2. Després de pujar al poder el 1933, els nazis van començar a perseguir els homosexuals com a part de la seva croada moral per a purificar racialment i culturalment Alemanya. Aquesta persecució es va iniciar amb la dissolució de les organitzacions homosexuals i va arribar fins a l' internament de milers en camps de concentració. Els homes gais, en particular, van ser objecte de fustigació, arrest, empresonament, i fins i tot subjectes de castració. Els nazis consideraven els homosexuals febles i no aptes per a ser soldats, així com poc dotats per tenir fills i contribuir així a la lluita per la dominació racial ària.
3. L’ article 175 del Codi Penal fou una norma jurídica que va estar vigent a Alemanya des de l’1 de gener de 1872 fins l’11 de juny de 1994. Sota el govern hitlerià, aquest article fou fortament endurit. Condemnava les relacions homosexuals entre persones de sexe masculí. En total uns 140.000 homes van ser processats en aplicació de les diverses versions d’aquest article.
4.
5. El 20 de gener de 1993 Adolf Hitler es converteix en el canceller del Reich. Un mes i una setmana després el Registre s’incendia, fet que Hitler utilitza per començar a eliminar les llibertats. El 8 de març d’aquest mateix any s’obren els primers camps de concentració. El 23 d’aquest mes ja funcionaven 50 camps. Poc després es va posar en marxa la maquinària de l’extermini. D’ençà que el 18 de febrer de 1937 H. Himmler va parlar de “combatre aquella malaltia contagiosa” per evitar que el poble alemany fos “aniquilat”, els registres policials d’homosexuals van ser utilitzats per deportar els homosexuals a camps d’extermini.
6. Tot i que les mesures de Hitler contra els homosexuals van ser greus i cruels, aquestes mesures no van començar fins al 1934, per la por a Röhm. Röhm era una de les persones més importants del règim, cap de les SA, un autèntic exercit de 400.000 persones i ministre sense cartera des del 1933. El seu excessiu poder no agradava a la burgesia i sobretot a l’ exercit. El 29 de Juny de 1934, en un incident anomenat “la nit dels ganivets llargs”, Hitler amb ajuda de R. Heb, J. Goebbels i un grup de les SS, van viatjar a Munich en avió per assassinar als capitosts de la SA, alhora que ajustaven comptes amb opositors del regim. Röhm, que havia estat expulsat de l’ associació d’oficials alemanys el dia anterior, va ser detingut, enviat a la presó de Stadelheim i allí va ser assassinat per T. Eicke, pertanyent a les SS i comandant del camp de concentració de Dachau. Durant aquesta “purga” també van ser assassinats K. Ernst i P. Von Röhrbein que amb Röhm, formaven la “triada” homosexual de la SA. Hitler es va justificar dient que va haver un intent de cop d’estat per part de Röhm i les SA, esmentant també l’ homosexualitat de Röhm i la cúpula dirigent, acusant-los de perversió de menors.
8. Els camps escollits per als homosexuals eren de nivell tres: -Eren obligats a treballar i tenien escassos aliments. -En cas d’ emmalaltir no podien ser atesos al hospital del camp. Els presos homosexuals eren l’escòria de l’ escòria i la seva vida no tenia cap valor. La disciplina que se’ls aplicava era la més dura. Per aquesta raó, els suïcidis eren habituals entre els homosexuals. Els maltractaments, les dutxes d’aigua freda, els contrastos de temperatura, els treballs forçats, les ferides mortals, els trets, les injeccions mortals de morfina i una llarga llista de maltractes eren pràctica habitual per part dels nazis. Els homosexuals més joves eren empleats com cobaies humanes preferents per a la investigació.
9. Entrada d’ Auschwitz, on es pot llegir “ el treball us farà lliures ” Entrada d’ Auschwitz.
10.
11. Entre els anys 1933 i 1945, uns 5.000 o 15.000 homes homosexuals van ser enviats a camps de concentració. A partir de 1943 la castració va ser utilitzada per als homosexuals que no acceptaven el canvi demanat pels nazis. Aquells que van acceptar el canvi van ser alliberats immediatament. En els casos més extrems es va emprar la lobotomia* La deportació d’ homosexuals es va convertir en una pràctica habitual, com també ho va ser el silenci de les seves vergonyades famílies i amistats. Entre 200.000 i 600.000 homosexuals van ser emportats a camps de concentració nazis, el 60% dels quals no van sobreviure. *Lobotomia: consisteix en la destrucció parcial o total dels lòbuls frontals del cervell sense la seva extirpació.
12.
13. La destrucció dels arxius paral·lela als avenços de l'exèrcit aliat, va fer impossible que es tingués coneixement de les xifres exactes d’homosexuals desapareguts als camps de concentració nazis. Una vegada finalitzada la guerra, l’ homosexualitat va continuar sent un crim, per això era impossible demanar la declaració dels deportats. Tampoc els va ser possible adquirir les ajudes administrades pel govern alemany posterior al nazisme, que van ser donades a totes les víctimes menys a les víctimes homosexuals. Que els homosexuals anessin en l'últim grup de víctimes del nazisme va ser reconegut, en 1985, i no va ser fins al 2002 que el govern alemany va anul·lar les sentencies nazis (anteriors a 1945; les posteriors mai han estat anul·lades) i va demanar disculpes oficialment a la comunitat gai. L’any 1994 l’article 175 del codi penal alemany va ser eliminat, fent així que l’ homosexualitat deixes de ser un delicte.
14.
15. Friedrich-Paul va néixer a la ciutat comercial antic de Lübeck en el nord d'Alemanya. Tenia 11 anys quan el seu pare va ser mort a la Primera Guerra Mundial. Després de morir la seva mare, ell i la seva germana van ser criats per dos tietes grans. Després de graduar-se a l'escola, Friedrich-Paul es va preparar com a comerciant.
16. 1933-1939: El gener de 1937 les SS van arrestar 230 homes en Luebeck sota el codi criminal nazi( punt 175), que prohibia l'homosexualitat, i va ser empresonat durant 10 mesos. Els nazis havien estat utilitzant el paràgraf 175 com a motiu per arrestos massius d'homosexuals. El 1938 va tornar a ser detingut, humiliat i torturat. Els nazis finalment el van alliberar, però només a condició d’estar d'acord en ser castrat. E s va sotmetre a l'operació. 1940-1944: A causa de la naturalesa de la intervenció, el van rebutjar per la falta d’"aptitud física" quan va entrar al servei militar el 1940. El 1943 va ser detingut novament, aquesta vegada per ser monàrquic, partidari de l' ex emperador Guillem II. Els nazis el van empresonar com a presoner polític en un annex del camp de concentració de Neuengamme en Luebeck. Després de la guerra, Friedrich-Paul es va establir a Hamburg.
17. Paul O’Montis, era un cantant molt conegut de l’escena del cabaret de Berlín a partir de mitjans de la dècada de 1920. Va aparèixer en diverses revistes importants i en dotzenes d’enregistraments. Com era homosexual i jueu, la seva carrera va acabar després que els nazis arribessin al poder. El 1933 va emigrar a Viena (Àustria). Va fugir a Praga després de 1938. El 1939, els alemanys acabaven d’ocupar l’oest de Txecoslovàquia. Paul O’Montis va ser detingut, i el juny de 1940, enviat al camp de concentració Sachsenhausen. El juliol de 1940, a l’edat de 46 anys, va ser obligat per un Blockältester a suïcidar-se per ser gai.
18.
19. Friedrich Althoff Alemania - camarero Deportado 25 de enero 1938 Destino desconocido Friedrich Baumann Alemania - trabajador Deportado 20 de junio 1941 Muerto Gad Beck Alemania - escritor Detenido Marzo 1945 Liberado Albrecht Becker Alemania - director de arte Detenido 1935 Liberado 1938 Anton Baerzchik Alemania - trabajador Deportado 23 de mayo 1941 Destino desconocido Oskar Birke Alemania - los agricultores Deportado 29 de agosto 1941 Muerto Kurt Brüssow Polonia - actor Deportado 28 de mayo 1941 Destino desconocido Kurt Bruhn Alemania - camarero Deportado 25 de enero 1942 Muerto Walter Degen Alemania - herrero Deportado 25 de enero 1942 Muerto Heinz Dormer Alemania - líder de la juventud Deportado abril de 1935 Liberado 1963 Emil Drews Alemania - los agricultores Deportado 22 de agosto 1941 Muerto Heinz F. Alemania - los agricultores Deportado 1935 Liberado 1944 Alfred Fischer Alemania - zapatero Deportado 31 de octubre 1941 Muerto
20. Max Gergla Alemania - comerciante Deportado 28 de noviembre 1941 Muerto Karl Gorath Alemania - diácono Deportado 28 de noviembre 1938 Liberado Friedrich -Paul von Groszheim Alemania - comerciante Detenido Enero de 1937 Liberado Richard Grune Alemania - artista Detenido Diciembre de 1934 Liberado Heinz Heger Austria - estudiante Detenido 1939 Liberado Otto Herzfeld Polonia - obrero Deportado 03 de octubre 1941 Muerto Erwin Jahnke Alemania - electricista Deportado 19 de diciembre 1941 Destino desconocido John Walter Alemania - obrero Deportado 29 de agosto 1941 Muerto Willi Käcker Alemania - comerciante Deportado 29 de agosto 1941 Muerto Josef Klose Alemania Deportado 25 de julio 1941 Muerto Josef Kohout Austria Deportado 1939 Liberado Friedrich Kühne Alemania - secretario Deportado 23 de mayo 1941 Destino desconocido Karl Lange Alemania - aprendiz en una tienda Deportado 1935 Liberado
21.
22.
23. Als anys 20, Berlín s'havia convertit en un paradís homosexual, on gais i lesbianes vivien relativament al descobert dins d'una subcultura d'artistes i intel·lectuals. Amb l'arribada al poder dels nazis, tot va canviar. Entre 1933 i 1945, 100.000 homes van ser arrestats per ser homosexuals, sota el càrrec de sodomia, segons l'article 175 del Codi Penal alemany de 1871. El 1997 els directors Robert Epstein i Jeffrey Friedman van anar a Amsterdam per a la presentació de la seva pel·lícula "el cel·luloide Ocult". Allà van conèixer al Doctor Klaus Müller, un historiador Alemany i Director del Projecte Europeu del Museu Memorial de l‘Holocaust dels Estats Units, i es van proposar treure aquesta història oculta a l'atenció internacional. Narrada per Rupert Everett.
24.
25.
26. Vull terminar l’historia dels homosexuals als camps de la mort amb una cita de l’escriptor Primo Levi, sobrevivent i testimoni en primera persona de l’horror nazi. “ Los monstruos existen pero son muy pocos como para constituir realmente un peligro; los que son realmente un peligro son los hombres comunes y corrientes ”.
