Consultar pg. 12-13. Noves tecnologies aplicades al comerç. Article revista Cambres de Comerç, arrel del lliurament del Premi Cambra 2010 a ADICT Active Retail en l'apartat de millor empresa de nova creació.

1. any: 13
número: 151
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
Un estiu de
transició
NO ROTUND AL TOP MANTA

2. Edició: www.cambrescat.es
S U M A R I
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 03
Cambra de Comerç de Barcelona Cambra de Comerç
Av. Diagonal, 452 - 454 de Sant Feliu de Guíxols
08006 Barcelona Passeig de Mar, 40
6 Portada:
Difusió controlada per: Tel.: 902 448 448
Fax: 934 169 400
17220 Sant Feliu de Guíxols
Tel.: 972 320 884
Un estiu de transició
TOLERÀNCIA ZERO
www.cambrabcn.es
Cambra de Comerç de Girona
Fax: 970 325 450
www.cambrescat.es/stfeliu AMB LA VENDA IL·LEGAL
Col·laboració:
Av. Jaume I, 46 Cambra de Comerç de Tarragona
17001 Girona Av. Pau Casals, 17 Les cambres de comerç demanen una actuació inflexible de les autoritats amb res-
Tel.: 972 418 500 43003 Tarragona ponsabilitat directa per acabar amb la venda il·legal. El conegut com a top manta
Fax: 972 418 501 Tel.: 902 21 96 76
Consell editorial: www.cambragirona.cat Fax: 977 240 900
suposa un perjudici important per al sector del comerç i la distribució i és per això
Narcís Bosch www.cambratgn.com que s’ha de perseguir i eliminar amb l’aplicació de la llei.
Joan Josep Sardà Cambra de Comerç de Lleida
Rafel Castells
Anselm Clavé Nº 2 Cambra de Comerç de Tàrrega
El teixit comercial del nostre país representa bona part de l’activitat econòmica. El
Maria Segarra
Josep Alegret 25007 Lleida Plaça Major, 4 seu pes en el PIB català és del 10,3 % (any 2007, última dada disponible). Per tant,
Tel.: 973 236 161 25300 Tàrrega les administracions han d’assegurar la lliure activitat comercial amb les màximes
Director Fax: 973 247 467 Tel.: 973 314 327
Josep-Francesc Valls www.cambralleida.com Fax: 973 314 355 garanties. Crear zones de tolerància suposa un precedent erroni i que obstaculitza el
www.cambratarrega.com treball que s’està duent a terme per a l’eliminació del top manta.
Cap de redacció Cambra de Comerç de Manresa
Pelayo Corella Muralla del Carmen 17-23 Cambra de Comerç de Terrassa
Els greuges empresarials ocasionats per aquest frau es poden concretar en un 48 % de
Redacció
08241 Manresa Blasco de Garay, 29-49 deteriorament de la imatge, un 23 % de danys industrials i un 24 % de danys labo-
Robert Valls Tel.: 938 724 222 08224 Terrassa rals i socials. A nivell europeu, a més, representaria la pèrdua anual de 100.000 llocs
Vanessa Pérez Fax: 938 727 766 Tel.: 937 339 833
www.cambramanresa.com Fax: 937 891 165 12 Les noves teconologies de treball.
Fotografia i il·lustracions www.cambraterrassa.es Aquesta anàlisi es desprèn de l’estudi sobre frau de marca a Espanya elaborat per
Joan Morejón Cambra de Comerç de Palamós ja són aquí
Daniel H. Agostini Dídac Garrell i Tauler, 10, 2ª planta Cambra de Comerç de Tortosa l’Asociación Nacional para la Defensa de la Marca i el Consejo Superior de Cámaras
Assessorament lingüístic
17230 Palamós Cervantes, 7 de Comercio, l’any 2003. A més, segons dades de la Policia Nacional i la Guàrdia
Tel.: 972 314 077 43500 Tortosa
Francesc X. Navarro
Fax: 972 318 810 Tel.: 977 441 537
20 Fer bandera Civil, el 2009 es van confiscar més 5 milions de còpies fraudulentes i falsificacions,
Realizació www.cambrapalamos.org Fax: 977 444 370 dels productes artesans que van ser valorades en 438 MEUR.
Media Europa, S.L. www.cambratortosa.com Tampoc no es pot oblidar que el fenomen de la pirateria i el top manta desvirtua l’ho-
Tel. 932 848 911 Cambra de Comerç de Reus
Fax 932 848 192 Boule, 2 Cambra de Comerç de Valls nestedat comercial, produeix desviaments comercials, falseja el joc de la competència
a/e: redaccio@mediaeuropa.net
Sardenya, 542-544, 1er 4a. Barcelona
43201 Reus Jacint Verdaguer, 1 22 Competència critica i ocasiona frau a la Hisenda pública. Per tant, les cambres demanen tolerància zero i
Tel.: 977 338 016 43800 Valls
Fax: 977 315 810 Tel.: 977 600 909 la nova normativa la màxima actuació a les autoritats responsables.
Direcció comercial www.cambrareus.org Fax: 977 606 456
Laura Villoria
www.cambravalls.com de comerç
Cambra de Comerç de Sabadell
Disseny i impresió
Gràficas 94, SL Av. Francesc Macià, 35
08206 Sabadell
Publicitat Tel.: 937 451 255 27 Galeria:
Gecap S.L. Ricard Piqué Fax: 937 451 256
Tel. 93 459 33 30 www.cambrasabadell.org Gavineteria Pérez,
Dipòsit legal de Reus
B-10841/96
Si voleu subscriure-us gratuïtament a l’Informatiu Comerç, envieu-nos les vostres dades
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
per fax: 932 848 192/ tel. 932 848 911 / a/e: informatiu@cambrescat.es
Noms i cognoms Empresa
Adreça
Població Codi postal Telèfon
Fax Adreça electrònica
Les dades registrades en aquest formulari són confidencials. Teniu dret a sol·licitar que us consultin, per actualitzar-les o eliminar-les.
També teniu dret a negar-vos a rebre més ofertes per correu o altres mitjans; si és així, poseu una creu a la casella següent

3. 04
A P U N T S
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 05
TORNEM-HI HÀBITS CANVIANTS...
No és un secret dir que la legislació en
AMB L’AUGMENT D’IMPOSTOS algunes comunitats, com la catalana,
va aspirar en el seu moment a frenar
En temps com els actuals, en què cada nució de la despesa corrent i no en un La Cambra considera que la recupera- l’auge dels hipermercats. Era pels volts
notícia pot destarotar els nervis de increment de la pressió fiscal”. ció de l’economia espanyola es veurà dels anys vuitanta, i especialment dels
molts operadors econòmics, que mol- Tan clar ho té l’entitat que presideix ajornada per la pujada de l’IVA del noranta, quan van aparèixer els primers
tes vegades es deixen endur per la Miquel Valls, que aquesta “vol posicio- juliol, que frenarà el creixement del hípers. Ràpidament es van consolidar.
immediatesa, hi ha un aspecte que nar-se totalment en contra de decisions PIB el segon semestre de l’any. De fet, Potser per allò de la novetat o per l’afi-
concita un cert consens: la pujada futures de pujades d’impostos”. Sense l’impacte negatiu d’aquesta pujada ció creixent a agafar el cotxe per fer la
d’impostos, i particularment la recent perdre de vista “la necessitat d’una polí- sobre el consum privat ja ha estat compra, el cert és que milers de famí-
pujada de l’IVA, tindrà conseqüències tica de consolidació fiscal”, la corporació avançat per l’Enquesta de conjuntura lies feien cues a l’hora de pagar i
en el creixement econòmic. cameral considera que “la reducció del de la Cambra de Barcelona, que posa omplien els carretons les tardes de
De fet, per a la Cambra de Barcelona, dèficit públic ha d’estar basada en una de manifest un empitjorament de la divendres i especialment els dissabtes. Així s’aconseguia lleure i anar de com- volupat i expandit les seves pròpies
en un recent pronunciament, hi ha 2 reducció de la despesa corrent i no en un marxa dels negocis del comerç mino- De tal manera, que entre el comerç pres el mateix dia, a la mateixa hora. cadenes de supermercats. Tot queda a
idees que cal tenir clares. La primera, increment de la pressió fiscal”. De fet, rista el tercer trimestre. Cal destacar urbà es va estendre la por. Es creia que Ara, però, la situació és diferent. Les casa. Ara bé, hi ha una altra poderosa
que “la pujada impositiva ofegaria el “qualsevol alça d’impostos frenarà el que els primers indicadors de consum arribaria la desertització de les ciutats, famílies ja no omplen alegrement el raó que ha evidenciat la pèrdua de pis-
creixement en un moment d’especial creixement econòmic i, per tant, dismi- privat del tercer trimestre confirmen la mort del petit comerç i altres hipòte- carretó de la compra. Prefereixen anar tonada dels hípers: la consolidació de la
feblesa de l’activitat econòmica” i, la nuirà la recaptació tributària, per la qual la forta davallada de la despesa de les sis tan o més catastrofistes. més vegades però comprar d’una mane- marca blanca. Els hipermercats, tradi-
segona, que “la reducció del dèficit cosa l’impacte final sobre la correcció del llars. Ara, però, la percepció és una altra. Els ra més selectiva. De fet, segons un estu- cionalment, es distingien pel gran espai
públic ha d’estar basada en una dismi- dèficit serà reduït”. hipermercats ja no gaudeixen com di realitzat per Nielsen, durant l’any disponible i per un ventall de marques i
abans de les simpaties de tants consu- passat la despesa mitjana per compra es d’oferta molt superior a la dels seus
midors. Es pot dir que han perdut va reduir més del 3 % en només un any, competidors. Ara, en canvi, les coses
atractiu. I això que, en una segona fase, fins a situar-se en els 18 EUR, a la vega- són diferents. Amb la consolidació del
es van associar amb les grans promo- da que augmentava el nombre de vega- factor preu com un dels principals
cions comercials, tot convertint-se en des que es visitaven els centres fins a determinants a l’hora de comprar i, en
DESIGUAL NO S’ATURA un actor destacat del gran nombre de
centres comercials que es van inaugu-
rar per tot el país. A tot centre comer-
més de 100. No és estrany, doncs, que
els supermercats, situats en plena xarxa
urbana, hagin guanyat adeptes. De fet,
conseqüència, la consolidació també de
la marca blanca, que no deixa de gua-
nyar quota de mercat, per a què calen
Hi ha empreses que, un cop agafen
cial digne d’aquest nom, hi havia d’ha- aquest transvasament és, moltes vega- lineals tan grans? Alguns supermercats
velocitat de creuer, no s’aturen. Un
ver un híper, cinemes, bitllera o sala de des, només de format, ja que algunes de seleccionen algunes marques i ofereixen
exemple és la catalana Desigual. La
jocs recreatius i, per descomptat, els les cadenes de distribució en format la seva pròpia amb uns preus molt
coneguda ensenya de moda acaba de
Zara, Mango i altres punts d’atracció. híper més importants també han desen- atractius. Touché.
tancar aquest estiu un traspàs rècord a
Londres. Segons el que indicava
recentment el Daily Telegraph,
Desigual ha aconseguit un local de
600 m2 de 2 plantes al concorregudís-
sim Oxford Street, pel qual pagarà
uns no gens menyspreables 9.400
EUR per metre quadrat. Una xifra
... QUE OBLIGUEN A MOURE FITXA
que no ha deixat indiferent ningú, ja Per tot això no és estrany veure els això ha concebut una aposta de la qual ment, però posant especial èmfasi en
que suposa un nou rècord a la capital moviments que s’estan produint en el caldrà veure els resultats en el futur: els alimentació fresca i “bio” i, sobretot,
britànica pel que fa als traspassos de sector. El que més ressò està tenint és el Carrefour Planet. desenvolupant al màxim la col·labora-
locals comercials. De fet, aquests de Carrefour, tot i que la multinacional Es tracta d’establiments de gran ció amb socis del nivell d’Apple o
9.400 EUR per metre quadrat supo- francesa ha actuat sigilosament i està dimensió, però amb una filosofia que L’Oreal.
sen que el lloguer anual assolirà 1,83 El procés d’expansió de Desigual l’ha portat a obrir botigues arreu del món, com disposada “a canviar l’experiència de s’allunya de la tradicional dels hípers.
MEUR cada exercici. aquesta, a Nova York, davant de l’emblemàtic Empire State compra” dels seus consumidors. Per Tenint-hi pes l’alimentació, evident-

4. 06
P O R T A D A
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 07
UN ESTIU
Segons dades del Departament d’Inno- mateixa situació s’ha viscut a Catalunya: pra. Asseguren que aquesta campanya ha
vació, Universitats i Empresa de la si bé el 2006 es registraven més de 15 estat molt més fluixa que la de l’any ante-
Generalitat de Catalunya, durant el pri- milions de turistes, al llarg del 2009 van rior i que les vendes han caigut un 30 %.
mer semestre de l’any Catalunya ha rebut ser 13,6 milions. “No sabem si és la qualitat del turisme
prop de 6 milions de turistes (5,8 Ara bé, el nombre d’estrangers que ha que ve a Salou o bé que la gent no gasta
DE TRANSICIÓ
milions), una xifra molt semblant al escollit Catalunya per passar les vacances perquè hi ha alguns empresaris que han
mateix període de l’any passat (-0,6 %). d’estiu s’ha incrementat un 12 % respec- disparat els preus malgrat la crisi o bé
Tanmateix, tal com ja preveia el conseller te del mateix període de l’any passat. Un perquè simplement no volen o no poden
Huguet, els resultats de la temporada augment que també ha fet créixer les consumir”, expliquen des de l’Associació.
d’estiu han estat lleument superiors. Així pernoctacions hoteleres, ja que d’una Un consum que s’ha vist frenat en el sec-
ho avalen les dades de l’Institut banda han augmentat la quantitat de tor de la restauració i també en
d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), nits d’hotel contractades pels estrangers, comerços, però no en supermercats o
La temporada turística d’estiu sempre ha estat un dels punts forts de Catalunya, si bé l’im- que certifiquen que durant el mes de però també la del turisme interior, que botigues d’alimentació, “que han vist
juliol del 2010 més d’1,9 milions de ha crescut més d’un 9 %. Així doncs, tot com les vendes s’incrementen perquè s’ha
pacte de la crisi econòmica ha fet que durant els 2 darrers anys la xifra de turistes davallés turistes han visitat Catalunya, un 16,9 % i que Catalunya ha estat capaç de man- recuperat aquella imatge en què la gent
notablement i, en conseqüència, el consum fos menor. Segons els empresaris i els comer- més que un any enrere. Segons l’origen tenir el seu lideratge quant a turisme anava a passar el dia a la platja amb les
dels viatgers, el turisme estranger es va seves neveres de càmping”, afegeixen.
ciants, la situació està estancada i això hi ha qui ho interpreta com un símptoma de millora. incrementar un 19,1 %, mentre que el Tanmateix, a Salou es distingeixen 2
domèstic ho va fer un 13,5 %. Són unes
Turisme i comerç línies de comerç: una que respon pròpia-
dades que palesen una certa revifada del són 2 realitats que ment a la temporalitat de l’estiu marca-
turisme durant el mes de juliol i que con- da pels turistes i que compta amb
soliden Catalunya com a primera desti-
van paral·leles comerços que només obren durant la
nació de turisme estranger de l’Estat i en què l’activitat temporada i, d’altra banda, el comerç del
espanyol amb un 25,3 % del total de poble, obert tot l’any. “Com que hi ha
turisme de l’Estat.
de l’una repercuteix molts comerciants de temporada, a vega-
en l’altra; ningú des resulta difícil coordinar tots els
Revifada del turisme europeu comerciants, perquè alguns van a la seva
Les dades fetes públiques pel Departa-
no dubta que la i les administracions ho permeten”, es
ment d’Innovació registren que el mer- campanya turística lamenten des de l’Associació. Però això
cat europeu ha generat prop del 90 % no és el més greu, sinó el fet que “els
del turisme estranger a Catalunya, i
té uns importants turístics són comerços amb un mateix
mentre que el mercat francès, que conti- efectes comercials patró, que en certa manera malmet la
nua sent el principal mercat emissor, ha imatge del comerç local”, continuen.
frenat la caiguda i es manté estable, l’ale- estranger, precisament és en aquest mer- Així doncs, l’Associació 365 Dies apun-
many presenta símptomes de recupera- cat que s’ha deixat notar més la crisi, ja ta diversos factors per a la davallada de
ció i el rus registra creixements impor- que els turistes fan estades més curtes i consum, tant en restauració com a les
tants, al voltant del 25 %, en contrast fan menys despesa. botigues. La primera és la crisi econòmi-
amb l’important descens del turisme ca, que ha reduït la disponibilitat de
britànic. Amb tot, l’any 2010 també està Menys despesa turística diners per a despeses extraordinàries. Un
sent un any complicat per al sector, per- Turisme i comerç són 2 realitats que van altre factor és la venda il·legal al carrer:
què si bé durant el mes de juliol hi va paral·leles i en què l’activitat de l’una “Fan competència deslleial, perquè no
haver un increment de turistes respecte repercuteix en l’altra; ningú no dubta paguen impostos i l’Administració no ho
del mateix període de l’any anterior, les que la campanya turística té uns impor- ha de tolerar”, denuncien.
xifres encara són lluny de les registrades tants efectes comercials. A Tarragona, l’o- Des de l’Associació, per tal d’estimular
l’any 2007, en què 2,1 milions de perso- cupació hotelera a la Costa Daurada va la compra, s’han pres iniciatives com ara
nes van visitar Catalunya durant aquest superar el 90 % durant els mesos de la Fira Fora Stocks, en la qual tots els
mes (dades de l’Instituto de Estudios juliol i agost. Els principals centres turís- comerciants podien instal·lar-se al carrer
Turísticos). En termes absoluts, és a par- tics, com Salou, s’han omplert, però la per vendre el seu producte a preus més
tir del 2008 que la xifra de turistes a facturació ha estat inferior a la d’altres assequibles, una iniciativa que va tenir
Espanya baixa estrepitosament, amb una anys i això que els hotelers han abaixat els “un resultat inferior al d’altres edicions”.
pèrdua del 23 % respecte de l’any ante- preus. Des de l’Associació 365 Dies A Tarragona, les coses han anat una mica
rior, en passar de 58,5 milions a 57,3 Salou Vila Comercial remarquen que tot millor. Així ho assegura el president de
milions. I de fet, el 2009 va continuar i que sembla que enguany hi ha més gent l’Associació de Comerciants Via T, Joan
caient fins als 52 milions. Aquesta que l’any passat, el turista d’ara no com- Blázquez, que reconeix que “enguany la

5. 08 INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 09
lluny dels 3.408.071 de l’agost del 2007.
De fet, el 2007 va ser l’any de més movi-
SALVATS PER LES REBAIXES ment a l’aeroport barceloní, ja que
L’Asociación Empresarial de Comercio Textil y Complemento (Acotex) asse- durant 4 mesos consecutius –entre juny
gura que, a Espanya, la campanya de rebaixes ha acabat amb una xifra de ven- i setembre– es va superar la xifra de
des molt similar a la de 2009, en concret més de 2.560 MEUR. 3 milions de viatgers mensuals.
Els comerciants catalans estan satisfets de com han anat les rebaixes d’estiu Tot i que la ciutat de Barcelona rep un
i en molts casos afirmen que els han salvat la temporada. Pràcticament han flux de turistes constant, el consum hi
fet net d’estocs (tot i que molts botiguers havien estat previsors i havien està frenat des de fa un parell d’anys.
comprat menys que en temporades passades) i s’han igualat les vendes de la Segons Joan Mateu, president del patro-
campanya anterior, per bé que la facturació ha estat un pèl inferior respecte nat de la Fundació Barcelona Comerç:
del 2009. I és que a diferència d’altres anys, enguany els descomptes han “El comerç a la ciutat de Barcelona
estat generosos (50-70%) des del començament, a banda de l’entrada en segueix una tendència a l’estancament,
vigor de la pujada de l’IVA. no va ni endavant ni endarrere, resta
Així mateix, durant la campanya de rebaixes d’estiu, la Direcció General de immòbil”. Ara bé, “la sort és que s’ha
Comerç ha realitzat un total de 6.342 inspeccions i, de fet, durant tot el mes compensat amb l’element de les rebai-
de setembre es mantindran per evitar la realització de rebaixes i promocions xes, en què enguany hi ha hagut, des del
d’estoc més enllà del període legalment establert. principi, una reducció important en el
La majoria dels establiments inspeccionats han estat, principalment, els espe- preu i això ha fet incentivar el consum”.
cialitzats en equipament de la persona, ja que són els que concentren un major Així doncs, tal com explica Mateu, les
nombre de productes de temporada. Amb tot, les inspeccions realitzades cons- rebaixes han fet que el balanç de la cam-
taten un elevat grau de compliment, ja que el percentatge d’establiments panya d’estiu s’hagi decantat “positiva-
advertits formalment per irregularitats en les condicions de venda durant el ment”. La situació que viu el comerç és
període de rebaixes és d’un 3 % dels establiments visitats. complicada i “tot i que hi ha una part de
la professió bastant desanimada, sabem
que la gent del sector arrisca i genera
campanya d’estiu ha anat millor que el molts emprenedors que malgrat el con-
2009, si bé no s’ha recuperat el nivell de A banda de la ciutat text actual aposten per obrir nous nego-
fa 4 o 5 anys”. Amb tot, avala que el de Barcelona, també cis i establiments”, continua Mateu.
nombre de pernoctacions a la zona ha “Realment és això el que fa que el
incrementat entre un 15 % i un 20 % i hi ha localitats cos- comerç d’una ciutat aguanti, la capacitat
que les vendes han gaudit d’un incre- taneres on s’ha fre- de risc”, sentencia.
ment del 15 % respecte del mateix perí-
ode de l’any anterior, i en gran part “grà- gat el ple absolut. És Mantenir l’optimisme també hi ha localitats costaneres on s’ha zones turístiques, ja que la despesa per l’Associació d’Hotelers de la Costa
cies a la campanya de rebaixes”. “Estem el cas de Sitges, on El secretari general de la Confederació fregat el ple absolut. És el cas de Sitges, manteniment (neteja, serveis, submi- Brava-Centre, les estades són cada vega-
més animats que ara fa un any, això és de Comerç de Catalunya (CCC), on l’ocupació ha arribat al 97 % durant nistraments...) no disminueix, però en da més curtes, de 3 o 4 dies, i les reserves
evident, però els núvols negres encara l’ocupació ha arribat Miquel Àngel Fraile, comparteix amb el mes d’agost i no ha baixat del 80 % canvi els ingressos sí. D’altra banda, “els es fan més a última hora. El president de
són al fons i sembla que no vol acabar de al 97 % durant el Mateu la percepció dels comerciants durant els mesos de juny i juliol, segons turistes amb més poder adquisitiu sem- l’Associació de Comerciants de Platja
fer net”, exclama Blázquez. com a agents amb una gran capacitat dades publicades pel consistori munici- bla que s’han decantat per altres desti- d’Aro, Salvador Giraut, assegura que “en
A les comarques de Barcelona el sector mes d’agost d’adaptació. Segons Fraile, en termes pal. El president de l’Associació de nacions”. bona part si s’ha salvat la temporada
turístic manté el nivell de fa un any, tant generals “aquest 2010 no està sent pit- Platges, Manel Martínez, es mostra I davant la dificultat de la temporada, el d’estiu ha estat gràcies al turisme estran-
a la costa com a la Ciutat Comtal. A la de Barcelona fa 10 mesos consecutius jor que el 2009” i l’activitat econòmica satisfet pels índexs de vendes malgrat la que estan fent des de l’associació és ger”. D’altra banda, Giraut afirma que
ciutat de Barcelona, el turisme s’ha man- que creix. En l’acumulat de l’any, entre és “molt similar”, si bé reconeix que el crisi. D’altra banda, el president de la prendre mesures amb vista a la campa- “l’activitat econòmica ha estat similar a
tingut. A més, l’Aeroport del Prat ha gener i agost, l’Aeroport del Prat ha consum és “molt baix”. Amb tot, el Federació de Comerciants i Empresaris nya de tardor. És probable que alguns la de l’estiu passat, si bé les perspectives
recuperat bona part de la seva activitat. rebut 19.176.970 usuaris, és a dir, un secretari general de la CCC vaticina de Sitges (FECES), Enrique Fuertes, comerços tanquin les seves portes o bé per enguany eren molt pitjors”.
Així, el mes d’agost ha estat molt positiu, 3,1 % més que en els 8 primers mesos una tímida recuperació del sector i asse- reconeix que malgrat que s’ha notat un definitivament o fins a l’estiu següent; Tanmateix, el mes de setembre “segura-
ja que s’hi ha superat la xifra de del 2009. Aquest increment s’atribueix a gura que “la campanya d’estiu ha estat increment de turistes a la demarcació, per tant, la intenció és donar suport als ment serà pitjor”, augura el president
3 milions de passatgers mensuals, fita l’aposta ferma d’Spanair i Vueling per millor del que s’esperava, tot i que el “la despesa que generen és molt baixa”. que romandran oberts. De moment, gironí. I això ve donat, “d’una banda,
que no es produïa des de l’agost del Barcelona, al nombre més gran de vols volum de vendes hagi estat inferior res- “Ha estat una campanya en línia amb la l’Associació ha emprès diverses activi- per la manca de ponts festius i, de l’altra,
2008. En concret, van passar per les ins- intercontinentals i a una certa recupera- pecte de la temporada anterior i la resta de l’any. El juliol va ser fluix i a l’a- tats conjuntes amb el consistori per tal per l’avançament del calendari escolar,
tal·lacions barcelonines 3.043.473 viat- ció econòmica que ja s’ha començat a situació no és per llançar coets”. De fet, gost hi ha hagut molta gent pels carrers d’incentivar el consum, com el Moda que incidirà negativament en l’activitat
gers, un 5,4 % més que a l’agost del 2009. notar en el sector de l’aviació. Amb tot, Fraile explica que “les vendes han cai- però amb poques ganes de gastar”, asse- Shopping, entre d’altres. turística de la zona i, en conseqüència,
Excepte al mes d’abril, en què el núvol aquests 3 milions de passatgers del mes gut només un 5 %, mentre que les pre- gura Fuertes. Al litoral gironí l’ocupació també ha en la facturació dels comerços i la restau-
de cendra del volcà islandès Eyjafjalla va d’agost estan per sota, però, dels visions eren del 10 %”. Els visitants han gastat poc. Aquesta estat alta, entorn del 80 % i el 90 % ració”, conclou.
fer disminuir el trànsit aeri, l’Aeroport 3.123.494 de l’agost del 2008 i molt A banda de la ciutat de Barcelona, situació suposa un desgast per a les durant els mesos de juliol i agost. Segons Vanessa Pérez

6. 10
F O R M A C I Ó
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 11
persones, ja siguin empresaris o propieta- Aquest fet permetrà valorar la capacitat de
CURS FORMANT EXPERTS
D’ATC,
ris de comerços que vulguin obtenir uns l’alumne per resoldre situacions com les
coneixements actualitzats i innovadors TESINES D’INTERÈS que es trobarà com a futur assessor tècnic.
de la gestió i direcció del negoci; direc- Entre les tesines presentades pels Així doncs, la presentació del projecte final
tius d’empreses del sector del comerç i de alumnes de l’edició passada, destaca i l’aprovació corresponent del tribunal
la distribució; assessors tècnics comer- especialment la de 2 alumnes (Enric qualificador serà una condició indispensa-
MOLTS ANYS cials que hagin de desenvolupar projectes
innovadors de suport al sector del
comerç; o bé llicenciats i diplomats uni-
Ayra i Josep Miquel López) sobre
Internet i els canals de distribució.
Davant el creixement exponencial
ble per obtenir el certificat del Curs d’as-
sessors tècnics comercials, reconegut per la
Universitat Politècnica de Barcelona.
versitaris, prioritàriament amb titula- del volum de negoci dels productes
cions d’econòmiques, empresarials, que es comercialitzen per Internet,
La Cambra de Barcelona, amb la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya, posa en publicitat i similars. els ara ja tècnics comercials van La present edició del programa,
marxa el Curs d’assessors tècnics comercials (ATC) per millorar la formació en el sector de Amb tot, aquelles persones que, tot i no apostar per analitzar quina és la que s’imparteix dimarts i dijous de
reunir els requisits acadèmics esmentats, tendència del comerç en línia i 17 a 21 hores, s’iniciarà el 18 de
la distribució comercial. Una iniciativa que enguany arriba a la desena edició i que, des de puguin acreditar diversos anys d’expe- sobretot quines repercussions té i novembre de 2010 i finalitzarà el 2
l’any passat, també es fa a Girona. riència professional en el sector també tindrà sobre el comerç tradicional, de juny 2011. La inscripció es pot
poden optar al curs. Ara bé, com que el per tal d’obtenir una radiografia al fer a través del web <www.cam-
nombre de places és limitat, hi haurà un més exacta possible de com són les brabcn.org/formacio> o bé tru-
L’assistència tècnica al comerç és una de compres, cadenes sucursalistes, fran- serveis en funció de les noves demandes procés de selecció entre tots els aspirants. empreses que operen a la Xarxa. cant al 902 448 448. El període
tasca que tradicionalment han dut a quiciades i altres unitats de negoci. dels consumidors; donar assistència en El programa està dividit en 6 mòduls d’inscripció romandrà obert fins al
terme les cambres de comerç. En aques- els processos de millora de la qualitat i independents: el sector del comerç i la 12 de novembre de 2010 i les pla-
ta línia, les accions envers el comerç que Formació especialitzada del servei al consumidor; analitzar les distribució; l’empresa comercial; la legis- En acabar el curs, els alumnes hauran d’e- ces s’assignaran per rigorós ordre
s’han anat desplegant els darrers temps L’objectiu del curs és formar professio- oportunitats que les noves tecnologies lació; l’espai i els col·lectius; eines per a la laborar un projecte final amb l’anàlisi i un d’inscripció.
han posat de manifest la necessitat de nals capaços d’assistir tècnicament els poden aportar en la gestió i comercia- gestió, i finalment, la part pràctica. diagnòstic d’un establiment comercial.
professionals capaços d’instrumen- lització–, l’animació i la promo-
tar i promoure millores en l’oferta ció –afavorir la creació i el desen-
comercial, de definir estratègies de volupament de les associacions i
dinamització i, en definitiva, d’ac- dels agrupaments de comer-
tuar en el camp de l’assessorament al ciants; elaborar i promoure la N O T Í C I A
comerç. identitat i la imatge de marca
Darrerament s’ha viscut un procés d’un espai comercial: centre de
de transformacions ràpides i profun-
des en el sector del comerç i la dis-
ciutat, barri, localitat, carrer, etc.;
definir una política coherent per
ÈXIT DE LA PROVA PILOT DE PAGAMENTS PEL MÒBIL
tribució. És obvi que es tracta d’un a aquests espais i organitzar-ne mes de maig i que s’allargarà fins al novembre, és la primera
sector estratègic i amb prou dina- els programes d’animació comer- experiència de compres amb telèfons mòbils a comerços que es
misme. Amb tot, la importància que cial; proposar a les associacions fa a Espanya. Hi participen 1.500 persones i 500 comerços de
s’està donant al sector del comerç en de comerciants els mitjans i les Sitges, que així es converteix en pionera a Europa quant a l’es-
tota la seva amplitud no troba una eines de comunicació interna i cenari, totalment real, i l’elevat volum de participants.
correlació en el món acadèmic. No externa; animar i potenciar la Les primeres conclusions apunten cap a un bon acolliment del
hi ha una oferta específica de nivell racionalització i prestació de ser- mòbil com a mitjà de pagament: en les 4 primeres setmanes del
universitari que aporti una formació veis conjunts per als comer- projecte, el 60 % dels participants ja han realitzat almenys una
sobre totes aquelles àrees de coneixe- ciants–, la gestió del territori, és a compra amb el mòbil. La mitjana és de 3 compres per client.
ment necessàries per a un professio- dir, impulsar la realització d’estu- Aquesta tipologia de pagament té un potencial especial per a
nal expert en el sector. dis comercials –reestructuració les compres de petit import. Encara que el cost mitjà de les
La Cambra de Comerç de comercial, evolució del comerç, compres realitzades a Sitges el mes de juny va ser de 30 EUR,
Barcelona va endegar el Curs d’as- etc.–, negociar amb els ajunta- L’ús del mòbil pot agilitzar els pagaments
el percentatge més elevat (17 %) no arriba als 5 EUR. En
sessors tècnics comercials amb la ments la millora de l’urbanisme Ja que en aquest número parlem de les noves tecnologies total, el 60 % de les transaccions són inferiors als 20 EUR.
voluntat que aquesta formació fos comercial, orientar i assessorar els (vegeu reportatge de la pàgina següent), és un bon moment Els supermercats són els establiments on es concentren la
una bona aportació per a la millora de diversos operadors del sector del comerciants; i, finalment, la formació i per fer balanç d’una iniciativa pionera que fa uns mesos es majoria d’operacions de pagament amb el mòbil: 52 % del
la gestió del comerç petit i mitjà, per a comerç i la distribució, i formar empre- el perfeccionament –detectar necessi- va posar en marxa a Sitges anomenada Mobile Shopping, total. També és destacable el percentatge dels restaurants
l’impuls de la planificació, gestió i saris i directius dels negocis de la distri- tats i deficiències de formació i contri- impulsada per «la Caixa», Telefónica i Visa Europe. Doncs (14 %). Respecte del dia de la setmana en què es produeixen
dinamització dels centres urbans, per bució en els àmbits següents: la gestió buir a resoldre-les. bé, els primers resultats apunten que els usuaris prefereixen més transaccions, coincideix amb el de més activitat comercial
promoure millores en l’oferta i en l’es- de l’empresa –avaluar el potencial d’un fer servir el telèfon mòbil majoritàriament per a pagaments habitual: el dissabte (19 %).
pai comercial i, per últim, per oferir emplaçament comercial; gestionar i Comerciants a l’aula d’imports inferiors a 20 EUR.
professionals experts a dirigir centrals organitzar el punt de venda i definir els El curs es dirigeix a un ampli ventall de Per a més informació: www.mobileshopping.es
El Mobile Shopping Sitges 2010, que va començar el passat

7. 12
I N N O V A C I Ó
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 13
LES NOVES TECNOLOGIES l’ampli recorregut que hi ha encara en les
xarxes socials: molta comunicació, sí,
però com aconseguir aquesta fidelització
en més vendes? Pocs ho han aconseguit.
JA SÓN AQUÍ De fet, la velocitat de creuer en l’aparició
d’aquestes tecnologies pot sorprendre
aquells que mirin des de fora les seves apli-
cacions (presents i futures). Ramírez en
resumeix algunes. Per exemple, la realitat
El món de la distribució comercial bull: nous formats, nous operadors… Però de debò que ha augmentada, que no és res més que marcar
un punt i, a partir d’aquí, rebre més infor-
canviat tant? Albert Ramírez, creador d’Adict Active Retail, considera que ha canviat més mació. Es fa, moltes vegades, amb el mòbil,
allò que comprem que com ho comprem. Aquesta, però, és la revolució del futur, si no del fotografiant o llegint un codi, i rebent
immediatament una informació addicio-
present. nal. Algunes operadores i empreses de tele-
fonia ja desenvolupen aquesta tecnologia
Albert Ramírez prové del món del màr- moure un producte d’una manera molt en àmbits amb ben poc a veure amb el
queting i des de final de l’any passat va més visible que no pas amb els sistemes comerç, però que tenen una utilitat turísti-
fer un pas endavant i va decidir crear la tradicionals o que, senzillament, agilitzi ca, com, a partir de les imatges i del posi-
seva pròpia empresa, Adict Active Retail, els processos de compra. cionament del GPS, rebre informació del
en la qual ha integrat la consultoria amb Ara bé, la clau de l’èxit rau, segons monument que un té davant quan es troba
l’aplicació de les noves tecnologies en el Ramírez, en la integració d’aquestes tec- en una ciutat que no és la seva.
món de la distribució comercial. nologies al punt de venda, per segmentar Més coses: la cartelleria digital, amb la
Aquest nou projecte empresarial, que millor el públic objectiu, seduir en el qual es poden mostrar ofertes, preus i
busca a través de les investigacions de moment oportú i maximitzar-ne la utili- informació de tota mena. Ara bé, Ramírez
mercat desenvolupar i aplicar solucions tat des del primer moment. Les noves s’atura en aquest punt i insisteix nova-
tecnològiques per dinamitzar les compres tecnologies poden facilitar allò que molts ment en una qüestió que no vol perdre de
al punt de venda, va ser mereixedor en l’e- comerciants consideren una de les seves vista: en aquest cas, com en d’altres, l’èxit
dició d’enguany d’un dels Premis Cambra millors armes davant la seva competèn- en l’ús d’aquestes noves eines dependrà
2010 que atorga la Cambra de Terrassa. cia: la diferenciació. No tant en la tipo- molt d’haver treballat prèviament què es
vol aconseguir. Així, una bona cartelleria Albert Ramírez ha decidit fer un pas endavant i crear la seva pròpia empresa
Ramírez té molt clar que, de cara a un con- logia de producte, que també, sinó en el
sumidor cada vegada més exigent, amb més servei i la seva presentació. digital és fruit d’un bon disseny previ del
oferta, més ben informat i molt poc fidel, recorregut que el client ha de fer pel punt client busca és un regal. Per tant, cal els consumidors demanen més coses: des
cal actuar de diferents maneres i en dife- Assessorament oportú de venda, ha d’estar localitzada en els desenvolupar de manera conscient les de fer més lúdica la compra quotidiana a
rents àmbits. Una de les maneres és facili- Ramírez posa un exemple per fer enten- indrets més adients, al costat o molt a tecnologies en funció de les necessitats oferir noves experiències de compra a
tant l’experiència de compra. I en aquest dre millor aquesta utilitat: un consumi- prop dels productes que està difonent i/o de l’establiment sense perdre de vista el través de demostracions i millors seg-
sentit, les noves tecnologies, considera dor que entri en un establiment i busqui promovent, etc. Sense coherència, les TIC seu potencial. El límit novament rau en mentacions, per fidelitzar nous consumi-
aquest consultor, hi poden ser molt útils. un vi determinat. Si, durant el recorregut no tenen sentit, ve a dir Ramírez. la imaginació a l’hora d’aplicar-les. dors. És en aquest context que les noves
Una cosa deixa clara des del principi: la tec- pel lineal, troba un terminal informàtic, Altres tecnologies interessants i que ja Per a Ramírez, altres tecnologies que faran tecnologies prenen forma i poden apor-
nologia com a tal, no és bona ni dolenta, d’un ús molt intuïtiu, amb tota la infor- estan començant a donar fruits són els parlar en el futur, a més de la tecnologia tar solucions noves i imaginatives.
dependrà –i molt– de l’ús que se’n faci. mació sobre els diferents vins, les seves anomenats quioscos d’autovenda o LED, és la dels aparadors interactius, amb En qualsevol cas, hi ha un darrer aspecte
Molts comerciants consideren les noves característiques, les millors anyades i informació, que serien els que, com en projecció d’imatges i amb la possibilitat que cal no perdre de vista i, en molts
tecnologies com una cosa complicada, com acompanyar-los amb un deliciós l’exemple anterior del vi, poden en un d’incorporar-hi la pantalla tàctil. casos, pot ser un dels reptes més compli-
cara o, senzillament, fora del seu abast. menjar, de ben segur que el client que- moment donat resoldre dubtes i/o com- Ara bé, arribats en aquest punt, per al cats: com fer compatible l’aplicació d’a-
Ramírez entén que les tecnologies han de darà més satisfet que si ha d’esperar un plementar els dubtes d’un client amb fundador d’Adict Active Retail, el més questes tecnologies sense crear una fractu-
ser aliats: eines útils que acostin al con- dependent que no apareix i que no en ganes de saber i d’estalviar-se cues inne- important en aquest moment de canvi és ra social. Per qüestions generacionals, un
sumidor el punt de venda, que obrin sap tant o, directament, aposta pel seu de cessàries. En aquesta cas, el límit de les el concepte, concebre bé la necessitat important nombre de consumidors ni
nous ventalls de venda i de promoció i vegades erràtic instint. Una nit especial aplicacions està en la imaginació del d’integrar d’una manera coherent les coneixen ni segurament tenen interès a
que, si fins ara, especialment els grans pot quedar en una nit qualsevol... comerciant i dels tècnics que desenvolu- TIC als establiments. Ramírez reflexiona utilitzar (en alguns casos perquè ho consi-
grups l’han aplicat en l’àmbit de la logís- Ara bé, aquest món, el de les noves tec- pin aquestes tecnologies. Un quiosc d’a- i apunta que, d’alguna manera, el para- deren molt complicat) aquestes oportuni-
tica, ara toca fer un canvi de paradigma i nologies, és un camp tan ampli i que pre- quest estil pot oferir al consumidor digma de la venda està canviant: si abans, tats que plantegen les noves tecnologies.
donar-li visibilitat. Es tracta d’utilitzar- senta tants reptes, que la seva feina con- informació, pot llegir codis de barres, per exemple, les grans superfícies volien
però també, i tornem al cas del vi, podria Pelayo Corella
les com a eina de comunicació que com- sisteix precisament en això: intentar competir maximitzant l’espai, el pro-
plementi la informació disponible en un posar el fil a l’agulla. El creador d’Adict perfectament imprimir un targeta de ducte i el preu; ara, amb el comerç
Més informació: www.adict-ar.es
moment determinat, que ajudi a pro- Active Retail assenyala, per exemple, felicitació personalitzada si el que el electrònic i la consolidació dels outlets,

8. 14
N O T Í C I E S
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 15
L’EXPORTACIÓ, MANRESA ORGANITZA LA 13A JORNADA DE COMERÇ
EN MANS DE LES MARQUES DE FABRICANT En un context de complexitat creixent del panorama comercial,
la Cambra de Manresa ha organitzat per al proper 4 d’octubre
Així com al mercat interior, la marca blanca o de distribució volum de vendes a Espanya per mantenir els seus departaments una nova Jornada de Comerç que, amb el títol de “Nous valors
(MD) ha guanyat molt poder i presència als lineals de la majo- de màrqueting, investigació o vendes, elements que els perme- per créixer en el comerç actual”, vol servir per reflexionar sobre
ria de supermercats i hipermercats del país, a l’hora d’exportar ten mantenir els seus pressupostos de publicitat o R+D+I per què està passant en el sector i què es pot fer per sortir-ne amb
són les marques de fabricant (MF) les que hi tenen un domini ser competitius als mercats exteriors i poder continuar expor- bon peu.
absolut. Aquesta és, almenys, una de les conclusions més tant els seus productes i obrint nous mercats. La jornada comptarà amb la presència d’Oriol Amat, catedrà-
importants d’un recent estudi realitzat pel Centre de la Marca Així doncs, per al professor Josep Maria Oroval, codirector de tic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat
d’ESADE. l’estudi i director del Centre de la Marca, “la pèrdua de nego- Pompeu Fabra, i de Xavier Borràs, soci director d’Altavisibilitat
Les exportacions, recorda l’informe, suposen una oportunitat ci de la marca al país d’origen pot perjudicar seriosament la i assessor empresarial en l’àmbit del comerç, que parlarà de la
fonamental de creixement per a les empreses del sector de gran seva competitivitat a l’exterior, ja que les MF necessiten man- importància del màrqueting en el punt de venda. La sessió es
consum i, en conseqüència, per a la malmesa economia tenir les seves vendes nacionals per continuar exportant els seus tancarà amb la visualització d’un cas pràctic.
espanyola. Ara bé, l’actual creixement de les MD al mercat productes. Les experiències més reeixides de marques espan-
nacional compromet les inversions que necessiten les MF per yoles a l’estranger no passen per competir per preu, sinó per Els interessats poden adreçar-se a:
competir a l’exterior, ja que moltes de les MF depenen del qualitat”. Cambra de Comerç de Manresa
Muralla del Carme, 17-23, 2a planta (edifici Can Jorba).
08241 Manresa
Tel. 938 724 222
A/e: info@cambramanresa.org
www.cambramanresa.com
TOYS ‘R’ US
ES REINVENTA
El context actual obliga les empreses a
reinventar-se per no perdre pistonada.
La multinacional nord-americana de NOVA EDICIÓ DELS PREMIS IWEC 2010
joguines Toys ‘R’ Us n’és un bon exem-
ple: ha decidit fer-se molt més visible de El passat 20 de setembre a Ciutat del Cap va tenir lloc el lliu-
cara a la propera campanya nadalenca rament de la 4a edició dels premis IWEC 2010 (International
apostant per l’obertura de 600 establi- Women Entrepreneurials Challenge), en què es va guardonar
ments temporals (anomenats pop-up la trajectòria internacional de 17 empresàries de Bangladesh,
stores en anglès). La ferotge competència l’Índia, Indonèsia, Mongòlia, Sud-àfrica, el Pakistan, Espanya
que plantegen la venda en línia i la d’op- i els Estats Units. Entre elles, destaquen les empresàries
eradors com Wal Mart, que a través de Cristina Castañer, de les sabateries Castañer; Rosa Oriol, de la
preus molt baixos estan fent molt de mal joieria Tous, i Carme Ruscalleda, del Restaurant Sant Pau-
a la competència, ha obligat aquesta Carme Ruscalleda.
companyia a moure fitxa. Els IWEC són una iniciativa de la Cambra de Comerç de
Recordem que les botigues temporals és Barcelona, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de
una nova aposta procedent, no podia ser Manhattan i la FICCI/FLO (la Federació de Cambres de
altrament, del mercat anglosaxó i molt Comerç i Indústria de l’Índia, a través de la seva secció per a
estesa tant al Regne Unit com als Estats empresàries FLO). L’objectiu del projecte és desenvolupar una Miquel Valls, acompanyat per Carme Ruscalleda, Rosa Oriol i
units i que consisteix a obrir botigues en xarxa d’empresàries d’èxit, amb un programa de cooperació Cristina Castanyer
punts calents durant un període de que ajudi a impulsar les seves iniciatives empresarials en els
temps més aviat curt per tal de reforçar mercats internacionals. Rosa Esteva (Grup Tragaluz) i Carmen Mur (Manpower) són
el valor de marca, realitzar una campa- La primera edició dels premis es va celebrar a Barcelona el mes algunes de les premiades d’aquestes edicions. El projecte
nya concreta o reforçar les vendes en un de febrer de 2007. Van seguir les edicions de Nova York i Nova IWEC compta amb el patrocini de «la Caixa» i la col·laboració
període concret, com és el cas que ens Delhi. Núria Basi (Armand Basi), Nani Marquina (Nani de l’escola de negocis IESE, que concedeix una beca a una de
ocupa. Marquina Disseny), María del Pino Velázquez (Unísono), les empresàries premiades.

9. 16
N O V E S
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010
O B E R T U R E S
INFORMATIUCOMERÇ
setembre de 2010 17
LA POMA
L’aparició dels iPhones va posar de moda
les pantalles tàctils i la generalització per al
gran públic dels anomenats telèfons
intel·ligents (smartphones). L’última apos-
ta, molt recent, data d’aquesta passada
Setmana Santa i és la incursió en les deno-
minades tauletes a través de l’iPad.
ATERRA A BARCELONA Doncs bé, ara els milers de seguidors de
l’ensenya californiana ja tenen la seva par-
ticular Meca on pelegrinar com a espai
propi d’Apple. El centre comercial de La
Maquinista ha estat l’escollit després d’una
La Ciutat Comtal sempre s’ha distingit com a aparador internacional de primera magnitud. intensa recerca per trobar el local apropiat.
Les grans marques busquen un espai a la ciutat per obrir nous punts de venda. Dintre d’a- El centre, indubtablement, tal com es va
quest seguit de canvis, hi ha una nova obertura que, de ben segur, no deixarà ningú indife- poder veure el dia de la inauguració, on les
cues donaven voltes i més voltes, és un dels
rent: Apple inaugura l’esperadíssim primer establiment a Espanya, i ho fa a Barcelona. guanyadors d’aquesta obertura, ja que
aconsegueix, en un procés de renovació
d’operadors fruit de la seva ampliació, un
El fenomen Apple és digne d’estudi: la important motor comercial exclusiu. Una
seva decidida aposta pel disseny i pel setmana després de la inauguració a La
funcionament molt intuïtiu dels seus Maquinista, Apple va obrir un nou punt
ginys ha acabat creant una veritable legió de venda, en aquest cas en un altre centre
de seguidors que s’enorgulleixen de ser comercial, però a Madrid: el Xanadú, i
fans de la marca de la poma. Un orgull properament obrirà el tercer a Espanya, en
que ha trasbalsat el mercat. aquest cas a peu de carrer.
Deixant de banda el nínxol creixent dels L’expectació creada el dia de la inauguració per l’obertura de la primera botiga a Espanya
seus ordinadors Mac, la primera gran P. C. va ser considerable, amb gent dormint davant de l’establiment
revolució van ser els reproductors d’MP3
amb els famosos iPods, que amb les diver-
ses versions fins a arribar a la més sofisti-
cada, la del touch, van aconseguir generar
EL CORTE INGLÉS I IKEA TAMBÉ APOSTEN PEL CREIXEMENT
nous ingressos a la seva botiga de música Ara bé, més enllà de Barcelona hi ha 2 moviments igual- La superfície de venda total del projecte serà de 23.657m2
en línia. Després van ser els telèfons. ment importants que aterraran en el panorama comercial i es distribuirà en 2 plantes. El projecte preveu un apar-
existent. El primer a Tarragona, on El Corte Inglés té pre- cament soterrat que ocuparà igualment 2 plantes més,
vist obrir, durant la primera quinzena d’octubre, el seu amb un total de 2.014 places, tot i que també incorporarà
LA MAQUINISTA vuitè establiment al Principat. una zona d’aparcament descobert a l’aire lliure amb 165
En principi, i no és casualitat, segons les informacions de la places més.
ES RENOVA premsa local, la data escollida és el dia 8 d’octubre, el El projecte presentat, recorda la Generalitat, s’adequa al
El centre comercial escollit per divendres que dóna el tret de sortida al pont del Pilar i que Pla territorial sectorial d’equipaments comercials de
Apple ha fet un gir els darrers pot afavorir un major nombre de consumidors. Catalunya 2006-2009, que preveu la possibilitat d’im-
anys, però no només retocant-ne L’establiment, situat entre els carrers de Lluís Companys i plantació d’establiments dedicats exclusivament a la
el logotip i reformant una part de República Argentina, permetrà la creació de més de 550 venda de mobiliari, parament i tèxtil de la llar, sempre
l’interior, des de la cartelleria a llocs de feina directes, personal que ha estat escollit entre que la dotació dels establiments comercials del mateix
elements com els bancs, sinó els més de 18.000 currículums rebuts per l’empresa que sector amb superfície de venda superior a 1.000 m2 no
també en la seva oferta. La moda presideix Isidoro Álvarez. sobrepassi la relació de 80 m2 de superfície de venda per
ha deixat pas a nous establiments I si fins ara hem parlat de 2 inauguracions, cal no oblidar que 1.000 habitants. En aquest sentit, la ràtio resultant de
relacionats amb l’oci i la cultura: n’hi ha d’altres que arribaran d’aquí a uns mesos. Per exem- l’anàlisi corresponent en el projecte presentat per IKEA
la Casa del Llibre, ara Apple (que ple, el nou Ikea que la marca sueca vol obrir a Sabadell. La és de 65m2/habitant, inferior als 80 m2/habitant.
ocupa l’antic local en mans de Generalitat ja ha confirmat que ha donat el vistiplau a la En el futur, però, i arran de l’aprovació de la transposició
Gables) o la propera obertura al llicència comercial necessària per a l’obertura. Això sí, està de la Directiva de serveis, aquests condicionants desaparei-
novembre d’un centre de condicionada “al compliment de les prescripcions establertes xeran (de fet, ja han desaparegut des del desembre passat,
l’FNAC, en són només alguns per la Direcció General de Carreteres” relacionada amb els moment en què es va aprovar el Decret llei).
exemples. accessos, segons el que informa la Generalitat.
L’interiorisme a La Maquinista és el mateix que a les botigues dels Estats Units