Esquema xerrada amb pofessionals de la salut que s'ocupen de la sexualitat adolescent. Abordatge i prevenció dels ITS i la contracepció d'emergència.
BCN 13.03.15
3. • Una persona que està
descobrint la vida i te bastant
interès per viure-la sense
pensar en els perills que hi ha
i a la més mínima contradicció
es rebota
5. I. 5 PARAULES que tenen un alt sentit
1.Identitat
2.Equilibri,
moderació
3.Trastorn
4.Risc
5.Protecció
a. En construcció
b. Resultat de
dos extrems
c. Malestars
d. Gestió
e. Experiència
6. II. INCOMPRENSIONS GENERALS
SOBRE LES ADOLESCÈNCIES
• Despistats sobre allò que fan, sobre el seu
sentit i sobre allò que realment els passa
• Prepotents i impotents per saber què fer
• En una societat d'adolescència obligatòria,
desigual i molt diversa.
• Acordar allò que forma part de la normalitat
adolescent i allò que evidencia expressions
crítiques d'altres dificultats.
• No podem passar de la dificultat per entendre
el malestar adolescent al hiperdiagnòstic.
7. ¿QUÉ ES “NORMAL” EN UN ADOLESCENTE?
(O qué podemos y no podemos esperar de ellos y
ellas. 4 apuntes de una lista de 12 ideas)
• 3. Exaltarse, vivir todo con gran entusiasmo
y abatirse, insistir en que nada vale la pena.
• 6. Querer disfrutar y vivir con el máximo de
intensidad y sin cortapisas
• 10. Arriesgarse, meterse en líos. Demostrar
que están vivos tanteando la destrucción.
• 11. Intentar aclararse quienes son. Intentar
demostrar que existen ….
8. • Parlar de “malestar” és parlar de dificultats d’encaix, del resultat
d’una aclimatació difícil a una situació vital que escapa en part al
nostre control, o que és producte de la interacció entre dues
parts no sempre en sintonia. Parlar de malestars adolescents
suposa referir-se a les dificultats d’encaix:
• amb un mateix que ells i elles poden tenir,
• a les que sorgeixen de les relacions entre iguals,
• a les que es produeixen per la seva presència en unes o altres
institucions,
• a les que es deriven de les seves relacions amb diferents
persones adultes o de les seves formes d’estar i actuar en
societat.
MALESTAR
10. V. QUÈ PRETENEM
(què hauríem de pretendre)
1. Ajudar a descobrir els seus malestars i
les “fonts” que ho alimenten
2. Consensuar, pactar, graus d’acord amb
les persones adultes que l’envolten
3. Facilitar i estimular processos
progressius d’autonomia i
responsabilitat
4. Adquirir habilitats per gestionar
conductes “problema”
11. VI. QUÈ PODEM FER ?
1. L’ajuda per a descobrir com
són (la trivialitat d'allò que van
vivint)
2. La vinculació: es a dir, el saber
que formes part d’un grup que
et considera, t’aprecia, et dona
suport
12. 3. La pràctica real de la
singularitat. Poder exercir
d'ésser únic.
4. El poder tenir recursos,
capacitats, habilitats,
oportunitats per a decidir sobre
la pròpia vida
5. Tenir models de referència
13. DECÀLEG DE CRITERIS OPTIMISTES PER
TREBALLAR I VIURE AL COSTAT DELS
ADOLESCENTS
14. “ESTOS DIEZ MANDAMIENTOS SE
ENCIERRAN EN DOS…”
a. conservar la paciència
b. i alimentar l'esperança
10. Deixar de considerar-
los menors i tractar-
los com a subjectes
responsables, servir
perquè construeixin
els seus límits
15. GUÍA RÁPIDA PARA FUNCIONAR
COMO PADRES Y MADRES DE
ADOLESCENTES
(Fotocopiar y dejar la mesita de
noche)
Pg.232