2. La literatura especialitzada mostra que el concepte
de superdotació ha anat evolucionant en relació
amb els models d’intel·ligència i funcionament
cognitiu i també amb els instruments de mesura
que s’han anat desenvolupament. Tot i anar
evolucionant, es pot dir que l’estat actual de
coneixement vers la intel·ligència, les altes
capacitats i els instruments de mesura no
permeten establir una única teoria comprensiva del
tema. La perspectiva teòrica que fonamentarà
aquest projecte serà un model obert i flexible que
englobi part dels plantejaments existents. El
projecte intenta estar fonamentat en models
explicatius complementaris que ens permetran
identificar els alumnes amb altes capacitats amb
l’objectiu de potenciar al màxim les seves
possibilitats i d’establir una intervenció que atengui
adequadament a la diversitat d’aquests alumnes.
Fonaments teòrics:
3. Models basats en capacitats, en concret el Model d’intel·ligències múltiples de
Gardner el qual considera que la intel·ligència té una natura múltiple i que a part
d’identificar als nens amb superdotació cal tenir en compte els nens talentosos els
quals utilitzen més una intel·ligència que les altres (intrapersonal, interpersonal,
naturalista, musical, visualespacial, cinesicocorporal, lingüística, logicomatemàtica i
existencial).
4. Models basats en el rendiment amb el model de Renzulli el qual formula la
teoria dels tres anells per a determinar el que anomena “comportament
superdotat”. Segons aquesta teoria la superdotació es situa en la intersecció
entre tres capacitats: habilitat intel·lectual per sobre de la mitja, gran
compromís en la tasca i creativitat elevada. Defineix l’habilitat intel·lectual
per sobre de la mitja des de dues vessants: com una “habilitat general que
consisteix en la capacitat de processar informació, integrar experiències que
tenen com a resultat resposts adequades que s’adapten a noves situacions i la
capacitat de desenvolupar un pensament abstracte” i d’altra banda, com unes
habilitats específiques o capacitat per a realitzar una o diverses activitats
especialitzades (química, ballet, matemàtiques...)
5. Models cognitius amb el model de R.J. Sternberg el qual, juntament amb
J.Davidson, situen les característiques dels alumnes amb altes capacitats en la
seva capacitat per processar de forma novedosa la informació. Sternberg és
responsable de la teoria triarquia de la intel·ligència en la qual es plantegen tres
nivells de funcionament intel·lectual: individual, contextual i experiencial
6. Podem definir i caracteritzar, a partir d’aquests models, els alumnes amb altes
capacitats com:
Superdotats: Tenen una capacitat superior a la mitjana, una alta productivitat i un
alt rendiment acadèmic. Alguns dels problemes que poden presentar són la manca
de motivació vers els estudis, baix nivell d’estudis per influència social (intentar no
destacar), dissincronia interna o externa
Talentosos: el talent és “una capacitat de la persona, centrada en una àrea
específica, en un aspecte cognitiu o en una destresa de comportament en la qual
excel·leix de manera clara i distinta”. Podem trobar talent acadèmic, matemàtic,
creatiu, social, artístic, físic, lògic.
Precoços: es defineix la precocitat com una excepcionalitat evolutiva, a diferencia
de la superdotació i el talent, en el qual es produeix un avançament maduratiu del
desenvolupament cognitiu en un temps més breu que el considerat normal. Aquests
alumnes presenten necessitats especial perquè adquireixen abans del que seria
d’esperar coneixements i destreses i dominen alguns dels continguts programats
pel nivell.
Genovard, C.; Castelló, A. (1998) Psicopedagogía de la superdotació. Barcelona.Universitat Oberta de Catalunya
7. En termes pràctics…..
Podem parlar de superdotació intel.lectual quan es detecta en el nen/a altes capacitats en
moltes àrees de la intel.ligència, a més de creativitat i perseverança. Podem observar-lo en la
seva producció de tasques escolars o extraescolars, en el seu comportament habitual, o en la
realització de proves estandaritzades.
8. • Capacitat intel·lectual en general i aptitud acadèmica específica.
• És voluntariós en la recerca de nous coneixements i no es distreu amb facilitat.
• Comprèn amb facilitat la informació que adquireix i la recorda.
• Mostra resultats excepcionals en alguna matèria.
• Pensament creatiu i productiu.
•Aplica els coneixements adquirits en una matèria o a una altra diferent.
• Genera gran quantitat d’idees i solucions davant els problemes.
• és arriscat i especulatiu.
• Líder.
• Respon bé a la responsabilitat.
• Demostra originalitat al combinar idees, mètodes i formes d’expressió artístiques.
• Inicia, composa o adapta jocs, música, discursos, etc, lliure de la influència dels pares o
professors.
•Habilitat psicomotora.
• Enfronta problemes de tipus mecànic.
• Motivació i voluntat. Es concentra en un tema i persisteix fins que no ho acaba.
• S’avorreix fàcilment amb tasques rutinàries.
• Prefereix treballar independentment i necessita poca ajuda.
Característiques generals. (Renzulli, 1977)
9. Models educatius específics:
Els alumnes amb altes capacitats necessiten ajuts i programes educatius
especials per potenciar el seu desenvolupament intel.lectual. Existeixen
diferents models. Podem destacar:
Acceleració.
Avançament d’un o
més cursos escolars.
Procediment regulat
administrativament i
es necessita una
modificació curricular.
Enriquiment Agrupament Altres
estratègies
10. Enriquiment….
• Pla Individualitzat (PI): canvi d’objectius i redefinició del currículum.
• Ampliació del currículum: afegir continguts en quantitat i qualitat.
• Enriquiment aleatori: l’alumne treballarà a pertir de les seves motivacions i
interessos. Cal una revisió docent.
11. Agrupament…..
Ajuntar alumnes de característiques semblants en el mateix centre o en escoles
específiques.
Tant la metodologia com el currículum s’ajusten a les necessitats dels alumnes.
12. Altres estratègies….
• Tutors referents.
• Treball amb experts.
• Aula de suport.
• Centres específics (compartits…)
• Mesures organitzatives: (agrupaments flexibles, organització d’espais, temps,
material,…
• Acció tutorial (actitud positiva del mestre/a cap a l’alumne amb AACC)
• Orientació.
• Formació de mestres per a la detecció d’alumnes amb AACC.
• Treballs específics, complementaris, paral·lels,…
Equip d’orientació
13. Cal considerar….
Els nens/es amb altes capacitats no necessàriament obtenen notes brillants, ni el
mateix rendiment en totes les matèries. L’estabilitat en la determinació d’altes
capacitats no es produeix abans de l’adolescència, per tant cal ser cautelós a l’hora del
diagnòstic (Castelló, 1999)
(Notícia la Vanguardia. 11 de desembre de 2008)
“Cerca del 40% de los niños superdotados a nivel intelectual, no acaban la Enseñanza
Secundaria Obligatoria (ESO), por no sentirse suficientemente estimulados en el sistema
educativo actual”
14. Gràcies per la vostra atenció.
Anna Canet Domínguez.
Departament d’orientació.
