Xerrada amb delegats sindicals per pensar en els "obrers de l'educació" i l'escola que hem de tornar a construir

1. LA COMPLEXITAT DE
L'ESCOLA D'AVUI I ELS PROFESSIONALS COMPETENTS
QUE NECESSITA
QUINS PROFESSIONALS PER A QUINA EDUCACIÓ
L'ESCOLA QUE VOLEM, L'ESCOLA QUE NECESSITEM... L'ESCOLA QUE ELS INFANTS
NECESSITEN
Jaume Funes. Maig 2015
Jornada CCOO BARCELONA.

2. UNIVERSITAT DE PAMPLONA
VERANO 2012
UN PETIT
RECORDATORI
PER COMENÇAR

3. 1. Descubrir cómo se educa y se aprende en medio de la
virtualidad y el saber “on line”
2.Afirmar que para tener infancia y posibilidades educativas
hay que comenzar por ser un niño o una niña queridos
3. Reclamar que no hay ni educación ni escuela si no existen
oportunidades para ser y para llegar a ser
4. Defender que educar es enseñar a pensar, que la verdad se
construye colectivamente, que hoy sobran los catecismos
5. Considerar cómo se educa entre todos, teniendo en cuenta
el entorno, haciendo comunidad educativa.
Las respuestas innovadoras y equitativas tendrán
que contener al menos cinco componentes:

4. I. ES TRACTA D'OCUPAR-SE
D'INFANTS (I... ADOLESCENTS)
Una escola per fer possible tenir infància, per poder construir-se com
a persones, per poder viure i conviure
No cal deixar de ser nen per convertir-se en alumne
La "bronca" eterna de la lògica de la matèria a la del subjecte educatiu
Recuperar el dret professional a poder tenir presentes les seves vides
(temps per mirar, temps per observar, avaluació d'observacions i
empaties, demandes de diari de camp, ...)
Compartir, de maneres flexibles, amb d'altres adults (famílies i més) les
trajectòries escolars (vitals) de cada alumne.

5. "Cal tenir clar si entre les demandes que fem a l’escola també hi ha la necessitat que
tinguin en compte el seu món infantil, l’espontaneïtat, la creativitat poètica, les seves
experimentacions i formes de descobrir el món que els envolta. No poden començar
l’escola sense trobar sentit al que hi fan. Els canvis de cicle no haurien de com-portar
la pèrdua progressiva del sentit d’anara escolafins a arribar a una adolescència
en confrontació permanent amb el que els proposa l’institut. A totes les etapes
necessiten sentir la curiositat, tenir ganes d’adquirir sabers nous.
A vegades va bé preguntar-se, quan els fills van crei-xent, en quin moment
es trenca tota la il·lusió amb la qual ells i nosaltres vam començar l’escola infantil.
Canvien l’escola i les nostres demandes. L’estil del mestre ja és di-ferent, a poc a poc
l’organització és una altra i les tasques que cal fer, a classe i a casa, són diferents.
Cada vegada més sembla que sigui important que els nois i noies abandonin les
seves emocions (s’alliberin, diem) i les seves vides estiguin dirigides per la reflexió.
És com si l’escola tingués un sentit cada vegada més aliè a les seves vides i a poc a
poc apareguessin les dificultats i els conflictes."
Funes,J. (2015): "Cal fer deures?"

6. II. ÉS UN LLOC EN EL QUE
S'EDUCA APRENENT
De la "pedagogia de la plastilina" a les "evidències científiques"
Tot infant vol saber ... fins que l'escola el vacuna
Ni tothom ensenya, ni es pot ensenyar de qualsevol manera, ni
tothom serveix per ensenyar
Massa savis que enterren la pedagogia i la didàctica sense haver
llegit una pàgina
Un apunt sobre les 7 regles

8. III. DINS DE LA SOCIETAT DE
LA INFORMACIÓ
La veritable crisi és de
docència
Virtualitat educativa i
connectivitat
Web què?
Webquest!
(jordi badiella. El diari de l'educació)

9. "Aleshores, les tres alumnes de secundària fan un repàs de les webquest que s’han
trobat en algun moment de la vida escolar i remarquen quatre coses que hi han
après:
1. Que els profes s’adonen que els alumnes aprenen de maneres diverses i a
diferents velocitats i que per ensenyar han de connectar amb els alumnes.
2. Que ensenyar només amb llibres no és ensenyar. És millor ajudar els alumnes
a aprendre sols…
3. Que els alumnes tenen somnis i la feina del profe ha d’estar-hi relacionada.“De
què serveix ensenyar?” –Es pregunten.
“Orientar és millor. Els profes haurien d’orientar els somnis dels alumnes.”
4. Que als nois i les noies els agraden les noves tecnologies, perquè són joves, com
ells. I portar-les a l’aula és recomanable per no envellir."

10. I encara, abans d’acabar, diuen dues coses més a propòsit de passar-ho
bé a l’escola:
1. Que bàsicament, hi ha dos tipus de profe: el que ja saps què és el
que passarà a la seva classe i el que mai ho pots preveure. –I
pregunten al públic:“quin preferiu?”
2. Que quan ja saps llegir, de què et serveix un profe que et fa seguir el
llibre?

11. IV. EN LA COMPLEXITAT DE LES
SOCIETATS DEL SEGLE XXI
En un moviment permanent que no permet arrelar però sí
ancorar
Que gestiona dubtes i dona respostes ... provisionals
En la pluridiversitat que es barreja contínuament
Que dona resposta a desigualtat construint oportunitats
El mestre i l'escola com a territori de les oportunitats
significatives

12. V. L'ESPAI DELS PROFESSIONALS OBERTS, AMB
VOLUNTAT EDUCATIVA, COMPROMÍS PELS
AFERS COMUNS I RECONEIXEMENT DE LA
SOCIETAT
Com són els obrers de l'educació?
Com es defensa la seva condició de professionals de
classe (de la classe i de la pertinença a un col·lectiu
que està a favor de qui més necessita l'escola)?
12

13. a. Espacio, contexto de oportunidades
b. Al servicio de la educación (dentro
de propuestas educativas más
amplias)
c. Pensada para aprender a aprender,
a descubrir, a acceder a la
información, a desear saber
Qué es una buena escuela ?

14. d. Que no vive del curriculum ni para
el curriculum. Que integra áreas de
conocimiento, trabaja por proyectos...
e. Que observa, reflexiona, investiga
f. Que implica a los padres y madres
en la educación
g. Que se abre a otros profesionales y
que sale fuera a trabajar con otros
profesionales.

15. .. MALGRAT EL
QUE DIGUIN
WERT I RIGAU