossibilitat d
els hospital
es.
onals de Ve
ionals de V
alitza activi
els professi
e visita a dis
Ge
e Cremats d
tual al siste
on.
ó interna c
Vall d’Hebro
els respons
per la seg
següents:
lta (multice
els profess
nou anome
e fer un se
l de Vall d’H
erge de la C
Vall d’Hebr
tat en l’àre
onals de V
stància amb
estió intercon
de Vall d’He
ema de Verg
com una in
ron.
sables del S
gona opció.
ntre) tots e
sionals de la
enat "Telecr
ervei de Cre
Hebron. Les
Cinta realitz
ron podrien
a d’Urgènc
Vall d’Hebro
b malalt.
nsultes dins
ebron
ge de la Ci
nterconsulta
SAP de l’IC
Els passo
els facultatiu
a Vall d'He
remats".
emats a Ver
s interconsu
zarien “inter
n escriure
cies i en l’H
on han de
el sistema SA
nta al que e
a (Derivació
S i, dins de
os a realitza
us implicats
ebron a Ver
rge de la C
ultes des d’u
rconsulta” e
i treballar
ospital de
fer un reg
AP
es pugui ac
ó Externa)
els condicio
ar per part
s i infermer
rge de la C
Cinta, on est
urgències i
en aquest s
en SAP s
Dia. S’haur
gistre d’act
23
ccedir
entre
nants
t dels
s/res.
Cinta i
tarien
HOS
ervei.
sense
ria de
tivitat:

24
5. AVALUACIÓ DE COSTOS DEL PROJECTE TELECREMATS
L’avaluació econòmica de tecnologies mèdiques permet mesurar els costos associats
a l’ús de una tecnologia, les relacions entre els costos i els efectes de l’aplicació de la
tecnologia, al temps que subministrar la informació, que és la clau per a prioritzar el
repartiment dels recursos i, finalment, per a poder adoptar una o altra estratègia.
Per a l’avaluació econòmica de les diferents alternatives d’una nova tecnologia es
distingeixen quatre tipus de costos: directes, indirectes, tangibles i intangibles. Els
costos directes són aquells en els que s’ha d’incórrer necessàriament per a utilitzar
aquesta tecnologia, mentre que els indirectes no es poden relacionar directament amb
el seu ús. Per la seva banda, per costos tangibles s’entén aquells que es poden
mesurar en unitat monetària d’una manera objectiva, ja siguin directes o indirectes; en
canvi, els costos intangibles són aquells que no es poden traduir en unitat monetària, i
per tant tenen que ser mesurats a través de qüestionaris, com per exemple el grau de
satisfacció d’un familiar.
5.1. Costos directes
5.1.1. Costos directes irrellevants per a l’estudi
Per a la estimació dels costos directes en el projecte Telecremats, s’han de valorar els
costos de l’equipament, el programari i el manteniment de la xarxa, a més del diferent
cost de l’assistència hospitalària segons el centre acollidor. Altres costos directes no
són rellevants en aquest cas. Serien:
 El cost del manteniment de l’edifici, llum i aigua, és a dir, els costos generats
per a una infraestructura implantada en els dos hospitals analitzats, que
sempre s’estan utilitzant a ple rendiment, suposen un cost per pacient mínim
que ja queda contemplat en el cost del pacient per dia d’hospitalització.
 Pel que fa a la retribució mensual del personal sanitari, no s’ha considerat
rellevant incloure’l en l’estudi. En ambdós casos, es tracta d’hospitals públics
que pertanyen a l’ICS i que es regeixen per taules salarials comunes. Dins
d’aquestes taules, Vall d’Hebron pertany als Hospitals de 1er. Grup (centres
amb més de 450 llits), mentre que Verge de la Cinta pertany als Hospitals de
2on. Grup (centres fins a 450 llits). Aquesta divisió pot representar una petita
diferència salarial en favor del 1er. Grup per a alguns llocs de treball

25
(normalment càrrecs de gestió), però en la resta no és així15
. Intentar establir
aquesta possible diferència quan es fa difícil ara mateix llistar amb exactitud el
personal sanitari involucrat en els casos d’estudi, i sobretot prorratejar el seu
salari per a cada cas, resulta una tasca que es pot considerar innecessària i
massa inexacta. Per tot això, s’han considerat aquestes possibles diferències
salarials, en cas d’existir, com a irrellevants. En tot cas, val la pena mencionar
que, segons l’entrevista del Dr. Barret, al voltant d’entre 20 i 25 persones a
cada centre estaran involucrades en el projecte, fent un total d’unes 50
persones.
 El material fungible emprat per a la cura de les cremades computaria també en
els costos directes. Aquests materials que hem llistat quan parlàvem dels
cremats, són estàndards i en els dos hospitals disposen dels mateixos
productes, ja que comparteixen el mateix proveïdor, la plataforma Logaritme,
que permet la compra en comú a tots els hospitals de l’ICS, per tal d’obtenir
preus més econòmics. Per tant, es pot desestimar el cost del material, tant si el
procediment es realitza en un hospital o a l’altre a través de la telemedicina.
5.1.2. Costos de material, programari i manteniment per a Telecremats
Les dades s’han elaborat a partir de la informació facilitada pels diferents centres.
Programari (software)
Com hem vist, l’empresa encarregada de desenvolupar el programari necessari per a
desenvolupar la xarxa és Orange. La inversió prevista ronda els 150.000 €. Aquesta
quantitat és assumida pel departament de desenvolupament e innovació d’Orange
com una inversió per a desenvolupar un software que, en cas d’acomplir les
expectatives que s’esperen d’ell, pot esdevenir una línia de negoci per l’empresa, des
del moment que suposarà un programari susceptible de ser comercialitzat a d’altres
centres, sanitaris o no, mitjançant la venda o el lloguer. En aquest sentit, tant Vall
d’Hebron com Verge de la Cinta tenen la garantia de no ser gravats amb un lloguer en
el futur, ja que han participat activament en la seva creació. Un dels aspectes
principals d’aquest programari rau en la seva capacitat per a comprimir correctament
imatges d’alta qualitat, com les que es necessiten en aquest projecte. Com afirma el
Dr. Barret en l’entrevista (annex 8.1), aquest programari ha ocasionat diferents
problemes durant les proves realitzades, retardant el procés previst d’implantació del
15
Personal Estatutari de l’Institut Català de la Salut. Retribucions 2010:
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Retribucion
s/2010/Arxius/estaturari%20ICS.pdf (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

Telem
siste
haur
haur
Mant
Pel q
la prò
nece
força
Mate
(Vall




Preus
Mate

Mat
Ordin
Telev
Web
Micrò
TOT
medicina a
ma. De fet
ia de soluc
ien de com
teniment d
que fa a la x
òpia de l’IC
essari afegir
a econòmic
erial per a
l d’Hebron)
Ordinad
I7, 8 Gb
Windows
Service
Televisió
de 36" o
Webcam
Micròfo
PCS.
s material Va
erial per a l
Ordinad
Professi
Packard
el progra
compatib
Professi
que el ca
terial
nador 1.00
visor 5
cam 5
òfon 16
TAL 1.73
la Unitat de
, a mitjans
cionar aque
ençar duran
de la xarxa
xarxa nece
CS, com con
r una nova c
de 200 € l’a
a l’hospita
)
dor amb pro
RAM, 500G
s 7 Profess
Pack 1.
ó / Pantalla
o superior.
m.
n cancel·la
ll d’Hebron
l’hospital c
dor amb pro
onal 64 bit
HP Pro 73
amari de T
ble amb la t
onal de 64
arret propos
Preu
00 € + IVA
15 € + IVA
50 € + IVA
65 € + IVA
30 € + IVA
e Cremats d
setembre d
stes qüestio
nt el mes d’
ssària per a
nfirma el Dr
connexió d’
any.
al de refer
ocessador I
Gb de disc,
ional 64 bits
a d’alta defin
dor d’eco D
comarcal (V
ocessador
ts amb Se
300, que és
Telecremats
targeta HDM
bits i es po
sat a contin
de Vall d’He
de 2012 Or
ons. Les pr
’octubre 20
a connectar
r. Barret en
’alta capaci
rència
ntel
s amb
nició
DUET
Verge de la
Intel I7, 8
rvice Pack
s un ordina
s. És a mé
MI, porta in
ot lligar amb
nuació supo
ebron
range va ap
roves amb
12, fora ja d
r ambdós c
la seva ent
tat que tind
Sala
a Cinta)
Gb RAM, 5
1. Es pro
dor potent
és suficient
nstal·lat el s
b cadenat.
rta 15 kg.
portar un so
aquest soft
del termini d
entres, el s
trevista. Ún
ria un cost
de Telecrema
500Gb de d
posa el mo
que podrà
ment ampl
sistema ope
Té un pes
oftware nou
ftware actua
d’aquest es
sistema utili
nicament es
de manten
ats a Vall d’H
disc, Windo
odel de He
utilitzar el S
iable. És ta
eratiu Windo
de 7 Kg, m
26
u que
alitzat
tudi.
tzaria
s faria
iment
Hebron
ows 7
ewlett
SAP i
ambé
ows 7
mentre

Telem







Tot p
(1.73
5
Si co
trobe
l’Hos
aque
de ca
Sego
per
pacie
canv
que h
16
Ord
s’apro
DOGC
medicina a
Pantalla
consider
de 19“.
Targeta
BlackMa
Windows
Càmera
CX130/B
Trípode
Power P
Webcam
Micròfo
Carro:
emplaça
poden a
rotor i
compatib
plegat supo
30 €+4.172
5.1.3. Preu
onsiderem
em que l’Ho
spital Vall d
esta classifi
ategoria.
ons l’Ordre
estada d’h
ent cremat a
vi, l’estada d
hi ha un est
dre SLT/42/20
oven els preus
C de 2 de mar
la Unitat de
a de 22".
ra que podr
captur
agic De
s 7.
Sony HD
B.
amb peu r
Pod-LANC
m.
n cancel·la
Amb dues
ar la torre i
afegir pals
la càmera
bles.
sa una des
€=5.902 €)
us d’assist
la classific
ospital Verg
d’Hebron es
cació, les t
SLT/42/20
hospitalitzac
a la Unitat d
d’un cremat
talvi per dia
012, de 24 d
s públics corre
rç de 2012.
e Cremats d
Es propos
ria ser sufic
radora d
ecklinkStud
. Model nú
robòtic de c
Robòtic Tr
dor d’eco D
s safates
la pantalla
per tal d’
, i diferen
pesa aprox
+ IVA.
ència hosp
ació dels h
ge de la C
s considera
arifes d’ass
12, sobre p
ció conven
de Cremats
t a l’Hospita
a de 195 €/d
de febrer, per
esponents als
de Vall d’He
sa la HP C
cient la mida
de víde
dio, S.O
úmero: HDR
control remo
rípode.
DUET PCS.
es podrie
a. També e
incorporar
ts làmpade
ximada en m
pitalària a
hospitals de
Cinta de To
a un hospit
sistència va
preus públic
cional”, el
s de l’Hospit
al Verge de
dia.
r la qual es r
s serveis que
ebron
Compaq L
a i resolució
Cà
eo
O.
R-
ot
en
es
el
es
P
material que
als dos hos
e l’ICS en
ortosa perta
tal d’alta te
arien, essen
cs de l’ICS
cost d’est
tal Vall d’He
la Cinta és
regulen els su
presta l’Institu
M
Ordina
Target
Càmer
Trípod
Webca
Micròfo
Llum
Carro
TOTA
LE2002xi.
ó de la HP
àmera Sony H
Preus materia
e no supera
pitals
grups de c
any al grup
ecnologia, g
nt superiors
16
, al seu A
tància esp
ebron és de
de 1.105 €/
upòsits i conc
ut Català de la
aterial
ador
ta de vídeo
ra
e
am
on
(aproximat)
L
En tot cas
Compaq 1
HDR-CX 130/
al Verge de la
a els 6.000 e
complexitat
p III, mentre
grup IV. Se
s segons es
Annex VIII
pecialitzada
e 1.300 €/di
€/dia. Ens tro
ceptes factura
a Salut, public
Preu
1.000 €
567 €
375 €
195 €
50 €
165 €
120 €
) 1.700 €
4.172 € +
27
s, es
951g
B
a Cinta
euros
t, ens
e que
egons
s puja
“Preu
d’un
ia. En
obem
ables i
cada al
u
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA
+ IVA

28
L’Annex III “Prestacions d’atenció hospitalitzada”, descriu els preus d’altres serveis.
Així, la primera visita en consultes externes a l’Hospital Vall d’Hebron té un cost de 143
€, mentre a l’Hospital Verge de la Cinta és de 118 €. Trobem un estalvi de 25 €.
Si observem quin és el cost de les visites successives a les consultes externes de
cada hospital, trobem que a Vall d’Hebron és de 67 € i en canvi a Verge de la Cinta és
de 51 €. L’estalvi que es realitza si la consulta es realitza a Tortosa és de 16 €.
Per últim, el preu de l’atenció a Urgències d’un Hospital de Grup IV com Vall d’Hebron
és de 185 €, mentre a un del grup III com Verge de la Cinta és de 151 €. Per tant, ser
atès en el servei d’urgències de l’Hospital d’un grup III és 34 € més barat.
Resumint-ho en una tabla, quedaria així:
Assistència hospitalària:
prestacions bàsiques
Vall
d’Hebron
Verge
de la Cinta
Atenció a Urgències 185 € 151 €
Estada especial: UCI, cremats... 1.300 € 1.105 €
1ª visita Consultes Externes 143 € 118 €
Visites successives Consultes Externes 67 € 51 €
Comparació de costos en ambdós hospitals de diferents prestacions sanitàries
Podem concloure doncs que un procés d’atenció i curació d’una cremada tractada en
l’Hospital Verge de la Cinta resulta més econòmic. Suposem un cas hipotètic a Verge
de la Cinta d’un procés que necessités d’una atenció a urgències, una hospitalització
de 8 dies (que és la mitjana d’un cremat normal a la Vall d’Hebron17
), una visita
posterior a consultes externes, i per últim una visita successiva per donar l’alta al cas.
Seria un cost estimat de 151 € de l’atenció d’urgències + 8.840 € d’hospitalització dels
8 dies + 118 € d’una primera visita + 51€ de la visita successiva de les consultes
externes. El cost resultant és de 9.160 €. Si el mateix tractament es realitza a l’Hospital
Vall d’Hebron el cost total seria de 10.795 € (185 €+10.400 €+143 €+67 €), és a dir, el
cost d’assistència augmenta de mitjana en 1.635 € per cada pacient.
El sistema sanitari classifica els tractaments en diferents Grups Relacionats amb el
Diagnòstic (GRD). El preu del GRD engloba tots els recursos que consumeix cada
17
Aquesta mitjana de vuit dies exclou els grans cremats, que presenten mitjanes de dos mesos, segons
informació facilitada pel personal de Vall d’Hebron, i que està en consonància amb les mitjanes nacionals
del Ministeri de Sanitat per als GRD tractats:
http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/NormaGRD2010/NORMA_2010_AP_GRD_V25
_TOTAL_SNS.pdf (revisat per darrer cop el 25/09/2012).

29
tractament; els referents a cremats són els GRDs del 821 al 82818
i la tabla següent
presenta els seus preus per a 2012.
GRD Concepte Preu
821
Cremades extenses o de gruix total, amb ventilació mecànica
de 96 hores o més, amb empelt de pell
72.998 €
822
Cremades extenses o de gruix total amb ventilació mecànica de
96 hores o més, sense empelt de pell
50.146 €
823
Cremades de gruix total amb empelt de pell o lesions per
inhalació, amb CC o traumatisme significatiu
27.223 €
824
Cremades de gruix total amb empelt de pell o lesions per
inhalació, sense CC o traumatisme significatiu
14.240 €
825
Cremades de gruix total sense empelt de pell o lesions per
inhalació, amb CC o traumatisme significatiu
8.568 €
826
Cremades de gruix total sense empelt de pell o lesions per
inhalació, sense CC o traumatisme significatiu
6.423 €
827
Cremades no extenses amb lesió per inhalació, CC o
traumatisme significatiu
10.926 €
828
Cremades no extenses sense lesió per inhalació, CC o
traumatisme significatiu
6.065 €
Preus 2012 dels GRDs referits a cremats
Cal suposar que amb un sistema de telemedicina que permetés tractar alguns dels
casos aquí llistats directament a un hospital secundari, el cost total del tractament
hauria de poder-se reduir sensiblement.
5.2. Costos indirectes
Els costos indirectes són aquells que no poden ser relacionats directament amb l’ús
del nou sistema, tecnologia o projecte. Aquests costos inclouen d’entrada el valor de
les pèrdues de productivitat que s’originen quan el pacient i, si s’escau, el cuidador
principal, deixen de treballar. L’altra cost indirecte principal serien els estimats pel
desplaçament amb vehicle medicalitzat del pacient i els costos que li suposa el
desplaçament al possible cuidador.
Podríem considerar que el pacient que es troba ingressat ja sigui a l’Hospital Verge de
la Cinta com a l’Hospital Vall d’Hebron perdrà la productivitat de tots els dies que dura
el procés de recuperació. Però les pèrdues laborals que pateixi un acompanyant
només cal considerar-les quan s’ha produït el trasllat a Vall d’Hebron, ja que es pot
entendre que mantenint l’ingrés a Verge de la Cinta, és més senzill que es puguin
combinar diferents persones en diferents horaris. Per a aquest càlcul de jornades,
18
Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables i
s’aproven els preus públics corresponents als serveis que presta l’Institut Català de la Salut, publicada al
DOGC de 2 de març de 2012, p. 10852.

30
considerarem el salari mínim interprofessional, segons el Reial Decret 1888/2011, de
30 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per 2012, i que
atorga unes quanties de 21,38 €/dia i 641,40 €/mes. Si novament considerem una
estància mitjana de vuit dies pel pacient, el cuidador desplaçat des de Tortosa tindria
unes pèrdues afegides de productivitat que podem quantificar en 21,38 € x 8 dies =
171,04 €.
5.2.1. Costos del transport sanitari
Segons les tarifes establertes per l’ICS i facilitades pel Subdirector de Facturació i
Cobraments de l’Hospital Vall d’Hebron, els costos dels trajectes d’anada/tornada
entre l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a
Barcelona són els següents:
Trajecte Kms. Cost/km Cost
Tortosa - Barcelona 184 x 2 1,00 € 368,00 €
Trasllat de malalts crítics en UVI mòbil 290,00 €
Subtotal 658,00 €
Barcelona - Tortosa 184 x 2 0,56 € 206,08 €
Fixe individual convencional
(altes hospitalàries)
41,00 €
Subtotal 247,08 €
TOTAL 905,08 €
Costos del trasllat d’un pacient des de Verge de la Cinta a Vall d’Hebron i tornada
Així veiem com traslladar el malalt des de Tortosa a Barcelona suposa un cost de 658
€, significatiu per l’ús d’una ambulància amb UVI mòbil, mentre que per tornar a
Tortosa el cost es redueix a 247,08 €, ja que es pot fer en una ambulància
convencional. En total, els costos del transport sanitari d’anada i tornada pujarien a un
total de 905,08 €.
5.2.2. Costos de desplaçament del cuidador
Pot escollir entre tres opcions bàsiques de desplaçament: tren, autocar o vehicle propi.
Desplaçament en tren
La connexió ferroviària entre Tortosa i Barcelona funciona exclusivament amb un
servei de tren Regional Express, en un viatge de durada que varia entre 2h30 i 2h45. A
l’estació de Tortosa no s’atura cap servei de tren d’alta velocitat, com ara l’Euromed.
Tampoc a les estacions properes. Aquest tren Regional Express disposa de nou
serveis diaris a Barcelona, amb un preu de tarifa única de 13,50 €, entre les 6h del

31
matí i les 20h del vespre. Aquest últim servei del dia puja una mica el seu preu, fins a
14,05 €. Per la seva banda, el trajecte invers des de Barcelona fins a Tortosa ofereix
uns serveis similars. Hi ha deu trajectes diaris, tots ells coberts també per un tren
Regional Express, amb un cost també de 13,50 € (exceptuant el servei de les 9h del
matí, que puja novament a 14,05 €) i la mateixa durada, entre 2h30 i 2h4519
.
Desplaçament en autocar
El desplaçament en autocar entre Tortosa i Barcelona està cobert vuit vegades al dia
en els dos sentits i el trajecte d’anada i tornada té un cost mitjà de 33,90 €. La durada
del trajecte pot variar entre 2h i 2h30 segons la franja horària i el trànsit20
.
Desplaçament en vehicle propi
Si considerem un preu mitjà de la gasolina o gasoil a Catalunya de 1,3 €/l, i un consum
de 8 l/100 km. propi d’un vehicle de gamma mitjana, els 180 Km. que separen Tortosa
de Barcelona, es poden recórrer en unes 2 hores amb un consum de 22,5 l., i un cost
de 29,25 € en combustible per trajecte. Caldria afegir el cost del peatge a l’autopista
AP-7, que puja a 15,40 € per trajecte. Així doncs, un desplaçament en vehicle propi
anada i tornada des de Tortosa a Barcelona suposa un cost total de 89,3 €.
Costos d’estància
A la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron no s’admeten cuidadors per la nit a la Unitat, a
excepció dels pacients pediàtrics. Així doncs, cal imaginar que l’acompanyant que es
desplaci des de Tortosa haurà de pernoctar en un hotel pròxim els dies que duri
l’ingrés. En el passat, Vall d’Hebron disposava d’un conveni amb l’Hotel Alimara de
Barcelona, per la seva proximitat al centre, que incloïa preus més econòmics per a
familiars d’ingressats a l’Hospital. Aquests convenis eren oferts als pacients per la
Unitat d’Atenció a l’Usuari (UAU) de Vall d’Hebron. Actualment, ja no es disposa
d’aquest conveni, però si mantenim l’hotel Alimara com a referència i destí més
habitual dels familiars dels pacients ingressats a Vall d’Hebron, podem considerar un
preu mitjà/dia de 80 €, segons la seva pàgina web21
. Si continuem considerant vuit
dies com la xifra mitjana d’estada, el cost s’eleva a 640 €. Finalment, si afegim una
quantitat com a dieta diària de manutenció, com 30 € per cobrir els tres àpats diaris,
trobem 30 € x 8 dies = 240 € que cal afegir a la despesa del cuidador.
19
Informació obtinguda de la web de RENFE: http://www.renfe.com (consultada el 10/06/2012).
20
Informació obtinguda de la web de la companyia d’autobusos HIFE: http://www.hife.es (consultada el
10/06/2012).
21
http://www.alimarahotel.com (consultada el 10/06/2012).

32
5.3. Costos intangibles
L'acceptació d'una “nova tecnologia” per part dels professionals implicats i molt
especialment per part dels pacients revesteix un interès crucial, sobretot si es té en
compte que aquesta nova metodologia ve a modificar hàbits assistencials tradicionals.
La investigació existent consisteix bàsicament en la utilització de qüestionaris
adaptats. En els annexos podem trobar dues propostes de qüestionari, el primer dirigit
a valorar la satisfacció del personal sanitari i el segon dirigits als pacients, el primer
d’ells més directament focalitzat a captar el grau de satisfacció amb un futur sistema
de Telecremats. Lògicament, cap d’ells s’ha pogut utilitzar encara, ja que el sistema no
ha pogut començar a funcionar.

33

6. CONCLUSIONS
Considerant els costos tangibles i rellevants per a l’estudi, hem establert una taula
resum dels costos que suposa derivar un pacient a Vall d’Hebron, procurant establir
preus arrodonits per a facilitar la seva visualització.
Costos
Derivació a
Vall d’Hebron
Costos per a l’ICS
Assistència hospitalària durant 8 dies 10.800 €
Transport sanitari 900 €
SUBTOTAL 11.700 €
Costos per al
cuidador
8 dies de baixa laboral 170 €
8 dies d’estància 640 €
8 dies de manutenció 240 €
Desplaçament
Tren 30 €
Mitjana 50 €Autocar 34 €
Vehicle propi 90 €
SUBTOTAL 1.100 €
TOTAL 12.800 €
Costos generats per la derivació d’un pacient de Verge de la Cinta a Vall d’Hebron
Havíem vist com l’assistència hospitalària a Verge de la Cinta suposava una despesa
d’uns 9.200 € per pacient de mitjana. Si considerem la despesa exclusivament de l’ICS
en una derivació a Vall d’Hebron, segons la taula la xifra és de 11.700 €, de manera
que cada pacient de mitjana permet un estalvi de 2.500 € (11.700 € - 9.200 €). Si
incloem la despesa indirecta que li suposa al cuidador desplaçar-se a Barcelona
durant vuit dies per acompanyar el pacient, l’estalvi arribaria a 3.600 € (2.500 € +
1.100 €).
Es pot considerar en aquesta comparació el cost del programari, que com s’ha
comentat, Orange xifra al voltant de 150.000 €. Però hem d’entendre que aquesta xifra
no es pot introduir tal qual en el càlcul comparat de costos, ja que, d’una banda, és
una despesa que assumeix una empresa externa al sistema sanitari català, però
sobretot, perquè la seva rendibilitat no es valorarà en funció de l’estalvi que pugui
suposar per a l’ICS o els pacients cremats, sinó per les possibilitats posteriors que
generi la comercialització d’aquest programari.
Així doncs, si considerem únicament les despeses directes que el projecte ocasiona a
l’ICS, que hem vist pujaven al voltant de 6.000 € pel material (més 200 € anuals de
quota de connexió a Internet), podem constatar que es recuperaria la inversió
realitzada d’una manera pràcticament immediata. El mateix podem dir si considerem el

34
global de la despesa, incloent els costos indirectes dels acompanyants dels pacient. Si
tenim en compte que, segons el Dr. Barret, anualment es deriven entre 25 i 30
pacients des de Verge de la Cinta, sembla fàcil imaginar que molts d’ells no
necessitarien amb aquest sistema haver de ser derivats a Vall d’Hebron i, en tot cas,
tots ells podrien gaudir del sistema per a una primera valoració a Tortosa. És evident
que en uns pocs mesos, aquestes despeses del sistema quedarien compensades. La
despesa posterior anual de 200 € és irrellevant com a cost.
Per concloure, si considerem, com afirma el Dr. Miguel Ángel Asenjo, que “la eficiencia
consiste en obtener metas, que son objetivos cuantificados, fechados y asignado el
responsable de conseguirlos, al menor coste posible y con adecuada calidad”22
, es fa
evident que el sistema Telecremats garantiria una correcta eficiència en qüestió de
costos. Pel que fa a la qualitat adequada, no es pot fer encara una valoració al
respecte, ja que ni tan sols les proves pilot han pogut començar; tanmateix, les
experiències prèvies que hem pogut comentar en aquest document i les millores que
aquestes han pogut aportar en l’evolució d’aquesta tecnologia, fan possible imaginar
que podem creure en aquesta correcta qualitat futura, que de fet no té perquè millorar
el sistema precedent. En altres paraules, com bé reflexionen Sergio Márquez i Rafael
Canto en la seva monografia sobre telemedicina: “Los estudios que impliquen
telemedicina no tienen por qué demostrar ser necesariamente mejor desde el punto de
vista de la efectividad clínica. Creemos que debe ser suficiente demostrar que al
menos sea igual, ya que supondrá unos beneficios en calidad de vida y bienestar para
los pacientes y reducción de costes para la sociedad y el sistema sanitario que hagan
viable la implementación de esta tecnología desde el nivel de decisión político”23
.
22
Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006 (3ª edició), p. 26.
23
Márquez Peláez, S.; Canto Neguillo, R. Telemedicina en el seguimiento de enfermedades crónicas:
Diabetes Mellitus: revisión sistemática de literatura y evaluación económica. Sevilla: Agencia de
Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía; 2008, p. 147.

35

7. BIBLIOGRAFIA
7.1. Monografies
Asenjo Sebastián, M. A. Gestión diaria del hospital. Barcelona: Elsevier Masson; 2006
(3ª edició).
Fresquet Febrer, José Luis. Internet para profesionales de la salud. Barcelona:
Fundación Uriach 1838, 2008.
Gómez, Pablo A. “Definició, Epidemiologia, Etiologia, Fisiopatologia i Clínica de les
Cremades”. Jornada Tècnica Salvament, Abordatge i Tractament Inicial de les
Víctimes d’Incendis. Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior.
Grupo de Bioingeniería y Telemedicina de la Universidad Politécnica de Madrid. Bases
Metodológicas para Evaluar la Viabilidad y el Impacto de Proyectos de
Telemedicina. Washington D.C.: Organización Panamericana de la Salud
(OPS); 2001.
Márquez Peláez, S.; Canto Neguillo, R. Telemedicina en el seguimiento de
enfermedades crónicas: Diabetes Mellitus: revisión sistemática de literatura y
evaluación económica. Sevilla: Agencia de Evaluación de Tecnologías
Sanitarias de Andalucía; 2008.
Memòria Institut Català de la Salut – Hospital Universitari Vall d’Hebron 2010.
Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Barcelona, 2011.
Orruño Aguado, E.; Lapuente Troncoso, J. L.; Gutiérrez Iglesias, A.; Asua Batarrita, J.
Análisis de la introducción de la telemedicina en la gestión-coordinación de
atención primaria-especializada: Evaluación de resultados y costes de
experiencias preexistentes:(teleoftalmología). Bilbao: Servicio Central de
Publicaciones del Gobierno Vasco; 2008.
Reichert, A.; Mihalaş, G.; Stoicu-Tividar, L.; Schulz, S.; Engelbrecht, R. (eds.).
Integrating Biomedical Information: From eCell to ePatient. Berlin: IOS Press;
2006.
7.2. Enllaços web
Autocars HIFE: http://www.hife.es (revisat per darrer cop el 25/09/2012).
Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil. Definició,
Epidemiologia, Etiologia, Fisiopatologia i Clínica de les Cremades:

36
http://www.medynet.com/usuarios/jraguilar/definicion%20clasificacion%20y%20
fisiopatologia%20de%20los%20quemados.pdf (revisat per darrer cop el
25/09/2012).
Generalitat de Catalunya. eSalut. Telemedicina i Teleassistència:
http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/tele.htm (revisat per darrer cop el
25/09/2012).
Generalitat de Catalunya. Fundació TicSalut: http://www.gencat.cat/salut/ticsalut
(revisat per darrer cop el 25/09/2012).
Fundació i2CAT: http://www.i2cat.net (revisat per darrer cop el 25/09/2012).
Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Dades estructurals:
http://www.gencat.cat/ics/infocorp/gerencies/metropolitana_sud.htm (revisat per
darrer cop el 25/09/2012).
Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Fundació Vall d’Hebron-Institut de
Recerca (VHIR): http://www.vhir.org/index.asp?Idioma=ca (revisat per darrer
cop el 25/09/2012).
Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Dades estructurals:
http://www.gencat.cat/ics/infocorp/gerencies/hospitals/TortosaVergeCinta_main.
htm#dades (revisat per darrer cop el 25/09/2012).
Hotel Alimara, Barcelona: http://www.alimarahotel.com (revisat per darrer cop el
25/09/2012).
Junta d’Andalusia. Conselleria de Salut i Benestar Social. Hospital Virgen del Rocío de
Sevilla. “Valoración de Quemaduras Mediante Telemedicina”:
http://www.saludinnova.com/practices/view/68 (revisat per darrer cop el
25/09/2012).
Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Norma Estatal dels GRD. Any 2010:
http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/NormaGRD2010/NO
RMA_2010_AP_GRD_V25_TOTAL_SNS.pdf (revisat per darrer cop el
25/09/2012).
Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer, per la qual es regulen els supòsits i conceptes
facturables i s’aproven els preus públics corresponents als serveis que presta
l’Institut Català de la Salut, DOGC24
núm. 6079 de 02/03/2012:
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6079/1227866.pdf (revisat per
Personal Estatutari de l’Institut Català de la Salut. Retribucions 2010:
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Emple
24
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

37
ats%20publics/Retribucions/2010/Arxius/estaturari%20ICS.pdf (revisat per
Propuesta de un sistema de telemedicina para la atención sanitaria domiciliaria. Tesi
doctoral de Paula de Toledo Heras. Universitat Politècnica de Madrid, 2003.
http://oa.upm.es/362/1/PAULA_DE_TOLEDO_HERAS.pdf (revisat per darrer
cop el 25/09/2012).
RENFE: http://www.renfe.com (revisat per darrer cop el 25/09/2012).
Retribucions mensuals a partir de juny de 2010 del personal de les administracions
catalanes, DOGC núm. 5639 de 31/5/2010:
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Emple
ats%20publics/Retribucions/2010/juny%202010%20-
%20contenci%C3%B3/Arxius/funcionari%20i%20interi.pdf (revisat per darrer
cop el 25/09/2012).

38
8. ANNEXOS
8.1. Entrevista amb el Director de la Unitat de Cremats de Vall
d’Hebron
Entrevista realitzada el dia 12 de juny de 2012 per Anna Cucurull Freixas al Dr. Joan
Pere Barret, Cap de Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats i Director de la Unitat de
Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.
Pregunta: Com neix la idea de desenvolupar aquest projecte de telemedicina?
Resposta: Això va néixer d’una iniciativa que va començar l’any 2009, per tant portem
tres anys, que va sorgir arran del que era la pràctica clínica i de veure que hi ha
malalts dintre del territori que havien de ser apropats al metge, a l’especialista,
per a poder tenir un diagnòstic i un tractament definitiu, en no tenir aquests
recursos al costat de l’hospital, a on anaven sobretot urgències, en ser un
projecte més de Telecremats, no de cremats urgents. I sabent que existien
altres menes de telemedicina, es va apropar a les TicSalut, per a veure si hi
havia la possibilitat de poder arribar a aquests malalts allà on eren, allà on
residien, o a l’hospital on eren, i poder estalviar molts cops els trasllats, que
també vèiem que eren inútils; a lo millor, malalts que havien de venir de 200
km., a vegades en helicòpter, per a ser diagnosticats, tractats i, algun cop,
donats d’alta des de la mateixa Unitat d’Urgències. Vam veure si això es podia
millorar i donar una millor qualitat.
P. Quines experiències prèvies properes han servit com a referència?
R. Doncs, sí que hem tingut una mica de benchmarking25
sobretot amb el director
d’Infermeria Quirúrgica, en Juan Carlos Sánchez, que coneixia una mica
d’altres accions a nivell estatal, com és el cas de Sevilla, el SEM26
d’allà, que
havien posat a prova diferents tècniques, i després el que coneixem, o que
conec sobretot jo, a nivell d’Anglaterra, on ja havien començat a fer proves en
teleassistència amb cremats.
25
Benchmarking: anglicisme que designa un procés sistemàtic i continu per a avaluar comparativament
els productes, serveis i processos de treball en organitzacions.
26
SEM: Sistema d’Emergències Mèdiques.

39
P. D’on provenen els projectes pioners en telemedicina? Ja ha comentat
Anglaterra...
R. A Anglaterra, sí; si miréssim ara mateix també el que és la literatura, i
congressos o presentacions, o gent involucrada en això, provenen d’Anglaterra,
tot i no ser un país molt gran en extensió, perquè és als països de molta
extensió on hi ha més impacte, però jo crec que és el fet de que hi ha pocs
especialistes; aleshores, hi ha centres, però molt repartits, on sí que han de
viatjar molt els malalts i, sobretot, provenen d’iniciatives innovadores a Estats
Units i també a Austràlia, jo crec que molts cops també perquè són països molt
grans. És molt habitual a Austràlia utilitzar la telemedicina a nivell de medicina
de família; clar, hi ha zones molt rurals on cal fer servir una avioneta, doncs fan
projectes de telemedicina per a poder apropar-se als malalts.
P. Com descriuria el funcionament del sistema de Telecremats?
R. Home, és un sistema que sembla força fàcil i poc complex (riu), malgrat s’està
demostrant que no és gaire fàcil, en tres anys que portem... Realment és més
com fer una consulta telefònica, no? El que ja fem algun cop: un té un malalt a
una banda, truca a Vall d’Hebron per a veure si el pots rebre o t’expliquen el
que hi ha, però poder veure’t, poder fins i tot assistir el malalt, veure’l amb una
càmera d’alta definició i fer allò que faries aquí, però fent-ho sense fer venir el
malalt, o dir el que s’ha de fer abans de que te l’enviïn. De fet, és com fer una
assistència telefònica però podent veure i podent diagnosticar, també
visualment.
P. Quins són els criteris per a decidir quins pacients es poden tractar a
distància via el sistema de Telecremats?
R. Bé, el que fem és crear unes guies clíniques de quins malalts cauen dintre de
telemedicina i quins no. Una mica és saber quins malalts han de ser derivats
sempre a un centre de cremats, de manera que no cal activar la telemedicina.
Hem creat el document pilot per fer l’assistència Telecremats, però mentre el
malalt és traslladat a nosaltres, aquests que ja no són candidats, hem creat una
mena de protocols, amb el què seria molt similar al que seria un malalt que
arriba aquí, que és de l’àrea metropolitana de Barcelona i que l’enviem a
l’hospital de dia de cremats. Seria un malalt que veuríem a Urgències i que pel
seu diagnòstic, diguem unes cremades de poca extensió, d’un grau intermedi o
superficial, doncs són malalts per a derivar a un hospital de dia. La infermeria
tindria un rol molt important per a fer les cures i el metge el veu cada x dies.

40
Són els malalts que caurien dintre del que seria l’assistència de Telecremats.
Després, l’assistència de Telecremats per a grans cremats ja seria allò que
fèiem encara ara per telèfon, però podent veure el malalt, podent veure l’altre
especialista i dir-li el que han de fer, mentre s’agilitza el trasllat.
P. I amb els ingressats allà?
R. També. De fet, tens raó. Hi ha la tercera pota, malalts que no són d’hospital de
dia, però sí que queden ingressats allà i aleshores poden ser visitats un cop a
la setmana aquí amb el sistema de telemedicina.
P. Aleshores està estipulada quines característiques ha de tenir el tipus de
cremada, l’extensió, la profunditat...?
R. Sí, serien unes cremades que no fossin subsidiàries de reanimació a un centre
de cremats, però que passa una mica del 4 o 5% màxim que hem ficat a
cremats, és a dir, entre un 4 i un 5 i un 15% cremat, que no necessiten en el
moment de l’assistència per Telecremats, d’un tractament específic quirúrgic,
és a dir, els que es veu que no necessitaran de moment una cirurgia. I així el
malalt no ha de venir aquí, i es pot quedar al costat de casa seva.
P. Sí, sí. El sistema ampliarà el nombre de persones cremades que poden
seguir un tractament ambulatori puntual, sense necessitat d’ingrés, o
amb alta domiciliària precoç?
R. Home, és el que esperem. Realment tenim pactat un dispositiu de cost-
efectivitat, és a dir, posar aquests medis a l’abast dels professionals, els d’allà i
els d’aquí, i aconseguir que malalts que serien traslladats a nosaltres, no ho
siguin, i després també que puguin ser atesos, però no des de l’ingrés, perquè
un cop el malalt, per ser de molt lluny, a lo millor de la Seu d’Urgell, acaba aquí
i potser perquè no pots seguir-lo bé, no saps què faran allà... acaba dos o tres
dies ingressat mentre que ja és segur podent-lo enviar allà, sabent que no
podrem. No podem demanar que vingui a veure’ns cada dia, si cal, des de
lluny. En canvi, d’aquesta manera, sí que podrem enviar-lo a casa, no quedar-
se hospitalitzat i, en canvi, poder-lo seguir com si estigués aquí.
P. Doble estalvi... I quants cremats venen derivats de mitjana anualment de
l’Hospital Verge de la Cinta?
R. Doncs no gaires, es deuen derivar entre 25 i 30 malalts a l’any, més o menys.
Així tenim prou malalts per a fer una fase pilot, però també no tenir massa

41
malalts per a no poder polir bé el funcionament del sistema. És a dir, que
podíem fer una fase pilot, de moment, però que no moriríem d’èxit, en tenir
contínuament demandes de tractament. Perquè l’esperança és poder doncs
estendre aquest sistema a tots els hospitals de Catalunya.
P. Quina seria l’etiologia principal dels malalts cremats que venen de
l’Hospital Verge de la Cinta?
R. L’etiologia principal és l‘escaldadura, que és cremar-se amb aigua o amb un
líquid bullint, però jo diria que el foc és força important, perquè és un medi més
rural. Quan ens allunyem del que seria un medi més urbà, com el que seria
Barcelona i tota l’àrea metropolitana dels Vallesos i el Baix Llobregat,
augmenta molt el foc, perquè hi ha més pagès, més barbacoa, més també
turista, i aleshores és més la flama que el líquid bullint. Jo diria que, si el normal
és un 60-70% l’escaldadura, allà estaríem en un 50-50% entre flama i
escaldadura.
P. Com estan funcionant les proves recents per a millorar el sistema?
R. Hem tingut diferents problemes. Alguns d’ells han estat més tècnics, a nivell de
la xarxa, de veure realment a on teníem fuga de kilobytes per a poder mantenir
sobretot la qualitat de la imatge i del vídeo, on necessitem una alta definició,
pel fet de que estem diagnosticant visualment. Seria com fer telemedicina
dermatològica, necessitem veure molt bé el que estem veient per a poder fer el
diagnòstic. Aquest és un dels problemes. L’altre problema està ara mateix en el
nivell SAP, a nivell de crear realment tot el diàleg entre els dos hospitals. Així,
ara mateix és més informàtic i de xarxa, d’aconseguir intentar saber a quin punt
falla, si és a Vall d’Hebron, entremig o a Verge de la Cinta. Sembla que està
més centralitzada a la sortida d’un dels dos hospitals, on tenen problemes
d’acoblament de dades.
P. Així seria també un problema d’històries compartides?
R. Una cosa és la història compartida, que tenim ara mateix encara problemes, de
poder fer un registre del que es farà, però crec que el més important ara mateix
és aconseguir que funcioni bé la xarxa. Perquè perdem qualitat de vídeo,
aleshores no podem fer un bon diagnòstic, tenim un retard o bé es pixela. No
podem funcionar i estem polint això ara mateix. Els protocols clínics estan fets,
la gent està ja preparada, tenim designats quins seran els que faran el
pilotatge... Però a nivell tècnic és el que s’està endarrerint moltíssim.

42
P. Quins punts concrets del sistema s’han modificat? Un seria la xarxa...
R. Un és la xarxa. També hi va haver un problema d’empreses que entraven i
sortien. Algunes que estaven al principi del consorci van deixar-ho, d’altres es
van haver d’involucrar... però jo diria que ben poques coses s’han modificat
fora d’intentar millorar la xarxa. Dins dels pacs d’entrada i sortida, crec que el
que s’ha modificat és el reposador d’imatges. Quan veiem un vídeo, podem fer
captures de la imatge de les cremades, guardar-les dintre de la història clínica
del malalt i després poder-les recuperar per a comparar l’evolució. L’idea era
que això estigués a Verge de la Cinta i crec que ara s’està centralitzant en un
altre servidor. En el fons, poques coses s’estan canviant, fora dels partners,
tant de les tecnologies TIC com d’aspectes més tecnològics.
P. Quanta gent està involucrada en el projecte?
R. Home, força. N’hi ha tots els estaments: directius, com CatSalut, com les
TicSalut, també, i a nivell dels dos hospitals, potser a Verge de la Cinta de
moment menys que aquí, pel fet de que allà s’han de designar més els
referents, però aquí acabarà sent la meitat del personal de la Unitat, jo crec que
ara mateix dintre del grup de treball estem parlant de més de 20-25 persones
que estan treballant per a que funcioni, i quan funcioni, només entre Vall
d’Hebron i Verge de la Cinta, jo crec que se n’aniran a les cinquanta persones
de gent darrera de fer que funcioni la proba pilot amb Verge de la Cinta.
P. Molt bé. Es disposa d’un pressupost que especifiqui detalladament els
costos? Hi ha hagut de modificar-se sensiblement?
R. Sí, sí que es disposa d’un pressupost dels costos. Hi ha hagut modificacions, el
problema en començar 2009 es va intentar aconseguir finançament públic, es
va intentar anar per la via de convocatòries públiques, a nivell de l’Avanza27
,
convocatòries d’aquestes, que són més per a innovació tecnològica dintre de la
sanitat. No va haver sort en allò i després, dintre del que és la nova via de
millora de la coordinació de tots els hospitals, hi havia un pressupost que es
podia assignar per als projectes de telemedicina. Aleshores hi ha un
pressupost molt ajustat i determinat de cada partida, i de fet el que menys
afecta és la tecnologia de les càmeres o de les visors o dels habitacles o del
carro. És més sobretot la xarxa que s’ha anat creant per a poder connectar els
27
Avanza: Pla d’I+D del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol per al desenvolupament de la
societat de la informació i el coneixement.

43
dos hospitals, que una part està assignada al projecte amb un pressupost
definit i entra dins del que és un pressupost global de cablejat de tota
Catalunya, a nivell de connexió de l’ICS. És un projecte de l’ICS, d’on pengem
nosaltres com una petita part amb el nostre pressupost; després hi ha uns mini-
pressupostos que sorgeixen de la gerència de Verge de la Cinta i un d’aquí, per
a posar el que hi ha a la sala de Telecremats de baix, que són les parts més
petites dins del que hi ha de pressupost, perquè està tot designat i ben tancat.
P. Ja. I quina valoració fa del projecte fins avui?
R. Home, que és molt lent. Realment, costa molt. Endegar des de 2009 fins a
2012, des que vam tenir la idea fins a que cristal·litza, passen gairebé un any i
mig, dos anys, no? I després que es posi en un cronograma, potser sembla que
va avançant, però és molt lent. Trobo que la valoració és que encara tenim
molta il·lusió per a que comenci a funcionar. La valoració final la podrem fer
quan funcioni, o no; nosaltres creiem que sí, que serà molt bo, però que
realment costa molt.
P. Voldria afegir alguna cosa més?
R. Potser el que he comentat, que esperem acabar connectats, sinó amb l’àrea
metropolitana, que esperem que també, sí amb totes les de la XHUP28
i la
perifèria de Catalunya, i amb Andorra i amb Mallorca, que són també clients
nostres. Poder veure els malalts i disminuir els que han de venir aquí, que
podem disminuir jo crec més de cent malalts ingressats l’any a Vall d’Hebron
segur. Pel fet només d’estar lluny de casa moltes vegades i no tenir un hospital
de dia al costat. I malalts que, encara que hagin de venir, com hem comentat,
s’estan més dies dels que cal, perquè clar, sabem que quan marxin no es
podrà fer res, ni rehabilitació, ni cures, ni coses que necessiten. Jo crec que
l’impacte serà important.
P. Agilitzaria molt les coses, oi? I sobre els tractaments quirúrgics que
poguessin precisar els pacients, es podrien fer també via telemàtica, és a
dir, allà a l’Hospital Verge de la Cinta, o qualsevol hospital de la XHUP, i
vostès anar guiant des d’aquí?
R. Es podria donar una orientació, sobretot en alguns hospitals més grans, com
podria ser el Trueta29
, a on hi ha cirurgians plàstics o personal capaç de fer una
28
XHUP: Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya.
29
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron

Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron

Similar a Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron (20)

Eficiencia Telemedicina Cremats Vall d’Hebron