El Procés terapèutic

480 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
480
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
71
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El Procés terapèutic

  1. 1. La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental El procés terapèutic 5 de novembre de 2010
  2. 2. D’on venim? Projecte ADEMM. Conscienciació i Empoderament dels usuaris Divulgació de les seves opinions La relació entre els usuaris i els professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió dels usuaris i usuàries. Any 2007 Any 2009 La relació entre les persones usuàries i professionals en l’àmbit de la salut mental. L’opinió des del col·lectiu d’usuaris i professionals.
  3. 3. Presentació De quina manera les relacions entre les persones professionals i les persones afectades per un trastorn mental milloren o dificulten la seva recuperació? Univers Població Territori Persones usuàries dels serveis de salut mental Persones professionals dels serveis de salut mental Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) <ul><li>Descriure què pensen les persones usuàries i professionals de la salut mental a Catalunya sobre la seva relació mútua. </li></ul><ul><li>Detectar i descriure les demandes de les persones usuàries i professionals respecte els serveis de salut mental. </li></ul>Objectius de la recerca
  4. 4. Desenvolupament metodològic 10 grups focals 100 persones aprox. 5 grups d’usuaris 5 grups de professionals El sentit i el significat que se li atorga al procés terapèutic Informe de resultats <ul><li>Anàlisi del procés terapèutic a partir de les estructures de significació </li></ul><ul><li>Detecció d’estructures de significació </li></ul>Metodologia Qualitativa
  5. 5. Resultats L’objectiu del procés terapèutic és millorar la qualitat de vida de les persones que es veuen afectades per una malaltia mental. <ul><li>Recuperar les funcions i capacitats minvades per la malaltia mental. </li></ul><ul><li>Potenciar i mantenir les àrees de la persona que no s’han vist afectades. </li></ul><ul><li>Promoure l’autogestió de la vida de la persona. </li></ul>Els objectius del procés terapèutic El procés terapèutic presenta tres objectius : El procés terapèutic incrementa la seva eficàcia quan la persona usuària participa en la presa de decisions de les intervencions en què està involucrada.
  6. 6. Intervencions basades en la contenció Intervencions basades en la producció de coneixement Intervencions basades en la recuperació de la persona Medi tancat Medi obert Les línies d’intervenció en el procés terapèutic Resultats <ul><li>En un inici el procés terapèutic centra la seva intervenció en la contenció de la malaltia i els seus símptomes: contenció institucional i farmacològica. </li></ul><ul><li>La contenció implica que la persona perd graus de llibertat: queda limitada la seva capacitat d’acció i decisió. </li></ul><ul><li>La malaltia mental adquireix entitat pròpia a partir del diagnòstic. </li></ul><ul><li>El diagnòstic categoritza la simptomatologia permetent que la malaltia metal sigui l’objecte d’intervenció psiquiàtrica i terapèutica. </li></ul><ul><li>El diagnòstic dóna sentit al procés terapèutic: l’organitza i el protocolitza. </li></ul><ul><li>La persona passa a ser el centre de la intervenció terapèutica: s’inicia el tractament per potenciar les seves habiltats i recursos. </li></ul><ul><li>L’autonomia apareix com a fita terapèutica: es promou que la persona recuperi el seu projecte de vida. </li></ul>
  7. 7. Els efectes de les línies d’intervenció Resultats Medi tancat 1.1. El diagnòstic explica la relació de la persona amb la realitat: la seva conducta i els seus raonaments. 1.2. La malatia mental, en tant que diagnosticada, esdevé l’objecte en què es centren la majoria de les intervencions en els contexts hospitalaris. 1.3. Les intervencions del tractament es legitimen i justifiquen a partir del diagnòstic. 2.1. El tracte que rep la persona s’orienta al tractament de la malatia mental. 2.2. El tracte que rep la persona constitueix la identitat que pren la persona en aquests contexts. 3.1. Si el tracte només es basa en el tractamen t és dilueixen les altres qualitats de la persona afectada. Medi obert 3.2. Si aquest tracte basat principalment en el tractament que rep la persona és perllongat en el temps i en diferents contexts es promocionen les pràctiques d’estigma i d’autoestigma. La persona està definida exclusivament a partir de la malaltia mental 1. La malaltia mental es defineix com un atribut fonamental de la persona 2. Les dinàmiques que tenen lloc en els contexts hospitalaris creen les condicions bàsiques de l’ estigma social 3.
  8. 8. Els efectes de les línies d’intervenció Resultats Medi tancat Medi obert Recuperar el poder de decisió resulta una tasca controvertida. 4. Canvi de context Es passa d’unes relacions basades en la contenció i en l’autoritat del saber a unes relacions basades en el treball sobre la recuperació personal. Es pot generar una confusió amb l’expectativa que es té vers el rol de la persona professional. 5.
  9. 9. Els efectes de les línies d’intervenció Resultats Medi obert 6.1. La recuperació basada amb l’autonomia i l’empoderament obre un espai de risc en tant que es treballa a partir de la presa de decisions. 6.2. La presa de decisons implica responsabilitza-se de les propies accions per anar progresivament construint un criteri propi (autonomia i empoderar-se). 6.3. La presa de decisons implica la possibilitat d’error i/o de fustració en tant que els resultats no siguin els esperats. 6.4. Assumir riscos suposa conèixer el ventall de conseqüencies possibles derivades de les nostres decisions. Els ressultats esperats i els no desitjats. Les intervencions terapèutiques basades en la recuperació d’autonomia de la persona usuària poden generar l’ efecte contrari . 6. La recuperació basada en una perspectiva paternalista basa la presa de decisons en l’encert i en la seguretat per encertar. Per tant, no promociona l’autonomia de la persona. La recuperació basada en una perspectiva d’empoderament basa la presa de decisons en la gestió de riscos: en donar eines i suport per decidir i en donar eines i suport per enfrontar-se a les conseqüències.
  10. 10. Els efectes de les línies d’intervenció Resultats Medi tancat Medi obert 7.3. Si la malatia mental esdevé interpretada com un atribut de la persona, llavors qualsevol decisió que prengui serà interpretada com a perillosa, en tant que se li suposa no criteri de realitat. 7.1. Risc : s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que es poden derivar de les accions que depenen de les nostres decisions. 7.2. Perill : s’atribueix al conjunt de conseqüències incertes que poden provenir de les accions que no depenen de la nostra decisió. 7.4. En el procés terapèutic es tendeix més a negar una decisió de la persona usuària per perillosa que a negociar o fer visibles els riscos que comporta la decisió. 7.5. Per contra, si la persona usuària no participa en la presa de decisions , aquesta també pot viure el procés terapèutic com una una situació de perill. En el procés terapèutic no s’acostuma a fer una distinció respecte a què és una situació de perill i què és una situació de risc. 7.
  11. 11. Els efectes de les línies d’intervenció Resultats 8.2 Els protocols i les normatives institucionals marquen unes dirctrius que es contraposen al discurs comunitari. Medi tancat Medi obert 8.1 Les pràctiques en els serveis, tot i explicar-se a si mateixes com a comunitaries, segueixen basant-se en la disciplina i el control com a principal estructura de treball. 8.4 Aquest fenòmen succeeix en un marc institucional i professional en què els diferents paradigmes de saber i coneixement competeixen per imposar la seva perspectiva sociosanitaria. 8.3 Aquesta diferència entre el que es diu i el que es fa té com efecte la pèrdua de confiança i l’increment del malestar amb el sistema sanitari. 8.5 Aquesta competència pot promocionar l’aparició de discursos dogmàtics . 8.6 Quan la diferència entre el que es diu i el que es fa està sustentada per aquests discursos dogmàtics, llavors podem parlar de pràctiques d’hipocresia institucional . Certes institucions promocionen un discurs comunitari que de fet no practiquen en els seus propis serveis. 8.
  12. 12. Conclusions Les intervencions del procés terapèutic també redueixen el grau d’autonomia de la persona usuària. 1. Existeix un conflicte entre les línies d’intervenció basades en la contenció i les basades en la recuperació de la persona. 2. L’establiment d’unes directrius per al procés terapèutic no soluciona un dilema ètic: com fer conviure la llibertat de la persona i els criteris de salut en la presa de decisions del proces terapèutic? 3.
  13. 13. Conclusions Les associacions d’usuaris i d’exusuaris dels serveis de salut mental són un referent bàsic per a: 1. Conèixer els efectes del procés terapèutic desde les persones que el reben. 2. Definir les polítiques públiques de salut mental. Incorporar la perspectiva de les persones usuàries perment complementar la tasca professional en el procés terapèutic. Incorporar la perspectiva de les persones usuàries amplia la mirada centrada en l’individuu: la importància de les relacions socials en el procés terapèutic. Incorporar la perspectiva de les persones usuàries suposa reflexionar sobre el propi posicionament professional.
  14. 14. Amb la col·laboració de: Gràcies per la vostra atenció

×