SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
El comerç electrònic creix a espanya un 22,5%. ara
1. ara DIMECRES, 24 DE SETEMBRE DEL 2014 39
estils
Polèmica per la primor
de les models a Milà
La Fashion Week de Milà s’ha acomiadat
aquesta setmana amb una pluja de crítiques:
però no pels vestits, sinó per l’extrema primor
de les models, en especial les de la firma Gior-gio
Armani. Només a la passarel·la de Madrid
s’ha decidit posar un límit a l’índex de massa
corporal, que no pot ser inferior a 18.
El comerç electrònic creix
a Espanya un 22,5%
En l’últim any, l’e-commerce ha crescut un
22,7% a Espanya, per sobre de països com els
EUA o França, segons l’estudi El comercio
electrónico 2014 de l’Online Business School.
La moda és un dels sectors que més destaquen
en la pujada, que ja suposa un 27% de les com-pres
que es fan a través de la xarxa.
FAMILIARITAT
La capacitat de preveure com
continua una cançó fa que en
gaudim més. GETTY IMAGES
Quan repetim una
paraula, el cervell
deixa d’entendre-la
En l’assaig sobre per què ens agra-da
tant escoltar les nostres can-çons
preferides una vegada i una
altra, la professora Elizabeth
Hellmuth, pianista i autora de On
repeat: how music plays the mind,
menciona una altra de les coses
més curioses sobre la repetició de
sons: que, quan repetim moltes ve-gades
i molt de pressa una mateixa
paraula, sembla que de sobte perdi
el seu significat. La realitat és que
aquest fenomen, conegut com a sa-turació
semàntica, fa anys que
s’estudia. El 1962 el professor Le-on
Jakovits va dedicar 139 pàgines
a explicar aquest fenomen. Segons
Jakovits, quan es repeteix una pa-raula
de manera continuada s’esti-mula
un determinat patró neuro-nal
que es correspon amb el sig-nificat
de la paraula. A
partir d’aquí, repetir
aquesta paraula a gran
velocitat provoca que
tant l’activitat sen-sitiva
perifèrica
com l’activació
neuronal central es
disparin, cosa que
causa una reducció
de l’activitat neuro-nal
en cada repeti-ció,
i per això se’n
deixa de percebre
el significat: com
una sobrecàrre-ga
que curtcir-cuita
el sistema.
Sabíeu que...?
tat abans. Segons el psicòleg Carlos
Pereira, de la Universitat de Hèlsin-ki,
el cervell mostra més activitat a
les regions emocionals si la música
que sentim ens és familiar, indepen-dentment
de si ens agrada o no.
Quan avorrim les cançons?
Arriba un moment, però, en què
aquesta capacitat de predir què vin-drà
esdevé excessiva, i és aleshores
quan ens cansem d’una cançó, se-gons
Adrian North, director del pro-grama
de psicologia a la Heriot-
Watt University: “Quan es fa mas-sa
fàcil de predir, es perd la diversió.
Cada vegada que l’escoltes et sor-prèn
menys. Quan escoltes una can-çó
per primera vegada, comences a
aprendre-la, i a mesura que l’aprens
i l’entens t’agrada més”. Però des-prés
arribes a un punt en què gires
la corba i simplement l’avorreixes:
“Això explica per què ens agrada
una peça de música, des-prés
ens avorreix i després
ens irrita: perquè ens l’hem
apresa del tot. Això també im-plica
que quan una can-çó
és complicada, cal-drà
escoltar-la més ve-gades
per cansar-nos-en.
Per això les
cançons de música
clàssica duren més
temps als canals es-pecialitzats
i, en
canvi, als de pop les
llistes canvien
molt més de pres-sa.
No dic que la
música clàssica si-gui
millor, però sí
que és indis-cutiblement
més com-plexa”.
e
Saturació
Quan la cançó
esdevé
massa
previsible
deixa de
divertir-nos
Diferències
Avorrirem
abans una
melodia
senzilla que
una de molt
complexa