Flora del turó de la Rovira

annex I! Fitxes botàniques del Turó de la Rovira

FITXES BOTÀNIQUES
DEL TURÓ DE LA ROVIRA

ANNEX I
JORDI MARGALEF I MARRSE
GRUP 9 DE 2n DE BATXILLERAT
! 1


PRÒLEG

En aquest annex donarem a conèixer cada una de les espècies que s’han catalogat du-
rant l’estudi del Turó de la Rovira. Les espècies representades són majoritàriament autòc-
tones, de manera que creixen espontàniament al nostre país, o bé han estat introduïdes
des de temps molt antics (naturalitzades). També, però, n’hi ha que són al·lòctones, és a
dir, que són espècies originaries d’altres contrades que generalment es cultiven de forma
ornamental i que a vegades creixen de forma espontània en ambients naturals.

Cada pàgina conté la classificació de l’espècie amb seu nom popular, científic i l’ordre,
família i gènere al qual pertany. Altrament hi ha una part descriptiva de la planta on es fa
una petita descripció física d’aquesta i d’altres característiques típiques com la floració,
fructificació, etc. També hi ha una altra secció on s’especifica l’hàbitat de l’espècie.

Les fotografies mostrades són de font pròpia i fetes d’espècimens del mateix turó de la
Rovira. Generalment en cada pàgina hi han dos fotografies, una mostra l’especte general
de la planta i l’altra n’és un detall.

A part de les pàgines dedicades a les diferents espècies, es mostra de forma intercalada
una pàgina amb els mapes de distribució de cada espècie. Les dades utilitzades per ela-
borar el mapa s’han extret de les fitxes de camp. Per tal de saber el grau d’abundància
s’ha fet una escala de colors. Se n’han utilitzat 6: el blau clar (presència o +), el blau (1), el
verd(2), el groc(3), el taronja(4) i el granat(5). Aquets nombres d’abundància són utilitzats
per fer estudis botànics i en l’apartat de metodologia s’esmenta el seu significat; però el
recordarem aquí altre cop: 5: indica que una espècie és dominant o cobreix quasi el 100%
de la zona d’estudi, 4: cobertura al voltant del 75%, 3: cobertura al voltant del 50%, 2: co-
bertura al voltant del 25%, 1: cobertura al voltant de 5%, presència: s’indica tècnicament
amb una + i significa que hi ha uns exemplars aillats.

L’ordre de les plantes s’ha fet seguint l’ordre alfabètic dels noms populars. Per tal de que
siguin facilmant localizables al final de l’annex hi ha un índex de noms científics i populars.

! 2


Fitxa botànica

Ailant

Nom científic: Ailanthus altissima

Classificació taxonòmica:

Ordre: Sapindals

Família: Simarubàcia

Gènere: Ailanthus

Espècie: A. altissima

Descripció:

És un arbre caducifoli que ateny fàcilment els 25 metres d’alçada.Té un tronc recte d’es-
corça grisenca i rugosa però bruna i llisa quan és jove. La seva capçada és molt densa i té
unes fulles compostes molt grans de fins a 30 centímetres que desprenen una desagra-
dable olor. La flor és groga i marró i s’agrupen en ramells. El fruit és una sàmara i es dis-
persa fàcilment.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona, ori-
ginària de la Xina. Creix i colo-
nitza espais amb molta facilitat
cosa que fa que sigui una plan-
ta invasora. A Catalunya es cul-
tiva com a planta ornamental
en parcs i jardins però també
creix de forma espontània en
boscos propers a zones urba-
nes.

! 3


Fitxa botànica

Aladern

Nom científic: Rhamnus alaternus


Ordre: Rosals

Família: Ramnàcies

Gènere: Rhamnus

Espècie: R. alaternus

Descripció:

És un petit arbret perennifoli que pot assolir els 6 metres, però també pot crèixer de forma
arbustiva. L’escorça prima i grisa. Les fulles són alternes de 2 a 6 centímetres, ovades,
finament dentada i d’especte lluent i coriaci. Flo-
reix de febrer a maig, les flors són petitones i
unisexuals, i és un arbre dioïc, és a dir hi ha ar-
bres masculins i femenins. El seu fruit és una
drupa esfèrica d’uns 4-6 mm de diàmetre, és de
color vermell i al madurar es torna negre. És un
fruit comestible pels ocells.

Hàbitat:

És una planta que viu en els alzinars i pinedes i
màquies de terra baixa, pot crèixer a la muntanya
mitjana però sempre en llocs càlids i assolellats.

! 4


Distribució: Ailant

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Aladern

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 5


Fitxa botànica

Aladern de fulla estreta

Nom científic: Phillyrea angustifolia


Ordre: Lamials

Família: Oleàcies

Gènere: Phillyrea

Espècie: P. angustifolia

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de fins a 2 metres d’altura. Té el tronc molt ramificat i l’e-
corça grisenca. Les fulles són semblants a les de l’olivera, són lanceolades i llargues però
tenen un color més viu i no són tan arrodonides. Les flors són petites i blanques i s’agru-
pen en inflorescències; el fruit és una drupa, com una oliva.

Hàbitat:

És un arbust propi de la regió medite-
rrània i es troba als alzinars, pinedes,
brolles, garrigues i màquies litorals.

! 6


Fitxa botànica

Albellatge

Nom científic: Hyparrhenia hirta


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Hyparrhenia

Espècie: H. hirta

Descripció:

És una gramínia cespitosa alta de fins a un metre d’altura. Quan les fulles i tiges són ten-
dres tenen una coloració verda pàlid o fins i tot blavosa, després durant l’estiu, s’assequen
les fulles i adquireixen una tonalitat rosada i torrada. Les seves inflorescències són forma-
des per espigues pubescents.

Hàbitat:

És una espècie d’hàbitat molt
extès. Habita des de les saba-
nes africanes fins a la conca
mediterrània, el seu límit sep-
tentrional. A Catalunya creix en
zones assolellades i seques i
forma extensos prats als solells
de la terra baixa mediterrània.

! 7


Distribució: Aladern de fulla estreta

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Albellatge

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

ç G

5 4 3 2 1 +

! 8


Fitxa botànica

Alfals arbori

Nom científic: Medicago arborea ssp citrina


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Medicago

Espècie: M.arborea ssp citrina

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de fins a 2 metres d’alçària. Les tiges basals són llenyoses
però les secundàries són verdes. Les fulles són compostes trifoliades i són de color verd
cendrós. La flor surt a la primavera, és groga, semblant a la de la ginesta, i apareix en in-
florescències. Fructifica a l’estiu i ho fa amb un petit llegum de fins a 1,5 centímetres de
diàmetre i que té forma espiral.

Hàbitat:

És un arbust típic de la regió
mediterrània, i creix en llocs
assolellats com pinedes de pi
blanc o prats. També se’l troba
cultivat en conreus com a fe-
rratge o en jardins i parcs com
a planta ornamental.

! 9


Fitxa botànica

Alzina

Nom científic: Quercus ilex


Ordre: Fagals

Família: Fagàcies

Gènere: Quercus

Espècie: Q. ilex

Descripció:

És un arbre perennifoli de creixement lent de fins a 20 metres. Té un tronc molt corpulent i
gruixut amb l’escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada. Fa un brancam i fullatge molt
espès. Les fulles són lanceolades d’un color verd fosc i coriàcies per l’anvers i peludes i
clares pel revers. Medeixen de 3 a 7 centíme-
tres i tenen el marge serrat. Floreix d’abril a
maig i és dioic. El seu fruit és un aglà i apa-
reix a la tardor.

Hàbitat:

És l’arbre dominant dels alzinars, i és l’arbre
potencialment dominant de la terra baixa me-
diterrània.

! 10


Distribució: Alfals arbori

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Alzina

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 11


Fitxa botànica

Ametller

Nom científic: Prunus dulcis.


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. dulcis

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que ateny els 10 metres d’escorça grisa i rugosa. Les fulles de
l’atmetller fan uns 10 centímetres de llarg, són lanceolades, dures i tenen un color verd
fosc per l’anvers i un color clar pel revers. La flor de l’atmetller és molt vistosa i d’un color
rosat clar, apareix a l’hivern, abans de que brotin les fulles. El fruit és l’ametlla, d’uns 3 o 5
centímetres i se’n menja la llavor.

Hàbitat:

És un arbre originari del pròxim
orient. Però des de l’antigor
s’ha cultivat a Catalunya. A Ca-
talunya i a tota la regió de clima
mediterrani es cultiva extensa-
ment. Rarament se la troba de
forma espontània ja que es
multiplica bàsicament en es-
queixos.

! 12


Fitxa botànica

Aranyoner

Nom científic: Prunus spinosa


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. spinosa

Descripció:

És un arbust caducifoli que no supera els dos
metres d’alçada, té el tronc i les branques
mol ramificades i amb punxes. Les fulles són
petites, lanceolades i alternes unes amb
elles. Floreix al inici de la primavera abans de
que brotin les fulles novelles; les flors són
numeroses, blanques i no massa grans. El
seu fruit, l’aranyó, apareix a la tardor, és
semblant a una pruna petita i és comestible.

Hàbitat:

És un arbust molt comú d’Europa, sobretot
habita boscos esclarissats, bardisses i mar-
ges.

! 13


Distribució: Ametller

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Aranyoner

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 14


Fitxa botànica

Arbocer

Nom científic: Arbutus unedo


Ordre: Ericals

Família: Ericàcies

Gènere: Arbutus

Espècie: A. unedo

Descripció:

És un arbret o arbust perennifoli que ateny els 5 metres d’alçària amb facilitat, de tronc
prim i ramificat i d’escorça rogenca i esquerdada. Les fulles són planes, amples, lanceola-
des i coriàcies. Les flors neixen en inflorescències al capdamunt de les branquetes i són
de color blanc grogós. El fruit de l’arbocer és la cirereta d’arboç, una baia vermellosa co-
mestible.

Hàbitat:

La seva àrea de distribució és
la regió mediterrània. El seu
hàbitat predilecte a Catalunya
són els boscos i màquies de
terra baixa amb sòls silícics o
descalcificats.

! 15


Fitxa botànica

Arbre de l’amor

Nom científic: Cercis siliquastrum


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Cercis

Espècie: C. siliquastrum

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que rarament ateny els 12 metres. Té l’escorça una mica gri-
senca i es llisa de jove però es clivella de gran. Les fulles són reniformes o cordades (for-
mes de ronyó o cor). Les flors apareixen a finals d’hivern o principis de primavera, quan
encara no han sortit les fulles; són d’un color rosa viu i poden fer fins a 2 centímetres. El
fruit apareix a l’estiu i és una llegum marró aplanada.

Hàbitat:

Aquest arbre és originari de la
Mediterrània Oriental, és a dir,
des d’Itàlia fins a Iran. A Cata-
lunya i altres llocs es cultiva
com a arbre ornamental en
parcs i jardins i alguns cops se
la pot trobar de manera es-
pontània a la natura.

! 16


Distribució: Arbocer

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: arbre de l’amor

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 17


Fitxa botànica

Arç blanc

Nom científic: Crataegus monogyma


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Crateagus

Espècie: C. monogyma

Descripció:

És un petit arbre o arbust caducifoli d’uns 5 metres, de tronc molt ramificat, espinós i d’es-
corça grisenca. Les fulles són profundament dividides, formant de 3 a 7 lòbuls triangulars i
dentats, i no superen els 3,5 centímetres. Floreix d’abril a juny i ho fa amb flors blanques
de 5-6 milímetres agrupades en corimbes. El fruit és una drupa vermellosa de 8 milíme-
tres.

Hàbitat:

Creix en boscos de muntanya mitjana i en
la terra baixa creix en boscos humits, bar-
disses o ambients de ribera.

! 18


Fitxa botànica

Arç de tanques

Nom científic: Lycium europaeum


Ordre: Solanals

Família: Solanàcies

Gènere: Lycium

Espècie: L. europaeum

Descripció:

És un arbust perennifoli molt ramificat de fins a 4 metres d’alçària de branques espinoses i
escorça grisa i rugosa. Les fulles són lanceolades de fins a 4 centímetres. La flor surt a
l’estiu és de color violaci o blanc i tenen forma de trompeteta. El fruit és una baia verme-
llosa.

Hàbitat:

L’arç de tanques és una
espècie que habita l’àrea Medi-
terrània. És una espècie bas-
tant rara i el seu hàbitat són les
màquies, garrigues i bardisses
seques.

! 19


Distribució: Arç blanc

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Arç de tanques

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 20


Fitxa botànica

Argelaga negra

Nom científic: Calicotome spinosa


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Calicotome

Espècie: C. spinosa

Descripció:

És un arbust perennifoli de fins a 3 metres d’alaçària. El tronc és molt ramificat, amb bran-
quillons estriats i espinosos. Les fulles són petites de 0,5 a 1 centímetres, fosques i com-
postes trifoliades. La flor és groga, vistosa, de fins a 1,5 centímetres i apareix a la prima-
vera. El fruit és un llegum negrós de fins a 4 centímetres.

Hàbitat:

És un arbust originari de Cata-
lunya. Habita alzinars aclarits,
màquies i brolles, sobretot so-
bre terrenys silícics.

! 21


Fitxa botànica

Arítjol

Nom científic: Smilax aspera


Ordre: Lilials

Família: Esmilacàcies

Gènere: Smilax

Espècie: S. aspera

Descripció:

L’Arítjol és una liana espinosa perennifolia. Creix damunt d’arbustos o troncs. Les fulles
són coriàcies, cordiformes i triangulars amb el marge un pèl espinós. A la base del pecíol
surten uns circells que serveixen per aferrar-se al les branques de les plantes.

Floreix d’agost a octubre amb unes flors petites i groguenques. Els fruits surten a la tardor
i són vermellosos i formen una mena de raïm

Hàbitat:

Viu en zones de clima mediterrani
litoral en alzinars, màquies i garri-
gues.

! 22


Distribució: Argelaga negra

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Arítjol

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 23


Fitxa botànica

Atzavara

Nom científic: Agave americana


Ordre: Asparagals

Família: Agavàcies

Gènere: Agave

Espècie: A. americana

Descripció:

És una planta perennifòlia de tija molt curta, de la qual en surten unes enormes fulles,
disposades en roseta, de fins a 2 metres, lanceolades, carnoses, amb els marges espino-
sos i color verd cendrós. Només floreix un cop a la seva vida, ja que després mor. Poden
passar dècades a que floreixi i l’época de floració és aleatòria. La inflorescència és una
enorme tija cilíndrica d’uns 5-10 metres d’altura en la qual surten 20 o 30 branques horit-
zontals plenes de flors grogues.

Hàbitat:

És un arbust originari de Mèxic, fou in-
troduïda a Europa el segle XVI. A mitjans
del segle XVII ja era molt estesa per a
tota la regió mediterrània. A Catalunya
viu en erms, penyals, màquies, brolles i
vores de camins.

! 24


Fitxa botànica

Baladre

Nom científic: Nerium oleander


Ordre: Gentianals

Família: Apocinàcies

Gènere: Nerium

Espècie: N. oleander

Descripció:

És una arbust que ateny amb facilitat els 4 o 5 metres d’altura, el tronc està molt ramificat
des de la base i té l’escorça grisenca. Les fulles tenen una disposició oposada o verti-
cil·lades, són una mica coriàcies, lanceolades i poden arribar a fer 15 centímetres. Les
flors de 4 o 5 centímetres de diàmetre són rosades o blanques i s’obren a l’estiu. El fruit
és una mena de baia prima i llarga de fins a 15 centímetres de llarg que s’obre quan s’as-
seca i deixa anar uns plomalls.

Hàbitat:

És una espècie autòctona del mediterrani meridio-
nal. A Catalunya se la troba en els llits de rambles o
torrents secs meridionals, per sota del riu Llobregat
i és una espècie abundant al País Valencià i a Ei-
vissa. També és utilitzada com a planta ornamental
a molts parcs i jardins.

! 25


Distribució: Atzavara

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Baladre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 26


Fitxa botànica

Boix

Nom científic: Buxus sempervirens


Ordre: Buxals

Família: Buxàcies

Gènere: Buxus

Espècie: B. sempervirens

Descripció:

És un arbust alt o petit arbret perennifoli, molt fullós i de creixement molt lent. Les fulles
són oposades, coriàcies, verd fosc per l’anvers i pàl·lides pel revers. Les flors no són vis-
toses i quasi passen desapercebudes. El fruit és una càpsula seca amb unes llavors a l’in-
terior.

Hàbitat:

Aquest arbret és originari d’Europa
i Anatolia. Viu en zones seques i
pedregoses a europa central però
a Catalunya habita llocs una mica
humits o ombrívols de l’estatge
montà, tot i que no tolera l’excés
d’aigua; rarament habita zones
d’alzinar.

! 27


Fitxa botànica

Campanetes de jardí

Nom científic: Ipomoea indica


Ordre: Solanals

Família: Convolvulàcia

Gènere: Ipomoea

Espècie: I. indica

Descripció:

És una liana perennifòlia de tija verda i molt llarga, molt fullosa i que cobreix i s’exten en
grans superfícies. Les fulles són cordades o trilobulades. La flor apareix a la primavera i
estiu, és lila, molt gran, vistosa i té forma de campaneta.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nos-
tres contrades. És originària de Ha-
wai, però es cultiva arreu del món
com a planta ornamental. A Catalu-
nya habita jardins i a vegades se la
troba de forma espontània en zones
forestals limítrofs amb urbanitza-
cions, parcs o ciutats. És una planta
invasora ja que s’estén ràpidament i
cobreix arbusts i arbres, fet que pro-
voca la mort d’aquests.

! 28


Distribució: Boix

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Campanetes

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 29


Fitxa botànica

Canya

Nom científic: Arundo donax


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Arundo

Espècie: A. donax

Descripció:

És una planta herbàcia gramínia molt
gran, de fins a 5 metres d’alçada, la tija és
gruixuda de fins a 3 centímetres de
diàmetre; té rizoma, una tija subterrània
que a l’hivern roman viva mentre que la
tija aèria es mor. Les fulles són lanceola-
des, molt llargues i amples. La flor és una
influorescènia en forma d’espiga i les lla-
vors són una mena de gra.

Hàbitat:

És una espècie autòctona de la regió mediterrània i de l’oest asiàtic. És una planta hipòfila
i hidròfila, és a dir, que viu en zones properes a l’aigua o terrenys amb aqüífers molt su-
perficials, però mai creix damunt de zones inundades.

! 30


Fitxa botànica

Carbassina

Nom científic: Bryonia dioica


Ordre: violals

Família: Cucurbitàcies

Gènere: Bryonia

Espècie: B. dioica

Descripció:

És una herbàcia anual enfiladissa de fins a 4 metres de llarg. La tija és verda i en surten
circells gràcies els quals s’enfila entre els arbres i arbusts. Les fulles són palmades (5
lòbuls) i una mica piloses per l’anvers. Consta de flors femenines i masculines. Les flors
són d’un color groc verdós. El fruit apareix a l’estiu, és esfèric, de la mida d’un pèsol i és
de color vermell

Hàbitat:

És una liana originària del cen-
tre i sud d’Europa. A Catalunya
la trobem en zones humides,
una mica asolellades i en sòls
bàsics.

! 31


Distribució: Canya

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Carbassina

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 32


Fitxa botànica

Cedre de l’Atlas

Nom científic: Cedrus atlantica


Ordre: Pinals

Família: Pinàcies

Gènere: Cedrus

Espècie: C. atlantica

Descripció:

És un arbre de gran port que excepcionalment pot atènyer els 35 metres d’alt. Té l’es-
corça escamada i de color gris fosc. La capçada és amplament piramidal que es torna ta-
bular al superar la maduresa, esvelta i té el brancam penjant. Les fulles són aciculars de
color verd platejat d’uns 3 centímetres de llarg per 1
milímetre d’ample. Estan disposades en forma de
feixos a l’extrem dels braquiblasts. Floreix a la tar-
dor i les pinyes són una mica còniques, ovoides,
erectes i els pinyons són alats.

Hàbitat:

És un arbre originari de l’Atlas i forma boscos dels
1300 als 2200 metres d’alçada. A Catalunya fou in-
troduït el segle XIX com a planta ornamental, i s’ha
adaptat bé ja que està adaptat a climes temperats,
actualment es cultiva amb freqüència, excepcional-
ment se’l pot trobar de forma subespontània a la
natura.

! 33


Fitxa botànica

Cèstrum

Nom científic: Cestrum parqui


Ordre: Solanals

Família: Solanàcies

Gènere: Cestrum

Espècie: C. parqui

Descripció:

És un arbust perennifoli que pot atènyer fins a 4 metres. El tronc es recte i ramificat amb
l’escorça marró-verdosa i rugosa. Les fulles, que fan una olor desagradable, són lanceo-
lades, d’un color verd fosc per l’anvers i de color verd clar pel revers, i medeixen entre uns
6 i 14 centímetres de llarg per uns 2,5-4 d’ample. Floreix de maig a octubre; les flors són
d’un color groc verdós, medeixen entre 2 i 3 centímetes i creixen als extrems de les tiges
en forma d’inflorescències. El seu fruit és una petita baia negra que és menjada pels
ocells.

Hàbitat:

És un arbust originari de Sud-Amèrica. A
Catalunya ha estat introduït per ser
plantat de forma ornamental en jardins, i
a vegades se’l troba de forma es-
pontània en boscos propers a ciutats i
urbanitzacions. Aquí a Catalunya no és
invasora però a molts païssos està es-
devenint un problema ecològic molt im-
portant.

! 34


Distribució:Cedre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Cèstrum

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 35


Fitxa botànica

Cirerer japonès

Nom científic: Prunus serrulata


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. serrulata

Descripció:

És un petit arbre de fins a 12 metres, de tronc prim i amb un brancam molt espés, d’es-
corça grisenca i rogenca. Les fulles tenen forma de cor de disposició alterna i de fins a
uns 10 centímetres. La seva flor és rosada i molt vistosa i abundant, apareix a inicis de
primavera quan encara no han germinat els borrons. El fruit del cirerer és la cirera, una
drupa comestible de color violat i rogenc.

Hàbitat:

És un arbre exòtic que habita originària-
ment boscos del Japó i la Xina. Es culti-
va en jardins i parcs com a planta orna-
mental.

! 36


Fitxa botànica

Coronil·la

Nom científic: Coronilla glauca

Classificació taxonòmica:

! Ordre: Fabals

! Família: Fabàcies

! Gènere: Coronilla

! Espècie: C. glauca

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de tronc molt prim i ramificat. Les fulles són compostes, im-
parapinnades i els foliols són obovats. Les flors són grogues i s’agrupen en inflorescèn-
cies terminals. El fruit és un petit llegum.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres contra-
des. És originària del Mediterrani oriental. Es
cultiva a Catalunya com a planta ornamental, i
a vegades apareix de forma subespontània en
boscos i garrigues.

! 37


Distribució: Cirerer japonès

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: coronil·la

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 38


Fitxa botànica

Cotoneàster

Nom científic: Cotoneaster lactea


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Cotoneaster

Espècie: C. lactea

Descripció:

És un arbust perennifoli que no sobrepassa els 5 metres. El seu tronc és prim, molt ramifi-
cat i d’escorça llissa i una mica grisenca. Les fulles són ovades acabades amb una mica
de punxa, d’uns 2 centímetres de llarg, una mica piloses i de color verd apagat per l’an-
vers i blanc pel revers. La flor és petiteta i blanca i s’agrupa en inflorescènces en forma de
corimbes. El fruit apareix a la tardor i és una petita drupa semblant a la de l’arç blanc.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres con-
trades. És originària d’Àsia. A Catalunya es
cultiva com a planta ornamental en parcs i jar-
dins, i creix subespontàniament a molts bos-
cos propers a ambients urbans de Catalunya.

! 39


Fitxa botànica

Esbarzer

Nom científic: Rubus ulmifolius


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Rubus

Espècie: R. ulmifolius

Descripció:

És un arbust lianós de tiges anguloses i corvades de fins a 10 metres de llargada que
acostumen a ser de color morat. Té fulles compostes, de 3 o 5 folíols dentats que naixen
del mateix punt i són de color verd fosc per l’anvers i clares i piloses pel revers. Floreix du-
rant la primavera o estiu. Les flors són de color blanc o rosat i s’agrupen en inflorescèn-
cies. El seu fruit és una polidrupa de color negre, és a dir un conjunt de drupes agrupades
que constitueixen una móra.

Hàbitat:

És un arbust originari d’Europa,
és la planta dominant de les
bardisses i també creix en
marges de camins. És rar en el
sotabosc de boscos típics
d’alzinars, ja que necesita mol-
ta llum.

! 40


Distribució: Cotoneàster

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Esbarzer

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 41


Fitxa botànica

Esparreguera boscana

Nom científic: Asparagus acutifolius


Ordre: Asparagals

Família: Asparagàcies

Gènere; Asparagus

Espècie: A. acutifolius

Descripció:

L’esparraguera boscana és un petit arbust lianoide de 40 cm a 2 metres. Les fulles són
molt petites (2-6 mm de llarg) i tenen forma d’agulla. La tija és una mica llenyosa però du-
rant la primavera surten noves tiges tendres anomenades espàrrecs. Les flors són petites
i verdoses i fan un fruit semblant a un pèsol de color negre.

Hàbitat:

És una liana que viu en zones de clima mediterrani. A Catalunya viu a la terra baixa en
alzinars, pinedes de pi blanc i màquies.

! 42


Fitxa botànica

Esparreguera de jardí

Nom científic: Asparagus setaceus


Ordre: Asparagals

Família: Asparagàcies

Gènere: Asparagus

Espècie: A. setaceus

Descripció:

És una petita liana perennifòlia de tija prima i verda amb nombroses ramificacions se-
cundàries. Les fulles són aciculars i tenen el mateix pla que les branques secundàries. La
flor surt a l’estiu, és verda o blanquinosa i és poc vistosa. El fruit és negre i tòxic

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les
nostres contrades. És originària
de Sud-Àfrica, però es cultiva
arreu del món com a planta or-
namental. A Catalunya habita
jardins i a vegades se la troba
de forma espontània en zones
forestals limítrofs amb urbanit-
zacions, parcs o ciutats.

! 43


Distribució: Esparreguera

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Esparreguera de jardí

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 44


Fitxa botànica

Espinavessa

Nom científic: Paliurus spina-christi


Ordre: Rosals

Família: Ramnàcies

Gènere: Paliurus

Espècie: P. spina-christi

Descripció:

És un arbust caducifoli molt ramificat de fins a 4 metres. Les branques penjants, plenes
d’espines, d’escorça grisenca o bruna i llisa. Té fulles ovades, alternes i amb el marge una
mica dentat. Floreix durant la primavera o principis d’estiu; la flor és menuda i de color
verd grogós. El seu fruit és una sàmara am una sola ala rodona que envolta la llavor.

Hàbitat:

És una planta originària del
Mediterrani, Se’l troba des
d’Espanya fins a l’est de l’Iran.
És típica de les bardisses, i
molt abundant a l’Empordà; a
la resta de Catalunya és bas-
tant rara. També es cultiva per
fer tanques en jardins.

! 45


Fitxa botànica

Estepa borrera

Nom científic: Cistus salviifolius


Ordre: Malvals

Família: Cistàcies

Gènere: Cistus

Espècie: C. salviifolius

Descripció:

És un petit arbust que pot atènyer el metre d’altura, molt ramificat de branques primes i
erectes d’escorça grisenca. Les fulles són ovades, rugoses i piloses per l’anvers i revers i
tenen una disposició oposada. Les flors són blanques, de 3 a 4 centímetres i es reuneixen
3 o 4 sobre el mateix penducle. El fruit és una càpsula de 5 a 7 milímetres.

Hàbitat:

És una planta autòctona de la regió
mediterrània. Creix en pinars, alzinars o
brolles de sòls arenosos i silícics.

! 46


Distribució: Espinavessa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Estepa borrera
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 47


Fitxa botànica

Eucaliptus

Nom científic: Eucalyptus globulus


Ordre: Mirtals

Família: Mirtàcies

Gènere: Eucalyptus

Espècie: E. globus

Descripció:

És un arbre de gran port que pot atènyer els 100 metres d’alçada en condicions òptimes.
El tronc és molt gruixut i l’escorça és marró i està formada per múltiples capes que es van
desprenen del tronc. Les fulles de l’eucaliptus són grans de fins a 20 centímetres de llarg,
i tenen forma lanceolada i asimétrica. Les fulles de les branques joves però són més peti-
tes, ovalades i de color blau grisos, és per això que aquesta espècie s’anomena eucalip-
tus blau. La flor de l’eucaliptus és una mena de plo-
mall rosat i groc dins d’un calze llenyós. El fruit és una
càpsula llenyosa similar al calze de la flor. El fruit i la
flor desprenen una agradable olor molt característica.

Hàbitat:

És una planta al·lòctona originària del Sud-Est d’Aus-
tràlia, de zones temperades de clima mediterrani.
L’eucaliptus forma extensos boscos allà on habita i
acidifica molt el sòl, fet que provoca que poques plan-
tes puguin habitar i competir amb ell. És cultivat com a
planta ornamental.

! 48


Fitxa botànica

Evònim japonès

Nom científic: Euonymus japonicus


Ordre: Celastrals

Família: Celastràcies

Gènere: Euonymus

Espècie: E. japonicus

Descripció:

És un petit arbre o arbust perennifoli de fins a 6 metres d’alçària. Té tronc principal però
està força ramificat i forma una mena de mata. Les fulles són ovolanceolades, coriàcies,
un poc serrades i d’un color verd llampant. Les flors són molt petites i poc vistoses, el fruit
és ataronjat o vermell.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les
nostres contrades. És originària
del Japó, Xina i Corea. Arreu
del món es cultivada com a
planta ornamental en parcs i
jardins. A Catalunya només se
la troba de forma espontània
en indrets propers a urbanitza-
cions o ciutats.

! 49


Distribució: Eucaliptus

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Evònim japonès

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 50


Fitxa botànica

Falzia negra

Nom científic: Asplenium onopteris


Ordre: Polipodials

Família: Aspleniàcies

Gènere: Asplenium

Espècie: A. onopteris

Descripció:

És una falguera de fins a 30 centímetres d’alt. La tija és un petit rizoma bru fosc i pilós,
des d’on surten els pecíols de les fulles. Les frondes ( fulles) poden fer fins a 40 centíme-
tred i tenen el pecíol negre i tant o més llarg que el limbe. Les frondes són coriàcies,
lluents i fosques, en forma triangular i pinnades 2 o 3 cops.

Hàbitat:

És una de les falgueres més
abundants de la terra baixa i
creix en enclavaments rocosos,
pedregosos, silícics i humits o
ombrejats. Normalment se la
troba en alzinars.

! 51


Fitxa botànica

Figuera

Nom científic: Ficus carica


Ordre: Rosals

Família: Moràcies

Gènere: Ficus

Espècie: F. carica

Descripció:

És un arbre caducufoli no molt alt però de capçada ample i irregular que pot assolir els 10
metres. El tronc es gros i curt amb l’ecorça grisenca i llisa. Les fulles són palmades, molt
grans i tenen un color verd fosc a l’anvers i són més clares pel revers. Floreix durant la
primavera. El seu fruit és la figa (un siconi), maduren a finals d’estiu o principis de tardor.

Hàbitat:

És una planta que viu en tota la
zona mediterrània. Se la pot
trobar cultivada o de forma sil-
vestre i normalment creix en
llocs amb poc sòl, pedregossos
o escletxes.

! 52


Distribució: Falzia negra

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Figuera

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 53


Fitxa botànica

Figuera de moro

Nom científic: Opuntia ficus-indica


Ordre: Cariofil·lals

Família: Cactàcies

Gènere: Opuntia

Espècie: O. ficus-indica

Descripció:

És un cactus espinós robust de fins a 6 metres. La planta està formada per tiges verdes
aplanades, carnoses i superposades unes a amb altres; cada secció de tija fa entre 30 i
50 centímetres. Les fulles són petitíssimes d’uns pocs milímetres, i la funció sintetitzadora
la fan les tiges. La flor és molt vistosa, gran (fins a 8 centímetres de diàmetre) i de color
groc, tronja o vermellós. El seu fruit és carnós d’uns 5-8 centímetres és comestible i ver-
mell un cop ha madurat.

Hàbitat:

La figuera de moro és originària de
Mèxic. A Catalunya fou introduïda des
de fa segles per ser cultivada, ja que el
seu fruit era molt apreciat. És una planta
que s’ha estés fora dels conreus i se la
troba de forma esponània en molts llocs
assolellats del país com en vores de
camins, garrigues i penyals.

! 54


Fitxa botànica

Fonoll

Nom científic: Foeniculum vulgare


Ordre: Apials

Família: Apiàcies

Gènere: Foeniculum

Espècie: F. vulgare

Descripció:

És una herba anual alta però d’arrel persistent. Les seves fulles creixen aviat a finals d’hi-
vern. Són fulles compostes molt grans i que estan múltiplement dividides en segments
prims. Les tiges centrals creixen a finals de la primavera i poden assolir els dos metres
d’altura. La flor surt a l’estiu, és petita i de color groc i forma unes inflorescències en forma
d’umbel·la. El fruit és marró, petit i aromàtic i apareix a la tardor.

Hàbitat:

És una herba autòctona, que habita en
zones seques de la regió mediterrània. A
Catalunya creix en prats secs i en am-
bients ruderals.

! 55


Distribució: Figuera de moro

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Fonoll

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 56


Fitxa botànica

Galzeran

Nom científic: Ruscus aculeatus


Ordre: Asparagals

Família: Ruscàcies

Gènere: Ruscus

Espècie: R. aculeatus

Descripció:

És un petit arbust de fins a 80 centímetres, de branques i tiges verdes. Té dos tipus de
tiges: unes cilíndriques, que fan la funció de tronc i unes altres aplanade, amples i punxe-
gudes que fan la funció de fulla, és a dir un fil·locardi. Les fulles autèntiques són petitissi-
mes. La flor és petita i surt del fil·locardi a l’hivern i primavera i el fruit és una baia rodona
vermella molt característica.

Hàbitat:

És una espècie d’àmbit mediterrà. A Cata-
lunya se la troba sobretot en boscos i ga-
rrigues una mica ombrívols de terra baixa.

! 57


Fitxa botànica

Garric

Nom científic: Quercus coccifera


Ordre: Fagals

Família: Fagàcies

Gènere: Quercus

Espècie: Q. coccifera

Descripció:

És un arbust perennifoli que normalment no fa més d’un metre d’alçària. El tronc molt ra-
mificat i tortuós, i té nombroses branques que s’estenen quasibé tocant el terra de manera
horitzontal. Les fulles són esclrofil·les: són petites (0,5-2cm) i coriàcies; també son
punxants i d’un color verd clar i lluent. Floreix durant d’abril a maig, cada espècimen té
flors masculines i femenines. El seu fruit és un aglà que madura a finals d’estiu o principis
de tardor.

Hàbitat:

El garric és un arbust que habita en zones de
clima mediterrani i que viu en terrenys asso-
lellats, secs, rocosos i calcaris. A Catalunya
se’l pot trobar des dels Pre-Pirineus fins a la
serra d’Alcanar o els Ports. Quan és l’arbust
dominant de la zona forma garrigues, que
generalment són comunitats produïdes per la
degradació de l’alzinar.

! 58


Distribució: Galzeran

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució Garric
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 59


Fitxa botànica

Garrofer

Nom científic: Ceratonia siliqua


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Ceratonia

Espècie: C. siliqua

Descripció:

És un arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçària. El tronc es gros i irregular amb l’es-
corça bruna i grisenca. Té un brancam i capçada molt espesos, i les branques surten de
molt avall del tronc, i quasibé toquen el terra. Les fulles són compostes amb 2-5 folíols co-
riacis, i d’un color verd fosc. Floreix de juliol a octubre, les flors són petites i poc vistoses
d’un color verdós. El seu fruit, la garrofa, és un llegum allargat de fins a 20 centímetres de
llarg, és de color verd i es torna marró quan madura, al cap d’un any.

Hàbitat:

És originari del Mediterrani. Viu en
zones litorals, molt aprop del mar, ja
que no tolera les gelades. Creix en
màquies i és extensament conreat
al principat.

! 60


Fitxa botànica

Gatosa

Nom científic: Ulex parviflorus


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Ulex

Espècie: U. parviflorus

Descripció:

És un arbust molt espinós de ramificació molt densa i sense fulles; que han estat substi-
tuïdes per les punxes. Floreix durant l’hivern, fa unes vistoses flors grogues que colorei-
xen tot l’arbust. El seu fruit és un llegum petit marronós i una mica pilós.

Hàbitat:

A Catalunya habita en zones de clima mediterrani litoral, ja que no tolera les gelades.
Creix en llocs secs i pedregosos.

! 61


Distribució: Garrofer

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Gatosa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +
! 62


Fitxa botànica

Gessamí

Nom científic: Jasminum officinale


Ordre: Lamials

Família: Oliàcies

Gènere: Jasminum

Espècie: J. officinale

Descripció:

És un arbust lianós caducifoli d’uns 5 metres, molt ramificat, de tiges verdes. Les fulles
són compostes enteres i té de 5 a 9 folíols no superen els 10 centímetres. Floreix d’abril a
juny i ho fa amb flors blanques i grogues d’un centímetre agrupades en inflorescències i
desprenen una agradable olor. El fruit és una càpsula seca d’uns pocs milímetres.

Hàbitat:

Planta al·lòctona d’origen Asiàtic, ha-
bita en boscos de muntanya mitjana i
baixa i normalment en sòls rics en
humus. Es cultiva arreu del món com
a planta ornamental.

! 63


Fitxa botànica

Ginesta

Nom científic: Spartium junceum


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Spartium

Espècie: S. junceum

Descripció:

És un arbust perennifoli però se li cauen les
petites fulles a l’estiu, que fàcilment ultrepas-
sa els 2 metres d’alçada. Les tiges se-
cundàries són cilíndriques i verdes. Les fulles
són molt petites i escasses. Floreix durant la
primavera i estiu; les seves flors són molt ca-
racterístiques i d’un color groc llempant. El
seu fruit és un llegum sec.

Hàbitat:

Viu en brolles i màquies mediterrànies i sem-
pre en llocs assolellats.

! 64


Distribució: Gessamí

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Ginesta

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 65


Fitxa botànica

Heura

Nom científic: Hedera helix


Ordre: Apials

Família: Aralàcies

Gènere: Hedera

Espècie: H. helix

Descripció:

L’heura és una frondosa liana enfiladissa. Les branques són normalment tortuoses i d’un
color verdós. Té dos tipus de branques: les floríferes (produeixen flor) i les vegetatives.
Les fulles de les branques vegetatives són palmades amb 3 o 5 lòbuls i les floríferes són
ovades. Amdos tipus de fulles són coriàcies, de color verd fosc per l’anvers, més clares
pel revers i tenen els nervis molt marcats.

Les flors són petites i verdes i formen umbel·les de 8 o 12 flors; els fruits són petites baies
de color negrós.

Hàbitat

L’heura viu en llocs ombrívols, com
alzinars i rouredes i creix arrapada
als arbres, parets de cingles o bé
forma catifes de mates pel terra. És
present a tota Europa i Africa del
Nord.

! 66


Fitxa botànica

Lledoner

Nom científic: Celtis australis


Ordre: Rosals

Família: Canabàcies

Gènere: Celtis

Espècie: C. australis

Descripció:

És un arbre caducifoli que no supera els 20 metres. El tronc és recte l’escorça és grisa i
llisa. Té una capçada arrodonida, amb branques ascendents i dens fullatge. Les fulles
medeixen de 4 a 15 centímetres de llarg, són oval-lanceolades d’un color verd lluent, i cla-
res i una mica pubescents pel revers, tenen el marge serrat i són asimètriques. Floreix de
març a abril. El seu fruit és una drupa anomenat lledó, és comestible i aliment d’ocells.

Hàbitat:

És originari de l’oest d’Àsia,
però introduït a la zona medite-
rrània des de l’antigor on s’ha
naturalitzat. Normalment s’uti-
litza com a planta ornamental
en parcs, jardins i carrers.
També se’l pot trobar a la natu-
ra a la terra baixa o mitjàna
mditerrània, però mai forma
boscos.

! 67


Distribució: Heura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lledoner

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 68


Fitxa botànica

Llentiscle

Nom científic: Pistacia lentiscus


Ordre: Sapindals

Família: Anacardiàcies

Gènere: Pistacia

Espècie: P. lentiscus

Descripció:

El llentiscle és un arbust perennifoli baix, tot i que pot fer-se un arbre, forma una mata
densa i té l’escorça grisenca. La fulla és composta, paripinnada i de tres a sis parells de
folíols. Floreix de març a maig i el seu fruit és petit i arrodonit i té una coloració negrosa
quan ja ha madurat.

Hàbitat:

El llentiscle és un arbust mediterrani que creix en
brolles, màquies i, en pinedes i alzinars esclaris-
sats.

! 69


Fitxa botànica

Lleteressa vera

Nom científic: Euphorbia charicas


Ordre: Malpigials

Família: Euforbiàcies

Gènere: Euphorbia

Espècie: E. chariacias

Descripció:

És un petit arbust o mata perennifòlia que pot ultrapassar el metre d’altura, de la base sur-
ten unes tiges vermelloses no ramificades, poc llenyoses i rectes de les quals ne’n surt un
fullatge espès a la punta de la tija. Les fulles són lanceolades, de color verd blavós i d’uns
10 centímetres de llarg. La flor és groga i negra i s’agrupa en inflorescències als extrems
de les tiges durant els mesos de primavera i estiu. Tot seguit apareix el fruit, una càpsula
marró.

Hàbitat:

És una planta autòcona de la regió medite-
rrània i d’hàbitat força variat. A Catalunya
creix en alzinars, garrigues, brolles o prats,
així com a llocs ruderals coma a marges
de camins o erms, sempre que siguin zo-
nes càlides car no tolera el fred.

! 70


Distribució: Llentiscle

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lleterassa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 71


Fitxa botànica

Lligabosc japonès

Nom científic: Lonicera japonica


Ordre: Dipsacals

Família: Caprifoliàcies

Gènere: Lonicera

Espècie: L. japonica

Descripció:

És un liana perennifòlia de tija una mica llenyosa i prima. Les fulles són ovades i abcaba-
des en punxa i no són gaire grans, fan entre 2 i 6 centímetres de llarg. Les flors són llar-
gues, amb la base molt gran i de color blanc o groc clar. El fruit és una drupa blava de mig
centímetre de diàmetre.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres contrades. És originària de Japó, Xina i Corea. Se
la cultiva arreu del món com a planta ornamental i en alguns llocs està resultatant una
planta invasora.

! 72


Fitxa botànica

Lligabosc mediterrani

Nom científic: Lonicera implexa


Ordre: Dipsacals

Família: Caprifoliàcies

Gènere: Lonicera

Espècie: Lonicera implexa

Descripció:

És una liana perennifòlia que pot arribar a fer 2 metres i es recolza en les plantes cir-
cumdants. Les fulles són ovoides, sèssils, (és a dir que s’ajunten directament des de la tija
sense pecíol visible), oposades; i de color verd lluent per l’anvers i color clar pel revers.
Les flors fan uns 4 centímetres són sèssils, creixen en inflorescències a l’extrem de les
tiges. Són de color blanc-groc i rogenc a l’exterior. El fruit és una petita baia vermella.

Hàbitat:

A Catalunya se’l troba en alzi-
nars i màquies de terra baixa.

! 73


Distribució: Lligabosc japonès

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lligabosc mediterrani

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

! 74


Fitxa botànica

Llistó

Nom científic: Brachypodium retosum


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Brachypodium

Espècie: B. retusum

Descripció:

El llistó és una herbàcia rizomatosa petita de fins a 30 centímetres. Les fulles són bassals
i tenen una tija principal d’on en surt la flor i el fruit durant l’època reproductora. La seva
flor és graminoide i el fruit és un petit gra.

Hàbitat:

És una espècie molt freqüent a Catalunya i a tota la regió mediterrània. Habita en boscos
aclarits, marges, prats o garrigues. Quan n’és l’espècie dominant se’n diu que forma llisto-
nars.

! 75


Fitxa botànica

Llorer

Nom científic: Laurus nobilis


Ordre: Laurals

Família: Lauràcies

Gènere: Laurus

Espècie: Laurus nobilis

Descripció:

És un petit arbre perennifoli que ateny els 10 metres. Té una escorça llisa i grisenca. Les
seves fulles són alternes, coriàcies, lanceolades i d’un color verd fosc per l’anvers; també
desprenen una olor molt característica i agradable, es per això que les fulles s’utilitzen per
condimentar. La flor del llorer és petia i groga i el fruit que apareix a l’estiu o tardor, és de
color negre i s’asembla a una oliva petita.

Hàbitat:

És una espècie mediterrània. A Catalunya se
l’ha cultivat des de l’antigor però també se la
troba de forma natural en ambients humits,
com a vores de torrents, barrancs, peus de
cingle o obagues.

! 76

Flora del turó de la Rovira

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (10)

Más de Jordi Margalef

Más de Jordi Margalef (8)

Flora del turó de la Rovira