1. Revolucions<br />Hi van haver dos revolucions clarament diferenciades i amb objectius diferents però que no es poden dividir en importància ja que com va dir Diez del Corral el 1989, al llibre “Historia de la Union Sovietica” de Carlos Taibo ...<br />[…] el hecho de que la primera fue el resultado de un movimiento espontaneo de masas que pilló absolutamente desprevenidos a todos los partidos y organizaciones de la oposición, mientras que la segunda fue consecuencia de una decisión política consciente de un partido, el bolchevique, que si al principio se vio desbordado por los acontecimientos, a partir de cierto momento apareció como el único capaz de proponer unas metas claras y concretas.<br />La revolució de febrer<br />-Els anys anteriors a 1917, Lenin el que actualment es coneix com a líder del comunisme rus, estava exiliat a Alemanya i per molts ja no era més que un alemany amb orígens russos i tot el que deia de Rússia es posava en entredit per el temps que feia que era fora del país. <br />Al començar la guerra Lenin ja formava part del partit socialdemòcrata i com tants d’altres d’aquest partit estava exiliat a Alemanya però al allargar-se la guerra l’estat alemany va veure en ell i els demes exiliats la oportunitat de desestabilitzar l’estat rus des de la rereguarda i amb trens blindats els va enviar a Petrogrado on van ser rebuts per part de centenars de persones del partit socialdemòcrata. Però això serà el 3 d’abril de 1917 just després de la revolució de Febrer. Amb aquesta dada es desmenteix la posició del estat soviètic de que Lenin havia estat precursor de les dos revolucions, i més aviat, simplement, se les va trobar. <br />A principis del 1917 la moral de les tropes destinades al frent de combat estava en el seu punt més baix. Tot i això ningú semblava augurar la caiguda d’un regim que havia superat les revolucions de 1905, que havia sabut tirar endavant les reformes de Stopilin i que tot i això tenia el sistema policial més fort d’Europa. Per aquests fets Lenin, el gener de 1917, inclús va dir “Quizas nosotros los miembros de la vieja generacion no veamos las batallas mas importantes de la revolucion que esta por venir”.<br />Però increïblement els fets es van accelerar com va predir Lenin a principis de Febrer i els bolxevics es van preparar per treure-li el màxim profit. El que no va ser gaire previsor va ser Nicolas II que es podria haver salvat si haques concedit algunes concessions al poble que les reclamava. <br />Finalment, entre els dies 23 i 25 es va produir una gran manifestació a la capital Petrogado que va ser reprimida durament per l’exèrcit tot i que al cap de poques hores la guarnició de la mateixa capital ja confraternitzava amb els manifestants. El 2 de març el Tsar abdicava i es formava un govern provisional que segons ells mateixos només tenien un problema, la guerra. La majoria del govern apostava per seguir lluitant fins a obtenir la victòria, però a mesura que avançava el temps i la guerra seguia es van anar obrint altres idees com seguir lluitant però no per aconseguir la Victoria sinó per aconseguir una pau honrosa sense anexions ni concessions.<br />Els continus governs provisionals, en va haver de diversos, apenes aconseguien mitigar el malestar de la societat russa que va anar veient com amb el govern provisional els mètodes del tsarisme continuaven tot i la revolució.<br />A més amb el govern provisional es va anar veient dos cares del poder, el soviet de Petrogrado i el govern en si, aquestes cares es diferenciaven en que com va dir el primer ministre del moment, el príncep Gueorigui Lvov, el soviet tenia “poder sense autoritat” i el govern provisional “autoritat sense poder” per lo qual el govern provisional escassament revolucionari es tenia que suportar constantment en el soviet per poder aplicar les noves lleis o normes. Un dels principals problemes del govern provisional era que careixia d’un poder policial fort amb el que aplicar el seu poder i això com ja em dit abans era el que feia que es tingues de suportar constantment en el soviet. <br />Aquest malestar general amb el govern provisional la van aprofitar els bolxevics per augmentar el seu nombre d’afiliats dels 20.000 al febrer fins 200.000 al juliol tot i que amb una escassa presencia en els camperols. La resposta a aquesta inestabilitat en el govern per l’exèrcit va ser enviar a delegats als principals soviets als quals van reconèixer com a autoritat política la qual negaven al govern provisional.<br />La Revolució d’Octubre<br />Al juliol les revoltes i els disturbis es van intensificar, els camperols van assaltar les terres dels grans propietaris, a les ciutats els obres utilitzant els comitès de fabrica van començar a apoderar-se d’aquestes fent fora als seus propietaris, moltes fabriques tancaven per falta - excepte les d’armes i municions – de mercat i consum. <br />Aquesta inestabilitat va portar a que es formes un nou govern provisional molt mes conservador presidit per Kerensky. Dins del nou govern es van començar a sentir veus que parlaven de la necessitat de que s’establís una dictadura militar per tal de poder controlar el poble, aquestes paraules van cobrar forma amb el nom de Alesksandr Kornílov qui no va dudar en aprovar una intervenció militar liderada per ell mateix. Els moviments militars de Kornílov a prop de la capital van produir la destitució d’aquest per part de Kerensky. Els bolxevics es van veure un altre cop beneficiats per la seva postura clara d’oposició a la guerra.<br />A partir de setembre els partits politics es van anar vigilant entre ells però es van oblidar dels bolxevics als quals no prestaven atenció. A part de les zones de Moscou, Petrogrado i els Urals – on els bolxevics eren majoria – un gran nombre de ciutats importants encara estaven amb majoria menxevica i als camps els més aclamats eren els socialistes revolucionaris que també tenien notable importància a l’exèrcit. <br />Finalment Lenin va començar el mes de setembre a proposar al comite general bolxevic l’intent d’un cop d’estat perpetrat pels bolxevics. Al principi la proposició va ser negada i Lenin contaba amb pocs suports però finalment el 10 d’octubre i després de moltes discussions es va acabar aprovant.<br />El 24 d’octubre de 1917 van quedar trencades les relacions entre les autoritats militars i el Comitè Militar Revolucionari, que amb clara majoria bolxevic i depenent del soviet de Petrogrado també amb majoria bolxevic, havia estat creat per fer frent a una eventual repetició de l’assumpte Kornílov. Davant l’amenaça bolxevic Kérenski va decretar l’estat d’alarma i va decidir tancar dos diaris bolxevics, i va ordenar que l’exercit ocupes les zones més importants de la ciutat. El 24 i 25 d’octubre les unitats de l’exèrcit afins als bolxevics entren a la ciutat amb el suport de la “Guardia Vermella” la qual estava formada per obrers i preparada dies abans pels bolxevics. Finalment Kerenski incapacitat per posicionar tropes lleials no va poder evitar que en poques hores els bolxevics controlessin la capital. <br />Aquests aconteixements no van ser gaire seguits des de Europa on consideraven que els bolxevics en cas de que arribessin al poder no s’hi podrien mantenir. Però finalment es va demostrar que la forta disciplina i el sistema militar per el qual estava regit el partit bolxevic van portar, com veurem més endavant, a una estabilitat en el poder.<br />Després de la toma de la capital per part dels bolxevics es va produir una forta manifestació en contra per part de menxevics i socialistes de dretes i això en paraules del periodista menxevic rus Nikolai Sujánov va deixar “totalmente libres de las manos de los bolcheviques... solos en el ruedo de la revolucion”. A continuació, es va elegir un Comitè Central Executiu totalment compost per Bolxevics i encapçalat per Lenin.<br />Com més tard van dir conservadors i persones de dretes la revolució no va ser un moment de caos i anarquia, ni tampoc una revolució finançada pels alemanys sinó també va ser la conclusió d’un missatge clar i ferm, una ferma doctrina de partit els que van fer obtenir la victòria als que primer es van dir socialdemòcrates i finalment bolxevics. <br /> <br /> <br />