Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial. I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions. S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època. Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna. També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Daniel Climent Giner
(c. 1870® 1914)

2. REVOLUCIÓ: transformació profunda i ràpida de la societat,
* amb violència o sense, i que afecta
* l’estructura econòmica, institucional, política, social i tecnològica,
* i als valors, vida domèstica i aspiracions d’una societat.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: innovacions tecnològiques dràstiques; substitueixen:
* treball: habilitat humana ® maquinària i organització;
* materials: naturals (fusta, pedra) ® artificials (carbó, acer, alumini; nous productes químics);
* energies: metabòlica (animal, vegetal) ® fòssil (carbó [® vapor], petroli, gas; [® electricitat])

3. ANTECEDENTS de la 2a revolució industrial
(1750 ® ) 1a Revolució Industrial:
* ferro, carbó, vapor, ferrocarril, canals, teler, vaixell a vapor...
* Anglaterra, Escòcia, Bèlgica (independent el 1830), Rússia (Moscú, Sant Petersburg),
Catalunya, Euskadi, Piamont, Lombardia, Bohèmia, Ruhr, Alsàcia, Lorena.
* Al País Valencià, la plaga de la pebrina (dels cucs de seda) acabà amb la incipient indústria
tèxtil sedera
[el tèxtil de Catalunya es basava en el cotó, importat dels EEUU; ¯ guerra de Secessió EEUU]
The Fighting Temeraire tugged
to her Last Berth to be broken up
Joseph Turner. 1838. National Gallery
Principals focus industrials
durant la 1a Revolució Industrial
1848: Primavera de les nacions: revolucions polítiques, democràtiques, nacionalistes
o socials: a Praga, Venècia, Milà, Roma, Barcelona, València, Madrid... i cauen governs
o règims a París, Berlín, Cracòvia, Budapest, Viena, Nàpols, Bucarest i Zagreb.
1850 (¬ 1815; volcà Tambura): final de la Petita edat de gel.

4. TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial
1851: Exposició Universal (the Great Exhibition), a Londres [® the Crystal Palace].
1854: obertura de Japó ® 1868 restauració Meiji i inici de la industrialització.
1865: final de la Guerra de Secessió als EEUU; victòria dels estats industrials.
1870: unificació alemanya [­ Prússia]; unificació italiana [­ Piemont, Lombardia]
Expedició de Perry al Japó (1854).
Apertura de legacions comercials. La resistència als canvis

5. TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial
Crystal Palace (Londres, 1851-1936)
* Proposat per Henry Cole, funcionari de Correus (inventor de la felicitació de
Nadal); dissenyat i dirigit per Joseph Paxton, jardiner Þ societat inclusiva.
* Sense maons, ciment ni fonaments; ferro, cargols i vidre, fusta ® sòls i canalons
de plom; 1851 peus; 3 catedrals de S.Paul; 35 setmanes; barat, < obrers, 0 morts.

6. DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme
[exemple 1: l’inodor o water closet, amb sifó en «S» i connectat a la xarxa de drenatge]
Oficis perduts:
remenadors de
clavegueres,
caçadors de rates,
recollidors
d’excrements...
Pous cecs i
contaminació
d’aigües
Ï
Î
L’emprenedor-innovador
(Schumpeter) no és un inventor (geni
tècnic o científic), sinó
que crea mercats per als invents;
destaca per la perseverança i
ambició; prové de qualsevol classe
social i la motivació és crear un
imperi econòmic, una dinastia
empresarial, una marca.

7. DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme
[exemple 2: l’ús del gel i les serradures (subproducte de tallar la fusta)]
1. Comerç del gel Þ trobar llocs de subministre apropiat, tallar i separar plaques
de gel, a gran escala; magatzenar-lo, obtindre drets comercials, transportar-lo i
que arribe gelat (Ü aïllants: serradura), establir cadenes de consignataris i
venedors, i generar demanda. Frederic Tudor (Boston, 1783-1864).
2. Gel com a mercaderia transportable, per a transformar aliments i begudes.
3. Chicago, gel del llac Michigan, emmagatzemats Þ ferrocarrils refrigerats Þ
transportar productes peribles: a: carn, vegetals, fruita, peix...; nucli ferroviari
de primera categoria, riquesa de la ciutat. Incendi 1867; nova ciutat, bressol
dels gratacels.
4. Poden arribar a Europa aliments en gran quantitat, i més barats (ara que les
praderies subministren grans quantitats de gra –trilladores- i de carn, que poden
ser transportades per ferrocarril i vaixells que permeten que la càrrega arribe
en bones condicions als destinataris
a) Þ 1870: gran crisi agrària i ramadera
a Gran Bretanya
b) Þ despoblació del camp (® a les
ciutats industrials),
c) empobriment dels terratinents
d) Þ venda (als nous rics dels EEUU) o
pèrdua del riquíssim patrimoni rural.

8. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1) petroli com a font energètica; destil·lació ® querosé, gasolina
a) querosé ® làmpades d’il·luminació; en substitució de l’oli de balena;
b) gasolina ® motors de combustió
2) energia a distància: electricitat (¬ generador, dinamo);
motor elèctric (¬ Tesla, 1887); llum elèctrica (¬ Edison, 1879); electroquímica
An Experiment on a Bird in the Air Pump
Joseph Wright 1768

9. 3) Nous materials estratègics:
a) acer (¬ Bessemer, Siemens-Martin), acer inoxidable (¬Hadfield),
b) alumini (¬ electròlisi)
4) Motors:
a) de combustió interna (¬ Otto, Benz)
dins un cilindre, explosió química Þ moviment alternant ­¯ ® moviment
circular Ä Þ ­ engranatges
b) motor elèctric (¬ Henry) Þ moviment circular Ä Þ ¯ engranatges Þ
motors més lleugers
5) Vehicles
a) automòbil (¬ Daimler, Ford) com a vehicle de transport;
b) avions (¬ Wright) i dirigibles (¬ Zeppelin)
c) vaixell a motor, i hèlix a popa
®transatlàntic; submarí (Monturiol;
1861 port d’Alacant; Peral 1888;
fracasos econòmics, rebuig autoritats)
6) Magatzematge i transmissió
d’imatge i so; telegrafia sense fils
(Marconi), telèfon (Graham Bell), ràdio,

10. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Canvis socials impulsats per avanços tècnics.
1880 rentadora amb corró
(inventat el 1850)
1888 rentadora amb
motor elèctric. Tesla
1901 rentadora elèctrica
alternància de gir. Fisher
L’alliberament de les dones
[exemple 1 (món laboral): les centraletes de telèfon (diapositiva anterior)]
[exemple 2 (tasques domèstiques): la rentadora Þ ¯ criades]

11. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA QUÍMICA, MOTOR DE CANVIS
a) la indústria química, motor econòmic i tecnològic:
* colorants (anilina ¬ quitrà; Perkins); Þ ¯ exportacions colorants naturals
* plàstics (¬ cel·luloide ¬ Parkes)
* cautxú vulcanitzat (¬ Goodyear);
* explosius (nitroglicerina ® dinamita ¬ Nobel);
* sosa (¬ Solvay); NaCl ® NaCO3; Þ ¯ exportacions sosa i barrella Alacant
a) medicines i tècniques sanitàries:
* asèpsia ¬ Ignaz Semmelweis; 1847; lleixiu (NaClO, hipoclorit de sodi)
* antisèpsia ¬ Joseph Lister; 1867, ambient fenòlic C6H5OH
* anestèsia ¬ Morton (èter, 1844), Snow (cloroform, 1848)
* barbitúrics ¬ Bayer, 1864
* aspirina ¬ Hoffman , 1897

12. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Transformacions més importants:
RESUM
a. arquitectura i urbanisme (acer, ascensor ¬ Otis)
b. revolució química
c. impuls a les comunicacions:
a. de passatgers: automòbil (¬Daimler, Benz, Ford), avió (¬Wright),
dirigible, transatlàntic; canal de Suez 1869
b. d’informació: cable submarí, relais, telègraf (¬ Morse, Henry; cables
de coure ¾telègraf¾ i rails de ferro ¾ferrocarril¾ avançaven en
paral·lel), ràdio (¬Marconi), telèfon (¬ Meucci), fonògraf (¬ Edison)
d. enregistrament: fotografia (¬daguerrotips ® guerres Crimea, i Secessió
americana], Eastman, Kodak), fonògraf/gramòfon (¬Edison), cine
(¬Lumière), màquina d’escriure (¬Remington);
e. millores en la medicina i sanitat:
a. vacunes (Pasteur ¾ràbia ¾, el català Jaume Ferran ¾ còlera¾ [®
1884 a Alzira i Alacant (panteó de Quijano, el governador filàntrop)]
b. asèpsia, antisèpsia, anestèsia Þ ­cirurgia
c. cloració de l’aigua (lleixiu, hipoclorit de sodi; proposat el 1854, per
l’anastesista John Snow; desestimada; 1908 s’implanta als EEUU) Þ ¯

13. CONTEXT CULTURAL
EUROPEU.
ARTS PLÀSTIQUES
Prerrafaelisme: John Everett
Millais, Dante Gabriel Rosetti,
William Hunt, William
Morris...; detallisme, evocació
de la natura, compromís
social,...
Impressionisme: Manet, Monet,
Degas, Renoir, Sorolla, ...
Millais: La jove cega (1856)
Una furtiva llàgrima
Donizetti Renoir: Le Moulin de la Galette (1876)

14. CONTEXT CULTURAL EUROPEU
MÚSICA
Classicisme tardà: Saint-Saëns
Romanticisme: Beethoven tardà, Schuman, Dança macabra Chopin, Saint Lizst, Saëns
Mendelssohn,
Wagner, Verdi, Berlioz,..., amb nous gèneres i formes:
Marxa nupcial
Mendelsohnn
Música per a piano i orquestra simfònica, Nocturn, Rapsòdia, Òpera,
Lied.
Dances: vals, polonesa. Ballet [La dança de les hores, dins l’òpera de
Ponchielli La Gioconda]
Marxa eslava Txaikovski
Romanticisme tardà: Brahms, Tchaikovsky, etc.
Nacionalisme: Grieg, Sibelius, Rimsky Korsvakov, Mussorgsky, Smetana,...
LITERATURA
Romanticisme (® 1850; individualisme, subjectivisme, exaltació de la llibertat):
Goethe, Grimm, Byron, Hugo, Merimée (Carmen, Bizet), Bécquer
Realisme (1850 ®): ¯ d’excessos fantàstics i sentimentals, interés per la natura,
el país, els costums quotidians (vida burgesa, conflictes reals); Balzac,
Stendahl, Flaubert; Pérez Galdós, Clarín
Naturalisme (1870 ®; l’individu, objecte d’estudi; passions i llibertat front a
coercions (psicologia, antropologia, herència social, medi ambient); lluita per
la supervivència, crítica social (Germinal, de Zola); temes tabús: prostitució,
homosexualitat, alcoholisme ¬ determinisme biològic o social; Blasco
Ibáñez,

15. N’hi ha més, molt
més… però per
avui,conte contat, ja
s’ha acabat
Daniel Climent Giner