Descripció anatòmica i fisiològica del sistema nerviós per alumnes de Grau en Fisioteràpia. Per introduir el tema del dolor.

1. Berta Chico Julià
Doctora en Biologia
Octubre 2011

2.  Integrat per:
 Encèfal
 Medul·la espinal
 Xarxa de nervis repartits per tot el cos
 Funcions:
 Regir totes les accions voluntàries
 Regular el funcionament automàtic
 Responsable de les relacions
 És la seu de l’activitat intel·lectual

3. Classificació funcional

4. Classificació anatòmica
EL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC o VOLUNTARI
 Controla els actes voluntaris
 Està integrat per dos sistemes:
 SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
 SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

7. Sistema nerviós central

9. Veure pdf 131

16. Tàlem

21. Sistema nerviós perifèric

22.  El SNP està format per
 Ganglis: agrupaments de neurones.
 Nervis perifèrics: agrupacions de fibres que
poden ser de 2 tipus:
 Fibres aferents o sensorials: transmeten informació
des de les diferents parts del cos cap a l’encèfal i la
medul·la espinal.
 Fibres eferents o motores: transmeten la informació
motora des del SNC fins a les diferents parts del cos.

23. Classificació dels Beina de mielina Diàmetre (μm) Velocitat de
axons conducció (m/s)
Grup A Sí 1-22 20-15
Grup B (fibres Sí <3 <14
preganglionars)
Grup C (fibres No <1,2 3
eferents i
postganglionars
simpàtiques i
fibres aferents de
nervis somàtics i
vegetatius)

24.  Segons el lloc del qual procedeixen, els nervis es
denominen:
 cranials o
 raquidis

25. Classificació anatòmica
EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU
 Controla els actes involuntaris
 Està integrat per dos sistemes:
 SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: bulb raquidi,
medul·la espinal.
 SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: nervis
 Es classifica en:
 Simpàtic
 Parasimpàtic

31. Els actes del sistema nerviós

32. La medul·la espinal i l’acte
involuntari
 La manera més ràpida de respondre a un estímul és
una resposta reflexa o involuntària, anomenada acte
reflex.
 Les respostes reflexes a un estímul s’elaboren a la
medul·la i recorren el camí més curt, des del receptor a
l’efector.
 La cadena de neurones que intervenen en aquesta
acció està formada per la neurona sensitiva, la
interneurona i la neurona motora. En conjunt,
constitueixen l’arc reflex.

33. Secció longitudinal de l’encèfal
El cervell controla
tota l’activitat El tronc encefàlic, compost
voluntària i gran part alhora per la protuberància
de l’activitat anular o pont de Varoli i el
involuntària del cos, i bulb raquidi, seu dels
és la seu dels centres que regulen les
processos mentals. funcions vitals i dels nuclis
d’origen de la majoria de
nervis cranials.
El cerebel participa en
ele control de l’equilibri
Protuberància
i modula els moviments
corporals.

34. Encèfal vist des de sota
cervell
Bulb olfactori
Tracte olfactori
Quiasme òptic
hipòfisi
Cos o tubercle mamil·lar
Arrels cervicals
pont
Lòbul occipital Bulb raquidi
Medul·la espinal cerebel

35. Cervell: vist des de dalt
Pol occipital
Hemisferi Hemisferi
dret esquerra
Pol frontal

36. Hemisferi cerebral: visió de la cara
interna
Circumvolució del cíngol
Cos callós
tàlem

37. Àrea motora: control dels
Àrees cerebrals Àrea premotora: orientació,
moviments voluntaris
Àrea frontal: funcions Àrea sensitiva
control dels moviments del
mentals superiors
cap i dels ulls
Àrea auditiva
Àrea del llenguatge
Àrea visual

38. Ventricles cerebrals
 A l’interior de l’encèfal hi ha
diverses cavitats plenes de
líquid cefaloraquidi
connectades entre si: els
ventricles laterals, el tercer
ventricle i el quart ventricle,
que està comunicat amb
l’espai subaracnoïdal, i per
sota es continua amb el
conducte central de la
medul·la espinal.

39. Ventricles
laterals cervell
Tercer ventricle
cerebel
Aqüeducte de
Silvi Bulb
raquidi
Quart
ventricle
Medul·la
espinal

40. Medul·la espinal

41. Medul·la espinal amb els nervis
raquidis

42. Secció de la columna vertebral i de la
medul·la espinal. Medul·la amb arrels
raquídies

44. Medul·la espinal amb nervi raquidi

46.  Substància blanca. Està formada per feixos
d’aspecte blanquinós que són resultat de
l’associació dels àxons de les neurones. Es localitza
a l’interior de l’encèfal i a l’exterior de la medul·la
espinal.
 Substància grisa. Està constituïda pels cossos
neuronals, que no tenen mielina. Es localitzen a
l’escorça de l’encèfal i a l’interior de la medul·la
espinal.

47. Les neurones

49. Tipus de neurones

50.  Segons la mida:
 Neurones de Golgi tipus I (axó llarg)
 Ex: neurones piramidals del còrtex
cerebral, cèl de Purkinje del còrtex del
cerebel, cèl motores de la medul·la
espinal.
 Neurones de Golgi tipus II (axó curt)
 Ex: neurones de còrtex cerebral i cerebel.
 Segons la mielina
 Neurones mielíniques
 Neurones amielíniques

51. Clasificación morfológica Disposiciones de las Neuritas Localización
Número, longitud
Modo de ramificación de las
neuritas
Unipolar La neurita única se divide a corta Ganglio de la raíz posterior.
distancia del cuerpo celular.
Bipolar La neurita única nace de Retina, cóclea sensitiva y
cualquiera de los extremos del ganglios vestibulares.
cuerpo celular.
Multipolar Muchas dendritas y un axón Tractos de fibras del encéfalo y
largo. la médula espinal, nervios
periféricos y células motoras de
la médula espinal.
Tamaño de la neurona
De Golgi tipo I Axón largo único. Tractos de fibras del encéfalo y
la médula espinal, nervios
periféricos y células motoras de
la médula espinal. Corteza
cerebral y cerebelosa.
De Golgi tipo II Axón corto que con las dentritas Corteza cerebral y cerebelosa.
se asemeja a una estrella.

55. L’impuls nerviós (o potencial d’acció)
 La transmissió d’un impuls nerviós és el desplaçament de
càrregues elèctriques per la membrana neuronal.
 És un fenomen electroquímic. Normalment la membrana de la
neurona està polaritzada (l’interior es troba carregat elèctricament
respecte a l’exterior).
 Aquesta diferència de potencial (potencial de membrana), és
originada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats de
la membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjançant
mecanismes de transport actiu.
 L’impuls nerviós es produeix quan el potencial de membrana es
despolaritza per sobre d’un llindar crític (-60 a -40 mV).
 En arribar un estímul es produeix un canvi en la permeabilitat de
la membrana i aquesta es despolaritza . Posteriorment (escala de
milisegons) la membrana es repolaritza.
Al mateix temps es crea una ona de despolarització, és a dir, el
potencial d’acció s’estén ràpidament d’una zona a una altra de la
membrana.

57.  Hodgkin i Huxley:
 El potencial d’acció és degut a canvis grans de la permeabilitat de
la membrana de l’axó respecte a ions Na+ i K+.
 El procés de generació d’un potencial d’acció ha de tenir les
següents etapes:
 Canvia la conductància de la membrana pel Na+
 La despolarització de la mem per sobre d’un potencial llindar produeix
l’obertura dels conductes de Na+ .
 Els ions Na+ flueixen a través de la mem a l’interior cel, degut al fort
gradient electroquímic creat a través de la mem plasmàtica.
 L’entrada d’ions Na+ despolaritza més la mem i s’obren més comportes
pel Na+
 Aquest canvi positiu entre despolarització i entrada de Na+ dóna lloc a un
canvi ràpid i profund de potencial de membrana, des de -60 a 30 mV en 1
milisegons.
 En aquest moment els canals de Na+ es tanquen espontàniament i s’obren
els de K+. Els ions K+ flueixen a l’exterior i en 2 milisegons el potencial de
mem torna a tenir un valor negatiu, -75 mV (valor d’equilibri pels ions K+
en condicions cel·lulars.
 En pocs milisegons es restableix el potencial de repòs.

60. Tipus de sinapsi
 Elèctrica: pas de l’impuls nerviós mitjançant ions a
través de canals.
 Entre neurones molt properes.
 Més ràpides
 En mamífers són menys abundants (en la retina)
 Química: El senyal elèctric que arriba a l’element
presinàptic, provoca l’alliberament de
neurotransmissors (substàncies emmagatzemades en
unes vesícules) que travessen l’espai sinàptic i s’uniran a
un receptor específic de la membrana de la neurona
postsinàptica, la qual cosa provocarà un canvi elèctric en
la membrana.

61. Els neurotransmissors
 Sintetitzats per la neurona presinàptica.
 S’acumulen al final de la neurona presinàptica fins
que és estimulada, i s’alliberen a l´espai sinàptic,
s’uniran a receptors de la membrana de la neurona
postsinàptica (receptors = proteïnes de membrana).
 La neurona postsinàptica s’estimula o bé s’inhibeix
(depèn del tipus de neurotransmissor).
 El neurotransmissor no es queda a l’espai
intersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat per
la neurona presinàptica.

63. Principals neurotransmissors
 Acetilcolina: efector de vies parasimpàtiques, en neurones
sensorials i programació fase REM somni.
 Norepinefrina (noradrenalina): efector de vies simpàtiques (↑
freqüència cardíaca i pressió sanguínia), ajuda en la memòria.
 Adrenalina (epinefrina): efector de vies simpàtiques.
 Dopamina: inhibitori, associat als mecanismes de recompensa del
cervell, les drogues l’alliberen.
 Serotonina: relacionat amb l’emoció, l’estat d’ànim i la percepció (↓
serotonina=depressió, insomni, etc.).
 GABA (àcid gamma aminobutíric): inhibitori dels
neurotransmissors excitants que provoquen ansietat.
 Glutamat: excitador del GABA, relacionat amb la memòria.
 Endorfina: semblant als opiacis (heroïna) i actua com ells: actua en
la reducció del dolor, en el plaer, i alenteix el metabolisme en
general (↓ freqüència cardíaca, respiració, etc)
 ETC

64. Dermatoma
 Un dermatoma és l’àrea de la
pell innervada per una arrel o
nervi dorsal de la medul·la
espinal. Els nervis cutanis són
els que arriben a la pell,
recollint la seva sensibilitat.
Cada nervi cutani es
distribueix en una zona
concreta de la pell,
anomenada dermatoma.

65.  De cada segment de la medul·la surten un parell d’arrels
posteriors o sensitives un parell d’arrels anteriors o
motores, que s’uneixen lateralment a nivell del foramen
intervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cada un
d’aquests innerva una franja de pell anomenada
dermatoma. La nostra superfície corporal és un mosaic de
dermatomes.

70. Glàndules i hormones
 El sistema nerviós i el sistema endocrí formen conjuntament
els dos sistemes de control i coordinació del nostre
organisme. Les diferències entre ambdós sistemes són:
 El sistema nerviós actua de forma immediata, produint
respostes instantànies, que es propaguen a través dels nervis.
 El sistema endocrí actua de forma més lenta, però
continuada. Controla canvis lents, com el creixement
corporal o el desenvolupament dels caràcters sexuals
secundaris.
 El sistema endocrí o hormonal està constituït per cèl·lules
que segreguen substàncies directament a la sang. Si aquestes
cèl·lules estan agrupades formen les glàndules endocrines.

71. Funcionament del sistema endocrí
 El funcionament del sistema endocrí depèn, en gran
mesura, del sistema nerviós.
 L’hipotàlem, la zona del cervell connectada a la
glàndula hipòfisi, controla l’activitat hormonal de
l’organisme i actua com a enllaç entre els sistemes
nerviós i hormonal.
 La retroalimentació negativa és el mecanisme
d’interacció en el qual intervenen l’hipotàlem i la
hipòfisi.

72. Funcions del sistema hormonal
 Les funcions de coordinació i regulació que exerceix el
sistema hormonal es resumeixen en quatre:
 Manté l’homeòstasi. Regula la concentració de moltes
substàncies en els fluids orgànics.
 Juntament amb el sistema nerviós, ajuda l’organisme a
mantenir el nivell d’estrès.
 Controla el creixement i el desenvolupament.
 Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.

73. Bibliografia/webgrafia
 http://www.youtube.com octubre 2011
 http://blocs.xtec.cat/naturalsom/ octubre 2011
 http://www.herrera.unt.edu.ar/bioingenieria/temas_inves/
sist_nervioso/pagina1.htm octubre 2011
 http://www.clon.uab.es/recursos/ octubre 2011
 http://www.psicologia-online.com octubre 2011
 GODALL CASTELL, Maria; Biologia Humana, Fonaments
biològics per a Diplomatures de la Salut; Ed. Pòrtic; 2005.
 FERRÉS GURT, Concepció; El Cos Humà, Sistemes de
Coordinació; Edicions CCG; 2006, revisió 2011.
 TORTORA, Gerard J i DERRICKSON, Bryan H; Principios
de Anatomía y Fisiología; Ed. Medica Panamericana; 2011.