Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Adober

El qui adoba pells

Terminologia
Adobar: Assaonar les pells, llevar-ne el pèl i fer-lo adquirir i
conservar la flexibilitat convenient, per mitjà de tanins (com
escorça de roure, de castanyer, de sumac, etc.).
Adoberia: Botiga o casa on treballen els blanquers adobant les
pells.

A Igualada...
Les adoberies apareixen documentades des del segle XIV. Va
arribar a ser el gremi més important d’Igualada.

Refrany
Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no
valen un cascavell.

FOTO: AFMI. Josep Sagristà

Setmana internacional dels Arxius 2009 / Arxiu Comarcal de l’Anoia

Barreter / Sombrerer

Persona que fa barrets /
Fabricant o venedor de capells

Terminologia
Barret: Peça de roba o d’altra matèria que s’adapta al cap per
cobrir-lo i no té ventalla.
Barreteria: Obrador de barreter.
Sombrereria: Lloc on es venen els capells.

A Igualada...
L’any 1570 es presenten les Ordinacions del gremi de barreters o
sombrerers. Al segle XX, no n’hi havia fabricant, però sí venedors
de barrets i capells.

Refrany
Al sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
Tants caps, tants barrets.

FOTO: L’ABANS. Antoni Roset


Bugadera

Dona que té per ofici fer bugada per a altri

Terminologia
Bugada: Sèrie d’operacions que tenen per objecte netejar la roba
escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó.
Bugaderia: Cambra o departament on hi ha les piques, cossi,
caldera i foganya per fer bugada.

A Igualada...
Com a molts altres pobles i ciutats, les dones anaven a fer la
bugada als safareigs, vora el riu o el rec. La bugadera rentava a mà
la roba d’altri.

Refrany
A cada bugada es perd un llençol.
Tota dona ben casada, fa bon sol quan fa bugada.

FOTO: L’ABANS. Frederic Palomas


Carboner

Home que fa o ven carbó

Terminologia
Carbó: Substància sòlida, lleugera, negra, combustible, que s’obté
destil·lant o cremant incompletament llenya o altres matèries
orgàniques.
Carboneria: Dipòsit gran o botiga de carbó.

A Igualada...
Un personatge conegut d’Igualada, era en Josep Guilera a qui
tothom anomenava “Carboneret”, per ser fill de carboners, encara
que ell no es dediqués a aquest ofici. Era molt aficionat a la
fotografia.

Refrany
El mes de gener és el millor per al carboner.
Ni dona d’hostaler ni sàrria de carboner.
Carbonera que no es fa per a tu, deixa-la cremar.

FOTO: AFMI. Procopi Llucià


Carreter

Home que té per ofici fer carros
Home que té per ofici menar carro
Terminologia
Carreteria: Ofici del carreter, i lloc on s’exerceix.
Carro: Vehicle format d’un empostissat horitzontal amb baranes
o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d’un espigó o dos
braços per a enganxar-hi una o més bèsties que l’estirin, i serveix
per al transport de persones i principalment de coses feixugues o
voluminoses.

A Igualada...
A l’any 1880 hi havia sis constructors de carros i el 1925, n’hi havia
set. La majoria es trobaven al carrer de la Soledat i a la rambla de
Sant Ferran.
És molt coneguda la Diligència Igualadina.

Refrany
Carreter molt renegaire si no és bèstia no li falta gaire.
No és bon carreter qui no ha bolcat tres vegades.
Qui el carro unta, els dits ajunta.

FOTO: AFMI. Basas Riba


Cerer

Persona que elabora la cera o ven ciris i
candeles de cera

Terminologia
Cereria: Botiga de cerer.
Cera: Substància groguenca, blana, fàcilment fusible, que les
abelles segreguen i en fan la bresca, i que degudament elaborada
serveix per a la il·luminació i per a altres usos.

A Igualada...
A finals del segle XIX hi havia dues cereries, totes dues al carrer
del Born. El 1880, Josep Cardona, consta com a “cerero sin ser
confitero”, a la Matrícula industrial de l’Ajuntament d’Igualada.
També eren cerers els de Cal Brunzent.

Refrany
A casa del cerer ningú se’n va al llit a les fosques.
Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany.
Qui la cera ha d’ablanar, les ungles s’ha de cremar.



Escombrer

Fabricant o venedor d’escombres

Terminologia
Escombra: Utensili compost d’un feix de branques primes o de
palmes, subjecte a l’extrem d’un mànec de fusta o de canya, i que
serveix per a llevar la pols, pedruscall i altra brutícia.
Escombriaire: Home encarregat d’escombrar el carrer i replegar-ne
la brutícia.

A Igualada...
Eren molt típiques les nadales que tant els escombriaires com els
carters passaven per Nadal.

Refrany
Escombra nova, escombra bé.
L’un per l’altre, la casa sense escombrar.

FOTO: L’ABANS. Albert Clotet.


Espardenyer

Persona que fa o ven espardenyes

Terminologia
Espardenyeria: Ofici, obrador o botiga d’espardenyer.
Espardenya: peça de calçat que té la sola de cànem o d’espart.

A Igualada...
El 1880 hi havia quinze espardenyers i el 1900, sis. La Bona
Espardenya és una botiga que té més de 125 anys.
Entre els diferents tipus d’espardenya hi ha la dita “Igualadina”

Refrany
Déu ens guard d’espardenya que es torna sabata.
Anar amb una sabata i una espardenya.

FOTO: AFMI


Forner

Qui fa o ven pa

Terminologia
Fornada: Quantitat de pa, que es cou d’una vegada en un forn.

A Igualada...
Els forns tradicionals eren de llenya i els forners treballaven
sempre de nit.

Refrany
L’any dolent el forner posa content.
El bon forner no deixa la pasta a mig fer.
Ni forner sense pastera ni camí sense drecera.

FOTO: L’ABANS. Torras Carvajal


Modista

Persona que es dedica a fer vestits o
capells per a senyores

Terminologia
Modisteria: Professió, treball i obrador de modista.

A Igualada...
A totes les cases es cosia, però hi havia locals, els cosidors, que
acollien una bona colla de noies i confeccionaven peces de roba
per a altri.

Refrany
Móres a l’esbarzer, sastres i modistes al carrer.

FOTO: ACAN. Mercedes Vich


Naiper

Fabricant de naips

Terminologia
Naips: Carta de jugar.

A Igualada...
Destacava el fabricant de naips, Jaume Garcia Fossas, que va
vendre la fàbrica a l’empresa Fournier i que encara avui dia
conserva els dibuixos fets per Garcia Fossas.

Refrany
Ni en barca no t’embarquis ni en cartes no t’embranquis.
Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca.



Planxadora

Persona que es dedica a planxar

Terminologia
Planxador: Habitació o lloc on es planxa la roba.
Planxa: Instrument compost d’una peça de ferro feixuga, molt
llisa per sota i amb una ansa a la part superior, que serveix per a
allisar la roba o per donar-li brillantor.

A Igualada...
Les dones acostumaven a portar a una planxadora professional
les peces de roba més delicades, que no volien planxar a casa.
Algunes famílies benestants tenien contractada una dona per
planxar la roba de casa

Refrany
Roba estesa, sol espera.
Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada.

FOTO: L’ABANS. Antoni Aguilera


Guixaire

Qui treballa en la fabricació del guix.
Persona que treballa el guix recobrint
parets i sostres, o bé en un taller fent
motllures o peces conformades
Terminologia
Guix: Sulfat de calci hidratat, que, en deshidratar-se parcialment
per la calcinació, dóna una substància blanca que, feta pasta amb
aigua, s’endureix ràpidament i per això s’empra en la construcció i
en l’escultura.

A Igualada...
Entre els anys 1920 i 1930, hi havia tres fàbriques de guix, que
subministraven el guix per fer escultures i motllures per a les
cases als mestres imatgers.

Refrany
Guix i calç, tapen molts de mals.
No adormir-se el guix a la galleda.

FOTO: ACAN. Josep Castelltort


Teixidor

Que teixeix; que té per ofici teixir

Terminologia
Teixidor: Sala o cambra on està instal·lat el teler o els telers,
on es teixeix.
Teler: Aparell o màquina per a teixir.

A Igualada...
El primer document on consta que hi havia teixidors és del 1282,
però va ser a finals del segle XIX, amb més de 3.800 persones
treballant a les fàbriques de teixits, que la ciutat es va convertir en
un gran centre industrial.

Refrany
Tenir mala peça al teler.
De cànem podràs canviar, però de teixidor no.
On hi ha teixidor no mana el llançaire.
El lli ben filat dóna drap doblat.



Terrissarire

Qui fa o ven terrissa

Terminologia
Terrisseria: Indústria, obrador o botiga de terrissaire.
Terrissa: Terra cuita. Objecte o objectes de terra cuita, com olles,
cassoles, gerres.

A Igualada...
L’any 1880 hi havia tres terrissaires amb forn. A Piera, a l’any 1948,
hi havia tres ceramistes.

Refrany
Cada terrisser alaba les seves olles, i encara si són foradades.



Pastor

Qui mena bestiar a pasturar, especialment
animals de llana

Terminologia
Pasturar: Menar animals a alimentar-se de l’herba dels camps.

Refrany
Ahir pastor, i avui senyor.
Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada.

FOTO: ACAN. Angelina Abadal


Filadora

Persona que fila

Terminologia
Filador: Lloc on filen.
Filar: Reduir a fil una matèria tèxtil, vegetal, animal o mineral.

A Igualada...
Ofici molt lligat a la indústria del teixit i que s’exercia bàsicament
a petits tallers i obradors a les mateixes cases, on les dones
combinaven les tasques domèstiques amb la filatura.

Refrany
A tota bona filadora li cau el fus.
Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira.

FOTO: ACAN. Josep M. Secanell


Sabater

El qui fa o ven calçat

Terminologia
Sabateria: Obrador o botiga de sabater.

A Igualada...
El 1880 hi havia catorze sabaters, el 1900 dotze, i el 1925 només
dos fabricants de sabates.
Durant els anys 1903 a 1915, es va publicar la revista La Zapateria
práctica, de la qual va ser el director, Antoni Miserachs.
També s’anomenen sabaters els qui reparen sabates usades.

Refrany
Com més bon sabater, més roïnes sabates.
Per fer de sabater aprenentatge cal fer.

FOTO: AFMI


Sastre

Qui té per ofici fer vestits,
especialment d’home

Terminologia
Sastreria: Ofici, obrador o botiga de sastre.

A Igualada...
L’any 1880 hi havia deu sastres “que se limita a la confección de
ropas”, i nou el 1900. Els sastres podien vendre o no les teles per a
la confecció de les peces.

Refrany
Cent sastres, cent teixidores i cent moliners, tres-cents lladres.
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners.
Comptes de sastre, un desastre.
Dits de sastre no embruten el drap.
Un bon sastre, de retalls se’n fa una jupa.

FOTO: ACAN. Bas Torner


Manyà

El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres
objectes de ferro per a edificis i mobilitat

Terminologia
Manyeria: obrador de manyà.

A Igualada...
A l’any 1900, hi havia 5 manyàs, però segur que moltes fàbriques
tenien el seu propi manyà.

Refrany
Si ho saps fer, posa-hi les mans i no et fiïs de manyans.

FOTO: ACAN. Ramon Godó


Boter

Persona que té per ofici fer bótes de fusta,
de cuiro
Terminologia
Bota: Recipient de fusta de forma aproximadament cilíndrica,
amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats
composts de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de
fusta o de ferro, que serveix per contenir vi o altres líquids i té una
cabuda variable de quatre càrregues en amunt.
Boteria: Obrador o botiga de boter.

A Igualada...
Fins a l’any 1920 hi havia dos boters, l’un al carrer de l’Argent i
l’altre al carrer del Vidre. Als anys 1950 només consta un boter al
carrer de la Soledat

Refrany
Una mala poda costa una bóta.
Aigua de gener omple bótes i celler.
De gota en gota s’omple la bóta.

FOTO: L’ABANS. Frederic Palomas


Campaner

Fabricant de campanes
Qui té per ofici tocar les campanes
Terminologia
Campanar: Torre o extrem superior d’una església, on estan
col·locades les campanes.
Campana: Instrument de metall, semblant a un vas cilíndric
amb la boca més ampla, que està suspès boca per avall i sona
per percussió d’un braç mòbil que té en el seu interior o d’un
martell exterior.

A Igualada...
No hi havia fabricants de campanes. Hi havia, però, un campaner
que, des del segle XV, era l’encarregat de tocar les hores. Solia ser
un sabater o sastre que instal·lava el seu taller dalt el campanar.

Refrany
Cada campaner toca les seves campanes.
Boig serà el campaner que pels Reis toca a bon temps.
Cada campana fa el seu so.



Mainadera

Dona o noia encarregada de guardar un
infant o infants

Terminologia
Mainada: Conjunt de criatures d’una casa.

A Igualada...
Les mainaderes eren contractades per les famílies benestants i
és habitual trobar fotografies de les mainaderes amb els fills més
menuts de les cases.

Refrany
A la mainada i als gats, no els tinguis aviciats.
De pollets i de mainada, poseu-ne una bona llocada.

FOTO: ACAN. Ignasi M. Colomer


Picapadrer

El qui talla i pica la pedra
per a la construcció

Terminologia
Pedra: Matèria mineral que constitueix les roques.

A Igualada...
Als anys 1950 hi havia dos picapedrers, i a la fotografia es pot
veure el que va fer la creu de la font de la plaça de la Creu.

Refrany
La pedra fora de la mà, no se sap on va.
Qui treballa en pedra, ni creix ni medra.

FOTO: L’ABANS. Joan Molla


Rellotger

Qui es dedica a fabricar o
compondre rellotges

Terminologia
Rellotgeria: Obrador o botiga.
Rellotge: Instrument destinat a comptar el temps i assenyalar
l’hora que és.

A Igualada...
El 1880 hi havia un “relojero dedicado a la composición de relojes”.
També Domingo Viñals tenia una botiga de rellotges a l’illa de
cases que hi havia al mig de la plaça de l’Ajuntament.

Refrany
El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos.
Quan la senyora es prepara, el rellotge es para.
El millor rellotge i la millor campana és menjar quan es té gana.



Fuster

Qui treballa la fusta i fa mobles i altres
objectes d’aquest material
Terminologia
Fusteria: Art i ofici de fuster. Lloc on treballen els fusters.
Fusta: Matèria dura i fibrosa que forma la major part del tronc i
branques dels arbres i arbusts.
Fustam: Conjunt de fusta; objectes de fusta.

A Igualada...
A les contribucions industrials, es distingeix entre fuster i
ebenista. L’ebenista s’anomenava “ebanista sillero”, però moltes
vegades també feia de fuster, per tirar endavant el negoci en
èpoques de poca feina.

Refrany
Cada fusta té son grop.
Ésser de bona fusta.

FOTO: AFMI. Serra Mercader


Perruquer

El qui té per ofici tallar els cabells,
afaitar, etc
El qui fa o ven perruques

Terminologia
Perruca: Cabellera postissa.
Perruqueria: Botiga de perruquer; obrador de perruquer.

A Igualada...
El 1900, el pare del pintor modernista, Gaspar Camps, tenia una
perruqueria i feia perruques.

Refrany
La millor raó, unces de perruca.



Cisteller

Qui fa o ven cistells, cistelles i altres
coses de canyes o vímets

Terminologia
Cistelleria: Lloc on es fabriquen o venen cistells, cistelles i altres
objectes de canyes o vímets.
Cistell: Recipient fet de joncs, canya, vímets, etc., entreteixits, de
base circular o ovalada, amb la boca més ampla que la base i amb
una ansa gran de banda a banda.

A Igualada...
El 1880 només hi havia un cisteller. L’any 1902 no hi havia cap
cisteller, però si un “sillero de paja”.

Refrany
Qui fa un cove fa un cistell.
Qui fa un cistell en fa cent si li donen vímets i temps.

FOTO: ESPAI GRÀFIC. Lluís Jubert.


Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla

Similar a Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla (20)

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla