1. 2ª Festa Estellés

2. 1 . - TESTAMENT
Deixe ací el cant per al meu poble.
Un mot darrere d'altre, he anat
escrivint amb la meua ma,
vençuda d'anys i de fatigues.
El meu poble farà amb ell
aquell ús que creurà millor.
Mai no sabrà ningú la sang,
quant d'amor i de patiment
recorren un per un els versos.
Els deixe a les mans del meu poble.
Febrilment l'anava escrivint.
Moltes vegades em llevava
secretament a mitjanit,
i escrivia, escrivia encara
contra l'oblit, contra la por.
He treballat intensament.
Arribaven matins de sol
i celava la persiana,
perquè els ulls em coïen molt.
He escrit el cant per al meu poble
davant la mar al Perelló.
El país al qual el destine
és el País Valencià
Vicent Andrés Estellés

3. 2.- INTRODUCCIÓ
He conegut al llarg dels anys La soledat és un perill,
--els anys dels mesos foradats, és un perill, sovint, mortal,
els mesos de dies de cendra, en aquest món dels nostres dies
els dies d'hores brutes de sang,
les hores de minuts de pètal ningú no ha de sentir-se sol.
que després prospera, es fa adult
i omple el món d'una claredat, Un país es fa de maneres
d'una esperança i de finestres, molt diferents: tots s'adrecen
una taula per a tothom, lluminosament a un destí,
cadascú la seua cadira, apel—len a un destí diürn.
per a tothom el mateix pa,
per a tothom el mateix vi--, Moltes gents he pogut conéixer;
he conegut al llarg dels anys m'he sentit més ric que el més ric,
homes i dones que m'han fet però ric d'allò que més val:
sentir home de cap a peus
adult de penes i alegria, ric de les molt diverses gents
d'amargura i fecunda ràbia, que al llarg dels anys he conegut,
amb la responsabilitat
i la capacitat de tristesa ric de mans i ric de besades,
i la bondad precipitada
que comporta això, d'ésser home, d'afectes nocturns que preparen
però no l'home aïllat. el divers naixement del dia,
d'afirmació d'un país,
Parle d'unes vides humils
que, després d'haver treballat, vastedat d'unes hores clares
d'haver dut el jornal a casa, que seran segles permanents,
pagar el col—legi del fill
i donar-li el bes a l'esposa, unes quantes flors a la taula,
s'han preocupat pel país, d'esposa amb el davantal nou,
fills confiats vers un futur,
veí per veí, carrer per
carrer i casa per casa, totes les finestres obertes
com el país és més que un mapa
i és encara més que un passat: i tot l'orgull d'un idioma
que resplendeix pertot arreu,
un futur que espera a tothom,
el futur que tothom espera. la seguretat d'un país
ni millor ni pitjor que els altres,
Un país de carrers i cases, però això sí, un país propi,
de famílies i de vides. un país propi i estimat
com s'estima allò que ha estat fet
Així és com cal preocupar-se, entre nombroses mans conjuntes
un per un o vida per vida.
Cadascú pot fer una cosa. les mans anònimes del poble.
De vegades basta una estona
de senzilla i clara conversa,
senzillament de companyia,
que ningú no se senta sol,
que se sàpiga acompanyat.

4. 3.- TESTAMENT MURAL
...de la mellor que mai vestís camisa.
Jordi de Sant Jordi.
El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record de carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada dels amants,
amarada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal.ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.
Vicent Andrés Estellés

5. 4.- XLII
M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aques verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als
ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés.

6. 5.- M’ACLAME A TU
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre a la nit, il.luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels bens que em retornaves sempre.
Vicent Andrés Estellés

7. 6.- LLUITE AMB ELS MOTS
Lluite amb els mots desesperadament,
amb un deler que mai ningú no sabrà.
Arriben, bruts d'una terra remota,
com les arrels d'una saba remota,
com raves purs, com productes abruptes,
preliminars, d'una terra que estime
Amb lentes mans, els despulle de terra.
Tendre, agraesc una olor de la terra.
Oh mots molt meus, productes de la terra!
Em reconec en una ceba crua,
en la humitat d'una oliva trencada,
en l'enciam que sucava en la sal.
I em reconec en bruscos mots de mar.
Mira aquests molls que jeuen en el plat
on expremesc una llimona a gotes.
Oh claredat, profunditat fecunda!
Lluite amb els mots a rebolcons, arraps.
Jeiem, després, al llit, celeste amplària.
és ja tard, és molt tard, i és molt poc el que he escrit.
Pensava haver escrit molt torrencialment.
Em mire els fulls i pense que és molt poc el que he escrit.
He treballat moltíssim, mes ningú no ho diria
si mirava el producte, el grapat de papers.
Immers en el meu poble, ficat dins el meu poble
com, d'infant, em ficava en un dacsar, ha eixit.
He escrit molt poc; em resta moltíssim per escriure.
Com ho faré? Podré escriure-ho al remat.
Ací acabe aquests versos de la introducció.
Ha estat, molt lent, un ordre de penes i alegries,
d'acatament també. He pujat a l'altar.
Com el vell, com el vell rector que canta al Déu
que alegra alguna seua recòndita alegria,
ara enlaire la veu, comence el sacrifici.
les mans, el cos, la vida, aquesta meua vida,
olen a terra, a estable, vedelles i cavalls.
Em trobe una sentor de fecunditat tarda.
Entren, per la finestra, els vents lleugers del son.
(Una vedella haurà parit en algun lloc.)
Un anyell bela, tendre: té la humitat del part.
En el nom de València ara inicie el cant.

8. M'estime més mirar-te així, geografia,
7.- GEOGRAFIA
creuar els teus indrets, recórrer el teu cos
com ho fan els amants.
Com en la intimitat ritual de l'alcova,
com en el cansament dolç de l'amor,
com ho fan els amants.
Estimar-te en silenci amb els dits de l'espiga
castament conjugal, aquell delit insigne,
com ho fan els amants.
Molt tard, escric. Escolte la remor
de l'aigua com si fos la remor d'una amant,
com ho fan els amants.
Però tu mai no dorms, i navegues de nit .
amb la seguretat d'una aigua de collites
com ho fan els amants.
I com hauries tu de dormir, si hi ha tantes
coses a fer encara, i tantes assetjances ?
Com ho fan els amants.
No he deixat d'escoltar-te, de sentir-te propera,
amb silenci d'esposa o de gerra nocturna,
com ho fan els amants.
Mire aquest llum encés. i secretament pense
El llum que no s'apaga a l'altar de la pàtria,
com ho fan els amants.
Amor d'amant, amor. En arribar el dia,
d'aquests mots volarà un dematí d'aloses,
com ho fan els amants.
Però aquest nocturn càlid, tot açò que he pensat
i mai no he pogut dir, aquest moment intens...
Com ho fan els amants.
Despert, espere encara. Tampoc, tampoc dorms tu.
Secretament et sé despertar dins la fosca.
Com ho fan els amants.
Ah lluminós país! Però és millor així:
sentir-te, de puntetes, a la nit, cautament,
com ho fan els amants.

9. 8.- POBLE, SE T' ACOSTA EL MOMENT
Poble, se t' acosta el moment
de rescatar les llibertats,
d'instaurar la pau veritable,
de dictar les lleis i acomplir-les,
d'edificar la teua vida
d'acord amb íntims manaments
i personals conviccions,
allò que tu més desitjaves.
Poble! Se t'acosta el moment.
Poble! Se t'acosta el moment
de construir vides de llum,
constituir els estaments
de l'alegria general,
d'obrir balcons a l’existència
i finestres a l' esperança;
mentre canta l'aigua a les piques
i hi ha banderes dintre el vent.
Poble meu, no el desaprofites!
Poble meu, no desaprofites
aquest moment pel qual has lluitat,
aquest moment pel qual has parir
anys de tristesa i de vergonya,
de llarg afront i opressió.
Alça't del llit o de la taula,
mira com passen pels carrers
dies de festa i esperança,
l'home amb la dona i amb els fills,
els promesos amb les promeses,
amb ulls i llavis lluminosos.
Baixa ràpidament l'escala
i participa en l'alegria
d'agafar el fruit que és ben teu.
i menjar-te'l a mos rodó.