Este documento describe diferentes movimientos artísticos de vanguardia como el futurismo, el dadaísmo, el surrealismo y el cubismo. Explica sus características, orígenes e influencias, así como algunos de sus artistas más importantes como Picasso, Braque, Duchamp y Dalí. También incluye ejemplos de obras pertenecientes a estos movimientos como poemas de Salvat-Papasseit y Foix.

1. Es tracta de la primera investigació analítica sobre l'estructura de l'obra d'art, en la qual s’utilitzen mètodes científics per a canviar l’aspecte de la realitat. Té com a precedent quot;
Les senyoretes d'Avignonquot;
(1907) de Picasso i quot;
Cases de l'Estaquequot;
(1908) de Braque.<br />*Artistes importants<br />Pablo Picasso <br />Fernand Leger <br />George Braque <br />Sonia De Launay <br />Rafael Canogar<br />*Característiques<br />-Creació d'un nou llenguatge<br />-Trencament de la perspectiva renaixentista, utilitzen diverses perspectives a la vegada.<br />-No hi ha sensació de profunditat<br />-Els detalls se suprimeixen, i de vegades acaba representant l'objecte per un sol aspecte, com passa amb els violins, insinuats només per la presència de la cua del mateix.- Ús de formes bàsiques, es a dir representar els objectes de maneres geomètriques (triangles, rectangles, etc) <br />-Monocromatisme<br />- Barreig d’imatges i conceptes a l'atzar<br />*Tècniques que fa servir per la representació<br />-Cal·ligrama:<br />Composició poètica en la qual la disposició de l’escriptura i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa, es a dir guarden relació amb el tema del poema.<br />-Collage:<br />Tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari, teixits, etc. En poesia seria usar fragments d’altres poemes o retalls de lletres, i ajuntar-los, creant una composició poètica.<br />Tal i com el seu nom indica, el Futurisme, es un moviment que trenca amb l’art del passat nascut a Itàlia el 1909 per l’autor Flippo Tommaso Marinett. Aquest moviment va ser un dels primers dels anomenats moviment d’avantguardes i es basava en l’exaltació de la societat industrial, els èxits d’aquesta, i en general tot el relacionat amb el canvi d’època que estava succeint a Europa.<br />Pel que fa al estil, el Futurisme es caracteritzava per l’ús del vers lliure; associació lliure de paraules; la supressió de majúscules, nexes adjectius i signes de puntuació; i l’abandó de les antigues formes conjugades del verb, a favor de l’ús exclusiu de d’infinitiu.<br />El Futurisme en la Pintura<br />El Futurisme expressa una nova manera de veure la realitat; ja no es qüestió de representar el que veiem sinó també el que no veiem com per exemple, els sentiments, les emocions del autor, un estat d’ànim,....<br />El Futurisme en la literatura<br />Els escriptors futuristes ataquen les influencies romàntiques i simbolistes que encara imperen en alguns corrents literaris. Apel·laven al instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat.<br />Els representants catalans més destacats són Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.<br />3200400454660 <br />Va ser fundat pel poeta romanès Tristan Tzara l’any 1916 a Zuric i ràpidament es va internacionalitzar . L’any 1924 el moviment va desembocar en el superrealisme. El seu nom va ser escollit a l’atzar, utilitzant un diccionari. Dada és un balbuceig infantil. Es caracteritza per la voluntat d’anarquia i de demolició de l’ordre establert. Els dadaistes van adoptar una actitud rebel contra la raó, la moral i la religió ja que les consideraven culpables de l’absurda guerra de 1914-1918 i emprengueren la tasca de destruir tots els ideals i les normes que predominaven entre els artistes i poetes de més èxit de l’època.<br />El terme quot;
Dadàquot;
o Dadaisme no fa referència a un grup determinat d’artistes sinó a un conjunt molt ampli d’activitats relacionades amb el teatre, la literatura, i en general el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el període 1916- 1923.<br />Zuric (1916): L’escriptor Hugo Ball inicia el moviment al local anomenat quot;
Cabaret Voltairequot;
, amb Tristan Tzara, Marcel Janco, Jean Arp i Richard Huelsenbeck. Publiquen una revista anomenada quot;
Dadàquot;
. Nova York (1917): El fotògraf Alfred Stieglitz inicia la publicació de la revista quot;
291quot;
i obre una galeria amb el mateix nom. Col·laboren amb ell Francis Picabia i Marcel Duchamp, pintors francesos emigrats als EUA durant la guerra.BERLÍN (1919): Kurt Schwitters exposa per primer cop els seus muntatges que anomena quot;
Merzquot;
(de Commerz). Max Ernst participa en una exposició, realitzada en una cerveseria: el dia de la inauguració una noieta vestida de primera comunió recitava poemes obscens, hi havia una escultura de Max Ernst amb una destral clavada i la invitació a destruir-la, una peixera plena d’aigua tenyida de color vermell amb un despertador al fons, una cabellera flotant i una ma de fusta que en sobresortia. La policia acusà els organitzadors de frau perquè cobraven una entrada per a una exposició on no hi havia cap objecte d’art. París (1920): Tristan Tzara es trasllada a aquesta ciutat, i organitza algunes quot;
manifestacions Dadàquot;
que son molt aplaudides pel grup dels surrealistes. <br />Aquestes activitats respongueren a iniciatives totalment independents, sovint sense cap relació entre elles. Però formen un conjunt perquè tenen alguns punts en comú, el més important dels quals és la revolta explícita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa, revolta que es justificava per la carnisseria provocada amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial: aquesta era la prova, segons els dadaistes, de la corrupció de la societat burgesa. Per aquest motiu els dadaistes consideraven que el món de l’art, i els artistes, havien perdut tot el sentit, calia destruir-los per tal de destruir tota separació entre art i vida quotidiana, entre artista i home del carrer. La manera de fer explícit aquest rebuig contra l’art tradicional consistia en provocar el desconcert i l’escàndol capgirant les expressions artístiques tradicionals. Les manifestacions artístiques dels dadaistes s’estructuraven sempre entorn del factor atzar, únic element legítim de creació. <br />4572000182880Marcel Duchamp és l’artista més important del moviment Dadà. S’havia donat a conèixer amb el gran èxit que va aconseguir a Nova York, l’any 1913 amb la seva obra quot;
Nu baixant l’escalaquot;
, però les crítiques dels seus amics, els pintors cubistes, el van portar a abandonar la pintura . Durant els anys 1912-1923 va treballar en un projecte nou, a mig camí entre la pintura i l’escultura. L’any 1917 va enviar a l’Exposició dels artistes Independents de Nova York (organitzada amb l’objectiu que tothom que ho desitgés pogués exposar sense sotmetre’s a una selecció prèvia) una obra que, tot i que l’havia firmat anònimament, ja s’havien que era de Duchamp i tot i així la van rabutjar després de moltes deliberacions. L’obra titulada quot;
Font es tractava d’un urinari sense cap alteració. Aquesta obra tenia els seus precedents en altres objectes que Marcel Duchamp havia anat creant des de l’any 1913:<br />El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França a la primera meitat del segle XX. El 1924 va aparèixer el primer manifest surrealista entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.<br />En un principi, era un moviment per a escriptors, però es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia. El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció implantada pels dadaístes<br />Es van distingir dues maneres de fer art surrealista:<br />-Per una banda hi estaven Joan Miró i André Masson artistes (pintors) que defensaven l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó<br />-Per una altre hi estan Salvador Dalí René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy que cada vegada van anant adquirint més força en l'opinió de creare que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. <br />Història<br />En 1922, Breton i Picabia, que havien participat intensament en l'agitació Dadá, es desmarquen del seu líder, Tzara, que rebutjava tot l'art anterior a les avantguardes, decebuts d'uns actes de provocació que amb el temps es van anar tornant previsibles i mecànics. <br />Durant les seves pràctiques com a mèdic, Breton havia estudiat i posat a la pràctica les teories de Freud (psicoanàlisi) sobre l'inconscient. D'elles extreu una nova proposta ètica i estètica. <br />En 1925, amb l'adhesió al Partit Comunista per part de Breton, El Surrealisme es posa al servei de la Revolució. <br />Per la seva banda, Arp i Miró, encara que no compartien la decisió política presa per Breton, continuaven participant amb interès en les exposicions surrealistes. <br />Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa, sovint agra, entre aquells surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, rebutjant la supeditación al comunisme, i els que acompanyen a Breton, en el seu gir cap a l'esquerra. <br />Pablo Picasso es va aliar amb el moviment surrealista en 1925; Breton declarava aquest acostament de Picasso qualificant-lo de quot;
...surrealista dintre del cubisme...quot;
. Es consideren surrealistes les obres del període Dinard (1928-1930).<br />Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, els surrealistes es dispersen, alguns d'ells (Breton, Ernst, Masson) abandonen París i es traslladen als Estats Units, on sembren el germen per als futurs moviments americans de postguerra: Expressionisme Abstracte i Pop Art.<br />La seva durada és certament molt extensa, des de 1924 fins al final de la Segona Guerra Mundial. A més, la seva capacitat de promoció va ser excepcional, es van celebrar exposicions en tot el món.<br />Artistes surrealistes:<br />-Joan Miró <br />-Hans Arp<br /> -Magritte <br />-Masson<br />-Giacometti <br />-Marx Ernst<br /> -Meret Oppenheim<br />-Salvador Dalí<br />- Man Ray<br />Les formigues (Joan Salvat-Papasseit)<br />Aquest és un dels poemes més famosos d’aquest escriptor. Aquest poema; és cubista, ja que usa el cal·ligrama, típic del moviment cubista, i a més també es pot veure, com usa les lletres amanera de formigues, per tant usa un barreig d’imatges, amb u de conceptes, per crear a questa composició, a més cal destacar, que no fa ús de detalls, que és un altre dels trets, cubistes, ja que les formigues no tenen potes ni cap, si no que són representades, amb lletres.<br />Romàntica de Joan Salvat-Papasseit<br />El seu autor és Joan Salvat-Papasseit. És un poema avantguardista que utilitza la tècnica del collage: salts de falla, ús de guions, formes en les frases i absència de signes de puntuació. Aquest poema representa la ciutat de Barcelona, que està al mig, entre la lluna i la mar. La frase escrita en forma de cercle representa la lluna, els versos del mig representen la ciutat de Barcelona y les frases en forma de ona que trobem al final del poema representen la el mar.<br />Calligrammes de Guillaume Apollinaire<br />Aquí podem observar un poema, en forma de cal·ligrama de Apollinaire, aquest pertany al llibre Poemes de la guerra y de la pau. Apollinaire va ser el primer avantguardista en usar, els cal·ligrames que citant-lo els descriví així:<br />“Calligrammes és una idealització de vers lliure poesia i precisió tipogràfica en una era quan la tipografia està aconseguint un extrem brillant a la seva carrera, en el clarejar dels nous mitjans de la reproducció que són cinema i fonògraf.”<br />Degut a que Apollinaire va ser un poeta cubista, i al ús dels cal·ligrames, podem dir que aquest poema és cubista.<br />Poema de Catalunya de J. V. Foix<br />Aquest poema visual ens mostra la idea que tenia J. V. Foix sobre Catalunya, una Catalunya lliure, una Catalunya independent.<br /> I ens ho marca dibuixant a Catalunya i indicant en el mar Mediterrani per tots els seus costats. <br />Això ho deduïm, de que Catalunya agafada en un mapa de manera simple es, un triangle, i el de la llibertat, ve donat que el mar sempre dona aquell aires, que ja venen des de el Romanticisme, de llibertat, ja que el mar no té amo.<br />Aquest poema podríem qualificar-lo de cubista, ja que representa a Catalunya en forma de triangle, un triangle simple i sense perspectiva característica de l’obra cubista.<br />