Enviar búsqueda
Cargar
Mòdul 2. Un problema de investiació
•
0 recomendaciones
•
329 vistas
S
Solercanto
Seguir
Denunciar
Compartir
Denunciar
Compartir
1 de 30
Descargar ahora
Descargar para leer sin conexión
Recomendados
Classificació: conceptes basics
Classificació: conceptes basics
Jaume Autonell Caldentey
Unitat 3 lògica matemàtica
Unitat 3 lògica matemàtica
gemmacabe
Aforismes i poemes
Aforismes i poemes
annacasellas
20120226 bpm vpe
20120226 bpm vpe
esstoastmasters
SERVICIO AL CLIENTE_ MANEJO DE TICS
SERVICIO AL CLIENTE_ MANEJO DE TICS
455326
Los antivirus
Los antivirus
Franchy Bonilla
Conferencia internacional de las tic en educacion
Conferencia internacional de las tic en educacion
Albina Agüero Velázquez
Bios y bios setup
Bios y bios setup
Jair Navarro Rojas
Recomendados
Classificació: conceptes basics
Classificació: conceptes basics
Jaume Autonell Caldentey
Unitat 3 lògica matemàtica
Unitat 3 lògica matemàtica
gemmacabe
Aforismes i poemes
Aforismes i poemes
annacasellas
20120226 bpm vpe
20120226 bpm vpe
esstoastmasters
SERVICIO AL CLIENTE_ MANEJO DE TICS
SERVICIO AL CLIENTE_ MANEJO DE TICS
455326
Los antivirus
Los antivirus
Franchy Bonilla
Conferencia internacional de las tic en educacion
Conferencia internacional de las tic en educacion
Albina Agüero Velázquez
Bios y bios setup
Bios y bios setup
Jair Navarro Rojas
Avances tecnológicos
Avances tecnológicos
dinoraortega
Como insertar imagen a un blogger
Como insertar imagen a un blogger
esmeraldaaraya
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
ossomarinela
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
Erick and Bruna
Presentación1
Presentación1
MarcelaMedinaC
Scribd
Scribd
karlyrusher16
La justicia de la injusticia
La justicia de la injusticia
Fatima Castro Luna
Ciberbullying a charlie
Ciberbullying a charlie
charlie318
Teorias del control
Teorias del control
stefannyandrea
ExercíCio MatemáTico
ExercíCio MatemáTico
madnan00
Tareapiramide
Tareapiramide
Arturo Bratt
Diapositivas biodiversidad
Diapositivas biodiversidad
Vianney Garcia
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Corintio22
Musica (1)
Musica (1)
almuu
Power point stefan maría dolores
Power point stefan maría dolores
jualopmar
EEI2011 blog1
EEI2011 blog1
NILVA C E S FILHA
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Tony Morales
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
ossomarinela
7
7
jguyharvey
Medio ambiente
Medio ambiente
MarcelaMedinaC
Investigacio educacio
Investigacio educacio
Itan Xite
Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3
immabatlle
Más contenido relacionado
Destacado
Avances tecnológicos
Avances tecnológicos
dinoraortega
Como insertar imagen a un blogger
Como insertar imagen a un blogger
esmeraldaaraya
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
ossomarinela
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
Erick and Bruna
Presentación1
Presentación1
MarcelaMedinaC
Scribd
Scribd
karlyrusher16
La justicia de la injusticia
La justicia de la injusticia
Fatima Castro Luna
Ciberbullying a charlie
Ciberbullying a charlie
charlie318
Teorias del control
Teorias del control
stefannyandrea
ExercíCio MatemáTico
ExercíCio MatemáTico
madnan00
Tareapiramide
Tareapiramide
Arturo Bratt
Diapositivas biodiversidad
Diapositivas biodiversidad
Vianney Garcia
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Corintio22
Musica (1)
Musica (1)
almuu
Power point stefan maría dolores
Power point stefan maría dolores
jualopmar
EEI2011 blog1
EEI2011 blog1
NILVA C E S FILHA
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Tony Morales
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
ossomarinela
7
7
jguyharvey
Medio ambiente
Medio ambiente
MarcelaMedinaC
Destacado
(20)
Avances tecnológicos
Avances tecnológicos
Como insertar imagen a un blogger
Como insertar imagen a un blogger
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
Corel draw finaaaaaaaaaaaaaaal
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
C:\Documents And Settings\Etesc\Meus Documentos\Pela Internet
Presentación1
Presentación1
Scribd
Scribd
La justicia de la injusticia
La justicia de la injusticia
Ciberbullying a charlie
Ciberbullying a charlie
Teorias del control
Teorias del control
ExercíCio MatemáTico
ExercíCio MatemáTico
Tareapiramide
Tareapiramide
Diapositivas biodiversidad
Diapositivas biodiversidad
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Central lechera asturiana - el arte de agitar tu batido
Musica (1)
Musica (1)
Power point stefan maría dolores
Power point stefan maría dolores
EEI2011 blog1
EEI2011 blog1
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Lista de verbos regulares, regular verb list, pasado de los verbos, past of v...
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
Base de datos finaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal
7
7
Medio ambiente
Medio ambiente
Similar a Mòdul 2. Un problema de investiació
Investigacio educacio
Investigacio educacio
Itan Xite
Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3
immabatlle
Avaluació competències global menorca
Avaluació competències global menorca
mb6415
Orientar l'aprenentatge de les Ciències Naturals cap a les competències
Orientar l'aprenentatge de les Ciències Naturals cap a les competències
Ramon Grau
Mòdul 1. Protecció del copy rigth electrònico
Mòdul 1. Protecció del copy rigth electrònico
Solercanto
Elements Programació
Elements Programació
Ramon Grau
Continguts I Competències
Continguts I Competències
Ramon Grau
Esq mòdul4 imip
Esq mòdul4 imip
Bárbara Pérez
Seminari II - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indic...
Seminari II - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indic...
ARGET URV
Unitat didàctica
Unitat didàctica
ilebet
IES Francesc Macià: El treball de recerca - Pautes
IES Francesc Macià: El treball de recerca - Pautes
lurudwig
Retard mental
Retard mental
ebau
Pla docent
Pla docent
Solercanto
Avaluació d'Habilitats Científiques. Protocol TSS.
Avaluació d'Habilitats Científiques. Protocol TSS.
jdomen44
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament ...
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament ...
jdomen44
Sistema circulatori
Sistema circulatori
pasnic
Avaluació st miquelvic (1)
Avaluació st miquelvic (1)
Col.legi Sant Miquel dels Sants
Investiguem la cura
Investiguem la cura
al021539
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
jdomen44
Avaluar Competències
Avaluar Competències
aprep1
Similar a Mòdul 2. Un problema de investiació
(20)
Investigacio educacio
Investigacio educacio
Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3
Avaluació competències global menorca
Avaluació competències global menorca
Orientar l'aprenentatge de les Ciències Naturals cap a les competències
Orientar l'aprenentatge de les Ciències Naturals cap a les competències
Mòdul 1. Protecció del copy rigth electrònico
Mòdul 1. Protecció del copy rigth electrònico
Elements Programació
Elements Programació
Continguts I Competències
Continguts I Competències
Esq mòdul4 imip
Esq mòdul4 imip
Seminari II - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indic...
Seminari II - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indic...
Unitat didàctica
Unitat didàctica
IES Francesc Macià: El treball de recerca - Pautes
IES Francesc Macià: El treball de recerca - Pautes
Retard mental
Retard mental
Pla docent
Pla docent
Avaluació d'Habilitats Científiques. Protocol TSS.
Avaluació d'Habilitats Científiques. Protocol TSS.
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament ...
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament ...
Sistema circulatori
Sistema circulatori
Avaluació st miquelvic (1)
Avaluació st miquelvic (1)
Investiguem la cura
Investiguem la cura
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Avaluar Competències
Avaluar Competències
Más de Solercanto
Flow experiences at work: for high need achievers alone?
Flow experiences at work: for high need achievers alone?
Solercanto
Manual recogida de_datos2
Manual recogida de_datos2
Solercanto
UWEScale. short version
UWEScale. short version
Solercanto
SWLS scale
SWLS scale
Solercanto
Posq
Posq
Solercanto
Paw ini i otros
Paw ini i otros
Solercanto
Oxford hapinees questionaire
Oxford hapinees questionaire
Solercanto
Mpq SCALE
Mpq SCALE
Solercanto
Mmpi scale
Mmpi scale
Solercanto
Life orientation inventory
Life orientation inventory
Solercanto
JCQ SCALE
JCQ SCALE
Solercanto
Ipi questionnaire
Ipi questionnaire
Solercanto
IMI scale
IMI scale
Solercanto
IEEE SCALE
IEEE SCALE
Solercanto
GWBQ ESCALA
GWBQ ESCALA
Solercanto
GCOS ESCALA
GCOS ESCALA
Solercanto
Escala satisfacción laboral
Escala satisfacción laboral
Solercanto
Ele mbi emest SCALES
Ele mbi emest SCALES
Solercanto
Cbb cuestionario breve de burnout
Cbb cuestionario breve de burnout
Solercanto
Burnout SCALE
Burnout SCALE
Solercanto
Más de Solercanto
(20)
Flow experiences at work: for high need achievers alone?
Flow experiences at work: for high need achievers alone?
Manual recogida de_datos2
Manual recogida de_datos2
UWEScale. short version
UWEScale. short version
SWLS scale
SWLS scale
Posq
Posq
Paw ini i otros
Paw ini i otros
Oxford hapinees questionaire
Oxford hapinees questionaire
Mpq SCALE
Mpq SCALE
Mmpi scale
Mmpi scale
Life orientation inventory
Life orientation inventory
JCQ SCALE
JCQ SCALE
Ipi questionnaire
Ipi questionnaire
IMI scale
IMI scale
IEEE SCALE
IEEE SCALE
GWBQ ESCALA
GWBQ ESCALA
GCOS ESCALA
GCOS ESCALA
Escala satisfacción laboral
Escala satisfacción laboral
Ele mbi emest SCALES
Ele mbi emest SCALES
Cbb cuestionario breve de burnout
Cbb cuestionario breve de burnout
Burnout SCALE
Burnout SCALE
Mòdul 2. Un problema de investiació
1.
Dissenys d'investigació Beatriz Sora Miana PID_00169987
2.
© FUOC • PID_00169987
Dissenys d'investigació Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.
3.
© FUOC • PID_00169987
Dissenys d'investigació Índex 1. Dissenys d'investigació en psicologia........................................... 5 1.1. Variables ...................................................................................... 5 1.2. Control i validesa del disseny d'investigació .............................. 6 1.3. Tipus d'investigació ..................................................................... 8 2. Mostra.................................................................................................... 10 3. Procediments de recollida de dades.............................................. 12 3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels subjectes ...................................................................................... 13 3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per l'investigador ............................................................................... 14 3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts ..... 15 3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres ............ 16 3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius ................... 16 4. Qüestionaris......................................................................................... 17 4.1. Determinació de les característiques bàsiques ............................ 17 4.2. Establiment del nombre de preguntes ........................................ 18 4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives ................... 18 4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes .............. 19 4.5. Redacció i edició del qüestionari ................................................ 19 4.6. Validació del qüestionari ............................................................ 20 4.7. Elaboració del qüestionari definitiu ........................................... 20 5. Informe................................................................................................. 21 Resum............................................................................................................ 25 Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 27 Solucionari.................................................................................................. 28 Bibliografia................................................................................................. 29
4.
5.
© FUOC • PID_00169987
5 Dissenys d'investigació 1. Dissenys d'investigació en psicologia En la literatura sobre metodologies d'investigació es poden trobar diferents conceptualitzacions del terme disseny. Alguns autors el presenten com a dis- seny d'investigació (León i Montero, 1993; Spector, 1981), mentre que d'altres fan referència al concepte de disseny experimental (Kirk, 1982). El disseny d'investigació es refereix a l'elaboració d'un pla per a donar resposta a alguna pregunta o objectiu d'investigació. Dins d'aquesta definició s'emmarcaria el terme de disseny experimental, el pla del qual inclouria la realització d'un expe- riment per a donar resposta a la pregunta d'investigació plantejada. En l'àmbit de la psicologia hi ha diferents tipus de dissenys d'investigació, com l'experimental. Tanmateix, abans d'abordar aquesta tipologia cal aclarir una sèrie de conceptes que ajuden a entendre els tipus de dissenys que es poden dur a terme per a donar resposta a una pregunta d'investigació dins del camp de la psicologia de les organitzacions i del treball. 1.1. Variables En el mètode científic el primer pas consisteix, com ja sabem, a establir els Exemple objectius i les hipòtesis que pretenen aclarir en la investigació. Una vegada En el cas del nostre projec- determinats aquests objectius o hipòtesis, és important determinar quines són te d'investigació, es planteja les variables que es presenten en aquests objectius i hipòtesis. l'estudi del treball emocional en relació amb els seus ante- cedents i conseqüents. Doncs bé, aquests antecedents i con- seqüents, com també el treball En general, entenem el terme variable com les entitats, atributs o propi- emocional mateix, són varia- bles. etats en què es poden diferenciar els objectes, els esdeveniments o els éssers vius (Arnau, 1991; Levine i Parkinson, 1994). Lectures complementàries Les variables es poden classificar de moltes maneres; no obstant això, la més Per obtenir més informació usual dins d'un disseny d'investigació és la següent: sobre el terme variable, podeu llegir les obres següents: J. Arnau (1991). Diseños Expe- 1)Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és rimentales en Psicología y Edu- la causa del fenomen estudiat. cación (2a. ed.). Mèxic: Edito- rial Trillas. G. Levine i S. Parkinson 2)Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ: mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent Lawrence Erlbaum Associa- és el factor que és observat i mesurat per a determinar l'efecte de la variable tes. independent (Hayman, 1974). 3)Variableintervinent: són les característiques o propietats que, d'una ma- nera o una altra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les varia- bles independents i dependents. Variablemoduladora: dins de les variables
6.
© FUOC • PID_00169987
6 Dissenys d'investigació intervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipus especial de variable independent. Aquesta variable independent és secundària i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la varia- ble independent primària i les variables dependents. 4)Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni indepen- dents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la pos- sible relació causal entre les variables independents i dependents. Un altre aspecte que s'ha de considerar en les variables són les seves escales de mesura. Una escala de mesura és l'assignació d'un nombre a objectes o esdeve- niments segons una regla, sigui quina sigui. Es tracta precisament d'aquesta re- gla o conjunt de regles que permet fer la mesura. Hi ha diversos tipus d'escales de mesura: a)Nominals: són les que no varien sota qualsevol transformació de permuta- Escala de mesura nominal ció. Els nombres, o qualsevol altre símbol, són utilitzats només per a identifi- El nombre que porten els atle- car i diferenciar uns objectes dels altres. Les úniques aplicacions aritmètiques tes a l'esquena. són les relacionades amb la determinació d'igualtat. b)Ordinals: són les que no varien sota qualsevol transformació isotònica; és Escala de mesura ordinal a dir, mentre es mantingui l'ordre es pot variar qualsevol nombre. Les aplica- Ordenació de la població per cions aritmètiques són les relacionades amb la igualtat i també amb l'ordre; edats. cosa que implica poder determinar la intensitat més gran o més petita de la característica que es pretén mesurar. c) D'interval: són les que no varien sota qualsevol transformació lineal; és Escala de mesura a dir, podem substituir les mesures d'aquestes escales per d'altres que siguin d'interval funció lineal de les primeres. Les operacions empíriques bàsiques són la deter- Puntuacions de la població en minació d'igualtat, d'ordenació i d'igualtat d'intervals. un test. d)Deraó: aquestes variables indiquen ordre, presenten intervals iguals i el Escala de mesura de raó zero significa absència de la característica. En els ingressos salarials, el ze- ro representaria que no rep in- 1.2. Control i validesa del disseny d'investigació grés en virtut d'un treball; o en la velocitat, el zero signifi- ca absència de moviment. En altres paraules, l'escala de raó El concepte de control és clau dins dels dissenys d'investigació en psicologia de comença des del zero i aug- les organitzacions i del treball. Depenent del tipus de disseny, el concepte de menta en nombres successius iguals a quantitats de l'atribut control té un significat o un altre. Per exemple, en els dissenys experimentals, el que és mesurat. control és la pedra angular que sosté el disseny. El control fa referència a tots els dispositius que són utilitzats per a descartar possibles explicacions alternatives dels resultats obtinguts respecte a la relació entre les variables independent i dependent, i que, alhora, garanteixin el descobriment de relacions causals. És a dir, permet tractar les variables estranyes que puguin confondre els efectes de la variable independent sobre la dependent.
7.
© FUOC • PID_00169987
7 Dissenys d'investigació Els dos elements clau per a exercir aquest control en una investigació són la manipulació de la variable dependent i el tractament o control de les variables que puguin confondre la interpretació dels resultats (vari- ables control). Això s'aplica especialment en la investigació experimen- tal. En el cas de la investigació no experimental, el concepte de control fa referèn- cia a les precaucions que es prenen a l'hora de recollir les dades (per exemple, eliminació de casos). Així, en aquest tipus d'investigació, les tècniques de con- trol no fan referència tant al control de les variables estranyes com al control dels procediments que garanteixen la fiabilitat i representativitat de les dades registrades. Els conceptes de control i validesa estan molt relacionats, ja que la consecució de la validesa en qualsevol investigació depèn en bona part d'aplicar els con- trols correctament. El concepte de validesa en la investigació fa referència específicament a la validesa de les inferències derivades de la investigació, és a dir, a com de correcta és la correspondència entre una proposició que descriu un fet del món i com és aquest fet en si mateix (Maxwell i Delaney, 1990). Així doncs, la validesa és el grau en el qual una situació o instrument de mesura mesura el que realment pretén o vol mesurar. La validesa de vegades s'anomena exactitud. Validesa és el criteri fonamental Lectures per a valorar si el resultat obtingut en un estudi és l'adequat. Podem distingir complementàries principalment quatre tipus de validesa (Cook, Campbell i Peracchio, 1990): Sobre el concepte de vali- desa, podeu llegir les obres següents: 1)Validesadeconstructe: la validesa aproximada amb què es poden establir S. E. Maxwell i H. D. Dela- generalitzacions respecte a la relació entre constructes. ney (1990). Designing experi- ments and analyzing data: A model comparison perspective. 2)Validesainterna: és la validesa per la qual es poden establir afirmacions Belmont, CA: Wadsworth. T. D. Cook, D. T. Campbell, sobre la relació causal entre variables partint de la manipulació i mesurament i L. Peracchio (1990). Qua- que se'n fa en la investigació. si Experimentation. A M. D. Dunnette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial 3)Validesadeconclusióestadística: aquesta validesa es refereix a les conclu- and Organizational Psychology (vol. 2, pàg. 491-576). Palo sions o inferències fetes a partir dels tests de significació. Els problemes relatius Alto, CA: Consulting Psycho- logist Press. a la potència estadística, els errors de tipus I i II, la sensibilitat del disseny, i la mida de l'efecte són centrals per a la validesa de conclusió estadística. 4)Validesaexterna: és la validesa aproximada amb què es treuen conclusions sobre la generalització de les relacions causals establertes, a altres poblacions de persones, a altres contextos i a altres moments.
8.
© FUOC • PID_00169987
8 Dissenys d'investigació Taula 1. Tipus de validesa i factors associats Validesa Definició Factors associats Estadística Probabilitat que la confirmació de les • Contrast unilateral dades sigui deguda a l'atzar • Nivell de confiança • Nombre elevat de variables i relaci- ons • Fiabilitat de les mesures • Grandària de la mostra Constructe Possibilitat que els resultats siguin de- • Definició imprecisa del constructe guts a una relació imperfecta o errònia • Errors en l'operativització entre el fenomen que es vol estudiar i • Errors en el disseny dels instruments els instruments dissenyats per a mesu- de mesura rar-lo Interna Probabilitat que la relació entre les va- • Control sobre altres variables que riables estudiades sigui inexistent o di- puguin explicar o alterar la relació ferent de l'observada entre les variables estudiades Externa Probabilitat que els resultats es repe- • Representativitat de la mostra teixin en contextos diferents del con- • Semblança entre el context text de la investigació d'investigació i els contextos en què es vol generalitzar els resultats Font: Martínez i Rodríguez (2003) 1.3. Tipus d'investigació Hi ha diferents tipus d'investigació científica en psicologia. El mètode experimental és el mètode per excel·lència que permet establir relaci- ons causals. No obstant això, altres tipologies que comporten menys control però cert grau de manipulació de les variables és el mètodequa- siexperimental. Finalment, el mètodenoexperimental (mètodese- lectiu i observacional) es caracteritza per un control limitat i per la impossibilitat de manipular les variables. 1)Investigacióexperimental. Com ja hem dit, la característica que diferencia aquesta metodologia d'investigació resideix en el control i la manipulació de- liberats del fenomen que s'està estudiant. Aquesta circumstància permet disse- nyar situacions mitjançant les quals és possible avaluar i determinar possibles relacions causals entre esdeveniments. Un experiment es defineix com: Un estudio que puede tener lugar dentro o fuera de un laboratorio, en el que el inves- tigador manipula de manera controlada una variable denominada independiente para determinar los efectos de la manipulación sobre otra variable denominada dependiente, poniendo en marcha los controles necesarios para evitar que otras variables interfieran con las que se están estudiando (Ruiz, 1997, p. 34).
9.
© FUOC • PID_00169987
9 Dissenys d'investigació 2)Investigacióquasiexperimental. Aquesta metodologia exerceix nivells de Dissenys control i manipulació més baixos en les seves variables en comparació amb la quasiexperimentals investigació experimental. Concretament, la investigació quasiexperimental Alguns exemples de dissenys es caracteritza per la manipulació de les variables per selecció i un control quasiexperimentals són dis- seny de grup control no equi- de les variables contundents limitat. La impossibilitat de garantir un control valent, disseny de regressió discontínua i disseny de sèries suficient impossibilita la capacitat d'inferència de relacions causals. Aquesta temporals interrompudes. investigació significa un intent d'emular la investigació experimental fora del laboratori i d'intentar establir inferències causals en situacions en les quals no és possible l'assignació aleatòria. 3)Investigaciónoexperimental: a)Investigacióselectivaocorrelacional. Aquesta metodologia es caracteritza per l'absència de manipulació sobre el fenomen estudiat i un control molt limitat en el sentit que no hi ha assignació de subjectes a grups ni assignació de grups a condicions o tractaments. Això implica el següent: • La naturalesa produeix la variabilitat esperada. • L'aparició de certs nivells en una variable són deguts a la seva relació amb d'altres. • Cal seleccionar els subjectes que presentin els nivells d'interès. • Cal mesurar la variable d'interès allunyant-se de qualsevol procediment que s'assembli als utilitzats en els dissenys experimentals o quasiexperi- mentals. Com a conseqüència de l'absència de manipulació i control en aquest disseny, no és possible establir relacions causals, i per tant, únicament es poden establir correlacions entre les variables d'interès. Els dissenys selectius es classifiquen en dos tipus: transversals i longitudinals. b)Investigacióobservacional. Aquest disseny es caracteritza per l'absència de manipulació i un control molt limitat. Aquest disseny com a mètode és una manera de quantificar la conducta registrant la conducta generada espontàni- ament i analitzant-la rigorosament. Tot això guiat sempre per directrius molt estrictes del mètode científic. Les investigacions observacionals es duen a ter- me mantenint l'investigador aliè al fenomen observat.
10.
© FUOC • PID_00169987
10 Dissenys d'investigació 2. Mostra Abans de començar a explicar els diferents procediments de selecció de mos- tres, explicarem què és una mostra i en què es diferencia del concepte de po- blació. El conjunt de dades de les quals s'ocupa un estudi estadístic determinat es diu població. No s'ha de confondre la població en sentit demogràfic amb la població en sentit estadístic. La població en sentit demogràfic és un conjunt d'individus (per exemple, treballadors d'una organització), mentre que una població en sentit estadístic és un conjunt de dades referides a determinades característiques dels subjectes d'estudi (per exemple, els nivells de formació de tots els treballadors d'una organització). La majoria de cops, obtenir totes les dades d'una població resulta impossible per raons d'esforç, temps i diners. Per això, habitualment s'extreu una mostra de la població amb un procediment de mostreig. La mostra és un subconjunt de la població, preferiblement representatiu d'aquesta. El procés de mostreig es pot classificar, al seu torn, en dos tipus: • Aleatori. En el mostreig aleatori tots els elements tenen la mateixa proba- bilitat de ser triats. • Noaleatori. En el cas del mostreig no aleatori, són triats els elements amb unes característiques determinades i òptimes per a la investigació. Els subjectes que conformaran la mostra mitjançant un mostreig aleatori es triaran a l'atzar amb nombres aleatoris. Hi ha diversos mètodes per a obtenir nombres aleatoris; els més freqüents són fer servir taules de nombres aleatoris o generar-los per ordinador. Aquest mostreig aleatori pot ser simple, sistemàtic o estratificat:
11.
© FUOC • PID_00169987
11 Dissenys d'investigació 1) Aleatori simple. Tots els membres d'una població tenen la mateixa pro- Lectures babilitat de ser seleccionats a l'hora de configurar la mostra. Aquest mètode complementàries de mostreig sol ser un dels més utilitzats en les investigacions socials, ja que Podeu ampliar la informa- aquest principi d'oportunitat per a tots els individus de configurar la mostra ció sobre el mostreig alea- tori simple llegint les obres permet generar conclusions que es poden extrapolar a la població amb un grau següents: de pertinència elevat (Devore, 2000; Montgomery, 1999; Siegel, 1997). J. L. Devore (2000). Probabi- lity and Statistics. Califòrnia: Duxbury. 2)Aleatorisistemàtic. En aquest cas es tria el primer individu a l'atzar i la D. C. Montgomery (1999). Design and analysis of experi- resta queda condicionada per aquest. Per exemple, es fa una llista de la pobla- ments. Nova York: John Wi- ció a intervals fixos (per exemple, 10). Així, per a l'estudi se seleccionaran els ley. subjectes numerats amb múltiples de 10. 3)Aleatoriestratificat. És una altra variació de l'aleatori simple i consisteix a subdividir la població en subgrups o estrats més homogenis dels quals es prenen mostres aleatòries simples de cada un d'aquests estrats. Cal evitar que els estrats no se superposin o que els elements d'un estrat siguin en diferents estrats. Respecte al mostreig no aleatori, en podem identificar diversos tipus: per ac- cident, intencional o de judici i per quotes. 1)Mostreignoaleatoriperaccident: l'investigador inclou els elements que li són més convenients per a la mostra d'acord amb els objectius d'investigació. 2)Mostreignoaleatoriintencionalodejudici: la idea bàsica que involucra aquest tipus de mostra és que la lògica i el sentit comú es poden usar per a seleccionar la mostra que sigui representativa d'una població. 3) Mostreig per quotes: la mostra s'obté en especificar les característiques desitjades dels subjectes dels quals es vol recollir la informació.
12.
© FUOC • PID_00169987
12 Dissenys d'investigació 3. Procediments de recollida de dades Segons l'enfocament teòric que s'hagi adoptat en la investigació, es poden apli- Lectura complementària car diverses tècniques de recollida de dades. En el camp de la psicologia de Sobre els procediments de re- les organitzacions i del treball, com que és una ciència empírica, hi ha molta collida de dades, podeu llegir tendència a fer servir procediments sistemàtics que permetin mesurar i ope- l'obra següent: P. E. Spector (2001). Research racionalitzar les variables que es volen estudiar (Spector, 2001). En un intent methods in industrial and or- de fer una llista d'algunes de les principals tècniques de recollida de dades, ganizational psychology: da- ta collection and data analy- que no són totes perquè n'hi ha moltíssimes, presentem la classificació que va sis with special considerati- fer Drenth (1998) partint de dues dimensions: el canal d'informació i el grau on to international issues. A N. Anderson, D. S. Ones, H. d'estructuració. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industru- ial, work, and organizational 1) Canal d'informació: aquesta dimensió fa referència a la font de la qual psychology (vol. 1, pp. 10-26). Londres: Sage. prové la informació (el subjecte, l'investigador, un expert, terceres persones, equips de registre i arxius). 2)Graud'estructuració: aquesta dimensió recull el grau fins al qual una tèc- nica està estructurada. Les tècniques estructurades requereixen una planifica- ció minuciosa per al registre de les dades que habitualment deriva en anàlisis quantitatives. D'altra banda, hi ha altres tècniques que no requereixen aquest control i la informació es categoritza una vegada recollida, o fins i tot mai ar- riba a rebre aquest tractament. Estructuració Estructurat Noestructurat Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta • Escales • Entrevista grupal • Entrevista Estructurada • Tests projectius • Tests objectius Canal d'informació Investigador • Observació sistemàtica • Impressions • Escales de classificació de con- • Observació participant ductes Experts/altres • Avaluacions • Pluja d'idees • Entrevista programada • Tècnica Delphi Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments d'àudio • Informació fisiològica Arxiu • Dades arxivades • Documents personals • Documents oficials Font: Martínez i Rodríguez (2003)
13.
© FUOC • PID_00169987
13 Dissenys d'investigació A continuació presentarem una breu descripció de les diferents tècniques de Lectura recomanada recollida de dades exposades en la taula anterior. Aquesta anàlisi es basa en el Podeu aprofundir en el te- treball de Martínez i Rodríguez (2003), basat al seu torn en el treball de Drenth ma de les tècniques de reco- (1998). Aquests autors van revisar les diferents proves que hi havia per a reco- llida de dades llegint l'obra següent: llir informació segons les dimensions de canal d'informació i estructuració. D. Martínez i F. Rodríguez (2003). Métodos de investiga- ción en Psicología de las Or- 3.1. Tècniques basades en informació proporcionada pels ganizaciones. A F. Gil i C. M. subjectes Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaci- ones. Madrid: Alianza Editori- al. La característica principal d'aquestes tècniques de recollida d'informació és que la informacióésproporcionadapelssubjectesmateix, de ma- Naturalesa de la nera que la informació recollida pot ser d'una naturalesa molt variada. informació Alguns exemples de la varietat de la informació recollida: acti- Aquest tipus de tècniques, a més, tenen l'avantatge que són fàcils de respondre, tuds, percepcions, conductes, etc. i que es poden estandarditzar les respostes per a poder-les analitzar estadísti- cament de manera ràpida després. No obstant això, també es caracteritzen pel biaix de la desitjabilitat social; és a dir, els subjectes tendeixen a donar les res- postes que consideren adequades en determinades circumstàncies, però que tanmateix no es corresponen amb les seves actituds, sentiments o conductes reals. 1)Tècniquesestructurades a)Qüestionaris. Aquesta tècnica consisteix en una llista d'ítems oberts o tan- cats en un format prefixat que han de contestar tots els subjectes que par- ticipen en la investigació. Tradicionalment, s'ha aplicat aquesta tècnica mit- jançant el paper i el llapis, encara que en els últims anys ha emergit una mo- dalitat nova gràcies a les noves tecnologies, que tracta d'aplicar aquesta tècni- ca mitjançant webs. b)Escales. Aquestes tècniques s'adrecen a mesurar actituds, o més específica- ment el component cognitiu de l'actitud. El format més habitual és el tipus likert, que proporciona diverses alternatives de resposta, com per exemple, un rang de resposta que inclou des de completament d'acord fins a completa- ment en desacord. El mètode d'administració d'aquesta tècnica és similar al dels qüestionaris. c)Entrevistesestructurades. Aquesta tècnica presenta als subjectes un con- junt de preguntes o situacions prèviament establertes. En realitat, és una tèc- nica molt similar a la del qüestionari, ja que l'investigador ha d'anotar les res- postes que li proporcionen els subjectes en els documents de recollida de da- des, en què les possibles respostes ja estan categoritzades. Tanmateix, la in- teracció investigador-subjecte permet clarificar dubtes i avaluar totes les vari- ants comunicatives: no verbal, paralingüística i verbal.
14.
© FUOC • PID_00169987
14 Dissenys d'investigació d) Tests objectius. Els tests objectius o psicomètrics són una de les tècni- ques més conegudes en l'àrea de l'avaluació psicològica. Les diferents proves d'intel·ligència, personalitat, aprenentatge, etc. són molt utilitzades en l'àrea de la psicologia bàsica, i en el camp aplicat de la psicologia de les organitza- cions i del treball. 2)Tècniquesnoestructurades a)Entrevistaoberta. Les entrevistes obertes o qualitatives es poden considerar com el mètode no estructurat que fan servir més les organitzacions. Tenen l'objectiu de recollir la perspectiva de l'entrevistat sobre el fenomen que es tracta. Es caracteritzen per la llibertat de què disposa l'entrevistador a l'hora d'establir l'ordre de les preguntes i, fins i tot, quines es faran. Una entrevista oberta es compon de les fases següents: • Definició de l'objecte d'investigació. • Creació de la guia d'entrevista (llista de temes que es preguntaran). • Selecció de participants. • Entrevista. • Anàlisi de la informació obtinguda. b)Entrevistagrupal. Aquesta tècnica és una varietat de l'entrevista oberta, però en lloc d'estar orientada als individus, s'adreça a grups de subjectes. No s'orienta tant a recollir informació exhaustivament com a aclarir el significat d'un fenomen en un grup concret. c)Testsprojectius. Aquestes tècniques enfronten el subjecte a un estímul am- bigu o poc elaborat (per exemple, taques de tinta) davant del qual es demana una interpretació. Se suposa que en la resposta el subjecte projectarà les seves actituds, personalitat o motivacions inconscients, sense la contaminació de la desitjabilitat social. 3.2. Tècniques basades en informació proporcionada per l'investigador En aquest grup de tècniques l'investigador mateix és la font que propor- ciona la informació sobre el fenomen que s'estudia. 1)Tècniquesestructurades Observaciósistemàticaiescalesdeclassificaciódeconductes. Aquestes tèc- niques es consideren estructurades perquè les diverses dimensions i alternati- ves de codificació es dissenyen abans de recopilar les dades. Aquest procedi- ment fa més fàcil aplicar aquesta tècnica a situacions diferents sense depen- dre de la qualificació de l'investigador per a recollir dades fiables. L'observació
15.
© FUOC • PID_00169987
15 Dissenys d'investigació sistemàtica consisteix a observar el comportament en l'escenari natural i es caracteritza perquè és sostinguda en el temps, explícita (permet calcular la fi- abilitat de les dades obtingudes) i metòdica (el procediment està prèviament estructurat). 2)Tècniquesnoestructurades a)Impressions. Aquesta tècnica es basa en les sensacions i interpretacions de l'investigador a partir de materials que pertanyen als subjectes. Aquest proce- diment té una validesa molt baixa. b)Observacióparticipant. Aquesta tècnica consisteix a observar un grup des- prés que s'hi incorpori l'investigador o investigadors. Aquesta tècnica és molt poc freqüent en el camp de la psicologia de les organitzacions i del treball. 3.3. Tècniques basades en informació proporcionada per experts El més ressenyable d'aquest grup de tècniques és que la informació la proporcionen experts en el camp d'estudi en qüestió. 1)Tècniquesestructurades a)Avaluacions. En les organitzacions habitualment els supervisors immedi- ats fan avaluacions, tot i que també es poden fer avaluacions de 360° en què participen subordinats, companys o clients. b)Entrevistesprogramades. Aquesta tècnica consisteix a fer entrevistes a ex- Mediació de conflictes perts que hagin exercit un paper important en el fenomen que s'estudia. Aquest tipus de tècnica és força habitual, per exemple, 2)Tècniquesnoestructurades en la mediació de conflictes, en què s'entrevisten tots els in- dividus que podrien haver es- tat implicats en qualsevol de a)Plujad'idees. La tècnica de pluja d'idees és un dels procediments més cone- les fases del conflicte. guts per a obtenir alternatives noves per a solucionar problemes. Aquest tipus de tècnica es pot aplicar a un grup d'experts amb l'objectiu d'obtenir informa- ció rellevant per a una investigació. b)TècnicaDelphi. Aquesta tècnica és un procés sistemàtic i iteratiu adreçat a obtenir les diferents opinions, o si és possible el consens, d'un grup d'experts. Es reparteixen una sèrie de qüestionaris de manera reiterada a aquests experts. Els resultats d'aquestes proves són analitzats, després es torna al grup d'experts per a configurar la base de les preguntes següents.
16.
© FUOC • PID_00169987
16 Dissenys d'investigació 3.4. Tècniques basades en informació recollida per registres La recollida de dades amb aquestes tècniques es fa de manera objectiva, ja que els subjectes, experts o investigadors no hi poden intervenir. 1)Tècniquesestructurades a)Indicacionsobjectivesindirectes. Aquestes tècniques s'emmarquen en les Tàctiques d'investigació anomenades tàctiques d'investigació no obstrusives. Altres pautes físiques podri- no obstrusives en ser també la disposició dels membres d'una organització o del seu mobiliari Alguns exemples d'aquest ti- en l'espai. pus de tàctiques són els rastres físics, les empremtes dactilars, les escombraries, les pintades, etc. b)Informaciófisiològica. Aquesta tècnica implica l'ús d'equips tècnics que permetin mesurar diferents entrades de caràcter fisiològic dels participants en la investigació. Característiques fisiològiques 2)Tècniquesnoestructurades Alguns exemples d'aquestes característiques són la pres- sió sanguínia, la presència de Vídeoiàudio. Aquests procediments es fan servir per a gravar o registrar tot substàncies químiques en sang o orina, la conducta de la pell, tipus de converses i interaccions socials, amb l'objectiu de codificar-les i ana- etc. litzar-les després (per exemple, anàlisi del discurs). 3.5. Tècniques basades en informació recollida d'arxius Aquest grup de tècniques són per a analitzar dades guardades en arxius personals o de l'organització. 1)Tècniquesestructurades Dadesarxivades. Qualsevol tipus d'informació arxivada relacionada amb el Exemples fenomen que s'estudia. Índexs d'absentisme, rotació, baixes, accidents, etc. 2)Tècniquesnoestructurades Documentspersonalsioficials. Tots els documents que no hagin estat creats Exemples per a recopilar informació de manera sistemàtica s'engloben dins d'aquesta Anotacions personals, diaris, categoria. actes de reunions, polítiques i normes escrites, etc.
17.
© FUOC • PID_00169987
17 Dissenys d'investigació 4. Qüestionaris Un qüestionari, com ja sabem, és un instrument de recollida de dades que obté les respostes dels subjectes participants en la investigació mit- jançant una sèrie de preguntes (ítems) per escrit. El qüestionari com a tècnica té una sèrie de característiques que s'han de con- siderar quan s'elabora. Concretament es distingeixen set fases en la construc- ció d'un qüestionari: • Determinació de les característiques bàsiques. • Establiment del nombre de preguntes. • Formulació de les preguntes i les seves alternatives. • Determinació de l'ordre i la presentació de les preguntes. • Redacció i edició del qüestionari. • Validació del qüestionari. • Elaboració del qüestionari definitiu. 4.1. Determinació de les característiques bàsiques La primera decisió que s'ha de prendre en la construcció d'un qüestionari con- sisteix a determinar quin tipus de preguntes i característiques ha de tenir par- tint dels objectius de la investigació i les variables que s'estudien. En un qües- tionari hi ha principalment quatre tipus de preguntes: 1)Tancadesdicotòmiques: hi ha dues opcions de respostes (sí/no), i si és el cas, no ho sap / no contesta. 2)Tancadespolitòmiquesocategoritzades: com a respostes ofereixen una sèrie d'alternatives; el subjecte n'ha de triar una o, si escau, diverses. 3)Numèriques: la resposta a l'ítem s'ha de donar en forma de nombre. 4) Obertes: únicament es presenta la pregunta, i es permet que el subjecte pugui respondre amb llibertat total. És important que, en determinar les opcions de resposta de les preguntes, es considerin dos criteris: exhaustivitat i exclusivitat. Què vol dir això? Les res- postes són exhaustives si les respostes inclouen totes les possibilitats possibles, de manera que cap subjecte no deixi de respondre a la pregunta perquè no
18.
© FUOC • PID_00169987
18 Dissenys d'investigació trobi una categoria. D'altra banda, les respostes seran excloents quan no es doni el cas que un subjecte pugui triar vàlidament dues respostes alternatives per a una mateixa pregunta. 4.2. Establiment del nombre de preguntes Habitualment es tendeix a incloure més preguntes de les que realment s'utilitzaran. Per això és important determinar molt clarament el pla d'anàlisi, de manera que el qüestionari contingui el nombre just de preguntes necessàri- es. Massa qüestions habitualment cansen els subjectes, de manera que el nom- bre de qüestions contestades i la fiabilitat disminueix. 4.3. Formulació de les preguntes i les seves alternatives En general, una resposta ben formulada és la que no exerceix cap influència o tendència sobre la resposta i que no suscita una resposta inexacta que no es correspon a la informació buscada. Algunes regles bàsiques per a formular qüestionaris les resumeix Murillo en la Lectura recomanada seva obra (pp. 4-5): Per aprofundir en el tema de l'elaboració de qüestionaris, • Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les per- podeu llegir l'obra següent: F. J. Murillo (2008). Cues- sones a qui van adreçades les entenguin fàcilment. tionarios y escalas de actitu- des. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. En • Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la línia: http://www.uam.es/ longitud de la pregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat personal_pdi/stmaria/jmu- rillo/Metodos/Materiales/ perdi la concentració i doni respostes aleatòries. Apuntes%20Cuestionario.pdf • Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès. • S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no imperso- nal. • S'han de formular en forma neutral o, com a molt, positiva, mai negativa. • Han d'estar formulades de manera que no suscitin prejudicis. • Les preguntes han d'exigir només una resposta; cal evitar preguntes que continguin dues qüestions o més. Per exemple: El concert ha estat entre- tingut i ben organitzat?. • Cal no fer preguntes enutjoses ni indiscretes, si no és estrictament neces- sari. • Hauran d'estar fetes de manera que contestin directament o inequívoca- ment al punt d'informació desitjat.
19.
© FUOC • PID_00169987
19 Dissenys d'investigació • No s'han de fer servir paraules abstractes o confuses, ni tampoc de tipus valoratiu (molt, força, bo, dolent, etc.). • Cal tenir en compte l'enquestat: els coneixements que té, la posició, etc. Totes les preguntes haurien de tenir en compte la cultura informativa dels que responen. • No s'han de formular preguntes que obliguin a fer esforços o càlculs men- tals; si això passés, cal facilitar la tasca. 4.4. Determinació de l'ordre i presentació de les preguntes Encara que no hi ha un criteri general que determini quin ha de ser l'ordre en el qual han d'aparèixer les preguntes d'un qüestionari, Murillo s'aventura a recomanar els criteris següents (pp. 6-7): • Incloure les qüestions identificatives al principi o, excepcionalment al fi- nal, i només les que tinguin relació directa amb el tema estudiat i que, a més, analitzarem. • Presentar les qüestions agrupades per temàtiques. Saltar d'un tema a l'altre representa un gran esforç per a l'enquestat. • Preguntar del general al particular (és l'anomenada tècnica embut), del sim- ple al complex. • Situar les preguntes més escabroses i conflictives al final. • Situar juntes les preguntes d'un mateix tipus, i sempre amb el mateix ordre de resposta. 4.5. Redacció i edició del qüestionari El format en el qual es presentarà el qüestionari també és de vital importància a l'hora de recollir la informació requerida. La imatge que tindrà serà la nostra imatge, i la serietat i professionalitat amb què es presentarà serà la mateixa amb què els subjectes respondran. El qüestionari haurà de tenir, en primer lloc, una portada amb el títol, l'autoria, el grup d'investigació, el títol del projecte d'investigació, el nom de l'empresa, etc.
20.
© FUOC • PID_00169987
20 Dissenys d'investigació En la pàgina següent hi ha d'haver una explicació breu sobre els objectius de l'estudi que s'està fent i més concretament del qüestionari que es reparteix. En aquesta mateixa pàgina, també hi ha d'haver unes breus instruccions sobre la manera com s'ha d'emplenar. Aquestes instruccions resulten molt importants per a evitar biaixos subjectius en les respostes. Finalment, el qüestionari ha de semblar breu, de manera que el subjecte no es desanimi quan el vegi. 4.6. Validació del qüestionari Per a verificar la qualitat i validesa de l'instrument dissenyat hi ha tres tècni- ques principalment: la validació del cas únic, la validació d'experts i l'aplicació d'un estudi pilot. L'ideal és utilitzar totes tres i en aquest ordre. 1) La validaciód'uncasúnic consisteix a administrar el qüestionari a una Incidències persona de confiança que tingui unes característiques similars als subjectes Alguns exemples d'incidències a qui va adreçat el qüestionari. Quan acabi, se li demanarà l'opinió sobre el són facilitat de resposta, exten- conjunt de qüestions i les possibles incidències que hagi pogut trobar. sió, preguntes confuses, opci- ons de resposta poc clares, etc. 2) La validaciód'experts consisteix a fer que uns experts revisin de manera crítica el disseny i ús d'aquesta tècnica i també la temàtica que s'investiga. 3) L'aplicaciód'unaprovapilot consisteix a administrar el qüestionari a una mostra reduïda de subjectes amb unes condicions i característiques similars possibles a les de la mostra final a què va adreçat. 4.7. Elaboració del qüestionari definitiu Una vegada s'ha validat el qüestionari s'han de fer les modificacions pertinents en el disseny preliminar amb l'objectiu de solucionar totes les incidències que hagin pogut sorgir. Una vegada fet això, el qüestionari ja està acabat i és a punt per a ser aplicat a la mostra de la investigació.
21.
© FUOC • PID_00169987
21 Dissenys d'investigació 5. Informe Aquest informe consisteix a continuar el projecte d'investigació que es va co- mençar a l'informe 1 d'aquest pràcticum. En principi, ja heu definit l'estat de la investigació entorn del fenomen que investigareu (en aquest cas, treball emocional) i els objectius que abordareu per a ampliar el coneixement sobre aquesta temàtica o donar resposta a les preguntes que encara queden per res- pondre sobre aquest fenomen. En aquest informe ens centrarem en el disseny i la metodologia d'investigació que cal dur a terme per a poder aconseguir els vostres objectius, i ens fixa- rem sobretot en el disseny d'un qüestionari com a eina de recollida de dades. Aquest disseny d'investigació ha de quedar reflectit en aquest segon informe. A continuació, es presenta un esquema amb les diferents seccions que ha de contenir l'informe 2. En cada una d'aquestes seccions es donen unes breus instruccions i aclariments sobre quines temàtiques haureu de desenvolupar. Les seccions són les següents: • Introducció. • Disseny de la investigació. • Mostra. • Llibre de variables. • Annex. 1)Introducció En aquesta secció s'han de presentar tres apartats diferents: objectius, figura i variables. a) En l'apartatd'objectius han d'aparèixer, com bé diu la paraula, l'objectiu general de la investigació i els objectius específics enumerats. Si us plau, els objectius específics no han d'ocupar més de dues o tres línies (sintetitzeu!). Exemple de redacció d'objectius Objectiu 1. Anàlisi de la relació del treball emocional i les reaccions dels treballadors. Concretament, la satisfacció laboral, el compromís organitzacional i l'acompliment per- cebut. Objectiu 2. Anàlisi de la influència del gènere dels treballadors en el treball emocional. Objectiu 3. Anàlisi del paper modulador de la justícia organitzacional en la relació entre treball emocional i les reaccions dels treballadors. b) En l'apartatdefigura ha d'aparèixer la representació gràfica dels vostres objectius.
22.
© FUOC • PID_00169987
22 Dissenys d'investigació Exemple d'elaboració d'una figura Seguint amb els exemples plantejats i la figura presentada en el mòdul Un problema d'investigació d'aquests materials, en aquesta secció es dissenyarà una figura com la següent: Figure 1. Model for emotion work c) Finalment, en l'apartatdevariables cal presentar una llista de les variables que seran estudiades en els projectes d'investigació respectius. Exemple d'enumeració de variables Sense deixar de banda l'exemple anterior, les variables serien les següents: 1) Gènere. 2) Treball emocional. 3) Justícia organitzacional. 4) Satisfacció laboral. 5) Compromís organitzacional. 6) Acompliment percebut. 2)Dissenydelainvestigació D'acord amb els materials presentats en aquest mòdul, les vostres investigaci- ons tindran un disseny transversal. Si us plau, descriviu breument en què con- sisteixen aquest tipus d'investigacions. Aquest apartat com a molt ha d'ocupar mig foli. 3)Mostra En primer lloc, feu una descripció ideal de la manera com trobeu que hauria de ser la vostra mostra, i tracteu temes com els següents: • La grandària de la mostra. Indiqueu quin seria el nombre de subjec- tes òptim que haurien de compondre la mostra, i també el nombre d'organitzacions, departaments o equips de treball que haurien de formar part de la investigació. • Sector laboral. Encara que el pràcticum s'especialitzi en el sector serveis, això no indica que no pugueu abordar altres sectors en els quals consi-
23.
© FUOC • PID_00169987
23 Dissenys d'investigació dereu que el treball emocional també pot ser rellevant, per exemple, en l'educació, i considerar la relació professor-alumne en lloc de treballador- client. Així mateix, també podeu concretar subsectors dins del sector ser- veis (l'hoteleria, per exemple). • Llocs de treball i categoria laboral dels treballadors que compondrien la mostra. • Gènere. • Tipus de contracte. Temporalitat alta enfront de feines estables? Encara que aquestes són algunes idees, podeu incloure totes les variables que considereu importants per a definir la vostra mostra. Finalment, feu una llista de possibles empreses o organitzacions que creieu que podrien formar part de la investigació, d'acord amb el perfil de la mostra ideal que heu dissenyat. Si us plau, indiqueu les organitzacions en què considereu que podríeu accedir més a la mostra, és a dir, en quines us resultaria més fàcil administrar el qüestionari que es dissenyarà (per exemple, si hi coneixeu algú, si hi treballeu vosaltres, etc.). 4)Llibredevariables D'acord amb la llista de les variables que heu inclòs en la primera secció, heu de revisar la literatura que hagi estudiat aquestes variables i recopilar les di- ferents escales que s'hagin utilitzat incloent els ítems que les configuren (du- es o tres escales). Així doncs, heu de crear una secció per a cada variable, en què apareguin les diferents escales que plantegeu (amb els ítems en castellà i anglès), la referència completa del treball en què s'ha publicat aquesta esca- la, com també els índexs de fiabilitat, i, si n'hi ha, de validesa. A més, heu d'incorporar un breu paràgraf per a indicar quina escala preferiríeu incorporar i per què. Finalment, al final de cada secció heu d'incloure un apartat resum en el qual apareguin les dades més rellevants de les escales que heu presentat.
24.
© FUOC • PID_00169987
24 Dissenys d'investigació Exemple d'elaboració de llibre de variables Nota Satisfacciólaboral Sovint, els ítems apareixen Price, J. L. (1997). Handbook of organizational measurement. International Journal of Man- en un estudi citant el tre- power, 18, 305-558. ball original del qual prové l'escala. Podeu incloure les da- des d'aquest estudi, però s'ha 1) Descripció: d'indicar i incloure la referència del treball original. • Escala de quatre ítems. • Rang de resposta d'1 (molt en desacord) a 5 (molt d'acord). Recomanació Ítems Recordeu que l'extensió del No estoy contento con mi trabajo I am not happy with my work qüestionari ha de ser limitat, i per això el nombre d'ítems que componen cada escala no ha de ser gaire ampli. 2) Fiabilitat i validesa: Alpha de Cronbach = .82 3) Elecció de l'escala. D'acord amb la revisió de la literatura realitzada em decanto per l'escala presentada en el treball de Price (1997) perquè... 4) Taula resum: Satisfacció laboral Nre.d'ítems AlfadeCronbach Price (1997) 6 .85 Sora i Caballer (2000) 4 .70 Murillo i Peiró (2008) 3 .77 5)Annex En aquest apartat heu d'incorporar una proposta de qüestionari, incloent totes les escales que heu proposat com a idònies. Si us plau, no oblideu que ha de contenir una pàgina de tapa i una altra amb la presentació i instruccions, i que ha de garantir l'anonimat dels subjectes en tot moment.
25.
© FUOC • PID_00169987
25 Dissenys d'investigació Resum En aquest mòdul s'aborden els diferents dissenys que es poden plantejar per a fer una investigació. Depenent de l'objectiu d'investigació que es vulgui estu- diar, s'haurà de plantejar un tipus o un altre (investigació experimental, qua- siexperimental selectiva o correlacional i observacional). A més, cal considerar un altre tipus de factors, com són el tipus de variables que s'estudiaran (variables independents, dependents, moduladores o control) o la mostra. En relació amb la mostra, es descriuen tant els diferents processos de selecció d'aquesta com també les diferents tècniques que hi ha per a recollir informació. Finalment, el mòdul finalitza amb el plantejament de la segona i última acti- vitat que s'ha de fer en el marc d'aquest pràcticum I d'investigació.
26.
27.
© FUOC • PID_00169987
27 Dissenys d'investigació Exercicis d'autoavaluació 1. Explica quins tipus de variables intervenen en una investigació. 2. Enumereu els tipus de validesa en una investigació. 3. Enumereu els diferents procediments de recollida de dades i les seves tipologies. 4. Exposeu quatre de les regles bàsiques per a formular qüestionaris.
28.
© FUOC • PID_00169987
28 Dissenys d'investigació Solucionari Exercicis d'autoavaluació 1. • Variableindependent: és la característica o propietat que se suposa que és la causa del fenomen estudiat. • Variabledependent: és la propietat o característica que es tracta de canviar mitjançant la manipulació de la variable independent. La variable dependent és el factor que és ob- servat i és mesurat per a determinar l'efecte de la variable independent (Hayman, 1974). • Variableintervinent: són les característiques o propietats que, d'una manera o una al- tra, afecten el resultat esperat i estan vinculades amb les variables independents i depen- dents. Variablemoduladora: dins de les variables intervinents destaquem les variables moduladores, que representen un tipus especial de variable independent. Aquesta varia- ble independent és secundària, i se selecciona amb la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables dependents. • Variablecontrol: són les variables que no són ni dependents ni independents, però que han de ser controlades per a evitar equívocs respecte a la possible relació causal entre les variables independents i dependents. 2. Estadística, constructor, interna i externa. 3. Estructuració Estructurat Noestructurat Subjecte • Qüestionaris • Entrevista oberta • Escales • Entrevista grupal • Entrevista Estructurada • Tests projectius • Tests objectius Canal d'informació Investigador • Observació sistemàtica • Impressions • Escales de classificació de • Observació participant conductes Experts/altres • Avaluacions • Pluja d'idees • Entrevista programada • Tècnica Delphi Equipsderegistre • Indicacions indirectes • Vídeos, enregistraments • Informació fisiològica d'àudio Arxiu • Dades arxivades • Documents personals • Documents oficials 4. Una de les respostes possibles és la següent: • Les preguntes han de ser senzilles i redactades de tal manera que les persones a qui van adreçades les entenguin fàcilment. • Cal intentar que siguin tan curtes com sigui possible. A mesura que la longitud de la pregunta s'estén, augmenta la probabilitat que l'enquestat perdi la concentració i doni respostes aleatòries. • Han d'estar formulades directament en relació amb el tema d'interès. • S'han de redactar preferiblement en forma personal i directa, no impersonal.
29.
© FUOC • PID_00169987
29 Dissenys d'investigació Bibliografia Arnau, J. (1991). Diseños Experimentales en Psicología y Educación (2a. ed.). Mèxic: Editorial Trillas. Cook, T. D., Campbell, D. T., i Peracchio, L. (1990). Quasi Experimentation. A M. D. Dun- nette i L. M. Hough (Eds.), Handbook of Industrial and Organizational Psychology (vol. 2, pàg. 491-576). Palo Alto, CA: Consulting Psychologist Press. Devore, J. L. (2000). Probability and Statistics. Califòrnia: Duxbury. Drenth, P. J. D. (1998). Research in work and organizacional Psychology: principles and met- hods. A P. J. D. Drenth, H. Thierry, i C. J. de Wolff (Eds.), Handbook of Work and Organizational Psychology (vol. 1, pp. 11-46). Hove: Psychology Press. Kirk, R. E. (1982). Experimental design: procedures for the behavioral sciences. Belmont: Brooks/ Cole. León, O. G. i Montero, I. (1993). Diseño de investigaciones: Introducción a la lógica de la inves- tigación en Psicología y Educación. Madrid: McGraw-Hill. Levine, G. i Parkinson, S. (1994). Experimental methods in Psychology. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates. Martínez, D. i Rodríguez, F. (2003). Métodos de investigación en Psicología de las Organiza- ciones. A F. Gil i C. M. Alcover (Eds.), Introducción a la Psicología de las Organizaciones. Madrid: Alianza Editorial. Maxwell, S. E. i Delaney, H. D. (1990). Designing experiments and analyzing data: A model com- parison perspective. Belmont, CA: Wadsworth. Montgomery, D. C. (1999). Design and analysis of experiments. Nova York: John Wiley. Murillo, F. J. (2008). Cuestionarios y escalas de actitudes. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. En línia: http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/jmurillo/Metodos/Materiales/ Apuntes%20Cuestionario.pdf Ruiz, J. C. (1997). Investigación en Psicología. València: Universidad de Valencia. Spector, P. E. (1981). Research Design Series: Quantitative applications in the social sciences. Be- verly Hills: Sage Publications. Spector, P. E. (2001). Research methods in industrial and organizational psychology: data collection and data analysis with special consideration to international issues. A N. Ander- son, D. S. Ones, H. K. Sinangil, i C. Viswesvaran (Eds.), Handbook of industruial, work, and organizational psychology (vol. 1, pp. 10-26). London: Sage.
Descargar ahora