Presentació que descriu possibles esquemes de projectes socioculturals

1. LA PLANIFICACIÓ
SOCIOCULTURAL
UN ENFOCAMENT COMUNICATIU I
PROCESSUAL
CARLES MONCLÚS

2. Què és un projecte?
moltes definicions
“L’acció d’organitzar i estructurar en un període de temps determinat i en una àrea,
sector o àmbit definit, un conjunt d’actuacions i activitats mitjançant unes tècniques i
mètodes coneguts, tot utilitzant una sèrie de recursos específics, tant humans com
financers, tècnics i materials per tal d’aconseguir uns objectius concrets.”
Mille, J.M. Manual bàsic per a l’elaboració de projectes. Útils Pràctics. Ajuntament de Barcelona
“ El projecte és un pla de treball amb caràcter de proposta que concreta els elements
necessaris per aconseguir uns objectius desitjables”
Pérez Serrano, G. (1993) Elaboración de Projectes Sociales. Casos prácticos. Narcea
“Ordenació d’un conjunt d’activitats que, tot combinant recursos humans, materials,
financers i tècnics, es realitzen amb el propòsit d’aconseguir un determinat objectiu o
resultat.”
Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997) Cómo elaborar un projecte. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas.
“Parlarem de projecte per tal de referir-nos a allò que sobre el paper preveu allò que s’ha
d’aconseguir actuant sobre una realitat concreta i com ha d’aconseguir-se.”
Deltoro, E. (1991) Cómo hacer projectes de animación para trabajar con niños i jóvenes. Trajecte Associats

3. una que a mi em serveix….
“Document previ públic que comunica quina és
l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que
serveix d'element per a l’avaluació"
Carles Monclús

4. Una acció sobre un determinat context o territori.
Amb un nivell de concreció.
Amb una durada determinada.
Amb uns valors ètics, educatius, filosófics que el
sustenten.

5. Nivell de concreció
CASTELLS, M (2011) Disseni, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques. Slideshare

6. LA IDEA
“El millor projecte és aquell que conté propostes
originals expressades amb senzillesa, precisió i
sensibilitat.”
García Martínez, C.E.

7. TÈCNIQUES PER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT
EN UN GRUP
http://www.neuronilla.com/desarrolla-tu-creatividad/tecnicas-de-creatividad
BRAINWRITING
És una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per
persona. Es dona un temps per tal que cada membre individualment escriga les idees que se li ocurresquen (
dos minuts i tres o quatre idees). A la indicació del dinamitzador, es canvien al mateix temps tots els papers
(per exemple al membre que té cadascú a la dreta). Es lligen en silenci les idees que ha escrit el company, no
es jutgen i s’escriuen noves idees (inspirades o no amb les del company). Després de dues o tres rondes es
lligen en veu alta les idees que han sorgit i es decideix quines agraden al grup.
SCAMPER
Es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu.
SUBSTITUIR (coses, llocs, procediments, idees,..)
COMBINAR ( temes, conceptes, idees, emocions,..)
ADAPTAR ( idees d’altres, llocs, temps, persones, contextos,..)
MODIFICAR ( afegir alguna idea a quelcom que ja es fa)
PENSAR ALTRES USOS ( extraure altres possibilitats d’espais, recursos,..)
ELIMINAR (simplificar, llevar aspectes,...)
REORDENAR (modificar elements, canviar-los de lloc)
BENCHMARKING
També per a tenir idees per a projectes és molt important en treball de Benchmarking. Procés sistemàtic
i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions.
Consisteix en agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que
pertanyen a organitzacions que evidencien les millors pràctiques sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de
transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació.
Després d’analitzar els projectes cal modificar-los i adaptar-los al nostre context.

8. DIFERENTS ESQUEMS Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997)
1. Denominació del projecte
2. Naturalesa del projecte
a) Descripció del projecte
b) Fonamentació o justificació
c) Marc institucional
d) Finalitat del projecte
e) Objectius
f) Metes
g) Beneficiaris
h) Productes
i) Localització física i cobertura espacial.
3. Especificació operacional de les activitats i tasques a realitzar.
4. Mètodes i tècniques a utilitzar.
5. Determinació dels terminis o calendari d’activitats.
6. Determinació de los recursos necessaris
a) Humans
b) Materials
c) Tècnics
d) Financers
7. Càlcul de costos d’execució i elaboració del pressupost
8. Estructura organitzativa i de gestió del projecte.
9. Indicadors de avaluació del projecte
10.Factors externs condicionants o pre-requisits per a l’assoliment dels efectes i impacte del projecte

9. DIFERENTS ESQUEMES Medina, M.E. (1995)
Medina, M.E.(1995) Organizar, planificar i evaluar en las entidades asociativas. Federación de Asociaciones Murcianas de Discapacitados Físicos
1. Títol del projecte
2. Resum del projecte
3. Antecedents i situació actual del tema central del projecte.
4. Bibliografia més rellevant comentada.
5. Objectius generals i específics.
6. Població objectiu
7. Localització geogràfica.
8. Estructuració de les activitats.
9. Metodologia.
10. Calendari general.
11. Instal·lacions i equipament per realitzar el projecte.
12. Recursos humans.
13. Pressupost.
14. Altres consideracions.

10. DIFERENTS ESQUEMES - BANCAJA 2007
1. DADES DE L’ENTITAT SOL·LICITANT
2. DADESS DE LA INTERVENCIÓ
1. Presentació resumida del projecte (Títol, breu resum, tipologia del projecte,
import total i sol·licitat, àmbit territorial i periode d’execució)
2. Descripció resumida del procés d’identificació, diseny i formulació de la
intervenció.
3. Antecedents, context i pertinència.
4. Actors en la intervenció.
5. Estructura operativa de la intervenció
• Objectiu general ( amb indicadors associats)
• Objectius específics ( amb indicadors associats i resultats esperatss)
• Calendarització de les activitats ( títol i mesos de execució)
• Estructura de recursos necessaris per a la intervenció ( recursos humans
remunerats i voluntaris)
6. Anàlisi del pla de comunicació.
7. Anàlisi de viabilitat i sostenibilitat.
8. Processos de transparència, seguiment i avaluació
9. Afegir informació rellevant per a la valoració.

11. DIFERENTS ESQUEMES - LA CAIXA 2007
1. PROGRAMA EN QUÈ S’EMMARCA
2. DEFINICIÓ DEL PROJECTE (Títol, finalitat , resum i entitats participants)
3. BENEFICIARIS (Directes, indirectes i perfil)
4. TEMPORALITZACIÓ ( Data d’inici i de final)
5. PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE
A. Identificació de necessitats.
B. Objectiu general
C. Objectius específics ( Accions concretes que es faran per respondre a l’objectiu general)
D. Activitats previstes
E. Temporalització de les activitats
F. Plan de difusió
G. Recursos necessaris: humans, materials i tècnics.
H. Resultats esperats
I. Mecanismes d’avaluació
6. PRESSUPOST DEL PROJECTE
7. SOSTENIBILITAT DEL PROJECTE ( Viabilitat tècnica, econòmica i pla de continuïtat)

12. UN ESQUEMA SENZILL Monclús, C.
que intenta centrar-se en el procés i la comunicació
1. Títol o denominació del projecte.
2. Dades identificatives
3. Descripció
4. Justificació
5. Destinataris
6. Objectius
7. Organització i metodologia
8. Cronograma de tasques
9. Activitats i serveis que es plantegen.
10.Cronograma / calendari-resum de les activitats
11.Difusió
12.Recursos
13.Avaluació: model i instruments

13. 0. Títol o denominació
Creatiu i evocador
Sintètic de la temàtica del projecte
Congruent amb el contingut
Original
Breu i fàcil de recordar
Poden incloure frases fetes, jocs de paraules, tornades de
cançons,...
Equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu.

14. 1. Dades identificatives
• Nom dels autors/es i dels responsables del projecte.
• Adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog.
• Dades de l’organització

15. 2. Descripció
• Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix en
projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va.
(Extensió màxima 200 paraules)
• Resum de les raons, la situació de partida, les activitats, i el
marc de referència de la institució que impulsa el projecte.
• Si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.

16. 3. Justificació
• Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha
de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una
part justificativa.
• Per tant cal incloure el MARC de REFERÈNCIA, es a dir en quin context
s’inscriu el projecte. (hi ha autors que el aquest marc de referència el posen
a banda en un altre apartat)
• Ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el
projecte.
• Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ
al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el
projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la
necessitat de posada en marxa del projecte, ...
• Cal argumentar la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context.
• Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i
normativa que justifique.

17. 4. Destinataris
Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere,….
Nombre i cobertura ( usuaris potencials i reals)

18. 5. Objectius
Els objectius del projecte indiquen el “Per a què” del
projecte, és a dir cap on anem, les finalitats del projecte.
D’acord amb les diferents corrents que hi ha hagut en el
terreny de la planificació hi ha diferents models a l’hora de
definir-los.
En funció de la nostra perspectiva i les demandes de la
institució a la que anem a presentar el projecte podem
optar per un o altre model.

19. MODEL A
“Es tracta de definir només els Objectius o finalitats generals del
projecte.
Els objectius proposats són una guia orientadora de l’acció, un
plantejament ètic, una indicació de cap on anem, del camí a seguir i no es
poden concretar els resultats perquè la realitat i els subjectes són
canviants i definir prèviament el punt d’arribada limita la llibertat dels
subjectes participants i les possibilitats d’avançar.
Seguint aquest model es podrien definir uns Objectius específics de
cada activitat, o grup d’activitats, que tindrien el mateix caràcter orientador
de l’acció i no establirien en cap cas els resultats previstos.
Objectiu
RESULTATS PREVISTOS I NO PREVISTOS

20. MODEL B
Objectius generals
Indiquen les finalitats generals del projecte
No n’hi ha d’haver molts (3 o 4 màxim)
No indiquen resultats concrets del projecte sinó efectes generals
Verbs: recolzar, promoure, propiciar, fomentar, contribuir, estimular, orientar, concienciar,
dinamitzar, prevenir, potenciar, millorar,
Objectius específics
Concreten els objectius generals.
Cada un, dos o tres d’ells deriven d’un objectiu general.
Verbs: Augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer, donar, aconseguir,
organitzar, obtenir, crear, calcular, resoldre, constituir..
Es poden concretar en objectius operatius o metes que indiquen quant, quan i on es vol
aconseguir en concret. Però normalment aquest quant, quan i on es concreta en el mateix
objectiu específic.
OBJECTIU GENERAL 1 OBJECTIU GENERAL 2
OBJECTIU ESPECÍFIC 1O.1BJECTIU ESPECÍFIC 1.2 OBJECTIU ESPECÍFIC 2.1 OBJECTIU ESPECÍFIC 2.2
RESULTAT 1.1 RESULTAT 1.2 RESULTAT 2.1 RESULTAT 2.2

22. MODEL C
Objectiu general: propòsit central del projecte.
Objectius específics o complementaris: són posteriors especificacions
o passos que cal fer per assolir l’objectiu general. No sempre són necessaris.
Metes : Quant es vol fer, serveis que es prestaran, i/o necessitats que es
cobriran. Les metes operacionalitzen els objectius, establint quant, quan i on es
realitzaran aquests, de manera que les activitats i accions puguen ser clarament
establertes.
Productes: resultats de les activitats. Són la condició prèvia per a l’assoliment
dels objectius i metes. Si s’obtenen els productes programats y es donen les
condicions o supòsits establerts, llavors han d’assolir els objectius i metes
corresponents.
Els productes poden ser:
Resultats materials ( nombre de cooperatives creades, nombre de vivendes
construïdes, escoles construïdes, instal·lacions,...)
Serveis prestats ( persones capacitades, serveis proporcionats, crèdits atorgats,..)

23. 6. Organització i metodologia
Pel que fa als aspectes organitzatius podem parlar de:
 Les estructures i mecanismes d'organització.
 Mecanismes de funcionament (reunions de coordinació i
responsables)
 Tasques i funcions del personal
 Organigrama
 Les estructures i fórmules de participació.
 Tractament específic dels principals problemes que puguen sorgir en
la dinàmica de l'acció.
 Intermediació i preus ( Com accedirà el públic/usuaris al servei o a les
activitats i decisions sobre el preu inclús en el cas que siga debades)
i en quant a metodologia
Rols i actituds a adoptar per l'animador
 Estratègies i mètodes de treball.
Com s’organitzaran els participants

24. 7. Cronograma de tasques
Es tracta
d’incloure ací un
cronograma de
Gantt o xarxa
PERT de les
tasques
necessàries per a
dur endavant el
projecte. Encara
que al quadre les
anomena
activitats, no són
activitats del
projecte sinó
tasques
necessàries per
dur-lo endavant.
Gantt

25. Existeix el programa informàtic gratuït Ganttproject que podeu descarregar a
http://www.ganttproject.biz/download
Permet dissenyar tant gràfiques GANTT com xarxes PERT
PERT

26. 8. Activitats i serveis
Des del nostre punt de vista les activitats i serveis s’han d’explicar detalladament. Ja que descriuen
“Què” farem. Són, per tant la part fonamental del projecte. Qui llig el projecte ha de poder
visualitzar l’activitat tal com es farà o el servei com es desenvoluparà.
Es pot utilitzar una fitxa d’activitat o un model narratiu però en ambdós casos cal explicar amb detall
l’activitat o el servei.
Nom de l’activitat/ servei:
OBJECTIUS Delimitar els objectius específics de l’activitat
DESENVOLUPAMENT/ METODOLOGIA Explicar amb detall el desenvolupament de l’activitat i la metodologia, o el funcionament del servei
RECURSOS MATERIALS MATERIAL FUNGIBLE
MATERIAL NO FUNGIBLE
RESPONSABLE
RECURSOS ECONÒMICS
CALENDARI
LOCALITZACIÓ
AVALUACIÓ Detallar els instruments d’avaluació que s’utilitzaran

27. 9. Calendari
No en tots els projectes és necessari. Però de vegades és útil fer un cronograma de les activitats.
Aquest pot prendre la forma de calendari o de diagrama de Gantt.
Nosaltres considerem que aquest cronograma és especialment necessari en el cas de setmanes
culturals, agendes culturals, jornades, fires ....
Moltes vegades podem fer un simple quadre de doble entrada ( els dies dalt en horitzontal i els
horari a l’esquerra en vertical) i dins del quadre ubiquem la denominació de cada activitat ( no les
expliquen ja que les hem explicades a l’apartat anterior.
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
9-10,30 h
11-13 h.
15-17 h.
17-19 h.
19-21 h.

28. 9. Difusió
Com es farà la difusió del projecte? És un aspecte molt important per als possibles
patrocinadors.
Premsa i mitjans de comunicació
Roda de premsa, dossier de premsa, notes de premsa
Generant notícia ( cunyes radiofòniques, televisió, ...)
Publicitat
Actes de presentació
Trobades amb personatges públics.
A través de personatges clau recomanació
Material informatiu
Cartells, flyers, tríptics o díptics informatius,..
Màrqueting directe, Mailings
Internet i telefonia
SMS massius o whatsup
Internet ( pàgina web, blogs, usuaris registrats, enviaments d’emails)
Xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter,..)
Telemàrketing (Telefonades a col·lectius o públic en general)

29. 11. Recursos
• MATERIALS
Material fungible, no fungible i equips tècnics necessaris. Es
poden agrupar per activitats.
• HUMANS
Professionals de l’entitat o institució, personal contractat
específicament per al projecte i voluntariat (amb indicació de les
hores de dedicació i titulació i tasques assignades)
• ECONÒMICS: EL PRESSUPOST

30. EL PRESSUPOST
DESPESES
PERSONAL
Totes les despeses referides a tota persona que participa en el projecte o programa de
forma remunerada. S'ha d'especificar el càrrec o la funció, el tipus de contracte i la
remuneració.
DIETES
Despeses de desplaçament del personal, comunicacions, etc..
MATERIAL
Cal incloure ací tant el material comú al projecte, i el material específic per a cada
unitat de programació ( si és que n'hi ha més d'una).
Material inventariable : És el material que no es gasta i dura per a més d'una
activitat.
Lloguer de material, Amortització del material propi
Material fungible : Material que es gasta i cal reposar.
RECURSOS TÈCNICS
Despeses d’assessorament, formació, reciclatge,...
INFRAESTRUCTURA I MANTENIMENT
Despeses referides a locals i espais on es realitzen les activitats, mobiliari,
instal·lacions, despeses de transport. Amortització.
FUNCIONAMENT
Electricitat, aigua, gas, telèfon, neteja, assegurances,..
IMPREVISTOS
No hauria de superar mai el 10 %, i normalment és al voltant del 5 %

31. EL PRESSUPOST
INGRESSOS
FINANÇAMENT PROPI
SUBVENCIONS I DONACIONS
Aportades per diferents administracions i entitats o particulars
INGRESSOS DE PATROCINADORS
Aportats per empreses, Fundacions, Caixes d’Estalvis, Bancs
INGRESSOS PROCEDENTS DEL PROJECTE
Provinents de la venda de productes o serveis derivats de les activitats.
QUOTES
Abonades pels destinataris de l’activitat.
INGRESSOS ATÍPICS
Procedents d’activitats com ara rifes, venda de loteries, concursos, etc

32. 12. Avaluació
• Model
• Aspectes a avaluar
• Instruments d’obtenció de dades previstos

33. TÈCNIQUES I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
1.ANÀLISI DE DOCUMENTS
Documents escrits , Documents estadístics/ numèrics, Documents cartogràfics ,
Documents d'imatge i so , Documents-objecte
2.ENTREVISTA
Estructurada , Semiestructurada , Lliure o oberta
3.QÜESTIONARI
TANCATS., OBERTS, MIXTOS
4.OBSERVACIÓ
SISTEMES NARRATIUS: Registres en diaris / llibres d'actes, Incidents crítics, anecdotari,
Descripció de mostres, Notes de camp, ..
SISTEMES CATEGORIALS
5.TÈCNIQUES D'ANÀLISI EN GRUP
Grup de discussió, Grup quadriculat, qualificacions i sentiments, Balanç, Quartets,...
6.TÈCNIQUES QUE ANALITZEN LES RELACIONS DINS DEL GRUP
Sociograma, Ordit,...
7.TÈCNIQUES CREATIVES
Full sobre terra, Collage,...