SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
Revolucions<br />Hi van haver dos revolucions clarament diferenciades i amb objectius diferents però que no es poden dividir en importància ja que com va dir Diez del Corral el 1989, al llibre “Historia de la Union Sovietica” de Carlos Taibo ...<br />[…] el hecho de que la primera fue el resultado de un movimiento espontaneo de masas que pilló absolutamente desprevenidos a todos los partidos y organizaciones de la oposición, mientras que la segunda fue consecuencia de una decisión política consciente de un partido, el bolchevique, que si al principio se vio desbordado por los acontecimientos, a partir de cierto momento apareció como el único capaz de proponer unas metas claras y concretas.<br />La revolució de febrer<br />-Els anys anteriors a 1917, Lenin el que actualment es coneix com a líder del comunisme rus, estava exiliat a Alemanya i per molts ja no era més que un alemany amb orígens russos i tot el que deia de Rússia es posava en entredit per el temps que feia que era fora del país. <br />Al començar la guerra Lenin ja formava part del partit socialdemòcrata i com tants d’altres d’aquest partit estava exiliat a Alemanya però al allargar-se la guerra l’estat alemany va veure en ell i els demes exiliats la oportunitat de desestabilitzar l’estat rus des de la rereguarda i amb trens blindats els va enviar a Petrogrado on van ser rebuts per part de centenars de persones del partit socialdemòcrata. Però això serà el 3 d’abril de 1917 just després de la revolució de Febrer. Amb aquesta dada es desmenteix la posició del estat soviètic de que Lenin havia estat precursor de les dos revolucions, i més aviat, simplement, se les va trobar.    <br />A principis del 1917 la moral de les tropes destinades al frent de combat estava en el seu punt més baix. Tot i això ningú semblava augurar la caiguda d’un regim que havia superat les revolucions de 1905, que havia sabut tirar endavant les reformes de Stopilin i que tot i això  tenia el sistema policial més fort d’Europa. Per aquests fets Lenin, el gener de 1917, inclús va dir “Quizas nosotros los miembros de la vieja generacion no veamos las batallas mas importantes de la revolucion que esta por venir”.<br />Però increïblement els fets es van accelerar com va predir Lenin a principis de Febrer i els bolxevics es van preparar per treure-li el màxim profit. El que no va ser gaire previsor va ser Nicolas II que es podria haver salvat si haques concedit algunes concessions al poble que les reclamava. <br />Finalment, entre els dies 23 i 25 es va produir una gran manifestació a la capital Petrogado que va ser reprimida durament per l’exèrcit tot i que al cap de poques hores la guarnició de la mateixa capital ja confraternitzava amb els manifestants. El 2 de març el Tsar abdicava i es formava un govern provisional que segons ells mateixos només tenien un problema, la guerra. La majoria del govern apostava per seguir lluitant fins a obtenir la victòria, però a mesura que avançava el temps i la guerra seguia es van anar obrint altres idees com seguir lluitant però no per aconseguir la Victoria sinó per aconseguir una pau honrosa sense anexions ni concessions.<br />Els continus governs provisionals, en va haver de diversos, apenes aconseguien mitigar el malestar de la societat russa que va anar veient com amb el govern provisional els mètodes del tsarisme continuaven tot i la revolució.<br />A més amb el govern provisional es va anar veient dos cares del poder, el soviet de Petrogrado i el govern en si, aquestes cares es diferenciaven en que com va dir el primer ministre del moment, el príncep Gueorigui Lvov, el soviet tenia “poder sense autoritat” i el govern provisional “autoritat sense poder” per lo qual el govern provisional escassament revolucionari es tenia que suportar constantment en el soviet per poder aplicar les noves lleis o normes. Un dels principals problemes del govern provisional era que careixia d’un poder policial fort amb el que aplicar el seu poder i això com ja em dit abans era el que feia que es tingues de suportar constantment en el soviet.  <br />Aquest malestar general amb el govern provisional la van aprofitar els bolxevics per augmentar el seu nombre d’afiliats dels 20.000 al febrer fins 200.000 al juliol tot i que amb una escassa presencia en els camperols. La resposta a aquesta inestabilitat en el govern per l’exèrcit va ser enviar a delegats als principals soviets als quals van reconèixer com a autoritat política la qual negaven al govern provisional.<br />La Revolució d’Octubre<br />Al juliol les revoltes i els disturbis es van intensificar, els camperols van assaltar les terres dels grans propietaris, a les ciutats els obres utilitzant els comitès de fabrica van començar a apoderar-se d’aquestes fent fora als seus propietaris, moltes fabriques tancaven per falta -  excepte les d’armes i municions – de mercat i consum. <br />Aquesta inestabilitat va portar a que es formes un nou govern provisional molt mes conservador presidit per Kerensky. Dins del nou govern es van començar a sentir veus que parlaven de la necessitat de que s’establís una dictadura militar per tal de poder controlar el poble, aquestes paraules van cobrar forma amb el nom de Alesksandr Kornílov qui no va dudar en aprovar una intervenció militar liderada per ell mateix. Els moviments militars de Kornílov a prop de la capital van produir la destitució d’aquest per part de Kerensky. Els bolxevics es van veure un altre cop beneficiats per la seva postura clara d’oposició a la guerra.<br />A partir de setembre els partits politics es van anar vigilant entre ells però es van oblidar dels bolxevics als quals no prestaven atenció. A part de les zones de Moscou, Petrogrado i els Urals – on els bolxevics eren majoria – un gran nombre de ciutats importants encara estaven amb majoria menxevica i als camps els més aclamats eren els socialistes revolucionaris que també tenien notable importància a l’exèrcit. <br />Finalment Lenin va començar el mes de setembre a proposar al comite general bolxevic l’intent d’un cop d’estat perpetrat pels bolxevics. Al principi la proposició va ser negada i Lenin contaba amb pocs suports però finalment el 10 d’octubre i després de moltes discussions es va acabar aprovant.<br />El 24 d’octubre de 1917 van quedar trencades les relacions entre les autoritats militars i el Comitè Militar Revolucionari, que amb clara majoria bolxevic i depenent del soviet de Petrogrado també amb majoria bolxevic, havia estat creat  per fer frent a una eventual repetició de l’assumpte Kornílov. Davant l’amenaça bolxevic Kérenski va decretar l’estat d’alarma i va decidir tancar dos diaris bolxevics, i va ordenar que l’exercit ocupes les zones més importants de la ciutat. El 24 i 25 d’octubre les unitats de l’exèrcit afins als bolxevics entren a la ciutat amb el suport de la “Guardia Vermella” la qual estava formada per obrers i preparada dies abans pels bolxevics. Finalment Kerenski incapacitat per posicionar tropes lleials no va poder evitar que en poques hores els bolxevics controlessin la capital. <br />Aquests aconteixements no van ser gaire seguits des de Europa on consideraven que els bolxevics en cas de que arribessin al poder no s’hi podrien mantenir. Però finalment es va demostrar que la forta disciplina i el sistema militar per el qual estava regit el partit bolxevic van portar, com veurem més endavant, a una estabilitat en el poder.<br />Després de la toma de la capital per part dels bolxevics es va produir una forta manifestació en contra per part de menxevics i socialistes de dretes i això en paraules del periodista menxevic rus Nikolai Sujánov va deixar “totalmente libres de las manos de los bolcheviques... solos en el ruedo de la revolucion”. A continuació, es va elegir un Comitè Central Executiu totalment compost per Bolxevics i encapçalat per Lenin.<br />Com més tard van dir conservadors i persones de dretes la revolució no va ser un moment de caos i anarquia, ni tampoc una revolució finançada pels alemanys sinó també va ser la conclusió d’un missatge clar i ferm, una ferma doctrina de partit  els que van fer obtenir la victòria als que primer es van dir socialdemòcrates i finalment bolxevics.  <br />    <br />  <br />
Revolucions
Revolucions
Revolucions

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

La creació de la URSS i Stalin
La creació de la URSS i StalinLa creació de la URSS i Stalin
La creació de la URSS i Stalin
 
La Revolució Russa
La Revolució RussaLa Revolució Russa
La Revolució Russa
 
Unitat 7 la revolució russa
Unitat 7   la revolució russaUnitat 7   la revolució russa
Unitat 7 la revolució russa
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
La Revolució Russa
La Revolució RussaLa Revolució Russa
La Revolució Russa
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
La constitució de l'estat sovietic
La constitució de l'estat sovieticLa constitució de l'estat sovietic
La constitució de l'estat sovietic
 
Unitat 7 La Revolució Russa Ca
Unitat 7   La Revolució Russa   CaUnitat 7   La Revolució Russa   Ca
Unitat 7 La Revolució Russa Ca
 
Revolució urss
Revolució urssRevolució urss
Revolució urss
 
Tema 8 hmc 2016 17
Tema 8 hmc 2016 17Tema 8 hmc 2016 17
Tema 8 hmc 2016 17
 
T7 Rev Russa
T7 Rev RussaT7 Rev Russa
T7 Rev Russa
 
La Revolució Russa i la formació de la URSS
La Revolució Russa i la formació de la URSSLa Revolució Russa i la formació de la URSS
La Revolució Russa i la formació de la URSS
 
la caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarismela caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarisme
 
Revolució Russa
Revolució RussaRevolució Russa
Revolució Russa
 
Revolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSSRevolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSS
 
Revolució russa
Revolució russaRevolució russa
Revolució russa
 
l´URSS. un nou estat.
l´URSS. un nou estat.l´URSS. un nou estat.
l´URSS. un nou estat.
 
La revolució russa i la URSS
La revolució russa i la URSSLa revolució russa i la URSS
La revolució russa i la URSS
 
Revoluciorussa · Iescelestibellera
Revoluciorussa · IescelestibelleraRevoluciorussa · Iescelestibellera
Revoluciorussa · Iescelestibellera
 

Destacado

1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx
1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx
1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxxEduardo Ruiz
 
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umssRuben Lopez
 
Edii presentation BRU 09052012
Edii presentation BRU 09052012Edii presentation BRU 09052012
Edii presentation BRU 09052012Tapio Koskinen
 
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigües
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigüesGlifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigües
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigüesmiquelv
 
Entrpreneurship development institute of india(edii)
Entrpreneurship development institute of india(edii)Entrpreneurship development institute of india(edii)
Entrpreneurship development institute of india(edii)Simran Kaur
 
District industries centres(dics)
District industries centres(dics)District industries centres(dics)
District industries centres(dics)Simran Kaur
 
The 'District Industries Centre' (DICs)
The 'District Industries Centre' (DICs)The 'District Industries Centre' (DICs)
The 'District Industries Centre' (DICs)Mallikarjun Hosamani
 

Destacado (9)

1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx
1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx
1 fp me-reporte-convivencia-aplicacic3b3n-aamtic_gxx
 
Bullying
BullyingBullying
Bullying
 
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss
67496524 libro-instalaciones-electric-as-umss
 
Edii presentation BRU 09052012
Edii presentation BRU 09052012Edii presentation BRU 09052012
Edii presentation BRU 09052012
 
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigües
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigüesGlifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigües
Glifosat en sistemes agrícoles, sòls i aigües
 
District Industries Center
District Industries CenterDistrict Industries Center
District Industries Center
 
Entrpreneurship development institute of india(edii)
Entrpreneurship development institute of india(edii)Entrpreneurship development institute of india(edii)
Entrpreneurship development institute of india(edii)
 
District industries centres(dics)
District industries centres(dics)District industries centres(dics)
District industries centres(dics)
 
The 'District Industries Centre' (DICs)
The 'District Industries Centre' (DICs)The 'District Industries Centre' (DICs)
The 'District Industries Centre' (DICs)
 

Similar a Revolucions

De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.
De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.
De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.David Sancho
 
Tema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaTema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaEva María Gil
 
La revolució russa power point
La revolució russa power pointLa revolució russa power point
La revolució russa power pointvalencianomorales
 
Revolució SovièTica
Revolució SovièTicaRevolució SovièTica
Revolució SovièTicaEduard Costa
 
Revolució Russa
Revolució RussaRevolució Russa
Revolució RussaJoanGramaje
 
Revolució russa power
Revolució russa powerRevolució russa power
Revolució russa powerMiiraago
 
Revolució russa
Revolució russaRevolució russa
Revolució russaPerezIrene
 
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La Revolució Soviètica
La Revolució SovièticaLa Revolució Soviètica
La Revolució Sovièticaneusgr
 
Revolució russa
Revolució russaRevolució russa
Revolució russamnavarr8
 
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-157. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15martav57
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSAjoanet83
 

Similar a Revolucions (20)

REVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSAREVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.
De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.
De la caiguda del Tsar a la Revolució d'Octubre. 100 anys de la revolució russa.
 
Tema 8
Tema 8Tema 8
Tema 8
 
Tema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaTema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució Russa
 
La revolució russa power point
La revolució russa power pointLa revolució russa power point
La revolució russa power point
 
Power historia
Power historiaPower historia
Power historia
 
Unitat 7 La Revolució SovièTica
Unitat 7 La Revolució SovièTicaUnitat 7 La Revolució SovièTica
Unitat 7 La Revolució SovièTica
 
Revolució SovièTica
Revolució SovièTicaRevolució SovièTica
Revolució SovièTica
 
Revolució Russa
Revolució RussaRevolució Russa
Revolució Russa
 
Revolució russa power
Revolució russa powerRevolució russa power
Revolució russa power
 
Power historia
Power historiaPower historia
Power historia
 
Revolució russa
Revolució russaRevolució russa
Revolució russa
 
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-ca-090227030922-phpapp02
 
Revoluciórussa
RevoluciórussaRevoluciórussa
Revoluciórussa
 
La Revolució Soviètica
La Revolució SovièticaLa Revolució Soviètica
La Revolució Soviètica
 
Rev russa 14
Rev russa 14Rev russa 14
Rev russa 14
 
Revolució russa
Revolució russaRevolució russa
Revolució russa
 
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-157. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
 

Más de m r

Generación del 98
Generación del 98Generación del 98
Generación del 98m r
 
Catala2
Catala2Catala2
Catala2m r
 
Pere calders exercici 3
Pere calders exercici 3Pere calders exercici 3
Pere calders exercici 3m r
 
calders 1
calders 1calders 1
calders 1m r
 
Exercicis sintaxi
Exercicis sintaxiExercicis sintaxi
Exercicis sintaxim r
 
Ejerciciosmatesss2
Ejerciciosmatesss2Ejerciciosmatesss2
Ejerciciosmatesss2m r
 
Ejerciciosmatess
EjerciciosmatessEjerciciosmatess
Ejerciciosmatessm r
 
Blog
BlogBlog
Blogm r
 
La sang catala
La sang catalaLa sang catala
La sang catalam r
 
Activitats equació vectorial
Activitats equació vectorialActivitats equació vectorial
Activitats equació vectorialm r
 
Carme Riera
Carme RieraCarme Riera
Carme Rieram r
 
Carme riera
Carme rieraCarme riera
Carme rieram r
 
Assaig de cantic al temple; salvador espriu
Assaig de cantic al temple; salvador espriuAssaig de cantic al temple; salvador espriu
Assaig de cantic al temple; salvador esprium r
 
Practica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kimPractica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kimm r
 
Cubisme
CubismeCubisme
Cubismem r
 
Vectors
VectorsVectors
Vectorsm r
 
Vectors M.raya C.martinez
Vectors M.raya C.martinezVectors M.raya C.martinez
Vectors M.raya C.martinezm r
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador esprium r
 
Conseqüències de la revolució
Conseqüències de la revolucióConseqüències de la revolució
Conseqüències de la revolucióm r
 
Educ fisica: entrenament aerobic
Educ fisica: entrenament aerobicEduc fisica: entrenament aerobic
Educ fisica: entrenament aerobicm r
 

Más de m r (20)

Generación del 98
Generación del 98Generación del 98
Generación del 98
 
Catala2
Catala2Catala2
Catala2
 
Pere calders exercici 3
Pere calders exercici 3Pere calders exercici 3
Pere calders exercici 3
 
calders 1
calders 1calders 1
calders 1
 
Exercicis sintaxi
Exercicis sintaxiExercicis sintaxi
Exercicis sintaxi
 
Ejerciciosmatesss2
Ejerciciosmatesss2Ejerciciosmatesss2
Ejerciciosmatesss2
 
Ejerciciosmatess
EjerciciosmatessEjerciciosmatess
Ejerciciosmatess
 
Blog
BlogBlog
Blog
 
La sang catala
La sang catalaLa sang catala
La sang catala
 
Activitats equació vectorial
Activitats equació vectorialActivitats equació vectorial
Activitats equació vectorial
 
Carme Riera
Carme RieraCarme Riera
Carme Riera
 
Carme riera
Carme rieraCarme riera
Carme riera
 
Assaig de cantic al temple; salvador espriu
Assaig de cantic al temple; salvador espriuAssaig de cantic al temple; salvador espriu
Assaig de cantic al temple; salvador espriu
 
Practica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kimPractica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kim
 
Cubisme
CubismeCubisme
Cubisme
 
Vectors
VectorsVectors
Vectors
 
Vectors M.raya C.martinez
Vectors M.raya C.martinezVectors M.raya C.martinez
Vectors M.raya C.martinez
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Conseqüències de la revolució
Conseqüències de la revolucióConseqüències de la revolució
Conseqüències de la revolució
 
Educ fisica: entrenament aerobic
Educ fisica: entrenament aerobicEduc fisica: entrenament aerobic
Educ fisica: entrenament aerobic
 

Revolucions

  • 1. Revolucions<br />Hi van haver dos revolucions clarament diferenciades i amb objectius diferents però que no es poden dividir en importància ja que com va dir Diez del Corral el 1989, al llibre “Historia de la Union Sovietica” de Carlos Taibo ...<br />[…] el hecho de que la primera fue el resultado de un movimiento espontaneo de masas que pilló absolutamente desprevenidos a todos los partidos y organizaciones de la oposición, mientras que la segunda fue consecuencia de una decisión política consciente de un partido, el bolchevique, que si al principio se vio desbordado por los acontecimientos, a partir de cierto momento apareció como el único capaz de proponer unas metas claras y concretas.<br />La revolució de febrer<br />-Els anys anteriors a 1917, Lenin el que actualment es coneix com a líder del comunisme rus, estava exiliat a Alemanya i per molts ja no era més que un alemany amb orígens russos i tot el que deia de Rússia es posava en entredit per el temps que feia que era fora del país. <br />Al començar la guerra Lenin ja formava part del partit socialdemòcrata i com tants d’altres d’aquest partit estava exiliat a Alemanya però al allargar-se la guerra l’estat alemany va veure en ell i els demes exiliats la oportunitat de desestabilitzar l’estat rus des de la rereguarda i amb trens blindats els va enviar a Petrogrado on van ser rebuts per part de centenars de persones del partit socialdemòcrata. Però això serà el 3 d’abril de 1917 just després de la revolució de Febrer. Amb aquesta dada es desmenteix la posició del estat soviètic de que Lenin havia estat precursor de les dos revolucions, i més aviat, simplement, se les va trobar. <br />A principis del 1917 la moral de les tropes destinades al frent de combat estava en el seu punt més baix. Tot i això ningú semblava augurar la caiguda d’un regim que havia superat les revolucions de 1905, que havia sabut tirar endavant les reformes de Stopilin i que tot i això tenia el sistema policial més fort d’Europa. Per aquests fets Lenin, el gener de 1917, inclús va dir “Quizas nosotros los miembros de la vieja generacion no veamos las batallas mas importantes de la revolucion que esta por venir”.<br />Però increïblement els fets es van accelerar com va predir Lenin a principis de Febrer i els bolxevics es van preparar per treure-li el màxim profit. El que no va ser gaire previsor va ser Nicolas II que es podria haver salvat si haques concedit algunes concessions al poble que les reclamava. <br />Finalment, entre els dies 23 i 25 es va produir una gran manifestació a la capital Petrogado que va ser reprimida durament per l’exèrcit tot i que al cap de poques hores la guarnició de la mateixa capital ja confraternitzava amb els manifestants. El 2 de març el Tsar abdicava i es formava un govern provisional que segons ells mateixos només tenien un problema, la guerra. La majoria del govern apostava per seguir lluitant fins a obtenir la victòria, però a mesura que avançava el temps i la guerra seguia es van anar obrint altres idees com seguir lluitant però no per aconseguir la Victoria sinó per aconseguir una pau honrosa sense anexions ni concessions.<br />Els continus governs provisionals, en va haver de diversos, apenes aconseguien mitigar el malestar de la societat russa que va anar veient com amb el govern provisional els mètodes del tsarisme continuaven tot i la revolució.<br />A més amb el govern provisional es va anar veient dos cares del poder, el soviet de Petrogrado i el govern en si, aquestes cares es diferenciaven en que com va dir el primer ministre del moment, el príncep Gueorigui Lvov, el soviet tenia “poder sense autoritat” i el govern provisional “autoritat sense poder” per lo qual el govern provisional escassament revolucionari es tenia que suportar constantment en el soviet per poder aplicar les noves lleis o normes. Un dels principals problemes del govern provisional era que careixia d’un poder policial fort amb el que aplicar el seu poder i això com ja em dit abans era el que feia que es tingues de suportar constantment en el soviet. <br />Aquest malestar general amb el govern provisional la van aprofitar els bolxevics per augmentar el seu nombre d’afiliats dels 20.000 al febrer fins 200.000 al juliol tot i que amb una escassa presencia en els camperols. La resposta a aquesta inestabilitat en el govern per l’exèrcit va ser enviar a delegats als principals soviets als quals van reconèixer com a autoritat política la qual negaven al govern provisional.<br />La Revolució d’Octubre<br />Al juliol les revoltes i els disturbis es van intensificar, els camperols van assaltar les terres dels grans propietaris, a les ciutats els obres utilitzant els comitès de fabrica van començar a apoderar-se d’aquestes fent fora als seus propietaris, moltes fabriques tancaven per falta - excepte les d’armes i municions – de mercat i consum. <br />Aquesta inestabilitat va portar a que es formes un nou govern provisional molt mes conservador presidit per Kerensky. Dins del nou govern es van començar a sentir veus que parlaven de la necessitat de que s’establís una dictadura militar per tal de poder controlar el poble, aquestes paraules van cobrar forma amb el nom de Alesksandr Kornílov qui no va dudar en aprovar una intervenció militar liderada per ell mateix. Els moviments militars de Kornílov a prop de la capital van produir la destitució d’aquest per part de Kerensky. Els bolxevics es van veure un altre cop beneficiats per la seva postura clara d’oposició a la guerra.<br />A partir de setembre els partits politics es van anar vigilant entre ells però es van oblidar dels bolxevics als quals no prestaven atenció. A part de les zones de Moscou, Petrogrado i els Urals – on els bolxevics eren majoria – un gran nombre de ciutats importants encara estaven amb majoria menxevica i als camps els més aclamats eren els socialistes revolucionaris que també tenien notable importància a l’exèrcit. <br />Finalment Lenin va començar el mes de setembre a proposar al comite general bolxevic l’intent d’un cop d’estat perpetrat pels bolxevics. Al principi la proposició va ser negada i Lenin contaba amb pocs suports però finalment el 10 d’octubre i després de moltes discussions es va acabar aprovant.<br />El 24 d’octubre de 1917 van quedar trencades les relacions entre les autoritats militars i el Comitè Militar Revolucionari, que amb clara majoria bolxevic i depenent del soviet de Petrogrado també amb majoria bolxevic, havia estat creat per fer frent a una eventual repetició de l’assumpte Kornílov. Davant l’amenaça bolxevic Kérenski va decretar l’estat d’alarma i va decidir tancar dos diaris bolxevics, i va ordenar que l’exercit ocupes les zones més importants de la ciutat. El 24 i 25 d’octubre les unitats de l’exèrcit afins als bolxevics entren a la ciutat amb el suport de la “Guardia Vermella” la qual estava formada per obrers i preparada dies abans pels bolxevics. Finalment Kerenski incapacitat per posicionar tropes lleials no va poder evitar que en poques hores els bolxevics controlessin la capital. <br />Aquests aconteixements no van ser gaire seguits des de Europa on consideraven que els bolxevics en cas de que arribessin al poder no s’hi podrien mantenir. Però finalment es va demostrar que la forta disciplina i el sistema militar per el qual estava regit el partit bolxevic van portar, com veurem més endavant, a una estabilitat en el poder.<br />Després de la toma de la capital per part dels bolxevics es va produir una forta manifestació en contra per part de menxevics i socialistes de dretes i això en paraules del periodista menxevic rus Nikolai Sujánov va deixar “totalmente libres de las manos de los bolcheviques... solos en el ruedo de la revolucion”. A continuació, es va elegir un Comitè Central Executiu totalment compost per Bolxevics i encapçalat per Lenin.<br />Com més tard van dir conservadors i persones de dretes la revolució no va ser un moment de caos i anarquia, ni tampoc una revolució finançada pels alemanys sinó també va ser la conclusió d’un missatge clar i ferm, una ferma doctrina de partit els que van fer obtenir la victòria als que primer es van dir socialdemòcrates i finalment bolxevics. <br /> <br /> <br />