El Franquisme (1939 59).

Tema 5: El Franquisme (1939-1975).
Primer: Fase Totalitària
(1939-1959)
1. Característiques del règim.
2. Els suports del règim.
3. L’organització de l’estat.
3.1. Les lleis fonamentals.
3.2. La democràcia orgànica.
4. Autarquia econòmica.
5. Fases de l’etapa totalitària.
5.1. Segona Guerra Mundial.
5.2. Etapa d’aïllament (1945-1953).
5.3. Etapa del reconeixement internacional (1953-59)
6. El funcionament de la repressió.
7. L’oposició a la dictadura.

• Segon: Fase Tecnocràtica i
de descomposició (1959-1975)

Objectius
Tema 5: El règim franquista (1939-1975) FASE TOTALITÀRIA (1939-1959)
Segona Guerra Mundial
(1939-45)
Guerra Freda (1947-1989)
Etapa Totalitària (1939-1959) Etapa
Tecnocràtica
Etapa de
Descomposició
Aliança amb el
règims feixistes (1939-45)
Aïllament
Internacional (1946-51)
Reconeixement internacional.
Acords amb els EEUU i el vaticà (1953-75)
Característiques
del Franquisme
Actituds davant
la dictadura
Autarquia
econòmica
C
o
n
t
e
x
t
Adhesió ResistènciaPassivitat
Classes altes
i pagesia
rica i
mitjana
Classes
mitjanes i
populars
Classes
treballadores
Dictadura Totalitària.
Cabdillisme.
Antidemocràcia.
Repressió sistemàtica.
Centralisme i
uniformisme.
Integrisme catòlic.
Intervenció
de l’estat
Autosuficiència
econòmica.
Discurs patriòtic en
matèria econòmica.
Pilars
del règim
1.Exèrcit
espanyol
2.Església
espanyola
3. Movimiento
Nacional

a)Dictadura totalitària.
b)El cabdillisme.
c) El règim franquista defensava una Espanya unitària i
centralista de l’estat.
d)Repressió constant i planificada contra el
bàndol vençut.
e)Va instaurar una rígida censura.
f)Catolicisme integrista.
1.Les característiques del règim.

Fase totalitària (1939-1959)
a) Dictadura totalitària
1. Les característiques del règim.
L'Entrevista a Hendaia fou una trobada entre
Francisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de
1940 a l'estació de tren de la localitat francesa
d'Hendaia prop de la frontera amb Espanya.
La dictadura s’inspirava en els règims
feixistes alemany i italià.
Totalitarisme: règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d'una nació o
d'un estat i que, sense admetre cap forma d'oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en
mans d'un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.

b) El cabdillisme.
La figura de Franco concentrava tots els
poders en la seva persona.
Cabdill: líder carismàtic, especialment
militar i polític. Terme molt utilitzat a
Sud-Amèrica.
El 12 de febrer de 1941, Franco s'entrevista
amb Mussolini a Bordighera (Itàlia).

c) Concepció unitarista i
centralista de l’Estat.
El Franquisme va fomentar l’espanyolització
de tot el territori.
La idea de nació espanyola del
franquisme era exclusivista i no
admetia l’existència de cap altra
nacionalitat dins de l’Estat.

d) Repressió constant i planificada
contra el bàndol vençut.
El Franquisme va crear un aparell legislatiu i
institucional encarregat d’eliminar els opositors.
Celebració d’una missa a la presó model
de Barcelona (1939)
Entre 1939 i 1975 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de repressió de la ciutadania i aplicà de manera sistemàtica el
càstig i la tortura contra la disconformitat política. La mortalitat entre els presoners va ser molt alta deguda a les pèssimes
condicions higièniques, a la mala alimentació i a la gran concentració de gent. Molts dels reclusos van haver de formar part
dels batallons de treballadors, que eren aquells presoners que eren castigats realitzant treballs forçats com la reconstrucció de tots
els danys que es van produir durant la Guerra Civil.

e) Control dels mitjans de
comunicació
Tot allò que es publicava a l’Espanya franquista
havia de passar una rígida censura.

f) Integrisme catòlic
La religió catòlica fou un element clau per
legitimar el règim franquista.
L'Església espanyola, que havia beneït el Movimiento com a Cruzada, va assolir una posició privilegiada dins la
societat: no només fou finançada per l'Estat, que proclamà la religió catòlica com a única i obligatòria per a
tothom, sinó que va tenir un paper decisiu de repressió ideològica i de control social i de la vida pública.

Institucionals
Socials
Polítiques
Exèrcit
Església
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Elits polítiques
Classes mitjanes (passivitat)
Classes populars (resistència)
Coalició franquista:
falangistes, carlins i
monàrquics.
Organitzacions catòliques:
ACNDP, Opus Dei...
Frente de Juventudes
Sección Femenina
Sindicato Español Universitario
Central Nacional Sindicalista
2.Els suports del règim
A partir dels anys 60. Movimiento Nacional
Autors del cop d’estat.
Proclamen el caràcter de “croada” a la Guerra Civil.

Els franquistes
catalans.
Industrials
Les reformes de la República.
Els franquistes catalans van
ocupar llocs polítics secundaris.
2.Els suports del règim
Portada de Lavanguardia el dia de
l’entrada de les tropes franquistes a
Catalunya. 26/01/39
El general Yagüe, cap del cos del
exèrcit marroquí, el coronel Barrón i
Dioniso Ridruejo a la Plaça Catalunya
(1939).
Joan Antoni Samaranch (1920-2010) fou un
dirigent esportiu, polític i empresari català. Va ser
president del Comitè Olímpic Internacional entre
1980 i 2001. Afiliat a FET-JONS des de molt jove,
inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de
Barcelona en ser nomenat regidor d'Esports.
Propietaris agraris
Financers
Grans comerciants
La revolució a la zona republicana
En contra
La Lliga
Catalana (alguns
membres).
Alguns
antics
lerrouxistes.
Visita de Franco a Reus (1940)

3.1 Les Lleis fonamentals.
Fuero del Trabajo (1938)
De clara inspiració feixista,
basada amb la Carta del
Lavoro italiana. Creació
d’un sindicat únic que
agrupava a treballadors i
empresaris.
3. Organització de l’estat.
El general Franco amb la seva esposa Carmen Polo. Filla
d'una família de la classe alta, es va casar amb Franco, tot i
l'oposició inicial de la seva família (1923) i tingueren una
única filla. No sembla que exercís gaire influència en la
política espanyola.

Llei Constitutiva de les
Corts (1942)
Establia la formació d'una
assemblea unicameral, les
Corts Espanyoles. Solament
tenia caràcter consultiu i
d’assessorament.
La llei definia les corts com a “òrgan superior
de participació del poble espanyol en les
tasques de l’estat”. Tots els seus representats
eren anomenats procuradors i eren designats
pel poder.

Fuero de los españoles
(1945)
Volia ser una mena de
constitució del règim per
tal d’aparentar una
obertura que no tenia.
Eren un conjunt de drets i
de deures dels espanyols.
Franco i els seus generals amb la mà alçada
durant el “desfile de la victòria”. Burgos (1939).

Llei del referèndum
nacional (1945)
El cap d’estat podia
sotmetre a consulta
popular algunes de les
qüestions que considerés
oportunes.
Per ratificar les Lleis Fonamentals i donar una aparença
de legitimació popular, el règim franquista celebrà dos
referèndums, un per a votar la Ley de Sucesión (1947) a
la Jefatura del Estado i l’altre per a votar la Ley Organica
del Estado (1967)

Llei de successió
(1947)
Establia Espanya com a
regne i preveia la
monarquia com a
successora del
franquisme.
L’any 1969, i d’acord amb el que estipulava la Llei de
Successió, Franco va designar com a successor, amb el
títol de Príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó.

Llei de “Principios del
Movimiento” (1958)
Actualitzava els principis
de l’estat. Tots els
funcionaris estaven
obligats a jurar els
“principios del
Movimiento”.
Visita del general Franco a Barcelona (1970). Al
costat del general Franco hi ha l’alcalde Porcioles.

Ley orgánica del estado
(1967).
Defineix el sistema polític
espanyol com “una
democracia orgánica”.
La llei introduïa retocs en algunes lleis fonamentals,
depurava el seu llenguatge de la retòrica feixista,
confirmava la institució monàrquica del règim i pretenia
deixar el futur “atado y bien atado”.

Esquema del llibre (ed. Vicens Vives) pàgina 311.

Democràcia Orgànica
El franquisme, com a règim totalitari, rebutjava obertament el
sistema democràtic basat en la voluntat popular expressada
mitjançant el sufragi universal. Per això, en la construcció del
Nuevo Estado va inspirar-se en el model corporativista del feixisme
italià, el qual organitzava la participació popular a partir de tres
unitats bàsiques artificioses: la família, el municipi i el sindicat.
El nom fou una invenció del franquisme, el qual pretenia donar legitimitat democràtica al règim.

OBJECTIUS
PRINCIPALS DEL
FRANQUISME EN
MATÈRIA
ECONÒMICA
Política aïllament econòmic.
Autosuficiència econòmica.
Substitució del lliure
mercat per la intervenció
de l’estat.
Equiparar-se al discurs
feixista d’Itàlia en matèria
econòmica.
Buscar un discurs patriòtic
en matèria econòmica.
4. Autarquia econòmica (1939-1959)

Reglamentació del comerç exterior.
Àmbits d’actuació:
Reducció de les
importacions.
Encariment de productes
considerats vitals.

Foment de la Indústria.
Red Nacional de Ferrocarriles
Españoles (1941)
Compañía Telefónica
Nacional de España (CTNE)
SEAT (1950)
ENHER (1946)
IBERIA
(1943)
Instituto Nacional
de Industria (1941)

Intervenció estatal en el sector primari.
L’estat va passar a regular la producció, la comercialització,
el consum de la majoria de productes i els preus.
Baixada oficial de preus.
Baixada de producció.

1r. Espanya va patir un estancament econòmic molt
dur. La modernització de l’economia espanyola es
va frenar.
Conseqüències

2n Els productes agrícoles estaven controlats per
l’estat. Manca d’abastament d’aliments i
racionament dels productes (cartilla fins 1952).
Conseqüències

3r Existència d’un mercat negre d’aliments, matèries
primeres i productes industrials.
Conseqüències
Matèries primeres
Productes industrials
Mercat il·legal

4t Greus conseqüències sociosanitàries.
Conseqüències
Esperança de vida/home 47 anys (1945)
Esperança de vida/dona 53 anys (1945)
Taxa de mortalitat 18,7 (per mil)
Taxa de mortalitat infantil 143 (per mil)

5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Entrevista Hendaia, 1940. Entrevista Bordighera, 1941.
5. Fases de l’etapa totalitària (1939-59).

5.1. Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Nom donat a la División
Española de Voluntarios que
lluità al front soviètic al costat
dels alemanys des de l’octubre
del 1941 fins el 1943. Els
combatents espanyols al front
soviètic foren, en conjunt, uns
40.000 dels quals 4000 van
morir al front. A mesura que
Hitler va anar perdent la Guerra,
el règim va retirar els seus
soldats.

Durant els anys 1945-47 el règim va
quedar totalment aïllat
internacionalment. Les Nacions Unides
van condemnar el règim. França va
tancar les fronteres i fins i tot les
Nacions Unides van recomanar la
retirada dels ambaixadors de Madrid.
5.2. Etapa d’aïllament (1945-53).

5.3. L’Etapa del reconeixement oficial
(1953-59)
Finalment l’any 1953, Franco
va obtenir el reconeixement
internacional amb la
signatura dels acords dels
EEUU
Franco rep Eisenhower, president dels
EEUU a Madrid (1959).

(1953-59)
Signatura del concordat amb la Santa Seu
(restabliment de la confessionalitat de l’estat i
estatus de privilegi per a l’Església Catòlica).

(1953-59)
Tractat entre EEUU i España (1953).

6. El funcionament de la repressió
Institucionalització
de la repressió.
Llei de Responsabilitats
polítiques (1939)
Llei de repressió del
comunisme i de la
maçoneria (1940)
Depuració de
l’administració pública.
Repressió cultural

6. El funcionament de la repressió

EXILI
Reorganització
Govern i corts a l’exili
Febleses i divisions
Govern de la
Generalitat

INTERIOR
Reconstrucció
Maquis
L’esperança
perduda
Nova conflictivitat
social.

El Franquisme (1939 59).

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a El Franquisme (1939 59).

Similar a El Franquisme (1939 59). (20)

Más de Marcel Duran

Más de Marcel Duran (20)

El Franquisme (1939 59).