1. EL JOC COM A PROCÉS DE
DESENVOLUPAMENT
UNITAT FORMATIVA 1
NUCLI FORMATIU 2

2. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
Importància del joc en el desenvolupament infantil
El joc és una peça clau en el desenvolupament integral de l’infant, ja que estableix
connexions sistemàtiques amb el que no és el joc, és a dir, amb el
desenvolupament de l’èsser humà en altres aspectes com ara la creativitat, la
resolució de problemes, l’aprenentatge de papers socials…
El joc no és només una posiibilitat d’autoexpressió per als infants, sinò també
d’autodescobriment, exploració i experimentació de
sensacions, moviments, relacions, a través de les quals arriben a conèixer-se a sí
mateixos i a formar-se conceptes sobre el món.

3. A partir del següent vídeo enumera les característiques que
donen importància al joc.

4. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
Queda clara la importància del joc perquè l’infant quan juga:
• Es diverteix i se sent feliç, i s’expressa lliurement
• Experimenta i descobreix la seva personalitat
• Explora el món que l’envolta
• Desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals i psicomotrius
• Es relaciona socialment amb els altres i en grup
• Adquireix responsabilitats i capacitats de judici
• Compren el valor de les normes morals
• Coneix trets de la seva cultura
• S’integra en el món adult
• Transforma la realitat aprenent certes destreses
• Desenvolupa la seva creativitat i imaginació.
• Descobreix les seves possibilitats i les seves limitacions en molts àmbits de la vida..

5. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
• El infants quan juguen no
tenen, generalment, la intenció
d’aprendre, però som els educadors els que
farem possible relacionar el joc amb
l’aprenentatge, i facilitar el desenvolupament
psicomotor, cognitiu, afectiu i social.

6. Cas pràctic
• Pau té 3 anys. Presenta un problema d’adaptació al centre
educatiu. Amb la finalitat d’intentar superar aquesta
dificultat ¿quin tipus de jocs seran els més aconsellables per
ajudar al nen a millorar el seu problema?
• Possible solució: podríem jugar amb ell als viatges i als
comiats; fer com que surt de casa, se’n va de viatge, quan
torna ens conta què ha fet, com ho ha passat, amb qui ha
estat...D’alguna manera, a través del joc l’ajudarem a buscar
solucions emocionals a aquest procés que li està costant.

7. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT PSICOMOTRIU
El joc estimula el desenvolupament motor de l’infant, ja que
constitueix la força impulsora per a realitzar l’acció desitjada
Aportacions a la dimensió psicomotriu:
• Per exemple, el desig d’agafar objectes li portarà a practicar
diferents modes de subjecció, a planificar i coordinar el seus
moviments. Per tant, el desenvolupament psicomotor és una
cosa que l’infant anirà produint a través dels seus desitjos
d’actuar sobre l’entorn, de posar en marxa les seves capacitats
motores, de ser cada cop més competent.

8. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT PSICOMOTRIU
• El joc facilita l’adquisició de l’esquema corporal: identificació
del cos com un i reconeixement d’un mateix com una persona
diferent a les altres.
• L’infant apren relacions causa-efecte; el que fa modifica els
seu entorn i produeix reaccions en els demés i es reconeix
com agent causant dels canvis. (Ex: primerament trenca una revista, “la
revista s’ha trencat”, no tracta d’eludir la seva responsabilitat sinò que no es veu
com responsable del que ha passat. Després es reconeixerà com autor dels
fets, però per arribar aquí es requereixen una sèrie de capacitas i maduració que
encara no té)

9. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT PSICOMOTRIU
• El joc afavoreix aquest àmbit augmentant la força, la
velocitat i el desenvolupament muscular, ajudant a la
sincronització de moviments, comprensió de la
lateralitat, a la coordinació visio-motora, a la
percepció dels sentits, millorant la precisió gestual i
el llenguatge, etc.
• Per tant, la relació entre joc i desenvolupament
motor és la dimensió més evident del joc.

10. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT COGNITIU
Aportacions a la dimensió cognitiva:
•Els jocs manipulatius afavoreixen el desenvolupament del
pensament.
•El joc simbòlic afavoreix la empatia, capacitat de situar-se en el
lloc d’altra persona.
•Facilita el procés d’abstracció del pensament, és a dir, la
creació de representacions mentals, el que ens permet adonar-
nos de una cosa o persona està absent. (reconeix el que falta en
una sèrie d’objectes o grup de persones).

11. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT COGNITIU
• Domini del llenguatge, ja que el joc permet que el nen/a
s’expressi verbalment amb altres nens i altres adults.
• El desenvolupament del llenguatge unit a l’aparició del joc
simbòlic permet que els nens desenvolupen el seu
pensament, ajustar-lo i aprendre del seus errors. Facilita
introduir-se en el món adult sense por a represàlies.

12. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT COGNITIU
• El joc afavoreix aquest àmbit facilitant la
comprensió de situacions, l’elaboració
d’estratègies, l’anticipació d’esdeveniments i
resolució de problemes; tot això ajuda a
adquirir estructures cognitives bàsiques i a
relativitzar els punts de vista
egocèntrics, afavorint la construcció d’un
pensament lògic objectiu.

13. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT AFECTIU
Aportacions a la dimensió afectiva-emocional:
• L’afecte és imprescindible per al desenvolupament i l’equilibri
emocional a la infància.
• És l’àmbit de les activitats lúdiques on es perfilen la major part de
relacions i de contactes afectius (ex: quan un adult juga amb el nen
fent-li carantoines, li canta, li acarona...)
• El tracte emocional s’amplia en gran mesura quan l’infant passa a
relacionar-se amb persones adultes o amb iguals.

14. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT AFECTIU
• Exterioritzar les seves emocions; la seva agresivitat i sexualitat, és
la seva via d’escape per millorar la seva confiança i autoestima
(Freud) (ex: jugar a metges amb els seus ninos perquè té por)
• La repetició de seqüències d’èxit (rutines) els hi crea seguretat i
domini de l’entorn. L’infant posa les regles i mai perd.

15. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT SOCIAL (I)
Què entenem per socialització??
• <<La socialització és el procés pel qual els individus
interaccionant amb els altres desenvolupen les maneres de
pensar, sentir i actuar que són essencials per a la seva
participació eficaç en la societat>> Vander Zander, J. W.
L’infant, quan neix, ingressa de
manera sobtada en unes xarxes
socials altament complexes i
organitzades, amb unes
normes, pautes socials i valors
que, a més, sovint són
contradictòries (ex:
política, religió...)

16. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT SOCIAL (II)
El desenvolupament social en l’etapa infantil:
• La socialització s’inicia en la interacció nadó-adult.
• Amb l’ingrés a l’escola infantil, els infants amplien els seus contactes
socials.
• La maduresa social que permet relacionar-se de manera plena amb
altres persones solament s’aconsegueix a partir de certa edat (de
vegades, mai) gràcies a l’ambient i clima on es desenvolupen.
• El desenvolupament social perdura tota la vida. Es manifesta en dos
vessants:
– Individual: formant la seva personalitat, autoconcepte…
– Col·lectiu: xarxa de relacions socials, integració social.

17. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT SOCIAL (III)
El joc, principal recurs en el procés de socialització:
• Amb el joc, els nens i les nenes aprenen a relacionar‐se amb els altres, a
compartir, a cooperar i a fer les primeres amistats…
… però depenent de l'actitud i de l'estil educatiu, també poden aprendre
la competició, la rivalitat, l'enveja o la gelosia.
• Des de l’àmbit escolar, s'haurà de treballar per a assolir que la socialització
dels nens i les nenes prengui un camí conciliador i cooperatiu.

18. Jocs i àmbits de desenvolupament infantil
ÀMBIT SOCIAL (IV)
Aportacions a la dimensió social:
• A mesura que l’infant es relaciona aprèn a assimilar conductes desitjables
com compartir, saludar, respectar els torns...i conductes no tan desitjables
com pegar o imposar la seva voluntat.
• A nivell social, el joc és bàsic perquè és un element socialitzador que ens
ajuda a construir la nostra manera de relacionar-nos amb la resta.
• Permet al nen/a conèixer i respectar les normes, fomenta la
comunicació, promou la cooperació i facilita els procediments d’integració
social.
• És una via de fuita de l’ansietat perquè ens permet resoldre conflictes de
forma lúdica. (funció terapèutica; Freud)