1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
© VICENT PUIG I GASCÓ
IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA
1r. Batxillerat. Curs 2011-2012

3. 1. Concepte.
Què és?
Quan es produeix?
On es produeix?
2. Causes de la Revolució Industrial.
a) El Creixement Demogràfic (1.2.)
b) La revolució Agrària (1.1.)
c) L’acumulació de capital. La Revolució Comercial (2.6)
d) La Revolució tecnològica ( 2.1.)
3. Els Sectors industrials. (2)
1. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ
2. Indústria Textil (2.2.)
3. Indústria Siderúrgica (2.3)
4. Desenvolupament del ferrocarril (2.5.)
4. L’expansió de la Revolució Industrial. (2.7.)
5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.
a) Conseqüències econòmiques (3)
a) El Liberalisme econòmic
b) Conseqüències socials (4)
Procés d’Urbanització
La Societat de Classes
El paper de la dona

4. 1. Concepte.
Què és?
Transformacions econòmiques i socials basades en l'aplicació de la màquina
a la producció, que van promoure un enorme creixement dels diversos
sectors de l’economia.
Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del
capitalisme comercial .
és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades
entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vida
social, econòmica i política d’Europa.
a. Revolució Demogràfica
b. Revolució Agrària: Economia agrària de subsistència a una
economia industrial capitalista
c. Revolució Tecnològica
d. Revolució Transports
Quan es produeix? entre 1750-1850
On es produeix?
Revolució industrial (1750-1820) = Anglaterra = Take-off= ARRANCADA
Industrialització (1820-1850) = expansió al continent europeu

5. REVOLUCIÓ
FACTORS DE LA REVOLUCIÓ ANGLESA AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
REVOLUCIÓ
AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE
DEMOGRÀFICA
LA DEMANDA
REVOLUCIÓ
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
COMERCIAL
REVOLUCIÓ
TRANSPORT RÀPID I BARAT
TRANSPORTS
REVOLUCIÓ MÀQUINES APLICADES A LA
TECNOLÒGICA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

7. Religió cristiana natalista
Escàs ús dels anticonceptius
Reducció edat de matrimoni
Augment dels ingressos familiars (treball infantil)
Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària)
Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) =
prevenció d‘enfermetats
Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.)
Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796)
Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes)
Reducció de la mortalitat infantil

15. Divisió dels camps oberts en parcel·les
Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part
Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o
pedra
Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions
Terres comunals dividides i tancades
DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA
MECANITZACIÓ
INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC
ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS
COSTOS MÉS ELEVATS=
o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARIS
o MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

16. Si pots provar la propietat sobre la terra
Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa
Si podies pagar els advocats
Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari
Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT
SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT ERA TEUA
• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES
• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE
• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES =
• ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES
• CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES
ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES
DE LES CIUTATS JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O
ARRENDATARIS

19. SOCIALES ECONÒMIQUES
EMPOBRIMENT DESENVOLUPAMENT MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA
CAMPEROLS MÉS BURGESIA AGRARIA PRODUCCIÓ
POBRES
AUGMENT DEMANDA EXCEDENT DE AUGMENT DELS
ÈXODE RURAL PRODUCTES INDUSTRIALS PRODUCTES GUANYS
MA D’OBRA BARATA PER ABASTIMENT DE LA MILLORA DE LES
POBLACIÓ URBANA I CONDICIONS DE ACUMULACIÓO
A LES FÀBRIQUES. R.I. DE CAPITAL
RURAL VIDA
REINVERSIÓ DE
DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL CAPITAL
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA A ALTRES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
CAPITALITZACIÓ DE LES
ACTIVITATS AGRAQRIES

20. REVOLUCIÓ COMERCIAL

21. LA CREACIÓ DE LA DEMANDA
DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA
CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Expansió del comerç
MILLORA DEL NIVELL DE
VIDA A CAUSA DEL Colonialisme britànic: Amèrica del
DESENVOLUPAMENT Desenvolupament Sud, zones d’Àsia,
COMERCIAL , INDUSTRIAL I del comerç interior Àfrica , Europa
AGRÀRI (menor % de
(eliminació de les
despesa en productes
alimentaris) = CAPACITAT
duanes interiors, Matèries Primeres
ADQUISITIVA millora dels barates i mercats
transports, reservats Superàvit comercial
Especialització
producció)
Acumulació de
Capital

24. REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA DESENVOLUPAMENT REVOLUCIÓ COMERCIAL
SUPERAVIT COMERCIAL
Guanys PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
DESENVOLUPAMENT COLONIAL
Impostos més elevats INDÚSTRIA RURAL
PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)
Dipòsits en els bancs
INDÚSTRIA SIDERÚRICA I
INDÚSTRIA FERROCARRIL
TÈXTIL
BANCS
AUTOFINANÇAMENT
BANCS DE DIPÒSITS
(Estalvi) ESTAT SOCIETATS ANÒNIMES
ESTALVI PRIVAT
SOCIETATS LIMITADES
(Amics i parents) ACCIONS DIVIDENDS BANCS D’INVERSIÓ
SUBMINISTREN
CAPITAL
PRÉSTECS
(Baix interès)
BORSA DE VALORS

25. a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupament
mecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals
b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumular
capital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hi
aporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.
c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) que
compren diversos inversors (accionistes)
• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del
nombre d’accions (participacions del capital de la societat).
• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la
societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions
• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del
capital que hi ha aportat , però no té propietat.

26. d) BORSA DE VALORS:
• mercat de capital on es compren accions i obligacions
• Baròmetre de la situació econòmica en general
• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el
funcionament de les empreses i l’economia d’un país
e. BANCS:
• Financen el procés d’industrialització
• Emissors de paper- moneda
• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital
(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial
• Societats per accions
• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper
moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació
• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden
retirar en qualsevol moment.
• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del
capital de les empreses (accions); subministradors de capital a la
indústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,
pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda

28. LIMITACIONS DELS
REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT NECESSITAT SISTEMES
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEMANDA D’AUGMENTAR LA ARTESANALS
LA DEMANDA PRODUCTES PRODUCCIÓ (DOMÈSTIC I
INDUSTRIALS GREMIS)
• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ
• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU
INTRODUCCIÓ
AUTÒNOMA TECNOLÒGIQUES
• DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ) INNOVACIONS
INNOVACIONS TÈXTILS
MÀQUINA
DE VAPOR PRODUCTIVES
LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)
FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) TREBALL EN
TELERS MECÀNICS
FÀBRIQUES
ENERGIA HIDRÀULICA
CADENA
Màquina de Vapor (Watt, 1769) MINES
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes
TRANSPORTS
Carbó de Coc (Darby, 1732)
ALT FORN
Pudelació i laminatge ferro (Cort, 1783) Locomotora de Stephenson (1829)
Convertidor Bessemer (1856): ACER Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)

30. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ
ss. XVII-XVIII

31. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII
Famílies camperoles compaginen el treball agrari amb l’elaboració de productes
tèxtils: comerciants venen el producte en mercats llunyans
Ingressos complementaris
Millor alimentació
Augment de la població
1. PROCÉS AUTONÒM
Activitat productiva reduïda durant les èpoques de sembra i recol·lecció= més treball
al camp
Camperols= propietaris d’eines de treball= filoses, telers, etc.
Porten les manufactures al mercat pròxim
Intercanvien amb els comerciants: preu acordat= DOMESTIC SYSTEM
2. ORDENACIÓ DEL PROCÉS
El camperol perd l’autonomia decidir com i quan produir
El comerciant (= capital comercial) acaba controlant el procés dispers
a) Subministrament de les matèries primeres (origen llunyà)
b) Distribució pels domicilis dels camperols dels instruments de filar, teixir i fixa el
preu per peça
c) Els camperols reben una mena de sou= fixat pel comerciant (unilateralment)
d) Comerciant= empresari de la industria rural dispersa = PUTTING OUT SYSTEM

32. 3.- Darreres dècades del XVIII
Augment del Putting out system
extensió per diverses zones
Problemes de subministrament de matèries primeres i control de la producció de
les famílies camperoles
Concentració de capital dels comerciants o empreses comercials
4.- FACTORY SYSTEM (SISTEMA FABRIL)
• Fàbrica= lloc de reunió de treballadors i màquines = control de l’obrer per
l’empresari( Manufactura)
• Mecanització del procés productiu
• Ús generalitzat de l’energia hidràulica i després el vapor.
• Producció en sèrie

33. PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
ARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICA
NECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓ
PRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓ
QUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITAT
PRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICS
PREU ELEVAT PRODUCTES BARATS
MERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL

34. LA INDUSTRIA TÈXTIL

35. INDÚSTRIA DEL COTÓ
Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu
Manufactura lligada al comerç colonial
• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)
• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important
• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó
(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés
• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner
Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera
Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat)
A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) a
EUA, Europa i Extrem Orient- Índia
MECANITZACIÓ
a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.
• Desequilibri entre el teixit i el filat
• Filat manual amb filosa i torn
• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per
fornir fil a un teixidor

36. b) Innovacions en el procés del FILAT.
a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.
a) Disposa de Fusos múltiples
b) Augmenta la quantitat de fil produïda per operari
c) fila 8 fils a l’hora
b) WATER FRAME (1768), Arckwraight
a) Funciona amb energia hidràulica
b) Moviment continuat
c) MULE JENNY (1779), Crompton=
a) funciona amb vapor.
b) fila 400 fusos a l’hora
c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-
teixir)
• Augment de la qualitat
• Reducció de costos (=salaris)
• Elevada producció
Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

41. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
PRODUCCIÓ • DEMANDA AGRÀRIA (EINES I
TRADICIONAL DE MÀQUINARIA)
FARGUES AMB CARBÓ • DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES I
VEGETAL I FERRO DE AUGMENT DE LA
DEMANDA DE MÀQUINES)
GRAN PURESA
FERRO • GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)
• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS
10.000 tones (1780) • MINES: bigues de ferro(POUS MINERS)
,rails i vagonetes (TRANSPORT DEL
MINERAL)
Ferro produït sobre el
carbó vegetal = car i
poder calorífic baix
INNOVACIONS

42. a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbó
vegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encariment
de la fusta= major poder calòric del carbó mineral.
• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN
• Impuls a la mineria del carbó
• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes
b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,
augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en un
temps menor i amb menys combustible.
c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari i
introducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS
d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=
millora la qualitat i permet millorar el carbó
• Procés de fosa
• Eliminació de les escòries del ferro
e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMUL
f. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=
material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.
• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó
• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)
g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials a
baix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

43. ALT FORN

44. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

45. DESENVOLUPAMENT DEL
FERROCARRIL

46. EL FERROCARRIL
ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES
• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.
MINERIA • BARCELONA -MATARÓ, 1840 DESENVOLUPAMENT
Transport del • MADRID- ARANJUEZ, 1851 SISTEMES FINANCERS
mineral fins a la boca
de la mina: DESENVOLUPAMENT
vagonetes COMERÇ DESENVOLUPAMENT
arrossegades per
SIDERÚRGIA NECESSITAT DE
cavalls sobre rails de
CAPITALS
fusta)
SOCIETATS ANÒNIMES
DEMANDA CREIXENT SOCIETATS D’INVERSIÓ
DE FERRO I CARBÓ
APLICACIÓ A UNA
MÀQUINA DE
VAPOR
• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixement
(STEPHENSON, urbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.
1829, ROCKET) • ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT
• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”

47. FERROCARRIL MILERS DE
REDUEIX EL ABAIXA EL PREU PERSONES
COST DE LES DELS PRODUCTES COMPREN ELS
MERCADERIES PRODUCTES
+ GENT OCUPADA I ES VENEN MÉS MERCADERIES
+ CAPACITAT ADQUISITIVA I AUGMENTA LA DEMANDA
(DINERS PER GASTAR)
INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES EN EL PROCÉS PRODUCTIU
CREACIÓ DE NOVES FÀBRIQUES
CONTRACTACIÓ DE MÉS TREBALLADORS

49. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

50. INDUSTRIALITZACIÓ
DESENVOLUPAMENT
En Europa parlem de PROCÉS DESIGUAL, no • FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de
PROCÉS afecta a tots els països 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I DESPRÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ d’igual manera: ALEMANYA, EUA,
gradual i regional ECONOMIES DUALISTES • LATE COMERS = enceten el procés a partir del
darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA,
ÀUSTRIA O RÚSSIA, I JAPÓ
MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL
BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS
FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT
Arrencada per a industrialitzar Complementa l’expansió
una àrea, encara que no era
MAJOR NECESSITAT DE SUBSTITUEIX LA MANCA
del FERROCARRIL. CAPITAL= CREACIÓ DE D’INICIATIVA INDIVIDUAL I
prioritari. L’ATRACCIÓ DE INDÚSTRIA PESANT
LES INFRAESTRUCTURES BANCS INVERSORS: ELS CAPITALS PRIVATS=
CONNECTADA AMB LA
BANCA ROTHSCHILD, CREDIT SUPORT ESTATAL A LA
MOBILIER INDÚSTRIA I EL FF.CC.
• BÈLGICA I FRANÇA = EXPLOTACIÓ JACIMENTS DE CARBÓ, AGRICULTURA DESENVOLUPADA , XARXA FLUVIAL
(CANALS FLUVIALS I MARÍTIMS) I COMERÇ ACTIU.
• ALEMANYA = JACIMENTS DE FERRO I CARBÓ, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL FINANCER EN GRANS CORPORACIONS
BANCÀRIES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I QUÍMICA
•ITÀLIA I ESPANYA= ZONES D’INDUSTRIALITZACIÓ (PIAMONT, CATALUNYA) I TERRITORIS AGRARIS SENSE REFORMA
AGRÀRIA (NÀPOLS- SICÍLIA, ANDALUSIA, EXTREMADURA)

53. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

54. NOVA ORGANITZACIÓ
DESENVOLUPAMENT ECONÒMICA SOCIETAT
DEL CAPITALISME NOVES CLASSES
SOCIALS
CAPITALISME BURGESIA I PROLETARIAT
EVOLUCIÓ
BASE TEÒRICA DEL LIBERALISME
• Formació de Societats Anònimes
ECONÒMIC (ADAM SMITH)
• INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA
• Tendència a la concentració d’empreses
• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS = • Superació de les crisis de subsistència
LLEI OFERTA I LA DEMANDA • Conflictes socials en les fàbriques
• MERCAT SATISFA ELS INTERESSOS
GENERALS PROBLEMES INICIALS
• LLEI DE LA COMPETÈNCIA
• NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓ
ESTATAL DESEQUILIBRI
OFERTA-
DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ AUGMENTA +
RÀPIDAMENT
FALLIDA
L’OFERTA QUE LA
GENERAL
DEMANDA
EMPRESES
REDUCCIÓ
DEMANDA ATUR

55. NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)
Adam Smith (1723-1790)
• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DEL
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seua
obra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevol
intervenció de l’estat en els afers econòmics
• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulació
de la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior ni
tampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat de
l’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos de
riquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,
acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” del
mercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursos
materials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

56. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS
1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.
Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que
impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat
de producció i comerç.
2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte
laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot
trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.
3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es
limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat
econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense
que siga necessari el paper regulador de l’estat.

57. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES
1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels
propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que
no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos
socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a
qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació
clara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la
seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per
tant, l’apropiació dels guanys és privada.
2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i
ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre
les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en
l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als
accionistes.
3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels
productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,
l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.
4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,
crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves
tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir
uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa
no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es
convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

58. David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un dels
economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i
especulador i amassà una fortuna considerable.
La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és una
teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,
que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol
increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors
l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de
nou a aquest mínim.
David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la
terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es
desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les
terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la
competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els
treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).
L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només
agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

59. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a
Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert
Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut
principalment per les seves teories pessimistes, però altament
influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.
Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segons
el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves
prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica
(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos
alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la
població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,
són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria
(catàstrofe maltusiana).

60. LES CRISIS CÍCLIQUES
RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE
CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA
TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI
ENTRE OFERTA I DEMANDA
SOBREPRODUCCIÓ
TANCAMENT
CAIGUDA DE
D’EMPRESES
LA DEMANDA
ATUR

62. CRISI: 1. Caiguda brutal de la producció
industrial o agrària. 2. Caiguda accions.
BOOM 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).
Esdeveniment puntual, pot continuar o
no amb una DEPRESSIÓ = contracció del
AUGMENT DE LES consum , baixada de preus i augment de
COTITZACIONS
l’atur. Quan la contracció és de dèbil
SALARIS I PREUS amplitud i de curta durada parlem de
AUGMENT OCUPACIÓ RECESSIÓ
EXPANSIÓ RECESSIÓ
ATUR
DESCENS DE LA
PRODUCCIÓ I DEL
CONSUM SALARIS I PREUS
AUGMENT DE LA PERTORBACIÓ TEMPORAL
PRODUCCIÓ I DEL DEL MERCAT ? DESCENS COTITZACIONS
CONSUM
SOBREPRODUCCIÓ
DEPRESSIÓ

63. CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES
MANIFESTACIÓ I MALES COLLITES SUPERPRODUCCIÓ
ORIGEN PENÚRIA ALIMENTARIA
DEPENDENCIA CLIMATICA
EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLES ENFONSAMENT DELS PREUS
OFERTA INSUFICIENT DEMANDA INSUFICIENT
EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL
PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS
APROXIMADAMENT
CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA FALLIDES D’EMPRESES I BANCS
MORTALITAT CONCENTRACIONS EMPRESARIALS
MORTALITAT CATASTROFICA ATUR

65. ALT FORN

66. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

67. PROCÉS D’URBANITZACIÓ
ÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONS
MANCHESTER,
AGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA
LIVERPOOL, BIRMINGHAM
CREIXEMENT
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ SNSE PREPARACIÓ PER UN
CIUTATS
(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA) CREIXEMENT RÀPID I EN
INDUSTRIALS
POCS ANYS
CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALS
AFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES
CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL
TERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA PROBLEMES
Resultats
1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables amb
tots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies amb 1. NECESSITAT D’HABITATGES
enllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues i BARATS PER LA POBRESA DE
habitatges residencials BURGESOS LA POBLACIÓ IMMIGRADA
2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació 2. ESCASSA REGULACIÓ
3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” = MUNICIPAL SOBRE LES
habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cada EDIFICACIONS I LES SEUES
filera de cases. CONDICIONS
4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany 3. BENIFICIS SENSE CONTROL =
individual i sense les mínimes condicions d’higiene (sense ÚNICA MOTIVACIÓ DELS
clavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA. CONSTRUCTORS
5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics
(hospitals, escoles i zones d’oci)

69. NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)
IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)
VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME
DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)
a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga
aristocràcia)
• Controla els mitjans de producció de la nova societat
• Classe dirigent dels estats liberals
• Imposa la seua ideologia i valors
• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni
• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius
b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de
comerç, funcionaris)
• No exerceixen tasques manuals
c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)
• PROLE: MOLT FILLS
• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari
• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)
• En el límit de la supervivència

70. DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES
Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,
etc) es reserva per a la dona
La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència de
l’espós), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura i
càlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar
Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral
La dona treballadora
obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica
Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa
Dides de les famílies burgeses i benestants

71. REFERÈNCIES DOCUMENTALS
• BUXAWEB http://www.buxaweb.com/historia/temes/
• Página de Peter, http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/
• Presentaciones de Historia Contemporánea universal http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/
• http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com/2010/10/sobre-domstic-system-i-clar-la-
pagina.html
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
• http://claseshistoria.com/
• http://esquemasdehistoria.blogspot.com/
• http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-demogrfica.html
• http://www.pedrocolmenero.es/