Material de difusió del VxL "Treu la llengua al carrer" (Rubí, 2009)
Ús llengües. Mediadors sanitat
1. L’ús de les llengües
oficials i no oficials en
l’exercici de la
mediació intercultural
sanitària
2. Índex
1) Marc legal que regula els usos lingüístics
a l’Administració de la Generalitat
2) La utilitat de conèixer i utilitzar el català
en la mediació
3) El mediador intercultural com a model
per a les persones nouvingudes
4) Recursos lingüístics existents
3. 1) Marc legal que regula
els usos lingüístics a
l’Administració de la
Generalitat
4. Web Llengua catalana de la Secretaria de
Política Lingüística
(www.gencat.cat/llengua/legislacio)
La llengua catalana a l’Estatut
Recull de normativa legal sobre la llengua a
Catalunya. Generalitat de Catalunya
- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
- Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es
regula l’ús de les llengües oficials per part de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya
5. La llengua pròpia de Catalunya és el
català. Com a tal, el català és la llengua
d’ús normal i preferent de les
administracions públiques.
El català és la llengua oficial de
Catalunya. També ho és el castellà, que
és la llengua oficial de l’estat espanyol
(Estatut d’autonomia 2006, article 6)
6. La llengua habitual de les
comunicacions de la Generalitat de
Catalunya és el català.
7. Les ciutadanes i els ciutadans de
Catalunya poden utilitzar qualsevol
de les llengües oficials.
8. Les comunicacions de la Generalitat
que es difonen a Catalunya han
d’incloure sempre el català.
El català ha de ser la llengua
preferent.
9. La Generalitat ha de garantir a la
població immigrant l’aprenentatge
del català.
10. 2) La utilitat de conèixer i
utilitzar el català en la
mediació
11. El català us pot ser útil en la vostra
feina en més d’un aspecte.
12. Aspectes que us afavoreixen
especialment a vosaltres:
Tenir coneixements de català, en igualtat
de condicions respecte d’altres
professionals, us donarà preferència a les
borses de treball.
13. Aspectes que us afavoreixen
especialment a vosaltres:
Davant del personal sanitari amb qui
exerciu la mediació, que us pugueu
expressar en català donarà un valor afegit
a la vostra feina que us distingirà d’altres
professionals.
14. Aspectes que us afavoreixen
especialment a vosaltres:
Si us podeu expressar en català el
personal sanitari catalanoparlant us
sentirà més propers i se sentirà més
còmode.
15. Aspectes que afavoreixen els nouvinguts
i la societat en general:
Utilitzant el català feu present a les
persones nouvingudes amb qui feu
d’intermediàries l’existència del català, i
que és important conèixer-lo i usar-lo…
16. Aspectes que afavoreixen els nouvinguts
i la societat en general:
a) … per tenir accés a un ventall de feines
més ampli,
b) per poder-se implicar més en la vida
escolar dels fills i en la vida de la ciutat en
general,
17. Aspectes que afavoreixen els nouvinguts
i la societat en general:
d) i, en definitiva, per ser ciutadans en
igualtat de condicions amb tots els altres,
que coneixem i podem utilitzar les dues
llengües oficials, i poder formar part
realment i plenament de la societat
catalana.
22. Per això vosaltres els podeu
demostrar la importància d’aprendre
català de què parlàvem molt millor
que des de les administracions.
Notas del editor
Consideracions generals: com és la societat d’acollida i les llengües dels immigrants Les actituds, els prejudicis i les percepcions que hi ha sobre les llengües i que influeixen en el nostre comportament L’administració com a model a seguir; aplicació del marc legal que regula els usos lingüístics i que vetlla per la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans Els arguments: hipòtesi: el desconeixement del català és un factor de risc, pot contribuir a l’exclusió social. La llengua forma part dels instruments de benestar social Pautes simples i possibles d’aplicar en les diferents situacions de comunicació orals i escrites per part del personal al servei de les administracions Experiències que poden ser d’utilitat
El marc legal (Constitució, Estatut, Llei de Política lingüística i diferents disposicions) expliciten que el català és llengua pròpia i oficial de Catalunya. Els reglaments d’ús dels ajuntaments també ho recullen. Aprofitar el fet que la majoria de la població: entén el català i el sap parlar
Dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; L’immigrant adult ja coneix altres llengües; té recursos per a la comunicació i per a l’aprenentatge de noves llengües. Per als multilingües l’aprenentatge de llengües es reforça. És normal adaptar-se a la llengua del país Aimara: Argentina, Xile, Bolívia,Perú Guaraní: Argentina, Bolívia, Paraguai Quítxua: Argentina, Xile, Equador, Colòmbia, Bolívia i Perú Mapudungu:Argentina, Xile El castellà no és (ni ha de ser) la llengua comuna dels immigrants. Tenim l’oportunitat de fer que el català sigui aquesta llengua comuna: amb els altres immigrants i amb el país d’acollida. El multilingüisme facilita l’aprenentatge de noves llengües
Testimoni recollit al butlletí núm. II del Cercle XXI http://www.cercle21.org/butlleti/01/index.htm L a llengua bubi pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa . T ambé es parla a Guinea Equatorial . Al una visió democràtica i sense prejudicis de les llengües. Missatges i testimonis. (passar vídeos, publicacions de Santa Coloma i Granollers, etc,) Donem per suposat que tots els immigrants coneixen i valoren el castellà i no és així. Dins el multilingüisme dels immigrants, el català pot ser una llengua de trobada, una llengua comuna i de relació. És una oportunitat excepcional que hem de saber aprofitar Tenim l’oportunitat d’ajudar als parlants de llengües minoritàries a recuperar l’autoestima envers la seva llengua i alhora incorporar-los a la comunitat dels catalanoparlants Això és possible; és una realitat en altres països amb dificultats semblants a les nostres ho fan amb normalitat (Québec)
Testimoni recollit al butlletí núm. II del Cercle XXI http://www.cercle21.org/butlleti/01/index.htm L a llengua bubi pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa . T ambé es parla a Guinea Equatorial . Al una visió democràtica i sense prejudicis de les llengües. Missatges i testimonis. (passar vídeos, publicacions de Santa Coloma i Granollers, etc,) Donem per suposat que tots els immigrants coneixen i valoren el castellà i no és així. Dins el multilingüisme dels immigrants, el català pot ser una llengua de trobada, una llengua comuna i de relació. És una oportunitat excepcional que hem de saber aprofitar Tenim l’oportunitat d’ajudar als parlants de llengües minoritàries a recuperar l’autoestima envers la seva llengua i alhora incorporar-los a la comunitat dels catalanoparlants Això és possible; és una realitat en altres països amb dificultats semblants a les nostres ho fan amb normalitat (Québec)
Llengua i identitat Falsa idea que les llengües són només vehicles per a la comunicació; són instruments de cohesió, de transmissió cultural, de convivència; maneres de viure i descriure la realitat, de transformar-la. El valor simbòlic de la llengua no és neutre; Possibilitat de llegir l’art. 4.1 de la Declaració Universal: “... les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. La integració s’entén com una socialització addicional d’aquestes persones de manera que puguin conservar les seves característiques culturals d’origen, però comparteixin amb la societat que les acull prou referències, valors i comportaments per permetre un funcionament social global sense més dificultats que les dels membres de la societat receptora...” La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans (US English, USA fundation)
Una bona convivència es fonamenta en el respecte dels drets individuals dels nouvinguts, per part de la societat d’acollida, i en el fet que els nouvinguts coneguin, acceptin i respectin els valors i els deures socials consensuats i compartits per la societat d’acollida.
Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.