1. “El dolor i nosaltres”
Atenció Integral del Dolor des de
l’Atenció Primària
Jordi Casanovas
EAP Vic SLP
ABS Vic Sud
Jornada Dolor i Societat. Barcelona, nov 2014
2. Guió de la Xerrada
•Què és?
•Perquè tanta importància?
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària
•Com?
•Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor?
•Conclusions
Barcelona, novembre 2014
3. INTRODUCCIÓ. Història
• Epoca Babilònica. Egipte (1eres descripcions)
• Vé del verb llatí “dolere”: fer mal (també paraules
com “dol” o “dolent” provenen d’aquí)
• Segle XIX: 1eres tècniques neuro-quirúrgiques
• 1974: Creació de l’Associació Internacional
per a l’estudi del dolor (IASP). Visió
multidimensional del dolor amb necessitat
d’abordatge multidisciplinar.
Barcelona, novembre 2014
4. INTRODUCCIÓ. Experiència
tridimensional (Melzack i Cassey)
• Vessant sensorial
(discriminativa): localització, qualitat,
Barcelona, novembre 2014
intensitat, temporalitat.
• Vessant afectiva (emocional):
depèn d’experiències prèvies, personalitat i
factors socio-culturals
• Vessant cognitiva (avaluativa):
s’analitza i s’interpreta el dolor en funció del
que se sent i del que pot passar.
5. ““eemm ffaa mmaall””
““nnoo ppuucc ssuuppoorrttaarr eell ddoolloorr””
““eemm ffaa mmaall ll’’àànniimmaa””
INTRODUCCIÓ. Definició
Barcelona, novembre 2014
“una sensació emocional
desagradable associada a un dany
tissular real o potencial, o descrit en
els termes d’aquest dany”.
IASP,1974
“El dolor és el que la persona que
el pateix diu que és. Hi ha dolor
sempre que la persona ho digui”
Margo Cafferi 1999
6. TIPUS DE DOLOR
Barcelona, novembre 2014
• Cronologia: agut i crònic (>6 mesos)
• Etiologia: oncològic, i no oncològic.
• Fisiopatologia:
– Neuropàtic (lesió nerviosa -central o perifèrica-). Com
enrampament, cremor. Intens, com agulles…
– Nocioceptiu somàtic (lesió osteo-muscular): ben
localitzat, intens, continuu. Pot ser superficial o profund.
– Nocioceptiu visceral (lesió profunda-distensió,dilatació,
espasme,irritació química- d’organs interns): menys
localitzat o irradiat, intens, continuu o còlic.
7. Dolor agut/ dolor crònic
Barcelona, novembre 2014
DOLOR AGUT
• Símptoma 2ari a lesió
• Signe d’alarma
• Pot comportar ansietat o
insomni (desapareixen al
marxar el dolor)
• Tendeix a millorar
• Tractament bàsicament
farmacològic (o intervencionista)
DOLOR CRÒNIC
• Considerat com a malaltia
per si sol
• Durada de >6 mesos
• No sol ser signe d’alarma
• Problemes de depressió i
insomni (més complexes)
• Tendeix a mantenir-se
“memòria del dolor” (xarxes
neuronals relacionades amb la
sensació de “dany”)
• Tractament multidisciplinar
11. Factors que actuen sobre
percepció(llindar) del dolor
Barcelona, novembre 2014
L’augmenten:
• Cansament
• Insomni
• Ansietat
• Por
• Tristesa
• Ràbia
• Avorriment
• Aïllament social
• Depressió
La disminueixen
Repòs
Descans nocturn
Ànim positiu
Comprensió de la realitat
Solidaritat
Divertiments
Acompanyament
Elevació de l’estat d’ànim
12. Subjectivitat del dolor.
Experiment
• Agafeu el bolígraf i amb la punta, intenteu
fer pressió per sota l’ungla (entre ungla i
dit).
– La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, segur que no és el
mateix que la de la persona del vostre costat.
• Manteniu la pressió durant 10 segons
– La intensitat i tipus de dolor que experimenteu, probablement al
final dels 10 segons no serà el mateix que al principi...
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
13. Dolor: sensació SUBJECTIVA i
MULTIFACTORIAL
• Lesió que el genera
• Característiques genètiques de la persona
• Impacte emocional que produeix
• Personalitat
• Característiques culturals
• Circumstància vital en la que es trobi
• Experiències prèvies amb el dolor
Barcelona, novembre 2014
14. Subjectivitat
“El dolor més ben
tolerat és el que tenen
els altres”
Dr. Bonica.
Barcelona, novembre 2014
15. Guió de la Xerrada
•Què és?
•Perquè tanta importància?
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària
•Com?
•Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor?
•Conclusions
Barcelona, novembre 2014
16. “Pot significar la diferència entre
la vida i la mort”
Melzack,1988.
(una de les experiències més desagradables
que pot afectar la persona)
Barcelona, novembre 2014 Jornada DOLOR i SOCIETAT
17. Importància
• Entre la població de 15 anys i més, les dimensions de la qualitat de
vida relacionada amb la salut que més freqüentment presenten
problemes són el dolor o malestar (el 30,0%), l’ansietat i/o depressió
(el 19,5%) i els problemes per caminar (el 16,6%).(*)
• 1/3 de població pateix cada dia algun tipus de dolor físic (♀>♂) i
localització EEII (23%) cap (22%) i Esquena (12%)
• >8 milions de persones amb DOLOR CRÒNIC a Espanya.
• Els medicaments que la població adulta ha consumit en proporcions
més elevades són l’aspirina o similars per alleujar el dolor i/o
antiinflamatoris (el 27,2%) (*)
Barcelona, novembre 2014
(*) ESCA-2013
19. DOLOR què comporta?
Fisiològics
Barcelona, novembre 2014
• Efectes en el sistema immunològic
• Desenvolupament
• Qualitat de Vida (↓activitat, insomni)
• Més possibilitats de dolor futur “memòria del dolor”
• Endocrins / metabòlics (sudoració)
• Músculo-esquelètics (immobilitat, tremolor)
• Cardiovasculars (↑TA, ↑FC, Taquipnea)
• Gastro-intestinals (mal d’estómac, nàusees, vòmits
pèrdua de gana)
• Genito-urinaris / sexuals
20. DOLOR què
comporta?
Psicològics
• Molt més incidència de trast. mentals en persones amb dolor
crònic que les que no en tenen:
– Depressió major (la més estudiada)
– Trast. Ansiosos, abús de tòxics, trast de personalitat.
• ↓ capacitat funcional ↑ansietat, depressió.
• Altres: por, irritabilitat, preocupació, dificultats de
concentració, ↓libido, pèrdua de la capacitat de gaudir…
Barcelona, novembre 2014
21. DOLOR què comporta?
Social, Espiritual
Barcelona, novembre 2014
• SOCIAL
– Disminució de las
relacions socials
– Disfunció sexual
– Disminució de la libido
– Alteració de l’aparença
personal
• ESPIRITUAL
– Patiment
22. DOLOR què comporta?
Econòmics
DADES U.S.A:
• 700 milions de dies de treball perduts cada any.
• >9 bilions $ cada any, en tractaments
farmacològics.
• Costos estimats totals: 150 bilions $ cada any
Barcelona, novembre 2014
23. Guió de la Xerrada
– Què és?
– Perquè tanta importància?
–Perquè també (i sobretot) l’Atenció
Primària
– Com?
– Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor?
– Conclusions
Barcelona, novembre 2014
25. L’Atenció Primària en el Dolor
Crònic
• Som la porta d’entrada del sistema sanitari.
• Visió holística i longitudinal de la persona i el seu entorn
(condicionants bàsics del dolor)
• El 83% dels pacients amb dolor crònic els atenem
nosaltres.
• És un dels principals motius de consulta a AP.
• És una de les principals de deteriorament de la qualitat
de vida dels nostres pacients (afecta a molts àmbits de la
seva salut).
Barcelona, novembre 2014
26. Perquè és important abordar-lo
bé?
Barcelona, novembre 2014
• Cada vegada atenem pacients més grans
Més procesos degeneratius crònics dolorosos
(artrosi, aixafaments vertebrals,...)
• Cultura del NO-dolor “el dolor és
dolent” (intolerància i demanda de tractament al mínim
dolor -físic, psíquic, espiritual-)
• Avantatges econòmico/laborals de tenir un
bon control del dolor. (la lumbàlgia és la causa
més freqüent d’IT).
27. Obstacles pel control eficaç del
dolor
Barcelona, novembre 2014
• Sanitaris
– Poc coneixement sobre el
dolor (no hi ha assignatura)
– Avaluació inadequada
– Sobrestimació de l’eficàcia
dels fàrmacs (pain killers)
– Subestimació del dolor
– Por de l’adicció i dels efectes
adversos dels tractaments.
• Sistema de salut
– Poca importància
del tema.
– Dificultats per al
registre (no té
codificació pròpia)
– Manca de
medicaments
– Encariment de
tractaments
• Pacient
– Por d’explicar que té dolor
– Por de prendre medicació
(addicció, efectes 2aris)
– Por de malaltia important
progressiva al darrera.
28. Obstacles per al control eficaç del
dolor
• El dolor sol estar mal o parcialment
diagnosticat i filiat (tant a AP com a la
resta de nivells).
• Mal tractat (per defecte, o per excés de
fàrmacs que es podrien reduir utilitzant
altres estratègies) >50% de pacients que prenen
medicació pel dolor, consideren que no el tenen prou ben controlat.
• Atenció fragmentada entre nivells
assistencials poc coordinats / comunicats.
Barcelona, novembre 2014
29. Guió de la Xerrada
•Què és?
•Perquè tanta importància?
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària
•Com?
•Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor?
•Conclusions
Barcelona, novembre 2014
30. Avaluació del dolor
• Aparició (des de quan?)
• Localització (on?)
• Irradiació (cap a on?)
• Característiques (tipus, causes, alt. Bio-psico-socials,)
Barcelona, novembre 2014
(què més?)
• Intensitat (escales)
• Alleujament (què el millora i què l’empitjora)
31. Barcelona, novembre 2014
Màxim dolor
suportable
Jornada DOLOR i SOCIETAT
Escales de Dolor. EVA
• Escala qualitativa
• Administrada pel
professional
• Fàcil avaluació.
• Útil sobretot pel
seguiment i control
eficàcia terapèutica.
Mínim dolor
reconeixible
32. Escala visual amb cares (Whaley &
Wong, 1980)
Barcelona, novembre 2014
No dolor Una
miqueta
de dolor
Una mica
més de
dolor
Força dolor Molt dolor El pitjor
dolor que es
pot
imaginar
Útil en nens petits, analfabets, i en persones amb deteriorament
cognitiu lleu.
34. Perquè escales de dolor?
• Sovint és difícil descriure el dolor amb paraules.
• El dolor és multidimensional (Des de quan? On?
Com de fort? Com et fa sentir?...).
• Les escales visuals ens situen millor el dolor.
• Les cares ens ajuden a entendre com el pacient se
sent pel dolor.
• Les escales numèriques ens ajuden a quantificar-lo
Barcelona, novembre 2014
i seguir-lo.
Jornada DOLOR i SOCIETAT
35. Signes indirectes de dolor
(en persones que no poden parlar)
• Atonia psicomotriu
• Aspecte de la cara (tristesa, patiment)
• Movimients descoordinats
• Gemecs, crits
• Frecs cutanis repetits.
• Confussió d’aparició sobtada
• Taquipnea
• Sudoració important
• Reticències/negativa a la mobilització
• Zonas hiperàlgiques al mobilitzar-los / tocar-los
Barcelona, novembre 2014
36. Eines de valoració/repercussió
• Dolor neuropàtic (DN4, McGill,
painDETECT, LANSS, Screening tool)
• Qualitat de Vida / funcionalitat (SF-12, SF-
26, ESAS, Karnofsky)
• Ús de fàrmacs, de recursos sanitaris, etc.
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
37. Exploració física
• Estat general, estat de la pell (canvis tròfics,
edema, elements inflamatoris, canvis de coloració,
temperatura, sudoració)
• Simptomatologia física acompanyant (TA, FC,
suor, palidesa) i conductual (plorar, cridar, tensar els
músculs).
• Examen sensitiu exhaustiu (alodínia, hiperalgèsia,
Barcelona, novembre 2014
hipoestèsies, anestèsies, simetria, etc).
38. Altres proves.
Barcelona, novembre 2014
• Exploració psicològica:
– Valoració conductual
– Estat emocional
– Condicionants psicològics.
• Exploracions complementàries
– Rx, TAC, RMN
– Analítica
– Gammagrafia, etc.
39. TRACTAMENT DEL DOLOR
Haurem de diagnosticar abans de tractar
El tractament ha de ser
Individualitzat
Multidimensional
Revisat regularment
No només amb fàrmacs!!!
No hi ha una cura única ni el mateix
tractament funciona igual per tothom!
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
40. Tractament del dolor
• Farmacològic (oral, sublingual, transcutani,
parenteral, iontoforesi)
• Quirúrgic (rizotomies, bloquejos,
infiltracions...)
Barcelona, novembre 2014
Jornada Sobre Dolor
41. Tractament del dolor
• Pèrdua de pes (cada 5 kg menys 50% de millora de dolor en
Barcelona, novembre 2014
artrosi)
• Estratègies cognitivo- conductuals (relaxació/distracció,
ioga, meditació, psicoteràpia, hipnosi) (Cochrane 2001 = eficaces q
RHB)
• Activitat Física moderada ( exercici aeròbic + reforç muscular)
• Rehabilitació. Teràpia ocupacional
• Millora en la nutrició
• Complementàries (art-teràpia, musicoteràpia, risoteràpia,
aromateràpia, Flors de Bach, Homeopatia, ... )
• Estimulació cutània/nerviosa (TENS, termoteràpia(fred/calor),
vibració, magnetoteràpia, quiropràxia, acupuntura) Jornada Sobre Dolor
42. Objectius generals de tractament
• Tractar la causa (si es pot)
• Reducció del dolor (freqüència / intensitat)
• Millorar la percepció de benestar.
• Augmentar la funcionalitat
• Tornar a la feina.
• Disminuir la utilització dels recursos sanitaris
• Eliminar o disminuir la presa d’analgèsics, i evitar-ne
els efectes secundaris.
• Rehabilitació (recuperadora i preventiva)
• Seguiment continuat (maneig del dolor residual)
Barcelona, novembre 2014
43. Principis generals de tractament
• El tractament del dolor es basa en l'ús racional
d’ analgèsics i co-analgèsics segons l'Escala
Analgèsica de l'O.M.S .
• Cal definir objectius realistes del control del
dolor.
• Cal creure quan el malalt diu que li fa mal.
• La potència de l’analgèsic la determina la
intensitat del dolor, no la supervivència
• Sempre que sigui possible, la via oral és la
d'elecció.
Barcelona, novembre 2014
44. Ttmt del dolor crònic. Principis
• Identificar, si es pot, la causa abans de tractar.
• Avaluar del dolor (ALICIA)
• Definir objectius realistes i consensuar-los amb el pacient.
• Començar pel tractament més adequat, a la dosi i intervals més còmodes
Barcelona, novembre 2014
i adequats. Evitar placebos.
• Conèixer bé el fàrmac que donem i la seva cinètica. Valorar fàrmacs
coadjuvants.
• Començar poc a poc, anar a poc a poc.
• Administració pautada, no a demanda.
• Reconèixer i avaluar els efectes secundaris
• Reconèixer i tractar el dolor irruptiu.
• Valorar la resposta, i plantejar suspensió o retirada del ttmt.
46. Peculiaritats
en la gent gran
• Canvis farmacocinètics / dinàmics (↑greix, ↓múscul,
Barcelona, novembre 2014
↓distribució de l’aigua, ↓albúmina, ↓funció renal i hepàtica)
• Vigilar multimorbiditat / Interaccions farmacològiques
• Diferències a la neuroanatomia, fisiologia i bioquímica
de la nocicepció
• AINEs desaconsellats: indometacina, ketorolac, els de
vida mitja llarga.
• Vigilar molt amb els ADT (No donar-los si arítmia,
síncops o caigudes)
• Ull amb els ulcus gàstrics i duodenals
47. Guió de la Xerrada
•Què és?
•Perquè tanta importància?
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció
Primària
•Com?
•Què podem fer des de l’AP per
fer-ho millor?
•Conclusions
Barcelona, novembre 2014
48. LES PERSONES.
Coordinar-nos i
col·laborar
sanitaris i pacients
Com entenem una atenció INTEGRADA?
“És quan puc planificar la meva atenció amb
Barcelona, novembre 2014
National Voices (enquesta National Voices (enquesta N Naatitoionnaal lH Heeaaltlhth S Sisitsetemm U UKK))
Ser accessibles
i empàtics
Que s’auto-responsabilitzin
(empowerment)
Conèixer el
que volen(m)
un equip de professionals que m’entén,
que em permet mantenir un grau de
control de la situació,i em posa a l'abast
els serveis necessaris per aconseguir el
que és important per a mi”
49. Regla del A, B, C, D, E
A. (ask) PREGUNTAR proactivament sobre el
Barcelona, novembre 2014
dolor.
B. (believe) CREURE en el que ens diu el pacient.
C. (choose) ESCOLLIR bé les opcions
terapèutiques.
D. (deliver) ACTUAR a temps.
E. (empower) DOTAR pacients i familiars de
l’habilitat per tenir cura i tractar el seu dolor.
50. Consells
• Avaluar i reavaluar
• Utilitzar mètodes adequats a la situació cognitiva i el
context
• Avaluar la intensitat, l'alleujament, l'estat d'ànim, i els
efectes secundaris.
• Utilitzar informació verbal sempre que sigui possible
• Deixar el lloc de registre del dolor a la vista del pacient
perquè el pugui valorar i opinar. Opinió de parella/família.
• Mantenir registres antics de dolor i comparar-los.
• Tenir en compte personalitats addictives.
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
51. Consells per als pacients
• Vigila el teu estrés (menja bé, dorm prou i fés exercici).
• Escolta’t i parla amb tu mateix de forma
constructiva (pensaments positius, centrats en les millores,
estem abordant el dolor per poder viure millor...)
• Mantén-te actiu i compromès (no t’aïllis, busca
hobbies o activitats comunitàries que t’agradin)
• Busca suport / recolza’t en els altres i busca
gent que li passi el mateix (lluitar amb el dolor pot ser
molt cansat, sobretot si ho fas sol)
• Consulta un professional de confiança
Barcelona, novembre 2014
Jornada Sobre Dolor
52. Recolzament psicològic
• GUANYAR-NOS LA CONFIANÇA (els pacients estan
poc concentrats i excitats). Donar explicacions clares i breus. Repetir
els punts clau. Deixar temps perquè el pacient expliqui el seu dolor
(sovint és el seu principal motiu de preocupació).
• EVITACIÓ (molts pacients eviten dolor i el seu tractament). Cal
tenir-ho en compte. Fer-los entendre que dolor no vol dir malaltia de
fons i que tractant-lo a temps, evitem que es cronifiqui.
• IRRITABILITAT (molt són pacients hostils i difícils de tractar).
La irritabilitat amaga frustració, malestar i sovint depressió. Això els
aïlla de la resta de la gent. Cal intentar gestionar-la perquè dificultarà
el tractament.
Barcelona, novembre 2014
53. Recolzament psicològic
• AUTORESPONSABILITZAR-LOS. Informar-los de
les previsions d’intensitat i de durada i de les estratègies aconsellades
per abordar-lo.
• DONAR SENTIT AL DOLOR. Preguntar-los què en
“Si no te enteras del dolor, del goce, la duda.... no hay
nada”.
JL San Miguel. La rebelión de la consciencia
pensen: la causa, les pors, si s’allargarà... Ens poden sorprendre. Són
ells que han d’entendre el seu dolor, no nosaltres.
• CONSISTÈNCIA. Coordinar-nos els equips que intervenim
per explicar de forma comprensible i coherent, amb instruccions clares
i involucrar-hi el pacient. Mantenir els mateixos missatges al llarg del
temps.
Barcelona, novembre 2014
54. Dolor 2.0. Prescrivim webs
Barcelona, novembre 2014
• Societat Espanyola del Dolor
http://portal.sedolor.es/pagina/index.php?id=108&title=pacientes
• Web de comunitat de Pacients amb dolor:
http://www.practicalpainmanagement.com/patients
• SINEDOLORE (Associació espanyola de pacients amb dolor)
http://sinedolore.org/2014/
• Universitat de Pacients: http://www.universidadpacientes.org/dolor/
• Fundació Grünenthal
www.grunenthal.es/grt-web/Grunenthal_Pharma_S.A./Pacientes/
55. Auto-responsabilització.
APPS.
http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/
PAIN CARE. Dissenyada per un metge. Perquè els
pacients gestionin dolor crònic /lesions esportives (registre de
dolor, modalitats, medicació, etc). Amb el temps, l’App aprèn
les particularitat de l’usuari, ofereix solucions i valora eficàcia
de ttmt.
OURHURT. Registra informació sobre episodis i
característiques. Genera informes i els permet enviar als
professionals. Té una versió wereable (HealthMyWatch)
que permet registrar els episodis allà on sigui, en tot
moment. El seu sistema d’avaluació està aprovat per OMS.
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
56. Auto-responsabilització.
APPS.
Barcelona, novembre 2014
http://www.ticsalut.cat/observatori/apps/
CATCH MY PAIN: Seguiment diari
(zones, intensitat, modalitats). Generació de
gràfica. Es genera un PDF amb les dades (metge,
farmacèutic). També pot enviar enllaç al
professionals per fer-ne seguiment. També WEB
MY PAIN DIARY: L’usuari segueix el
seu dolor i pot informar al professional. Alta
capacitat de PERSONALITZACIÓ (+/- detall,
condicions admosfèriques).
Recomanacions/consells. Permet afegir fotos.
Elaborar informes i compartir-los
Jornada DOLOR i SOCIETAT
57. Catch my pain
Barcelona, novembre 2014
Jornada DOLOR i SOCIETAT
58. Quan adreçar els pacients amb
dolor a altres nivells?
• El 80-85% s’haurien de poder assumir, tractant-los bé
des de l’AP.
• Pacients a qui, un cop avaluats i tractats correctament,
NO aconseguim una adecuada analgèsia farmacològica
(altes dosis o efectes adversos):
– Dolor molt intens, de qualsevol causa, que comporta una
resposta corporal a l’estrés.
– Dolor radicular agut o crònic per hèrnia discal
• Pacients candidats a tècniques específiques de
tractament del dolor.
Barcelona, novembre 2014
59. Preguntes a fer-nos abans de
claudicar....
• Hem fet una bona avaluació del dolor?
• Hem explorat bé el pacient?
• No serà un dolor neuropàtic?
• Es pren la medicació, i se la pren bé?
• Li donem la medicació a la dosi, via i freqüència
adequades?
• Hem fet una titulació massa baixa/agressiva dels opioids?
• Hem utilitzat alguna tècnica no-farmacològica?
• Hem mirat nivells de Vit D? (nivells baixos, relacionats amb dolor
Barcelona, novembre 2014
crònic en Dones) Ann Rheum Dis. 2009 Jun;68(6):817-22.
Jornada DOLOR i SOCIETAT
60. Guió de la Xerrada
•Què és?
•Perquè tanta importància?
•Perquè també (i sobretot) l’Atenció Primària
•Com?
•Què podem fer des de l’AP per fer-ho millor?
•Conclusions
Barcelona, novembre 2014
61. Conclusions
• L’envelliment de la població fa augmentar la
prevalença del dolor crònic.
• L’AP és el lloc idoni per gestionar la majoria de
pacients amb dolor.
• Hem d’escoltar els pacients, i preguntar-los
sistemàticament i activament pel dolor (sobretot en
persones grans).
• Hem d’utilitzar eines pràctiques i ràpides per
reconèixer, registrar, analitzar, gradar i fer un
seguiment del dolor.
Barcelona, novembre 2014
62. Conclusions
• Abordatge i maneig INTEGRAL i
INDIVIDUALITZAT. Treball en equip (metge,
infermera, treball social , psicòlegs, fisioterapeutes,
etc.)
• Conèixer i utilitzar les estratègies farmacològiques /
no-farmacològiques més útils per cada persona
(registres previs) i per cada tipus de dolor.
• Adreçar a altres nivells quan calgui (tenint en compte el
Barcelona, novembre 2014
valor afegit que cadascun d’ells ens pot aportar)
63. Propostes de futur.
• Estratègia estatal/autonòmica d'abordatge del dolor que doni
Barcelona, novembre 2014
una visió global i integrada .
• Incloure formació sobre dolor en els plans d'estudi.
• Establir protocols i guies a aplicar en tota la comunitat .
• Aprofitament de les noves tecnologies i altres eines per
potenciar la integració de protocols, escales i guies clíniques .
• Promoure l'autonomia i la co-responsabilitat del pacient
dotant-lo d'informació i eines per al control i seguiment del
seu dolor.
• Potenciar la formació continuada dels professionals en dolor .
• Realitzar estudis d'investigació epidemiològica .
http://www.intelihealth.com/IH/ihtIH/WSIHW000/29721/32087.html for more information on pain scales
The Purpose Of Pain Scales
These easy-to-use tools offer valuable insight into the experience of pain.
By Rhonda B. GrahamInteliHealth Staff Writer retrieved on February 13th, 2007 from
http://www.intelihealth.com/IH/ihtIH/WSIHW000/29721/32087.html#wong
Pain scales are tools that can help your doctor diagnose or measure your pain's intensity. In some cases, the information provided can help your doctor choose the best treatment. The most widely used scales are visual, verbal, numerical or some combination of all three forms.
Visual. Visual scales have pictures of human anatomy to help you explain where your pain is located. A popular visual scale — the Wong-Baker Faces Pain Rating Scale — features facial expressions to help you show your doctor how the pain makes you feel. This scale is particularly useful for children, who sometimes don't have the vocabulary to explain how they feel.Verbal. Verbal scales contain commonly used words such as "low," "mild" or "excruciating" to help you describe the intensity or severity of your discomfort. Verbal scales are useful because the terminology is relative, and you must focus on the most characteristic quality of your pain.Numerical. Numerical scales help you to quantify your pain using numbers, sometimes in combination with words.
To be most accurate, pain scales are best used as the pain is occurring. Over time, with treatment, your doctor can use pain scales to record how your pain is changing and to see if treatment is having the intended effect. If you suffer from chronic pain, print out one of the scales provided to help you describe or rate your discomfort for your doctor. Ask your doctor if he or she prefers one of these pain scales or a different one.The Wong-Baker Faces Pain Rating Scale
Designed for children aged 3 years and older, the Wong-Baker Faces Pain Rating Scale is also helpful for elderly patients who may be cognitively impaired. If offers a visual description for those who don't have the verbal skills to explain how their symptoms make them feel.
From Wong D.L., Hockenberry-Eaton M., Wilson D., Winkelstein M.L., Schwartz P.: Wong's Essentials of Paediatric Nursing, ed. 6, St. Louis, 2001, p. 1301. Copyrighted by Mosby, Inc. Reprinted by permission.
To use this scale, your doctor should explain that each face shows how a person in pain is feeling. That is, a person may feel happy because he or she has no pain (hurt), or a person may feel sad because he or she has some or a lot of pain.
Face 0 is very happy because he or she doesn't hurt at all.
Face 1 hurts just a little bit.
Face 2 hurts a little more.
Face 3 hurts even more.
Face 4 hurts a whole lot.
Face 5 hurts as much as you can imagine, although you don't have to be crying to feel this bad.
You should point to each face using the words to describe the pain intensity. You should then choose the face that best describes how you feel.
A Verbal Pain Scale
With a verbal scale, you can describe the degree of your discomfort by choosing one of the vertical lines that most corresponds to the intensity of pain you are feeling. This is a good way to explain early postoperative pain, which is expected to diminish over time. Your doctor can use this scale to determine if your recovery is progressing in a positive direction.
A Numerical Pain Scale
A numerical pain scale allows you to describe the intensity of your discomfort in numbers ranging from 0 to 10 (or greater, depending on the scale). Rating the intensity of sensation is one way of helping your doctor determine treatment.
From Margo McCaffery, RN,MS, FAAN and Chris Pasero, RN MSNc: Pain Clinical Manual, 2nd Edition, 1999, p. 63. Copyrighted by Mosby, Inc. Reprinted by permission.
Numerical pain scales may include words or descriptions to better label your symptoms, from feeling no pain to experiencing excruciating pain. Some researchers believe that this type of combination scale may be most sensitive to gender and ethnic differences in describing pain.
Last updated December 06, 2006