1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
PER COMENÇAR
MAPA DE LA UNITAT
INTERNET
TEXTOS
ESQUEMES
I ACTIVITATS
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa de l’Imperi romà
Mapes del món romà
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa de la unitat
LA HISTÒRIA DELS ROMANS
LÍNIA DEL TEMPS
LA MONARQUIA
LA REPÚBLICA
Els sistemes
polítics
L’IMPERI
L’expansió
territorial
LA CRISI DE L’IMPERI
EXPANSIÓ
LES LEGIONS
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Enllaços d’interès
Tràiler de la pel·lícula
Gladiator
PASSA AL WEB
Mapes del món romà
Història de Roma
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
TEXTOS
INTE RNE T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Esquemes i activitats
Els sistemes
polítics
Esquema
sobre Roma
Patricis i plebeus
 El riu _____________ banya la ciutat de Roma
 Roma es troba en un lloc estratègic perquè ___________________________
 Entre el 500 i el 250 aC Roma conquer í _______________________________
ROMA: DE
LA CIUTAT
A L’IM PERI
LA FORMACIÓ
DE L’IMPERI
LA CIVILITZACIÓ
ROMANA
EL LLEGAT
DE ROMA
 Després, Roma s’annexionà ________________________________________
 La màxima expansió de l’Imperi es va produir en els segles
_____________________
 Els territoris conquerits es van organitzar en _________________, sota l’autoritat
d’un ________________
 La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar ______________
 L’imperi romà va expansionar-se pels continents _________, ____________,
i _____________
 L’Imperi romà va estendre _______________ , ______________ i
AMPLIA LA IMATGE
Fases de l’Imperi
ALT I MPERI
(27 aC - 235 dC)
F
A
S
E
S
CRISI DEL
SEGLE III
(235 - 284)
BAIX IMPERI
(284 - 476)
PROBLEMES PRI NCI PALS
 Període
de dificultats
econòmiques,
socials, pol ítiques
i militars.
 Època de reformes
per superar
els problemes
de l’I mperi.
PERSONATGES MÉS
DESTACATS
 August (va ser el primer
emperador).
 Claudi (va conquerir Britània).
 Vespasià (va iniciar la construcció
del Colosseu).
 Trajà (gràcies a les seves
conquestes l’I mperi va asso lir
la màxima expansió).
 Caracal· la (va concedir
la ciutadania romana a tots
els homes lliures
de les províncies).
 Pax romana. Època
de desenvolupament
i tranquil·litat social
i fer mesa
a les fronteres.
 Disminució del comerç.
 Revoltes de pagesos.
 Revoltes militars.
 Debilitat de les fronteres de l’I mperi.
 Abandonament de les ciuta ts.
 Economia autosuficient.
 Disminució dels ingressos de l’estat.
 L’Imperi és massa gran.
P
O
L
Í
T
I
C
INSTITUCIÓ QUE TÉ REI
EL MÀXIM PODER  Era un càrrec vitalici.
ESCOLLIT PELS PATRICIS
TOTS ELS CÀRRECS
ELS VOTAVEN ELS CIUTADANS
EN ELS COMICIS
L’EMPERADOR DES IGNAVA EL SEU
SUCCESSOR
SENAT
 Dirigia la política exterior i aconsellava sobre les lleis i el govern.
 Format per les famílies més importants i els antics cònsols.
ASSEMBLEES
FETS MÉS RELLEVANTS
CONFLICTES
 Era un càrrec vitalici.
 Dirigia el govern i l’exèrcit.
 Era el pontífex màxim.
 Presidia el senat, dictava les lleis.
 Decidia els tributs.
 CENSORS. Eren responsables del cens de ciutadans.
 PRETORS. Presidien els tribunals de justícia.
 EDILS. Dirigien la vida de ciutat.
 QÜESTORS. S’ocupaven de les finances.
ALTRES
MAGISTRATURES
SISTEM A
D’ELECCIÓ DE LES
MAGISTRATURES
DOS CÒNSULS
 Eren elegits per un any.
 Dirigien el govern.
 Dirigien l’exèrcit.
IMPER I
EMPERADOR
COMICIS
 Assemblea integrada pels ciutadans romans.
 Votaven les lleis.
 Designaven els magistrats.
_____________ entre els pobles dominats.
CARAC TERÍ STIQUES
GENER ALS
S
I
S
T
E
M
A
REPÚBLICA
Plebeus.
No podien
ser
magistrats
Patricis.
Podien ser
magistrats
PERÍODES DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA
MONAR QUIA
 Roma està situada a la península _________________
LA CIUTAT
DE ROMA
AMPLIA LA IMATGE
Anàlisi d’una
moneda Imperial
Els plebeus volien
tenir els mateixos drets
que els patricis
La crisi
de la república
Les guerres
púniques
SEGLE IV aC
Creació del
TRIBÚ DE LA PLEBS
Representant de la plebs
que en defensava
els interessos
al senat
Els plebeus tenien
el dret de ser
MAGISTRATS
I GUERRA PÚNICA
(264 aC - 241 aC)
II GUERRA PÚNICA
(218 aC - 201 aC)
 Conflicte pel control de Sicília
i el mar Adriàtic.
 Roma obté la victòria i Cartago
deixa aquests territoris.
 Cartago inicia la colonització
d’Hispània després de la derrota.
 El general cartaginès Anníbal ataca
Roma des de la península Ibèrica i
arriba a la península Itàlica travessant
els Alps.
 Escipió l’Africà derrota Anníbal a la
batalla de Zama.
III GUERRA PÚNICA
(149 aC - 146 aC)
COMPLOTS POLÍTICS
PRIMER TRIUMVIRAT
GUERRES PÚNIQUES
SEGLE V aC
FORMACIÓ
DE TRIUMVIRATS
 Format per Juli Cèsar,
Pompeu i Cras.
 Els desacords entre Cèsar
i Pompeu pro voquen
una g uerra civil.
 Cèsar, victoriós, és proclamat
dictador perpetu.
 Roma ataca Cartago
per impedir la seva renaixença.
 Destrucció de Cartago.
 Roma inicia la conquesta
d’Hispània.
Assassinat de
Juli Cèsar (44 aC)
AMPLIA LA IMATGE
Astèrix
a Hispània
REBEL·LIÓ D’ESCLAUS
SEGON TRIUMVIRAT
 Format per Marc Antoni, Lèpid i
Octavi, successors de Cèsar.
 Els desacords entre
Marc Antoni i Octavi p rovoque n
la gue rra ci vil.
Octavi venç i és proclamat
EMPERADOR (27 aC)
ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La història
romana
Astèrix
i Cleopatra
 27 aC Octavi és proclamat emperador
August.
 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat
de Neró.
 79. Erupció del Vesubi.
 116. Conquesta de Me sopotàmia.
 122. Inici de la construc ció de les muralles
d’Adrià.
 212. Concessió de la ciutadania
a tots els homes lliures de l’imper i.
L’IMPERI ROMÀ
es divideix en tres etapes
entre
els segles
 375. La pressió dels huns va provocar
la invasió dels pobles germànics.
 395. Divisió de l’Imper i: l ’I mperi romà
d’occident, amb capital a Roma, i l’I mperi
romà d’orient, amb capital a Constantinoble.
 476. Es deposat l’últim emperador romà
d’Occident, Ròmul Augustul.
AMPLIA LA IMATGE
CORRUPCIÓ
POLÍTICA
GUERRES CIVILS
 Els ger mànics van envair la frontera del Rin
i el Danubi.
 Els perses van press ionar sobre la frontera
est.
 Saqueig de les ciuta ts.
 Dioclecià (v a reformar
l’organització de l’Imperi
i va perseguir els cristians).
 Constantí (va legalitzar
el cristianisme i va traslladar
la capita l imperial
a Constantinoble).
 Teodosi (va prohibir les religions
paganes i va dividir l’I mperi
a la seva mort).
EMPOBRIMENT
DELS PLEBEUS
Cartago.
Als darrers segles
s’havia convertit
en una potènci a important
i dominava Sicília.
Roma.
Entre el 500 aC
i el 250 aC va conquerir
el sud d’Itàlia.
s’estén
per
entre
es governat
els segles
per
s’estén
per
entre
es governat
els segles
per
s’estén
per
es governat
per
trien els
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Textos
Els emperadors
romans
PASSA AL TEXT
Els bàrbars
s’infiltren
a l’Imperi
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
L’exèrcit romà: les legions
Un legionari
i les seves armes
Un campament romà
Els càrrecs
de l’exèrcit romà
casc
llança
armadura
de plaques
de ferro
túnica
de llana
o de lli
escut
espasa
curta
sandàlies
de cuir
amb claus
a les soles
faldó
de cuir
calces de llana
AMPLIA LA IMATGE
Estratègies
de l’exèrcit romà
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Vaixells de combat
Màquines de guerra
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
Un legionari i les seves armes
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
casc
llança
armadura
de plaques
de ferro
túnica
de llana
o de lli
escut
espasa
curta
faldó de
cuir
sandàlies
de cuir
amb claus
a les soles
calces de llana
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Els càrrecs de l’exèrcit romà
Legado
legat
Tribuno
tribú
centurió
aquilífer (portador
Portainsignia
de l'estendard
principal)
ANTERIOR
SURT
Trompeta
trompeta

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Un campament romà
1. Tenda del general; 2. Porta decumana; 3. Tendes de les tropes auxiliars;
4. Via principal; 5. Tendes dels legionaris; 6. Via pretoriana; 7. Tendes
dels centurions; 8. Tanca d’estaques esmolades.
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Estratègies de l’exèrcit romà: la tortuga
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Màquina de guerra: torre d’assetjament
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Vaixell de combat
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Esquema de Roma
 Roma està situada a la península _________________.
LA CIUTAT
DE ROMA
 El riu _____________ banya la ciutat de Roma
 Roma es troba en un lloc estratègic perquè ___________________________.
 Entre el 500 i el 250 aC Roma conquerí _______________________________.
ROMA: DE
LA CIUTAT A
L’IMPERI
LA FORMACIÓ
DE L’IMPERI
 Després, Roma s’annexionà ________________________________________.
 La màxima expansió de l’Imperi es va produir als segles _____________________.
 Els territoris conquerits es van organitzar en _________________, sota l’autoritat
d’un ________________.
LA CIVILITZACIÓ
ROMANA
EL LLEGAT
DE ROMA
 La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar ______________.
 L’Imperi romà va expansionar-se pels continents _________, ____________
i ____________.
 L’Imperi romà va estendre _______________ , ______________ i
_____________ entre els pobles dominats.
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Línia del temps amb les etapes de la història de Roma
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
TEXTOS
INTE RNE T
Esquema sobre els sistemes polítics de Roma
PERÍODES DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA
MONARQUIA
S
I
S
T
E
M
A
P
O
L
Í
T
I
C
INSTITUCIÓ QUE TÉ REI
EL MÀXIM PODER  Era un càrrec vitalici.
IMPERI
EMPERADOR
DOS CÒNSOLS
 Eren elegits per un any.
 Dirigien el govern.
 Dirigien l’exèrcit.
 Era un càrrec vitalici.
 Dirigia el govern i l’exèrcit.
 Era el pontífex màxim.
 Presidia el senat, dictava les lleis.
 Decidia els tributs.
 CENSORS. Eren responsables del cens de ciutadans.
 PRETORS. Presidien els tribunals de justícia.
 EDILS. Dirigien la vida de ciutat.
 QÜESTORS. S’ocupaven de les finances.
ALTRES
MAGISTRATURES
SISTEMA
D’ELECCIÓ DE LES
MAGISTRATURES
REPÚBLICA
ESCOLLIT PELS PATRICIS
TOTS ELS CÀRRECS
ELS VOTAVEN ELS CIUTADANS
EN ELS COMICIS
L’EMPERADOR DESIGNAVA EL SEU
SUCCESSOR
SENAT
 Dirigia la política exterior i aconsellava sobre les lleis i el govern.
 Format per les famílies més importants i els antics cònsols.
ASSEMBLEES
COMICIS
 Assemblea integrada pels ciutadans romans.
 Votaven les lleis.
 Designaven els magistrats.
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
La monarquia
Els set turons de Roma
AMPLIA LA IMATGE
La lloba capitolina
Història de Roma
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Distribució dels set turons de Roma
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
La lloba capitolina
ANTERIOR
SURT

20. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
TEXTOS
INTE RNE T
La república
El sistema polític
Les magistratures
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Lluites entre
patricis i plebeus
Plebeus.
No podien
ser
magistrats
Patricis.
Podien ser
magistrats
Una sessió
del senat
Les guerres púniques
AMPLIA LA IMATGE
La crisi
de la república
Mapa de la
Segona Guerra Púnica
Cartago.
Als darrers segles
s’havia convertit
en una potènci a important
i domi nava Sicília.
Roma.
Entre el 500 aC
i el 250 aC va conquerir
el sud d’Itàlia.
EMPOBRIMENT
DELS PLEBEUS
CORRUPCIÓ
POLÍTICA
GUERRES PÚNIQUES
CONFLICTES
GUERRES CIVILS
I GUERRA PÚNICA
(264 aC - 241 aC)
Els plebeus volien
tenir els mateixos drets
que els patricis
SEGLE V aC
SEGLE IV aC
Creació del
TRIBÚ DE LA PLEBS
Representant de la plebs
que en defensava
els interessos
al senat
Els plebeus tenien
el dret de ser
MAGISTRATS
AMPLIA LA IMATGE
 Conflicte pel control de Sicília
i el mar Adriàtic.
 Roma obté la victòria i Cartago
deixa aquests territoris.
 Cartago inicia la colonització
d’Hispània després de la derrota.
II GUERRA PÚNICA
(218 aC - 201 aC)
 El general cartaginès Anníbal ataca
Roma des de la península Ibèrica i
arriba a la península It àlica travessant
els Alps .
 Escipió l’Africà derrota Anníbal a la
batalla de Zama.
 Roma inicia la conques ta
d’Hispània.
COMPLOTS POLÍTICS
PRIMER TRIUMVIRAT
FORMACIÓ
DE TRIUMVIRATS
REBEL·LIÓ D’ESCLAUS
III GUERRA PÚNICA
(149 aC - 146 aC)
 Roma ataca Cartago
per impedir la seva renaixe nça.
 Destrucció de Cartago.
 Format per Juli Cèsar,
Pompeu i Cras.
 Els desacords entre Cèsar
i Pompeu provoquen
una guerra ci vil.
 Cèsar, victoriós, és proclamat
dictador perpetu.
ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI
AMPLIA LA IMATGE
Assassinat de
Juli Cèsar (44 aC)
SEGON TRIUMVIRAT
 Format per Marc Antoni, Lèpid i
Octavi, successors de Cèsar.
 Els desacords entre
Marc Antoni i Octavi p rovoquen
la guerra civil.
Octavi venç i és proclamat
EMPERADOR (27 aC)
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
El sistema polític
a la república
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Les magistratures romanes
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Reconstrucció d’una sessió del senat
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa conceptual de las lluites entre patricis i plebeus
Plebeus.
No podien
ser
magistrats
Patricis.
Podien ser
magistrats
CONFLICTES
Els plebeus volien
tenir els mateixos drets
que els patricis
SEGLE V aC
SEGLE IV aC
Creació del
TRIBÚ DE LA PLEBS
Representant de la plebs
que en defensava
els interessos
al senat
Els plebeus tenien
el dret de ser
MAGISTRATS
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Esquema del desenvolupament de les tres guerres púniques
Cartago.
Als darrers segles
s’havia convertit
en una potència important
i dominava Sicília.
Roma.
Entre el 500 aC
i el 250 aC va conquerir
el sud d’Itàlia.
GUERRES PÚNIQUES
I GUERRA PÚNICA
(264 aC - 241 aC)
II GUERRA PÚNICA
(218 aC - 201 aC)
 Conflicte pel control de Sicília
i el mar Adriàtic.
 Roma obté la victòria i Cartago deixa
aquests territoris.
 Cartago inicia la colonització d’Hispània
després de la derrota.
 El general cartaginès Anníbal ataca
Roma des de la península Ibèrica
i arriba a la península Itàlica travessant
els Alps.
 Escipió l’Africà derrota Anníbal
a la batalla de Zama.
 Roma inicia la conquesta
d’Hispània.
III GUERRA PÚNICA
(149 aC - 146 aC)
 Roma ataca Cartago per impedir
la seva renaixença.
 Destrucció de Cartago.
ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa de la Segona Guerra Púnica
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa conceptual de la crisi de la república
EMPOBRIMENT
DELS PLEBEUS
CORRUPCIÓ
POLÍTICA
GUERRES CIVILS
COMPLOTS POLÍTICS
REBEL·LIÓ D’ESCLAUS
PRIMER TRIUMVIRAT
FORMACIÓ
DE TRIUMVIRATS
SEGON TRIUMVIRAT
 Format per Juli Cèsar,
Pompeu i Cras.
 Els desacords entre Cèsar
i Pompeu provoquen
una guerra civil.
 Cèsar, victoriós, és proclamat
dictador perpetu.
Assassinat de
Juli Cèsar (44 aC)
 Format per Marc Antoni, Lèpid i
Octavi, successors de Cèsar.
 Els desacords entre
Marc Antoni i Octavi provoquen
la guerra civil.
Octavi venç i és proclamat
EMPERADOR (27 aC)
ANTERIOR
SURT

28. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
L’Imperi
Les fases de l’Imperi
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
ALT IMPERI
(27 aC - 235 dC)
F
A
S
E
S
CRISI DEL
SEGLE III
(235 - 284)
BAIX IMPERI
(284 - 476)
PROBLEMES PRINCIPALS
PERSONATGES MÉS
DESTACATS
 August (va ser el primer
emperador).
 Claudi (va conquerir Britània).
 Vespasià (va iniciar la construcció
del Colosseu).
 Trajà (gràcies a les seves
conquestes l’Imperi va asso lir
la màxima expansió).
 Caracal· la (va concedir
la ciutadania romana a tots
els homes lliures
de les províncie s).
 Pax romana. Època
de desenvolupament
i tranquil·litat social
i fermesa
a les fronteres.
 Període
de dificultats
econòmiques,
socials, polítique s
i militars.
 Disminució del comerç.
 Revoltes de pagesos.
 Revoltes militars.
 Debilitat de les fronteres de l’Imperi.
 Abandonament de les ciutats.
 Època de reformes
per superar
els problemes
de l’Imperi.
 Economia auto suficien t.
 Disminu ció dels ingressos de l’estat.
 L’Imperi és massa gran.
Estàtues d’August
FETS MÉS RELLEVANTS
 27 aC Octavi és proclamat emperador
August.
 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat
de Neró.
 79. Erupció del Vesubi.
 116. Conquesta de Mesopotàmia.
 122. Inici de la construcció de les muralles
d’Adrià.
 212. Concessió de la ciutadania
a to ts els homes lliures de l’imper i.
 Els ger mànics van envair la frontera del Rin
i el Danubi.
 Els perses van pressionar sobre la frontera
est.
 Saqueig de les ciutats.
 Dioclecià (va reformar
l’organització de l’Imperi
i va perseguir els cristians).
 Constantí (va legalitzar
el cristianisme i va traslladar
la capital imperial
a Constantinoble).
 Teodosi (va prohibir les religions
paganes i va dividir l’Imperi
a la seva mort).
 375. La pressió dels huns va provocar
la invasió dels pobles ger mànics.
 395. Divisió de l’Imper i: l’Imperi romà
d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi
romà d’orient, amb capital a Constantinoble.
 476. Es deposat l’últim emperador romà
d’Occident, Ròmul Augustul.
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Quadre sinòptic
dels principals emperadors
Els emperadors
romans
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Les fases de l’Imperi romà
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
ALT Imperi
(27 aC - 235 dC)
F
A
S
E
S
CRISI DEL
SEGLE III
(235 - 284)
BAIX Imperi
(284 - 476)
PROBLEMES PRINCIPALS
 August (va ser el primer
emperador).
 Claudi (va conquerir Britània).
 Vespasià (va iniciar la construcció
del Colosseu).
 Trajà (gràcies a les seves
conquestes l’Imperi va assolir
la màxima expansió).
 Caracal· la (va concedir
la ciutadania romana a tots
els homes lliures
de les províncies).
 Pax romana. Època
de desenvolupament
i tranquil·litat social
i fermesa
a les fronteres.
 Període
de dificultats
econòmiques,
socials, polítiques
i militars.
 Època de reformes
per superar
els problemes
de l’Imperi.
PERSONATGES MÉS
DESTACATS
 Disminució del comerç.
 Revoltes de pagesos.
 Revoltes militars.
 Debilitat de les fronteres de l’Imperi.
 Abandonament de les ciutats.
 Economia autosuficient.
 Disminució dels ingressos de l’estat.
 L’Imperi és massa gran.
FETS MÉS RELLEVANTS
 27 aC Octavi és proclamat emperador
August.
 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat
de Neró.
 79. Erupció del Vesubi.
 116. Conquesta de Mesopotàmia.
 122. Inici de la construcció de les muralles
d’Adrià.
 212. Concessió de la ciutadania
a tots els homes lliures de l’Imperi.
 Els germànics van envair la frontera del Rin
i el Danubi.
 Els perses van pressionar sobre la frontera
est.
 Saqueig de les ciutats.
 Dioclecià (va reformar
l’organització de l’Imperi
i va perseguir els cristians).
 Constantí (va legalitzar
el cristianisme i va traslladar
la capital Imperial
a Constantinoble).
 Teodosi (va prohibir les religions
paganes i va dividir l’Imperi
a la seva mort).
ANTERIOR
 375. La pressió dels huns va provocar
la invasió dels pobles germànics.
 395. Divisió de l’Imperi: l’Imperi romà
d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi
romà d’orient, amb capital a Constantinoble.
 476. Es deposat l’últim emperador romà
d’Occident, Ròmul Augustul.
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Estàtues d’August
August emperador
AMPLIA LA IMATGE
August magistrat
August pontífex màxim
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
August emperador
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
August pontífex màxim
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
August magistrat
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Dinasties i emperadors
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Textos sobre els emperadors romans
Neró, la imatge d’un mal emperador
Elogi de Trajà
Mai no va sentir el menor desig ni la menor esperança
de fer créixer i estendre l’Imperi. Primer va manifestar
la seva gosadia, el seu desenfrenament, la seva dissolució,
la seva avarícia i la seva crueltat de forma gairebé
imperceptible, però les seves pràctiques eren de tal manera
que ja en aquells dies ningú no dubtava que aquests vicis no
eren propis de la seva edat, sinó del seu temperament.
Quan fosquejava, entrava a les tavernes i vagava
pels barris divertint-se, però no sense causar dany,
ja que tenia per costum colpejar les persones que tornaven
d’algun àpat, ferir-les i llançar-les a les clavegueres
si oferien resistència. Considerava que l’únic plaer
que podien oferir les riqueses i els diners consistia
a malbaratar-los. Per aquesta raó, la seva prodigalitat
i els seus dispendis no van conèixer límit.
SUETONI, Vides dels dotze Cèsars. Adaptat
Qui va ser millor
ciutadà que Trajà
quan va obrir les rutes,
va satisfer els ports
i va unir les diverses
nacions mitjançant
un comerç tal que
els productes d’un lloc
qualsevol semblaven
pertànyer a tots els
pobles.
ANTERIOR
PLINI, Panegíric
de Trajà. Adaptat
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
La crisi de l’Imperi
La divisió de l’Imperi
al segle IV
Les invasions germàniques
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La fragmentació
del Mediterrani al segle VI
Els bàrbars
s’infiltren a l’Imperi
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Divisió de l’Imperi romà al final del segle IV
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa de les invasions germàniques
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa de la fragmentació del Mediterrani al segle VI
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Text sobre els bàrbars a l’Imperi
Els bàrbars s’infiltren a l’Imperi
No és sorprenent veure aquests germànics rossos donar-nos ordres en la vida
pública? Els hem fet aliats de guerra, els fem participar en les magistratures, donem
a aquests corruptes porcions de terra romana. Encoratjats, es burlen de nosaltres.
SINESI DE CIRENE, Discurs sobre la reialesa, final del segle IV
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Anàlisi d’una moneda de l’Imperi
DAC (it): Vencedor dels dacis
GER (manic):
Vencedor
dels germànics
AUG (ust):
August
(persona
sagrada)
TRAIANO: Nom
de l’emperador
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Astèrix a Hispània: anàlisi d’un còmic sobre el món romà
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Astèrix i Cleopatra: anàlisi d’un còmic sobre el món romà
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Mapa conceptual sobre la història de Roma
La història dels romans
es divideix en tres etapes
entre
els segles
entre
s’estén per es governat
els segles
per
entre
s’estén per es governat
els segles
per
trien els
ANTERIOR
SURT
s’estén per es governat
per

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
TEXTOS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO
UNITAT 18
ESQUEMES
I ACTIVITA TS
Per començar
Tràiler de la pel·lícula Gladiator
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT