Cicle Mitjà i Superior d'Educació Primària

1. PER QUÈ PLOU?
Cicle Mitjà i Superior d’Educació Primària
Centre de Recursos Educatius del Mar
EL CICLE DE L’AIGUA
La humitat és la quantitat d’aigua en forma de vapor que es troba en l’atmosfera. La
proporció de vapor d’aigua en l’aire és molt variable i queda repartit en les capes baixes de
l’atmosfera.
Tot i així, l’acumulació
de vapor no és il·limitada
sinó que arriba a un límit
màxim a partir del qual les
molècules de vapor
d’aigua es condensen i
formen minúscules
gotetes d’aigua en estat
líquid, moment en el qual
direm que l’aire està
superat. Aquest tope de
vapor que és capaç de
sostenir l’aire sense
condensar-se és funció
creixent de la temperatura,
és a dir, com més calent es troba l’aire més vapor pot contenir sense arribar a la saturació.
La principal font proveïdora de vapor d’aigua cap a l’atmosfera és la superfície líquida de
la Terra: oceans, mars, llacs i rius. L’aigua d’aquestes superfícies passa a l’atmosfera per
evaporació amb més o menys rapidesa depenent dels factors com la temperatura i el vent.
El procés d’evaporació és reversible perquè sinó arribaria un moment en què l’aire se saturaria
i no admetria més vapor. En realitat, part de l’aigua evaporada es condensa en forma de
núvols i les boires i és tornada a la Terra en forma de precipitacions, de pluges més o
menys fortes.
Així es tanca el cicle de l’aigua.
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

2. EL PLUVIÒMETRE
El pluviòmetre és un aparell que serveix per mesurar la quantitat d’aigua caiguda en un
temps determinat. Consta d’un recipient amb la superfície superior oberta i coneguda que
serà la boca per on es recolliran les precipitacions.
La unitat de mesura habitual és el 2 /m l (litre per metre quadrat), és a dir el volum
d’aigua sobre la superfície d’un metre quadrat.
El pluviòmetre és un instrument present a totes les estacions meteorològiques.
A Espanya s’utilitza un model concret de pluviòmetre anomenat Pluviòmetre de Hellmann.
Per acord internacional s’ha de col·locar a 1,5 metres d’alçada sobre el terra en un lloc
descobert i allunyat dels edificis.
CONSTRUCCIÓ D’UN PLUVIÒMETRE
Per construir un pluviòmetre és necessari:
- Un pot transparent de plàstic dur i de forma coneguda.
- Un retolador permanent molt fi.
- Una transparència rectangular.
- Un regle.
- Pega transparent.
- Dos metres de filferro prim.
- Unes alicates.
Pautes de construcció:
1. En el nostre cas disposem d’un recipient cilíndric de 20 cm d’alçada i 16 cm
de diàmetre en la boca superior. Primer pas: prenem la transparència i amb el retolador
permanent marquem l’escala en mm i cm i anotarem el nombre de cada cm.
2. En segon lloc, amb molta cura, calcarem o enganxarem l’escala de forma
vertical al cos del cilindre, amb el zero a la part inferior.
3. En tercer i darrer lloc, prendrem el filferro i en donarem dues voltes al voltant del
cilindre, sense tallar-lo farem dues tiges amb dos ganxos per poder-lo penjar al balcó.
UTILITZACIÓ
Ja tenim el pluviòmetre construït, però...com s’utilitza?, com es mesura l’aigua
caiguda?
En primer lloc, el pluviòmetre s’ha de col·locar enlairat i en un lloc descobert.
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2

3. Per mesurar la quantitat d’aigua precipitada cal tenir en compte quina forma té el recipient.
En el nostre cas, és un cilindre, per tant l’amplada superior i inferior de les bases és la
mateixa. Això simplifica molt els càlculs que haurem de realitzar.
Per què? Doncs perquè es compleix la següent equivalència: cada mil·límetre d’aigua
mesurat equival a un litre d’aigua sobre un metre quadrat.
Demostrem-ho matemàticament mitjançant els factors de conversió:
En aquest moment, és interessant explicar que, tant si el pluviòmetre fa 16 cm de
diàmetre com si en fa 30 o 100, la quantitat de pluja recollida en mm d’altura, és la mateixa
per una pluja regular durant el mateix temps de recollida. Per què?
Perquè l’entrada d’aigua és proporcional al diàmetre de la boca del pluviòmetre.
Al pluviòmetre de diàmetre més gran entra més aigua, que s’ha de repartir en tota
l’amplada de la base inferior mentre que al pluviòmetre de diàmetre menor entra menys
aigua però es reparteix també en un espai menor. De manera que, en alçada, es mesura la
mateixa quantitat (mirar la pàgina següent).
Ja sabeu com mesurar la pluja!
Per a tenir enregistrada la pluja i fer un petit estudi mensual i anual es pot fer
servir un model de carta meteorològica i els dos diagrames adjunts que reflectiran,
quantitativament i gràficament la tendència mensual i anual de les pluges de la nostra localitat.
La carta meteorològica registra, de forma simbòlica, les dades de pluja, cel i núvols segons
la llegenda de símbols de les taules adjuntes. Per realitzar un estudi correcte i fiable cal
apuntar el dia i l’hora i procurar que l’hora de mesurar sigui sempre la mateixa. Després
totes aquestes dades es distribueixen als diagrames per visualitzar clarament la quantitat
de pluja caiguda mensual i anualment. D’aquesta manera tindrem un bon arxiu de dades.
PRÀCTICA
Procediment per omplir la carta meteorològica mensual que se us ha donat al
Museu.
- Cal apuntar el mes i l’hora d’enregistrament.
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3

4. - A la casella de pluja es posarà el nombre seguit de la unitat 2 /m l . Si no ha
plogut es posa un zero.
- A la casella de cel dibuixarem el símbol corresponent als conceptes de sol,
bonança, variable, cel tapat, temps plujós o tempesta.
- A la casella de núvols es dibuixa el símbol corresponent a la fracció de cel
cobert.
Finalment, les dades corresponents a la casella pluja es dibuixaran en el gràfic
de diagrama de barres per fer l’estudi mensual. I de manera semblant es pot fer l’estudi
anual.
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4

5. LA PREDICCIÓ DEL TEMPS
Mariners i pescadors, veritables homes del temps, han après, per afecció o per necessitat,
els símptomes que indiquen el canvi de temps o l’estat de la mar. Els colors i formes dels
núvols, la direcció del vent, l’augment de la humitat, el vol dels ocells… donen pistes del
temps que farà. Sobre la pluja la saviesa popular coneix força dites:
- Cel rogent, pluja o vent
- Vent de llevant, pluja a l’instant
- Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny
- Si canten els gripaus, pluja assegurada
- Cel a petxinetes, aigua a les bassetes
- Quan les roques porten caparró, pluja en abundor
- Quan la Quaresma entra seca, surt seca
- Trons a Mallorca, pluja a la porta
- Nit de juliol, pluja no vol
- A l’abril cada gota val per mil
- Aigua de gener, omple botes i graner
- Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam
Alguns animals també assenyalen el temps, són autèntics meteoròlegs. Anuncien bon
temps els rat-penats quan volen al capvespre, les orenetes quan volen alt, els ocells si
canten alegrement, les sangoneres enrotllades als fons del niu, els gripaus i les granotes si
canten al capvespre, les teranyines amb els fils allargats…
Si l’aranya repara els fils cap a les sis o les set de la tarda s’assegura una bella nit ben
clara. Ens anuncien tempesta les abelles si no surten del rusc o hi entren bruscament,
plourà si els ànecs xipollegen i se submergeixen sovint amb la cua enlaire, o si els gossos
fan excavacions sense cap motiu, els gats es netegen amb calma i llargament i les orenetes
volen baix. També és senyal de mal temps si els ocells de mar es retroben a la costa, si els
peixos salten fora de l’aigua o si les rates i ratolins s’agiten a les habitacions.
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 5

6. SABÍEU QUE…?
1. L’aigua es l’únic líquid que no té ni color, ni gust, ni olor?
2. El cos humà conté prop d’un 70% d’aigua?
3. La vida a la Terra va començar probablement als mars?
4. Al mar és troba l’animal més gran de tot el planeta, que és la balena?
5. Més de la meitat d’espècies vegetals viuen dins l’aigua?
6. Més del 75% del planeta està cobert d’aigua?
7. Les persones, en el nostre clima, necessitem dos litres d’aigua diaris i que no
podem sobreviure gaires dies sense aigua?
8. Els nostres aliments són fets d’aigua? Els tomàquets en contenen un 95%, els
espinacs un 91%, la llet un 90%, les pomes un 85%, les patates un 80%, la carn de bou
un 61% i els hot dogs un 56%
9. La sal del mar l’han format antics volcans en erupció fa milers d’anys i la continuen
aportant els minerals de la Terra?
10. Hi ha gotes d’aigua que no han acabat amb el seu cicle, ja que fa milions d’anys
que han quedat atrapades sota el gel dels pols?
11. El nostre Planeta, la Terra, és l’únic del sistema solar on l’aigua es troba en els
tres estats, sòlid ( gels), líquid ( aigua de mars i rius) i gas ( vapor d’aigua)?
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 6

7. 12. L’aigua de la pluja cau gràcies a que hi ha petites partícules que l’absorbeixen
en l’atmosfera, com són restes de minerals i sals?
13. Les gotes de pluja no tenen la forma de llàgrimes, tal i com sempre es diu?
Amb l’ajuda de cameres ultra ràpides els científics han descobert que les gotes d’aigua
s’assemblen a un entrepà d’hamburguesa!!
14. A les illes Hawaii, a la muntanya de Wai-ale-ale, plou un promig de 350 dies a
l’any. Al desert d’Atacama a Xile la majoria d’anys no plou n’hi un sol dia?
15. Al voltant de l’aigua hi ha moltes frases populars:
· Pluja menuda, cap gota perduda.
· Mar serè i muntanya obscura, pluja segura.
· Al maig, la pluja cau com un raig, o la pluja de Març ompli el cabàs Vent de llevant
porta aigua al davant.
Mira tu de trobar-ne alguna.... i pensa que no sempre és compleixen
Per què plou?. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 7