1. Les interpretacions de Gauguin, Die Brücke i Picasso El cànon primitivista: l’art prehistòric com a model per a l’art contemporani
2.
3. Gauguin viatja a Tahití, mogut per un sentiment romàntic de la “senzilla i paradisíaca vida dels pobles primitius”. Aquest ideal es veu estroncat per la realitat de la illa. Tahití no tenia una escultura pròpia, axí com un art en general; era una cultura de tradició oral, motiu per el qual el pintor se sent decebut. Es proposa reinventar-ne una a base del folklore popular i les converses amb Tehamana.
6. - El moviment artístic Die Brücke es caracteritza per la voluntat de reunir formes d’expressió primitiva amb l’art del seu temps, és a dir, recuperar el sentiment, la expressió subjectiva de l’artista com a intèrpret i no copista d’una realitat. - Per aconseguir-ho van intentar recuperar mètodes “autèntics”, directes, sincers en la seva comunicació amb l’espectador: art dels primitius alemanys, l’Art Brut..., l’art del Pacífic, Oceania i Àfrica. El resultat van ser una sèrie de pintures abruptes i plenes de força que evocaven aquest Món Nou en consonància amb l’adaptació als temps moderns de les vanguardes.
7. Max Pechstein, Al aire libre Emil Nolde, Danza alrededor del becerro de oro Emil Nolde, Máscaras
8.
9. Picasso coneix el descubriment de l’escultura ibérica “ La Dama Oferent” i, inmers en el corrent cubista crea una estatua que porta el mateix nom. La creació de Picasso no te res a veure amb l’escultura ibérica, pero comparteix grans semblançes amb les venus prehistóriques.
11. A les Senyores d’Avinyó, el primer gran quadre cubista de Picasso, veiem com aquest s’inspira en les màscares rituals africanes per pintar les cares. La funció que es donava a aquestes máscares en el seu context era la ritual. No tenien una funció estética. Picasso utilitza el disseny de la máscara com una formalitat dins l’estética de l’obra.